diumenge, 11 de novembre de 2012

Si fos indecís...

No és que em senti indecís, però la situació que vivim actualment m'ha fet interessar una mica més per la política i m'he engrescat a mirar els vídeos electorals dels partits, a veure que ofereixen cadascun d'ells. L'única conclusió que n'he tret és que, si fos indecís, acabaria no anant a votar, o votant en blanc.

Parlant clar: tots aquests vídeos són una porqueria, cosa que posa de manifest el baix perfil polític que hem d'aguantar. Critiquen a CiU que utilitza la independència per amagar la seva mala gestió, però és que cap d'ells no explica què pensa fer per les persones, ni que sigui per redreçar la difícil circumstància del país. Ara només hi ha un tema: la independència, ja sigui per estar-hi a favor o en contra. I això m'ofèn, i molt. Ja sé que és EL tema, i sóc el primer a donar suport a qui sigui que em permeti assolir l'objectiu, però no vull que ens haguem de preguntar 'i ara què?'. Vull un projecte, vull que m'expliquin què pensen fer i com s'encararà la situació, quins beneficis tindrem amb la independència i en quins punts haurem de tenir paciència i posar-hi de la nostra part. Fins i tot m'agradaria que els contraris m'exposessin arguments de pes per convèncer-me que estar amb Espanya és beneficiós.

Però no, tot el que sento és 'junts ho farem possible', o 'vota'm a mi que jo et garanteixo la independència', o pitjor encara, 'si els votes a ells, et canviaran el cognom!'. Fins i tot vaig veure com gent amb l'odi als ulls proclamava 'ens agrada Catalunya!'. Per no parlar de crits a la xenofòbia directament. Només em desperta certa credibilitat l'spot de ICV, ho reconec. Ja sé que en un minut és difícil resumir un programa electoral, i que aquests estan allà per llegir-los. Però siguem sincers, qui ho fa? Ens prenen per ximples, com sempre. Es gasten diners per fer propaganda barata, molt barata, amagant les intencions reals. I un cop més a suportar aquesta olor de socarrim...

40 comentaris:

  1. Es un bon truc, si no deixes clar què es el que faràs exactament després un cop en el poder no cal que menteixis (tan)

    PD: 2 posts seguits sent el primer a comentar? que m'està passant?

    ResponElimina
  2. què puc dir-te jo XeXu.... si no m'agrada ni m'ha agradat mai cap partit ni les seves intencions.... cada cop que hi ha eleccions tinc molts dilemes (i sempre he anat a votar), perquè no hi ha ningú que em convenci....

    ResponElimina
  3. Sempre voto, encara que sigui en blanc. Sóc dels que pensa que anar a votar és un deure a més d'un dret i per tant, ho faig encara que sovint no tingui clar qui m'agradaria que manés. Aquesta vegada crec que és molt important que l’índex de participació sigui alt i que demostrem que ens interessa.
    Una vegada dit això. Estic cansada, tot plegat fa fàstic i no hi ha cap partit que compleixi les meves expectatives. La campanya electoral serveix per poc o res. Potser tot el que caldria seria un programes clars , un discurs de cada candidat per televisió, radio internet.. és igual. Amb el mateix temps per tots, que cada partit s’expliques i un debat , un bon debat on apareguessin les idees imprescindibles, les importants per la major part de la població. Necessito saber qui vol o no la independència, perquè i quines propostes hi ha per arribar-hi. Necessito saber que pensen la societat del benestar, que pensen d’educació, sanitat, polítiques econòmiques . Necessito que cada candidat faci el seu anàlisi de la situació , d’on som i d’on volem arribar i sobretot com pensem fer-ho. Després rumiar i decidir.
    Per una vegada em faria il•lusió que s‘ho prenguessin seriosament, ens hi juguem molt i ells no se n’adonen i pitjor se’ls hi enfot.

    Estva pensant fer un postper desfogar-me , potser ja no em cal.

    ResponElimina
  4. Ha arribat un moment en que no em crec a ningú......tots em treuen de polleguera. I això és fotut, molt fotut.

    ResponElimina
  5. A part de dir-te que m'alegro molt que no siguis un indecís (de fet ja ho sabia) i que tens tota la raó... no sé què més dir... que aniré a votar i que votaré per la independència sense saber si la meva opció és la millor que puc votar... com que això em passa amb tots... doncs és així de trist.

    ResponElimina
  6. Crítiques i pocs fets, això és el que caracteritza la nostra política. Almenys amb aquestes noves eleccions podem apostar per la independència. Tants anys esperant-la...

    ResponElimina
  7. A mi em fa molta, moltíssima ràbia, anar a votar perquè només ho faig perquè està en joc la independència de Catalunya i és un bon moment per començar el projecte, però res més...; i em mata. Mai he cregut en el model polític ni democràtic actual, i tant de bo una vegada aconseguida la independència de Catalunya (crec que és més fàcil fer-ho des de la posició catalana que espanyola) puguem canviar aquest model. Una reflexió molt bona, de veritat.

    ResponElimina
  8. Ais, XeXu, tenim un problema.... vinc de veure Salvados i estic una mica "punkie" xq avui ha reflectit el que veig des de fa anys. L'hauries de veure, brutal, el d'avui brutal!! total que passo de videos i programes electorals xq no em crec ningú, i si, hem de votar i son unes eleccions importants, xò cal mirar el que tenim, un sistema que fa fallida. Cal un canvi de sistema i no sé com l'hem de fer xò la independència no ho és tot. Si la gent es deixés de mirar el melic i creure el que vol creure, si enlloc de mirar videos bonics que parlen de tirar murs quan en el fons el mur l'han contrsuit els mateixos que ara diuen el volen fer caure,... si enlloc de tot això es veíessin programes on es qüestiona, ais, potser llavors podria haver-hi demà.

    Amb tot, m'ha agradat (i sorprés) el teu post. Xq és molt del que intento dir i ningú m'enten. A mi el que em preocupa és com ho farem, quin camí pendrem. I certament, ningú ho diu.

    Quins temps, eh!



    ResponElimina
  9. Tens raó sobre el nivell de la comunicació que s'estableix amb aquests anuncis. Fins i tot, si anem més enllà, costa saber què faria exactament cada partit si fos al poder. Per exemple, els que diuen que no volen fer retallades, com s'ho farien per quadrar els números si no és a través d'un millor finançament(concert econòmic o independència)? De fet, una pista és el que van fer en l'anterior legislatura, que va acabar amb una emissió de bons patriòtics al 7,5% d'interès.

    D'altra banda, el procés de la independència està ple d'incerteses. Qui digui que sap exactament què passarà, jo no me'l crec. Per tant, donar molta informació pot acabar restant credibilitat. En el fons, el que han d'aclarir és la seva tàctica durant el procés. Perquè un cop independents, també podrem votar i canviar polítiques concretes.

    ResponElimina
  10. Ei, doncs mentre llegia, pensava en dir-te el que comentes tu al final. Jo no m'he mirat tots els vídeos electorals amb lupa (de moment), simplement me n'han parlat, o n'he vist algun de passada. Però avui m'he topat amb el d'ICV, i això és el que pensava mentre anava llegint. Aquests segueixen a la seva i demanen el que han demanat sempre. I abans de plegar, avisen que estan a favor del dret a decidir. En quant a nacionalisme, no són la nineta dels meus ulls (ni de bon tros), però cal reconèixer que estan sent força sensats. O força més que tota l'altra trepa. No sé, després de veure el seu vídeo he pensat allò de "quan siguem independents, potser els voto!". Potser és neci per part meva, però ara mateix la meva prioritat és que Catalunya sigui un nou país, com diuen. Potser perquè aquesta és la prioritat de la majoria (o exactament el que no volen els altres), se centren en això la majoria de partits.

    ResponElimina
  11. Veig que avui estem crítics... i ho dic pels dos, perquè al teu post també hi puc afegir la meva maduixa setmanal (no és pel mateix tema però hi és relacionat).
    És una característica del socarrim, que es fa present ben aviat. I cada cop que passen un spot publicitari de qualsevol partit polític, t'has de tapar el nas del tuf que se sent.
    No me'ls crec. No em convenceran. Cap d'ells. Sense pietat.
    Per què?
    Doncs perquè quan arriben dalt, a la cadira, tots sense excepció perden la referència de l'honestedat i la veritat, oblidant principis i valors només en nom de la cadira que han guanyat.
    I això, simplement, és imperdonable.

    ResponElimina
  12. Aquest desencisis i aquesta falta d'il·lusió és un sentiment molt generalitzat. Ara volem la Independència, jo també la vull, sense saber ben bé a que ens portarà. Potser no ho saben ni els de dalt.
    El poder i l'oposició només és saben tirar els trastos pel cap sense pensar en el poble. El polítics venent fum i demagògia.
    És molt trist i el sentiment de impotència aclaparador. :(

    ResponElimina
  13. Hi ha vídeos, la majoria, que fan autèntica vergonya. I n'hi ha d'altres que potser estan millor, com el d'ICV, però que tampoc no em crec. I no me'ls crec perquè han estat a la poltrona i han fet el que han fet, o no han fet. Així que dels que surten als blocs electorals aquests tan "democràtics", per mi no se'n salva ni un. Tot i així, i malgrat el fastig (de fastigueig) que em genera tota aquesta pantomima electoral, votaré, però buscaré fora dels actuals "representants" parlamentaris, això ho tinc claríssim.

    ResponElimina
  14. Benvolguts companys d'afició blogaire, com veig que tots esteu molt decebuts, empipats, etc. os proposaré que escolteu (llegiu) uns moments a una que està sense feina (i sense cap prestació, clar, cosa que no ha tingut mai de la vida) i el marit de la qual és autònom pensant en tancar "la paradeta" perquè ja no es pot aguantar més.

    En aquesta situació, amics meus, l'única cosa de l'actualitat que em manté la il·lusió és veure i sentir en Mas dient que "la consulta es farà sí o sí"... i adonar-me'n que estic vivint coses que sempre havia volgut viure, però que fa tres mesos ni em passava pel cap que poguessin ser tant properes...

    I, com veig que el meu destí és estar sempre, sempre, sempre en minoria i, des de la sorpresa de veure que, fins i tot en la independentista catosfera la gent està empipada perquè s'obren camins sobiranistes (¿?) però no són proposats per aquelles persones que ells haurien volgut, deixeu-me dir el següent:

    Jo sóc votant de CiU i mai me n'he amagat... però una cosa tinc claríssima... si els passos que està fent ara en Mas els estès fent algú d'ERC, o de Solidaritat, o... jo l'aplaudiria i estaria contentíssima. En canvi veig que com qui lidera tot això és en Mas, la concurrència està "de morros"

    Ara resulta que "els bons" són els d'ICV... els que durant set anys han donat suport al Gran i Molt Honorable Montilla (actual senador que diu que fer referèndums és el que agrada als dictadors)... L'Herrera, que quan parla sempre sembla que estigui ressentit contra algú.

    En fi doncs, amics desencantats, mentre vosaltres prepareu les properes vacances, o concert, o sopars amb els amics... o mireu el nou model de Tableta o el que sigui per comprar... (això sí, molt enfadats per la situació tan dura que estem vivint) aquí n'hi ha una que no farà res d'això però que està contenta perquè el dia 25 votarà, ben convençuda, a algú que li permetrà caminar cap a la independència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per al·lusions, com a blogaire desencantada, et diré que aquestes conclusions que treus, que els que estem enfadats preparem vacances, concerts, sopars amb els amics o que mirem el nou model de tableta o la pròxima compra, et diré que jo no faig res de tot això. Sóc autònoma, estic més pelada que una rata, i ni em puc permetre vacances ni concerts, i molt menys encara tabletes, iphones i mandangues. I encara que no fos així, que tingués la vida resolta, tinc tot el dret a estar enfadada per la situació dramàtica que vivim (ni que sigui per empatia) i per l'ús polític interessat i lamentable que se'n fa. A diferència de tu, però, a mi no m'alimenta la "il·lusió" del Mas, bàsicament perquè estem com estem "gràcies" a les seues polítiques.

      Tu pots votar i creure el que vulguis, i fer-ne propaganda, si et ve de gust, ningú no et jutja per fer-ho, però t'agrairia que no jutgessis tampoc tu les persones que no coneixes ni treguis conclusions gratuïtes.

      Elimina
  15. Ara m'han entrat ganes de posar una foto publicitària d'en Mas o de CiU al meu blog... a veure si en trobo alguna de ben xula

    ResponElimina
  16. Assumpta, jo no tinc res en contra del Molt Honorable senyor Mas, al contrari, com dius tu que hauria de ser estic contentíssima que per fi algú agafi el toro per les banyes amb el tema de la sobirania i que vagi de debò.

    Però ep! Dues coses, no perdem el cap: Catalunya, a part de ser Independent, necessitarà mooooltes més coses com a país. Per això es critica que els partits no vagin més enllà d'això en els seus discursos de campanya. I aquí entra la lliure elecció de cadascú i jo, ho diré obertament, preferiria molt més un govern d'esquerres que un de dretes (no entraré en la discussió de si CiU és o no és de dretes... en tot cas ho és més que la resta de partits catalans, això segur). I com que vull totes dues coses, votaré el partit que a mi em sembla que compleix tots dos requisits: recolzament al Mas, però capacitat per picar-li la cresta si s'embala massa amb la manera de fer de Convergència.

    I la segona cosa: som molts els que, havent estat contra CiU durant anys, ara adorem al Mas, perquè està fent el que fa anys que tots volem que passi (i que si ERC no ha fet abans és perquè mai en sa vida han tingut majoria). Però aquí tampoc podem perdre el cap. En Mas és de carn i ossos i al capdamunt és polític. Jo dic NO a la confiança absoluta en qualsevol polític, perquè només farà que decebre'ns, d'una manera o altra. I quan dic això, em refereixo a tots els polítics, de tots els colors. Són humans. Fallen, s'equivoquen i com és lògic no sempre estarem 100% d'acord amb les seves decisions. Així que, com a profilaxi, jo agafo una miiiica de desconfiança. Res de ulls clucs, perquè voldran dir quedar-se amb un pam de nas si les coses no van com volem.

    Pel que fa ICV, he criticat a ple pulmó la seva campanya de "Catalunya is not CiU". Però he de reconèixer que les coses que diuen en temes socials, sempre m'han fet bo de sentir. Tant de bo un dia les puguin posar a la pràctica sense pifiar-la gaire.

    (Aquest és el text més llarg que he escrit a la catosfera en 3 mesos! XeXu, Assumpta, l'honor és vostre. Bona nit!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, ha valgut la pena escriure aquest text tan llarg perquè, has aconseguit fer-me somriure de bona gana :-)

      Sí, clar, i tant! Davant de tots els polític, mai està de més una pastilleta de "prudència"... creences a cegues en política, no (aquestes me les guardo per altres àmbits hehehe). Ara bé, què voleu que us digui... Jo estic il·lusionada... Veig i escolto coses que corresponen als millors dels meus somnis de caire polític... i s'estan fent realitat!!

      En la línia del que he dit abans, afegiré que a les eleccions autonòmiques de fa sis anys jo vaig votar CiU però que, mirant l'escrutini, aplaudia i "vitorejava" cada augment que semblava que tenia ERC... Per què? doncs justament perquè el que jo volia era que governés en Mas però amb algú que li anés donant empentetes cap a l'independentisme.

      I davant d'això què em vaig trobar? Un segon Tripartit, absolutament incomprensible, i ERC donant suport a en Montilla. I em va caure l'ànima als peus!

      Perquè vaig entendre perfectament el primer Tripartit (CiU ja duia massa temps al poder i els canvis són bons) i trobava justificable aquesta coalició perquè governés en Maragall (les eleccions les havia guanyat CiU però havia baixat moltíssim)... però el segon Tripartit va ser una marranada indigna, una operació en la qual ERC em va decebre molt, molt... i que, a hores d'ara, segueixo sense entendre. (A ICV com no els he entès mai, doncs ja no m'estranyava res del que fessin)

      Tot i així, tot i dir que ERC em va decebre tant (jo esperava CiU + ERC)... penso que allò és passat... i, actualment, el dia 25 per la nit, tornaré a aplaudir i "vitorejar" els escons d'ERC, perquè crec que és necessari i bo que així sigui, que hi hagi dues forces sobiranistes ben clares i potents.

      Però això que sé fer jo -i que tampoc trobo que sigui de cap mèrit especial- que és voler que uns altres que no són, en sentit estricte, "els meus" tinguin magnífics resultats perquè la majoria sigui el més amplia possible, sembla ser que gran part de la gent no ho sap fer i que recorden només el que els separa d'en Mas...

      Bé, doncs això, indecisos, indecises: Voteu, voteu CiU, i si no voleu votar CiU, voteu ERC.

      Petons!!

      Elimina
  17. Totalment d'acord amb tu, els partits ens tracten d'imbècils integrals. I vist la de calers que utilitzen per fer-ho només es pot arribar adues conclusions : a) gran part ho som b) són encara més inútils del que sospitàvem

    ResponElimina
  18. Com la Carme, aniré a votar independència ...crec en la força del poble, de la gent, i quan això passa, com l'11 de setembre, els polítics poca cosa els queda per dir. Un petó, Xexu!

    ResponElimina
  19. Potser el vídeo no és el millor instrument per a explicar un programa electoral i el que hauríem de fer, com a ciutadans conscienciats, és agafar els programes electorals de tots els partits i llegir-los. Ara bé, entenc que per això es necessita molt temps i pràcticament ningú en disposa de tant... per tant, és cert que només ens queden recursos com els vídeos. A partir d'aquí, totalment d'acord. En aquests els partits no hi expliquen res i van al tòpic i a intentar tocar les fibres més sensibles, ja sigui en positiu o en negatiu.

    La regeneració en la política, malgrat es clami al cel, segueix sense arribar.

    ResponElimina
  20. Tens tota la raó, ja fa temps (anys) que penso que la nostra classe política no està a l'alçada i cap d'ells em dóna prou confiança.
    Si criticàvem CiU quan es conformava amb el "peix al cove", no és lògic que també la critiquem ara que fa el contrari (almenys en Mas perquè el sr. Duran no sembla tenir-ho tan clar) però això no vol dir que oblidem el passat (no tan llunyà) on a l'hora de triar suports polítics va preferir el PP i més d'una vegada.
    Per tant no m'han agradat mai les majories absolutes perquè prefereixo que els polítics per governar hagin, almenys, de parlar entre ells i estiguin una mica més "collats" pel Parlament.
    Per això i perquè tinc clar que a votar si que s'hi ha d'anar, em sembla que aquestes eleccions tornaré a triar un partit dels "petits"... encara que no prou petit perquè el meu vot no serveixi per res.

    ResponElimina
  21. Hem de tornar als principis, i això vol dir a les ciutats-estat. La política de proximitat és l'única que es pot controlar (relativament) i la que pot generar més complicitats.

    Jo tampoc estic indecís, i votaré pel... que em sembla menys dolent!

    ResponElimina
  22. em pasa algo semblant
    els politics tenen la meva atencio com no l'han tingut mai abans
    pero....o tenen poc a dir, o no em transmeten res
    es una llastima que perdem una oportunitat aixis per fer un pas tant important (en el sentit que vulguem )


    ResponElimina
  23. Pobre del poble que està governat per una majoria absoluta, sobretot tenint en compte la classe política que tenim, que només es miren el melic i poc els importa el que sent i pateix el poble mentre ells tinguin el poder.
    Fa anys que penso que ens tenen com a teresetes, ens utilitzen per sortir elegits i cap compleix amb el seu programa. I què fem? No els traiem fora quan això passa, cosa que ve succeint des de fa massa temps.
    Crec que cal canviar el sistema si volem que els polítics ens representin, que treballin amb transparència i per al bé de tots.
    I dit això, us desitjo de tot cor, que la il · lusió en aquestes eleccions no es quedi només en això.

    Una aferrada.

    ResponElimina
  24. Coincideixo bastant amb tu pel que fa a la campanya. Tinc moltes ganes que sigui el dia 26 per deixar d'escoltar disbarats d'una banda i de l'altra i això no ha fet més que començar. Jo tampoc sé a qui votar encara i els polítics em mereixen d'entrada poca confiança amb comptades excepcions de persones que semblen sinceres. És ben trist que tinguen tanta poca confiança en els nostres polítics però se l'han guanyada a pols. I ara costa recuperar-la.

    ResponElimina
  25. Els anuncis són patètics i més posats un darrere l'altre. Però, per una vegada molts s'han destapat i p.e. utilitzen la llengua que creuen que és superior i ha de substituir la nostra. També, els que diuen que junts millor o coses per l'estil, haurien d'explicar amb quin estat volen incorporar Espanya perquè passi a ser una part d'un altre Estat per a estar millor.

    En quan el tema de la independència crec que estem tant farts que no facin el que diuen en els aspectes dels que sempre parlen que la única cosa en la que podem tenir una mica d'il·lusió és en aconseguir la independència.

    ResponElimina
  26. Parlar de política pot ser sempre espinós. Encara que aquest cop només parlava dels lamentables anuncis electorals, és inevitable anar-nos-en a temes més profunds, al desencís que sentim no només amb les aparences que mostren, sinó amb el seu fons. El debat és bo, de totes maneres, hi ha diferents opinions i es poden contrastar, però en general, a la majoria ens agradaria una mica més de transparència i no quedar-nos només amb les engrunes que ens ofereixen. Gràcies a tots per comentar de manera tan acurada.

    Pons, ja sé que t’encanta el meu blog i no pots deixar de venir corrent quan hi ha post. Justament aquesta és l’estratègia de sempre. En el programa hi ha unes coses, però no les dius. I com que ningú se’l llegeix, ja ho tens. L’altra estratègia és saltar-se per la patilla tot el que diu el programa, és clar...

    Alba, sembla que s’esforcin per posar-nos-ho difícil. Fins i tot els que tenen teòricament unes idees més semblants a les nostres es distreuen a fer la puta i la ramoneta, un concepte que està agafant una dimensió política de primera categoria, perquè als partits els encanta.

    Mireia, estic molt d’acord amb tu. Jo també voto sempre perquè crec que és la nostra veu, és la democràcia. Nosaltres posem els polítics allà, i després ells ens han de tornar aquesta confiança. Però els darrers temps votem sense creure en els polítics, i ells defensen uns interessos que no són els nostres. Tot i això, s’hi ha d’anar, i com molt bé dius, demostrar que ens importa el que està passant, la participació ha de ser altíssima.
    Em sembla que amb el teu desfogament posterior també estem d’acord. No hi ha ni un pam de net, i ho paguem tots perquè ja no creiem en aquest sistema. Evidentment, la campanya és una pèrdua de temps i de diners. Però això que proposes no sé si seria viable. No només hi ha els partits que veiem, n’hi ha molts més, i tots tindrien dret a sortir. Si no, seria una injustícia, i posar el tall aquí i no allà seria complicat també. Només els que tenen representació parlamentària? Si els altres no tenen visibilitat segur que no aconseguiran tenir representació tampoc. No sé, és complicat. De totes maneres, als minoritaris ningú no els fa ni cas. I potser només som nosaltres els que pensem que ens hi juguem molt, potser per ells només és un joc de cadires i prou. Però si ens fan creure que tenim veu, això hauria de servir per alguna cosa.

    Sr. Gasull, és fotut perquè fan que no ens creiem el sistema, que pensem que l’única veu que tenim, que és el nostre vot, no serveixi per res. Tampoc no semblen disposats a canviar-nos aquesta percepció que tenim ara.

    Carme, l’únic punt que tinc clar és que votaré independència, però és que és l’únic que em deixen veure que estaré votant. M’agradaria que el meu partit de referència em donés més informació del que pensa fer per les persones. He d’anar a rebuscar conferències i altres vídeos perquè m’expliquin les seves intencions, però vull que aquestes siguin fermes. No sé què sortirà d’aquí, però no poden reduir-ho tot a independència sí, o independència no, perquè això són unes eleccions i no pas un referèndum, ni un programa del Cuní.

    Maria, que no t’enganyin. No estem votant independència, sinó partits que prometen que ens hi portaran. Però de quina manera? I mentrestant, ens prendran tot el que tenim, tots els béns socials que s’han anat aconseguint amb el temps? Independència sí, però a quin preu? I passant per quines fases? S’ha d’anar amb compte, eh?

    Joan Canela, jo mateix he dit més d’un cop que en aquestes eleccions la part important és la independència i que s’ha de donar suport a aquells que la volen. Un cop independents, el nostre vot no té per què mantenir-se en unes futures eleccions. Jo podria votar algunes opcions que ara no tenen possibilitats, però que m’agrada el que proposen. Continua a baix.

    ResponElimina
  27. Un cop assolida la independència, per força ha d’haver una entesa general per fer les coses a la nostra manera. Moltes coses hauran de canviar, i amb l’experiència de tants anys, es poden fer millor. Però no oblidem que els polítics són polítics sempre, i que miren molt pels seus propis interessos. I això no només passa a casa nostra.

    rits, tothom parla meravelles del ‘Salvados’, però a mi sempre em fa mandra posar la tele, la veritat. Hi ha alguns programes que valen la pena, però sempre acabo per no veure’ls. De totes maneres, sí que et veig cremada, però bé, com tots en general. El sistema no funciona perquè hem deixat que es perverteixi tant que a veure qui el canvia ara. La independència no ho és tot, és cert, però a mi se’m presenta cada cop més evident i necessària. I no només per les disputes amb Espanya, sinó també com una manera de tornar a començar, fer les coses a la nostra mida, des del principi, i trobar maneres de construir un país competent, just i digne. Estic segur que molts vicis serien impossibles de revertir, i molts errors serien comesos una vegada i una altra. En tot cas, el que em sembla segur, és que pitjor no ens anirà que com estem ara. I a poc que millorem, val la pena, no?
    No sempre coincidim tu i jo, però amb el temps he anat entenent les teves preocupacions, que van sempre més lluny de la superfície en la que es queden altres. A mi el que no m’agrada és que em prenguin el pèl, i més que ajudar-me a prendre una decisió (que tinc més que presa), el que sento quan veig aquests vídeos és que em prenen el pèl, i per aquí no hi passo. Poca cosa hi puc fer, però almenys en puc parlar al meu blog, ves. M’alegro que t’hagi sorprès gratament l’escrit.

    Sergi, és molt fàcil dir que no faràs una cosa que veus que el veí està fent, però quan ets al poder ja és una altra cosa. En certa manera, veig més lloable que preguntin al partit que mana si seguirà amb les retallades i que digui que sí, que no és que els agradi, però que ara és necessari. Amb tot, crec que un altre camí ha de ser possible, però si el conegués, no estaria aquí assegut esperant a veure què passa.
    Que el camí cap a la independència sigui incert no ens ha de preocupar, ningú no ha dit que sigui fàcil, i si ho diu està simplificant les coses. Tenim altres exemples a nivell europeu i la cosa no ha estat plàcida, però esperem no arribar a alguns extrems. Un cop siguem un país de ple dret, no només podrem canviar algunes coses, sinó que nosaltres podrem també canviar la nostra opció política. A mi m’interessa un govern d’esquerra, però seriosa, tot i que sembla que els que fan més passos cap a la independència son ara de dretes. Veurem què passa, el millor del cas és això, que puguem veure què passa.

    Yáiza, he volgut trencar una llança en favor de ICV perquè hauria estat injust si no els hagués mencionat. Ells deixen les coses clares i són coherents, però quan han estat al poder tampoc han pogut portar massa lluny les seves polítiques, o això ha semblat. Semblen una alternativa molt sensata, molt més que els que fan servir aquest lema, però per més que deixin caure que tenim tot el dret a decidir, no passen d’aquí. Crec que la seva idea és referèndum sí, perquè és democràtic, però independència no. Així que, com dius tu, serà un partit a tenir en compte quan siguem independents, potser llavors ens interessa la seva manera de fer les coses, i ho dic de veritat. Com tu, i per més que em queixi ara, jo també penso que el punt número 1 que hi ha ara sobre la taula és la independència, i que hem d’estar al costat d’aquells que la persegueixen, fer pinya per arribar-hi, i després ja veurem qui ens ofereix la manera de governar que s’adapti més a nosaltres.
    Respecte al següent comentari que fas, entenc que és una resposta a l’Assumpta, i ella mateixa t’ha contestat, però et vull dir que estic molt d’acord amb tu, pràcticament punt per punt, i que em semblen uns arguments molt sensats. Sempre des del meu punt de vista, però és clar, és l’únic que tinc!

    ResponElimina
  28. Marion, els teus motius de crítica estan molt més fomentats que els meus. Tu pateixes en carn pròpia la incompetència del govern, jo només em queixo que ens prenen el pèl amb la campanya electoral. I no em queixo de ningú concret, tots se’m posen força malament perquè no diuen res concret, ni tan sols les seves intencions. Parlen del tema de moda i prou. I sí, la cadira hi fa molt, però també la gent que s’asseu prop de les seves cadires de despatx, la gent que té diners i els fa ballar al seu so tinguin el color que tinguin. Per mi aquest és el problema, els diners que són capaços de corrompre qualsevol. Quan et posen el feix de bitllets allà davant... qui es pot resistir? Ets capaç d’assegurar que tu ho faries? Probablement, si et resisteixes les conseqüències són encara pitjors.

    Glòria, voler la independència no té res de dolent, tots tenim dret a voler-la. Però també hauríem de tenir dret a reclamar com ho pensen fer aquests que diuen que ens hi portaran, sense vendre fum, i que ens expliquin també quines poden ser les conseqüències de la seva gestió. Si algú ens ho pinta com flors i violes, ja em perdonarà que no m’ho cregui. Fàcil no serà, i s’haurà de treballar molt. Primerament perquè ens deixin, i després per construir un país. Ara estem molt il•lusionats, però els polítics que tant prometen són els mateixos de sempre, els que tants cops ens han decebut, i que probablement ens seguiran decebent passi el que passi.

    Pati, vull aclarir que si he parlat específicament de ICV és perquè són els únics que es desmarquen una mica del tema de moda i segueixen a la seva, però no perquè me’ls cregui especialment, pels mateixos motius que tu destaquen. Tots plegats fan força pena, i si les coses fossin d’una altra manera, potser votar opcions minoritàries aportaria solucions. Però explica’m de què et servirà votar algú que no tingui representació parlamentaria. El teu vot probablement es perdrà. No hauria de ser així, i sobretot cadascú ha de ser lliure i sobirà de votar a qui li plagui, però el sistema mateix ens obliga a decantar-nos per les opcions majoritàries si no volem fer el passerell. No ho dic de manera ofensiva, no t’ho prenguis malament, però els grans ja s’ho han fet venir bé perquè així sigui.

    Assumpta, he de dir que em podria remetre directament a la resposta de la Yáiza, ja que estic força d’acord amb els seus arguments. Són els mateixos que et podria exposar jo, així que miraré de no repetir-me i la resposta vindrà donada entre els seus arguments i el que et pugui dir jo ara de més a més.
    No estic d’acord que estiguis en minoria, ets votant del partit que està a punt d’aconseguir majoria absoluta, així que no diria que siguis l’única que dóna suport a CiU i específicament a Mas. Et diré que no és el meu partit, però sí que és el partit que sembla que ens porta cap a poder plantejar-nos el fet de ser independents. No cap a la independència, que això és més complicat, però ens permet somiar en referèndums i tenir certa il•lusió. Una mica oportunista fer-ho ara, no ens enganyem, quan CiU ha governat anys i panys i no ho ha plantejat mai, però si ara ens arrosseguen, jo encantat. No els votaré, però espero que tinguin una bona majoria, mai absoluta, però que els permeti governar i tirar endavant gràcies a altres sobiranistes. Aquest cop ja no valdrà associar-se amb el PP, oi? Perquè en comentaris més endavant parles d’una associació CiU+ERC que a mi sempre m’ha fet patxoca, però que no ha estat mai i que per alguna cosa serà. Si ara tampoc no és, a la vista de la situació actual, la pudor de socarrim la sentirà fins i tot la meva amiga d’Austràlia. Continua a baix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que no? Ai, ets massa jove :-))

      Abans de seguir llegint el comentari, pel que fa a la part que porto llegida, et diré que a la primera legislatura d'en Jordi Pujol el govern va ser CiU + ERC :-)

      Vaig a veure si trobo "documentació" i torno...

      Elimina
    2. Bé, no va ser a la primera, va ser a la segona (serà que jo també sóc massa jove... o "massa gran" i ja perdo la memòria).

      Tot i així:

      - Després de les eleccions del 20 de març de 1980 la candidatura encapçalada per Jordi Pujol de CIU obté una majoria relativa de 43 escons sobre els 33 del PSC de Joan Reventós.
      El 24 d'abril es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol surt elegit com a primer President de la Generalitat de Catalunya recuperada amb 75 vots a favor: CIU, Centristes de Catalunya-UCD i ERC. (O sigui, ERC vota a favor).

      O sigui, CiU no tenia majoria absoluta i ERC va votar SÍ perquè pogués governar.

      - Després de les eleccions del 29 d'abril de 1984 la candidatura encapçalada per Jordi Pujol de CIU obté una majoria absoluta de 72 escons sobre els 41 del PSC de Raimon Obiols.
      El 30 de maig es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol tornà a sortit elegit com President de la Generalitat de Catalunya amb 88 vots a favor: CIU, ERC i Alianza Popular.

      Aquesta és la legislatura a la que jo em referia. CiU va treure majoria absoluta i, tot i així, va tenir els vots d'ERC que, va entrar en el Govern amb la Conselleria d'Indústria i Energia que portava Joan Hortalà.

      Doncs, res... que aquestes simpaties mútues entre CiU i ERC (i, sobre tot, entre les seves persones de base) sempre m'han agradat molt... i, t'ho prometo, ERC em va decebre moltíssim amb el segon tripartit, portant a la presidència de la Generalitat en Montilla, un dels homes més grisos que ha donat la política.

      Elimina
  29. Em veig obligat a dir-te coses que no t’agradaran, i em sap greu. I les diré tot i saber que no et convenceré, però són com les penso. Ens parles molt de la situació que vius, no tens feina, el teu home té problemes del mateix tipus, i no ho passeu precisament bé. Estic segur que molts dels que comenten aquí tampoc no passen moments massa bons. D’altres potser sí, però ni tan sols a aquests se’ls pot retreure res. Jo, fins el dia que decideixin fotre’m fora, no em queixo de la meva situació. No passo penes, encara que tampoc no vaig sobrat i tinc deutes, així que ja veus. Però el que et puc dir és que el partit que votes no solucionarà la mena de problemes que pateixes tu. Abans solucionarà els meus, finançarà les empreses amb diners perquè tirin endavant, i potser de retruc a mi em van millor les coses. Però per més que ara estiri cap a la independència i això t’il•lusioni, no et proporcionarà una feina, i és probable que si no tens diners et resti avantatges socials, a tu i a tants com tu que estan en situacions complicades. CiU no entén de pobres. El problema és que els altres partits tampoc, però algun altre potser podria suavitzar una mica la situació, si realment fes les polítiques que diu que farà. CiU ni tan sols ho proposa.
    Dit això, ni puc ni vull convèncer-te de res. Les polítiques de CiU són impopulars i per això té detractors. Com a mínim, el seu líder sap parlar, que ja és més que la majoria, però ja que tu mateixa després parles de deixar de banda la fe cega (en temes polítics), només et demano que ho tinguis en compte. La independència ens il•lusiona, però la caiguda pot ser molt més forta si tanta paraula no es tradueix en fets. I com que, de totes maneres, el procés va per llarg, cal tenir en compte les polítiques econòmiques que hi haurà d’aquí a allà, que en definitiva són les que ens afecten dia rere dia. Que l’educació, la sanitat i altres sectors semblants estiguin cremats no és una casualitat.

    Car Quinyol, si nosaltres som imbècils, llavors tenim el que ens mereixem, un govern d'inútils. M'ho has posat fàcil amb les teves dues opcions. I la veritat és que em sembla que les dues són certes. El sistema està tan podrit que es necessita un canvi molt profund. Per cert... és normal que ara el teu nom surti separat?

    Núria, com s'ha demostrat, els polítics fins i tot s'aprofiten de la voluntat clara del poble, que de fet no és tan clara, perquè no sabem del cert què passaria ara, o què passarà quan es faci el referèndum. Que avui a la campanya es parli només d'aquest tema serveix per tapar tota la resta de coses, i per aquí jo no passo, tot i que la meva voluntat sigui ferma cap a la independència.

    Porquet, ho dic al post i és evident que és cert, en teoria els partits tenen uns programes a l'abast de tothom, però en part està molt clar que ningú no se'ls llegirà, ni tan sols els militants de base ho deuen fer. El mínim que s'espera és que quan parlen, quan ensenyen vídeos posant la millor cara, ens expliquin què pensen fer amb nosaltres i amb la situació. Però ara hi ha un tema de moda, i d'aquí no els treus, els va com anell al dit, com quan hi havia l'auge del terrorisme. Si parlem dels patits espanyolistes, això encara s'agreuja més. Cultura de la por i llançar pilotes fora. I malgrat això, és probable que siguin segona i tercera força. Incomprensible. Això dóna suport a les tesis del Carquinyol. Cert que la classe política deixa molt a desitjar, però nosaltres, com a poble o com a comunitat, som una miqueta imbècils.

    Mcabeu, els polítics sempre juguen amb la mala memòria que tenim els ciutadans, i amb les coses que ens acaben convencent per votar, com una cara amable, o unes paraules ben dites. Però amb la tecnologia que hi ha avui en dia i els registres que tenim, hauria d'estar prohibit oblidar. Continua a baix.

    ResponElimina
  30. Com a poc, no és lògic que un partit que ara es ven com a salvador de la pàtria i el camí cap a l'estat propi, fa quatre dies pactés amb el PP, un partit que vol qualsevol cosa menys que Catalunya tingui més autogovern que una tortuga reumàtica. Estic d'acord amb que les majories absolutes, del tipus que siguin, són la pitjor solució per un poble. Però si aquest cop CiU torna a pactar amb les opcions espanyolistes per governar, em sembla que el país es desinflarà del tot. Aquest cop no ens poden fallar, un cop més. Jo tampoc els votaré, ni a cap opció espanyolista, amb l'esperança de que el partit al que generalment dono suport tingui molt a dir els propers any. De petit ja no n'ha de tenir res de res.

    Maurici, no sé si aquesta és la solució, sembla un model molt arcaic, i no serà perquè als mateixos municipis no hi hagi corrupció i actuacions indesitjables. L'únic que canvia és l'escala. Això de votar el que ens sembla menys dolent ja fa anys que ho fem, i si ho mires fredament, és molt trist.

    Sargantana, hom pensaria que els polítics estan més tranquils si no els prestem tanta atenció. Però ni així aconsegueixen causar-nos bones sensacions i credibilitat. Ara que estem atents, més que punts forts només detectem defectes.

    Sa lluna, tenim exemples recents de majories absolutes, tan recents com l’actual a Espanya, i no cal dir massa més, ja sabem com es fan les coses. Però no és perquè sigui una majoria d’ultra-dreta, si fos de qualsevol mena sempre perjudicarà les persones. Per això s’ha d’anar en compte a qui donem la clau del nostre futur. Com a mínim, que sigui una clau amb una cadeneta, i que no se la puguin quedar en propietat.
    Si triem uns polítics a les urnes, de manera democràtica, tenen les de guanyar, els hem triat nosaltres i els avalem. Hi ha majories que no entenc, però si surten per alguna cosa serà. Què s’hi pot fer? Ni idea, però una cosa és segura, mai no plourà a gust de tothom.
    Gràcies pels desitjos, que per allà baix teniu una situació crítica pel que fa a cultura i llengua. Són moments durs i no sé com us en sortireu, però heu de resistir la força centralitzadora que us governa.

    Myself, em sembla que ens queda molt de sentir ximpleries encara. Jo no tinc dubtes sobre a qui votar, almenys de moment, però el que sí que et diré és que, triïs a qui triïs, no deixis de fer-ho. Jo ja no sé si sonen sincers o no, però votaré els que crec que defensen més els meus interessos, almenys per programa. Després, naturalment, faran el que els doni la gana. La confiança en qualsevol àmbit és difícil de recuperar quan es perd. En política ja no t’explico.

    Jordi, potser si una cosa hem guanyat, és que alguns no s’amaguin tant i es posin en evidència. Però el que a molts ens sembla una animalada de posar-se les mans al cap, com l’anunci dels cognoms del PP, sembla que no desencoratjarà els seus votants, ans al contrari. Serà que hi ha molta gent que pensa com ells, i no ho podem obviar. Dir ‘millor junts’ és acceptable, no és agressiu, és un bon eslògan, i per qui ho pensi, és un missatge positiu. Podem no estar-hi d’acord, i sé que tu no hi estàs gens ni mica (jo tampoc, eh!), però almenys no és un atac ni una desconsideració. Ara, com que no es queden aquí i tota la resta són animalades, llavors la cosa ja canvia. I és clar, haurien d’explicar per què ‘millor junts’ Millor per qui? Per Espanya segur. Però resulta que són les eleccions catalanes.
    Respecte a la independència, ara està a l’alça, però no oblidem que els independentistes de base no som tants, i que molts s’han deixat emportar per temes econòmics. No em sembla malament, però són gent que veu les coses de manera molt diferent. Ens genera il•lusió, i per sorpresa meva, genera il•lusió a molta més gent de la que pensava. Esperem que no decaigui, que em fa més por que una pedregada.

    ResponElimina
  31. A la segona part del comentari la contesto aquí. Sí, sóc conscient que darrerament em faig una mica pesada explicant coses personals que em preocupen i he decidit no fer-ho més. Aquesta serà la última.

    En tot cas, no hi ha CAP PARTIT que pensi en els autònoms. CAP.

    Els que preparen la propera vaga general vaig sentir l'altre dia per la ràdio que demanaven als autònoms que els secundessin... I una merda!

    Si en Josep Lluís ha de tancar el despatx perquè li reporta més despeses que ingressos, malgrat haver cotitzat sempre i no deure res de res... NO TÉ DRET A L'ATUR. Així que, a fer punyetes els sindicats. Quan un autònom ha de tancar perquè NO POT MÉS... es queda al carrer totalment desprotegit. I només se'n recorden de nosaltres per què? per ajudar-los a recuperar "la paga de Nadal"?? Què coi és una paga de Nadal? Els autònoms no en tenen de pagues... ni d'estiu, ni de Nadal, ni vacances pagades ni res... si no treballes no menges. I, moltes vegades, encara que treballis, en lloc de menjar són les despeses que se't mengen a tu.

    Així que el dia de la vaga, penso fer posts en quantitats industrials, clauers, polseres i tot el que signifiqui activitat... i si anant pel carrer em trobo a algun grup d'animals que pretén coaccionar per fer tancar una botiga a un autònom, em penso posar a favor del botiguer amb tot el meu cor...

    Fi de les meves intervencions de caire polític a la catosfera. (Bé, al menys ho intentaré!)

    ResponElimina
  32. Excel·lent post, XeXu, que subscrit totalment!

    ResponElimina
  33. Em sembla que els vídeos de propaganda serveixen de ben poc, només per als convençuts, potser. A mi m'agradaria que hi haguessin força debats entre totes les forces, fins i tot les CUP, que m'agradaria que tinguessin representació parlamentària, tot i que segurament votaré ICV... (també m'alegraré dels vots d'ERC).

    La independència il·lusiona i il·lusiona fer polítiques més justes, s'han de fer polítiques més justes. No és que llegeixi massa d'economia però ja van uns quants articles que critiquen l'austeritat (no només no serveix per millorar sinó que és contraproduent, és a dir, no només és "immoral" sinó "ineficaç") i aquí seguim amb les mateixes receptes. Suposo que també ens cal independència "per dalt", de cara a Europa, tot i que volem ser a Europa... tot plegat molt complicat. Però votem, sí, i llegim-nos els programes, ni que sigui en diagonal :)

    Us passo aquest link del debat que van fer fa poc el Carod-Rovira, l'Ernest Maragall, el Raül Romeva i el Josep Ramoneda, sobre l'esquerra nacional catalana en aquests moments i en el futur:
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/233061 (és llarg, però hi ha idees interessants, com la idea d'independentisme no nacionalista, amb qual em sento còmoda -encara que segons el Vicenç Villatoro això és com una truita sense ou).

    I aquí un manifest per a la "radicalització democràtica", per si a algú li interessa:
    http://mesenlladel25n.wordpress.com/

    Bona nit a tothom!

    ResponElimina
  34. Assumpta, efectivament, quan van passar aquestes coses que expliques jo no tenia cap mena de consciència política. Deixem-ho amb que no tenia cap mena de consciència. Pot ser que CiU i ERC s’entenguessin en el passat per motius nacionalistes, però fa molt temps que no ho fan, i a mi m’agradaria veure-ho. Bé, per mi seria millor que ERC estigués prop de la majoria i fos CiU qui hagués de donar el seu suport, però tant és. Aquesta entesa podria ser positiva per Catalunya, i si els dos partits arriben a ser primera i segona força significarà que als votants els importa Catalunya de veritat, però no crec que passi.
    Referent al tema dels autònoms, no conec massa com funciona aquest món, però ja veig que està molt fotut. Ser autònom a petita escala porta més problemes que beneficis, i se’ls hauria de donar molt més suport perquè no deixen de ser emprenedors, i això fa avançar el país. Suposo que representen una minoria de la població i no surt a compte als partits fer-los massa cas, però sí que fa que molta gent estigui de molta mala llet, tant els que ho pateixen com qui se n’assabenta de primera mà. Allò de la feina digna sembla que ha passat a la història, com tantes altres coses.
    Per variar, jo no faré vaga, perquè segueixo sense creure-hi, i que jo faci vaga no perjudica a ningú, només a mi, que perdré diners i el dia següent hauré de fer feina doble. Per mi fer vaga és un absurd, no té cap valor que jo en faci. Però no sé quina mania teniu alguns en portar aquestes coses als blogs, des de quan escriure posts o fer comentaris és una feina? Si em paguessin per això potser en faria, però és una afició com una altra, res a veure amb una vaga laboral.

    Sr. Mayol, només una reflexió, però no m’estranya que molta gent la comparteixi, qualsevol que es miri els vídeos ho pot fer.

    Gemma Sara, si els vídeos electorals només han de servir perquè els convençuts assenteixin, no tenen massa sentit, oi? Potser directament se’ls podrien estalviar, però són una prova més de que tothom ven el seu producte, i per vendre’l l’ha de mostrar allà on tothom mira.
    El debat seria bo, però ni per això serveixen la majoria de polítics. N’hi ha que tenen un discurs molt bo, i tenen arguments. A aquests dóna gust sentir-los. Però per sentir frases buides de contingut, respostes monotemàtiques i veure com tiren pilotes fora, la veritat, millor em poso el capítol d’alguna sèrie. O miro Polònia, que m’assabento igual del que volen i almenys ric.
    T’asseguro que jo d’economia no en tinc ni idea, però una cosa em sembla evident. Un país no pot ser solvent si els seus habitants no ho són. Les polítiques d’austeritat i les retallades de sou només empobreixen els habitants, perquè els impostos els paguen igual, i tots aquests diners no sabem on van a parar. I si no tenim diners, no els gastem. I si no gastem, altres no els guanyen, i tampoc no gastaran. És una roda que es trenca d’inici. Dóna diners a la gent, feina estable, seguretat econòmica, i veuràs com els diners passen de mà en mà perfectament. El que passa és que em sembla que alguns governs volen que passin de mà a la seva butxaca, i això no és. La independència (que tampoc ningú ens l’assegura) és una fita, però veurem a quin preu ens la venen. Sense polítiques més socials el país s’enfonsarà igualment, sigui quin sigui el nom del país. Però què hi vols fer, allà hi mana l’ultradreta, i aquí un partit que fa polítiques força de dretes. Això ens hem buscat.
    Gràcies pels enllaços. He mirat una mica el vídeo, i he hagut de parar perquè m’hi enganxava i ja és tard. És un bon document, parla gent que en sap i que són bons oradors, dues coses que no són el mateix i que no sempre trobem plegades. A veure si trobo una estona per mirar-ne un tros més.

    ResponElimina
  35. Jo no en miro cap, em sonen tots molt falsos, però no ara, ja des de sempre.
    Però què vols que ens diguin si no n'hi ha cap que sàpigui com sortir-se'n del merder on estem ficats. Tan se val qui guanyi, tots estem condemnats a patir uns quants anys més abans no puguem començar a aixecar el cap.
    De tota manera hem d'anar a votar, el meu pare sempre m'ha ensenyat que qui no vota, després no te dret a queixar-se.

    ResponElimina
  36. Eres un xiquet petit ;-)))

    Quan ERC i CiU posaven al davant Catalunya, es podien entendre molt bé... i espero que així torni a ser ben aviat... A més, que a mi l'Oriol Junqueras em cau a les mil meravelles i l'Alfred Bosch també. Molt millor, infinitament millor que no pas em queien en Carod i altres.

    I hi ha un "senyal"... en Junqueras va ser pare el mateix dia que en Messi... què més es pot demanar? :-)))

    Doncs res, que entre CiU i ERC agafem un gruix tan important de població, tan majoritari, que ho podrem aconseguir!!

    Ai... ostres, jo havia dit que no posaria més comentaris polítics??... Ah... no, havia dit que no en posaria més de la meva situació econòmica, però de polítics sí, eh?... Amb il·lusió!! :-DDD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.