dimecres, 14 de novembre de 2012

Serotonina

Es pot creure que el nostre ésser té separades la part física i la part psíquica, però aquesta part més pròpia nostra, més etèria i canviant, és bàsicament bioquímica. Som unes màquines tan perfectes que tot, qualsevol funció que fa el nostre cos, qualsevol percepció interna que tenim, ve regulada per un sistema complex a nivell molecular o a nivell de xarxes neuronals. Som tan perfectes i tan complexos, és clar, que quan alguna cosa falla es nota i molt.

Una cosa tan abstracta com els canvis d'humor té una explicació també bioquímica. Bé, probablement tingui moltes explicacions, perquè sol haver-hi mecanismes de seguretat, no ens la podem jugar només a una carta en un sistema tan perfecte. Els nivells baixos de serotonina estan relacionats amb davallades d'humor, estats d'ànim melancòlics i depressius. La serotonina és una petita molècula que actua com a neurotransmissor, una manera de comunicació entre neurones. Quan envien el seu senyal a les neurones receptores es manté el benestar, però si no hi ha prou serotonina per mantenir aquesta via, l'estat d'ànim cau. De fet, algunes drogues antidepressives, com el conegut Prozac, actua a nivell d'impedir que la serotonina desaparegui de l'espai sinàptic, el que hi ha entre una neurona que deixa anar el neurotransmissor i la que el recull. Si la serotonina continua estant per allà, tot anirà bé.

Aquesta molècula té moltes altres funcions, potser més importants a nivell fisiològic, però no tan distretes de conèixer, és clar.

Hom pensaria que la solució per recuperar l'alegria seria subministrar-nos directament aquesta molècula. Doncs no, perquè, per sort, el nostre cervell, que és on la serotonina fa aquestes funcions, té una barrera per impedir el pas de substàncies potencialment perilloses, la barrera hematoencefàlica. La serotonina no la pot passar com a tal, però sí que podem ingerir aliments rics en triptòfan, un aminoàcid que podem convertir fàcilment en serotonina, i que sí que passa. Així que aliments rics en triptòfan, com ara els ous, la carn o fruites com el plàtan o la pinya poden actuar com a antidepressius natural, i a més, són molt més agradables de prendre que qualsevol pastilla.

Així que ja sabeu, menys Prozac, i més plàtans!

55 comentaris:

  1. M'encanta el teu post d'avui!!! Sempre penso que els humans som súper complexos i a sobre tenim la capacitat per descobrir-ho, tenim un cos físic i un cos psíquic, però com tu dius tot això ho regula uns "estranys" mecanismes de conexions neuronals que deu ni dó.

    Ara ja sé perquè m'agraden tant els plàtans.... :-)

    ResponElimina
  2. Curiós això de la serotonina, però més curiós es que per tercera vegada seguida torno a ser el primer en comentar, realment inquietant

    ResponElimina
  3. I jo que em pensava que el millor antidepressiu natural era la xocolata!!!! ;)

    ResponElimina
  4. I jo també em pensava que era la primera... estàvem tots apilotonats penjant comentaris!

    ResponElimina
  5. Sóc la primera de comentar, que estrany ;) Això de la serotonina m'ho va explicar el metge quan vaig passar una època depressiva i em va tranquil·litzar saber que l'estat d'ànim no depen exclusivament de mi. Per mi el millor aliment per generar serotonina és la xocolata, i si l'acompanyo de plàtan ja és un luxe, sobredosi de serotonina

    ResponElimina
  6. Uff, això ha estat un viatge en el temps a les classes de Biologia de l'Educació, del comportament ... la questió és que neutrasmissors,gens i altres eren el pa de cada dia. Era divertida aquella classe!

    ResponElimina
  7. Jo segur que ja no sóc la primera, i he d'afegir que no m'estranya que els plàtans siguin antidepressius... alguns més que d'altres. Perdona, he hagut de fer la broma, ;-) Abraçadeta!!

    ResponElimina
  8. Prime!!!

    Doncs jo abans m'he jalat cinc mandarines, petitones però bones... això no va bé per a res?

    ResponElimina
  9. Una vegada vaig veure al blog d'en DERIC un postre de Cuba o "por ahí" que era plàtan banyat en xocolata i s'ho menjaven com un polo, amb un pal de fusta així... Deu ser bon antidepressiu, no? :-)

    ResponElimina
  10. I si em menjo un chocobanano d'aquests i després em prenc el Prozac?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si trobes chocobanos d´aquests em diràs on, si us plau, si usplau, si us plau, si us plaaaaaaau!!!! ;)

      Elimina
    2. sa lluna! que no deu ser tan difícil de fer un chocobanano d'aquests. No te'n estiguis, si tan de gust et venen!

      Elimina
    3. Aquesta combinació de chocolata, banana i parlant de Cuba.... ui, quin perill li veig en tot això. Qui diu perill, vol dir plaer, morbazo,....

      Elimina
  11. dons va..fora prozac !!
    pero estas segur que la xocolata no....
    val..val..no he dit res dons !!

    ;-) nanit

    ResponElimina
  12. home de fet el triptòfan el pots comprar directament en dietètiques, però és molt millor menjar-se un bon entrecot.
    Ara he entès el perquè d'una clienta que sempre deia menjar molta pinya doncs era la responsable del augment de la seva gana sexual.

    ResponElimina
  13. M'apunto els aliments. Reconec que de vegades tinc uns canvis d'humor que no sé ni d'on baixen.

    ResponElimina
  14. Els canvis d'humor i les seves causes són d'allò més interessants. En noies, per exemple, és molt obvi (o per moltes noies ho és) el canvi d'humor relacionat amb el cicle menstrual. Les hormones... poden fer molt de mal!
    Pel que fa el que expliques tu, per estudis ja me n'havien parlat, és un tema molt interessant. Trobo que tal i com ho expliques has donat una visió global i clara del tema, que ja va bé! Ara si vols et pots dedicar a pensar perquè hi ha depressions que NO es curen amb prozac. Per donar-hi voltes...

    ResponElimina
  15. ous, carn, platans i pinya. Per sort tot magrada més que molt. Així que me'n prendré bones dosis, que la meva serotonina està una mica baixa.
    gràcies.

    ResponElimina
  16. Una informació molt interessant. Vaig a enviar tot seguit un bon grapat de plàtans als srs. d'Intereconomia que sempre estan de mala llet. I sinó se'ls volen menjar sempre se'ls poden ficar peflñdsjlñsjflñskdjflñsjfds,….

    ResponElimina
  17. De fet, als anys vuitanta ingerir aliments rics en triptòfan es va posar de moda entre els col·lectius aficionats a ingerir LSD, una substància que, entre d'altres, provoca unes descàrregues brutals de serotonina i deixa les neurones buides d'aquest neurotransmissor. Però encara que poguéssim absorvir correctament la serotonina, segurament continuaria sent millor el triptòfan, doncs quan es mira tot l'organisme amb lupa hom se n'adona de que aquest neurotransmissor actua de moltes maneres diferents, provocant efectes que no tenen res a veure els uns amb els altres. Tot plegat és realment complex i meravellós.

    ResponElimina
  18. Ja m'agraden els plàtans. N'hauré de menjar més! Gràcies pels consells ;)

    ResponElimina
  19. I un bon ambient (Si no hi ha problemes fisiològics)! Tot el sistema està connectat amb l'exterior.

    ResponElimina
  20. Molt didàctic, m'ha encantat!!
    Caldrà menjar molts plàtans per a no deprimir-nos amb la que està caient!

    ResponElimina
  21. Porto dos dies una mica xof... i m'acabes de donar la solució: vaig a comprar-me un kilo de plàtans i una pinya ben gran. I xocolata també? Nyam nyam! Alguna cosa més??
    Ara que... si necessito ajuda per l'empatx... t'aviso, eh? Espero que també hi hagi algun remei bioquímic per al tema. :))

    ResponElimina
  22. Per cert, la melmelada també val? ÉS que m'encanta i aprofitaria per posar-hi unes quantes (moltes) cullerades, tot sigui per aixecar l'ànim, clar, ehem, ehem... ;)

    ResponElimina
  23. Ves per on ja porto dies que dia si i dia també acostumo a menjar-me un plàtan per berenar....ara entenc perquè aguanto ferma!!!

    ResponElimina
  24. No sé on vaig llegir un dia (desprès de sortir dels meus set mesos de baixa)quan buscava els aliments que anaven bé per prevenir un altre ictus, que el plàtan era depressiu. Tot i que la ingestió em proporcionava altres avantatges que em van interessar més.
    De fet, cada matí em menjo un amb quelytas...pero em sembla que manca la xocolata perquè el meu estat d´ànim no decaigui, l´hauré de provar :)

    Nanit!

    ResponElimina
  25. Però, veiam, per prescindir del Prozac (o la fluoxetina) quants quilos plàtans m'he de menjar???

    ResponElimina
  26. Esteu una mica tocats de l’ala els primers que vau comentar dient que éreu els primers, però com em vau fer riure. Però anem al post, m’alegro que us hagi interessat el tema, però com dic més avall una dieta rica en triptòfan potser ens farà tenir millor humor, però hi ha malalties o trastorns que només es poden tractar amb fàrmacs, i la dieta no pot ser substitutiu. Mengeu plàtans, sí, però no deixeu d’anar al metge tampoc. Gràcies a tots pels comentaris!

    Alba, jo a tu et veig sempre la mar d’alegre, serà que menges plàtans tot el dia! Som molt i molt complexos, tant que no entenem ni una petita part de com funciona el nostre cervell. El cervell és la meva, però moltes altres coses del cos tampoc s’entenen encara. Mira si som complexos que sembla mentida que una cosa que des de sempre hem anomenat ànima, i que sembla una entitat superior, en realitat són connexions molt fluïdes de neurones. Per aconseguir el ventall de sentiments i sensacions que experimentem, imagina com ha de ser això! Un instrument amb infinits sons.

    Pons, ara ja veus que no ets el primer, ja pots estar tranquil que no passa res estrany. Però igualment, t’espaviles molt a comentar-me, això puja la serotonina segur.

    Carme, la xocolata cursa per altres vies, a més. Conté excitants febles, semblants a la cafeïna, i ens activa una mica. Jo no sé si fa algun efecte realment palpable en l’humor, però jo me la menjo amb total golafreria!

    Sílvia, ho he comprovat i sembla que sí que la xocolata té efectes sobre al producció de serotonina. A més, combina perfectament amb el plàtan, és una combinació exquisida. L’únic inconvenient, res, un de petit, és que si mengem molt d’aquests productes per estar alegres, també ens posarem com uns bacons, perquè són molt calòrics. Potser això té relació amb el que diuen les iaies, estar ben rodanxó és senyal de salut i benestar! De totes maneres, és bo de saber que tenim maneres fàcils de millorar un mal estat, no ens salvarà la vida, però ens pot fer més fàcil l’existència en un mal moment.

    Mireia, Biologia de l’Educació? Que jo vaig estudiar Biologia i Bioquímica, eh! Per mi sí que era el pa de cada dia, no era una classe, eren totes! Per cert, que el pa em sembla que no ajuda a pujar la serotonina, tan bo que és.

    Ventafocs, que marrana! Esperava que fos en Gasull el que fes la broma en primer lloc, però això em diu coses. La primera és que tu ets igual que ell! I la segona, que tots els altres que han comentat abans que tu tenen molta bona fe!

    Assumpta, i tant si van bé aquestes mandarines! Sobretot, per tenir més gana després! Recordo perfectament aquell post d’en Deric (ara Sr. Mayol), i estic segur que aquella menja és absolutament antidepressiva. Això si no et mors d’un coma hiperglucèmic abans, és clar. I pel tercer comentari, no ho facis, que no veus que barrejar fàrmacs no és bo!

    Sargantana, pel que comenten de la xocolata, és un bon substitut del Prozac, i també d’altres coses...

    Sr. Gasull, efectivament, la serotonina està implicada també en el procés sexual, però directament podríem dir que si estàs de bon humor en tens més ganes, no? Bé, no té per què ser així tampoc, de ganes en pots tenir igual. El triptòfan es pot obtenir, igual que pots prendre pastilles i fàrmacs, i de vegades són necessaris. Però només per estar més contents, millor aprofitar les bondats del menjar!

    Maria, tampoc esperis miracles, però si menjar certes coses ens pot fer sentir una mica millor, s’ha de tenir en compte.

    ResponElimina
  27. Yáiza, les hormones són tot un món, i sembla clar que, precisament pels vostres requeriments, les dones acuseu més les pujades i baixades d’hormones. Suposo que els homes també ho patim, però no són canvis tan perceptibles ni tan popularment coneguts!
    Naturalment no sóc cap expert en trastorns psiquiàtrics, ni tan sols he aprofundit en la fisiologia del cervell, però si la fluoxetina s’encarrega d’inhibir la recaptació serotoninèrgica, suposo que no actua favorablement quan la depressió és causada per altres factors. Veig que també pot ser causada per dèficit d’altres neurotransmissors, com noradrenalina, i també per causes genètiques. He aprovat, doctora?

    Jomateixa, això no pot ser. Agafa un bon llibre, relaxa’t, i mentrestant ves picant plàtan amb una mica de xocolata. Això t’ha d’alegrar el dia per força! Espero que no sigui res.

    Carquinyol, als ‘senyors’ de Intereconomia més que plàtans els hauríem d’enviar All Bran. I ves en compte, que encara li trobarien el gustet a això dels ‘altres usos’ dels plàtans.

    Gerhart, és de suposar que els efectes d’aquesta droga i de tantes altres cursen per aquestes vies, causen tempestes de neurotransmissors que aguditzen la percepció i activen els circuits de premi, però quan tota aquesta cascada bioquímica s’acaba perquè ja no n’hi ha més, ve la famosa davallada posterior que fa l’efecte contrari. Ja vaig veure que la serotonina fa moltíssimes coses, està molt implicada en el procés gàstric, per exemple, però comprendràs que això no era tan emocionant d’explicar. Hormones i neurotransmissors millor no tocar-los massa, que si estan fets per ser actius a unes concentracions baixíssimes, per alguna cosa serà.

    Myself, em sembla que amb l’èxit que estan tenint els plàtans, aviat les fruiteries també m’agrairan el post!

    Jordi, l’exterior genera estímuls que de seguida són codificats com a química, i això desencadena tota la resta. No podem mai menystenir el que ve de fora, però la maquinària està a l’interior.

    Kuroi, lamento haver de dir que els plàtans ens poden fer estar una mica més alegres, però tampoc fan miracles!

    Marion, a veure, en què quedem? No vols un empatx de plàtans i xocolata, però hi vols afegir melmelada? No anem bé, eh! Després no vull responsabilitats si us poseu com uns bacons i el vostre humor no millora. Sobretot això, si després la bàscula us diu una xifra que no us agrada, segur, segur que l’humor no serà massa bo! La pinya diuen que és per fer baixar, no? Per fer baixar què?? Si no estàs fina, espero que et milloris, amb plàtans o sense, però cap amunt.

    Elfreelang, pots garantir que funciona doncs? Demà mateix passaré per la fruiteria.

    Sa lluna, plàtan amb quelites? No se m’hagués acudit, però suposo que vosaltres us ho mengeu tot amb quelis! I et van dir que el plàtan era depressiu? Doncs no sé què dir, de vegades es mouen interessos ocults en aquestes recomanacions o desrecomanacions d’aliments. Vull suposar que és fiable dir que és una bona font de triptòfan, i com que aquest és precursor de la serotonina, doncs ens faria més bé que mal menjar-ne. Però al cos no hi ha res que sigui blanc o negre, la paleta de colors és impressionant. La xocolata que no falti, encara que no hi tingui res a veure!

    Glòria, suposo que suficients com per posar-te com un bacó i deprimir-te encara més... és la trampa de l’assumpte. Un fàrmac farà sempre més efecte perquè és la molècula necessària ben embolicadeta amb un adjuvant, alguna cosa que en facilita la presa. Va directe allà on cal i està provat i més que provat que fa el seu efecte, sempre i quan estiguis dins els paràmetres de la normalitat, i bla bla bla. Dic això perquè no tots els fàrmacs són efectius en tots els pacients, ja saps. Vaja, que no puc contestar la teva pregunta, però puc dir que això de menjar aliments adients ens fa estar de millor humor potser, però que hi ha coses que només arreglarem amb els fàrmacs, perquè fan falta. No confonguem els termes, qui necessita fluoxetina és que no s’ho cura amb plàtans.

    ResponElimina
  28. La serotonina i jo ens coneixem de fa anys, però no sabia que aquests aliments podien fer el mateix efecte... (en grans dosis, m'imagino). Sí que havia sentit a parlar de l'hipèric... Total, que això del chocobanano em sembla un gran invent (perquè la xocolata també té propietats estimulants con diuen per aquí, no? O ho sembla). Això que planteja la Yáiza és interessant, a mi em sembla difícil que un antidepressiu no pugui fer millorar una depressió, suposo que els casos "resistents" a l'antidepressiu són els que tenen una causa de la depressió greu i persistent.... No ho sé, la ment és molt complicada, però de tota manera, crec que l'antidepressiu, si no "cura" segur que "ajuda", "afavoreix" la curació, sense aquest ajut (en forma de pastilla o d'un carregament de plàtans) sortir d'una depressió és titànic.

    ResponElimina
  29. Vaja, acabes de respondre, faig un poc tard :)

    ResponElimina
  30. Osti, doncs mira que jo menjo un plàtan gairebé diari... hauria d'estar vessant d'alegria per tots els porus de la pell!!! I mira, precisament aquest matí he vist que ja no en tinc i avui no me'l podré menjar... espero que no sigui un divendres massa trist!

    ResponElimina
  31. De vegades la depressió és causada per ments massa neuròtiques, embolicades i negatives. Els fàrmacs faran la seva funció, però tan bon punt els deixem, tornarem a caure en el mateix. El problema està en la nostra manera de pensar... Aprovat pels pèls, sr BQ.

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Evidentment, el que deies d'altres neurotransmissors, no deixava de ser cert, eh!) =P

      Elimina
  32. Diuen que és l'hormona de l'humor i del plaer, potser ara veig que necessito consumir més plàtans, i així arreglo dues coses d'una tirada!!!

    ResponElimina
  33. Xexu, i jo que prenc Venlafaxina retard, què prnc exactament? Noi, és que l'ànim no puja, de cap manera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La venlafaxina és un inhibidor selectiu de la recaptació de la serotonina i de la noradrenalina. És a dir, el famós prozac (fluoxetina) és només un ISRS (inhibidor de la recaptació de serotonina) que com ve explica en XeXu fa que hi hagi més serotonina entre neurona i neurona (allà on ha de fer efecte). En el cas de la Venlafaxina, això passa tant amb la serotonina com amb la noradrenalina. Aquesta última és un altre neurotransmissor que també s'ha vist que està relacionat amb l'humor. En teoria és un fàrmac bastant, bastant bo! De totes maneres, no sé quan fa que el prens, però els antidepressius triguen unes 6 setmanes (mínim) a fer efecte. Si ja fa temps que el prens i no notes millora, ho hauries de parlar amb el metge que t'ho va receptar.

      Elimina
  34. Sospito que la meva professora d'anglès llegeix el teu blog.

    I no diré res més.

    Però potser en faré un post.

    Però no el puc fer ara.

    Per què? Doncs perquè he d'acabar unes polseres...

    Que quan el faré?

    Doncs no ho sé... De fet, potser al final no l'acabi fent... Ara em fa gràcia però qui sap si diumenge o dilluns encara me'n farà.

    Com diria Obama: The best is yet to come.

    NOTA: Llegir els diaris ABC i El Mundo... i, el que és pitjor, creure-se'ls, deprimeix molt.

    Repeteixo: The best is yet to come.

    Vaig a fer polseres.

    Bye!

    ResponElimina
  35. Ostres, un post sobre la serotonina justament al dia del mes que les hormones em fallen... Què bo!

    ResponElimina

  36. Algú ha dit quelcom de XOCOLATA?
    arf, arf...!!!

    Completament d'acord amb tot el que dius al post. Només hi afegiria que el sexe és un antidepressiu brutal. No sé si està estudiat si s'allibera serotonina o no després del sexe. Endorfines, segur...

    ;-)

    Gran post

    ResponElimina
  37. Bé, jo d'entrada del que no em preocupo és de ser la primera. I no és que m'agradi ser l'última, però noi, la gent va que se les pela en contestar-te. Deu ser per això que has deixat caure fluixet de que també puja la serotonina.
    Bé ara, com que hi ha "lo" teu i "lo" de tots els altres, encara hi ha més xixa per a contestar i m'enrotllaré com una persiana, ho veig, però si callo em surten subtitols i ho he de dir. I això que deixaré de banda caure en la broma fàcil de les connotacions que se li poden donar al plàtan...
    M'ha encantat el teu post: clar, concís, rigurós, interessant, didàctic... i tot i el sentit seriós que semblava li volies donar, nosaltres ens hem encarregat de destripar-lo a la nostra.
    M'han xocat això que dius de l'ànima:" en realitat són connexions molt fluïdes de neurones" Mande??? No ho havia sentit mai això. I em poso a pensar com definir-la i no ho sabria fer, podria fer aproximacions, però és que per a mi l'ànima no és res físic. Clar que no sé exactament que vols dir tu amb conexions molt fluides de neurones... uff. En podries fer un post només parlant de l'anima. T'animo a fer-ho. Vaaaa. Segur que serà tope interessant, igual que les aportacions. Vaaaa. Si que en som, si, de complexos. Però per això tenim la nostra gràcia, oi? Salut i serotonina!

    ResponElimina
  38. Mmm... això és complicat: si prenc xocolata i plàtans a dojo per estar a tope de serotonina ja veig que m'engreixaré i aleshores em deprimiré en veure'm els "mitxelins". Potser millor que en prengui amb mesura i em dediqui a llegir blocs intressants, que això també anima molt ;-)

    ResponElimina
  39. Gemma Sara, mai no és tard per comentar, ja saps que publico els comentaris quan em quadren amb el que em permet el blogger, però sempre és un plaer veure què dieu, i sempre miro de contestar! Els fàrmacs actuen directament, tenen el principi actiu que actua a la diana que toca, i sempre seran més potents que un remei natural, tret que contingui el principi actiu, és clar. A més, amb les malalties no s’hi juga, feia el comentari que menjant certes coses obtenim el ‘material’ per fabricar serotonina, i probablement ajudin a la seva síntesi i posteriors funcions, però el cos sap el que es fa, i si no toca fer serotonina, no en farà. Com a tema és interessant, però no es pot confondre el que és tractament amb un aport de nutrients que afavoreixen la síntesi d’un neurotransmissor que afecta positivament l’humor.
    La Yáiza ha explicat una mica això de les depressions que no es poden curar amb fàrmacs, jo no en sé massa, tot i que em sembla un tema interessantíssim. És increïble com unes coses tan petites poden tenir uns efectes tan grans sobre una persona. Efectivament, les depressions no són cap broma, i s’han de diagnosticar i tractar bé. Per pujar l’humor, plàtans. Però per una depressió, cal el metge i fàrmacs.

    Porquet, a veure si ja has adquirit tolerància als plàtans! Això vol dir que la mateixa dosi ja no et fa efecte i en necessites cada cop més per sentir els mateixos efectes. Seràs un ionki dels plàtans! Esperem que, efectivament, el divendres no fos massa trist.

    Yáiza, no cal dir que no tinc prou coneixements en aquest camp, en termes mèdics sempre tindràs avantatge. Però en el cas que expliques, no vol dir que el fàrmac no actuï, el fàrmac tracta, però no cura. És a dir, que no totes les depressions es poden curar, es podria dir que són cròniques? El fàrmac fa efecte només pal•liatiu. En canvi, en altres casos, i amb tractament apropiat, es pot arribar a una curació. El tema d’altres neurotransmissors és interessant. No totes les depressions deuen ser causades per manca de serotonina, oi? Quines diferències hi ha entre depressions causades per defectes de neurotransmissors diferents? El Prozac fa efecte en altres casos, o només recapta serotonina? Tots aquests temes són molt interessants!

    Dafne, no és que t’hagi de solucionar la vida, però si et dóna una empenta, tot això que tindràs!

    Zel, pel que veig, això que prens és molt semblant a la fluoxetina, el conegut Prozac. És un antidepressiu que fa les mateixes coses. Si el prens és que te l’ha receptat el metge, i fas bé. No s’ha de jugar i buscar substituts estranys. Si et cal, no dubtis a fer servir fàrmacs, però que t’ho digui el metge.

    Assumpta, ara no ens pots deixar així, si la teva professora em llegeix, vull saber com ho has endevinat. Des d’aquí li envio una salutació i li dic que no sigui tímida, que si ho vol pot comentar i fer tota la xerinol•la amb tu. Explica-li que aquí ens ho passem molt bé, ens mengem una mica el cap, però ja va bé una mica de tant en tant.

    AhSe, les hormones fan el que volen, amb això no hi podem fer massa res. Ara, si menjant algunes coses ens ha de millorar l’humor, doncs tot això que tenim.

    Helena Arumi, podria dir que sí i quedar-me tan ample, però em temo que no és tan fàcil. Tenir sexe reforça els circuits de premi i ens fa sentir a gust, descàrrega d’endorfines i benestar. Però com a antidepressiu no crec que tingui res a pelar, ja que quan hi ha una depressió no es té ganes de res de res, ni de moure’s de casa, ni de parlar amb ningú, hi ha incapacitat per fer res perquè tot és una muntanya. Així que de sexe ni en parlem, la libido està pels terres i la simple idea és de bojos. Potser en el post o en els comentaris ha semblat que es parlava frívolament de les depressions, però res més lluny, que són una cosa molt seriosa que només es pot tractar amb antidepressius i paciència. Parlem de fer pujar-se l’humor, i per això tant els plàtans com el sexe perfecte. Però contra la depressió no hi ha alternatives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes un post sobre el colesterol, sisplau! El tinc massa baix i em fa fàstic menjar greixos.

      Elimina
  40. Laura T, parli del que parli, en aquest blog sempre aconseguiu arrencar-me un somriure, i la broma aquella de ser el primer a comentar reconec que em va fer gràcia, i estic segur que els que la feien també es divertien amb la ximpleria. Però com veuràs, tampoc és l’última, i això tant és, que jo sempre responc.
    Què vol dir això de que et surten subtítols si calles? M’ha semblat curiosa la manera de dir-ho. A banda d’això, no hi ha problema per enrotllar-se, sempre és interessant veure l’opinió de tothom. Els posts surten de la manera que surten, quan em dóna per explicar alguna cosa més o menys seriosa no vol dir que no hagi sortit per una ximpleria que m’ha passat o que m’han comentat. Mai no escric per alliçonar a ningú, però si a mi em resulta interessant, penso que potser pot interessar a altra gent, i en vista de l’èxit, veig que és cert. Els vostres comentaris sempre aporten, completen el que jo digui, que molts cops obvio coses, me les deixo, o no surten les paraules correctes.
    El tema de l’ànima és una mica compromès perquè no sóc imparcial. Jo sóc dels que pensa que si una cosa no té explicació és que la ciència encara no l’ha trobada, però que ja sortirà. Durant tota la història s’ha estat parlant d’ànima i d’altres conceptes metafísics, i molts cops s’ha xocat amb la ciència. Al final, és millor que cadascú es dediqui a les seves coses, però resulta que abans es pensava que el cervell era una massa de nervis estàtica i que servia només per regular les funcions del cos. La nostra capacitat de pensar, raonar, sentir i totes aquestes coses intangibles que podem fer semblen fora de l’abast de res físic. Però no és així. En els últims anys s’ha sabut que el cervell és dinàmic, les neurones no són inamovibles. Les connexions entre elles són fluides i per fer diferents funcions s’associen unes o altres. A part d’això, el sistema endocrí i paracrí, tota la infinitat d’hormones, neurotransmissors i altres missatgers del cos fan que tot es compliqui. Una mateixa molècula pot fer efectes diferents, fins i tot contraris, en funció del receptor que la capta. No només això, diferents concentracions d’una molècula sobre els mateixos receptors poden desencadenar respostes diferents. Potser tot això a tu no et serveix de massa que t’ho expliqui, però és una mostra de la complexitat del nostre cervell, que encara no entenem ni en una petita part, però que és un univers fascinant en si mateix. El que sí que et puc dir és que quan es malmet una part del cervell, les funcions allà regulades es veuen afectades. Per exemple, un dany al lòbul frontal pot causar canvis de caràcter de la persona, i això és un camp que es reservava a l’ànima. També són coneguts molts desordres conductuals que es deuen a algun problema en alguna zona del cervell. En podríem discutir molt, i si fes un post, que no descarto que hagi fet ja, crec que em deixaria la vida responent comentaris, però per mi el que anomenem ànima només existeix en forma química, bioquímica, i fins i tot física en les profunditats del nostre cervell. Res metafísic, la vida és pura bioquímica. Ostres, aquesta salutació final m’ha agradat, la podríem aplicar! Salut i serotonina!

    MontseLladó, aquest és el problema que ja indicava en alguns comentaris, tenir una bona salut de l’humor a base de plàtans i xocolata té les seves conseqüències negatives que fan, justament, que ens baixi l’humor i ens pugi la mala llet. Però és que si això fos la sopa d’all jo em faria un fart de menjar plàtans que no vegis! Que a més són súper calòrics... Per cert, ja que ets de les persones a les que veig escriure amb més correcció, et dic que ja pots dir sacsons tranquil•lament. El català correcte, passa’l, hehehe.

    ResponElimina
  41. Xexu, Yaíza, merci pel comentari directe, i sí, recepta mèdica rigurosa i de fa anys, cada vegada que pactem provar de plegar faig un sotrac al pou de la foscor...em diuen que com que no sóc capaç de deixar de patir per tot... que no penso en mi mateixa ni em dedico temps, que també és d'herència... en fi, em van dient coses i la vida m'ha fotut moltes hòsties,també diuen que no em perdono res, després que analitzo massa...sort que moltes coses ja han passat fa anys...però també em diuen que sempre acabes pagant... vaja, ja me n'he fet a la idea...

    ResponElimina

  42. No volia frivolitzar amb les depressions. Malauradament amb el meu comentari poca-solta ho ha pogut semblar.
    Tinc motius personals i laborals per saber perfectament que una depressió no és per prendre-se-la a broma i que molt sovint es cronifica. I encara pitjor, pots arribar a un punt que ningú de l'exterior noti que la pateixes. Buit, solitud, por i un mateix. Aquests són els ingredients i per desgràcia molt agent porta sis, set, deu anys tractant-se i no se'n surt.
    Els psiquiatres -si són bons- poden ajudar a canviar la manera de com veiem la realitat.

    ResponElimina
  43. ui! servidora és al·lèrgica al plàtan (de fet gairebé ni ho compto) però em sembla que tampoc faré servir el Prozac. Amb una bona caminada pel bosc ja faig el fet. Diuen que va ser Descartes el pare de la idea de la divisió entre cos i ment, cosa altament absurda però que encara avui té una gran requesta. En qualsevol cas, tinc serotonina ergo sum ^^

    ResponElimina
  44. Ahse, el colesterol és una cosa més complicada de la que sembla, eh! No conec els teus hàbits alimentaris, però si menges carn, encara que no sigui greixosa, hauries de tenir uns nivells de colesterol normals. També es poden tenir en cas de menjar vegetarià, però s'ha de fer una dieta completa i regulada. Però aliments com els ous o la llet contenen colesterol i no són greixosos, o no ho semblen.

    Zel, la Yáiza t'ha contestat molt millor del que hauria pogut fer jo. Si estàs en mans d'especialistes, ja està bé. Tu fes-los cas, encara que hagis de prendre el medicament de per vida, és millor això que caure en la depressió. És una mena de benestar artificial, però millor això que no aixecar el cap. Suposo que el teu cas deu ser dels que comentava la Yáiza mateix en un comentari anterior, depressions que no es curen, que requereixen de medicament sempre perquè si es deixa tornen a parèixer els símptomes. Doncs res, a prendre paciència i a passar-ho el millor possible. Els fàrmacs ens fan respecte, però són útils, no es pot negar.

    Helena Arumi, tampoc diria poca-solta, però com tu, vaig viure una depressió de prop, i sé que no és cap broma. Em sembla que és una mena d'estat incomprensible per aquells que no l'han viscut, o que almenys l'han patit de manera propera. Suposo que hi ha moltes formes, i aquestes que comentes tu, les indetectables, són perilloses perquè tu parles amb una persona sense tenir ni idea del seu estat real, ni ella et deixa que el vegis, però per dins està desfeta. Evidentment, els psiquiatres fan una bona feina en aquests casos, coneixem poc la ment humana, però alguns recursos tenim. Tot és enrevessat i pertorbador, a mi m'agrada que es pugui fer broma de tot, però és d'aquestes coses que em causen força respecte. Segurament jo mateix he banalitzat el tema amb el post, però no volia parlar de depressions, cosa que hem fet a bastament en els comentaris, sinó de pujar l'estat d'ànim, però partint d'una situació no clínica, és clar.

    Clídice, mmm... vas dir que també eres al·lèrgica a l'orxata, o em confonc? Això de les al·lergies, quina murga. Però per sort tampoc sembla que et facin falta els plàtans. Si Descartes aixequés el cap, pobre home, es queixaria d'estar en desavantatge, que a la seva època no es coneixia la serotonina ni res. Suposo que això de les passejades pel bosc potser va per altres vies, però la sensació de benestar segur que és igualment real. Doncs res, que cadascú es droga com vol!

    ResponElimina
  45. Un post molt interessant i quants comentaris!!! i amb molta informació. Ara, hi ha metges que deseguida et comenten això de la serotonina i et recepten la pastilleta. Quan en el fons no crec que sigui depressió sinó tristesa. Aquí hi ha una diferència greu que no sé si la tenen en compte. En canvi, bé podrien dir tot això de prendre aliments rics en aquest aminoàcid, que es faci esport,... tot allò que et dóna benestar i ajuda a estar de més bon humor. Si un cop fet tot això, tampoc es millora, doncs llavors si que cal medicació.

    I parlo per experiència pròpia. Fa poc me'n van receptar de pastilles d'aquestes. I no sé si va ser rebuig propi o què però en prendre-me-les vaig tenir un atac d'angoixa a la feina. Llavors el metge em va dir que no me les havia de prendre, que el que tenia era tristesa i que no necessitava la medicació. No ho podíem haver provat al revés abans?

    ResponElimina
  46. Ja, ja, ja... m'he fet un fart de riure amb els comentaris i les teves respostes. Ni plàtans, ni xocolata, ni punyetes, més Bona Nit i Tapa't i s'acaben totes les tonteries! :))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.