dimecres, 21 de novembre de 2012

S'alegria des conill

Com alguns sabreu, un dels grups que més m'agraden, Antònia Font, ha tret nou disc recentment. Es diu 'Vostè és aquí', i és ben estrany. 40 cançons curtes, impressions, detalls, situacions quotidianes... la idea sembla estrafolària, però a força d'escoltar-lo hi estic més que enganxat. El disc conté petites perles que no em trec del cap. D'entre elles, vull presentar-vos S'alegria des conill, que com els companys mallorquins podran certificar, és una alegria de poca durada. Això explica la cançó, un minutet escàs i quatre paraules que, un cop enteses, expliquen una situació en la que tots ens hem sentit abocats alguna vegada. A mi m'ha fet pensar força. Aquí us la deixo amb la lletra, a veure què us sembla.


Arpes, saltamontes, cinta aïllant, fil de ferro, 
es Dymo i es Blue tack, un boli Bic per estrenar, 
una màquina d'escriure, barrobins i samarretes,
dur un paraigües, mandarines, doblenxufes, dibuixar,
anar a córrer, mirar fotos, i es mobles auxiliars.
Tot això són ses coses que tenc dins es cap,
jo que pas tot sol ses hores, som tan mal d'aguantar.
Tot això són ses coses que me fan feliç,
jo que tenc un mal caràcter i que m'han fuit es amics.


Marxo uns dies fora, porteu-vos bé en la meva absència per si no puc passar massa per aquí, traieu la pols i aquestes coses, ja sabeu.

24 comentaris:

  1. Un bon tema, aquest del conill. És com trobar-se dins el cap d'en Joan Miquel Oliver.

    De fet, això passa amb tot el disc. Jo el trobo molt rodó. Cada cançó et deixa amb ganes de més. Les meves preferides: "Leyenda Negra", "Nous Partons Pour La France", "Punyeta Món" (és d'un sarcasme tremendo), "Ballarines de Ballet" i "Goril·les vesits" (que és una fricada gegant però em sembla boníssima, amb el punt obsessiu dels tambors i l'anada de pinça final amb els cantants d'òpera).

    I no pateixis que et cuidarem el blog mentre no hi siguis. Ara, això de treure-li la pols... Estaria bé que abans ho fes amb les estanteries d'aquí el costat.

    ResponElimina
  2. No l'he escoltat gaire el nou disc i mira que m'agraden els Antònia Font. Ara amb aquest petit tast me n'has fet venir moltes ganes... L'alegria del conill, això que duri poc, deu ser pel seu comportament sexual, no? Sigui com sigui, m'agrada molt tot el que té aquest home dins es cap, ja m'agradaria a mi tenir-ho!

    Que vagin bé aquests dies, doncs, jo vindré a escoltar la cançó de tant en tant, va!

    ResponElimina
  3. Ja toca la visita a Edinburgh? ;)

    Quan vam saber de l'existència d'aquest disc el vam escoltar un parell de cops però no sé, és extrany que siguin així mini cançons. De totes maneres està força bé, si :)

    ResponElimina
  4. Bona escapada!!!! La cançó també m'ha agradat!

    ResponElimina
  5. Doncs sí, es conills ho tenen això, en un plis-plas ja estan llests!

    Escoltarem es nou disc, mentre esperem es teu retorn.
    Porta´t bé o no, com vulguis!! Bon viatge!!

    Bessets pes camí. :)

    ResponElimina
  6. Vaig tenir la sort de conèixer personalment en Joan Miquel Oliver i les lletres i les melodies de les seves cançons reflecteixen la personalitat genial que posseeix, amb tots els ets i uts.

    Et puc ben assegurar que quan em sento poc creativa... només necessito posar-me els Antònia Font i al meu voltant tot es transforma, transportant-me immediatament al bell mig d'una bombolla d'alegria.

    Tot un plaer!!

    Escòcia??

    Pren una bufanda i tapa't, que hi farà fred!! ;)

    ResponElimina
  7. el tio ens deixa abandonats com si no tinguessin internet a escòcia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso igual que tu, Pons... en XeXu ja no ens estima :-(

      Elimina
  8. Mentre escoltem la canço anirem treient la pols.....per cert la clau cota l'estora com sempre, no?
    Bon viatge....

    ResponElimina
  9. Si que ho havia sentit a dir això dels conills, pobrisons...
    Au, passat-ho bé i ja ens explicaràs el que és pugui explicar!

    ResponElimina
  10. Original la cançó... no està malament...

    A veure... i quan tornes? perquè això de "marxo uns dies" és molt indeterminat, eh?
    I fes el favor de recollir la roba que tens estesa abans de marxar...

    ... Ah... i a passar-ho bé!! ;-))))

    ResponElimina
  11. Se m'ha fet curta la cançó!!!
    Així que marxes?? Doncs res, aniré passant a vigilar-te el quiosquet.
    Vagi bé l'escapada!!

    ResponElimina
  12. Sí que es fa curta, potser no calia ser tan estricte en seguir "l'estil conill" :) la lletra un punt estrambòtica, i un munt de coses que omplen la solitud (o no)...

    El teu viatge, que no se'ns faci llarg (però que no se't faci curt) i ara m'estic liant, que semblo de Barrio Sésamo, jo també, have fun!!! si és que vas per allà dalt!

    ResponElimina
  13. No sé si acabo d'entendre de quina "situació" parles (a la que tots ens hi hem vist abocats algun cop?)... ni per què t'ha fet rumiar tant. Vols dir que ets malcarat i que t'han abandonat els amics? Em penso que no m'ho crec.
    En tot cas, que tinguis bon viatge. I per si de cas, gaudeix dels amics i sigues simpàtic en comptes de malcarat, ja veuràs com tot va bé, així!

    ResponElimina
  14. Tinc pendent d'escoltar el nou disc, abans que no sigui massa tard i canviem música que ens agrada per música infantil...
    Que descansis aquests dies!!

    ResponElimina
  15. No l'havia escoltat encara el nou disc. Aquesta cançó està molt bé: breu i bona!
    Passa-t'ho bé allà on vagis!

    ResponElimina
  16. Aix, quina llàstima que sigui tan curteta!!! I potser sí que al cap tenim tantes coses, o potser més i tot; i anem a córrer, mirem fotos i recordem; i plorem els qui enyorem, però no crec que els amics hagin marxat, ans al contrari amb el temps els autèntics, són genials.
    Bona escapada, gaudeix. I em sap greu dir-te que la pols no la treuré, però sí que vetllaré perquè no hi vinguin intrusos!!!
    Fins la tornada!!!

    ResponElimina
  17. M'agrada molt com fan bullir l'olla els Antònia Font amb les lletres de les seves cançons! Que vagi molt bé la sortida!!!

    ResponElimina
  18. Al principi em va passar una mica com a tu. Vaig pensar... uffff, han volgut anar tant enllà en el món AF que s'han passat de la ratlla. De fet, tant és així que no vaig comprar el disc immediatament. El vaig comprar deu fer unes tres setmanes com a molt.

    Doncs bé, des de llavors, i a força de forçar-me a escoltar-lo l'he anat trobant cada cop més i més bo. De fet, a dia d'avui, ja el trobo un dels grans discos d'AF, a l'alçada dels millors (tot i que Taxi, per a mi, és insuperable).

    És un disc molt i molt original en el continent. En el contingut, però, és una volta de clau més en el món dels Antònia Font... i això m'encanta. Un disc dels grans, sí senyor.

    ResponElimina
  19. Que tinguis bon viatge, aquí estarem, ja has deixat menjar pel gatet?

    ResponElimina
  20. No sóc gaire antoniafonicamaníca, xò m'agraden unes quantes cançons. No obstant, per raons que ara no venen al cas, fa uns dies em vaig topar amb aquest disc. No sé quina cançó era (n'hi ha tantes!). I la vaig posar a l'spotify.
    I em va agradar molt. Cançons curtes i lletres molt punyents. I roqueres (vaig trobar jo). No sé si costa o no, xò a mi m'ha agradat. Tot i no haver-les interioritzat ni escoltat atentament, crec que de moment amb la que m'he quedat és amb la de "Poesies malversades" (ei, l'he tingut que tornar a buscar xq no me'n recordava) m'ha agradat molt musicalment (tot i que em recorda a alguna cançó que no sé quina és) i la lletra l'he trobat molt punyent.

    Molt bon viatge!!! gaudeix moltíssim!!!

    ResponElimina
  21. Em perdonareu que avui no contesti els comentaris individualment, però és que no he tingut temps de posar-m'hi. Estic content que la cançó us hagi agradat o almenys fet gràcia, aquest disc, pel que veig, tot i ser estranyot, està tenint prou bones crítiques. Aquests dies per Edinburgh estan anant prou bé, molt fred, però suportable. M'agrada haver vingut un cop més, potser no serà l'últim. Gràcies pels comentaris i per guardar-me la casa, però ja sabeu que difícilment em desconnecto, jo. Ho vaig dir per veure si colava que algú tragués la pols, però ja veig que no!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.