dissabte, 17 de novembre de 2012

Relats conjunts, Biblioteca


Era ric, molt ric. Però no es conformava en deixar el seu imperi com a llegat, ell volia alguna cosa més. Ho tenia tot a l'abast i no pensava escatimar esforços. No hi havia res que es proposés que no pogués aconseguir. I es va proposar saber allò que ningú més havia sabut: quin era el sentit últim de l'existència. Per això va decidir consultar els savis més eminents del món. Sabia que ells no tenien la resposta, però esperava que l'ajudessin a descobrir com trobar-la. Però l'únic que li va dir alguna cosa coherent va ser un vell monjo d'un monestir budista: 'Si la resposta existeix, està en els llibres'. I li va fer cas. Es va fer construir la biblioteca més gran del món amb l'objectiu de llegir tots els llibres fins a trobar la resposta. Però quan va estar acabada es va adonar que hi havia més llibres dels que havia pensat, era impossible llegir-ne ni una petita part en el temps que li quedava de vida. Però això no havia de ser cap problema. Amb els seus recursos va finançar la construcció d'una màquina que li allargués la vida, si no indefinidament, sí prou temps com per llegir tots els llibres de la seva biblioteca, a la recerca de la resposta. I allà estava des de feia dos cents anys, llegint i llegint, impertorbable al pas del temps.


La meva participació al Relat Conjunt d'aquest mes.

29 comentaris:

  1. Quina idea més genial, Xexu!!! És boníssim, així això no és una banyera? És una màquina allargavides?? Doncs crec que la combinació el pot arribar a fer etern, almenys si llegeix tots els llibres del món.

    ResponElimina
  2. I amb tot això crec que es va oblidar d'un dels sentits de l'existència... de viure.

    ResponElimina
  3. Doncs les lumbars les deu tenir destrossades.

    ResponElimina
  4. Bona idea....però sortirà una mica massa arrugat .....bon relat!

    ResponElimina
  5. O sigui que no és una banyera, és una màquina del temps! Ben Pensat XeXu!!

    ResponElimina
  6. La vida potser s'allargarà...altres coses crec que tanta estona amb remull quedaran ridiculitzades.

    ResponElimina
  7. D'això se'n diu tenir un objectiu a la vida, el que no sé és si se'n pot dir vida de passar-se els anys dins d'una màquina allarga-vides en forma de banyera.

    ResponElimina
  8. llegir està bé, però tan cansa, no?

    ResponElimina
  9. Per tindre dos-cents anys està canyó, ehhh!!

    Molt´bon relat, Xexu.
    Aferrada.

    ResponElimina
  10. Aquesta imatge dóna uns relats on sembla que tot és possible!! Hahahaha què és això de la màquina-allarga-vides, XEXU? :-DDD

    Amb forma de banyera i au... dos cents anys aquí dins llegint!! :-DDD

    ResponElimina
  11. És curiós perquè just avui pensava en el sentit últim de l'existència. I he pensat que algun dia escriure un llibre filosofant sobre el tema. Francament... fa anys que penso que la vida humana és completament absurda, que és només un joc, i que per tant, ja que hi som, juguem. Juguem tant bé com sigui possible i de pas gaudim-ne. Però aquesta conclusió no em respon quin és el sentit últim d'existir, simplement és dir que no té cap sentit. No sé si em conformo!!

    Vale, i deixo de filosofar i parlo del teu relat... Espero que el teu personatge ho acabi descobrint i ens ho faci saber! La veritat és que una banyera d'aigua calenta i una biblioteca gegant a mi potser em farien oblidar que no sé perquè existeixo. Quin gust! Hehehe! Bon relat i bona idea!

    ResponElimina
  12. Aquests dies, com bé saps, la combinació aigua i llibres, m'esgarrifa, com també viure tants anys i sobreviure els qui estimes, tot i que aquest no devia tenir massa gent, tan fotut dins de la màquina allargavida!!!
    Salut, llibres i aigua en mesura!!!!

    ResponElimina
  13. I on el puc trobar aquest paio guapo, ric, llegit i maduret?...

    ResponElimina
  14. Respostes
    1. Molt imaginatiu, XeXu, tothom ha donat per segur que això era una banyera i ara resulta que és una maquina allarga-vides, ves per on.
      Els rics, molt rics tenen unes coses...

      Elimina
  15. No va acabar d'escoltar al monjo. Li va respondre en condicional, cosa que vol dir que pot ser no hi ha resposta per a tot.
    Ni tan sols sé si existeix el manual per a fer-se una maquineta d'aquestes.

    ResponElimina
  16. La meva mare diu: Trucaven amb molta 'existència'.

    ResponElimina
  17. Em sembla que quan més llegeixes més et preguntes, i fent-nos preguntes nem fent camí...

    ResponElimina
  18. Una idea molt original, XeXu!!!!

    Mira que m'agrada llegir, eh? però 200 anys llegint no crec que els resistís!!!

    (I amb el mal que em fan les lumbars, impossible!!!)

    ResponElimina

  19. Molt bo!
    Jo no voldria ser pas el protagonista, però. Prefereixo viure pocs anys que no llegir i llegir sobre el sentit de la vida, que d'altra banda potser és diferent per cadascun de nosaltres. Penso que la gent més feliç és la que actua i fa coses pels altres o en l'altre extrem els que són espirituals cent per cent, tipus monjo budista.

    Molt original, la banyera del temps per l'eternitat. Si no fos per la ficció, la realitat ens ofegaria i potser viuríem menys temps...

    ResponElimina
  20. Pobre home, viure una llarga vida sense trobar la salsa.

    ResponElimina
  21. Però deu estar arrugat com una pansa! El que no sé si de vellesa o per culpa de l'aigua...

    ResponElimina
  22. i?
    Quina és?

    Si la va trobar,... l'hauria deixat escapar mentre la buscava? xq no crec que sigui només llegir i tenir coneixement. Si no l'apliques, de què serveix?

    ResponElimina
  23. Molt bo!! El sentit de L'existència no sé, però el sentit de LA SEVA existència em sembla que ja l'ha trobat: buscar el sentit de l'existència. Amb un avantatge, que com a la Sherezade, les històries li allarguen la vida (jo ja firmo per 200 anys, encara que sigui sense llegir!).

    ResponElimina
  24. Gràcies a tots pels comentaris, m'alegro que alguns l'hàgiu trobat bo. Però el que més s'ha comentat és que buscant el sentit de l'existència el protagonista deixa perdre la seva pròpia existència. Per què viure 200 anys si no fas altra cosa? Bé, és la vida que va triar aquest ric inconformista, potser algun dia trobarà una explicació i canviarà el món. Però jo aposto, pels que heu dit que que el que farà serà quedar-se arrugat com una pansa.

    ResponElimina
  25. Bon relat! Que llegeixi, sí, però hi ha coses que no són dins els llibres. (Buf, jo encara m'hi he de posar amb el relats conjunts d'aquest mes! Que vaig molt despistat i no pot ser.)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.