diumenge, 4 de novembre de 2012

Dolor

La part amarga dels castells és que són físicament molt exigents. Si tens una posició de cert compromís, el cos està sotmès a un esforç considerable. Una constant entre els castellers és que solem portar les nostres forces al límit, donem tot el que podem i sovint no calculem bé. Els castells són més perillosos per la temeritats dels mateixos castellers que no pas per l'activitat per ella mateixa. Prova d'això és que un castell pot anar perfectament, però algú es pot fer mal si no està en un bon estat físic. I això em passa a mi. Vaig forçar la tornada sense un bon procés d'adaptació. He afrontat castells grans en mala condició, perquè el cos se'm va ressentir després dels primers esforços. Però de vegades et sembla que pots, que estàs prou bé, i el cos diu prou. Diguem que el seny és la part de la famosa màxima que més ens falla als castellers. Ara em toca conviure amb el dolor i dir adéu a la temporada abans d'hora. Més per necessitat que per voluntat, el tòrax i l'esquena m'obliguen a parar.

45 comentaris:


  1. Anima't, potser és normal que hagi passat, doncs el nivell d'exigència és molt alt fins i tot quan no ho deixes. De fet, ja has fet molt retornant a aquest món tan maco i tan nostre.
    Jo, com a simple espectadora em sento privilegiada. No m'imagino les emocions que es poden sentir formant part d'un castell.
    Cuida't, segur que el dolor aviat estarà sota control.

    ResponElimina
  2. Cuida't XeXu, al cap i a la fi, el cos és tot el que tenim...

    La pressa... que tots tenim per a fer allò que ens il·lusiona, ens juga males passades. Potser haguessis hagut de preparar-te més, no?

    Doncs, descansa, prepara't i quan puguis hi tornes. o, com diu l'Helena no puc imaginar les emocions que sentiu des de dins... des de fora ja se m'enfilen al màxim!

    ResponElimina
  3. Doncs para i descansa. Tot vol el seu temps! I no et desanimis.... sovint fem les coses sense pensar en l'estat en que es necessiten fer-les i en patim les conseqüències....
    Bona nit!!!

    ResponElimina
  4. L'entusiasme de vegades supera el seny. Cal aturar la màquina en certs moments. Segur que aquest temps et serà molt útil per considerar nous reptes menys físics...

    ResponElimina
  5. Molts ànims i cuida't molt!! Amb les ganes que se't notaven! sap greu. Segur que això et passa x no haver fet cas del què et vaig dir de "l'estirilla" :) mira, mira, que et poso l'enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Esterilla_el%C3%A9ctrica

    Però després de la jornada de tots sants ja s'acaba la temporada, no? va, recupera't i agafa força. No sé com es posa en forma un casteller, xò segur que ho saps. I la propera, a carregar ben fort el que et toqui.

    ResponElimina
  6. Ai, Xexu, em sembla que avui necessites un B8. Te n'envio un de molt gran!! Cuida't molt!!

    ResponElimina
  7. Ostres sap greu. Però bé,el primer és la teva salut.Diga'm inculta però no en tenia ni idea que els castellers també anaven per temporades, com que normalment se'n veuen per totes les festes assenyalades. Cuida't molt!!

    ResponElimina
  8. Em sap greu llegir aquest post sabent la il·lusió que hi havies posat en aquest retorn al món casteller. Cuida't i ànims!!

    ResponElimina
  9. El cos és molt llest i ens avisa.El problema és que moltes vegades no l'escolte'm i ha d'avisar més fort perquè pare'm una mica i el deixe'm descansar.
    Cuida't i que aviat passi el mal moment!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Quan perdem el seny, més vegades del que pensem, el cos ens diu prou, fins aquí has arribat. I és un retràs, perquè si al primer moment ho fessim bé, aquestes coses no ens passarien, però aturem quan ja l´hem feta.
    Em sap molt de greu que no puguis seguir, de moment, però imagino que hi ha altres activitats a la colla per fer que no siguin esforços físics...
    És clar que això ho has de decidir tu, en tot moment!.
    Cuida´t molt i deixa´t cuidar!

    Aferradetes i ànims!

    ResponElimina
  11. Si és un problema d'aguantar pes, no t'has plantejat fer d'enxaneta o d'aixecador? ;)

    Au, a cuidar-se!

    ResponElimina
  12. A cuidar-se toquen, doncs! Però et vull veure ben recuperat per l'inici de la propera temporada, que ara que hi has tornat no ho has de deixar!

    Jo, a vegades, m'he plantejat acostar-me a alguna colla, però el que m'ha tirat enrere, és pensar sobretot amb aquesta exigència física... i especialment jo que pateixo un xic de cervicals.

    ResponElimina
  13. A fer oposicions com a cap de colla. Encara que sigui amb contracte temporal

    ResponElimina
  14. Ostres, quin greu! El que expliques passa amb els castells i una mica en altres coses que ens fan tanta il·lusió i hi posem tanta força i expectatives que sense voler es torcen. M'ha agradat com expliques la combinació entre esforç i exigència física i seny. Ara recupera't, segur que quan hi puguis tornar ho faràs en el punt just. Ànims!!

    ResponElimina
  15. des de fa temps que a mi em passa amb moltes coses físiques, tenim el cervell en edad jove i el cos no segueix el mateix ritme. Les consequències solen cursar amb dolor físic. Cal aprendre on podem arribar sense patir.
    Una bona massatgista per començar a descontracturar.

    ResponElimina
  16. El meu germà també és casteller i t'entenc molt bé.

    ResponElimina
  17. Jo en canvi si que conec bé els meus límits com a casteller, concretament a estan a més de 5 metres de qualsevol castell.

    ResponElimina
  18. No sé quina edat tens però suposo que és d'aquelles en les que hem d'anar adaptant-nos a poc a poc als esforços. Surt a compte i t'ho dic per una experiència recent :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no recordo malament els que ara tenen 57 no van poder estudiar bioquímica com a llicenciatura així que era improbable :)))) Però no està malament per posar el dit a l'ull :DDDD

      Elimina
  19. Cuida´t i fes-te mirar ben bé, i si convé algun fisio, per no arrossegar massa temps el dolor.
    Em sap greu, però el més important som nosaltres.
    Una abraçada i ànims!!!

    ResponElimina
  20. Amb el teu permís, poso el "mode maternal" en "on": Ai senyor, tanta rauxa, tanta rauxa! Que ja no tens vint anys! I posa-t'hi l'estoreta elèctrica, eh! Però no més d'un quart d'hora que tampoc no es tracta de rostir les costelles! I pren una mica de brou amb conyac que va bé pels constipats... ja sé que no estàs constipat, però com n'agafis un i et doni per tossir veuràs la padrina, home! I digues-li als de més amunt que no mengin tants donetes, que llavors deixen els d'avall fets un moc! "mode marternal" en "off"... i cuida't molt i un petonàs ;-)

    ResponElimina
  21. Em sap greu! M'imagino que la mateixa eufòria de retornar a aquesta activitat engrescadora tan fet ser massa optimista. Potser necessitaves més "rodatge" abans de donar el cent per cent...
    Sigui com fora ara toca fer bondat i preparar-te amb més cura per la temporada vinent. Cuida`t!
    Ànims, XeXu.

    ResponElimina
  22. Caram! Se m'havia passat aquest post i ara veig que estàs tot adolorit!!

    Bé, en aquests casos, renyar-te no serveix de res, pobret que el mal ja el tens... així que fes bondat, descansa de veritat, cuida't molt... i ves a algun fisioterapeuta que t'aconselli bé.

    Segur que si fas cas dels consells dels especialistes i et portes bé, ben aviat ens tornaràs a explicar que ja hi ets de nou!! Amunt!! :-)))

    ResponElimina
  23. Massatges i fregues, Xexu...i ànims! Un petó, xiquet!

    ResponElimina
  24. Fes cas, descansa i recupera't. Així podràs reunir forces renovades per a tornar a la càrrega el més aviat possible!

    ResponElimina
  25. em sap greu perquè crec que hi vas tornar amb molta il·lusió. Ara toca recuperar-se i posar-se en forma per la temporada que ve. Ànims!

    ResponElimina
  26. Jo també t'envio ànims i forces, que segueixes sent el meu casteller de capçalera :)

    ResponElimina
  27. oix! penso en el teu tòrax, la teua esquena i el castell i... coi, quin mal! cuida't molt i recupera't aviat! però no forcis la màquina, eh? ;) ànims!!!

    ResponElimina
  28. Oh, sí que em sap greu! :(

    Ja saps que jo sempre vaig amb una mica de retard, però vull que sàpigues que sé com et deus sentir perfectament.

    Quan fas una activitat que t'agrada i t'apassiona moltíssim, hi poses tots cinc sentits i l'emoció que sents en fer-la és tant intensa que fins i tot emboira el sentit físic fins fer-lo desaparèixer gairebé totalment.
    Jo entreno molt a nivell físic. M'encanta l'esport (és una de les meves vàlvules d'escapament) i reconec que més d'un cop, tot i sentir un doloret, l'emoció m'ha fet pensar que no seria res i després n'he pagat les conseqüències.

    Ara que ja no sóc tan jove (per no dir que ja sóc més gran, ehem, ehem), he après a escoltar molt més el meu cos i si noto alguna cosa que em sembla sospitosa... el seny refrena la rauxa i afluixo el tema. Alguna cosa bona havia de tenir complir anys, no trobes?

    Ara bé, en el teu cas, pel que m'ha semblat llegir més amunt i el que he pogut intuir, suposo que portaves temps sense fer castells i vas engegar de nou aquest cap de setmana. Era impossible que posessis seny perquè el temps fa que les emocions, en retornar a una activitat aturada, s'exaltin. O sigui, que no et fustiguis amb el tema. Ha passat i prou.

    No sé la magnitud del que t'ha passat però espero de tot cor que la manta elèctrica i algun antiinflamatori siguin suficients per recuperar-te ben aviat.

    Ànims i petonets!

    ResponElimina
  29. Admiro l'esforç que arribeu a fer, jo seria incapaç!
    Cuida't molt... o millor, que et cuidin molt bé

    ResponElimina
  30. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  31. Ostres no em diguis això que tinc un fill que ara se m'ha fet casteller i no em fa massa gràcia. L'afició és bonica però quan els veig caure a plom de certes alçades em fa una cosa. I clar, mentre no toca a casa la cosa mira, però ara ja pinta d'una altra manera...Amb els fills sempre ens toca patir d'una manera o d'una altra.

    ResponElimina
  32. I tu cuida't, que ja m'havia oblidat de tu!

    ResponElimina
  33. A recuperar-se i saber quines limitacions hi ha. Les meves no passen de fer clic amb la màquina de fotos i gaudir de l'ambient casteller.

    ResponElimina
  34. En els teus escrits anteriors respecte del món casteller es desprenia la il·lusió amb què tornaves a reprendre aquesta activitat. Ja em sap greu que l'hagis d'aturar.

    No pots estar ni a la pinya? Ja sé que no et semblarà el mateix, però et servirà per compartir els moments i seguir mantenint la relació amb el teu grup casteller. Saps de sobra que totes les peces són importants. Aquest és un dels valors més bonics que es pot aprendre fent castells.

    Salut i cuida't!

    ResponElimina
  35. Moltes gràcies a totes i tots pels ànims en aquests comentaris. L’esquena encara em fa mal, res a veure amb els primers moments després de ressentir-me. Encara veig les estrelles quan m’estiro o faig algun moviment brusc, però a força de drogues i de repòs, espero que tot s’anirà posant a lloc. A veure què diu el metge la setmana que ve, no tenien hora per abans!

    Helena Arumi, són moltes les emocions i les pujades d’adrenalina, per això ho fem. I és que enganxa molt, suposo que és per això que sempre acabem anant més lluny del que podem. El dolor passarà, i esperem que la lliçó no passi de llarg.

    Carme, he intentat dosificar-me i conviure amb el dolor, fins que ha arribat un dia que aquest ja ha superat el que es pot aguantar. Em vaig fer mal poc després de tornar, però vaig anar descansant per arribar a aquestes dates en condicions. Quan pensava que ja estava més o menys bé, tot i que no acabava de fer net, he tingut un nou mal pas. Ara, per força, he de parar, el cos ja em mana que ho faci. Les emocions són moltes, i les ganes també. Això ens porta a la impaciència, i bé, això ja no cal explicar-ho, que tothom sap com va.

    Alba, quin remei. Descansaré, però no em desanimo com altres temps. Si no puc fer castells, mala sort. En el passat, suposava una desgràcia. La gràcia del cas és que no ho he fet sense pensar. Vaig demanar fer només un castell, per dosificar-me, perquè no em veia bé del tot. Però no vaig aguantar ni això, de seguida vaig veure que no aniria bé, i no hi va anar. Per mi, el castell va anar molt bé, però jo en vaig sortir escaldat.

    Virgínia, no et pensis. He estat sense fer castells un bon temps, i tampoc no he aprofitat per dedicar-me a altres activitats. Fer castells m’agrada, el problema és que sempre et sembla que pots fer més del que pots. I potser és això el que m’he de plantejar seriosament.

    rits, després de la conya de ‘l’estirilla’, és veritat que no hi vaig pensar més! Vaja, no faig cas a ningú, amb prou feines als metges, així que no t’ho agafis com res personal. Sí que hauria de tenir més cura del meu cos, però em sembla que ja no tinc remei. Com es recupera un casteller? Doncs no fent castells! Per això estem tots tan fotuts! S’ha de reposar si tens lesions, i el que està bé és estar en forma fent exercici, enfortint la musculatura que més es castiga, però la veritat és que tampoc ho fem massa. Jo m’ho hauria de plantejar si he de continuar, perquè tampoc es pot dir que sigui un prodigi físic com per fer qualsevol cosa.
    La temporada dura encara tot el novembre. El que passa és que hi ha colles que ja han anat plegant, i cada setmana aniran plegant més colles i donant la temporada per tancada. A nosaltres encara ens queda alguna cosa, però al desembre tothom agafa vacances.

    Gràcies Ventafocs, el que més necessito és repòs.

    Maria, la temporada castellera va més o menys lligada al bon temps, que és també quan els pobles celebren les seves festivitats. La part central és de maig a octubre, però com s’han fet molt populars, la cosa s’estén una mica més i es poden trobar algunes actuacions al febrer-març, i també durant tot el novembre. Diguem que desembre, gener i febrer són mesos de descans.

    McAbeu, la il•lusió de vegades porta a la inconsciència. Si és el cos el que ha d'acabar posant seny, i a les males, és que no anem bé.

    Montse, és un clàssic meu això de no escoltar el cos, però si aquest cop no ho fes, més que sord, és que estaria boig. L'he de deixar descansar perquè ja només el pensament de posar-me algun pes a sobre em sembla una odissea. De fet, em fa mal amb qualsevol moviment mínimament brusc. Així que res, a fer bondat.

    ResponElimina
  36. Sa lluna, és ben cert que sovint obliguem al cos a triar per nosaltres, no sabem parar fins que és evident que ho hem de fer. He de reconèixer que jo he estat girant l'esquena al cos, el vaig deixar descansar el que pensava que era suficient, però després li vaig dir que ja estava bé de fer el ronso i que espavilés. Ara ho pagarem, ell i jo. També és cert que hi ha moltes activitats no físiques a la colla, però ara ja està tot el peix venut, la temporada s'acaba aviat. Si hi estigues interessat podria dedicar-me a altres temes sense acostar-me massa als castells, però no sé si hi estic interessat. Molts merders, i no poder sentir el pes a sobre... bé, ja veurem com evoluciona la cosa.

    Maurici, si es això, el pes l'haurien d'aguantar uns altres, i no crec que els faci gràcia. No crec que nenets de 8-9 anys em puguin aguantar.

    Porquet, depenent de la teva constitució (física vull dir, no la que ens fan menjar amb patates), podries fer unes coses o unes altres a castells. Les cervicals són un punt compromès per tothom, i s'ha d'anar amb compte, que també és una zona feble del cos i molt exposada. Per la meva alçada, que és molt poca, tinc una mida ideal per estar a baix i portar el pes de castell sobre les espatlles, però no crec que tu estiguessis en aquesta posició. El meu lloc és exigent, però estem molt protegits, pocs creure que jo no sóc gens fort, però gràcies al treball conjunt de tot el meu equip puc aguantar bé. Això si no és que tinc ja l'esquena tocada, que llavors és quan acaba de fer figa del tot. Si t'atreu, jo de tu no m'ho pensaria massa, per provar-ho no hi perds res, no? A Mallorca també hi ha colles, eh? I pel seu nivell crec que estan molt bé per introduir-te en aquest món. Jo ara tindré uns quants mesos de repòs abans no comenci la temporada altre cop, miraré de fer bondat, i a veure com estic de ganes l'any que ve.

    Dani...él, de cap de colla no sé, però hi ha molts altres càrrecs que podria ocupar i que segur que els aniria molt bé, que trobar gent que es vulgui encarregar de la gestió no és tan fàcil.

    Sílvia, és la meva visió de les coses, però molt probablement molts castellers hi estarien d'acord. Segur que també passa amb moltes altres activitats, quan ens agrada una cosa sempre ens hi deixem la pell, de vegades literalment. Però és la manera, no? Si no es fa amb passió i amb sacrifici, mirant de no passar-se, tampoc té la mateixa gràcia. La qüestió és saber definir bé aquest 'no passar-se'...

    Sr. Gasull, cert que l'edat no perdona, però en aquest cas crec que la manca de preparació és clau. En la meva posició sóc dels joves! No és que em senti més jove del que sóc, hauria de poder aguantar això si m'hagués preparat bé, però no ha estat el cas. Abans que massatgista, hauré de passar per cal metge.

    Anna, no queda altre remei, a prendre repòs i paciència.

    Jomateixa, espero que no hagi patit cap lesió important, però segur que pot parlar molt de l’esforç que requereix fer castells.

    Pons, molt ben vist, i bona mesura de precaució. Si t’acostes més, podries enganxar-t’hi, i llavors estaries perdut.

    Jordi, no és només qüestió d’edat, però està clar que no sóc ja un jovenet. En tinc 34, no et creguis a l’Assumpta! Que punyeteros sou tots dos, però ben vist això de bioquímica. A la meva posició i en d’altres més exigents hi ha castellers de molta més edat que se’n surten sense problemes. És un tema d’acostumar el cos, si durant tota la temporada l’acostumes perquè el nivell dels castells (i l’exigència) van pujant, arribes a la recta final en bones condicions. Començar a mitja temporada, com vaig fer jo, després de dos anys i mig de no fer castells, és massa per mi i segurament per qualsevol.

    ResponElimina
  37. Dafne, primer el metge, que em digui si tot està a lloc. I si convé, després el fisio, que m’acabi d’arreglar. Ara la temporada s’acaba, com bé saps, i podré descansar uns mesos fins que tot torni a començar. Veurem les ganes i les forces que tinc. Hauré de fer com el Guardiola, renovar d’any en any, i no prometre mai més temps!

    MontseLladó, ho tens molt practicat això, eh! I com totes les mames, tens raó, i prou que ho sé! Però si jo no he fet mai massa cas de la meva... Bé, de petit sí, eh, que era molt bon nen. Però quanta raó tens amb això dels refredats, t’asseguro que he esternudat alguns cops al llarg del dia, i veig les estrelles. Això de tenir el tòrax tocat, és el que té, qualsevol moviment brusc, em deixa sec. Això de l’estoreta tèrmica la rits ja m’ho va dient cada cop, i encara no li he fet cas, tinc la casa plena de mames! A veure si entre les drogues i fer bondat tot es posa a lloc.

    Glòria, ho expliques i sembla que estiguis ficada de ple en aquest món! La veritat és que és tal i com dius, les ganes de voler fer coses, sense el rodatge necessari que dóna la primera part de la temporada. Ara tindré mesos de descans, i si tinc ganes de continuar, que per ara sí, tindré la meva ‘pretemporada’, com tots els altres. Si no se segueix el camí correcte, després passa el que passa. Em pregunto quan aprendré això.

    Assumpta, com ja he dit més amunt, primer cal que em miri el metge, cal saber si està tot bé. Si només és muscular o ossos fora de lloc, un fisio pot ajudar. Si és alguna cosa més greu, s’haurà de tractar d’alguna manera. Cal que faci cas, perquè si no aquest dolor pot anar-se eternitzant, o desaparèixer per la inactivitat, però tornar a les primeres de canvi. Veurem que em diuen, i si tot va bé, la temporada que ve hi tornaré, espero que amb moltes ganes.

    Núria, accepto ofertes, hehehe! Ja em convé ja, però primer veure que tot és a lloc.

    Kuroi, sort que ara s’acaba la temporada, i encara que no volgués, que sí que vull, tindria descans. Veurem la temporada que ve.

    Myself, amb els vostres comentaris em sento gairebé com un futbolista. Fer bondat, quin remei, i veurem si el cos torna a posar-se a to.

    Marta, faré bondat, que si no no curarà mai això.

    Gemma Sara, aviat només serviré per respondre preguntes i dubtes del món casteller, a això sempre hi estic disposat! Tu pregunta, però no garanteixo que pugui aguantar massa pes ara per ara.

    Pati, em sembla que et fas una bona imatge del que va passar... no hagués passat si hagués estat perfectament, que el castell va anar molt bé. Però justament va ser això, vaig forçar la màquina quan no tocava, així que ara, per força, t’hauré de fer cas.

    Marion, aquesta teva és una actitud molt castellera. El doloret apareix sempre, almenys mentre fas el castell, no surts mai com si no haguessis fet res, notes la carregada que has fet. Després se’t passa. Però quan no se’t passa, caldria mirar-s’ho, i tampoc no ho fem. Ens pot el vici, jo no sóc l’únic que ho viu així. I si ens hem de recuperar, sempre volem tornar abans d’hora. No sembla que això canvii amb l’edat en els castells, a qualsevol edat s’és una mica animal... Continua a baix

    ResponElimina
  38. T’ho explico. Vaig fer castells molts anys i vaig tenir alguna lesió que juntament amb el cansament dels molts anys acumulats em van fer apartar de l’activitat. Vivia la mar de tranquil sense l’exigència que suposen els castells, però després de dos anys i mig, vaig decidir tornar-hi aquest estiu. Això vol dir que mitja temporada ja havia passat, que no és la part més lluïda, però sí la que et va fent posar a punt per afrontar reptes més grans. Jo m’ho vaig saltar i vaig anar a la part de la temporada que exigeix més. El mal ja me’l vaig fer fa un parell de mesos, però després de descansar, ara tornava a fer castells, sense haver-me recuperat del tot. I aquí ha estat el problema, voler córrer, fins que el mal ha estat excessiu. Vaig sortir realment malament del castell que vaig fer, i encara me’n sento. Ara veig que toca prendre’s el descans de veritat, i la temporada que ve ja veurem el què. Així que no ha estat d’un dia per l’altre, però tampoc de la millor manera per afrontar els castells amb garanties.

    Sr. Mayol, si em coneguessis, veuries que no n’hi ha per tant. Es fa esforç, però t’asseguro que tu ets molt més robust que jo, i si jo aguanto, tu també. Encara que tindríem posicions diferents, és clar. Ja faré per cuidar-me i perquè em cuidin.

    MBosch, les caigudes poden fer mal pels cops, tant als que cauen com als que reben l’impacte. Però pensa que la tensió i el pes que s’han de suportar és molt, i el cos de vegades falla. No és un cop, però fa mal. Per exemple, en un castell de vuit, jo puc tenir a sobre 250-300 kg de pes durant tres o quatre minuts, pensa què suposa això. I és només el pes net, els moviments fan que la pressió pugui ser molt més gran a la que correspondria. Imagina’t un contrabaixista carregant un contrabaix de 300 kg amunt i avall!

    Laura T, ja veig que pensar en el fill i els seus perills et fa oblidar del protagonista! Hehehe, és normal, quan t’ho portes al teu terreny, no ha de fer gens de gràcia. Jo no sé si deixaria que un fill pugés, en tot cas, no l’hi obligaria. Si ell volgués fer-ho, suposo que tampoc li ho impediria, però patiria tant... I mira que sé que generalment no passa res, les caigudes són menys perilloses del que sembla, tot i que hi ha caigudes i caigudes. Però ja veus, jo m’he fet mal tenint els peus ben al terra, i sense que ningú m’hagi caigut a damunt. Ni tan sols era culpa del castell, sinó de les meves ànsies.

    Rafel, és una manera de participar també. Nosaltres tenim una bona col•lecció de fotos de cada actuació, amb diversos fotògrafs (aficionats, és clar) que les pengen diligentment. És una sortida al final de la vida castellera activa!

    Ariadna, i tant que hi podria anar, encara que només fos a fer pinya. Però ara no convé. Per la meva complexió em veuria igualment exposat a pressió que no seria gens recomanable. Al tòrax hi tinc alguna cosa que sabré quan vagi al metge, i ara hauré de fer repòs del que sigui. Si corro una mica em fa mal, i si ric fort o estossego veig les estrelles. Va a menys, però no em puc exposar. Després hi juguen un paper les ganes també. Altres èpoques he estat més engrescat i hi aniria igualment, però ja vaig dir quan vaig tornar que pensava prendre-m’ho d’una altra manera, passar la vida per davant dels castells, i tot i així m’he fet mal per abusar. Tens raó que si estàs acostumat a fer algunes coses després altres posicions se’t queden petites, però si mantingués les ganes intactes, segur que m’acontentaria amb això també, en el cas que em diguin que no és recomanable que carregui pes fins i tot quan ja no em faci mal.

    ResponElimina
  39. Certament, quan veus aquelles imatges del David Miret mirant de domar la bèstia indomable prens consciència de que el realment perillós dels castells no és la caiguda...

    Sap greu que no hagis pogut acabar la temporada, però la veritat és si això t'ha arribat després de tots sants, Déu n'hi dó el que hauràs gaudit dels castells aquest any!

    Ànim per la propera!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.