dissabte, 6 d’octubre de 2012

L'enemic

Ens insulten...

Ens tornen uns diners ridículs...

Ens riuen de nosaltres...

Ens amenacen amb la violència...

Ens posen la por al cos...

Ens auguren misèria i aïllament...

Però com sempre, l'enemic més gran que té Catalunya, és Catalunya. Ara ens comença a ser igual el que diuen de fora, però no parem ni pararem de barallar-nos, i així no anirem enlloc. Per esdevenir un país, per fer front a tots els problemes que apareguin, cal unitat, arremangar-nos tots i treballar plegats. 

Partits sobiranistes, que de vegades dubto que meresqueu aquest nom... voleu fer el fotut favor d'escoltar-nos i deixar-vos de collonades? Si demostreu que només us interessa la cadira, us garanteixo que us quedareu sense ella. Ara no és el moment de pensar en vosaltres. O és que no heu entès encara per què hi ha eleccions el 25 de novembre?

24 comentaris:

  1. ais..... doncs si, l'enemic som nosaltres mateixos. Què trist.

    De vegades, quan em sento a mi mateixa qüestionant coses del moment que vivim, em sento malament. Crec que hauria de ser valenta i apostar-hi fermament, xq és el que cal, unió i força. I llavors penso que millor que calli, doni suport als que es senten amb força i que després ja treballarem x tot el que veig que no rutlla, xq vivim un moment històric. Xò veig que els polítics son incapaços de fer això. Fan riure. Del primer a l'últim fan riure, com si fossin nens petits.

    I això només fa que reafirmar el que sempre dic, el que cal és un canvi en el sistema. Encara no sé veure com, xò on realment els representants representin el poble amb convençiment i fermesa.

    ResponElimina
  2. Suposo que tens raó. A mi també em posa nerviosa veure com tenen picabaralles entre ells. M'agafen ganes de fer com "la majoria" i votar "als altres". I a prendre pel sac!

    ResponElimina
  3. XeXu dixit.

    Fora conyes, estic d'acord amb tu. La meva por més gran no són els altres, som nosaltres. Cal que mirem de ser optimistes i demostrar als polítics que la gent sí que tenim molt clar què volem i que per molt que ells no vulguin els obligarem a anar tots a una. Com? No ho sé, però amb la manifestació de la diada van haver de córrer per atrapar-nos. Potser cal que ho tornem a fer, "obligar-los" a treballar junt i cap a una única direcció

    ResponElimina
  4. No, encara no ho han entès... però els hi farem entendre els que no anem rere cap cadira!!

    ResponElimina
  5. Sempre hi hauran enemics en un procés així, però cal fixar-se una fita a aconseguir i lluitar per ella, encara que s'arribe per diferents camins. Pense que es pot arribar a un lloc des de diferents punts de sortida.
    I ara és el moment!!
    Des del Sud, molta sort, ho aconseguireu!!!

    ResponElimina
  6. Sí, eh? et dono tota la raó, però mira, saps què? aquesta vegada seré molt condescendent amb les misèries humano-catalanes. Que no s'entenen? oh well, en todas partes cuecen habas, que diuen: l'important és tenir opcions independentistes, i el 25N votar-ne una d'elles. Amén.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home sí... Suposo que saps com funciona la llei D'Hondt, no?

      Amb els mateixos vots, uns partits que, per separat traguessin 5, 2 i 1 escons, conjuntament potser en tindrien 10.

      Però el pitjor no és que en treguin 5, 2 i 1... sinó que passi com li va passar a REAGRUPAMENT... que tots els vots per la seva opció es van perdre!! I això és un desastre. No ens ho podem permetre! :-(

      Elimina
  7. No puc estar més d'acord amb tu.
    Per les declaracions que anaven fent, vaig tenir l'esperança que aquesta vegada sabrien treballar plegats però ja s'ha vist que en són incapaços. Sembla que són els únics que no s'adonen que en les circumstàncies actuals aquestes picabaralles per la cadira són ridícules i, a més a més, són decebedores, molt decebedores, perquè repeteixen el mateix error de les passades eleccions, demostrant que no han après res de res.

    ResponElimina
  8. Primer contesto i després llegeixo els altres, perquè tinc molt clar el que vull dir i així aniré directa al gra.

    Sóc votant bastant convençuda de CiU (la qual cosa no vol dir que no analitzi les coses i que els hi regali el vot sempre en qualsevol cas). Ara bé, en aquest cas, pel bé del país -CATALUNYA!- jo considerava absolutament necessari que hi hagués aquest altre bloc sobiranista. Així, qualsevol independentista podria decidir entre dues opcions: si ets de mentalitat més o menys conservadora o tradicional tries CiU i si et consideres més d'esquerres (és que a mi això de "dretes i esquerres" no m'agrada gens, perquè considero que ho circumscriu només a la part econòmica, quan, en el meu cas hi ha temes molt més importants... però bé, per fer-ho senzill direm "esquerres") triaves el bloc creat entorn a ERC i així, tothom es podia veure més o menys representat i tots els vots eren molt més aprofitats.

    Quants vots es van PERDRE de REAGRUPAMENT les passades eleccions?? Vots independentistes que no van servir per a res... i aquests em saben molt de greu, perquè jo vaig estar dubtant... potser si hagués viscut a Barcelona m'hi hagués atrevit, però finalment, la distribució dels escons a la demarcació de Tarragona em va fer decidir pel vot que jo considerava més útil (CiU) i, a més, partint de la base que jo SEMPRE he cregut que en MAS és sobiranista de veritat i que, en el moment en que veiés que les condicions se li posaven "de cara", faria el pas... I ara estic FELIÇ DE LA VIDA!

    Bé, no... FELIÇ DE LA VIDA no... perquè jo volia un parlament PLE de sobiranistes, ple. Volia que cap vot independentista es perdés. La nit de les eleccions jo m'alegro tant dels escons de CiU com de qualsevol altre partit que li pugui anar "empenyent" una mica :-)

    Però NO... No han estat capaços. Com a nens en un Col·legi "jo vull anar primer", "no, que hi vull anar jo"... i això fa que l'optimisme que sentia fa una setmana, hagi baixat uns graus :-(

    L'altre dia al TWITTER hi havia qui deia que en MAS segur que s'estava fregant les mans de content, perquè no hi hagués hagut aquest acord. Ho dubto. Al menys, jo, no me les fregava gens. Vull que guanyi CiU... però vull que hi hagi més forces FORTES partidàries de la independència.

    No hi ha dret!!

    ResponElimina
  9. A mi no m'ha soprés gens.... tots són iguals! per això sempre dic que cap d'ells mira pel meu bé, només saben mirar-se el melic! i fa ràbia...

    ResponElimina
  10. Tots són polítics, oi??

    Polític= Un polític és una persona que es dedica a realitzar activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el ​​manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.

    És un membre formalment reconegut i actiu d'un govern, o una persona que exerceix influència sobre la manera en com una societat és regida per mitjà de coneixement sobre les dinàmiques socials i l'exercici del poder. Això inclou a les persones que ostenten càrrecs amb poder de decisió al govern, ia aquelles que busquen obtenir tals posicions, mitjançant eleccions o per designació o nomenament, oa través d'una revolució, cop d'Estat o frau electoral.

    Encara ens estranyem?

    Bona nit!!


    ResponElimina
  11. Després de veure desfilar partits i polítics i comprovar que tots estan tallats pel mateix patró, que només pensen en els seus interessos personals i partidistes, la sensació de impotència i frustració és ENORME.
    Vull il·lusionar-me, creure, però de veritat que resulta molt i molt difícil.
    A veure si ara també l'espifiarem...

    ResponElimina
  12. Doncs a mi m'ha sorprès, com que tinc cert complex de poc nacionalista, penso que els que estan en aquesta lluita des de sempre, encara que siguin polítics, s'han de llançar en planxa a la unitat per no perdre ni un sol vot independentista. Sembla que no és així, però ara que ja ens hem il.lusionat tots plegats, trobarem la manera... encara us haurem d'animar els nouvinguts! :)

    ResponElimina
  13. Tens raó, ara toca anar plegats, els punts i comes ja els posarem desprès.

    ResponElimina
  14. Quina imatge donem si a la primera reunió ja no ens posem d'acord.....L'ànsia de poder ens pot fer molt de mal

    ResponElimina
  15. Només aconseguim fer més i més content l'enemic real.

    ResponElimina
  16. Si ja comencem així... Sembla mentida que no es pugui fer res amb dos dits de front. Com han dit per dalt, com a escolars. Així perdem tota la força que estàvem agafant... Quines llums! Espero que no la caguem que amb tot el que està costant no ens podem permetre el luxe de cap relliscada.

    ResponElimina
  17. Tota la raó, XeXu, tota. Jo em vaig quedar tant decebuda que no m'ho podia empassar ni creure. Els hi vaig escriure directament als seus Twitters, no em podia quedar callada.

    A part de tot això, dels vots, de la llei de Hont, d'una blog Sobiranista potent, que ja és molt i molt important...

    A mi a més a més em volta pel cap una idea que no me la puc treure:

    Si són així de bons negociadors ... que no s'entenen ni entre ells que volen més o menys el mateix... com els podem confiar una feina tant complicada i delicada com aquesta? Tenim un president que s'està mullant i ho està fent bé... molts li atribueixen interessos partidistes i que aprofita l'oportunitat.

    1.- Qui no els tingui que tiri la primera pedra.
    2.- Em sembla molt millor aprofitar l'oportunitat que no pas llençar-la per la finestra.

    ResponElimina
  18. Xexu, estic amb tu al 100% ara és el moment que tindria que desaparèixer o no tindria que existir la paraula enfrontament, i malauradament és el que estan fent els partits d'esquerres em sap molt de greu.

    ResponElimina
  19. No, sembla que han entès que per mantenir la feina han d'estar a dalt d'una llista electoral.!!!

    ResponElimina
  20. Només puc dir-te que estic d'acord amb tu en tot. I que fan molta pena i molta ràbia.

    ResponElimina
  21. Que vagin fent. Si d'alguna cosa crec que serviran aquestes properes eleccions és per a posar cadascú al seu lloc i que tothom quedi retratat. Jo mateix, encara no tinc decidit el meu vot (i això feia anys que no em passava). Qui vegi que manté una actitud de país, unes perspectives de canviar radicalment el model que hem tingut fins ara (parlaria fins i tot de la suposada cooficialitat del castellà, perpetuant un model caduc i lesiu pel català), i una actitud rabiosament democràtica i amb vistes a la independència tindrà el meu vot. I a dia d'avui, continuo cercant qui s'acosta més a aquestes posicions.

    ResponElimina
  22. Em permetreu que avui no us contesti individualment. Detecto el mateix desencís que em va assaltar a mi en la majoria de vosaltres. Poca comprensió i una mica de baixada d'ànims, però és que esperàvem una altra cosa. No sé què passarà, però els que en saben més que no pas jo diuen que era d'esperar i que gairebé millor. Mentre es tingui clar l'objectiu, tant és les forces que hi hagi. Tot s'ha de dir que molts dels partits independentistes que han sortit provenen de rebotats d'ERC, i suposo que és difícil que ara arribin a una entesa si justament per alguna cosa es van separar. Precisament, no sé què és el que els allunya, i la veritat és que hem d'estar contents, en certa manera, de que discuteixin per coses, perquè tenint en compte que tots són independentistes, si només es preocupessin per això, ja ho tindríem no? Potser és que tenen desavinences en com entendre les polítiques socials, econòmiques... no sé, potser tenen raons de pes per no voler estar junts i nosaltres ho simplifiquem. Miro d'animar-me d'alguna manera, però de moment segueixo sense entendre-ho. Espero que no ens fotem una nata... ara que ho tenim de cara cal anar amb pas ferm, però sabent el que fem, no ens podem deixar portar per l'eufòria. Ara, les majories absolutes no són mai bones, i sembla que a això ens aboquen aquesta gent, per falta de claredat d'idees. O això és el que ens sembla a nosaltres, insisteixo. Vot de confiança? Se'l mereixen? Ja no ho sé.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.