divendres, 26 d’octubre de 2012

Jorge R.R. Martín

Em fa gràcia quan em veuen llegir un dels llibres de la saga de Cançó de Gel i Foc (més coneguda pel nom del primer llibre: Joc de Trons) i s'adonen que és en català. El mateix nom de la portada els sobta i els fa arrufar el nas. 'Xoc de Reis'? Però què és això? Llavors em diuen que Jon Neu sona fatal, que 'Jon Nieve' molt millor. I que com es pot dir Port Reial, si es diu 'Desembarco del rey'. I quin mal que el sobrenom d'un gran personatge sigui Ditpetit, està clar que és 'Meñique'! I el primer lloc important que coneixem? Hivèrnia? Noooo, 'Hibernalia'! 

Què tindrà l'espanyol que ho absorbeix tot? Que el llibre sortís en català va ser el que em va fer decidir finalment a llegir-lo, tot i la pressió de l'ambient, perquè em feia certa mandra. La sèrie de televisió ha fet molt mal, és clar. Però no serà que l'autor dels llibres, George R.R. Martin, nascut a New Jersey, va escriure Jon Snow, King's Landing, Littlefinger i Winterfell respectivament? Per què redimonis ha de sonar millor la traducció a l'espanyol?

33 comentaris:

  1. Per molt que diguin, en molts aspectes venim "españolisados" de sèrie

    ResponElimina
  2. Per cert, en una altra saga, alguns també trobaven horrorós que es parlés de Frodo Saquet, enlloc de Frodo Bolsón, que era el nom "normal". Tant li fa que Tolkien el bategés com a Frodo Baggins

    ResponElimina
  3. Jordi R. R. Martí :-))

    Bé, jo m'he llegit tots els de Harry Potter, dues vegades, en català... sempre, així que està clar quina és la meva posició en aquest "cas".

    De totes formes aquesta saga no em crida gens ni mica l'atenció però, evidentment, si me l'hagués de llegir per força, ho faria en català :-)

    ResponElimina
  4. Bah, és per costum, perquè estem acostumats com en les pel·lícules a sentir-ho en espanyol. A mi no em sona gens malament! És com quan van doblar el típic: "Sue Ellen, ets un pendó" de Dallas. Felicitats per a tu de llegir-ho en català!

    ResponElimina
  5. Igual que em Captaire el primer que he pensat ha estat en Tolkien. Quan vaig veure que als trailers de la pel·lícula em parlaven de Bolsón, em sonava a xino. Jo els havia llegit en català.
    Jo és que sóc molt de la ceba i si hi és en català dificilment el llegiré en castellà. Per defecte tradueixo qualsevol cosa al català per tant a mi ja em sona bé.

    Per cert Xexu, no serà en butxaca, oi? Només el vaig saber trobar en català.

    ResponElimina
  6. Ments estretes.
    Encara no m'he atrevit amb aquests llibres tan gruixuts. Ja diràs com està.^^

    ResponElimina
  7. Ni m'ha passat pel cap llegir-lo. Si ho fes el llegiria en català.

    ResponElimina
  8. Doncs en aquest cas he de dir que els estic llegint en anglès però si els hagués de llegir en català o castellà els llegiria en català. I he fullejat algun dels llibres en català i castellà i m'agrada més la traducció dels noms propis catalana. Però on estigui la versió original que s'apartin les altres.

    ResponElimina
  9. No he entès mai aquests prejudicis. Molta gent ho deia de les pelis doblades al català, també.

    D'acord amb el captaire... españolisados de sèrie

    ResponElimina
  10. Estic d'acord amb tu, company, és del tot absurd.

    Pel que fa a les pel·lícules, al principi de tot sí que van fer una mica de pena, però sobretot pel vocabulari carrincló i pretesament correcte. No pot ser que Clint Eastwood insulti dient "galifardeu"!

    ResponElimina
  11. no si al final .....quines ximpleries dir que sona millor en castellà! em resisteixo a dir espanyol...quin idioma és l'espanyol? hi ha moltes llengües espanyoles o si més no a l'estat espanyol....

    ResponElimina
  12. Xexu!!!! pel que fa al llibre, no m'agraden massa aquestes sagues, la qualitat literària no és massa bona sota el meu punt de vista, però reconec que l'argument enganxa, és un tipus de literatura que enganxa als qui no tenen l'hàbit de llegir (no parlo pas per tu Xexu)...és molt més bona saga que la que ara està de moda ..les cinquanta ombres de Grey...Pel que fa a la llengua, si hi ha un autor que escriu en castellà prefereixo llegir en castellà, com Javier Marias, Carlos Ruiz Zafon, Almudena Grandes....és a dir prefereixo llegir en la llengua que escriu l'autor, però moltes vegades em d'agafar les traduccions, aleshores el que miro sempre és qui ha fet la traducció. No en facis massa cas d'això de la traducció al castellà.....una setmana fora a la Selva Negra us enyorava!!!!!

    ResponElimina
  13. haig de reconèixer que no estic gens acostumat a les traduccions dels noms al català i s'em fa estrany, però no em semblen pas malament. Ara bé, llop fer en comptes de huargo? llop fer es un nom ridícul per un llop gegant!

    ResponElimina
  14. Quan estas ficat dins la trama i t'has acostmutat no sona malament cap. Trobo que no hem de despreciar el castellà perquè els espanyols ens emprenyen massa. Som catalans amb idiomes....

    ResponElimina
  15. Si l'hagués de llegir, també ho faria en català, encara que m'ha fet molta mandra en saber que hi ha tants llibres.
    Crec que amb això dels noms, el millor seria deixar els noms dels llibres originals. Perquè si jo vaig a Anglaterra o a França o a Espanya, no em canviaran pas el cognom oi??

    ResponElimina
  16. No he llegit cap dels llibres de la saga però des d'un punt de vista genèric la meva primera opció (pelis, series i llibres) seria la versió original. És a la versió original on l'autor va buscar els noms i el llenguatge que volia. Després, a les traduccions, tot depèn de la perícia dels traductors.

    ResponElimina
  17. Doncs jo no tinc especial mania en llegir els llibre en una llengua o en una altra. També m'agrada llegir les versions originals. Vaig alternant sense prejudicis. Estic d'acord amb el que diu el Joan Gasull, no hem de barrejar conceptes i nosaltres, que carai, ens podem permetre el luxe de triar i tot, si volem.

    ResponElimina
  18. Quan començaven les emissions de TV3, un oncle meu em va dir que se li feia estrany sentir les pel·lícules de l'oest en català perquè "no quedava bé" que John Wayne i, sobretot, els indis sioux parlessin el nostre idioma. Han passat gairebé 30 anys i, com demostres en el teu post, hi ha coses que encara no han canviat gens.
    Tu mateix, en un post anterior, parlaves de que l'enemic més gran que té Catalunya és Catalunya mateixa i un altre exemple és aquest tipus d'actituds que (per mandra, perquè és igual, perquè sona estrany...) no prioritzen el català, oblidant que si no ho fem nosaltres no vindrà ningú de fora a fer-ho, més aviat al contrari.

    ResponElimina
  19. No me l'he llegit, i m'he quedat a la segona temporada de la sèrie (no en tinc ni idea de si ha sortit la tercera ja), però una companya de la feina veia la sèrie en castellà i els noms em sonaven fatal, estic acostumada a la versió original subtitulada.

    Jo sincerament sempre he pensat que hi ha moltes coses que no cal traduir. Com per exemple, els noms propis. A mi no m'agradaria que ho fessin amb el meu. Una cosa és que el pronuunciïn amb un accent dubtós a lo "spanglish", però ho prefereixo abans que traduït. I m'acaba de venir al cap la frase del Sr. Carod Rovira, la dle "yo me llamo Josep Lluís aquí y en la China popular". Doncs això.

    ResponElimina
  20. Gràcies a tots pels vostres comentaris. El que vull dir en aquest post no és que les traduccions al català siguin millors, senzillament que no hi ha motiu per dir que una o altra llengua sona millor que l’altra si l’original és en anglès. La comparació amb l’anglès la perdria qualsevol traducció, llavors per què una sona millor que l’altra? Doncs perquè estem molt influïts per l’espanyol, encara que s’entestin a convèncer-nos que no és així i que som uns heretges.

    Captaire, és cert que estem molt espanyolitzats de sèrie, cosa quedeixa en ridícul les paraules d’algun ministre espavilat, però aquí també hi juga el factor de ‘el primer que he llegit’, que és el mateix que ‘la primera llengua en la que et vaig parlar’. Sembla ser que és molt difícil fer el canvi si ja has començat en un idioma, però com a exemple et puc posar precisament la saga que esmentes. Jo vaig llegir els llibres de El Senyor dels Anells en espanyol, i la primera pel•lícula la vaig veure en aquest idioma. Posteriorment, la segona i tercera pel•lícula les vaig veure en català. Els canvis de noms, més que horroritzar-me, em divertien, em feia gràcia la diferència, però mai vaig veure com un sacrilegi que el protagonista es digués Saquet de cognom, o que un dels seus amics, en comptes de ‘Merry Brandigamo’ s’anomenés Brandiboc. Ni que a l’arbre xerraire li diguessin Barbabrat! Sempre en llengua comuna, és clar, en la llengua dels Ents estaríem una setmana per saber com es diu...
    Per cert, que el primer de La Crònica de l’Assassí de Reis, és a dir, El Nom del Vent, el vaig llegir en espanyol per l’ànsia de llegir-lo que tenia, i després de tirar la cavalleria per sobre als de l’FNAC no sé quants cops, que no en tenien cap culpa, però reclamava que després de 13 edicions en espanyol ja tocava una en català. Per impacient me la vaig perdre, però el segon no el vaig perdonar. De moment un en cada idioma, i encara busco on està el problema de fer-ho així. Medito si llegir el tercer en anglès quan surti, per fer el ‘hat trick’, i perquè no sé si podré esperar a que el tradueixin...

    Assumpta, en Jordi R.R. Martí, del poble de tota la vida, és clar. Té un català força correcte. Els Harry Potters són un altre exemple de saga que segur que porta molts maldecaps a la gent, ui, que a la pel•li m’han dit que aquest es diu així o aixà, i en català sona diferent! Pobrets, què hi farem. Jo, si l’hagués de llegir... ai, no, que no l’he de llegir pas...
    No sé si recomanar-te que llegeixis la saga aquesta de la Cançó de Gel i Foc. M’inclino pel no, que és molt llarg, mor molta gent, i hi ha molta guerra, sang i fetge i algunes escenes de sexe, encara que ni de bon tros tantes com surten a la sèrie! Allà han de vendre imatge, és clar. De totes maneres, si l’haguessis de llegir, t’hi deixaries tots els estalvis. El tercer llibre ja està a la lleixa de pendents (amb una bona colla d’amics que li tenen enveja perquè saben que marxarà d’allà aviat, encara que serà llegit a poc a poc i en molt de temps), i m’ha costat més de 28€. Poca broma, eh? D’acord que són 1101 pàgines, però com pica!

    Sílvia, ens diuen que arraconem l’espanyol, que aquí només parlem català i maltractem a aquells que no l’entenen, i ja veus tu. Portem tan a dins que les coses són en espanyol, que el català no està, ni de bon tros, normalitzat. A la vida sembla que algunes coses se li quedin curtes al català. I sort de TV3, si no, t’imagines com serien els doblatges de pel•lícules? No hi estaríem gens acostumats, seria una raresa sentir pel•lícules en català! Però no, a mi el català mai no em sona malament, sempre el faig passar per davant, encara que impliqui un canvi de llengua, com explicava més amunt. No hi ha color, poder gaudir del que sigui en la llengua que parlo, en la que penso, somio i m’expresso infinitament millor. Per mi és una evidència. Continua a baix.

    ResponElimina
  21. Saps, en realitat la frase aquesta no surt a la sèrie de Dallas. La frase de veritat és molt més llarga, en JR fot una esbroncada a la Sue Ellen, li diu que el seu marit està a l’hospital i que ella s’ha passat la nit fora fent el pendó. Però l’imaginari popular ho va reduir a la mítica: Sue Ellen, ets un pendó! I un cop hagis llegit aquesta resposta, tots dos ho oblidarem i ho seguirem dient d’aquesta manera!

    Mireia, com li explicava a ell, jo els llibres els vaig llegir en espanyol, de Tolkien només el Silmaríl•lion l’he llegit en català, però quan vaig veure les pel•lícules doblades al català no em van semblar estranys els noms canviats, al contrari, em feien gràcia. Saquet és genial, sona millor que ‘Bolsón’! I ara n’he recordat un altre, en Samseny, que en espanyol era Samsagaz.
    Jo sóc així també, tot el que pugui llegir en català, ho llegiré en català, encara que hagi de pagar més per una edició més pro. Una mica tossut i caparrut? Sí, i tant. Prova d’això que dic és justament que el llibre del que parlo no està en edició de butxaca, no pas. Estic llegint aquesta edició rústica que ha tret Alfaguara, que jo sàpiga l’única traducció al català que hi ha disponible. I com li deia a l’Assumpta, valen un ull de la cara, però val la pena. Quedaran tan bonics a l’estanteria, hehehe. A més, si algun dia surt en butxaca, serà d’aquestes butxaques que només es noten en el preu, perquè tindrà un llom de 10 centímetres.

    Maria, no necessàriament, només és gent que li costa fer el canvi, que ja els va bé l’espanyol, i canviar no els entra. A mi els llibres m’estan agradant. Ja vaig fer la ressenya del primer, i la del segon està al caure, potser abans i tot de que surti aquesta resposta publicada. Has de pensar si t’agrada la temàtica, és un llibre de cavalleries amb tocs de fantasia. Si t’atreu, no t’ho pensis, són gruixuts, però t’atraparan.

    Glòria, si no hi tens interès, algunes coses s’indigesten per més en català que sigui. Per començar, ha de venir de gust, i llavors ja triarem el nostre idioma si és possible.

    Myself, en aquest post no parlem de versions originals, naturalment t’he de donar la raó que és sempre millor llegir en l’idioma original del text. Però si ens endinsem en traduccions, què més donarà en català que en espanyol? No pots dir que un sona pitjor que l’altre! Si t’acostumes a un, potser se’t fa estrany l’altre, però tampoc l’has de repudiar. A mi, que sortís en català em va fer decidir. Les edicions prèvies són força dolentes, i en anglès em feia molta mandra, ho reconec. Llibres tan grans em sembla que se m’han de fer eterns, més del que ja se’m fan en català. Així que l’empenteta que em faltava va ser que sortissin en català. He trobat algunes errades, però en llibres tan llargs ja se sap. I l’edició és prou maca. No és pràctica si l’has de carregar, però és lluïda.

    Carme, sembla que algunes coses hagin de ser en espanyol per força, que siguin indignes si les tradueixen al català. Incomprensible. Però més incomprensible encara que ens haguem de sentir que hem d’espanyolitzar els nostres nens, ja que aprenen fatal què és Espanya i a fer servir el seu idioma. Quin ram de collonades.

    Maurici, ja se sap, per més que diguin, portem l’espanyol a dins, i algunes coses ens sonen estranyes. És cert que les primeres pel•lícules traduïdes al català sonaven ben estranyes, però d’alguna manera s’ha de començar, no? Però ben bé que en boca d’en Clint Eastwood, queda tan lamentable un galifardeu com un ‘gilipollas’. Posats a no consumir la versió original, què més dóna una cosa que l’altra. Hem d’estar orgullosos de la nostra llengua, encara que les paraules malsonants que tenim no ofenguin ningú, més aviat fan riure, però són les nostres!

    ResponElimina
  22. Elfreelang, ja vam discutir la darrera vegada la conveniència de dir-li espanyol o castellà. Pots dir-ho com et surti, la teva argumentació és la lògica. La meva és de caire sentimental, i com que sóc caparrut, doncs ho dic així. I és que Espanya no és el meu país, no me’l sento, i si era possible que m’hi sentís més lluny, ara m’està passant. En el meu cap, ja som dues coses totalment diferents. I dic jo que si a Catalunya parlem català, a Espanya deuen parlar espanyol, no? Que tenen altres llengües? Sí, però aquest idioma no es parla només a Castella. Es parla a tot el territori, fins i tot a Catalunya. Perquè per mi el català no és una llengua espanyola. És la llengua que es parla a la meva terra, deixo de banda oficialitats i històries. Encara que només sigui dins el meu cap, les coses estan separades i no es tornaran a unir mai més. De les despulles d’Espanya que facin el que vulguin, que la centralitzin tant com vulguin, ha de deixar de ser el nostre problema ja. Després d’aquesta argumentació, que pots jutjar tan radical com vulguis, naturalment he de dir que res ni mai trobaré una cosa que em soni millor en espanyol. Si és una traducció, què més dóna en la llengua que està? Tret que sigui una traducció de l’espanyol, és clar. Llavors l’original serà millor, per força.

    Marta, no parlaré de qualitat literària, perquè això és molt relatiu. Jo et puc dir que són llibres ben escrits, i sobretot ben trenats, no és tan fàcil escriure llibres de milers de pàgines i que tot lligui, hi ha molts personatges i la història s’embolica molt. Pot agradar o no, però no compararia aquesta saga amb d’altres d’aquestes que tenen èxit entre lectors no habituals, com els de les ombres de Grey. Aquests llibres han tingut èxit pel boca orella, i se’ls llegeix gent molt lectora, em pots creure. Els que no són lectors, miren la sèrie i llestos, i es perden moltes coses, però els és igual. No, no és un llibre qualsevol. No és alta literatura, i hi ha llibres de l’estil que a mi m’han agradat més, però enganxen molt, i ja et dic que no és només cosa dels que no llegeixen habitualment. No miro de convèncer-te de res, eh? Però ja saps que jo sí que llegeixo, tant com puc, i m’han sorprès molt gratament, a diferència del que puc dir dels llibres de Larsson, per exemple.
    Pel que fa a l’idioma, ja comentava que un original sempre serà millor, i ja que l’espanyol el dominem perfectament, per més que sorprengui a alguns, llegir obres originals en espanyol sempre serà millor que traduïdes al català, tot i que reconec que també ho he fet. I també reconec que no em fixo massa en els traductors, tot i que ara, d’anar fent ressenyes, alguns noms em sonen, però tampoc no tinc uns coneixements de llengua que em permetin diferenciar, mentre sigui en català, ja en tinc prou. Pocs cops m’ha semblat que un llibre costés de llegir per una mala traducció al català.

    Pons, és natural que algunes traduccions són més desafortunades que altres. Pel teu consol, t’he de dir que huargs també surt al llibre en català. Però l’emblema de la casa Stark és el Llop Fer, sí. No és que quedi especialment bé, però tampoc diràs que la paraula ‘huargo’ és massa maca!

    Sr.Gasull, no no, en cap moment menyspreo aquesta llengua ni cap altra. Els que m’estan menyspreant el català són els que diuen que els noms sonen millor en espanyol. D’acord que pot ser per costum, que després se’ns fa estrany el canvi, però pitjor no té per què ser. Tot el que no sigui la versió original, és artificial. Per tant, què més dóna una que altra?

    Jomateixa, a mi també em va fer mandra molt temps, i el que em va fer decidir va ser veure els llibres en català, va ser l’empenta que em faltava. Ara estic content d’haver començat i aviat el tercer, però part de la mandra que em feia és perquè és una història molt llarga i no volia dedicar la meva vida íntegrament a llegir això. Mentre els vaig llegint, van caient molts altres llibres mentrestant. El meu mètode de lectura és una mica estrany, però mira, així vaig fent, i puc llegir de tot.

    ResponElimina
  23. Pel que fa als noms, en molts llibres no els tradueixen, però en altres tinc entès que la gràcia precisament és que es tradueixin a l’idioma de la traducció, que s’adaptin. Això deien de El senyor dels Anells, i sembla que aquí també passa. Els noms propis dels personatges no es tradueixen, només els sobrenoms i els topònims que no tenen un nom especial en llengües estranyes.

    Sergi, ja dic més amunt que la versió original és la que val, i és el que volia dir al post, tot i que jo reconec que sempre em sol fer mandra, si hi ha opció, sobretot en obres d’aquesta magnitud. El que no té sentit és dir que en una llengua sona millor que en una altra, només perquè el català sempre ha estat passos enrere respecte l’espanyol. No parlem de si és millor això o la versió original, el que dic és que ja que hi ha una versió original, qualsevol altra cosa és artificial, per tant res no pot sonar bé en comparació amb una altra traducció.

    Laura T, això és una opció de cadascú, i no ho critico pas. És evident que jo també llegeixo en espanyol, tot i que si puc sempre trio l’opció en català. Si es tracta d’una traducció, tant és l’un com l’altra, i per tant trio la que més m’agrada. Per altra banda, és una sort que puguem triar indistintament entre un idioma i l’altre, i no és mala cosa fer-los servir els dos. Tampoc no és mala cosa consumir versions originals, però com ja he dit molts cops, sóc una mica mandrós, ho reconec. Aquest any he llegit només un llibre en anglès, i perquè m’ho vaig proposar fermament. Espero que no quedi en no res, i tornar-ho a fer properament.

    Mac, fa no tant comentava al ‘Llibres, i punt!’ que després de llegir Homenatge a Catalunya de George Orwell em queda la impressió que moltes coses romanen iguals des de fa 70 anys. 30 anys no són res! Bromes a part, penso que podia sonar molt estrany al principi, però TV3 ha ajudat a normalitzar molt aquesta situació, ara no es fa en absolut estrany. Suposo que han fet un gran esforç d’adaptació al llarg del temps. Però bé, en alguns camps sembla que el català sigui un intrús, i hauríem de començar a no veure-ho així. Si arribem a tenir un estat propi, el més normal és que tota la cultura s’acabi traduint al català, i llavors potser això normalitzarà una mica l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits. Però està clar que ha de sortir de nosaltres prioritzar la nostra llengua per davant de qualsevol altra, sense maltractar-les ni oblidar-les, és una sort poder dominar diverses llengües, però la pròpia no pot quedar-se enrere respecte cap altra.

    Laia, tu sí que ets aplicada! La sèrie jo la miro en espanyol, i també conec les traduccions a aquesta llengua. Però res no se’m fa estrany, tu saps els noms reals que va posar l’autor, i per tu tots sonen estranys, evidentment.
    És cert que els noms no s’han de traduir, però no parlem de noms propis en tot això. Tu que saps de què va, que tradueixin el cognom Snow no és per gust, és el cognom d’un bastard, no un cognom ‘de veritat’, i de cada lloc del territori els bastards tenen el mateix cognom, pedra, flors, neu, etc. Noms com aquests, sobrenoms i alguns llocs es tradueixen perquè estan pensats per traduir-se. No et dic que no es pogués mantenir, però si bé tu vas llegint i no t’estranya gens trobar un Eddard Stark, potser es faria més estrany trobar-se per allà al mig un Littlefinger. Les coses traduïdes jo no les trobo malament. Trobaria malament si en comptes de Jon Neu diguessin Joan Neu. Això ja seria passar-se. Però bé, és la meva opinió, crec que tradueixen el que es pot traduir i està pensat així, i el que no, com els noms propis, doncs no. King’s Landing està traduït, però Qarth no, per exemple.

    ResponElimina
  24. Oh, ja torno a fer tard :-(

    Bé, a mi Jon Neu, Port Reial i Ditpetit em sonen bé (fins i tot, em sonaria bé Menovell). En tot cas, podria ser que l'ordre dels factors sí alterés el producte; el que vull dir és que si primer has accedit a qualsevol cosa en un idioma se't crea la imatge que aquella és la forma i no una altra i en el moment que apareix una altra versió et sona postissa i estranya. A mi em va passar amb en Xin Xan i amb Bola de Drac (ja em perdonaràs l'exemple, és que de vegades sóc una mica criatura): sempre els havia seguit per TV3 i la primera vegada que en vaig mirar en una cadena de parla castellana vaig haver de canviar de canal perquè em va semblar un nyap terriblement ensopit, per no dir insufrible.

    ResponElimina
  25. Entenc el que dius, i tens raó, no és millor una que l'altra i cadascú ha de llegir com vulgui i ningú té xq ficar-s'hi..... xò...... Jon Neu sona fatal! hahahaha, i crec que ja et vaig mostrar la meva perplexitat amb Dit petit. Xò no pretenc dir que em sembli malament, sinó que simplement he interioritzat tan el personatge que em sobta sentir-lo en una llengua.

    Xò veus, el teu post i reflexió em porta a un altre lloc. Què té a veure l'espanyol xq la majoria el llegeixin així? Doncs mira, aquí donaria la responsabilitat a les editorials.
    Aquesta saga fa molt temps que es va començar a publicar. Els moooolt frikis fa mooooolt de temps que la segueixen, i només es publicava en la versió de butxaca castellana (bé, no sé si en edició gran tb, xò que només en castellà, segur). Què va passar? que va començar a córrer. I quan comences en una llengua és molt difícil canviar a una altra. Ara, que la saga la llegeix més frikis, ens els hem anat passant els uns amb els altres. Xò només estava en castellà. Sols quan la série ha cataputat la saga al gran públic s'ha passat a publicar en català, i res d'edició de butxaca, i a un preu molt elevat.

    Així doncs, si s'hagués començat a publicar en català des del ppi molta gent la llegiria en català i no hi hauria tantes mofes.

    Apart, que el català, ens agradi o no, és més finet, ho hem d'assumir. Veus, jo em vaig llegir El senyor dels anells en català i reconec que gambús a troncos sona molt pitjor x l'Aragorn, o Bilbo Saquet a Bilbo Bolson, .... doncs tb em costava, xò em va costar quan vaig veure les pelis al revés!!!

    ResponElimina
  26. Ja n'estic fins els c.... de la gent que fa aquest tipus de frases. De gent de la meva (nostra) edat he sentit perles com... ui, jo és que en català no puc llegir (compte, i era catalanoparlant). Suposo que encara queda un remanent en certs sectors d'aquest autoavergonyiment amb que es va intentar "patuesitzar" la nostra llengua. Llavors segueixen veient el castellà com a més modern i apte per a certs tipus de coses.... sincerament, sonarà dur, però això és escòria.

    Jo he vist ja les dues temporades de la sèrie en anglès (subtitulat... que no sóc un crack!) i per tant estic més acostumat a King's Landing o John Snow. Crec que ja et vaig deixar dit en el teu altre blog que em feia un xic de mandra llegir-lo, però que si ho feia seria sempre que en disposés de la versió en catalaà. Doncs bé... a la llista de llibres pendents per llegir a casa ja hi tinc el primer volum!

    ResponElimina
  27. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  28. Qualsevol llengua és prou bona per anomenar el que sigui, des d'un nom propi fins a un de comú. No s'han de jutjar les llengües si no més aviat els mals traductors, si és que no han fet un bon treball trobant la traducció més adequada per a un mot.
    Ara bé, molts cops el problema rau simplement en què al nostre país són les editorials o la televisió espanyoles les primeres en presentar un producte al públic. Llavors comencen les comparances i la versió catalana molts cops en surt perjudicada només per haver estat més tardanera.
    Però a l'inrevés també passa. Recordo la coneguda sèrie a TV3 de "Bola de Drac" en català. I també recordo com em va grinyolar anys després quan la van passar en no sé quina cadena televisiva en castellà.
    Cap traducció surt vencedora a la presentació inicial.

    ResponElimina
  29. A mi sempre em van ensenyar que els noms no es tradueixen. Però, un cop fet, qualsevol traducció és igualment vàlida. Qui diu això és que potser no consideren tots els idiomes vàlids.

    ResponElimina
  30. MontseLladó, mai no és tard per comentar, encara que m’hagis vist contestar els comentaris, o el post sigui antic, sempre rebo amb agraïment els comentaris i no se m’escapen, que m’arriben al correu. De vegades contesto abans perquè blogger ens obliga a que els comentaris tinguin una extensió màxima concreta. Jo vaig responent a banda, i quan em coincideix per publicar uns quants comentaris complets, ho penjo. Com veus, rere teu encara han aparegut alguns comentaristes que devien estar de cap de setmana.
    Tens molta raó amb això de l’ordre, interpreto, o vull creure, que aquestes veus discordants que sento són per costum, per haver consumit tant llibre com sèrie en espanyol, i després trobar estranya la traducció. El que passa és que trobo diferent un comentari tipus ‘se’m fa estrany’, que una arrufada de nas perquè els sona malament, perquè no són els legítims noms que han mamat des del principi. Tan legítims com que el llibre és en anglès en origen, però bé. Això seria una ampliació del que volia dir al post, i lliga amb el que tu comentes de les sèries de dibuixos animats. Puc parlar sobretot per Bola de Drac, que és el que més vaig veure. És cert que sentir-ho en castellà feia mal, però pel que fa mi no era ja una qüestió de traducció, sinó com sentir que m’havien profanat una cosa que m’era pròpia i exclusiva, i que ara estava a l’abast de molta altra gent. No sé, és clar que l’original és japonès, però collons, en Gokuh era el típic erasmus que només parla català! Bé, això de típic... però puc garantir que en vaig conèixer un, holandès, em penso, que només parlava català, i no espanyol. I per cert, si hem de ser sincers, alguns dels noms de la traducció a l’espanyol eren més fidedignes a l’original que no pas la catalana. Per exemple, en Cor Petit, mític personatge verd, en realitat es deia Piccolo, com li deien a les Espanyes. Snif.

    rits, el que et passa a tu suposo que és el que li passa a molta gent. Si t’acostumes molt a una manera de sentir les coses, una altra traducció se’t fa estranya. Però t’exposaré una altra teoria. Se’t faria tan estrany si sentissis els noms en francès, per exemple? Seria curiós, però entendries que tinguessin els seus propis noms. Ara, com que espanyol i català són dues llengües que domines a la perfecció, interioritzar una cosa en una d’elles fa que l’altra quedi enrere. El que no pot ser és que la que sempre queda enrere sigui el català.
    A banda del que deia, la teva reflexió és bona i encertada, és clar. Fins fa quatre dies aquests llibres no han estat disponibles en català. Deixant de banda que l’edició és bona i val un ull de la cara, però t’asseguro que per mi són diners ben invertits. Hi ha altres sagues frikis que jo he llegit en espanyol perquè no hi havia opció. Bé, sempre hi ha l’anglès, però la mandra pot. Això vol dir que aquestes sagues no tenien el ressò suficient com per merèixer una traducció catalana, el mercat és reduït i tothom entén l’espanyol. S’ha d’entendre també com una optimització dels recursos. Aquí tenim la sort de saber dues llengües, i si ens ho planten en espanyol, no tenim cap problema. En canvi, si tradueixen a català directament, això redueix molt el mercat, i si parlem d’aquests llibres més minoritaris, ja ni t’explico. La pela és la pela, una expressió que els catalans coneixem perfectament, oi? Ara, també et diré, i tu que ho has vist ho pots comprovar, que jo vaig llegir ‘El Nombre del Viento’, i després vaig llegir la segona part ‘El temor d’un home savi’. Notis el canvi d’idioma, perquè així els vaig llegir. I t’asseguro que no em va suposar cap trauma, ni el llibre se’m va posar del revés. És més, no recordo haver trobat cap dificultat, som bilingües, recordes? I sí, no et negaré que entenc la dificultat de la gent, com de canviar l’idioma quan has conegut algú parlant en espanyol, quan els dos sou catalanoparlants, però et puc assegurar que jo no sóc cap súper-home i ho faig, ho he fet sempre que ha calgut i ho faré tants cops com calgui.

    ResponElimina
  31. Porquet, te m’exaltes quan parlem d’aquests temes, hahaha! Vull creure que els casos que m’han reportat aquest post no són d’aquest tipus, de dir que el català no és una llengua per llegir llibres. Apunto més al tema del costum que diuen més amunt, després de llegir aquests noms en un idioma, es fa estrany en l’altre. Però que no em diguin que pitjor, perquè llavors els foto el totxo en anglès pel cap. Però és clar, entenc que seria gent que diria igualment ‘King’s Landing, ui, sona fatal!’. Ara bé, també he conegut gent de la que dius, ho reconec. I em deixa perplex. ‘Ai, no sé, m’he acostumat a llegir en espanyol, i si puc ho faig així’. Maleïts... Després d’adoctrinar als meus pares perquè sempre que puguin comprin en català, i aconseguir-ho, només em falta sentir gent de la meva edat (i de la teva) dient aquestes coses.
    En molt poqueta estona m’has dit en els dos blogs que ja tens el primer de la saga en català, i jo t’animo a llegir-lo, encara que entenc que costa, que té un volum molt considerable. Si et serveix de consol, et diré que el segon és més llarg, i el tercer encara molt més. No et consola, oi? Em sap greu. Segur que no se’t farà estrany, aniràs llegint i lligaràs caps, i potser algun nom no t’agradarà, però no serà perquè en català sigui pitjor, sinó perquè és el problema de les traduccions, no sempre poden ser fidedignes. Espero que ens en faràs cinc cèntims quan et decideixis a llegir-lo, eh! Espero que t’agradi.

    MBosch, res no sonarà tan bé com l’anglès, això està clar. I les traduccions són això, traduccions. Si ho mirem objectivament, segur que alguns noms estan més ben trobats en espanyol i d’altres en català, però això depèn de la llengua, no són millors ni pitjors, per força han de ser diferents. A mi Hivèrnia m’agrada, com tants altres noms que no veig estranys. I per rematar-ho, he vist la sèrie en espanyol i llegit el llibre en català. Problemes zero. No diuen que som bilingües, collons?

    Marion, això passa perquè dominem dues llengües per igual. Com dius tu, quan ens presenten la majoria de coses en una d’elles, l’altra queda minoritzada. Si anem a casos concrets, generalment la presentació oficial és en espanyol perquè tots el podem consumir. Si una cosa té prou mercat com per vendre’s també en català, també la faran en català, però no era inicialment el cas dels llibres dels que parlo. Està molt bé que parlem i dominem les dues llengües, però hem de començar a desacomplexar el català. Tenim una llengua potent i que hem de fer servir, l’hem de sentir com a nostra, i no com la germana petita i pobra de l’altra. Però molts cops encara no és així.
    Una mala traducció es pot fer en els dos idiomes, però penso que avui en dia es fa bona feina en aquest camp. He de dir, però, que no sé si sóc capaç de discriminar una bona traducció d’una de dolenta, tret que sigui flagrant.
    Respecte Bola de Drac, ja en parlàvem més amunt amb la Montse Lladó. A mi em queda més la sensació que ens robaven una cosa molt nostra, com si l’haguessin profanat, més que pensar que era una mala traducció. Com li deia, fins i tot alguns noms eren més fidedignes en espanyol que en català, però la catalana era la nostra versió! Com pot ser que en Gokuh aprengués l’altre idioma? Com havia passat??

    Jordi, no es tradueixen noms propis de personatges, però sí els seus sobrenoms, i també els topònims, que també traduïm habitualment a la vida real. No crec que vagi tan lluny la cosa, és més aviat un tema de costum, de veure-ho sempre d’una manera i no saber adonar-se que és una traducció i que una altra traducció és igualment vàlida. Preval l’idioma que venia abans. Ja hem comentat més amunt que això és en part culpa de l’economia, les editorials encara tradueixen abans a l’espanyol perquè està a l’abast de tothom. Només els grans èxits arriben traduïts al mateix temps.

    ResponElimina
  32. L'exemple del francés m'ha ajudat a entendre que quan dic que Ditpetit em sona fatal és un comentari superficial, sense mala intenció, de fet he buscat la traducció i en francés és un petit doigt i en anglès pinky, no et sona fatal aquest últim??? xò entenc que si algú ho diu seriosament o com una qüestió important, doncs és clar, és menysprear la nostra llengua. Potser millor que em deixi de ficar amb aquestes coses.

    Si, la pela és la pela, xò no és ben trist? I què fan els de la butxaca que no els treuen ja? Ara vendríen molt, i no, en canvi han de fer només una edició que si no m'equivoco val 30 euros! Per molta gent (i sobretot per als joves) és de molt mal portar que siguin tan cars en català.

    Segurament tens raó i no ens costa tant el canvi d'idiomes, no+ és cosa de mandres o prejudicis. Això si, i desviant el tema, crec que el bilingüisme perfecte no existeix. xò això, en tot cas, un altre dia.

    ResponElimina
  33. Jo me llegit els 2 primers en català i ara estic pel tercer, en castellà (per que a la biblioteca no hi era amb català), però no hi veig el problema! És cert que al principi lia una mica, ja que hi ha noms que canvien i tal però apart d'això... La cosa és llegir-los i que t'agradin!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.