dimecres, 3 d’octubre de 2012

Concentració

No em sé concentrar. Sempre ho dic, i per ser que faig activitats que requereixen ser acurat, sona una mica estrany, però no em puc concentrar en una sola cosa i no ser en altres llocs. Dispersió, en podríem dir. Potser és el fet d'estar sempre a l'aguait, però la meva ment no queda en blanc, tampoc. La veritat és que no sé si envejo els que es concentren tant que no s'assabenten de res del seu voltant (conec gent així), o els que els cal centrar-se en el que estan fent per no perdre's (també en conec), però tampoc no suposa avantatges no saber quedar-se només en una sola activitat. A casa llegeixo davant de l'ordinador i vaig saltant d'una cosa a l'altra, ara miro un post, ara escric un mail, llegeixo unes pàgines, contesto comentaris... i faci el que faci, si alguna altra cosa desvia la meva atenció, paro i me n'hi vaig. Després continuo tranquil·lament amb el que estava fent. Segurament si ara anés a l'escola em diagnosticarien alguna síndrome d'aquestes que tenen els nens avui en dia. Per sort ja se m'ha passat això i ho podem deixar en 'és un paio dispers'.

49 comentaris:

  1. El meu gran és un d'aquests nens "d'avui en dia", ja ho saps. A mi encara em sorprèn com em sembla que m'està mirant i escoltant i, en canvi, és a un altre món (desconnectat?).

    Per mi el meu gran no és gent. És una persona que m'estimo molt. I que em preocupa que algun dia pugui ser relativament feliç com la majoria de persones "normals".

    Diuen que tots trobem els nostres mecanismes per decidir quina felicitat volem. Però en un món de "normals" els diferents ho tenen més magre. I jo només sé buscar -i encara no trobar- com fer perquè el meu gran sàpiga trobar el seu lloc.

    Perquè es pugui adaptar a la majoria i no ser-ne la riota.

    I saps, no és tan fàcil.

    ResponElimina
  2. Suposo que tothom s'organitza amb allò que té i que sap fer, i al final li acabes trobant avantatges a la teva manera. Jo sóc de les que em concentro, si vull i puc en una sola cosa. Puc llegir durant hores sense canviar d'activitat. Si tinc interrupcions tampoc em costa de tornar-hi, però si en tinc moltes al final em molesta bastant.

    Ara darrere dels blogs i els Twits, a vegades també tinc la pantalla a segon pla mentre faig una altra cosa i controlo si hi ha actualitzacions de blogs o comentaris... o mails. Anys enrere crec que no ho hagués fet així, hagués repartit el temps per a cada cosa. Ara em sembla que sóc més dispersa que abans... pe`ro no gaire.

    Treballo amb una persona que és moooolt dispersa i que està sempre per tot a la vegada. Recull multituds d'informacions que jo no recullo, perquè les trobo irrellevants. Es fixa en la manera que va vestida la gent, en els objectes d'un lloc, en que diu tothom que li passa pel costat pel carrer... Però a vegades també en recull alguna que està bé de recollir i que jo concentrada i al meu rotllo no m'he fixat.

    Jo no em canviaria per ella i crec que ella tampoc es canviaria per mi. Cadascú està adaptat a la seva manera. Convisc també amb un parell de paios dispersos i crec que jo pateixo més que no pas ells. Fer interrupcions i parèntesis a les converses, m per ells és normal i a mi m'acaba posant dels nervis, canviar de conversa massa sovint i no acabar-ne cap i haver de tornar... però a veure com hem quedat d'allò que parlàvem? Ells tan tranquils... i jo amb els anys ja m'hi he anat acostumant, però t'asseguro que encara hi ha algun tipus de conversa que em fa mandra d'encetar.

    La capacitat de concentració va augmentant amb l'edat quan som petits, però torna a disminuir quan som grans... a mi em disminueix a marxes forçades. Penso que algun dia conversarem d'allò més bé en la més absoluta dispersió... :D

    ResponElimina
  3. Jo sóc pitjor que tu, XEXU... jo puc tenir tres blogs oberts, amb mig comentari escrit a cada un d'ells. No acabar d'escriure'l i començar a respondre un mail, saltar al Twitter o anar a telefonar.

    Només hi ha una cosa en la que em puc concentrar: "un llibre que m'atrapi" (no he dit "qualsevol llibre", eh?)

    Si un llibre aconsegueix fer-me entrar dins seu, ja pot la gent parlar, caure una tempesta, o algú posar música forta, que jo "no hi sóc". Això em passa especialment amb Dickens... i, al Viena. La llum, la temperatura, l'alçada de la taula i la cadira, el tallat... el llibre i jo "a volaaaaaar per dins les pàgines" ;-))

    Ara bé, per casa... jo mateixa em poso nerviosa. Començo a estendre la roba. Ho deixo perquè hi ha plats per rentar. Rento dos vasos i tres culleretes i vaig a plegar tovalloles. M'apropo a l'ordinador, actualitzo mil coses, miro el correu, començo a escriure un comentari... Recordo que tenia la roba a mig estendre (com ara)... agggh!... he de treure pa del congelador!... torno a la cuina i veig que em queden coses per rentar... Em ve la idea per fer unes arracades. Vaig corrents al menjador i miro si tinc el material i, quan sóc al menjador, veig els retoladors i em recordo de les mandales, torno a l'ordinador... imprimeixo una nova mandala... El comentari al blog que tenia a mitges!!... I així. No ho dic per fer gràcia, no... és esgotador. A mi em cansa. Em cansa molt. El meu cervell sempre salta d'una cosa a l'altre, sempre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenia com després de llegir el teu comentari , vaig escriure que jo tampoc no em contentro... perquè comparat amb tu sóc la concentració en persona. Acabo de veure l'hora en que el vas escriure i ara ho entenc tot.

      Elimina
  4. M'he sentit identificada , a mi també em costa concentrar-me. Quan estic fent una cosa sovint en tinc tres més al cap. Diumenge passat en vaig tenir un dinar amb companyes de facultat i encara em recordaven ( bé, com cada any) que era incapaç de només escoltar a les classes. Era de les que a més d'escoltar i prendre apunts ( minis, això sí) havia de parlar amb algú, o ordenar l'agenda o fullejar apunts d'altres assignatures... el que fós. Si només escoltava m¡acabava distreient i perdent el fil de les coses, és com si necessites una altra activitat per poder mantenir-me amb atenció amb la primera. Massa complicat, no ho sé explicar.
    Tot i que no sóc especialment dispersa, sí que puc entendre perfectament el que expliques. La ment en blanca, però que és això?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha sí, sí "No pensis en res"... "Què vol dir això de no pensis en res? Jo sempre estic pensant en alguna cosa... sempre. Ja sigui realitat, fantasia, el que sigui :-))

      Elimina
    2. Vols dir que hi ha algu que pugui deixar la ment en blanc? jo crec que és una llegenda urbana com els cocodrils a les clavagueres o la noia de la curva.

      Elimina
  5. no cal que et queixis....genere masculí i fer més de dues coses a l'hora....això és una ganga.

    ResponElimina
  6. dons si..perque no??
    m'apunto als badocs...
    anem als llimbs??

    jejejjeje
    m'ho prenc a broma,perque ja m'ho vaig pasar prou enfainat quan li van detectar al petit meu el sindrome de falta d'atencio, quan encara no es considerava una malatia..uffffff

    ResponElimina
  7. La dispersió en mesura justa jo crec que és bona i positiva. Ho dic amb coneixement de causa, doncs jo pateixo d'una dispersió excessiva i és llavors quan comencen els problemes (no parar atenció al què et diuen, oblidar on has deixat o guardat coses, dir has de trucar tal persona avui mateix i fer-ho una setmana més tard...). La veritat és que tot sovint maleeixo la meva dispersió!

    ResponElimina
  8. Ostres, t'anava a dir que ets un cas com un cabàs, però després de llegir l'últim paràgraf del comentari de l'ASSUMPTA, quasi caic de cul del mareig. I jo em creia dispersa!!! Uf! Jo suposo que sóc dispersa quan una cosa no m'interessa massa, com ara estudiar (ehem). Però quan faig una cosa que m'agrada, m'hi passo una bona estona sense fer res més. O sigui, que si buido el reader, buido el reader, però si llegeixo, llegeixo. I si el llibre no em fa el pes, doncs ni el toco, vaja. Allò de "llegiré una pàgina entre post i post per anar avançant, no em funciona". I si, per exemple, estic a mig escriure un comentari, prefereixo deixar-lo acabat abans de fer res més (encara que m'estiguin parlant, per exemple), perquè sinó perdo terriblement el fil (i l'interès per dir el que volia dir) i després he de repassar el post, el comentari a mitges i fer memòria del que volia dir. Un embolic. Suposo que en general faig una sola cosa (per exemple, llegir) i que em puc distreure cada x temps, momentàniament, per fer-ne una altra que em porti poc temps (per exemple, respondre un mail que m'ha arribat en algun moment mentre llegia).
    I sí, potser això teu sí que hauria estat TDA! Però si aconsegueixes concentrar-te en alguna cosa quan realment et cal, com ara a la feina, no sé si t'ho podrien diagnosticar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí que sóc un TDA com una casa de pagès... Encara no he acabat d'estendre la roba, per cert i tinc un mail a mig escriure que ja he deixat dues o tres vegades per anar a veure si algú altre donava una resposta a l'enigma d'en MAC :-))

      Elimina
  9. I mira que és fàcil concentrar-se, fins i tot ho fan els pollastres, que es concentren en una pastilleta.

    ResponElimina
  10. Jo també sóc molt dispersa, però sense arribar al grau que explica l'Assumpta, que deu n'hi do... I a demés despistada. Per sort actualment ja m'ho puc permetre i, sense sentir-me malament i sense angoixar-me vaig fent al meu ritme. A batzegades. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sóc despistada... per cert (no és broma, eh?) Acabo de passar per la cuina, he rentat un vas (només un vas), llavors he recordat que havia d'escriure un mail, he vingut a l'ordinador... NO he fet el mail encara, perquè he entrat al blog d'en MAC perquè no entenc la solució de l'enigma i... m'ha marxat el mail del cap. He entrat aquí... he recordat el mail... i ara que hi penso, encara deuen quedar dues o tres peces dins la rentadora!
      Vaig a fer el mail!

      Elimina
    2. Mail fet (era curt, només era per demanar un horari)

      Ara vaig a veure què queda a la rentadora...

      Elimina
    3. Ets una campiona!
      M'has superat a mi, tot i que he fet molts mèrits!

      Elimina
  11. Xexu, tu ets dispers, jo sóc lenta, que vols que et digui, sempre vaig tard. Jo no utilitzaria la paraula dispers si no que diria que tens la capacitat de fer varies coses a la vegada i segurament fer-les o seguir-les bé i la capacitat de concentració penso que sempre està en funció de l'interès. Eeeee, aquesta vegada no sóc de les últimes en deixar el comentari. Bona nit!

    ResponElimina
  12. Això és diu multitasca i no és cap problema. Si és una de les funcionalitats d'un ordinador per què no ha de ser-ho també d'una persona?

    ResponElimina
  13. A mi em passa el mateix que tu company!! I per no acabar més dispers que les dotze tribus d'Israel miro de posar-hi una mica d'ordre en el que vull fer, perquè de vegades tan canviar a fet que me n'oblides de fer segons què!!

    ResponElimina
  14. En el meu cas tot depen del que estigui fent. Com més m'agrada, més dificil es desconcentar-me

    ResponElimina
  15. Em vols matar? Fes-me fer ioga o meditació o qualsevol barbaritat d'aquestes d'estar-se quiet. Puc morir d'inanició d'activitat o acabar pelant l'instructor. A ca les monges, que m'hi obligaven, m'acabava adormint a classe. "Se distrae con una mosca", era la frase repetida als informes. I els pares no van saber veure que potser el que calia era fer-me entomòloga! :P

    Res, que ens han venut la moto que hi a un estàndard, només per fer fàcil la cosa de donar-nos menjar ranxo. Perquè, imagines una escola on cada infant pogués desenvolupar les seves aptituds? Existeixen, però no són públiques.

    ResponElimina
  16. (catxis, volia dir Per què, separat, no es pot escriure un comentari i munyir les vaquetes al FB ^^)

    ResponElimina
  17. Penso que la dispersió és una qualitat, sempre que no la duguem a un extrem incontrolable. La majoria d'artistes són ments disperses, que es concentren precisment en un caos mental o d'acció. Recordo el cas d'una nena que a l'escola li van diagnosticar hiperactivitat, la mare la va dur a un especialista que es va adonar que la nena no era hiperactiva, simplement era ballarina.

    ResponElimina
  18. Res de dispersió: Multitasca. Com els ordinadors de grans prestacions, sí. Oi que sona millor?

    ResponElimina
  19. Crec que entro amb els "multitasca", pel meu treball sempre tinc tres o quatre coses alhora, sense problemes, vaig acabant segons els grau de prioritat o com a mi em plau. També sóc capaç d´estar totalment absent, poden tenir una conversa a un pam de mi i -si no va amb mi o no m´interessa- quan acaben, preguntar-me si hi estic d´acord o què he escoltat i no saber res de res (habilitat recomanada).

    Quan era joveneta em concentrava fàcilment per estudiar si tenia posada música, al principi sabia quina cançó sonava a la ràdio, però arribava a un punt en què la música aïllava tots els sorolls i, llavors, només estava concentrada en la lectura. Ara també ho faig quan llegeixo i, de vegades, treballant.

    Aferradetes per tot arreu(disperses) ;)



    ResponElimina
  20. hosti, com he rigut amb els comentaris! t'anava a dir que m'havies retratat perfectament al teu post, però crec que la descripció que més s'acosta a la meua dispersió és la que ha fet l'assumpta. això de posar-se a fer feina de casa i saltar d'una tasca a l'altra, combinar-ho amb trucar per telèfon, mirar el mail, el facebook... sí, sí, servidora. és esgotador i mentalment trinxant. per això sí que envejo profundament la gent que és capaç de concentrar-se en una sola cosa, i que ni cel i terra els puguin distreure.

    bé, me'n torno a la traducció que he deixat a mitges dos vegades. :S

    ResponElimina
  21. Possiblement com diu el Joan, tens capacitat per fer multitud de coses.Cal que valoris els resultats. Si la teva dispersió et permetre finalitzar les tasques sense errors, o descuits; doncs ets un paio multifuncional, que no n´abunden.

    ResponElimina
  22. a mi em passen ambdues coses sóc dispersa i em concentro, depèn.. i el que si que noto és que la dispersió em fa apujar l'adrenalina i la concentració em dóna serenitat, potser serenitat no és la paraula.. és una sensació de sentir que estic fent alguna cosa que va més enllà .. més cap a un lloc que m'agrada..
    a vegades penso que la societat va cap a la dispersió i en certa manera això és anar cap a la superficialitat, potser m'equivoco però és com quan estàs enamorat, no pots pensar en un altra cosa.. per què el que sents t'importa massa,va molt més enllà..

    en general a mi potser m'agradaria concentrar-me més i que la concentració no fos tan sols mental.

    ResponElimina
  23. "... i faci el que faci, si alguna altra cosa desvia la meva atenció, paro i me n'hi vaig..." això sona molt "gatuno"! hehehe imagina't el blog. Està dormint plàcidament escarxofat, veu una mosca, s'alça i va cap a ella. Després, se'n torna a escarxofar-se a aquell llitet de floretes liles (és que em va impactar, sorry) fins que de cop, agafes fas un soroll i et mira desafiant.

    Potser pels gats més que manca de concentració és més aviat força d'atenció, d'estar atents a tot. Oi que així sona millor?

    Dit aquest comentari sobrer (i que espero que no et prenguis malament, xq porto uns dies força pixona amb els comentaris), dir que em sento molt indentificada. També tinc manca de concentració a dojo. L'avantatge és quan saps que et passa i en determinats ambients pots posar-hi remei. X exemple a la feina. Intento per mil dimonis establir llistes de prioritats i no sortir-me d'una fins que acabo la que hi ha abans. xò.... moltes vegades no hi ha manera.

    ResponElimina
  24. Avui en dia ho etiqueten tot... tot sigui per a fer diagnòstics! I no hi ha res pitjor que un diagnostic per fer sentir malament a una persona.
    Concentrar-se no és fàcil i és cert que hi ha gent amb més capacitat que altra, però si és practica tot es pot millorar!

    ResponElimina
  25. No creguis a mi també em passa, més que no saber concentrar-se que en sé i tu també en saps el que passa és que ens interessen moltes coses i les volen fer totes al mateix temps i de fet les fem, cal molta concentració per ara llegir un tros, ara mirar allò i tornar i retornar i anar atrapant i lligant tots els fils no tothom sap fer-ho...conec persones que es concentren com dius tu, tant que no senten res més i això pot tenir un cantó bo i una altre no tant , en els casos que sé es concentren tant que els cal molt temps mol temps per sortir de la seva concentració i han de fer només una cosa i després una altra ....

    ResponElimina
  26. Pensava que no, però crec que és millor diagnosticar un dèficit d'atenció quan és molt acusat (en el teu cas no crec que sigui patològic, sinó un tret de caràcter amb el qual pots conviure, la dispersió, la multitasca o l'interès en moltes coses a la vegada, ho pots anar trampejant). Ho dic pel meu nebot de 7 anys (veig que en els comentaris hi ha més casos...). És veritat que no fa gràcia medicar un nen per això (ni per res), però la situació era insostenible, per al nen (perquè notava com el rebutjaven) i per als pares. Així que, encara que no m'agraden les etiquetes, de vegades van bé: saps a què atenir-te i saps com posar-hi remei. Eh, però si es pot viure sense etiquetes i diagnòstic i pastilles, molt millor, esclar! Jo també sóc força dispersa i despistada, tot i que també aconsegueixo certs moments de concentració i aïlament del món.

    ResponElimina
  27. Xexu...dispers sincer!...M'he sentit identificada amb el que expliques tot i que jo no sé fer tantes coses a la vegada...sempre dic que, a casa, sóc jo l'home...ha,ha,ha...Un petó!

    ResponElimina
  28. A mi també em passa el mateix. Hi ha dies que sí que puc estar tant concentrada que perdo el món de vista, però la majoria del temps estic dispersa, dispersa.

    ResponElimina
  29. Comparteixo dispersió! Això és senyal que som gent amb molts i diversos interessos (a més d'un pelet desorganitzats, I guess). En tot cas, la veritat, no em queixo per ser com sóc; no m'imagino sent d'una altra manera, de fet. Potser tu tampoc?

    ResponElimina
  30. Moltíssimes gràcies a tots pels comentaris, i per les diferents maneres de veure aquesta mena de comportament. En alguns casos m’heu fet veure que no hi ha de què preocupar-se, encara que en algunes coses m’agradaria poder-me concentrar més. El que no m’agradaria és parlar amb frivolitat d’un tema que pugui afectar a algú de prop. Només explicava com em sento respecte peculiaritats meves. Espero que ho sapigueu entendre.

    Docus, espero que no hagi sonat despectiu de cap manera el meu comentari, només volia dir que avui en dia es diagnostiquen moltes malalties i síndromes que abans ni en sentíem a parlar, i suposo que hi eren igual. Tampoc no sé si la meva dispersió podria portar una etiqueta, perquè en el que sí que em sé concentrar és en escoltar quan algú m’explica coses, vull dir que bàsicament es deu complir el que he dit al final.
    Qui és normal? Qui o què? No puc parlar de la teva experiència amb amb el teu fill, perquè no la visc, però segurament aquests problemes remetin una mica de més gran, no? Suposo que no deu ser fàcil, i que es passa malament, tant per part d’ell, com per part dels pares que n’han de tenir cura. T’asseguro que no pretenia frivolitzar amb el tema, i molt menys posar-me en lloc d’algú que pateix algun trastorn, és un post inspirat en algunes converses, en la meva manera de fer les coses, i en veure gent que es concentra tant que ja pot sonar l’alarma anti-incendis al seu costat que no la senten.

    Carme, em penso que això meu també és d’un temps ençà. Ara hi ha més coses de les que estar pendent, potser, tenim moltes maneres de comunicar-nos amb la gent, tant coneguda com la virtual amb la que interactuem, i sempre tenim un ull a l’aguait. Jo podria dir que tinc els correus oberts la major part del dia, i quan arriba alguna cosa, de seguida me n’assabento. Molts cops paro el que estic fent per contestar un correu de manera ràpida, i no passa res. Però bé, potser tampoc caldria perquè el mail no requereix aquesta resposta meteòrica, però sóc així. És només un exemple, com tants d’altes. I amb el llibre sempre prop, és clar.
    Em sembla que un cop t’has acostumat a funcionar d’una manera no desitges, ni és fàcil, canviar-se per ningú. Segurament jo no sóc dispers a la manera de la teva companya, em distrec amb les coses que faig, però no em fixo amb detalls irrellevants per les meves activitats.
    A veure si al final hauré de pensar que sóc un dispers moderat, no sé què pensen els altres de mi, i sí que de vegades se’ns en pot anar força el tema, però crec que en les converses em centro perquè sé escoltar per anar pensant els meus arguments, però confirmant el que tu dius, em sembla que mica en mica vaig perdent aquesta capacitat i en algunes converses el cap em comença a marxar. Potser més que manca de concentració és dèficit d’atenció, passem una mica de les coses ja, i després no sabem on parem. Ja entenc que per tu ha de ser complicat quan busques respostes fàcil que marxin per les branques, però ja no deus ser a temps de canviar-los, oi? Això d’acostumar-se a les coses no sempre és bo!

    Assumpta, definitivament... sí, ets pitjor que jo. Jo deixo coses a mitges, però com que et conec sé que ets capaç de superar-me en molt, com descrius tu mateixa, i és que t’imagino talment així. Això teu és un caos, però és el teu caos i el domines perfectament. És clar que és cansat, perquè tu no tens activitats a casa, tu el que tens és una gimcana! No pares. A més, ho fas amb una varietat d’activitats molt superior a la meva.
    Justament és amb els llibres que jo noto més la falta de concentració. Molt pocs aconsegueixen absorbir-me del tot i que estigui només pensant en el llibre. I tot i així, només a estones. No cal que et digui com m’agrada llegir, i penso que sent tan dispers em perdo coses dels llibres, i no m’agrada. Quan llegeixo novel•les normaletes, el cap se me’n va una passada. És fatal. I és per això que, tot i que m’encanta llegir al transport públic, fàcilment una veu amb determinat to o diferents sorolls em distreuen.

    ResponElimina
  31. Mireia, ja veig que per aquí sortiran moltes coses interessants. Som casos d’estudi! M’ha sorprès això de les coses que feies a classe mentre atenies el professor i prenies apunts. La veritat és que jo feia moltes coses també, però bàsicament enredar, res de profit. Però a més, atenia molt i prenia uns apunts que pretenien ser molt fidedignes al que deia el professor. I ho aconseguia prou, eh? Prenia apunts en excés, vaja. Ara, sempre hi havia estona per xerrar amb el company, jugar a alguna cosa, apuntar les frases divertides que anaven sortint... el que fos. I tot i així vam acabar la carrera, eh! Quins cracks estem fets. Ara, de ment en blanc, res de res. Per això ja no intento fer meditació, ni ioga ni res semblant. Em sembla que em posaria molt nerviós, justament l’efecte contrari del que es busca.

    Sr. Gasull, a veure si m’hauré de sentir afortunat, encara. Vaig fent moltes coses al mateix temps, però no m’atreviria a dir que alhora... això és molt dir per mi.

    Francesc, sóc un badoc professional! Tinc el títol i tot. Però no sé on el vaig desar, estava badant en aquell moment.

    Sargantana, feia broma amb en Francesc, però precisament jo no sóc dels de badar, en el sentit de quedar-me en el meu món i no assabentar-me de res, és just al contrari. No sé deixar la ment en blanc, salto d’un cantó a l’altre, i no em concentro massa en res concret.
    Bé, com ja li deia a en Docus, no pretenc frivolitzar amb el tema, ja em penso que els pares amb nanos amb problemes d’aquest tipus ho passeu malament, però parlo d’adults i de maneres de fer, espero no molestar-vos.

    Porquet, encara et diràs que penses de fer una cosa en un moment, i si no ho fas immediatament se t’oblida quina cosa era, però recordes que n’havies de fer una. A mi em passa, i és fatal. Et passes l’estona pensant què havies de fer, i no hi ha manera. Quina ràbia. Naturalment, et ve quan hi deixes de pensar... Sí, la dispersió de vegades té coses que fan una mica la punyeta.

    Yáiza, la veritat és que no crec que tingui res diagnosticable, em puc concentrar en certes coses, com les converses, o la feina detallada, així que suposo que no quadraria. Sóc dispers en les coses que m’ho permeten, i naturalment, tots ho som amb les que no ens interessen gens, sempre hi ha alguna cosa més important per fer quan toca estudiar o fer neteja a casa. De fet, sovint la casa està netíssima... quan toca estudiar o alguna altra obligació. Així que no sé si això és dispersió, o falta d’interès, o mandra, senzillament. Necessitem una excusa per no fer-ho, i sempre hi és.
    Per les coses que sí que t’agraden ja es veu que pots concentrar-te perfectament, així que de dispersa poc. Una altra cosa és que puguis estar fent més d’una cosa al mateix temps, que ja m’ho crec per la teva condició de dona jove, però si et centres en només una cada cop, vol dir que et saps concentrar. Com a mínim en allò que vols!

    Jpmerch, m’ha costat entendre’l a la primera, però és cert, els pollastres tenen més capacitat de concentració que nosaltres. Però ja els ho regalo, o a tu t’agradaria estar concentrat en una pastilleta quadrada per fer caldo?

    Glòria, em sembla que l'Assumpta ens fa semblar a tots tranquils i centrats. M'agrada la manera de dir-ho, viure a batzegades. La veritat és que sovint escrit alguna cosa centrada en algun tret que crec que tinc, però en els comentaris em sento molt acotxat, veig que no sóc jo sol que és peculiar, i em fa molta gràcia. Bé, no és que no ho sàpiga, però recordo molt quan era jovenet de pensar en les meves peculiaritats i pensava que només eren meves, perquè no les compartia amb ningú. Llavors quan algun dia sortia alguna i veia que més gent la tenia, pensava que cadascú dintre seu hi té un món que pot ser semblant al meu, amb les seves cabòries que no comparteix. Això ha passat a la història amb els blogs, hehehe. Veig que tots estem tarats, en el bon sentit de la paraula, eh!

    ResponElimina
  32. Marta, és cert que la concentració va en funció de l'interès, però això de la dispersió té diverses vessants. Una és això, que permet fer coses al mateix temps, deixant a mitges el que sigui per reprendre-ho al cap d'una estona, i no perdre's. Però crec que no em perdo precisament perquè no em concentro 100% en res del que faig. Ni en un 90% ni en un 80%. Potser a això se li poden trobar coses positives, però hi trobo defectes quan es tracta de llegir, que molt difícilment aconsegueixo entrar a la lectura i deixar-me absorbir. Com més m'agrada el llibre, més fàcil és, però només a estones. Quan el llibre no té tant interès, de vegades passo pàgines senceres sense haver captat ni una línia del text, em sorprenc d'haver arribat al final de la pàgina, i depenent de l'acció que hi ha, me l'he de tornar a llegir. Per coses així, la dispersió la trobo molesta. A banda d'això, sóc lent en algunes coses, com en la lectura. I és curiós, perquè la lentitud de vegades m'exaspera, i jo no seria precisament un exemple de persona ràpida. Ah, i respecte a comentar, mai no és tard, jo llegeixo tots els comentaris que m'arriben.

    Jordi, per començar, perquè una persona no és un ordinador. Però bé, en el tema multitasca això pot estar bé. Però quan no et concentres en la lectura o en qualsevol activitat que requereix atenció i el cap et marxa per tot arreu, la cosa ja no és tan útil.

    Carquinyol, això és l'edat! Amb el temps se'ns en va la castanya i se'ns van oblidant coses. Molts cops també m'adono que m'he deixat de fer un cosa un cop l'ordinador ja està apagat. De vegades l'he tornat a engegar, però la majoria de cops entono un 'demà serà un altre dia'.

    Pons, això és ben cert. Però jo ni en les coses que més m'agraden puc tenir una concentració plena. El grau canvia, però mai del tot.

    Clídice, no puc fer més que aplaudir el teu comentari. Tampoc no em veig fent aquestes coses de ioga i relaxació, la majoria de gent del meu voltant han practicat alguna disciplina d'aquestes i tothom en parla meravelles. Però només d'imaginar-m'ho jo ja em poso nerviós. Fins i tot m'han intentat fer algun exercici de meditació d'estar per casa, i no hi ha manera que em concentri en la veu que em parla i m'incita a trobar la pau interior. Guerra, és el que donen les meves neurones. També m'ha agradat molt això de l'entomologia, és clar! No per tots és igual, si tens poc interès pel que t'expliquen, no vol dir que no tinguis interès per res, senzillament que no t'encerten els gustos. Ho has expressat molt bé, m'ha fet gràcia!

    Sílvia, és una mica com deia la Clídice, potser de vegades que un nano no presti atenció o no es concentri en les mateixes coses que els altres no vol dir que no serveixi per aprendre, sinó que no té aptituds per allò que li volen fer aprendre, i potser en un altre camp és o serà una bèstia. És difícil trobar per a cadascú la millor activitat per explorar, però està bé que no es mesuri a tothom amb els mateixos criteris, suposo que es fan discriminacions que no s'haurien de fer.

    Joan, sí que sona millor, sí. Però posar-li un nom més maco no farà que desapareguin els inconvenients.

    ResponElimina
  33. Sa lluna, això no ho sé fer, veus? Això de quedar-me mirant les musaranyes mentre passen coses al meu voltant. És clar que de vegades em passa, però són casos de molta son o esgotament mental. Generalment sempre estic a l’aguait. Però conec persones que es desconnecten perfectament, segur que és una avantatge segons com.
    Ara m’has fet recordar la meva relació amb la música i l’estudi, i també ara quan treballo. Per més que estudiés o treballi, si hi ha música sempre estic pendent i sé què sona. De vegades contesto al locutor de la ràdio, diu alguna cosa i jo responc, i els meus companys no entenen res de res, no saben d’on surt aquella resposta, és clar. Per mi la música no és només un soroll de fons, la tinc molt present. I canto, és clar que sí! Malament, però ho faig tot el dia. Quan estudiava fins i tot havia arribat a fer llista de les cançons que anaven sonant, les anava apuntant en un cantó del full. Prova més de la meva dispersió, i que no aconseguia concentrar-me en l’estudi, com avui no ho puc fer amb la feina.

    Pati, no fotis, ets com l’Assumpta? No m’ho puc creure, pensava que no hi havia cap altra persona com ella. No m’estranya que acabeu rebentades. Sobretot mentalment, tantes coses al mateix temps, és com si cadascuna tingués la seva pròpia barra d’estat que es va completant mica en mica, quan li toca el torn. Esteu ben sonades! Jo no arribo a tant, crec que no podria. Com a molt deixar la roba a mig estendre si em passa pel cap que he de fer alguna altra cosa urgent.

    Dafne, generalment, tot acaba sortint. Però crec que són mètodes, en molts casos podria començar una cosa i acabar-la, i després posar-me amb una altra cosa, però com que no m’hi concentro i vaig pensant en les altres coses, doncs salto d’una a l’altra i vaig fent. Com que el temps és el mateix, tot s’acaba tard o d’hora, i feina feta. Són maneres de funcionar, no crec que sigui especialment una avantatge.

    Lolita, potser hi ha moments per tot, o potser tu ets una persona ‘normal’, que quan cal estar dispers i fer diverses coses a l’hora, no té cap problema, i si cal centrar-se i concentrar-se, també ho pot fer. Sens dubte, és una sort, perquè et permet fer el que toca en cada cas. I una mica d’adrenalina no és pas dolenta, no?
    Interessant teoria aquesta de la superficialitat. M’ho hauria de pensar una mica per donar una resposta meditada, suposo que fer moltes coses al mateix temps és no fer-ne cap amb profunditat. Hi ha poques coses que ens facin mantenir l’atenció en un sol pensament, i generalment són les molt bones o les molt dolentes. Tampoc és bo centrar-se en una desgràcia que t’ha passat i no poder sortir d’aquí, com també estaria bé no perdre el món de vista quan ens enamorem, però en aquests casos la veritat és que tota la resta ens és una mica igual.

    rits, ara el llit tan impactant està tan ple de pèls que gairebé no se li veuen les flors liles! Sí, els gats tenen excés d’atenció, qualsevol cosa els treu, i és igual què estiguin fent. Però aquest comportament tampoc no és humà, ells ho fan per instint, per defensar-se, fugir o caçar el que sigui que es mogui. Diguem que els gats, per més mandrosos que siguin, sempre estan en peu de guerra. Jo estic a l’aguait del que passa, però de vegades puc centrar la meva atenció en el que sigui prioritari. I si passa una mosca, deixo que la caci el Blog! Dona, com vols que m’ho prengui malament?
    Quan tenim prioritats, generalment les seguim. Això no treu que ens despistem, però cal que alguna cosa es faci. A casa això ja no regeix, potser sí que hi ha algunes prioritats, però quan es tracta d’estar davant de l’ordinador i fer una cosa o altra, potser sí que és més comportament de gat, cada cosa nova que apareix ens crida l’atenció i deixem momentàniament el que fèiem. Continua a baix

    ResponElimina
  34. Però bé, hi ha qui no és així, fa el que estava fent, i llavors atén el que sigui. Potser són diferents maneres de funcionar més que tenir més o menys concentració. Però realment jo em noto que em despisto molt en les coses que faig i el cap, i de vegades les mans, se me’n van a una altra banda.

    Alba, vull creure que aquestes síndromes que es diagnostiquen avui i que no existien quan nosaltres érem petits estan ben estudiats i tenen una raó de ser. És cert que de vegades hi ha un excés d’etiquetes, i si no te’n poden penjar una, és que encara no han trobat què et passa. Però bé, suposo que va una mica amb la manera de ser de la societat, no? Tu creus que es pot millorar això de la concentració? Ja m’explicaràs com! Jo és que provant de millorar em desconcentro, saps?

    Elfreelang, mira que gent de més amunt han intentat reenfocar el meu post dient que això era capacitat per la multitasca, però no m’acabaven de convèncer. I amb el teu comentari m’has canviat la cara, aquesta sí que és una manera més positiva d’agafar-m’ho. Voler fer-ho tot tan aviat com sigui possible, saltar d’un lloc a l’altre però fent prou bé tot el que tenim en marxa... m’esforçaré per creure’t! De vegades em despisto i no hi ha manera de concentrar-se a fer alguna cosa, però això li deu passar a tothom. En canvi, això de saltar d’un lloc a l’altre no ho sap fer tothom com tu dius. Mira, ara m’has alegrat el dia.

    Gemma Sara, tu creus que hi ha adults als que se’ls diagnostiqui aquestes malalties? I els casos infantils, quan es fan grans mantenen aquests símptomes? Ho pregunto perquè no ho sé, eh. Només sento parlar de casos infantils, i tampoc no és que en sàpiga massa del tema. La veritat és que no crec que això meu sigui patològic, i en tot cas, si ho és per mi, ho seria per moltíssima gent. Ser una mica o un molt dispers, quan s’és adult, em sembla que de moment no porta cap etiqueta. En cas de la canalla, segur que hi ha casos extrems. Quan suposa un problema, és perfecte que hi hagi diagnòstic i tractament. Tot el que sigui pujar el nivell de vida és positiu. Aquesta mena de nanos, en el passat ho devien passar molt malament, i la família també.

    Núria, tampoc confonguem, eh? Jo puc tenir moltes coses en marxa al mateix temps. Però fer-les alhora no! Jo sóc un home, home. I no per mascle ho dic, que va, sinó per maldestre i pocatraça!

    Jomateixa, quan llegeixes el Ken Follett, no? Doncs jo ni llegint els llibres que més m’agraden. Com millors siguin, més em concentro, cert, però el cap m’acaba marxant igual. Imagina’t amb els llibres més fluixos! I si ni la lectura m’atrapa...

    Ferran, suposo que no, sóc com sóc i hi estic molt acostumat. Sempre hem d’estar oberts a millorar, és clar, però depenent de quins comportaments no em semblen una millora, sinó simplement una altra manera de fer que no s’adapta a mi. Així que res, a seguir dispersos, que si no no seríem nosaltres.

    ResponElimina
  35. Caldo de JOTAPÉ... ves, potser seria prou bo :-DDD

    ResponElimina
  36. XeXu, les teves preguntes m'han fet veure que jo tampoc ho sé, he mirat una mica (però n'hauria de parlar amb ma germana, que a més és infermera) i veig que sí que es diagnostiquen TDAH en adults i que en molts casos entre la infantesa i la maduresa els símptomes remeten, especialment pel que fa a la hiperactivitat, no tant en la falta d'atenció. Jo crec que només és preocupant, sigui l'edat que sigui, quan t'impedeix portar una vida "normal", quan et fa patir de veritat. I em sembla molt que no és el teu cas (ni el de l'Assumpta!). Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo mai he sigut "hiperactiva" externament, al contrari... Però MOLT al contrari. De petita a l'escola sempre la mateixa noteta "Es muy lenta"... Treia bones notes, però tot ho feia poc a poc.

      Ara bé, la hiperactivitat va per dins. Això de no poder acabar res sencer. Estar fent una cosa i pensar-ne tres o quatre de més... anar a fer-ne una altre i arribar a oblidar totalment (allò que "et marxa del cap") què era el primer que feies... i la veritat és que és molt estressant. No m'agrada massa ser així :-)

      Elimina
  37. acabo de llegir les teues respostes, xexu, i també he vist el comentari de la gemma sara. com que jo he dit que havia rigut amb alguns comentaris, només voldria deixar clar que en cap moment ho he fet pensant en el TDAH ni en cap trastorn que afecti la vida de ningú com per no permetre'n un desenvolupament normal. em sembla que és molt diferent el que expliques tu, xexu, fins i tot el que faig jo, de saltar d'una cosa a l'altra, per molt exagerat que pugui arribar a ser, de trastorns com el TDAH.

    bé, només volia deixar clar que no me'n reia de cap problema de ningú, sinó de trets de caràcter (tal com ho veig i jo) que arriben a produir situacions en certa manera caòtiques. i en aquest sentit, de la primera que me'n ric és de mi mateixa, per descomptat.

    ResponElimina
  38. Assumpta, ves que no s'acabin fent coses així, hi ha superpoblació, alguna cosa s'haurà de fer amb tanta gent... això em sona a una pel·li antiga de ciència ficció...

    Gemma Sara, gràcies per mirar-t'ho, ara en sabem una mica més tots. Ja em semblava que no sento a parlar de massa casos en adults, i deu ser perquè les parts més compromeses de la malaltia solen remetre. Segur que hi ha casos que no milloren, però entenc que són excepcions. També penso que segurament la hiperactivitat condiciona més, si aquesta part millora, ser una mica dispers de gran segurament no t'impedeix tenir una mica normal, potser t'has d'esforçar molt més que altres, però amb dedicació pots fer qualsevol activitat. Interessants temes, i força nous. No recordo que se'n parlés quan jo anava a l'escola, i segur que hi havia casos.

    Pati, t'agraeixo el comentari, però no crec que ningú s'hagi sentit ofès amb el que vas dir, almenys jo ho entenc perfectament. Quan ens sentim identificats amb les peculiaritats d'algú no podem fer més que riure de les anècdotes i de nosaltres mateixos, si és que n'hi ha un bon tip, de vegades. Si et fixes en el primer comentari, el d'en Docus, que té un fill diagnosticat, ja veuràs que potser el post semblava frívol, i jo tampoc pretenia riure'm de ningú, només faltaria. Tampoc no pretenia equiparar-me amb gent que pateix aquest trastorn, només explicava la meva minsa capacitat de concentració, sense anar més lluny. Així que no pateixis, crec que es pot entendre que fem broma amb el nostre mal cap i que això no té res a veure amb perdre el respecte per ningú. Com tu dius, si d'algú ens en riem, és de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  39. Jo penso que això no és ni millor ni pitjor que ser un superconcentrat. Tot té les seves avantatges. Els dispersos (en tinc algun a la vora) sempre tenen la ment inquieta i barrinen molt.
    Jo, personalment sóc de les que em concentro. Quan faig una cosa no m'agrada que em cridin per fer-ne una altra. I això és inevitable en una farmàcia, doncs s'ham de dispensar medicaments, fer fórmules, reclamar albarans, colo.car comandes, enviar-les, barallar-se amb els clients per l'euro i pel 10% estatal, donar la cara i somriure malgrat tothom estigui molt emprenyat... És a dir faig tot el que he de fer però quan deixo coses a mitges es com si em clavessin un punyal. Segons els companys sóc una mica 'Jack Nicholson' en aquella pel·li del maniàtic. Però amb el temps m'he adaptat fins i tot al desordre i a la forma de treballar anàrquica d'algun company -que potser és més eficient, doncs no té tantes manies-
    Jo crec, que tots ens complementem. Hi ha d'haver de tot, si no seria un avorriment.

    ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.