dimecres, 24 d’octubre de 2012

Anna

Aquesta noia de la foto és l'Anna Vives. Té síndrome de Down, però això no li ha impedit tirar endavant una feina que ha tingut ressò mediàtic els últims temps. L'Anna ha creat una tipografia homònima amb l'ajuda de dissenyadors de la fundació Itinerarium, que fomenta el treball col·laboratiu i en xarxa i la innovació pedagògica. L'Anna té voluntat d'ajudar gent amb problemàtiques socials i espera que la seva feina doni una empenta a tothom que té dificultats d'adaptació. El lema que han creat per a l'ocasió és 'sumant capacitats', molt encertat. La seva tipografia, que ja està disponible per fer servir en els processadors de textos, és infantil i irregular, però també molt fresca i alegre. L'Anna ens demostra que quan vols aconseguir una cosa, cal treballar-t'ho, siguin quines siguin les dificultats que et posa la vida per davant. I l'esforç de l'Anna pot tenir un premi molt gros. Sembla que hi ha hagut contactes amb el Barça perquè en un futur el club faci servir aquestes lletres per usos diversos, fins i tot els dorsals dels jugadors podrien ser impresos en aquesta tipografia, quedarien com a la samarreta de la foto. No cal dir que la proposta ha rebut ja algunes crítiques, però també força elogis, i jo em vull sumar a aquests últims. Els crítics s'emparen en que la feina d'una dissenyadora no es pot perdre en una samarreta de futbolista, però per mi es fa evident que trobarien indigne una tipografia així. Doncs ja s'ho faran, crec que si això tirés endavant l'Anna seria molt feiç. A mi m'agradaria que la fessin servir, l'Anna ens ha de servir d'exemple a tots nosaltres i es mereix tot el suport que pugui aconseguir. Avui no explico res de nou, ja fa dies que corre aquesta notícia. Però ahir hi vaig pensar i faig el meu petit reconeixement a aquesta artista. I aquí sota, la seva feina:


30 comentaris:

  1. A mi m'agraden aquestes lletres! I l'empenta de l'Anna també!

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb la Carme, a mi aquestes lletres m'agraden i l'empenta de l'Anna és tot un exemple :)

    ResponElimina
  3. M´agradaria que les fessin servir, són molt maques les lletres. Darrera de tot hi ha un esforç, una il.lusió i, segur, un ampli somriure de l´Anna.

    Felicitats Anna Vives i endavant!

    ResponElimina
  4. És una tipografia desimbolta, em fa pensar una mica amb la Còmic Sants, però més agosarada. És d'admirar aquesta comesa, com tu bé dius. Amb la força de voluntat i la il·lusió es pot arribar més lluny del que ens pensem, aquí en tenim un exemple engrescador.

    ResponElimina
  5. Suposo que has escrit el post conscient del rerefons polític i social de la notícia, XeXu.

    Jo també me'n alegro per l'Anna si aquestes setmanes (mesos?) de popularitat la ajuden a trencar barreres i a sentir-se més capacitada i, sobretot, acceptada amb normalitat.

    Et deixo el contrapunt agre: la retallada de subvencions del govern fa que estiguin en perill de continuïtat els llocs de treball de més de 1700 persones amb discapacitat a les comarques de Girona.

    Les polítiques -que ja no són tals- neoliberals, de dretes o fatxes perquè ens entenguem, fan que es promocionin notícies d'aquest tipus a la premsa mentre es condemna al ni-ni a persones que tenen menys opcions d'accedir al mercat (sic) laboral i a una vida normal.

    Em fot molt que en vuit mesos s'hagin carregat el que ha costat 50 anys d'aconseguir: un estat de dret que defensava que els convenis laborals o els contractes laborals anaven a missa. Però encara em fot més que s'acarnissin amb els més febles. Amb els que tenen més dificultats.

    Perquè l'Anna ha sortit als mitjans. Però els discapacitats que es quedaran sense feina quedaran diluïts en una massa de números molt més grossa i ningú se'n recordarà.

    ResponElimina
  6. La vaig veure fa unes setmanes, vaig intentar baixar-me-la, però no ho vaig aconseguir... De fet, diria que es va baixar, però no aconsegueixo que es posi com a font de les que puc fer servir en el meu estimat Word.

    D'altre banda, m'encantaria que la posessin a les samarretes del Barça, és claríssima, s'entén la mar de bé, que això és molt important... Hi ha equips amb unes lletres d'unes mides dissenys i/o colors que no es veu res... Així doncs, un vot positiu més per adoptar la font Anna Vives a can Barça!! :-))

    ResponElimina
  7. La reflexió que trac de l'Anna i de la gent que és com ella, és que mai es posen límits previs per a res, no pateixen la síndrome de "això no és per a mi" o el de "tot està molt malament" com la majoria de nosaltres.

    ResponElimina
  8. Fa dies que vaig llegir la noticia (és el que té treballar en una Associació Down) i tots els professionals de l'Associació ja tenim la tipografia instalada. La veritat és que no és una lletra gaire "formal" per escriure mails o notes de premsa, però sí que és molt útil per als tallers que s'organitzen. A mi personalment la lletra m'agrada molt i si al final s'utilitzés per a imprimir els dorsals dels jugadors del Barça, seguríssim que l'Anna estaria més que feliç!

    ResponElimina
  9. Tant de bo que aquestes lletres serveixin per trencar i per obrir un món nou. A mi també m'agradaria que tirés endavant, i si hi ha alguna cosa que des del món docent podem fer, jo estic disposada a col·laborar-hi. Jo també vull sumar amb l'Anna, i amb tots els que viuen en aquest altre món. A la classe tinc una alumna amb greus problemes, cada dia, la seva realitat es fa ben visible, i com n´és de complicat viure en aquesta societat, pensada, com deia algú, erròniament, per "normals"!!!
    Anna, sumem plegats!!!
    Gràcies XeXu, no sabia res d'aquest tema.

    ResponElimina
  10. Una bona emprenedora. Molts n'hauríem de prendre exemple.
    A mi també m'agraden les lletres...

    ResponElimina
  11. persones com ella ens ensenyen que els límits moltes vegades ens els posem nosaltres mateixos i que si ho intentem, podem.

    ResponElimina
  12. Dncs trobo que seria una molt bona iniciativa. Ja no només per ella, si no per a la resta de gent que té síndrome de Down i les seves famílies, ja que els pot obrir els ulls i donar una empenta a seguir endavant, a lluitar i a no defallir.

    ResponElimina
  13. Jo també n'havia sentit a parlar. A mi m'agrada, aquesta tipografia, segur que algun dia li trobo algun ús. Pel que fa al fet que aparegui a les samarretes del Barça, potser d'entrada no ens quadra, però està demostrat que ens acostumem a tot. Ara ja ningú no troba taaaaaaaan lletja la primera equipació d'aquesta temporada!

    ResponElimina
  14. Es una tipografia molt bonica. Unes lletres eixerides, unes lletres amb ganes de comunicar.
    Bona feina, Anna!

    ResponElimina
  15. Saps com es diu la tipografia per buscar-la?...Tot suma. És un moment complicat on s'han perdut drets i esforços dels darrers anys i hem de lluitar perquè això no avanci més, cadascú en la mesura que pot, però això no vol dir que no puguem estar contents per una notícia com aquesta. Tot suma. Com deia en Xiri...endavant amb la revolució de les "i" i oblidem-nos de les "o". Un petó!

    ResponElimina
  16. Moltes vegades els "límits" no són tan reals com ens volen fer creure, iniciatives com aquesta ho demostren.

    ResponElimina
  17. si una cosa li fa falta en aquest mon son més tipogràfies, total quantes n'hi deu haver ja? un milió?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has pensat en crear la "Tipografia PONS"? I la "Tipografia AHSE"? :-))

      Elimina
  18. Sí, però la majoria són molt formals, les tipografies, no? I així formalment es carreguen un munt de drets, estaria molt bé que el Barça adoptés aquesta tipografia, com dieu per aquí tot suma, on s'ha de signar? :)

    ResponElimina
  19. Doncs jo no n'havia sentit a parlar, tan informada que em penso estar. ;) Molt xula la tipografia i molt inspiradora l'empenta de l'Anna! Espero i desitjo que tingui molt d'èxit. Però també em quedo amb recel per això que comenta el Gatot: el panorama de retallades que espera a moltes persones amb discapacitats i que quedarà amagat darrere d'aquesta bona i bonica notícia.

    ResponElimina
  20. És una lletra ben maca, alegre i fresca. Bon homenatge. Cal que ens facin sentir les Annes del món, els testimonis com els d'ella ens hauríen de servir als que sempre ens estem queixant i potser no ens esforçem com hauriem.

    ResponElimina
  21. Està clar que que una noia amb síndrome de Down se n’hagi sortit, no vol dir que aquest col•lectiu i tots els que tenen problemes d’integració ho tinguin tot a l’abast de la mà. El món seguirà sent un lloc inhòspit i complicat per ells, que a més no els donem gaire facilitats. Però de totes maneres, no vull deixar d’aplaudir l’Anna pel que ha aconseguit. Que això no tapi la situació real dels discapacitats, però una cosa no treu l’altra. Gràcies a tots pels comentaris.

    Carme, és una lletra bonica, però s’ha de fer servir en els moments apropiats, com totes les tipografies. L’Anna té un segell propi, veurem les seves properes creacions.

    Anna, segur que, a més, t’encanta el nom que li han posat, oi? Hehehe. Sí, a la vida és només qüestió d’esforç. L’Anna ho ha aconseguit, nosaltres també hem de poder!

    Sa lluna, hom pot pensar que no és una tipografia per portar en una samarreta de futbol, tothom és lliure de pensar el que vulgui. Però no ho poden vendre com que és tacar la feina de la dissenyadora, si estic segur que a la dissenyadora la faria molt feliç. A veure si tira endavant la proposta.

    Sívia, la comparen amb la Comic Sans, però aquesta encara és més esbojarrada. Penso com tu que és un exemple del que es pot aconseguir si hi poses ganes i il•lusió. Creure en les pròpies possibilitats també és molt important. I els resultats estan a la vista. Com a tipografia ens pot agradar més o menys, però com a fita, penso que és molt destacable.

    Gatot, no et falta raó, són coses de les que no sentim parlar fàcilment si no és que ens toquen de prop, quan algú té algun cas proper d’exclusió social és quan sap com de difícil és la seva situació. Potser sí que ens deixem enganyar pel que ens diuen els mitjans i hauríem de mirar més la merda sota la catifa, però personalment no arribo a més, en molts casos. M’ha agradat aquesta història i l’he trobada un cas maco de superació. Em sap greu no tenir en compte tanta altra gent en aquest cas, però sóc un de tants que desconeixem el que es cou a les trinxeres.
    Pel que fa a les polítiques socials aplicades, com bé dius, brillen per la seva absència, perquè a sobre surti el ministre a dir que són els pressupostos més socials en anys. El retrocés social que hem patit en menys d’un any és com per preocupar-se. El que no entenc és que, si la immensa majoria de la població té un nivell econòmic més aviat mitjà-baix i necessita d’aquest suport que paguem amb els impostos, com pot ser que posem a la cadira a aquells que sabem que ens ho prendran tot per donar-ho a la minoria més rica. No m’entra al cap, de veritat. Però segueixen tenint suport. Inexplicable.

    Assumpta, suposo que no cal explicar-te com posar fonts al Word, que n’ets tota una experta. Si has posat l’arxiu a la carpeta que li toca, en obrir el processador de text t’hauria d’aparèixer automàticament, no? Prova de tornar-la a baixar des de la pàgina mateix que he enllaçat, i ja ens faràs una demostració al Petit blog.
    A mi també m’agradaria que la fessin servir. Potser és massa esbojarrada, però segur que ens hi acostumaríem. Si gairebé em comença a agradar el disseny de samarreta d’aquest any. Una mica fosc, però no està malament. I el segon equipament, com a pijama, és fantàstica!

    Jpmerch, bona observació. Si no t’autolimites, o no et deixes enfonsar per les teves limitacions, segur que pots arribar molt enllà. En el cas dels Down, necessiten molta ajuda, això està clar, però si la reben, poden aconseguir coses bones i creatives.

    Alba, tu que coneixes bé els Down també penses que l’Anna seria molt feliç de veure la seva lletra a la samarreta del Barça, oi? Bé, la veritat és que penso que qualsevol persona se’n sentiria, però qui digui que l’Anna no, no sap el que es diu. Per tu la notícia és menys nova que per ningú, si ja fas servir la lletra de manera habitual i tot. És maca, però com dius, se li ha de donar els usos correctes, perquè si no corre el risc de ser tan odiada com la Comic Sans!

    ResponElimina
  22. Dafne, des de sempre que tot el nostre món està dissenyat pels ‘normals’. Però quan dic això, no només em refereixo a discapacitats mentals, sinó també als físics, o gent amb problemes del tipus que sigui per la seva condició. Penso que cada cop s’adapta més el món per encabir també els que no són tan ‘perfectes’ com nosaltres ens creiem. Hi ha molta feina per fer, però mica en mica, i cada cop més. Si podem sumar, sumem, i ajudem tothom a sentir-se més part de tot, a ser un únic col•lectiu, sense excloure ningú.

    Maria, i nosaltres ens queixem que no ens surten les coses, oi? A veure si n’aprenem. A mi també m’agraden.

    Sr. Gasull, som especialistes en auto-limitar-nos, però hi ha qui supera qualsevol obstacle, encara que és evident que les seves limitacions són pitjors que les de la majoria de nosaltres.

    Porquet, quan veus que els teus iguals se’n surten és una bona pedra a la que agafar-se, un exemple a seguir que t’indica que l’esforç et pot portar allà on no pensaves, i en el cas dels Down, que no es pot tirar la tovallola, perquè tothom té molt per oferir, falta que surti, o que se’ls permeti que surti.

    Yáiza, és una tipografia maca a la que se li pot trobar algun ús segur. No és formal, però és alegra. La veritat és que mai m’havia fixat massa en la lletra de la samarreta del Barça, només en que anava canviant. Però aquesta es notaria, és clar. Com li deia a l’Assumpta i ara dius tu, a tot ens acostumem, i fins i tot la nova samarreta d’aquest any no ens sembla tan horrible com al principi.

    Glòria, bon adjectiu aquest de eixerida, encara no havia sortit, i defineix bé aquesta lletra. Reflex de la seva autora, suposo.

    Núria, la tipografia es diu igual que la seva autora: Anna. La pots trobar a la web que enllaço, la del projecte. És cert que això és un petit oasi en un desert de complicacions i de gent que ho passa molt malament, però això no vol dir que no ens en puguem alegrat, efectivament. L’Anna se n’ha sortit, i encara que d’altra gent ho tingui més difícil, la podem aplaudir i ens ha d’ensenyar coses a tots, és possible aconseguir coses que mai hauríem pensat.

    McAbeu, el que ens fan creure és que tot és molt difícil, però els veritables límits ens els posem nosaltres. Qui s’hi atreveix és qui se’n surt.

    Pons, és cert que hi ha tipografies per donar i per vendre. Però quantes d’aquestes les has fet tu? Bé, qui sap, però t’asseguro que jo no n’he fet cap. De moment l’Anna m’està guanyant.

    Gemma Sara, no crec que ens deixin signar res tret que siguem socis. Als pobres aficionats (aficionats pobres, vull dir) no ens demanen l’opinió, és clar. Estaria bé que la fessin servir, seria una samarreta una mica esbojarrada, però què passa? Qui ha dit que la samarreta hagi de ser solemne?

    Pati, està clar que una flor no fa estiu, i que aquest és un cas victoriós entre molts, però fem bé de destacar-lo també. Potser altra gent no tindrà la mateixa sort, segur que l’Anna ha tingut bons padrins també, no ho negarem. Però ella se n’ha sortit, passant per sobre d’una dificultat que és més gran que la de la majoria de nosaltres. I això no és poc, bé val un aplaudiment.

    rits, som especialistes en queixar-nos, ens hauria de fer callar veure gent com l’Anna, que ho té molt pitjor que nosaltres, i se’n surt, a la seva manera, però amb ganes i molta empenta. A més, segur que els seus èxits la fan molt més feliç que a nosaltres, que sovint no valorem prou les coses que tenim.

    ResponElimina

  23. Personalment, m'encanta la tipografia que ha fet l'Anna. I sense tenir en compte res més que la lletra. La trobo fantàstica, genial i alegre. Aporta joie de vivre a la seriositat habitual de les samarretes esportives.
    En el seu cas té un merit impressionant, perquè el seu talent no ha passat desapercebut i ella sap el que vol i s'expressa en el seu disseny.
    Chapeau, Anna! Gràcies XeXu per posar-ho aquí i fer-ne difusió.

    ResponElimina
  24. PD: Com es fa per baixar una lletra nova al word?
    Si és molt d'embolic t'escric un correu? Et deixo el meu per si de cas: helenaarumi@gmail.com

    Sí, sóc una patata informàtica :-(

    ResponElimina
  25. Helena Arumi, és una lletra alegre, però com sempre se li han de donar uns usos correctes. A mi m'agradaria que la posessin a la samarreta del Barça com a homenatge, com a reconeixement a la seva autora i per mostrar els valors que el club sempre predica que té, però vist fredament, si se suposa que la samarreta ha de ser una cosa solemne, suposo que dóna mostra de poca serietat. Encara que jo no veig que quedi malament.
    He estat mirant per baixar la lletra i ja ho he fet. Només has d'anar a la web que he enllaçat, buscar l'apartat de descàrrega i fer 'download'. Guarda l'arxiu que t'envien a algun lloc conegut, l'escriptori mateix. Es baixa com a arxiu comprimit, necessites un programa tipus winrar o winzip per obrir-lo, però segur que el teu ordinador ja el porta. Només has de fer doble click sobre aquest arxiu, i a dins hi ha un altre que es diu 'anna beta'. Si fas doble click en aquest, surt una finestreta que et diu si la vols instal·lar. Dius que sí, i llestos. Si després obres un word, podràs triar la lletra que té el nom de Anna beta. I ja estàs preparada per escriure! Això és per Windows, si fas servir Mac no sé com deu ser, però no pot ser massa diferent.

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies XeXu. Provaré aviam si me'n surto per baixar-la.
    A mi no em sembla que la lletra de les samarretes hagi de ser solemne. De fet, el futbol està concebut com un espectacle i entreteniment, encara que veient a Messi, s'apropa més al món de l'art. Vull dir, que jo la posaria en els dorsals dels jugadors. En canvi, no suporto el Qatar fundation (uf, no sé ni com s'escriu correctament)

    Gràcies per l'explicació per incorporar noves lletres al word!

    ResponElimina

  27. No he pogut baixar-me la lletra. He intentat descarregar el winzip i el win rar però no sé perquè em diu que falla quelcom. Quan arribi el meu marit de viatge (ara és a Mèxic) ja li diré que m'ajudi. Ell, en sap força de tot això. El que passa és que tenim dues filles i està molt sol·licitat i té poc temps.

    :-P

    Gràcies igualment. Ara ja sé el que s'ha de fer.

    ResponElimina
  28. Tots ens em d'esforçar a la vida per aconseguir el que volem, però alguns més que altres.
    Una noia molt valenta i emprenedora.

    ResponElimina
  29. Helena Arumi, espero que al final hagis pogut baixar la lletra i ara la facis servir sense problemes. Almenys que tota aquesta baralla que has tingut amb el Word i el winrar hagi servit d'alguna cosa!

    Jomateixa, i si ho fa ella, que té més dificultats que ningú, nosaltres no ens hauríem de rendir mai, i ja saps que solem defallir molt aviat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.