Relats conjunts, Els tres músics

Els tres músics estaven cansats d'aquell home de la gorra, ja era el tercer cop que els anava a demanar, pel que més volguessin, que toquessin una peça que no era digna d'ells. S'havien guanyat un nom, tenien un repertori selecte, i no pensaven fer content aquell pesat, per més vegades que insistís. A la quarta vegada que se'ls plantà davant, el van engegar de molt males maneres, tot i que semblava demanar-ho amb la millor de les voluntats.

L'atzar va fer, un cop acabat el dia, que aquell client torracollons sortís en la conversa entre els tres músics i l'amo del local. Aquest darrer coneixia perfectament l'home de la gorra i es va sorprendre de que els seus músics no coneguessin el gran pintor, client habitual seu. Per la seva incultura potser havien ofès el geni. De manera que els va pregar que el dia següent demanessin disculpes a l'artista, ja que tan pagats de si mateixos com estaven, no li arribaven ni a la sola de la sabata.

Conscients del seu error, i per congraciar-se amb el pintor, els músics van decidir demanar-li disculpes i encarregar-li un retrat d'ells tocant, se sentirien molt honorats de ser pintats pel geni, i així li feren saber. El pintor va acceptar les disculpes, i també la promesa que si tenia qualsevol petició, aquest cop seria atesa. Poc es pensaven els músics que Picasso els faria un retrat tan especial, en el que pràcticament no se'ls podia reconèixer. Aquesta va ser la petita revenja del pintor, que no oblidava les ofenses del dia abans. Però el resultat d'aquella venjança no li va desagradar, i d'aquesta manera va néixer el cubisme.

Tornen els Relats Conjunts! Aquesta és la meva proposta de setembre.