dissabte, 15 de setembre de 2012

Relats conjunts, Els tres músics


Els tres músics estaven cansats d'aquell home de la gorra, ja era el tercer cop que els anava a demanar, pel que més volguessin, que toquessin una peça que no era digna d'ells. S'havien guanyat un nom, tenien un repertori selecte, i no pensaven fer content aquell pesat, per més vegades que insistís. A la quarta vegada que se'ls plantà davant, el van engegar de molt males maneres, tot i que semblava demanar-ho amb la millor de les voluntats.

L'atzar va fer, un cop acabat el dia, que aquell client torracollons sortís en la conversa entre els tres músics i l'amo del local. Aquest darrer coneixia perfectament l'home de la gorra i es va sorprendre de que els seus músics no coneguessin el gran pintor, client habitual seu. Per la seva incultura potser havien ofès el geni. De manera que els va pregar que el dia següent demanessin disculpes a l'artista, ja que tan pagats de si mateixos com estaven, no li arribaven ni a la sola de la sabata.

Conscients del seu error, i per congraciar-se amb el pintor, els músics van decidir demanar-li disculpes i encarregar-li un retrat d'ells tocant, se sentirien molt honorats de ser pintats pel geni, i així li feren saber. El pintor va acceptar les disculpes, i també la promesa que si tenia qualsevol petició, aquest cop seria atesa. Poc es pensaven els músics que Picasso els faria un retrat tan especial, en el que pràcticament no se'ls podia reconèixer. Aquesta va ser la petita revenja del pintor, que no oblidava les ofenses del dia abans. Però el resultat d'aquella venjança no li va desagradar, i d'aquesta manera va néixer el cubisme.


Tornen els Relats Conjunts! Aquesta és la meva proposta de setembre.

34 comentaris:

  1. Ets el primer, XeXu! Felicitats!!!!

    Un bon relat, i a més a més ben ràpid!

    Una venjança, he, he, he... No et pensis que no fos possible, eh? que diu que el geni tenia mal geni!

    ResponElimina
  2. Cal tenir mala llet per a pintar com pintava ell.

    ResponElimina
  3. Les coses quan es tircen des de un principi solen anar malament, aquesta vegada en va ser l'excepció.
    Bona i ràpida aportació.

    ResponElimina
  4. Relants conjunts??!!
    Clar, com que sóc noveta... però sona molt bé, m'agrada la idea!!

    ResponElimina
  5. Home, ara que ho dius... qui sap si... :D :D :D

    ResponElimina
  6. Molt bona. Ja m'imagino l'expressió dels músics al recollir el quadre.

    ResponElimina
  7. Quan un és un pesadet per molt geni que sigui, és pesadet!
    Però les coses s´han de dir no perdent l´educació, siguin o no pesats, siguin o no genis.
    "La revenja es serveix en plat fred" tot i que aquest plat segurament va servir als músics per obtenir una peça de gran valor ;)
    Molt divertit i gairebé creïble!!

    Aferradeta de diumenge!

    ResponElimina
  8. Cal escoltar els homes que duen gorra...en Sintu, el meu marit, sempre en duu...ha,ha,ha...Aquest relat, que m'ha encantat, em fa pensar que quan es tanca una porta s'obre una finestra. Un petó, Xexu!

    ResponElimina
  9. a sobre que son pintats per Picasso encara es queixen? ben bé que hi ha gent inconformista...

    ResponElimina
  10. Gràcies al teu relat m'he assabentat de la nova proposta, bona revenja del pintor els va treure irrecognoscibles! ben contat i ben escrit!

    ResponElimina
  11. Així, sense mirar els altres comentaris... La veritat que ser pintat així sí que sembla una revenja, eh?... I això que l'home, quan volia, en sabia, eh? Hehehe

    ResponElimina
  12. Genial aportació, molt original i creïble, qui ho sap! potser va anar així!

    ResponElimina
  13. I si fos veritat la cosa, eh, eh? T'has espavilat, Xexu!

    ResponElimina
  14. I així els va fer baixar els fums! ben fet!
    Bona aportació!

    ResponElimina
  15. coincideixo amb les darreres aportacions, segur que no tens informació confidencial? vull dir que molt bé podria ser que la cosa hagués anat com tu dius, la realitat sempre supera la ficció o no...

    ResponElimina
  16. I jo que sempre m'havia preguntat com va néixer el cubisme!
    Ara ja m'ho has aclarit tot. Gràcies!

    ResponElimina
  17. Així que tot va ser una venjança pictòrica, eh?! Segur que moltes de les grans obres de la literatura i de l'art, vénen d'un motiu similiar. Jo si mai arribo a fer una novel·la com déu mana no hi deixaré gaire ben parat el meu cap, per exemple. Molt bon relat!!!

    ResponElimina
  18. Caram, sí que en saps de coses, quan jo vaig estudiar història de l'art no m'ho varen explicar mai. C'est magnifique!!!!

    ResponElimina
  19. Bona! Això em fa pensar que potser els tres músics, per venjança, li van dedicar una composició musical i d'aquí va sortir.... el xumba xumba? Ai no, alguna cosa més elevada... El punk!

    ResponElimina
  20. Per fi algú que m'explica per què carai Picasso pintava així!!! Hehehe, quina revenja que es va cobrar, el paio. Bromes a part, bon relat, com sempre ben escrit i sense faltes i aquestes coses que darrerament són importants per aquí. ;)

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris d'aquest relat, m'alegro de que us hagi agradat. Naturalment, és inventat, com que no entenc un borrall d'art, no em puc imaginar una altra explicació per aquest quadre que una revenja! La idea em va fer gràcia, ves.

    ResponElimina
  22. L'inici del cubisme! hehehe! Interessant! ;)

    ResponElimina
  23. L'origen del Cubisme, una vendetta. Se non è vero, è ben trovato.
    No està gens malament!!!

    ResponElimina
  24. Un mateix paisatge, una mateixa situació, un mateix fet, la mirada del espectador és única no n'hi han dos iguals.

    ResponElimina
  25. Jajaja! M'ha fet molta gràcia la teva proposta. I que diferent de la que he escrit jo! És el que m'encanta! Gràcies per venir-me a veure a mi també tot i el temps que ho he tingut una mica oblidat. Poc a poc per a mi, però tu segueix amb el teu ritme, i amb tot el que escrius, sempre vinc a xafardejar!
    Molt bon relat!

    ResponElimina
  26. Algú ho havia de dir.... com va néixer el cubisme. Bona revenja, d'una gran plasticitat.

    ResponElimina

  27. M'agrada molt la història que has bastit. la humilitat sempre és una gran lliçó per no oblidar. M'agradaria que els músics atenguessin els desitjos d'algú altre, encara que no sigui cap pintor de renom o cap geni. Sempre es pot pensar que uns músics sense públic que els escolti mai serien el que són.
    He trobat molt original com has enfocat el quadre, que de fet, no el trobo gens fàcil. Tu te n'has sortit genial.

    ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.