dimarts, 4 de setembre de 2012

Nosaltres sí que estem tristos

Quan un jugador de futbol d'aquests que es consideren estrelles vol un augment de sou, sempre diu que està trist i que no se sent valorat pel club. Sol ser motiu de comentari perquè de jugadors que es puguin permetre aquesta tàctica no n'hi ha tants. Actualment està passant amb un jugador del R. Madrid de sobres conegut. Resulta que es creu molt i molt bo, i que només és el desè jugador que més cobra del planeta, i això no pot ser. Però avui m'he llevat amb ganes de fer comptes.

Aquest jugador tan mal pagat percep 'només' 10 milions d'euros nets a l'any. Si s'ho reparteix en dotze pagues, cada mes cobra més de 833.000€, prop de 28.000€ nets al dia. Si agafo com a base un tècnic de la meva empresa, que en el millors dels casos cobra 1100€ al mes, vol dir que el seu sou net anual és un pírric 13.200€. Comparant els dos sous, i tenint en compte que l'esforç realitzat per un i altre es decanta clarament cap el tècnic, resulta que el futbolista cobra més de 757 vegades més. També resulta que si el pobre treballador vol guanyar el que el consentit jugador s'embutxaca en un mes, ha de treballar uns 63 anys, i això sense gastar-se ni un duro del que li han pagat.

Tot plegat no contempla que el contracte del tècnic és precari i que en qualsevol moment el poden fer fora pagant-li quatre rals. Tampoc contempla que es redueixen sous de treballadors públics i es retallen beneficis socials tot i pagar molts més impostos. I a algú a qui no li cal pensar en res de tot això posa cara d'anar restret i fa el ploricó per aconseguir un augment que pagarem entre tots, perquè el seu club haurà d'endeutar-se una mica més per pagar-li. Enhorabona Ronaldo, si ja ens queies com una puntada de peu al baix ventre, ara els seguidors del teu propi equip t'estimaran igual que nosaltres. Així et facin botifarra i t'enviïn a cobrar una milionada a la Xina.

45 comentaris:

  1. Bones!
    Jo sóc una docent que s'ha quedat sense feina en aquest país que va de modern i, quan ahir vaig sentir les declaracions, no m'ho podia creure! El món està ple de desagraïts!!
    La Nimue em va recomanar que et fes una vista, així que aprofito per presentar-me i convidar-te pel meu bloc, Gust de maduixa.
    Sóc noveta, així que mica a mica ja aniré aprenent, que em queda molt per fer encara. I més quan veig blocs tan xulos com el teu!!
    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, hola, MARION! M'acabes de "pispar" el lloc al primer comentari! ;-)))

      El blog d'en XEXU és un dels "imprescindibles" de la catosfera, ja veuràs que t'agradarà! ;-)

      Elimina
  2. Jo ahir sentia declaracions de seguidors madridistes i deien que ja pot marxar... Una deia "una cuenta con tantos ceros como la suya, eso quiero yo... a mi se me pasarían todas las tristezas" i és que amb el que està passant, que aquest q%h<ghz"2 digui això, és per... res, per donar-li les gràcies per commocionar el club rival!! :-DD

    Ostres, el telèfon!! Deu ser ma germana... Després torno!!

    ResponElimina
  3. 28.000 € al dia? Quina barbaritat, jo hi ha setmanes que no guanye tant i ningú m'ha vist plorar.

    ResponElimina
  4. CR7 està trist, i és per alguna cosa professional. No em diguis que no pot optar als 400 € del Pla Prepara...

    ResponElimina
  5. Ja torno a ser aquí... 28.000 Eurus al dia!!... I està trist el molt pocavergonya!!
    Si em donés el que ell cobra en UN dia, em soluciona la vida per quatre anys... seria com si jo tingués un sou de 538 Eur. al mes... Què bé m'aniria!!

    Què no tinc feina!! :-((((

    En fi... que aquestes coses a mi sí que em posen trista...

    ResponElimina
  6. bufff....

    doncs saps, me n'alegro que l'hagi liat així. Si encara hi havia algú que l'idolatrava, segur que amb tot això ja ni el pot veure. Fins i tots els merengues n'estan fins el cap de munt (s'escriu així? ais ara fa cosa escriure sense estar-ne segura..hehehe)

    ResponElimina
  7. Proposo que el fitxi la lliga de futbol Moai de l'Illa de Pasqua :D

    ResponElimina
  8. Ai Xexu...... quin mal a l'ànima em fan aquests comptes... I encara hi ha gent (no vull pas ofendre a ningú ehhh) que li agrada aquest joc del futbol! :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. A miiiiii!! A mi m'agradaaaaaaa el futbol!!! :-)))))

      Elimina
    2. hehehe! A molta gent!!! per això no volia ofendre a ningú! :))

      Elimina
  9. Ric, guapo, bon jugador, però trist... no siguis tan dur amb ell, que encara el deixaràs més ensorrat...

    ResponElimina
  10. Mira que m'arriba a caure malament aquest "figura", només falta que ara ens surti amb aquestes lamentacions...Pobret, quina pena que em fa!
    Al C.F. Moai de l'illa de Pasqua, que ja tarda!

    ResponElimina
  11. El que fa aquest home és insultant . I ens referim ara a ell, però podríem parlar del que cobren els jugadors de futbol de primera divisió o els jugadors d'elit d'altres esports.
    No se com a aquest Ronaldo no li cau se cara de vergonya i és un poc més sensible amb el que passa al seu voltant. Però clar, com els del seu voltant deuen estar igual que ell, no trepitja el carrer i veu el que està passant.
    El futbol mou massa doblers i ja està bé que ens prenguin per beneits.

    ResponElimina
  12. és el fantasma dels fantasmes.....jo l'engegaria a pastar fang. Demà aniré a treballar trist a veure que passa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els clients et convidaran a berenar, potser??

      Elimina
  13. mmmmmm...futbol, bé!
    Llavors n´Assumpta em diu que m´agradarà de tant comentar per aquí i per allà.
    Uns dels motius de que no m´agradi és aquest: Onze individus que van fent carreres darrera una pilota o davant, per portar-la -una i una altra vegada- d´una part d´un camp a l´altre i juguen(va, diguem treballen) 90 minuts i desprès es preparen unes quantes més. Que cobren aquestes auténtiques xifres exorbitants. I són capaços de dir que es senten infeliços quan hi ha tanta fam al món, tanta gent sense treball, tantes famílies sense casa...
    Què voleu que us digui??
    No lis agrada tant jugar a futbol? Doncs que lis fagin un contracte de prova, que ho fan bé, un contracte d´uns anys, amb un jornal de 1.500 euros mensuals i
    els clubs que cobrin entrades per cubrir les despeses dels seguros, dels sous i de l´acondicionament del camp.
    S´hauria acabat aquesta bojeria per sempre i així amb tots els esports.
    Ja he parlat massa i ara tots els futboleros em menjaran viva!!

    Bona nit Xexu, aferradeta!

    ResponElimina
  14. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. No vull entrar en el joc de les xifres que m'agrandaran la llaga de l'estómac. Només vull dir que si està trist, que el bombin!Ja se li passarà, i sinó dues pedres! Ell no hauria de tenir dret ni a estar-ne de trist. El que és trist és que faci el que fa el xulo platja aquest.

    ResponElimina
  16. Això és que la gomina li ha caigut als ulls i no veu què hi ha al seu voltant o que li ha calat fins al cervell i li ha fet perdre el sentit del ridícul: aquests numerets de fer morrets i carones els feien els meus fills fins els tres anys, als quatre van madurar i van deixar de fer-ho.

    ResponElimina
  17. La portada de El 9 Nou va ser genial: "Ningú no m'estima" De CR7 a Calimero en quatre paraules !

    Per cert company, jo no estic trist. Jo estic cabrejat. I molt. I no només pel pallús aquest...

    ResponElimina
  18. Quin drama, pobre... el planyo molt, eh?! Mira, ja me n'hi aniria jo per ell a la Xina!

    ResponElimina
  19. Quina poca vergonya, i amb els temps que vivim, dir que se sent trist per això, que no n'hi vinguin de més grosses. Tarat, pobre Tristiano!!!!

    ResponElimina
  20. En Ronaldo es retrata -i de passada retrata a tota aquesta canalleta que viuen fora del món real- però, de passada, acaba retratant-nos a tots plegats, als periodistes esportius, que usen i abusen per mor d'un negoci (el futbol no és un esport, és un negoci) i els afeccionats que, manta vegades, no tenim mesura i perdem la realitat de vista.

    ResponElimina
  21. Quan vaig sentir que deia que estava trist vaig pensar: «Pobret... potser ha tingut una desgràcia familiar o alguna cosa...» Però no! Diu que està trist per motius professionals i sembla, això diuen els periodistes, que el que vol és cobrar més. Doncs ja m'ha caigut l'ànima als peus... Si ell està trist... la resta com hem d'estar?
    A mi m'agrada el futbol, sí, però això no vol dir que m'agradi que un individu cobri aquests sous desorbitants que cobren ells... Aix... jo sí que estic trista de veure com va el món.

    ResponElimina
  22. A mi em sembla el més gran dels ridículs. Aquest és dels que acaben malament quan se'ls acaba la vida de futbolista bo.

    ResponElimina
  23. Volia escriure un conte...de títol: En Ronni està trist....t'has avançat!!! jo sempre vaig tard! Com diu el conte...En Ronaldo está trist...què tindrà en Ronaldo...(La princesa está triste...¿qué tendrá la princesa?. Sempre he intentat respectar tots els drets, però el dret d'aquest senyor a estar trist...de cap manera! sóc així de radical

    ResponElimina
  24. Perdó...és un poema d'en Ruben Dario...que ara mateix vaig a tunejar

    ResponElimina
  25. Ja ho tinc enllestit el penjo al meu bloc! Complementa bé el teu escrit Xexu.

    ResponElimina
  26. Un post molt encertat! jo amb el sou d'aquest noi faria festa grossa!

    ResponElimina
  27. Em venen al cap tantes coses a dir que no sé com resumir-ho.
    Total flipo. En tot, en la politica, amb el futbòl i amb tot.
    Com tothom suposo.
    M'encenc com tots i no crec que puguem cambiar res.

    ResponElimina
  28. Ben donada, la puntada de peu.
    Que vagi a fer companyia la pilota del Sergio Ramos.
    I bon vent!

    ResponElimina
  29. Ai, senyor! Llegir aquestes coses em posa dels nervis. Aquestes i tantes altres de tanta altra "pobra" gent que diu que "només" cobra XX milions d'euros l'any... I que jo hagi d'estar pensant com estalviar perquè cobro la meitat!!!! I això que em considero afortunada (afortunadíssima) per tenir feina! Quin fàstic!

    ResponElimina
  30. Ja ens hem desfogat tots una mica amb aquest carcamal, que no té dret a anomenar tristesa al que és clarament una altra cosa. Tothom té dret a la tristesa, i per aquesta hi ha múltiples motius. Però els d’aquest home no ho són. Espero que no aconsegueixi allò que el torni a fer somriure. Sigui el que sigui, segur que no ho mereix. Gràcies a tots per posar a caldo en Ronaldito en aquest post, magnífica teràpia, quan volgueu hi tornem.

    Marion, sigues molt benvinguda al Bona Nit. Caram, per recomanació de la Nimue, tot un honor que et parlés del meu blog. Espero que trobis el teu lloc entre blogaires, això està ple de bona gent, ja veuràs. És d’una gran desconsideració que un personatge així demani més diners, quan a sobre de la indecència que ja cobra, tampoc no demostra que s’ho guanyi. Mentrestant, nosaltres a viure com puguem, ja saps.

    Assumpta, que em faràs posar vermell, ja decidirà ella si el meu blog val la pena o no. El seu compartiment és vergonyós en tots els aspectes, però ja ens va bé que enrareixi una mica l’ambient del club rival. Primer perquè els pot passar factura, i després perquè s’està posant els seus propis aficionats en contra. Això és el millor que pot passar, perquè vol dir que acabarà marxant. I menys feina tu! No és el millor, ni el segon ni el tercer, però dolent tampoc és. Tot i que jo tinc la teoria que sense ell el Madrid jugarà millor, perquè ho farà més com a equip... però bé, ja ho veurem. Records a la Mercè!
    El post parlava de gent amb feina, és clar, per poder comparar amb en Ronaldito. Ja sabem que molta gent, com ara tu, ni tan sols té feina i la comparació és encara més dolorosa. És el que deia, els tristos hauríem de ser nosaltres, sobretot els que passen per problemes econòmics, i no aquest gamarús.

    Jpmerch, efectivament, jo tampoc no ho guanyo totes les setmanes, i només ploro de vegades!

    Pons, em sembla que no hi té dret, i això és un greu problema. Això ell ho guanya en 20 minuts.

    rits, diríem ‘fins al capdamunt’. Així és com n’estem de gent així, i com en comencen a estar els aficionats del Madrid. No és cap secret que molts l’idolatren perquè és bon jugador, però no aproven les seves maneres. D’altres, directament deuen estar cansats d’ell. Ja ens va bé, odiat per la seva pròpia afició, i ell encara se n’estranyarà. Per què deu ser que li tenen mania?

    Cantireta, si així el perdem de vista una temporada, a mi em sembla bé. Ho dius perquè té el cap tan dur com els Moais, oi?

    Alba, jo sóc aficionat al futbol, en gaudeixo prou. Això no vol dir que aprovi que es moguin aquestes quantitats de diners tan obscenes. Generalment miro de no pensar-hi i de gaudir de l’espectacle. Però llavors surt un desgraciat com aquest reclamant més diners, i llavors és impossible pensar el greuge comparatiu que vivim. Que més diners els necessitem tots, i no ens els donen!

    Maurici, la misèria més absoluta li vindrà després, quan acabi la seva carrera i ningú no el recordi entre els grans jugadors. Serà un jugador de tants que hi va haver, prou dotat, però lluny dels millors.

    Glòria, no hi ha manera que digui una cosa sensata per arreglar tots els desgavells que ha ocasionat. Però no, cada cop que fa alguna cosa és per embolicar més la troca. No sé si l’illa de Pasqua està prou lluny!

    Carme, és així com ho penso.

    Miquel Àngel, perquè se’t caigui la cara de vergonya, primer n’has de tenir una mica, de vergonya. I aquest no en té. Els jugadors de primera no estan en crisi, això està clar. Encara que n’hi ha alguns de bona voluntat, d’equips petits, que han acceptat rebaixar-se el sou per ajudar l’equip. Però en termes generals, el que cobren és una obscenitat. Només falta que vingui aquest dient que 10 milions no són prou diners i que es mereix més.

    Sr. Gasull, ja m’explicaràs si t’ha funcionat, encara que jo molts cops he anat a la feina trist per molts motius i mai de la vida ningú s’ha ofert a pujar-me el sou.

    ResponElimina
  31. Sa lluna, el futbol és només un joc, un entreteniment. Sempre ho penso, si ningú no ho mirés, no tindria sentit que hi haguessin tants equips i molt menys que es paguessin aquestes quantitats. La gent jugaria només per diversió, per passar-ho bé, no com a professionals. Fer esport està bé. Quan el converteixes en una bogeria, és passar-se. Però es dóna el cas que molta gent segueix les evolucions del seu equip, i per conseqüència, també les dels rivals. És una distracció com una altra, una afició. Però per gaudir de l’espectacle no has de tenir en compte totes aquestes coses que tu comentes, perquè si no t’entra la mala llet. És per això que les mesures que proposes no s’aplicaran mai, tot i que serien d’allò més lògiques. Però el futbol, com tu pots fer-ho amb un bon pianista, ens serveix per emmirallar-nos i evadir-nos de la nostra realitat. Si milions de persones gaudissin moltíssim de veure’m cuidar les meves cel•luletes, a mi em pagarien un sou com a aquest tio, i les teles em gravarien per ensenyar-ho a totes hores. Però no és així. La gent prefereix veure futbolistes, i per això els paguen tant. És una regla de tres.
    Ningú no se’t tirarà al coll, el que dius és ben lògic. I sobretot, tens tot el dret a dir que no t’agrada el futbol, així com altres diem que sí que ens agrada. Per gustos els colors.

    MBosch, això seu és posar-li molt de morro, i li hauria de sortir malament la jugada. Si es queda amb un pam de nas, potser se li passen les ganes de muntar numerets.

    Laura T., tothom té dret a estar trist. El problema és que la ‘tristesa’ d’aquest individu no és la mateixa que podem tenir tu o jo. La seva tristesa, la seva manca d’estimació, rau en que no li paguen prou i no li donen suport per ser el més gran. Si hi ha una cosa trista, més ben dit lamentable, és aquesta. Es posa paraules a la boca que poden ofendre qualsevol que estigui passant un mal moment, tant laboral, com personal, com anímic. Total, per diners.

    MontseLladó, més clar no es pot dir. Com una criatura, la tàctica és la mateixa. El problema és que és una criatura que cobra 10 milions l’any, i com qualsevol altra criatura, això no ho sap gestionar. No és l’únic jugador infantil que hi ha, de fet, n’hi ha una pila. Però per la seva actitud en general, potser en aquest aspecte sí que és el número 1. Hauria d’estar content, en totes les classificacions surt perdent, com bé vas explicar tu, però en aquesta no!

    Carquinyol, és que d’un paio que se les dóna de ser el millor en tot, quan és evident que no ho és, no podem esperar altra cosa que fer-ne mofa tots plegats. Comparar-lo amb en Calimero és el mínim. Ui, ja em diràs els motius del teu cabreig, això m’ha sonat com si estiguessis empipat amb mi per alguna cosa!

    Sílvia, si m’han de pagar 15 milions d’euros, potser m’ho penso jo i tot d’anar-hi! L’únic problema és que si hi anem i ell també, l’haurem de seguir aguantant!

    Dafne, proposo que a partir d’ara l’anomenem sempre Tristiano, nom que ja vaig llegir no sé on, i que serà el seu sobrenom. Que transcendeixi, fins que arribi a les seves orelles perfectes que el poble l’anomena així, a veure si per fi, avergonyit, agafa tots els seus milions i fot el camp ben lluny. Tristiano se li queda.

    Clídice, si comencem pel seu fitxatge, que el vam pagar entre tots ja que va ser a crèdit en un banc que tots hem rescatat, la cosa ja se’n va de mare. Permetem que individus així siguin grans estrelles i donin un exemple nefast a tothom. M’he quedat de pedra en veure que els diaris esportius ‘catalans’, que tant es queixen de la premsa madrilenya, han posat el dit a la nafra i fa tres dies que gairebé només parlen d’aquest jugador, quan generalment totes les notícies de portada són del Barça. Una voràgine sagnant que és força patètica. Tot plegat, fora de mida. Continua a baix

    ResponElimina
  32. Fins i tot que jo o qualsevol altre de nosaltres faci un post parlant-ne al seu blog. Aquest home no hauria de merèixer cap més menció que la del seu president. Vols un augment? Doncs no pot ser que ja veus com està el país. Si no t’agrada, marxes. La resposta que tindríem qualsevol de nosaltres.

    Myself, deus tenir molt bon cor per donar un vot de confiança a aquest individu. Davant d’una declaració així tots ens podríem preguntar els motius de la seva tristesa, en termes de la tristesa que qualsevol de nosaltres pot sentir, però tractant-se d’ell, els motius no deuen ser lloables. A la premsa he llegit de tot, com que no en tenen ni idea, han tret tots els draps bruts que han pogut. Però per l’experiència d’altres casos que he vist, quan un jugador diu que no té prou estimació i que està trist és perquè vol un augment de sou. Un augment cobrant 10 milions l’any, ja veus tu. Parlar d’aquest tema no és futbol, és tota una altra cosa, i per denunciar-ho, perquè és denunciable, no cal que t’agradi l’esport en si. Encara que a mi m’agrada força, ho reconec.

    Jordi, del que estic convençut és que quan es retiri, amb el temps, no serà recordat com un dels grans jugadors de la història. Ell diu que és el millor ara, però em sembla que pots diuen que estigui escrivint la història del futbol... almenys en positiu.

    Marta, aquest senyor té el mateix dret que qualsevol altre a estar trist. El que no té dret és a embrutar el nom de la tristesa emparant-se en discrepàncies amb el que li paguen. Trist per coses materials, per la fama, perquè n’hi ha de millors que ell? Això no és tristesa, això és enveja, rebequeria, egoisme o el que tu vulguis, però tristesa no. Ja he llegit la teva versió del poema, molt reeixida, i com ja t’he dit al teu blog, encara el deixes prou bé!

    Deric, tant de bo no ho hagués d’explicar perquè comparacions així no tingués sentit fer-les.

    Elfreelang, la veritat és que jo no sabria què fer amb tants diners. Segur que trobaria coses en què gastar-los, no fotem. Però el que és segur és que no me’ls quedaria només per mi.

    Eva, els que estem a baix ens costa entendre com funcionen els que tenen diners. Els diners ho canvien tot, passen a una altra dimensió. Trobo perfectament comparable el que plora aquest futbolista sense cervell i els comentaris de la senyora presidenta del parlament dient que els diputats no poden cobrar menys de 3000 euros. Molta barra tots plegats.

    Jordi Dorca, molt ben trobat el comentari. A mi m’estaria bé. Aquella pilota no crec que l’hagin trobat encara. Aquest se’n podria anar a buscar-la, a veure si té sort.

    Susanna, aquesta idea de que ens hem de sentir afortunats per tenir feina ens l’han entaforat al cap i em comença a fotre molta ràbia. No perquè en part no sigui veritat, hi ha molta gent que no en té. Però ens ho ha fet creure una gent amb molts diners, i sembla que encara haguem de donar les gràcies per tenir feines de merda com les que tenim. Doncs no, és una de les coses que hem de canviar. Sí, tinc feina, i tinc més sort que altra gent. Però no, no ho agraeixo a ningú més que aquells que em van contractar, i a mi mateix, perquè per això vaig estudiar molts anys, per tenir feina, i no per podrir-me a l’atur. I la meva feina no és gran cosa, així que no em sento afortunat. Abans pensàvem així, i hem de tornar-hi a pensar. I hem de tenir opció de millorar, que ja està bé, home. Això em preocupa més que tota aquesta gentussa multimilionària, que francament, ja s’espavilaran amb les seves ximpleries.

    ResponElimina
  33. hahaha no company, ni molt menys !! Amb tu gens ni mica, però amb uns quants ufff…. !!! :D

    ResponElimina
  34. Aquests jugadors tristos solen ser els mateixos que sovint fan un petó a l'escut (tot i que no recordo Ronaldo fent-ho). En qualsevol cas, comparant aquests sous que has posat com a exemple és una autèntica vergonya que aquest personatge es queixi.
    Adéu!

    ResponElimina
  35. Ara he de marxar i sospito que posaràs post nou just quan jo no hi seré... En fi, vaig a casa d'una amiga a prendre el te :-DD

    Si em vols esperar, a les 9 segur que sóc a casa (i abans i tot, però és per assegurar)

    ResponElimina
  36. Carquinyol, em deixes més tranquil!

    Albert, aquest jugador és una vergonya en ell mateix. I una llàstima, perquè un jugador amb aquestes condicions que té hauria de ser molt reconegut, però quan ets un nen mimat i et queixes contínuament de coses que en realitat són una ximpleria, perds molts números amb la gent, per més incondicionals que tinguis.

    Assumpta, ja ho vas veure que sí que vaig publicar, em coneixes bé les rutines, però a més et vaig deixar pistes a casa teva, més fàcil impossible. A més, el post ha tingut molt èxit, gràcies a la inspiració que em vas proporcionar, un post que és una mica teu també.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.