dijous, 20 de setembre de 2012

Grans noms

Macià va declarar la República Catalana l'any 1931.

Companys va proclamar l'Estat Català l'any 1934.

Tarradellas va ser president de la Generalitat a l'exili durant la dictadura i la va restaurar l'any 1980.

I aquest 2012 tenim un altre gran nom de la història política catalana: Rajoy. És qui més esforços està fent perquè Catalunya esdevingui independent. Agraïm-li.

Per cert, pell de gallina en sentir i cantar Els Segadors a Plaça Sant Jaume...

41 comentaris:

  1. M'havies "espantat" pensava que naves a dir Mas. Tot i que no ens podem queixar, que sembla que el tenim encarrilat.
    Que espanya no ens enten ni ens estima, no ens hauria de sorprendre; sempre ho recordo així. Entre els que ja ho erem i els que espanya crea, cada vegada hi ha més independentistes. Suposo que quasi tothom l'haurà vist però per si de cas

    http://sphotos-h.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/385652_10151054688256452_1546317408_n.jpg

    Eres a la Plaça Sant Jaume? deu haver estat emocionant.

    ResponElimina
  2. que bé que en Rajoy ens hagi tancat la porta per els morros.....un pas més endavant.

    ResponElimina
  3. Que xulo que hagis pogut ser a la Plaça Sant Jaume. Aquest cop no hi he pogut venir, però m'hauria agradat!
    A veure si anem fent camí. Sembla que sí, però no m'ho acabo de creure.

    ResponElimina
  4. Sí, ha estat més que emocionant.

    Em sembla que el Rajoy és un crac, tant quan parla com quan calla.

    ResponElimina
  5. Ei! Jo també hi era i també amb pell de gallina...

    Ens han anat fent feina aquests del PP... mira!

    ResponElimina
  6. A mi em costa decidir entre Rajoy, Alicia Sánchez Karanka, el ministre d'Exteriors, el Gallardon, el president d'Extremadura, el de Galícia... Penso que és una feina d'equip i que se l'hem de reconèixer a tots, fora injust que un es portés tots els mèrits. Ah... i al PSC també li hauríem de donar alguna cosa !

    Ara bé, jo fins que no estigui al sac i ben lligat no penso fer-me masses il·lussions...

    ResponElimina
  7. Quanta raó que tens! Si no fos pel meravellós govern del PP no seríem on som! I Rajoy, com a president, s'ha d'endur el mèrit més gran. Jo també li ho agraeixo.

    ResponElimina
  8. Ens van tan bé per aconseguir el nostre objectiu.^-^Vull una Catalunya lliure.

    ResponElimina
  9. En Mas, pas a pas. Va cantar els Segadors, almenys! Però no hem d'oblidar que no es va dignar a sortir al carrer per l'Onze, que no és cap heroi. Sigui com sigui, això d'ahir a la plaça Sant Jaume és positiu i també m'hauria agradat ser-hi.

    ResponElimina
  10. He de dir que m'està sorprenent gratament l'actitud del president Mas en aquest tema. He de confessar que no me l'esperava, però benvingut aquest canvi. Esperem que la cosa continuï per aquí
    En canvi, l'actitud del senyor Rajoy i dels polítics espanyols en general, no m'ha sorprès gens. El NO ha estat la seva resposta de sempre a qualsevol aspiració catalana i no s'adonen que ja n'estem farts. Per això cada NO seu és un SI a favor de la independència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí que m'ho esperava, MAC :-)) Tenia tota la confiança que aquest era l'esquema previst... i confio de tot cor en que la cosa continuï per aquest camí, amb passos ferms, sense cap pas enrere, fins a arribar a aconseguir la tan desitjada i merescuda independència!! :-))

      Això sí, en Rajoy, en Monago i fins i tot el Rei d'España haurien de seguir fent declaracions per seguir sumant vots "SÍ" :-)))

      Elimina
  11. És curiós com un "Això no ha anat bé" del nostre president ha significat, per molts de nosaltres, un "Això ha anat de conya".

    Senyors, amb Espanya no hi ha res a pelar, i sembla que, per fi, el senyor Mas ho ha entès. Ahir, val a dir, per fi va exercir de Molt Honorable President.

    En canvi, què dir de l'actitut del govern espanyol? Jo la trobo d'una irresponsabilitat supina. I a més, va i envien a valorar la reunió a la Camacho! Que no havia estat a la reunió! Irresponsabilitat i mala fe.

    Bon vent i barca nova!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha siiiiii... jo crec que tots estàvem esperant aquest "NO" amb candeletes!!... La meva germana em deia "El pitjor que pot passar és que diguin, de moment encara no, però quan sortim de la crisi en tornarem a parlar perquè... bla bla"... Necessitàvem un NO rotund i en això en Mariano no ens va fallar :-DD

      Si, home sí, PORQUET, no et sàpiga greu dir que ahir en MAS ho va fer bé, caram... Siguem justos!! :-))

      Elimina
  12. Desprestigiar, amenaçar, imposar, mentir ... són accions molt lletges, però crec que aquesta vegada si serveixen de forma positiva per obrir els ulls als indecisos. Opino com tu, en Rajoy ha fet un gran treball ;)

    Sentir Els Segadors, sempre m'emociona.

    Una aferrada!

    ResponElimina
  13. Jo també he temut per uns instants que patissis la síndrome del superpresi. Reconec que està actuant amb un seny i un rigor que li desconeixia, i mentre segueixi per aquí, li faré costat. Però em fan més por que una pedragada i per això crec que cal seguir pressionant.

    Sort que a Madrid hi tenim uns infiltrats increïblement eficaços!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha boníssim això dels infiltrats!! I és que si ho volguessin fer expressament, no ho farien millor... Jo sóc súper fan d'en Monago! Què parli, què parli!! :-))

      Elimina
  14. Molta precaució amb això, de moment sembla que ell s'ha col·locat, quatre anys més, ara falta el poble, això és més complicat.

    ResponElimina
  15. Cada dia estem una mica més a prop... Gràcies, Marianu!

    ResponElimina
  16. Realment podem estar contents del gran recolzament del Mariano, que ha aconseguit fomentar la unitat d'una manera magistral.
    A mi també m'has fet por, per uns instants!!!

    ResponElimina
  17. Bon cop de falç!
    Sens dube el 2012 serà un gran any.

    ResponElimina
  18. Homeeee, XEXU, no et descuidis un que, per mi, encara és millor... En José Antonio Monago!! En el seu honor jo tornaria a restablir els noms de "Avenida José Antonio" a l'actual Gran Via de les Corts Catalanes (tal com es deia abans)

    Això sí, ja sé que a molts no us fa cap gràcia, però en Mas, de moment, està fent, pas a pas, el que jo esperava que fes. Demanar una cosa justa, total i absolutament justa com és el Pacte Fiscal... obtenir un no i tenir, aquí, un punt d'inflexió :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, és que d'aquest senyor se'n pot aprofitar tot, com dels... bé, deixem-ho aquí. Pensa que és un senyor tan democràtic i tan lliberal que ha permès que a a seva comunitat passi això (total, com ho van votar els del poble, ell diu amén) http://www.vilaweb.cat/noticia/4032748/20120804/guadiana-caudillo-municipi-espanyol.html

      Elimina
    2. Ai, mira que respectuós que és ell amb la voluntat democràtica!! (amb un 67% d'abstenció)... mare meva!!

      Perdona, MONTSE, no ho he vist fins ara... de tant en tant repasso els posts per veure si hi ha coses noves ;-))

      Elimina
  19. Havia perdut la confiança en ell i el seu partit però amb el comportament dels últims dies he decidit donar-li la darrera oportunitat. Tot i que en aspectes socials i econòmics estem molt allunyats, tindrà tot el meu recolzament si tira cap endavant amb aconseguir l'Estat Propi. Estar
    clar que no serveix de res discutir/barallar-nos per qualsevol aspecte si no tenim el poder de decisió.

    ResponElimina
  20. M'alegro que Rajoy sigui tan fidel a si mateix, i m'agradaria que el PSC deixés de picar pedra i veiés la possibilitat de construir un estat independent, que això no vol dir convertir-se en una tribu insolidària, em sembla a mi...

    ResponElimina
  21. Donem gràcies a les Dretes.... són el millor catalitzador per a la Independència. Pensa que hi ha moltes persones que no són independentistes "des de sempre"... però ara han canviat de pensament, veuen que la situació actual és tan negativa per a Catalunya i de seguir igual anirem a pitjor. Penso que siguin o no independentistes, tots ells veuen que sempre serà millor caminar cap a la Independència que quedar-se tal com estem... Aix, Mariano .... Gràcies! Dóna-les també a la teva colla d'elements catalitzadors!!

    ResponElimina
  22. En Marianu fent independentistes i sa majestat fent republicans... és que quan ho expliquem als néts no s'ho creuran!

    ResponElimina
  23. Ja ho estic veient, li farem un monument al Rajoy al costat del Tarradellas i li portarem flors cada any que celebrem el dia de la independència.

    ResponElimina
  24. No sé què passarà però crec de veritat que hem d'aprofitar aquests moments que estem vivint ...emocionant i engrescador el que està passant....per una vegada em crec al senyor Mas.....em vaig assabentar tard quan ja era a casa....i en veure la plaça plena se'm va remoure alguna cosa per dins.....tinguem tranquil·litat i no esperem res fàcil ...però potser no serà tant dificil com ens volen fer creure

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso exactament igual, ELFRI... "tinguem tranquil·litat i no esperem res fàcil ...però potser no serà tant dificil com ens volen fer creure"... No serà fàcil... però és possible, i tant que sí!! :-)))))

      Elimina
  25. Un post molt encertat. Ara el millor que podria passar (cosa difícil però no impossible) és que ell llegís aquest post o algun similar i s'estirés molt i molt els cabells.

    ResponElimina
  26. Oh, i tant! Està aconseguint que els més tebis prenguin partit.

    ResponElimina
  27. Gràcies a tots pels comentaris en aquesta entrada. Sembla que no n’aprendran mai, si es segueixen posant de cul amb Catalunya, més ens rebotem nosaltres. Tal i com estan els ànims, sembla que l’onada independentista segueix creixent. Ja s’ho trobaran, perquè aquesta estratègia de posar-nos la por al cosa comença a fer-nos pessigolles.

    Mireia, que ningú no s’ofengui, però Mas és el president que tenim ara. Si fos un altre, la situació seria la mateixa. No és ell el que empeny a la independència, és el poble, i són les contínues negatives de Madrid. Si el poble ho vol, el president electe ha de moure fitxa, i en aquest cas el president s’està comportant, encara que segueixo pensant que no parla massa clar... però no ens queixem. Sí, havia vist aquest acudit gràfic, i una altra cosa no sé, però gràfic ho és i molt! Realment, ho resumeix perfectament.
    Vaig anar una estona a Plaça Sant Jaume, i era emocionant, però no hi havia tanta gent com m’hauria agradat. Ara, quan sento Els Segadors cantat per tanta gent m’esborrono, a la manifestació també em va passar!

    Sr. Gasull, no són prou vius per adonar-se que si ens tanquen la porta als nassos anirem per un altre camí. Bé, es pensen que no ens atrevirem, o que tenen la paella pel mànec. Ja veurem.

    Myself, hi havia una quanta gent, però tampoc no estava la plaça a vessar. Va ser emocionant, això sí. Jo tampoc m’ho acabo de creure, però ja estic en mode reclamar sempre que en tingui l’oportunitat, per anar fent pressió.

    Rafel, Els Segadors cantat per moltes veus sempre m’emociona. En Rajoy és un crack, no en fa ni una del dret.

    Carme, mira que anava mirant al voltant, però no em va semblar veure cap presència coneguda. Veig que uns quants vam respondre a la crida, potser érem més dels que jo pensava! Sempre que Espanya se’ns posa de cul, l’independentisme creix. Sembla mentida que no se n’adonin.

    Carquinyol, ho he personalitzat, però sí que tens raó que és una feina d’equip, i a més, d’un equip molt potent i conjuntat. Naturalment, els del PSC tenen el seu mèrit també. A mi són dels que em fan venir més urticària, perquè no els entenia així. Els del PP ja no s’amaguen de res, però que els del PSC es comportin com ho fan és per estirar-se els cabells.

    Yáiza, penso que com a mínim es mereix una placa commemorativa a la Generalitat, quan siguem independents. Sens dubte, no serà recordat per ser un gran president espanyol, penso que és molt limitadet. Però per la situació de Catalunya, és el millor president que podia tenir Espanya!

    Maria, els encanta fer el fatxenda i treuen pit cada cop que ens diuen un NO. El que no saben és que llavors nosaltres ens freguem les mans.

    Sílvia, crec que tampoc se li pot demanar tant. Que no anés a la manifestació era fins i tot comprensible, si els arguments eren cert. Hem de pensar que CiU no té vocació independentista, si ara està fent la transició és perquè el poble ho demana, però el president representa a molta gent que no té aquest interès també. Ara per ara ho està fent bé, més val a poc a poc que res. És clar que a alguns ens agradaria que fos ja, però donem-li marge. Si decideix emprendre el camí cap a l'estat propi, hem d'estar al seu costat, independentment del partit que haguem votat.

    McAbeu, no cal dir que ja ens esperàvem un NO per part del govern espanyol, però em sembla que a més el desitjàvem, almenys alguns de nosaltres. Aquesta negativa ens empeny a altres horitzons, ja que no hi ha res a fer amb la nostra relació amb Espanya. Catalunya ha de ser, de la manera que sigui, i ara mateix no ens deixen. Les coses hauran de canviar. Pel que fa a Mas, de moment va a poc a poc, però ja està bé. S'enfronta a una situació poc comú, pot anar amb peus de plom si vol, però sense aturar-se. Continua a baix

    ResponElimina
  28. Molta gent li està donant suport perquè sembla que va seriosament. També tindrà el meu si decideix tirar endavant, no és moment de fixar-se en el partit, sinó d'unir-nos tots en la voluntat d'avançar. Si aconseguim la independència, després ja decidirem qui volem que ens governi. De moment, tenim un president que fa passos, i mereix l'empenta de tots.

    Porquet, una falta de respecte que el president espanyol no doni la cara i envii només una delegada regional. En Mas sí que va sortir i va explicar bé la situació, la veritat és que el seu comportament està sent correcte, se li ha d'atribuir el mèrit, fins i tot se li pot permetre que vagi poc a poc, crec que la situació ho demana. Potser això és un canvi de direcció, sobretot pel que fa a la unitat com a país, que ens fa molta falta. Si Mas es converteix en un bon líder amb un objectiu compartit per totes les forces polítiques (les que tenen algun interès en Catalunya), haurem de seguir la seva estela i aportar la nostra força. Com diuen, no és moment de partidismes, és moment d'anar tots a una.

    Sa lluna, des de sempre, a Catalunya ens hem mostrat serens, pacífics i dialogants. Només traiem la rauxa quan se'ns ataca, i actualment anem de patacada en patacada, no és d'estranyar que tinguem aquesta voluntat independentista, i cada cop més estesa. Si finalment aconseguim l'objectiu, com a mínim una carteta i uns bombons haurem d'enviar a la central del PP, s'hi hauran esforçat de valent. Ostres, a mi Els Segadors m'agrada com a himne, però quan ens posem a cantar-la una munió de gent, la pell de gallina ve sola.

    Joan, molta gent s'està posant del cantó del president i consideren que ho està fent molt bé. Jo sóc més de la teva opinió, mentre vagi per aquí tindrà el meu suport, però seguir pressionant no farà mal, el contrari. De totes manera, no entenc que alguns digueu que us feia por que anés a anomenar el Mas. Potser és perquè em coneixeu, però no crec que passés res, hi ha moltíssims seguidors de Mas i moltíssims votants de CiU, i amb els darrers fets encara n'hi ha més, així que s'ha de tenir respecte per la gent que opina d'aquesta manera. Tot i això, jo prefereixo destacar la ineptitud de Madrid que ens està fent radicalitzar la postura.

    Jpmerch, si ens dóna el que volem, segur que el poble el recompensarà amb tots els anys que vulgui al poder. Si declara la independència, tindrà el respecte de molts, encara que no coincideixin amb ideologia política.

    Maurici, no podia tenir un millor nom aquest home, Marianico el Corto.

    Dafne, ja se sap que quan es té un enemic comú, la gent s'uneix contra ell. I Rajoy i el PP en general són els grans enemics de Catalunya. Tenim moltes maneres d'entendre el nostre país, però una sola de reaccionar contra les agressions. Por per què? Hi ha molta gent que creu cegament en el president Mas, encara que no sigui el meu cas, cal tenir respecte a aquesta gent.

    Alba, qui sap, potser s'acabarà el món, com diuen alguns.

    Assumpta, Rajoy no és l’únic que fa mèrits, és clar, n’hi ha molts en realitat. De fet, n’hi ha uns quants que fan més ràbia que ell, però és el cap visible i el que l’altre dia es va reunir amb en Mas i no li va fer ni cas. És el president, per això el poso com a individu, però estan fent un gran esforç col•lectiu!
    Si has llegit els comentaris, que sé que sí, hauràs vist que tothom respecta les accions de Mas. Tu esperaves que ho fes, i molts no confiàvem que ho faria. Però sembla que tira endavant, que no s’arronsa i que no ho fa només com a mesura de pressió, així que té el nostre suport. Anirà lent, perquè en realitat no és la seva voluntat, però amb pas ferm. Cada NO que rep, és un pas endavant per Catalunya. Si el president tira endavant, sigui del partit que sigui, tots amb ell.

    ResponElimina
  29. Jordi, no es tracta de donar oportunitats, sinó de donar suport. Tampoc no combrego amb la ideologia política de CiU, almenys amb la majoria, però ara que fan passos endavant per assolir la sobirania, és fàcil veure que si no ho fan ells ningú no ho podrà aconseguir. Doncs cal la nostra empenta, aquesta força que li falta a aquest partit per prendre les regnes i no quedar com l’etern subordinat d’Espanya. Com bé dius, un cop tinguem l’estat propi, ja discutirem quina mena de govern volem.

    Gemma Sara, al PSC hi ha gent catalanista que s’estima el nostre país. Però ha pres les regnes la facció més espanyolista, i tot això que està passant els és tan incomprensible com ho és allà a Madrid. Em sap greu, però es queden fora, i és perquè volen. La seva força ens aniria molt bé, però han decidit estar al bàndol contrari, alhora que han decidit carregar-se els que podrien sumar-se a la causa. Doncs res, no serà perquè no els acolliríem de bon grat, però no volen.

    Martulina, hi ha moltes maneres de pensar, però els catalans sempre reaccionem quan ens ataquen. Alguns de base ja volem i hem volgut sempre tenir un estat propi, ser catalans, ja que ens en sentim. D’altres, ja estan bé com estan, però ningú no tolera bé els insults i els atacs, l’acudit gràfic que ha adjuntat la Mireia al primer comentari ho explica perfectament. Ara ens tenen tan explotats i tan maltractats que molta gent no s’ha quedat callada, si així estan les coses, doncs a la merda Espanya, ja ens ho muntarem nosaltres. I això està passant, i com més burros es posin a Madrid, més independentismes es genera. Pensa que ens odien i només ens volen pels diners, així que no ens donaran la hisenda pròpia. Si així fos i la situació millorés, part de la gent que puja al carro avui en dia tornaria a baixar-ne. Però de moment, els atacs i el menysteniment continuen, així que segueix havent-hi només un camí. Així que bé, que continuïn com ara, que ens tenen cada dia una mica més lluny.

    Montse Lladó, tu ho has dit, sembla una incongruència, però sabem que qui ens ataca ens fa l’efecte contrari que desitjaria. No cal anar als néts, segur que els extraterrestres de Polònia estan flipant a dia d’avui!

    Pons, per què no? A l’artífex de la independència se l’ha d’homenatjar, no?

    Elfreelang, no cal dir que ens fan arribar el missatge de la por, amenaces, mals d’ull, i tot el que vulguis. A la gallina dels ous d’or no se la pot deixar marxar així com així. Però altres països europeus s’han independitzat i no he vist cap d’ells demanant de tornar enrere. En el nostre cas, no és només una qüestió de sentiment, és demanar el que és nostra i que ningú ens ho prengui. Cadascú ho vol pel que sigui, però el moment és dolç per l’independentisme, i com dius, ara l’hem d’aprofitar. Darrerament sempre hi ha manifestacions de la voluntat del poble, i això està molt bé. No ens cansem de reclamar-ho, i potser sí que està més a prop del que ens pensàvem fa poc temps.

    Jomateixa, doncs jo prefereixo que no el llegeixi i que segueixi fent el passerell, que és molt més divertit.

    Glòria, els més tebis ja són uns radicals, i els escèptics hi comencen a creure. Més que un homenatge, potser l’hauríem de beatificar.

    ResponElimina
  30. És un desastre d'home. Ja va bé x la independència i tant! aviam si es sap fer bé des d'aquí. De moment, xò, ja saps el que penso, i em sap greu xò continuo pensant amb el camí que vaig deixar en aquest blog. Si venen eleccions anticipades, buf....

    Això si, si es compleix els meus temors, molta, moltíssima gent es desenganyarà amb CIU. Han de jugar moooolt bé les seves cartes. Crec que ara mateix son els que ho tenen més difícil. Un pas enrere, i molta gent no el votarà. Alhora si no fa un pas decidit i valent, tb li pot passar factura. Buf, quins moments estem vivint. Personalment, com que no crec que vulguin la independència, tot el que puguin fer en aquest sentit ja m'està bé i no em decepcionarà. El que em preocupa és la majoria absoluta. El paper dels partits d'esquerra tb és fonamental i ha de ser decidit. Apostar-hi i plantar cara a les retallades i apostar pel model sobirà.

    Per cert, vaig veure el partit del Barça un dia més tard i el locutor italià només deia "il conjunto catalane"!! gran, molt gran. Ah, i per primera vegada, quan em preguntaven d'on era, deia, "from Catalonia!"

    ResponElimina
  31. Començaré a veure el Rajoi des de la teva perspectiva... ;)

    ResponElimina
  32. M'alegra que ho veieu tot tant positiu. Jo encara ho veig bastant magre. Divendres vaig anar a sopar amb unes amigues. Va sortir el tema i erem 5 i només jo i una altra estàvem per la independència. Em vaig quedar de pedra! I això que eren les meves amigues. Em vaig recordar de tu Xexu, del que deies l'altre dia que t'havia passat a la feina. Em vaig desanimar molt, vaig fer campanya fervent malgrat tot, per si alguna es tombava...No serà gens fàcil, gens, gens. Però a no defallir!

    ResponElimina
  33. Serà difícil, però no impossible, fer canviar de parer als qui estan cegats per la imperiosa necessitat de pertànyer a Espanya (arguments ultracarques). D'alguna manera, aquesat pluja fineta i enganxifosa ha calat fins els ossos de molta gent que, inconscient, no sap veure més enllà de la bena que els hi cobreix els ulls del sentit comú.

    ResponElimina
  34. rits, ja estàs aplicant la raó, hehehe! És broma, però és bo que vagis amb la teva catalanitat per davant. Pel que sembla, ja estem traspassant fronteres, això és bo. No et pensis que m'ha canviat la idea, el teu anàlisi de l'altre dia em resulta dolorosament encertat. Tampoc em crec que CiU aposti de manera clara per la independència, i es poden estar posant en un jardí perillós. Tant si tiren cap un cantó com cap a l'altre, els pot passar factura, i francament, em sembla que, per davant de tot, el que volen ells és conservar la cadira. A banda d'això, de moment em sembla que estan acontentant prou a tothom. Parlant de manera ambigua i poc clara, amb paraules que sembla que volen dir una cosa però que no la diuen. Però ens estan convencent que no van de 'farol'. A veure com surten d'aquesta, si es fan enrere, part del país se'ls menja. De moment tenen tot el meu suport, i no m'importa que anem a poc a poc, però amb pas ferm. Veurem què diuen aquesta setmana, oi? Segur que donarà per parlar-ne molt més.

    Nymnia, es miri com es miri, ens està fent un favor!

    Laura T, calma. M'ha agradat el teu comentari perquè veig que no sóc l'únic que es sent d'aquesta manera. Per aquí la xarxa sempre sembla que tot està fet, la gent és de maneres semblants. Però quan xoques amb l'entorn, no tot és de color de rosa. És més, alguns dels que estan a favor, ho estan a mitges, o amb reserves. Hi ha opinions per tot, i tampoc no és dolent. Els percentatges ja són això, éreu cinc i només dos estàveu a favor de la independència. És un 40%, encara que la mostra no sigui del tot fiable, crec que és un percentatge molt més alt del que hi havia només uns mesos enrere. I pensa, 40 no està tan lluny de 50 ja, oi? És clar que no serà fàcil, i per més que diguem, no serà a curt termini. Però no sé si tens la mateixa percepció que jo, que mai hi havia hagut aquesta massa independentista tan sorollosa, almenys en vida meva. Ho podem mirar així, estem millor que mai, encara que de moment no sigui prou, seguim avançant. Alegra-te'n, que jo doni una visió optimista d'alguna cosa no passa cada dia, hehehe!

    Kuroi, sigues benvinguda a casa meva, gràcies per passar. Potser són arguments carques, però és el que hem mamat tota la vida. Molta gent se sent espanyola, encara que cada cop més se senten més catalans que espanyols, i això és bo. Aquesta és la gent important ara, els que ja ens hem sentit catalans des de sempre som els que els hem de seguir convencent que el camí que estem prenent és el millor per tots.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.