dissabte, 1 de setembre de 2012

Gramàtica

Quan era petit no era massa bo en ortografia, tot i que la meva creu era la cal·ligrafia. Tampoc no em van dir mai que fos un desastre amb les faltes, però mai no m'ha agradat cometre errors, com ja he dit molts cops, per exemple, en el post anterior. Sobretot des que tinc el blog, miro de tenir molta cura amb la llengua, he fet un esforç per no deixar-ne passar ni una, encara que és inevitable. Tampoc no aspiro a l'excel·lència, però per escrit intento fer servir el millor català que puc, tenint en compte que fa molts anys que no toco un manual de llengua, la meva formació no ho requeria.

La nostra llengua és complexa, difícil i enrevessada. Però alhora és preciosa i rica. Té la desgràcia d'estar fortament influïda per l'espanyol, i tot i que els bescanvis lingüístics solen ser enriquidors, en aquest cas acomplexen el català i li fan perdre part de la seva essència, infinitat de construccions gramaticals normatives que queden simplificades per l'ús més comú, que habitualment hem manllevat de l'espanyol. M'adono que és aquí on més fallo, ja no tant en ortografia, com quan era petit, els correctors i la lectura m'hi han ajudat. Però molts cops fallo en gramàtica, i també em passen per alt els errors aliens. Són errades molt més difícils de detectar que les ortogràfiques o de vocabulari perquè les escrivim i ens sonen perfectament bé, però no són la forma correcta en català.

Només els que dominen la llengua perquè en fan la seva professió són capaços de fer-la servir de manera òptima, però això no vol dir que no ens haguem d'esforçar a millorar. No tot el que ens sona bé en català és correcte, i viceversa. Voldria aprendre'n, corregir-me allà on fallo, i ja poso fil a l'agulla amb les errades que em fan notar, per mirar d'interioritzar-les i no repetir-les. Mai no seré un Pompeu Fabra, ni ho espero, però estimo la meva llengua i em ve de gust tractar-la el millor que sàpiga.

53 comentaris:

  1. No podria estar més d'acord amb tu. Jo també era, bé sóc, un desastre amb la cal·ligrafia i amb l'ortografia. La gramàtica sempre m'ha fet mandra . Tot i així intento escriure tant bé com puc i recuperar expressions que he anat perdent amb els anys per assimilació amb el castellà. Tal i com dius en el post per utilitzar l'expressió més senzilla, la que no he d'explicar... Un exemple molt clar és l'hora; estava perdent els quarts i això no pot ser!

    ResponElimina
  2. Està molt bé tenir cura de la nostra llengua, però si he de ser sincera.... jo no m'hi mato gaire... Evidentment no escric tal com parlo, però tampoc sóc una maniàtica de la gramàtica i de l'ortografia. Parlant clar... sóc un mica "malxarrada" i consegüentment "malescrita". :P

    ResponElimina
  3. Jo també estic d'acord amb tot el que dius. Jo de petita, a l'escola, mai no havia tingut problemes ni amb l'ortografia ni amb la gramàtica. Sí que entenia (un munt, un munt) amb la cal·ligrafia. Sempre he fet mala lletra i no em van poder corregir mai per més que s'hi van esforçar.

    Però... clar! jo estudiava en ple franquisme i en castellà. Mai no he estudiat català, però l'he parlat, l'he llegit i tenia un pare que en sabia molt i a qui preguntar quan era petita o joveneta. Més tard he anat millorant pel meu compte. Encara guardo els llibres de llengua catalana del BTX dels meus fills per quan tinc algun dubte sintàctic o que no puc trobar en un diccionari. Me n'han resolt molts i molts, de dubtes.

    Em costa molt de veure els errors que faig i en faig uns quants (a vegades ortogràfics o a vegades, simplement, de teclejat) perquè quan rellegeixo tinc tendència a llegir allò que hauria de dir en comptes de llegir allò que realment diu. A vegades descobreixo un error en un post, al cap d'un dia o dos d'haver-lo penjat després de no sé quantes vegades de llegir-lo. Seria una pèssima correctora. Se m'endú el contingut del text i m'oblido sempre de les formes.

    Però intento fer-ho tan bé com puc. Parlant i escrivint. Jo també m'estimo molt la meva llengua.

    ResponElimina
  4. Doncs jo crec que hem de fer el possible per adaptar el català a la modernitat. Les llengües són eines de comunicació vives, canviants. Si haguéssim de respectar sempre les formes normatives, encara parlaríem llatí.

    No vull dir que no calgui deixar passar totes les castellanades però, per molt que ens influeixi el castellà, el català mai s'acabarà convertint en castellà. En tot cas serà substituït si les noves generacions no tenen interès en seguir parlant-lo. Per això opino que cal posar els esforços en fer una llengua atractiva i adaptada als nous temps.

    ResponElimina
  5. Xexu, diu l'Albert Pla, redactor de l'Ara, que cal ser més sensats amb el català, i no tan dogmàtics. Però tu no patiscos, que escrius rebé.
    Estimem-nos (amb) la llengua!! :D!

    ResponElimina
  6. Doncs jo també procuro fer-ho tan bé com sé, i d'això en té molt la culpa/però gràcies a... la meva feina. Només un bon model parlar i escrit s'encomana i fa gaudir de la nostra riquesaa lèxica. Ànims, que ho fas molt bé.

    ResponElimina
  7. La primera cosa, escrius en català i amb sentiment. Les construccions gramaticals són de vegades, difícils, i ens deixem portar per les castellanes, i aleshores, errem.
    Crec que no t'has de justificar de com escrius, tu saps que t'hi esforces, i que tractes amb cura, tot el que dius.
    Així que seguirem escrivint, i millorant, perquè la nostra llengua, és única, que ens dóna una identitat pròpia.
    Qui estima, és impossible que malfereixi expressament!!!
    Hehehehe, la cantireta, té el seu punt eròtic!!!!
    Escrivint, la mantindrem ben viva, i qui en sàpiga més, que ajudi!!!

    ResponElimina
  8. Jo, com la Carme, mai he estudiat català. I estic amb en Sergi en què hauríem de mirar de deixar que la llengua sigui viva: m'ofèn bastant la normativització que alguns suposats lingüistes pretenen imposar com a estàndards.

    Em fot molt quan els mitjans de comunicació ens posen dia sí i dia també personatges com en Cruyff o en Sala Martin, que segurament deuen o van ser cracks -o semi- en el seu terreny, però que eren incapaços d'expressar-se amb correcció.

    Penso però que no n'hi ha prou de queixar-se sistemàticament. Potser els exemples que he posat abans no van tenir oportunitat ni opcions (?) d'aprendre.

    Avui tenim moltes opcions, si volem, d'autocorregir-nos. Em permeto recomanar-te dos enllaços que no s´n panacea de res. L'un i l'altre et donen opció de subscriure't a correus d'auto-record. Tots dos són "oficials", però jo els utilitzo sovint davant els dubtes.

    Un de la gene:

    http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/criteris.html

    i l'altre de la dipu de girona:

    http://www.ddgi.cat/web/home.seam?nivellId=152&cid=154316&categoriaId=2

    D'aquest darrer, si vols, no et perdis el "Vet aquí". És amè, fàcil i entretingut. I s'hi aprenen coses.

    M'agrada, molt, la llengua. La nostra. Amb totes les variants. I és cert que ens cal suport si no la hem estudiat. Però tenim eines si no ens venç la mandra.

    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  9. Gran post, XEXU, bones reflexions...

    Jo mai havia tingut problemes amb l'ortografia, ni la gramàtica, ni la cal·ligrafia... Els meus problemes eren (i grossos!) amb les matemàtiques, però tot el que era llenguatge se'm donava molt bé... Clar que... snif... quan jo estudiava, la llengua que aprenia era la castellana, que una ja té la seva edat :-(

    Tenia aquella mena de dualitat psicòtica de parlar en una llengua i escriure en l'altre (com en Tarzán, que va aprendre a llegir en anglès i a parlar en francès, tal com explica el llibre). La cosa era tan greu que, fins i tot, quan escrivia per a mi, de molt joveneta, ho feia en castellà, perquè era conscient que de català no en sabia gens ni mica.

    Ara bé, aviat vaig decidir que jo no podia utilitzar un llenguatge escrit i pensar en un altre o acabaria pensant en castellà... i vaig començar a escriure en català, però ho feia fatal... Em vaig convertir en una mena d'esponja que buscava informació per tot arreu, tenia una autèntica bogeria per escriure i parlar bé ("no es diu Bones tardes, es diu Bona tarda; no es diu sellu, es diu segell...) i m'hi esforçava molt, moltíssim.

    En quant a l'escrit, el fet de llegir em va ajudar... escriure, consultar dubtes...

    Dins meu sentia rabia... de veritat, és una sensació d'impotència i frustració molt, molt gran saber que no escrius bé LA TEVA LLENGUA... A mi a vegades em "desesperava", estar buscant mentalment sinònims per una paraula que no sabia ben bé com es deia, quan en castellà ho sabia dir de tres formes diferent. A mi, el meu "nacionalisme", fa ja molts anys, em va néixer d'aquesta mena d'amor frustrat pel català... De saber que jo l'estimava però ell se m'escapava... I jo sabia que si a l'escola me n'haguessin ensenyat, ara no tindria els problemes que tinc... i constatar això em rebel·lava.

    Actualment, jo sé que tinc un castellà "culte" molt millor que el català. En català tinc menys vocabulari que en castellà... Trist, però cert... Però cada dia miro d'aprendre'n més. El meu català, tot i que -sincerament- crec que ha millorat moltíssim (en part gràcies als blogs) i que actualment m'atreveixo a qualificar-lo de bo, no és MOLT BO... i això em segueix fent mal.

    Jo no sóc una estudiant de català!! Jo sóc catalana! I el meu nivell de català no hauria de ser bo, hauria de ser PERFECTE, perquè és la meva llengua... Si jo fos francesa, anglesa o russa, estaria orgullosa del meu català. Però sóc catalana... i no el domino :-(

    En fi doncs, que jo també la vull tractar el millor que pugui... I, mira, a tall d'exemple, diré dues coses que he après no fa massa gràcies a amics catosfèrics:

    - En català no es diu "per supost" ni "per suposat" sinó "per descomptat"

    - En català no hem de dir mai "arrel de..." sinó "arran de..."

    En fi, que ja t'he pegat un rotllet dels meus, però no et queixis que ja sé que t'agraden ;-)))


    ResponElimina
  10. M'agradaria ser molt millor en això, però el meu aprenantatge va ser curt i no és el mateix fer-ho de gran.
    Però si que tinc que donar gràcies al bloc per tot el que m'ha permés millorar, i no deixar de fer-ho. La llengua m'agrada fer-la servir bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Usem la llengua...amb eficiència i per al que calgui! :D!!

      Elimina
  11. Jo podria explicar pràcticament el mateix que l'Assumpta o la Carme, per l'edat que tinc la meva educació va ser en castellà i a casa, catalans de Barcelona, és parlava un català ple de barbarismes i castellanades: el sello, el buzón, la acera, la taquilla... Els quarts i les hores encara em confonen. Em costa molt l'ortografia, el els pronoms febles, i fer un post o un comentari és molt més laboriós que si el fes amb castellà, doncs en castellà tinc molt més vocabulari i domino molt millor l'ortografia.
    Vaig fent el que puc... Però és ben trist!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs imagina't quin trasbals per als de Barcelona quan els diem que aquí fèiem sellons, o sillons, que ve a ser el mateix. En un llibre sobre l'Urgell, van posar de peu de foto, "traduït" al català normatiu, "Home fent butaques al torn de fang". Encara ric ara!! :DDDDD!!

      Elimina
  12. Sempre és bo tenir la voluntat de millorar. De vegades molta gent fa massa cas als correctors aquests que pengen en determinades pàgines i programes i no pot ser ja que estan ple d'errors.
    En tenim sort dels blogs.Ens ajuden en moltes coses, a millorar amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  13. llegir el comentari d'en garbi m'ha desbaratat el meu...ja no se que volia dir
    redeuuu!!
    jajajajajjajaj
    jo tambe soc autodidacta i cada dia miro de fer-ho millor
    faig servir les eines que tinc a l'abast i el blog es un estimul per tot plegat

    que descansis, Xexu

    ResponElimina
  14. Molt d'acord amb el teu post. Jo també vaig estudiar en català, és clar, i com que és la meva llengua i sempre he llegit molt, mai he tingut grans problemes d'ortografia (sempre n'he tingut més en castellà, amb les ges i les jotas i les bes i les uves dels nassos!). Amb tot, com que els meus estudis superiors tampoc no ho requereixen, sé que he anat perdent molt des que vaig acabar el Batxillerat. En aquell moment era capaç d'escriure llargues parrafades (o tot un examen de selectivitat) sense una sola falta, i ara, si més no, dubto i dubto amb moltes coses. Però bé, la gràcia és que em queda el dubte, i on hi ha dubte, es pot buscar una solució. El problema és quan les faltes o les expressions incorrectes ens passen completament per alt: llavors no tenim cap eina per arreglar-ho. Per sort, com deia, encara tinc força nas per adonar-me que he escrit malament una cosa, i buscar la forma correcta. Així que, d'una altra manera, jo també sóc autodidacta de la llengua. I és que si un vol, n'aprèn dia a dia. És l'única forma de no perdre-ho mai. Utilitzar-la amb seny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó Yáiza, sovint el problema és que ja ni tant sols som capaços de veure quan escrivint alguna cosa incorrecte. És exactametn això el que em fa por i no tant que utilitzem un catala més o menys normatiu

      Elimina
  15. Per cert, a tall informatiu per molts que dieu que no vau poder estudiar en català i que de grans us heu hagut de buscar la vida, hi ha cursos de nivell de català organitzats pel Consorci, que deuen estar molt bé. Els de nivells més baixos són gratuïts, però després el preu s'enfila que fa por... Aquí l'enllaç del seu lloc web:

    http://www.cpnl.cat/cursos-catala/

    També hi ha els llibres de l'editorial Castellnou (no em paguen res, però és que jo en tinc un a casa) amb teoria i exercicis per practicar (n'hi ha un per cada nivell).

    I va, jo aprofito l'avinantesa i faré com l'Assumpta. Deixo uns quants errors típics molt fàcils de solucionar:

    - En català ens llevem AL matí, fem la migdiada A LA tarda i dormim A LA nit. NO pel matí, per la tarda o per la nit.

    - Tenim una DECEPCIÓ (nom), però el verb és DECEBRE i l'adjectiu DECEBUT. No existeix "decepcionar" o "decepcionant"

    ResponElimina
  16. L'última frase del teu post ho resumeix molt bé: El català és la nostra llengua i per això en l'hem d'estimar i procurar tractar-la el millor possible.
    Però sense obsessionar-nos-hi. El català ha de ser una llengua viva i fer massa cas dels "puristes normatius" buscant la "perfecció" la pot convertir en una llengua anquilosada i, en conseqüència, morta. El millor pel català és que es faci servir molt i a tot arreu. És aquest ús freqüent (si escrivim en català, si llegim en català, si mirem televisió i cinema en català...) el que ens farà dominar-la cada vegada més i millor. Evidentment, això que acabo de dir no es pot fer servir d'excusa per excloure el nostre esforç personal i per no fer servir les eines que tenim al nostre abast. Els diccionaris, les gramàtiques, els correctors, etc hi són per ajudar-nos en aquesta tasca d'estimar i tractar bé la nostra llengua.

    ResponElimina
  17. Visca!!! Per fi et puc contradir en alguna cosa! :D :D :D No, no crec que la nostra benvolguda i maltractada llengua sigui complexa, difícil ni enrevessada, senzillament és que l'hem après malament i molt contaminada gràcies a 40 anys de rebre mastegots cada cop que la volies enraonar. Com a llengua materna la vaig aprendre a casa amb tots els "buçons, aceres, alfombres" i barbarismes que vulguis, però si els pares estaven escolaritzats en castellà, la tele només emitita en castellà, les cadenes de ràdio eren totes en castellà, només es publicaven llibres en castellà... quina gramàtica i quin vocabulari s'aprèn?

    Com a llengua d'escola no vaig tocar un llibre escrit en català fins que no tenia 10 o 12 anys i dues horeres lectives setmanals no fan miracles, per tant, fa uns anys, em vaig engrescar a fer un curs del nivell C per polir la llengua i aclarir alguns dubtes. En vaig resoldre molts i en vaig descobrir molts d'altres, per tant vaig fer un passet més i vaig fer el D. És dels cursos més macos que he fet mai: molt recomanable.

    Crec que hem d'estimar la llengua i fer-la servir sense complexos. Fem errades? Sí. I què. Si pares l'orella en comunitats monolíngües castellanes et fas creus de les puntades de peu que ells també donen a la seva gramàtica. Som parlants, no filòlegs!

    PS: Veus, la bioquímica, sí que deu ser l'hòs*** de difícil ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiiii!!! M'has animat amb això de les comunitats monolingües castellanes. Acabo de veure les notícies de TVE-1 perquè a TV3 fan Fórmula-1 (sense comentaris) i, parlant de la "Operación retorno" han posat "Se prevee el regreso de..." PREVEE, amb dues "E"!!! Aaaaggghhh!!! I ells són monolingües!! :-DDD

      Elimina
  18. L'has clavada amb aquest post! El principal problema de la llengua catalana (extensió d'ús a part) és la gran interferència que té amb el castellà que fa que formes autènticament catalanes caiguin en desús (per no parlar de paraules i expressions) en favor d'altres que tenen el seu origen en el castellà. Jo mateix, en aquest mateix afany que compartim d'intentar aprendre i utilitzar correctament la nostra llengua, sé que em requereix sovint d'un esforç extra. I és clar, hi ha molta gent a la que no els interessa gens fer aquest esforç i llavors ens trobem amb una gran massa de gent que, tot i utilitzar el català, li fumen unes patacades que fan por.

    Molta gent llavors diu que val més utilitzar-lo i després ja l'utilitzarem bé. Aquesta màxima la puc entendre en el cas d'un nouvingut que n'estigui aprenent, però en el cas de gent nascuda aquí (i no parlo de la gent més gran que no va poder ni estudiar-lo), que l'ha après a l'escola... doncs no ho accepto. És vergonyós el nivell escrit i, especialment, escrit de gent que ja ha estudiat plenament en català.

    I aquí m'agradaria tocar un altre tema que també trobo preocupant. És un tema que jo mateix fa un temps hi queia tot sovint però que ja me n'he cansat i intento anar corregint amb el temps. És aquesta mania que tenim els catalans de, mentre xerrem en català, anar intercalant frases, paraules, expressions, dites, el que sigui, en castellà (i no parlo del bueno o el vale, que també en podríem parlar). Parlo d'aquelles frases senceres que deixem caure en castellà, o paraules enmig d'una conversa en català vés a saber-ne el motiu. Abans jo reconec que ho feia bastant, però mica en mica ho vaig millorant. Si parlem en català, parlem en català i punt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius al darrer paràgraf és una cosa que a mi em treu de polleguera. Conec molta gent que ho fa, que t'està parlant en català i, de cop, et deixa anar un "así que, ya ves cómo estamos", segueix parlant en català, però després afegeix "y siempre me toca a mi cargar con el trabajo", continuen però van intercalant sovintet frases en castellà

      I no em refereixo al fet aïllat de deixar anar UN refrany, UNA cita, UNA frase, que igual ho podríem fer en francès, anglès o llatí si fossin molt coneguts... "cherchez la femme", "to be or not to be..." o "mens sana in corpore sano", em refereixo a estar tallant constantment el discurs en català per introduir frases senceres en castellà... i jo em poso negra, m'empipa moltíssim. Així que si dius que has deixat de fer-ho, ho celebro molt :-DDD

      Elimina
    2. Assumpta a vegades se t'encomana. Jo no ho feia mai, i procuro no fer-ho . La veritat és que vaig començar a fer-ho quan vaig canviar de feina fa uns 10 anys i vaig anar a treballar a Barcelona. A Girona, o almenys on jo treballava,no pasava. Quan veus que la gent canvia sovint de llengua , que fan servir sovint expressions en castellà se t'acaba encomanant. També és cert que sóc bastant desastre i de seguida se m'encomanen aquestes coses, també els accents quan vaig a alguna banda

      Elimina
    3. Hahaha no sé per què però sospitava que algú diria que això passa a Barcelona... ai, ai, pobre Barcelona, sempre al centre de la diana.

      Si algun dia vens a treballar a Tarragona també ho sentiràs :-DD

      Elimina
  19. La nostra llengua no és ni menys ni més complexa que altres , el que passa és que patim un llast, la proximitat incestuosa amb el castellà i el fet de no tenir un estat propi( a mi no m'agrada anomenar-la espanyol perquè l'idioma espanyol no existeix , en tot cas hi haurien els idiomes espanyols: gallec, català, euskera...castellà, espanyols perquè es parlen dins el territori d'això que anomenen Espanya ...bé és una dèria meva mai l'anomeno espanyol, ja m'enrotllo massa ....personalment cerc que les llengües són una cosa viva, hi ha moltes paraules dubtoses que hem adoptat en la parla i no només provenen del castellà sinó de l'anglès o d'altres.... jo no vaig poder aprendre català escrit fins que ja tenia uns vint anys i va ser per voluntat pròpia i ganes...a l'escola em van ensenyar únicament castellà, eren males èpoques pel català, en fi està bé mirar per escriure un català el més correcte possible però sense ser purista ....jo crec i constato que escrius prou bé en tots el sentits, contingut i forma....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Jo tampoc dic "espanyol"... es castellà, la llengua de Castella, imposada després a altres territoris :-)

      Elimina
  20. Ai, Xexu, és molt difícil no fer cap falta mai. A mi em passa el mateix, em molesta molt trobar-me una falta en els meus escrits, sobretot si ja els he penjat, no ho puc evitar. Els llegeixo, rellegeixo i cerc maneres diferents de dir les coses quan no estic segura que l'expressió sigui correcte, però també he de dir que pas gust fent-ho. És una manera d'aprendre i de millorar la nostra estimada llengua.
    Abraçadetes i bona setmana!

    ResponElimina
  21. Companys!, deixem de patir tots amb l'ortografia i els pronoms febles, parlem en castellà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 'Qué Dios nos asista! ¡Cuan sabia es vuestra opinión! Ciertamente, los pronombres débiles son enojosos en grado sumo y entrañan una especial dificultad para la gente del pueblo llano como nosotros. Hablemos, pues, en castellano, hermano, lengua de común conocida por todos los que habitamos en esta piel de toro (ostres, ara potser m'he passat i tot amb això de la "piel de toro")

      Aaaaaaaaaaggggh!! :-DDD

      Elimina
    2. Ostres, m'he deixat l'accent de "Cuán", abans això no em passava :-DDD

      Elimina
  22. A prendre pel sac l'ortografia Xexu, no t'has de justificar de res, saps que és el més important que escrius, i que ho fas amb català, amb falles o sense és igual!!!!!!!!! Fa pocs dies vaig rebre del meu pare (77 anys, no ha anat mai a aprendre el català, però et juro que estima la seva llengua i la defensa, es va posar a treballar de ben petit com molta gent). i em va escriure aquest correu
    Hola guapa per la radio he sentit
    Les arrruges es el rastre,
    hon ha pasat l´arada
    Me mirat al mirall,
    i he vist un precios
    camp llaurat
    Mols petons Joan
    L'he escrit literalment, l'he copiat ja has vist les errades ortogràfiques, però saps el valor que té?, Aquí vaig! el més important és el que expliques, el que dius i com ho dius, amb errades o sense. És absolutament igual, deixo estar....saps els problemes que tinc jo amb els pronoms febles, dieresi..i altres cosetes estupendes de la normativa del català, i això que tinc el nivell C! Contenta de llegir-te i de passejar com sempre per "casa teva"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maquíssim Marta!! :-)) Tant el text, com el gest d'enviar-lo, com tot el teu comentari :-))

      Ostres, XEXU, perdona que estic aquí ficant-me per tot arreu, però és que aquest post és... no sé... molt, molt important. És un tema que a mi m'arriba molt, molt.

      Elimina
  23. Jo faria com l'Assumpta, que em ficaria en més d'un comentari però intentaré resumir aquí la meva opinió. Suscric el que diu en McCabeu i també el que diu l'Elfreelang. La nostra llengua no és més difícil que altres, té el problema de la proximitat del castellà que a vegades la contamina, però també sovint ens surt aquesta vena purista que no tocaria i ens fa pensar que alguna cosa és incorrecta pq s'assembla al castellà i no és així. Per exemple, ens sembla que està més ben dit got que vas i són tots dos correctes. Jo intento no fer faltes, perquè m'estimo la meva llengua i perquè m'agrada fer les coses ben fetes, però sovint se m'escapa alguna cosa i si me n'adono intento corregir-ho perquè em fa molta ràbia, però t'asseguro que no em faig l'harakiri. I si he d'intercalar una frase en castellà, tampoc tinc cap problema, ho faig i sense valorar menys el català. Crec que la convivència hi és i ens ha de servir per créixer, no només per tirar-nos els plats pel cap. Ara, el dia 11 seré a la Plaça Catalunya per demanar la independència la primera. Una cosa no treu l'altra. Oi que ens entenem?
    I tu no pateixis que segur que encara et fa supurar el comentari d'aquell "semideu" impresentable de l'altre dia i no val la pena, de veritat. Jo et trobo un català molt correcte i escaient.

    ResponElimina
  24. Com he gaudit contestant els comentaris d’aquest post. M’heu donat molta feina, lladres. Però el tema és molt interessant, i tots els altres temes derivats que han sortit també. En alguns punts estem d’acord, i en altres no, a més cadascú té la seva pròpia idea de com ha de funcionar la llengua. He mirat d’argumentar els punts en els que estic en desacord amb vosaltres, m’encanta poder-ho fer. Amb el debat aprenc molt. Gràcies a tots per aquests comentaris plens d’arguments i de punts de vista interessantíssims.

    Mireia, recordo els teus posts d'expressions oblidades, això no ho contempla el post, però també és important. Fem servir dites i paraules en espanyol i deixem de banda les nostres pròpies, i això no pot ser. Això sí que requereix un bon esforç, ja que de vegades sembla que les diguem per la força, però ja saps que l'ús acaba fent les coses normals. És el que té parlar una llengua complicada, per fer-ho bé cal posar-hi molt de la nostra part. Això de les hores és un bon exemple, de vegades tirem per la manera fàcil, que és la incorrecta, és clar.

    Alba, com sempre, jo parlo per mi, és la meva voluntat mirar de millorar cada dia, i aprendre el que pugui. De vegades serà possible, i de vegades no. Si no hi tens interès, no passa res, altres coses ja t'interessaran. Tampoc no trobo que et faci falta escriure amb més cura de la que ja tens, no te'n surts pas malament.

    Carme, que bona minyona que eres! Però bé, ja ho sabem d'altres vegades que n'hem parlat. La meva cal•ligrafia era i és molt irregular, però la conclusió final era que la lletra s'entenia prou, per tant, menys queixes. La veritat és que em meravella el teu català, precisament perquè per edat vas estudiar en espanyol per força. Llegint-te, no ho hagués dit mai. Això em diu que l'esforç per aprendre que has fet ha estat gran, però segur que també de molt bon grat, perquè també es nota que t'estimes el català, i està clar que el tens per bandera. Els teus fills sí que van estudiar en català, per tant les seves eines són perfectes per aprendre, conserva aquests llibrets, i tant!
    No tindries per què ser mala correctora, els errors propis són difícils de veure, precisament pel que dius, perquè sabem què hi ha de dir i el nostre cervell hi passa per sobre. Per això va molt bé repassar una cosa un temps després d'haver-la escrita, el dia següent, per exemple. Quan no ho tenim tan fresc llegim el que hi posa, no el que creiem que hi posa. Per cert, que m'ha encantat la teva manera de dir-ho. I res, segur que detectes errors dels altres, i per tant pots ser correctora d'aquests. A tu que et corregeixi un altre!

    Sergi, no estic pas en desacord amb el que dius, al contrari, això mateix jo ho he defensat molts cops. La llengua és viva, s'ha d'adaptar als nous temps, i penso que els parlants hi tenim molt a dir, no només els lingüistes. Quan el poble fa servir majoritàriament unes formes, són aquestes les que s'ha de valorar d'acceptar, i no unes altres que sonen més bé i són més diferents, que de vegades sembla que és el que fan. El problema és que si vols fer servir la llengua no et pots prendre la justícia pel teu compte. Tots ho fem una mica, per exemple, jo no vull fer servir 'apunt' per dir 'post', perquè no, perquè això no ho deia ningú fins que ho van fer normatiu, i a més penso que un apunt és una altra cosa. Però en termes generals, no som nosaltres qui fem avançar la llengua, nosaltres fem la pressió de l'ús, però són els lingüistes els que diuen què és correcte i què no. Per altra banda, no es que m'estigui referint només a coses que diem malament per sistema, sinó a normes del català que desconeixem, o que desconeix el gran públic, i per això fem servir el que tenim més a mà, que és la forma espanyola. Finalment, dir-te que on més flexible es pot ser és amb la parla, aquí sí que no m’hi miro tant, però per escrit penso que s’ha de ser més estricte. Això val per tothom, joves i vells.

    ResponElimina
  25. Cantireta, s’ha de ser flexible, això segur. Però una mica sí que hem de seguir les normes, no? Que per això estan.

    Zel, l’avantatge de ser mestre és que et pots reciclar contínuament, i ensenyant també aprens tu, dia a dia, i evites que se t’oblidi. Sobretot si tens la voluntat i l’interès d’ensenyar bé la llengua a les generacions que estàs formant, és important.

    Dafne, aquest post ve a tomb de moltes coses, coses de les que m’adono dia rere dia, no només es deu als recents atacs rebuts. Explico com em sento al respecte i quina és la meva voluntat, explico també que hi poso esforç, però naturalment no sóc infal•lible. El cas és que penso que ningú no ho és. No vull justificar-me, només explicar la meva manera de pensar. Potser això demostra també que els atacs em toquen allà on fa mal, perquè justament intento el contrari. Comentes un punt molt cert, el que en sàpiga més que ajudi. Generalment he observat que aquells que més en saben, els que són uns autèntics cracks en una matèria, sempre ajuden i sempre estan disposats. Són els segons o les mitjanies, els que es creuen els millors, els que no ajuden i encara et fan mofa si no ets prou bo. Però això ja és un altre post, que de fet segur que ja he fet algun cop, perquè no respon només a la llengua, penso que es compleix sempre en tots els àmbits. Almenys jo m’hi he trobat.

    Gatot, ja he contestat a en Sergi que estic d’acord amb que la llengua no es pot estrènyer i que cal ser flexibles, però això ha de ser sobretot en el llenguatge oral. Penso que parlant ens prenem moltes més llicències i les accepto perquè això sí que és fer servir la llengua, no cal parlar com un manual, perquè ni quedaria creïble ni crec que ningú ho pogués aconseguir. Per escrit és diferent, en la meva opinió cal que siguem molt més estrictes, tant com puguem.
    Hi ha gent negada per les llengües, ja ho pots creure. A Sala Martín no l’he sentit massa, però a Cruyff sí, i aquest home no n’aprendria ni en un milió d’anys.
    T’agraeixo els enllaços, totes les eines que puguem tenir a l’abast són bones. Jo sí que vaig estudiar en català i sóc un afortunat. No amagaré que sóc una mica mandrós, però quan es tracta de la llengua, quan alguna cosa no em quadra la busco, sempre estic preparat per aprendre a fer-la servir millor. En definitiva, és una qüestió d’interès i voluntat. A qui li sigui igual, no cal que s’hi esforci, però si t’estimes la llengua no ho deixes passar.

    Assumpta, començaré pel final. M’agraden els rotllos perquè sempre aporten molt. Només pel fet que algú inverteixi una bona estona en comentar un post ja em fa sentir molt content i orgullós del meu blog. I bé, cap novetat que tu t’enrotllis, però sempre aportes. Llegint el que expliques, em sembla del tot inversemblant. Tu tens un mal català? No ho crec pas. Em crec que t’hi hagis hagut de barallar molt per assolir el nivell actual, i entenc que aprens una mica més cada dia, però com fem tots, d’altra banda. Ara que m’hi vaig fixant, no hi ha dia que no descobreixi una cosa o altra, i que miri d’incorporar-la al meu bagatge, i això és fantàstic. De faltes i d’errades gramaticals, lèxiques i de les que siguin tots en fem. Alguns més que altres, naturalment. Primer perquè alguns hem tingut la sort de poder estudiar en català i tenir una bona base, però això no és garantia de res, creu-me. Tinc companys de l’escola que dubto que el seu català pugui ser una desena part del que és el teu. Però si t’interessa, si estimes la teva llengua, t’hi esforces i l’aprens. A mi em serveix tenir el corrector posat, és clar, si no se m’escaparien moltes coses. Però també m’adono que quan escric algunes paraules m’aturo dubtant unes fraccions de segon i llavors ho escric bé. Aquestes són paraules que des de sempre escrivia malament, però que en algun moment vaig aprendre i ja les porto dins. Això no fa que deixi de dubtar en el moment concret d’escriure, però acaben anant com toca. Continua a baix

    ResponElimina
  26. Bé, la conclusió és que tu has assolit un nivell envejable de català, com altra gent de per aquí, la Carme, sense anar més lluny, que tampoc no va estudiar en la nostra llengua. Penso que el teniu millor o almenys igual que algunes persones que haurien de tenir-lo immaculat, res a envejar. Pensa que jo llegeixo molta gent i m’hi fixo, et dic veritat.
    Bons exemples els que cites al final, podríem anar fent una llista. Cada dia aprenem, ja et dic, i val la pena recordar totes aquestes coses. Però si sóc sincer, no acabo de veure clar això de l’arrel i l’arran. Em pots posar un exemple que pugui generar confusió com per confondre una per l’altra?
    Per cert, contesto a l’Elfreelang una cosa que potser t’interessa, que és cosa meva, però penso així. T’ho dic perquè tu li dones suport a ella.

    Sr. Gasull, el blog és una bona eina perquè si el volem fer bé hem d’esforçar-nos en temes lingüístics. Cadascú ho fa al nivell que pot, però la gràcia és que no deixem d’aprendre mai, sempre estem llestos per millorar.

    Glòria, et puc contestar el mateix que a l’Assumpta. Potser sí que fas alguna errada, però l’esforç que heu fet tots els d’aquesta generació és molt evident. El problema d’escriure un post així és que sembla que ho vulgui fer una llei universal, però no. El que explico val per mi, i per qui s’hi vulgui sentir identificat. Tothom fa el que pot, i per ser que no heu estat escolaritzats en català, el vostre nivell és òptim. A més, jo agraeixo molt que tot sigui en català, potser ho tindríeu més fàcil en espanyol, però l’esforç d’escriure en la nostra llengua s’agraeix. Si et serveix de consol, taquilla existeix, però només aplicat al lloc on et venen els bitllets per alguna cosa. És ben cert que a Barcelona parlem amb molts barbarismes, però una cosa és parlar i l’altra escriure’ls.

    Maria, jo reconec que tinc el corrector posar i això m’ajuda a que no se m’escapin massa errades, però acaba servint més per detectar errors d’escriptura, més que faltes. En faig, però estic content que no siguin massa. I si en faig alguna, el corrector m’avisa. Suposo que tu et refereixes a traductors automàtics. Són molt perillosos, poden anar bé molts cops, però quan posen una cosa malament, canta molt.

    Sargantana, com ja deia més amunt, el blog és un bon estímul, perquè ja que escrivim, intentem fer-ho bé. Cada dia s’aprèn, ajuda molt llegir en català i fixar-se en els altres, encara que els altres tampoc són infal•libles, és clar, però quan veus algú que escriu alguna cosa diferent que tu, és interessant anar a comprovar en alguna eina de les que disposem qui té raó. Així s’aprèn molt.

    Yáiza, sempre diem que no, que l’espanyol no ha estat maltractat a casa nostra, però sincerament, jo l’escric malament, no és la llengua en la que penso i no me’n surto massa i faig moltes faltes. El cas és que m’és igual, en sé prou i de sobres per comunicar-me oralment i per escrit amb qualsevol. En el que vull ser una miqueta millor cada dia és amb el català. Dubtar no és cap problema, és el que dius. Hi ha dos camins, posar-ho de qualsevol manera, a veure si cola, o buscar la forma correcta. Amb aquesta segona opció, que és la meva i la teva també, s’aprèn molt. Algunes ens passen totalment per alt, i llavors és difícil. Em sembla que el meu nas ja no ensuma com abans, o potser hauria de dir que mai no ha ensumat massa bé. Hi ha errades que tenim molt ficades a dins, com diuen altres comentaristes, per tots els anys que el català va estar reprimit. Alguns temes de vocabulari són fàcils de detectar per aquells que ja vam estudiar en català, però hi ha construccions que ni se’ns passa pel cap que puguin ser incorrectes, fins que un bon dia ensopeguem amb un diccionari o una gramàtica. Són errades més subtils, però errades al cap i a la fi. Continua a baix

    ResponElimina
  27. Jo no diria que nosaltres som autodidactes a la manera d’altres comentaristes, la nostra base era, en teoria, molt més àmplia que la seva, que en molts casos van haver de començar pràcticament de zero. Però aprendre cada dia és una molt bona cosa, i espero seguir-ho fent.
    Gràcies per les eines i recursos que proposes, segur que seran de molta utilitat a aquells que tinguin ganes de mirar-los. I també pels apunts lingüístics, la segona la sabia, però la primera no et pensis que la tenia tan clara. L’he apresa recentment.

    McAbeu, molts cops he defensat aquesta postura i sembla que amb aquest post em contradigui, i no és així. No demano que tothom parli i escrigui a la perfecció el català, el que dic val per mi, que per sort tinc un nivell que considero acceptable, i que em permet millorar dia rere dia. Tinc ganes de saber-ne més, i sobretot de fer bé les coses que faig malament, especialment per escrit, que en la parla penso que s’ha de ser molt més flexible. Ara, pel que fa al gruix de la gent, també penso que és molt millor no fer servir un català tan extremadament correcte i normatiu si això ha de fer passar les ganes d’emprar-lo. El que importa és l’ús, si s’ha de polir, ja es farà. Però girar l’esquena i no fer-lo servir perquè no se’n sap, això és el que s’ha d’evitar. Millor malament que inexistent. Alguns et diran que no ens podem conformar amb això, que hem d’exigir l’excel•lència. A aquests jo els dic que no tothom és igual i que probablement ells s’han pogut formar en català i ho han tingut molt més fàcil. Molts han fet esforços per assolir un bon nivell quan no havien après gens ni mica de català a l’escola, i a aquests poca exigència, i totes les felicitacions del món per la gran tasca. És un miracle que una llengua tan maltractada hagi sobreviscut, i és gràcies a aquells als que se’ls va prohibir, que han aconseguit que les noves generacions el tinguem molt més a l’abast.

    MontseLladó, maleïda, argumentes tan bé que seré jo el que no et podré contradir! Bé, mantinc que el català no és una llengua fàcil, almenys penso que és molt més difícil que d’altres que tenim a l’abast. Potser en vocabulari no, però en gramàtica crec que és molt més complexa que l’espanyol, i sobretot que l’anglès, que és una llengua facilota. És clar que el català és la nostra i la portem dins, però pensa en algú que ve de fora i l’aprèn de zero. Parlar-la bé, i sobretot escriure-la bé em sembla molt costós.
    A banda d’això, estic molt d’acord amb tu i et felicito pels esforços que has fet, que segur que per tu han estat de molt bon grat, per assolir un nivell de català tan òptim. Entre els que ens anem llegint sempre em fixo en com escriu cadascú i generalment els teus textos són immaculats, deixant de banda que m’encanta el que expliques i com ho expliques, la teva correcció és admirable. I encara t’atorgo més mèrit després de conèixer el teu procés d’aprenentatge.
    Hem estat molt temps contaminats per l’espanyol, i encara continuem així. Naturalment, pels espanyols no era una contaminació, ells pensen que aquí hauríem de parlar la seva llengua i punt. El problema és que en tenim una de pròpia que és molt potent i que s’ha resistit a desaparèixer, tot i que en algunes èpoques hi havia afició a fer-ne desaparèixer els parlants.
    Sóc conscient que molts monolíngües maltracten també la seva llengua, quan podríem pensar que una de sola hauria de ser més fàcil. Però ja saps que hi ha destralers a tot arreu, i sobretot gent que no té cap interès en la llengua, que és un patrimoni cultural molt important d’un país (i del que no és [encara] un país).
    No et pensis, cadascú troba assequible les coses que li interessen, o a les que ha dedicat un bon temps. La bioquímica pot ser extremadament complexa, però és tan distreta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, sí, és tan distreta la bioquímica!! El que ens estem perdent, MONTSE!! :-DDD

      Pinta una mandala, XEXU, això sí que és distret! ;-))))

      Elimina
  28. Porquet, hi ha dues vessants en això que dius. La primera és la de la gent que tenim interès en fer servir la llengua correctament. Et poses a escriure i de sobte dubtes de si una paraula o expressió s’escriuen d’una manera o d’una altra. Pots posar-ho de qualsevol manera i continuar, però si tens eines per assegurar-te que estarà ben escrit, per què no utilitzar-les. Jo ho faig, i estic segur que tu també. No em quedaria tranquil sabent que una cosa està mal escrita i que l’he deixada estar. Una altra cosa és que escrigui una construcció malament i ni me n’adoni, ni em generi cap dubte, però aquí va el procés d’aprenentatge. La segona vessant és la de la gent que no té interès, que fan servir el català de qualsevol manera. No és la teva opció ni la meva, i et pot semblar pitjor o millor, però no creus que sempre és més recomanable fer servir el català, encara que no sigui perfecte, que senzillament no fer-lo servir? Ja ho hem comentat més amunt, però jo penso que sí. Tenint en compte que ningú no escriu perfecte, hem de ser tolerants amb els que ho intenten també.
    Això que dic no val per aquesta gent que han estudiat en català per edat i no els dóna la gana de fer-lo servir ni per escrit ni parlat. Però és que aquests ja no els compto, senzillament no els dóna la gana. Jo he insistit a alguna gent perquè em parli en català, per practicar, però l’èxit és escàs. De vegades hi ha sorpreses, però és el que deia, no els dóna la gana. Què vols, fins i tot hi ha gent que vota al PP, no?
    Saps una cosa? Jo solc fer servir l’espanyol quan dic ximpleries. Si introdueixo alguna frase o paraula en espanyol és per fer broma, per fer mofa. És clar que algunes dites ens surten directament en l’altra llengua, però se’ls ha de buscar alternatives en català. Ho intento, però algunes francament no sé com es tradueixen, vull dir quina és l’equivalència. Mica en mica, que hi ha dites i expressions per tot. El que s’ha de fer és que no es perdin les que existeixen i sabem que existeixen. Te’n diré una que intento emprar sempre, en comptes d’allò de ‘a quien madruga...’, podem dir ‘qui matina fa farina’. A que és maca?

    Elfreelang, personalment sí que penso que tenim una llengua complexa, però això també la fa molt bella. A mi l’espanyol i l’anglès em semblen normativament més senzilles, però potser és perquè no les he estudiat tant, qui sap. T’explico això de dir sempre espanyol, perquè és un bon punt. La meva postura no se sustenta massa, i estrictament hauria de dir que tu tens raó. Però jo no entenc el català com una llengua espanyola, entens? Catalunya per un cantó, i Espanya per una altra. Igual que sentim molts respecte la divisió territorial. Oi que tu no et sents espanyola? Per què penses que parles una llengua espanyola? Doncs sigui com sigui, jo penso que el català no és espanyol. A Catalunya, parlem català. A Espanya, per regla de tres, deuen parlar espanyol, la seva llengua. Ja sé que en el seu territori se’n parlen d’altres, però no és el meu problema, francament. Ja es queixaran ells si volen. Podem dir que a Espanya es parla castellà, d’acord, però espero que entenguis el meu raonament, sigui o no sigui vàlid, és el meu i intento complir-lo. No és altra cosa que una manera de separar més les coses. Ells diuen que a Espanya es parla espanyol, oi? Doncs jo els dono tota la raó. Per mi com si se’l confiten. Perquè Catalunya no és Espanya. Ai, que m’exalto...
    Els manlleus lingüístics no són mala cosa. El problema és que hi ha unes normes per fer servir la llengua, i si ens saltem aquestes a la torera i fem passar per davant unes normes que no són les nostres, estem perjudicant la llengua. Fins i tot m’atreveixo a dir que el català té alguns defectes de vocabulari que han estat suplits per paraules d’origen espanyol, i amb tota la raó, perquè s’escauen molt més. Doncs aquestes jo les acceptaria, perquè és un manlleu i pot beneficiar. Però no podem acceptar-ho tot. Oralment ens podrem prendre moltes llicències, però per escrit s’ha d’anar amb cura, i això miro de fer. Continua a baix

    ResponElimina
  29. D’errades segur que en faig, darrerament que m’hi fixo més et puc assegurar que en detecto (o me’n detecten) moltes, però el fet de tenir una bona base fa que el conjunt quedi força polit. En el teu cas, i donada la teva capacitat de jugar amb les paraules, ningú no diria que vas aprendre escriure el català amb 20 anys. Qualsevol podria pensar que portes un diccionari i una gramàtica gravats al cervell!

    Ventafocs, no et lamentis per fer faltes, pel que expliques, la teva manera de procedir és ben semblant a la meva, i segur que a la d’altres, i per tant no puc pensar que estigui malament, és clar, si és com faig jo! Segurament no està al nostre abast, perquè no soim estudiosos de la llengua, escriure de manera perfecta. Però sí que ho està esforçar-nos tant com puguem a no fer errades fàcils d’evitar. Continua així, que te’n surts molt bé.

    Jpmerch, si fos d’aquesta mateixa idea m’hagués estalviat aquest post i unes quantes hores de respondre comentaris!

    Marta, em sap greu, però aquest cop no puc estar d’acord amb tu. Bé, naturalment no restaré valor, al contrari, a l’acte del teu pare. La veritat és que a banda de l’esforç de transcriure en català, el detall és preciós. Hi ha molts casos en que l’ús del català té un valor especial, i un d’ells és el de la gent que no va poder estudiar en català, com hem fet generacions posteriors. És natural que aplaudim els intents de fer servir la llengua que estimen, i que no siguem estrictes amb la correcció, perquè ja fan prou. Però si jo escrivís com ho fa el teu pare, jo que vaig estudiar en català, que sóc catalanoparlant des de sempre, que llegeixo sempre que puc en català, et fixaries només en el que miro d’expressar? Com a poc, pensaries ‘pobre nano, mira que té bones idees i que s’hi esforça, però no arriba, eh?’. No seria el mateix. Potser no em caldria ser tan curós, o mirar de ser-ho, que també fallo, però el contingut no ho és tot. A més, m’agraden les formes, a la meva llengua la vull tractar bé, tan bé com em sigui possible, tenint en compte que sóc de ciències, i per això miro d’aprendre cada dia, es noti o no es noti. És important per mi que us agradi el que explico. També és important per mi que no penseu en la meva ortografia, senyal que no és una cosa que destaca per mal. I si no us adoneu de les millores que vaig introduint, tampoc no passa res. És una opció de millora personal que vull tirar endavant.

    Laura T., segueixo mantenint, com ja he fet en altres respostes, que la nostra llengua sí que em sembla més complexa que altres com ara l’anglès o l’espanyol. Però que no la fem servir més bé no és culpa d’aquesta dificultat, tampoc no estaríem parlant de xinès. Molts cops és per la contaminació de l’espanyol que dius tu. I sí, ben cert que també hi ha efecte rebot, quan una cosa ens sona massa espanyola, per força ha d’estar malament, i no és així, en tenim múltiples exemples. Naturalment que no cal fustigar-se per fer errades, convivim amb dos idiomes, i per més que diem, els emprem els dos cada dia, i un d’ells més del que ens agrada reconèixer. A més, cagar-nos tant en ell és donar-li una importància que després volem treure-li, així que ens tirem pedres a nosaltres mateixos. Assumir això no té a veure amb el sentiment català, de gent que assistirà a la manifestació n’hi ha de moltes menes, però la llengua és un patrimoni, un fet identitari, i els que en sabem perquè l’hem estudiada o perquè ens hi hem esforçat, està bé que intentem ‘purificar-la’ una mica. Això és especialment important en el llenguatge escrit, penso.
    No et creguis, és clar que no em va deixar indiferent aquell comentari, però a l’hora de decidir-me a escriure aquest post hi han intervingut altres factors, sobretot el fet que una persona m’està fent veure errades gramaticals que cometo sense adonar-me’n, que les faltes sí que les vaig detectant, i n’estic aprenent força, o ho intento.

    ResponElimina
  30. Ostres, tu!! Crec que has batut el meu rècord de Quick Blogging amb aquestes respostes!! ;-))

    L'exemple "arrel de..." i "arran de..."

    A Madrid s'ha ocasionat un bon rebombori ARRAN DE les declaracions de Cristiano Ronaldo dient que està trist.

    La confusió ve perquè traduïm del castellà "a raíz de..." i com "raíz" és "arrel" doncs diem "arrel de..."

    (Per cert, que aquesta me la va ensenyar en MAC, un dia que per mail li vaig dir malament i, després, vaig afegir que no sabia ben bé com es deia... i ell em va contestar que ho havia buscat i que era "arran de...") ;-))

    Per cert, que bo això de Cristiano Ronaldo... hehehehe ara deu estar gelós del fitxatge d'Essien o dels golassos de Falcao i que la gent digui que aquest també li passa al davant :-)))

    Ah!! M'ha fet molt feliç llegir que consideres el meu català de bon nivell!! Smuaaaaaaaaaaac!!
    La veritat és que ha millorat molt, molt des de que tinc el blog perquè, com tinc tantíssims dubtes, busco moltes paraules, moltes expressions... Però el problema és justament aquest, que he de pensar molt per fer-ho acceptablement bé (tot i així, segur que s'escapen errades). Si dubto d'una paraula, doncs en busco una altre... i en castellà no dubtaria, això és el que trobo trist. Mentalment estic tota l'estona seleccionant la forma de dir les coses que em plantegi menys dubtes.

    Ah! Entenc la teva forma de veure les coses castellà/espanyol. Durant un temps jo també deia espanyol per dir que si l'espanyol NO és la meva llengua és perquè jo NO sóc espanyola :-)) Però finalment he arribat a la conclusió que Espanya no existeix, és una ficció política i, per tant, és impossible que tingui una llengua :-DDDD

    Jo crec que hem de dir castellà perquè, històricament, és molt més correcte. La llengua de Castella per una banda i la llengua de Catalunya per l'altre. Després, "la seva", la castellana, ens l'han imposat a un territori on NO ÉS PRÒPIA, perquè AIXÒ NO ÉS CASTELLA. Com que això NO és Castella, que és Catalunya, la nostra llengua és el CATALÀ :-)

    Dit això, he de reconèixer que a mi m'encanta tenir un bon nivell de castellà. Em sap greu la forma en que l'he aconseguit, però ja que el tinc, doncs millor. És una llengua que m'agrada (Com diu en Tusón, les llengües no tenen "culpa" de res. El castellà no és "dolent", ni "culpable"... els dolents i els culpables són els que ens l'han imposat i els que el veuen superior al català... però un idioma, en sí mateix, és absolutament innocent)

    I també m'agrada molt el francès i l'anglès... i seria feliç podent-los parlar amb fluïdesa...

    Ara bé, LA MEVA, la que M'ESTIMO, és la catalana... i és la que voldria parlar millor, la que voldria escriure sense dubtar, la que voldria utilitzar amb la més gran fluïdesa... i això no ho puc fer... snif.

    Això sí, no em rendeixo! Cada dia n'aprendré una mica més!! :-)))

    ResponElimina
  31. Això potser és un comentari al marge, però m'ha vingut al cap i aquí hi escau. Una vegada un amic (llavors era un desconegut) em va preguntar: Y tu de dónde eres? I la meva resposta va ser: Digamos que pienso y rio y lloro en catalán. Em va sortir aquesta definició amb la qual volia dir el que em fa vibrar és en català. Però també he de dir que m'encanta saber bé el castellà. Per molta ràbia que els faci, juguen amb desventatge i això els fa una ràbia! Efectivament, com diu l'Assumpta que va dir el Tusón, les llengües no tenen culpa de res, sinó els que les fan servir d'excusa per a fer mal.

    ResponElimina
  32. Ui, he posat "I també m'agrada molt el francès i l'anglès... i seria feliç podent-los parlar amb fluïdesa..." i això està malament. És que anava a posar només el francès, per això vaig escriure "m'agrada" en singular. Després vaig pensar que l'anglès també m'agradaria molt parlar-lo bé (tot i que, com a idioma, m'agrada més el francès) i res, que vaig posar el verb en singular però, després d'afegir "anglès", ho havia d'haver canviat i posar el verb en plural :-)))

    ResponElimina
  33. Jo en faig moltes d'errades. Especialment quan escric ràpid. No m'agrada gens ni mica però poso per davant el dir la meva. També intento corregir-me però les lletres mai ha estat el meu territori i a més, per on en vaig criar, vaig recuperar el català de grandet. De petit un 99% era castellà i la seva influència és molt forta. L'important és mantenir-lo viu i anar millorant. Aquestes manies per fer-ho tot bé a la primera i des de sempre és una utopia i porta a llocs equivocats.

    ResponElimina
  34. Xexu, arribo tard... El que dius en aquest post diu molt de tu i del respecte que tens per la llengua. Jo sóc correctora lingüística i de vegades no m'agrada perquè em sento com si estigués imposant una norma. És lògic que existeixin unes regles/pautes mínimes en cada llengua (ortografia, morfologia i sintaxi), però en català i en espanyol tenim una acadèmia al darrere que ens diu què és correcte i què no, i ens obliga a aplicar uns criteris, de vegades, massa inflexibles. Això és potser el que ens crea més angoixa. Hi ha paraules o formes gramaticals que no s'accepten però que són ben genuïnes en català. Cada vegada que n'haig de corregir una em fa mal el cor. I és que quan llegeixo literatura o blocs m'agrada trobar-hi construccions lliures (que no han de ser necessàriament calcs de l'espanyol ni barbarismes) que fan créixer la riquesa i els matisos de la llengua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, i jo també faig faltes i m'equivoco, no sóc un robot. Això hi ha gent que no ho entén... però tu no ets correctora?? Sí, i què?

      Elimina
  35. Arribo tard i la veritat no sé ben bé què afegir. Estic d'acord amb el post i els comentaris.

    I mira que en faig un munt, de faltes!!! i quan les veig em fa una ràbia!! el català em va costar molt a l'escola i amb el pas a la universitat, que era la majoria en castellà, buf, ara faig moltes, moltíssimes. I mira que treballo en una institució on he d'anar amb molta cura. Imagina't, sovint repasso dos i tres vegades els escrits, sobretot quan son a la ciutadania. I quan veig alguns escrits que fan alguns companys... buf, em moro de vergonya.

    Per això, per millorar i refrescar un munt de normes que he oblidat, fins i tot m'he plantejat treure'm el nivell D! xò el cert és que també fa mandra. Si vols millorar el teu català, xq no ho fas?

    Això si, hi ha una cosa. Una llengua no és immutable, canvia com van canviant els temps. S'adapta a la manera de fer, als costums i a les realitats. Voler-se quedar atrapat en un català de fa un segle crec que també seria un error.

    ResponElimina
  36. Xexu, penso com tu, vaig tenir un rampell dels meus l'altre dia, sóc així. Jo també penso que hem de mirar d'escriure bé el català, de forma correcte...tot el que diuen els comentaris, ens hi hem d'esforçar...però el que em sap greu és que per una maleït comentari, s'organitzi un enrenou, i un post que llegeixo que sembla una justificació.Fins aviat!

    ResponElimina
  37. Assumpta, no et pensis, si no recordo malament, un cop vaig haver de fer 8 comentaris de resposta, però no em facis dir quan, segur que vaig haver de beure molt per oblidar-ho. Em porteu molta feina, però és tan genial rebre aquests comentaris tan argumentats que no puc fer més que contestar d'aquesta manera. Gràcies per l'exemple que em poses, ara ja entenc l'ús aquest d'arran. Ara mateix no et sabria dir si hauria comès aquest errors, però ara ja no el cometré, és clar. La tristesa del Ronaldito és la nostra alegria. Si marxa del Madrid jo penso que els aniran millor les coses, sincerament, però almenys no l'haurem de patir, ni sentir, ni veure. Un descans, vaja. És més ximple que fet d'encàrrec.
    No tens pas mal nivell, de vegades se't veuen errades, però no pas tantes com a altra gent. L'esforç que hi poses és cosa teva, tu vols fer-ho bé i t'hi deixes la pell. No hi fa res que un altre ho tingui molt més fàcil i no s'hi hagi d'esforçar tant, el que compta és que el resultat final és òptim.
    Sóc una mica tossut amb això de l'espanyol, ja ho sé, però en realitat teniu raó, hauré de mirar a veure si baixo del burro i dic castellà en llibertat, que en definitiva només és una manera de dir-ho, oi? Tots sabem a què ens estem referint. Lligo això amb la darrera part, és evident que les llengües no tenen culpa de res, la culpa és dels parlants que som molt capquadrats de vegades. Saber parlar moltes llengües és un privilegi a l'abast de molt pocs, potser cada cop més gent parla diversos idiomes, però no ens hem d'estirar els cabells perquè parlem espanyol. És part de la cultura que tenim. Del que ens queixem és de com l'hem arribat a conèixer tant, per ser que per nosaltres hauria de ser una llengua estrangera, però nosa, el que es diu nosa, no ens fa. Ens obre la porta a molts llocs del món, oi? Té avantatges ser bilingüe. Però és clar, jo voldria que aquí només tinguéssim una llengua oficial, i després que en coneguéssim totes les que sigui. Seria fantàstic que Catalunya fos com aquests països d'Europa on parlen la seva llengua i com a segona tenen l'anglès i el dominen a la perfecció. Qui sap si en un futur...

    Laura T., com ja li eh dit a l'Assumpta també, no ens fa nosa saber espanyol, és part de la cultura i els coneixements que tenim. Les llengües no són dolentes ni molt menys, i quantes més en puguem dominar, molt millor. Una altra cosa és que la llengua en la que vivim sigui el català, sens dubte és en la que m'expresso millor, en la que penso i en la que somio. No ens hem d'amagar d'això, com tampoc no ens hem d'amargar perquè en coneixem una altra. Ja que ens l'han imposada, ara en podem treure profit.

    Jordi, no penso que es pugui fer tot bé a la primera, se n’ha d’anar aprenent. Primer s’ha de tenir la voluntat, especialment si no has tingut les facilitats d’estudiar en català, o si el teu entorn sempre ha estat castellanoparlant, però un cop t’hi poses, anar millorant és cosa relativament fàcil. Si en saps poc, millorar sempre és ràpid. És més difícil quan ja tens molta base, perquè llavors és retocar detalls, i no hi penses fins que no hi ensopegues. Millorant cada dia, aquest és l’objectiu.

    ResponElimina
  38. Sílvia, no sabia que ets correctora, per més errors que puguis cometre ara entenc la sensació de correcció que tinc en llegir-te. Per escrit és important que hi hagi normes, encara que tampoc no ens hem de tancar a noves maneres de dir les coses, és clar. Si estem oberts a nou vocabulari, per què no a nova gramàtica. En el llenguatge oral això ja ho fem, deixem passar-ho molt més. Si no som flexibles amb la parla sí que no anem enlloc. Però tot i voler sentir-me lliure a l’hora d’escriure, també m’agrada cenyir-me a les pautes establertes, sense que soni artificial, és clar. Aquesta és una altra, si per escriure com el manual el que escrius no és creïble, potser millor no escriure tan bé, oi? Escala de grisos, com sempre, però tu ho saps molt bé perquè t’hi enfrontes cada dia. Trobo maco que algú que s’ha de centrar en unes pautes i normes en la seva feina advoqui per la flexibilitat.

    rits, a mi em fa molta mandra posar-me a estudiar per assolir un nivell de català, això ho reconec. Crec que em costaria posar-me a estudiar qualsevol cosa ara. Per això, partint de que tinc una base de la que no estic descontent, prefereixo anar polint les coses que em vaig adonant que faig malament, quan me les fan notar, o perquè jo mateix, per curiositat, busco com van. No estaria malament tenir el nivell D, però em conformo amb escriure amb tota la correcció de la que sigui capaç. Moltes faltes es fan per no repassar els escrits, això és cert, i per mi el blog és tan o més important que qualsevol escrit formal que hagi d’escriure. Sembla que no tingui sentit, i evidentment és primer l’obligació que la devoció, però un escrit formal el faré precisament per això, per obligació, i al blog escric per lluir-me, encara que només sigui davant de mi mateix. M’agrada que considereu que està ben escrit el que faig, però de vosaltres espero més que us interessi, en tot cas. La correcció és una aposta personal que sempre he mantingut, i m’ha servit per aprendre molt. Evidentment, faig faltes i cometo errades gramaticals, però anar fent.
    Les llengües evolucionen i està molt bé que així sigui. Però hem d’estar d’acord en l’evolució que fa, no la que li apliquem nosaltres. Si hi ha unes normes, que s’aniran modificant, cal complir-les, sense deixar tampoc marge a la flexibilitat. Podem pensar que si una reforma no s’aplica a la llengua, potser serà perquè fer-ho és una petita aberració, encara que nosaltres no ens n’adonem. En canvi, s’apliquen altres mesures que no ens semblen normals. De vegades les adoptarem, i d’altres no. Però tampoc no ens podem prendre massa la justícia pel nostre compte.

    Marta, no és pas una justificació, però ben mirat, potser ho sembla. Si vols saber la veritat, ho ha acabat sent quan el post no me’l va inspirar aquell comentari, sinó les correccions que em fa una persona d’un temps ençà, que quan em veu escriure una cosa gramaticalment incorrecte, m’ho fa notar. Em fa ràbia que a mi em passi totalment per alt ja que ho tinc integrat de manera errònia, i miro de posar-hi remei, a petites dosis, anar millorant. I ho trobo molt útil. Pot fer una mica la murga que et vagin corregint, però és una crítica constructiva que m’ajuda a créixer. Res a veure amb aquell comentari sense cap argumentació i sense voluntat d’ajudar, ans al contrari. Així que sí, ha coincidit en el temps, el post no me l’ha inspirat aquell maleït comentari, però el to i algunes justificacions han acabat per donar-hi una resposta que no es mereix, i en canvi, els veritables motius del post sí que es mereixen. El meu aprenentatge, la meva estimació per la llengua, això és el que importa.
    Els rampells no m’espanten, cap problema. El que has de saber és que jo no dono mai la raó a ningú perquè sí, ni si es tracta d’un rampell com si és una opinió perfectament formulada. Responc o comento el que penso, si coincideix bé, i si no, també. Buscant el debat i mai la confrontació, contrastar opinions és la cosa més enriquidora que hi ha, i en aquest blog me’n faig un fart, per això n’estic tant content.

    ResponElimina
  39. Jo admiro als holandesos... parlen l'anglès amb una facilitat! :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.