dimecres, 12 de setembre de 2012

El dia següent

I tu què vas fer ahir [11 de setembre de 2012] a la tarda?

...vaig anar al cine. Uf, però no hi tornaré més, eh? Vuit euros l'entrada! Caríssim. Hi havia molta gent a la manifestació? Bé, segur que no eren tants, a la vaga general eren més. La guàrdia urbana diu tants perquè són de CiU, els que manen, els interessa. (Una militant del PSC)

...no hi vaig poder anar, amb una nena petitona... ja se sap. Volia, eh? Però no.

...no hi vaig anar de cap manera. No és que no hi cregui, però és que no crec que pugui ser.

...ho sento, és que jo penso d'una altra manera.

...què dius, que d'aquí no hi va anar gairebé ningú? Nosaltres hi érem els cinc de casa! I sense excuses, eh?

...és que amb la nena... no podia ser. A més, jo sóc una persona pacífica...

...hahaha, sí, és clar, jo estava allà a primera fila! (una madrilenya)

...sis hores m'hi vaig passar, m'estava morint de calor! No, només era allà, no cridava les consignes, jo passo. (El seu xicot sí que és independentista)

...noooo... és que... segueixo neutre en aquest tema... no em defineixo... no sé què pensar...

Tornar a la feina i destrempar és sempre la mateixa cosa. Eufòric pel que vaig viure ahir, he volgut preguntar com ho van viure els meus companys. El resultat és totalment decebedor. Les frases de dalt són tretes de converses reals. Només una hi va anar convençuda. També he rebut el mail entusiasta d'algú que hi va anar i que avui no era a la feina, tot s'ha de dir. La resta, contraris o indiferents. Molts ho veiem molt a prop. Però la realitat em torna a aixafar els morros. Prudència, no està tot fet. Com sempre, molta feina per fer. Creixent, però encara no som prou ni estem prou convençuts. I em fot llençar aquest missatge just el dia següent. Però és el que hi ha. Ahir glòria. Avui patacada.

65 comentaris:

  1. Ens valorem tan poc que fins ens fa vergonya reconèixer els nostres èxits. I acabem essent poc sincers. Som la pera.

    ResponElimina
  2. Que català, aquest post teu, tan aixafa-guitarres!

    Em sembla evident que no s'ha guanyat la independència només per fer una manifestació, per més multitudinària que sigui. La mani no era el final del camí, era una etapa més.

    De tota manera, la meva impressió és justament la contrària. Crec que aquests dies han canviat dues coses molt importants:

    1. Molta gent castellanoparlant, fills d'immigrants dels anys 60, que mai havien sentit simpatia ja no per l'independentisme sinó pel nacionalisme català, estaven a la mani. No tots, és evident, però en conec uns quants.

    2. Per primera vegada, la gent s'ho creu. Les darreres enquestes diuen que ja són més els qui volen independència que els qui no. Aquesta vegada era diferent.

    Dit això, jo també hi veig problemes, és clar. No tinc clar quin partit polític català està en condicions de liderar cap via independentista seriosa. I si es fa el camí de la independència, vull que es faci bé, que és una cosa seriosa.

    El que sí que m'ha agradat molt ha estat l'ambient festiu de la manifestació, sense trencar vidres ni cremar contenidors. M'han sobrat alguns gestos, com la crema de banderes o els que van increpar a en Duran (estèticament queda molt lleig assetjar algú que va amb crosses). No crec que Catalunya s'hagi d'independitzar contra Espanya. Si un dia ens separem, jo desitjo la millor de les sorts als espanyols. No vull que l'odi i la rancúnia ens afectin, ni a nosaltres ni a ells. Que ja és prou enrenou fer una separació amistosa.

    ResponElimina
  3. i lo divertit es que es saltar amb "voti, voti, voti, espanyol qui no voti" i tot seguit descansar amb "segui, segui, segui, espanyol qui no segui" xD

    ResponElimina
  4. No he volgut aigualir la festa en altres blocs i no hi he comentat res, perquè la meua idea (sempre des de la distància, la física que no l'espiritual) és la mateixa que tens tu.

    ResponElimina
  5. Saps, XeXu? la meva percepció és totalment la contrària a la teva.

    Jo no vaig baixar a bcn perquè vaig fer números i no em puc permetre, no dopia, gastar-me 50 euros. En canvi, a la feina, de 32 que som vint hi van anar.

    Quan va tocar fer vaga, només vam ser dos que en vam fer. Però ahir "calia ser-hi" perquè sí que servia per alguna cosa.

    Jo vaig ser a la vaga general (amb descompte econòmic) i vaig ser a la mani en esperit (per estalvi o incompetència econòmica).

    No et distreguis...

    Ahir va ser una jornada, diada, importantíssima. La més gran i la més sentida. Encara que les sensibilitats que hi havia fossin molt diverses. I encara que molta gent que no hi va ser s'hi va sumar.

    Però el que realment sumarà serà el que es decidirà quan es demani el vot. O, quan no es demani si passa massa temps, la segona proclamació popular al carrer.

    Cal donar temps als polítics a reaccionar.

    Jo penso que abans de novembre, dos mesos, o mouen fitxa o la haurem de moure tots altra vegada.

    ResponElimina
  6. Clar, depèn de les persones que et trobes, dels ambients... jo tampoc tinc aquesta percepció pessimista, sinó just al contrari, persones que mai no m'ho hauria pensat (que no hi haguessin anat fa uns anys) ara hi han anat ben convençudes.

    Que hi ha molta feina per fer és innegable, però que cada cop som més també.

    ResponElimina
  7. Doncs Xexu això mateix que tu llegeixes en clau negativa jo ho llegeixo en positiu ....quan s'albiren canvis la gent , alguna gent recula, es fa el desmenjat ... a la meva feina si et serveix hi va anar un munt de gent , evidentment no tots .....però pensa que si contem un a un .....potser sortim guanyant els que si....els que érem ahir, els que no van gosar, els que segueixen estratègies de partit ....avui a la premsa han apregut tots de manifestacions de polítics afegint-se, desmarcant-se, treinet importància o xiulant però tots s'han cregut en l'obligació de dir-ne alguna ...jo sóc optimista Xexu.....anar-hi anant.....ja veuràs ....fins i tot a Europa han rectificat dient que no van dir el van dir.....alguna cosa belluga....

    ResponElimina
  8. a animar-te, home :-))

    Que sí, que ja sé que ets català i culé pessimista, però no cal exagerar...

    Anem a analitzar.-

    -...vaig anar al cine. Uf, però no hi tornaré més, eh? Vuit euros l'entrada! Caríssim. Hi havia molta gent a la manifestació? Bé, segur que no eren tants, a la vaga general eren més. La guàrdia urbana diu tants perquè són de CiU, els que manen, els interessa. (Una militant del PSC)

    Aquesta d'acord, si és militant del PSC doncs només cal escoltar en Pere Navarro i ja sabem com pensen.

    ...no hi vaig poder anar, amb una nena petitona... ja se sap. Volia, eh? Però no..

    Xiquet, aquí tens un motiu d'alegria. Aquesta noia hi volia anar. Aquesta noia en un referèndum per la independència votaria SÍ, però amb una criatura petita doncs no s'hi va veure amb cor. Què molta gent anava amb cotxets? Segur que sí... però ella va preferir no anar-hi. Per tant: a més dels que hi van anar, UNA ALTRE QUE HI HAURIA ANAT I NO HI VA PODER ANAR.

    - ...no hi vaig anar de cap manera. No és que no hi cregui, però és que no crec que pugui ser.

    Una altre opinió que no em sembla negativa... "No és que no hi cregui"... senzillament, ho troba molt difícil, pensa que, per molt que es manifesti no s'aconseguirà... Però HI CREU. Un altre SÍ en un referèndum.

    -...ho sento, és que jo penso d'una altra manera.

    Un vot NO.

    -...què dius, que d'aquí no hi va anar gairebé ningú? Nosaltres hi érem els cinc de casa! I sense excuses, eh?

    Uns convençuts, hi creuen, poden anar-hi, hi van :-))

    - ...és que amb la nena... no podia ser. A més, jo sóc una persona pacífica...

    Una altre nena? O és la mateixa d'abans?
    Bé, aquesta es moria de por pensant que al final hi hauria aldarulls... Si veritablement tenia por, no li pots demanar que hi vagi amb una criatura. No sabem què votaria.

    -...hahaha, sí, és clar, jo estava allà a primera fila! (una madrilenya)

    Homeeeeeeee a aquesta no calia ni preguntar-li!! :-DD

    -...sis hores m'hi vaig passar, m'estava morint de calor! No, només era allà, no cridava les consignes, jo passo. (El seu xicot sí que és independentista)

    Amb la calor que hi deuria fer, si el xicot la va convèncer d'anar-hi, al final la convenceria de votar SÍ en un referèndum. No ho dubtis :-)

    -...noooo... és que... segueixo neutre en aquest tema... no em defineixo... no sé què pensar...

    Un altre indecís...

    I ara... em podries preguntar a mi... i et contestaria que TAMPOC hi vaig anar... per què? Doncs per la mateixa raó que en DOCUS. Anar i tornar a Barcelona, dues persones costa 33 Eurus i picu. Això per mi és molt... I t'asseguro, no en tinguis cap dubte, que tots dos votaríem un SÍ com una casa.

    Ahir estava trista, no vaig dir enlloc que no hi aniria... Em sentia malament per no anar-hi. Jo volia fer un post com el que vaig fer després de la manifestació del 2010. Jo volia cridar independència. Hi vaig ser de cor. Com jo, conec més gent.

    Així doncs, no pensis que la gent que NO hi va anar NO COMPTA... Pensa que MOLTA GENT QUE NO HI VA PODER ANAR SÍ QUE COMPTA!!

    ResponElimina
  9. Des de la distància, física és clar, penso que va ser una gran pasa. I penso també, que la negativitat dels que no creuen no ha d´alterar als que estem convençuts que pot ser possible. I ho serà si es segueix treballant amb aquesta direcció, tots junts, amb les idees ben clares i amb il.lusió, perquè no?. Fent camí, pas a pas.
    Tots els polítics estaven molt alterats avui, per no haver passat res com ens volen fer veure.

    Molt bona nit!

    ResponElimina
  10. Hehehe!! ja sé que potser no és per riure però em fa gràcia que siguis tan pessimista!!! Alegra't home!! Hi va anar molta gent a la manifestació i és un gran pas, que hi ha gent que no hi creu??? evidentment, però no per això t'has d'entristir.

    Jo?? Tampoc hi vaig anar. No és que em vulgui guanyar enemics a la catosfera, però és que penso que una Catalunya independent em donaria pel cul igualment (m'ha sortit un rodolí i tot! hehehe). Que què vull? Doncs la veritat no ho sé ni jo.... vull que em deixin estar, vull ser com un 0 a l'esquerra. NO EXISTEIXO!

    ResponElimina
  11. M'agrada aquest caràcter tan català que traspues. M'hi sento reflectida i això em fa contenta. Vol dir que sí que hi ha identitat, sí que hi ha cultura, sí que hi ha país.
    És un fet, t'ho miris com t'ho miris i s`ho mirin com s'ho mirin.
    Això és el que m'emociona.
    I a tu també, no ho neguis, he, he, he...

    ResponElimina
  12. Tocar de peus a terra sempre va bé, però el que tu has trobat aquest matí només és causa de la mala sort, jo he parlat amb gent i estaven ben cofois.
    El dia d'ahir ja ha passat a la història això ningú ho pot capgirar, ara els qui han de fer feina són els que diuen que ens governen. Ho faran? si, caldrà el seu temps, però ho acabaran fent, els hi va la cadira i ja te dic jo que se l'estimen. Desgraciadament més que a nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  13. No et deprimeixis, pensa que els passius no hi compten, ni a un lloc ni a l'altre. Queda't en que mobilitzar el munt de gent que es va mobilitzar ahir no està a la mà de tothom. Ja m'agradaria a mi veure els que mobilitzaben els PPs i Siutadanos en sentit contrari...

    I t'haig de dir que jo sóc dels que no va anar pel nen. Per a mi era una imprudència ficar-me amb un nen de 20 mesos enmig de miler de persones amb una calor i una xafugor considerable sense saber ben bé quanta estona estaria ni quan trigaria en anar i tornar de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus, XEXU? Veus com això de no poder anar-hi per no atrevir-se amb una criatura amb aquella calor i sense saber si et podràs moure ni res, no és tan estrany? :-))

      Espero que tots aquests comentaris et tornin a animar, home!! Que va ser gran, moooooolt gran: Històric!!...

      Elimina
  14. Torno a ser la pesada de l'Assumpta... és que en un dels blogs que segueixo, he trobat això i ho he volgut compartir amb tu... Amunt!! :-))

    ResponElimina
  15. Com en totes les batalles sempre n'hi ha de valents que lluiten al principi i d'altres que es van incorporant pel camí.
    Ahir va ser un gran dia, diguin el que diguin. I el que se'ns acosta encara serà millor^-^.

    ResponElimina
  16. sí que resulta una mica frustrant, però no ens hem de desanimar, molts d'aquests votaran a favor si la tendència general -i "seriosa"- els ho recomana.

    ResponElimina
  17. Uf, doncs sí que és depressiu. De la meva classe hi havia anat molta gent, o això he vist per facebook. Segur que molts van passar, però probablement són els que menys tracto. Ah, i de les dones de ganxet (sí, ara faig ganxet), alguna també hi havia anat!
    La lluita no està guanyada, això és clar, i no hem de deixar de ser realistes en aquest sentit. Però hi som més a prop que mai... i tampoc ens hem de desesperançar per coses així.

    ResponElimina
  18. Hi ha d'haver opinions de tots colors, ja ho deixes clar. No compten els qui no els importa, sinó els qui faran esforços activament per evitar-ho. I d'aquests no te n'has trobat tants, sembla.

    ResponElimina
  19. Jo sóc dels "nous independentistes" com em diu una amiga independentista de tota la vida. He passat fases, entre les quals la de "Ni Diós ni patria ni patrón"... vull dir que la gent no és monolítica i que, com jo, més gent s'hi pot seguir apropant, a la idea de la independència, perquè el sentiment de pertinença a una comunitat és bastant natural i no té perquè ser negatiu ni anar contra reivindicacions de tipus més social (que a mi em motiven més, en realitat). I després, si es va veient que es pot aconseguir sense drames, més gent s'hi apuntarà (ma mare, que va ser a la del 77, per exemple, no ho veu clar, encara, té por). Així que jo seria optimista, encara no he tornat a la feina, però segur que molta gent hi va ser (de fet em vaig trobar una de la feina allà, la mar de feliç). To be continued, no?

    ResponElimina
  20. No et puc dir res que no t'hagin dit més amunt. A la meva feina, per exemple, els que no hi havien anat ho deien amb veu baixa i amb sentiment de culpabilitat. Hi ha gent per a tot, i cada opció és respectable. Penso que aquesta manifestació ha marcat un abans i un després, i això és l'important. Així que ànims i, endavant les atxes!

    ResponElimina
  21. Reconec que trobar-te aquest panorama l'endemà és tot un gerro d'aigua freda però pensa que, estadísticament parlant, és més fàcil trobar-se gent que no hi va ser que no al contrari. Jo, com molts altres companys als comentaris, tampoc no hi vaig poder anar però hi era de cor i no tinc cap dubte del què votaria en cas de referèndum.
    Ahir, a Catalunya Ràdio, la Sra. Alícia del PP va llençar l'idea que si el 20% dels catalans eren a la manifestació això vol dir que el 80% que no hi vam ser, estem d'acord amb ella. I això és evidentment fals.
    Sé que encara no hi ha res fet i que la manifestació només ha estat un pas però tinc l'esperança que va ser un pas prou ferm que demostra que hem començat a caminar. Espero que ara els nostres polítics també estiguin a l'alçada perquè el contrari si que seria un gerro d'aigua freda de veritat i els catalans no ens en mereixem més.

    ResponElimina
  22. Bé, què dir? Les teves sensacions i un munt d'aquestes frases no em son noves, les he passat moltes vegades anteriorment. I no només en l'ambient laboral, també en l'ambient d'amics i xq no dir-ho, d'aquí la catosfera. Quan creus fermament en alguna cosa que creus que és justa i necessària i veus que no hi ha recolzament, es fa molt feixuc.

    L'important és que tu hi creguis, que sàpigues valorar el que vas viure i com ho vas viure.

    La mani de dimarts va ser molt important. A veure si porta cap algún lloc. N'estic segura que així serà. El que no tinc clar és cap a on. Em dóna la sensació que s'ha obert la capsa de pandora, una capsa d'incertesa xq no sabem el que viurem, xò que el que està clar és que alguna cosa canviarà.

    Per mi, revolucionaria d'esperit, poruga d'acció i pessimista de mena (per molt que em pesi), el Govern ara mateix hauria d'agafar enllestir la llei de consultes i convocar referendum. Això seria de valents i si realment creuen i volen la independència. Però tb és cert que estem de crisi i lligats de mans i peus, xq recordem-ho, la caixa està buida i no sé com podem fer-nos independents sense ni un duro (xq els tenen a Madrid) i havent de tornar el deute (xq si, tenim molt deute públic). Ens l'haurien de condonar, i això és més difícil encara que no pas que ens deixin marxar.

    Així doncs s'anirà a pactar un pacte fiscal, que com tots sabem diran que no. Llavors, en aquesta marxa patriòtica de discursos al pur estil americà, lloant, fent-nos sentir importants però sense concretar res, es convocaran eleccions i molt probablement CIU tindrà majoria absoluta (tb xq no hi ha altrenativa política).

    I així doncs, CIU manegarà les olles com voldrà, seguirà fent petits passos per una independència que sap que els mercats econòmics no recolzen, seguirà retallant drets i prestacions socials i petits passos d'autogovern. I passarem la crisi econòmica, que tothom sap que son cícliques.

    I llavors, per molt que pesi, molts dels nous independentistes, se n'oblidaran. I els rics seran més rics i els pobres, més pobres. Entremig s'hauran perdut molts drets socials que han costat molt d'aconseguir. I la independència.... s'haurà intentat.

    Però bé, espero estar molt equivocada, que tot això que es presenteix des d'on ara mateix escric, no sigui així, i em sorprengui i realment arribem a la independència. I com em van dir dijous passat, llavors, a petita escala es pugui començar a canviar estructures. De debò ho dic. De debò espero que el Govern comenci a construir estructures d'Estat. Que, per cert? què implica fer estructures d'estat? més organització? més poltrones que cobrir? això quan no hi ha un duro? mmmmm,....

    En fi, que ja veus. Vivim temps combulsos i no sabem on ens porten. I això tb espanta i hi ha molta gent que tampoc vol sentir-ho.

    Ànims i que no decaigui la teva força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ehem, un apunt més. Només ha de reaccionar el Govern a la mani? què pensa fer la ciutadania ara? Anar a la mani i ja està? Què pensa fer a partir d'ara l'Assemblea Nacional?

      Com que no crec en cap dels polítics i si en la gent, és el que em pregunto. S'atrevirà l'Assemblea a fer una consulta encara que resulti il·legal? Quines accions farà? Desobediència civil? Deixar-ho tot en mans del poder, també pot decepcionar molt (i em faria arrufar el nas amb alguns dubtes que tinc).

      Ara mateix crec que té una responsabilitat molt gran. Esperem que estigui a l'alçada del que han convocat.

      Elimina
  23. Per consolar-vos: no hi ha partit o ideologia que pugui aconseguir més d'un cinquanta o seixanta per cent d'adhesió, per dir una xifra aproximada. Evidentment tampoc un 80%, encara menys un 90%: qui s'inventi el contrari és un fatxa. Tot funciona així, no hi ha ningú que estimi algú altre al 100% tampoc.

    ResponElimina
  24. Jo no posaria aigua al vi, XeXu. Certament aquesta mena d'enquesta entre gent de la teva feina és molt aclaridora de la diversitat i complexitat de la nostra societat (bé, la nostra i totes). Certament, però, tampoc hi veig massa respostes que hi estiguin totalment en contra. Per tant, hi ha una massa força important de gent que, o bé encara no és prou conscienciada, o bé és un tema que encara no els preocupa prou.

    Però com bé dius, cada cop en som més. I a mode d'exemple, tinc un amic que fa 10 anys no entenia perquè anàvem amb l'estelada sempre que podíem. Aquest 11 S es va manifestar. Els meus pares mai havien volgut penjar una estelada al balcó. S'hi negaven. La tenen penjada de fa dies. I així algun altre cas que conec.

    Avancem, potser no tan ràpid com alguns voldríem, però no ens aturem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo conec gent que a la passada mani de juliol de 2010 hi va anar, amb un fort sentiment nacional però que no veien clar això de l'independentisme i a la mani d'abans d'ahir hi van anar convençuts a cridar Independència! :-))

      PORQUET, tens raó, potser no tan ràpid com alguns voldríem, però considero que els passos s'han de consolidar bé... La mani de dimarts doblava la de fa dos anys... Cada vegada som més a prop!! ;-))

      Elimina
    2. Jo vaig ser-hi i t'asseguro que la gent cridava, com dimarts, In- inde-independència. Ningú no volia un estatut retallat o no. De fet es va veure molt la imatge Estat-ut amb unes tisores tallant la península deixant Catalunya separada. Potser la diferència estava en els del PSOEc que estaven al davant de la manifestació i ja sabeu com van acabar.

      Elimina
    3. Jo també hi vaig ser i t'asseguro que sé de gent que llavors NO eren independentistes i hi van anar i que ara JA HO SÓN!! per fi, em pots creure :-))
      Clar que fa dos anys es va cridar per la Independència. Jo ho vaig cridar, i ben fort!! :-))... Però, repeteixo, fa dos anys hi havia gent que ENCARA no ho era... la gent va fent passos :-))

      Elimina
  25. Sí, cada vegada ho tenim més a prop:

    Artur Mas a Madrid: "Catalunya necessita un estat"
    "Si no és possible que Catalunya pugui transformar l'Estat, llavors el que necessitem és un estat propi", diu el president de la Generalitat en un col·loqui a la capital espanyola.

    ResponElimina
  26. Que és pot afegir que no s'hagi dit ja? Hi ha moltes maneres de pensar i gent molt còmoda.
    Però penso que la primer passa ja s'ha donat. No serà fàcil.Cal continuar fen el camí, un pas darrera l'altre i sense retrocedir mai. I finalment ho aconseguirem!

    ResponElimina
  27. Tot grup humà es pot dividir entre aquells que es preocupen d'un tema determinat, aquells que passen de tots i els indecisos. Sempre passa el mateix. Aquesta situació és totalment normal. Només una petita part de la població tira del carro el problema és que molta gent que no fa res després parla i critica molt. Així que és la gent que es preocupa qui ha de portar les coses endavant, la resta poden sumar-se quan vulguin o continuar passant de tot però després que acceptin els resultats de la gent que s'ho ha treballat.

    Hem tingut, tenim i tindrem molts entrebancs, hem d'assumir-ho, saber que hi ha i continuar lluitant. Passo ja hem fet, ara no ens podem aturar.

    ResponElimina
  28. Jo ja sabia que la meva feina era territori hostil, així que dilluns no vaig voler treure el tema....però me'l van treure! Vaig haver de suportar insults i mentides, però m'és igual...res no tornarà a ser com abans.
    Només podem avançar. Creiem-nos-ho i passarà.
    Ànims!

    ResponElimina
  29. Depenent de l'entorn en el que et mous hi ha més adeptes o menys. Jo respecto l'opinió de gairebé tothom que te motius per pensar com pensen, a vegades inclús a qui el motiu és la pura ignorància (què hi farem si no donen per a més!) però el que tinc clar és que jo vaig participar en un acte del que estava totalment convençuda i estic orgullosa del que vaig fer, del que hi vaig veure i viure. I els qui posen excuses per intentar justificar-se solets deixen en evidència la seva covardia, hipocresia o el que sigui. Però això no ens ha de desanimar. Per a guanyar una guerra calen a vegades moltes batalles. (I que consti que no sóc bèl·lica en absolut, però la frase és molt gràfica pel que vull dir).

    ResponElimina
  30. Anima't XeXu, cada vegada hi som més aprop!! Jo també hi vaig ser i vaig cridar i ballar i xalar i saltar i emocionar i... TOT!
    I ho aconseguirem!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  31. ai, xexu... jo tinc sentiments contradictoris. l'endemà de la mani sí que t'hauria escrit eufòrica i t'hauria dit que no et deixessis endur pel desencís d'aquestes respostes negatives i escèptiques, perquè som majoria, cada cop més. però a tres dies ja d'aquest dimarts històric, veure com un president que no va anar a la manifestació, cagat de por, ara treu pit com si fos l'abanderat de la independència, i que molts, enlluernats, ni tan sols recordin que no fa ni dos dies ho pactava TOT amb el pp i ens ha escanyat a retallades (no ens escanya només espanya), què vols que et digui. i no sé si és anecdòtic o no, però ahir ja vaig llegir una discussió sobre si, amb la independència, se seguiria jugant el barça-madrid (pa i circ amb espanya i sense espanya. quina pena!). a mi em cau bastant l'ànima als peus, i comparteixo força el que diu la rits.
    però bé, no em facis gens de cas. jo també hi vaig ser dimarts i també vaig cridar com la que més. intentaré no deixar-me vèncer per aquests inputs i lluitaré per la independència i per construir un país just.

    ResponElimina
  32. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  33. Anima't Xexu, jo penso que ara s'ho veuen a venir, per primer cop escoltant les paraules d'en Mas, m'he sentit representada per un polític, encara que no simpatitzo gens amb ell. Ahir em vaig emocionar escoltant la Carme Forcadell, presidenta de l'Assamblea Nacional de Catalunya, ara comença una feina feixuga,la d'anar per pobles, barris i ciutats per explicar els beneficis, el que representa la indepèndencia de Catalunya com estat, també s'està començant a organitzar, no sé si llegeixes http://www.elsingulardigital.cat Sobirania i Justícia ja estudia com construir el nou Estat i organitza una conferència a Barcelona amb Ibarretxe, el negociador de la secessió d'Eslovènia, i dos experts en referèndums d'Escòcia i el Quebec....Xexu, jo és el primer cop que estic il·lusionada, ep! que marxo ja! Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  34. M’heu donat molta feina a respondre els comentaris, però és que el tema s’ho val. M’ha agradat molt llegir l’opinió de tots respecte aquesta gerra d’aigua freda que em van tirar pel damunt l’endemà de la manifestació. Entre tots m’heu ajudat a canviar una mica la perspectiva, no ens podem deixar endur per l’eufòria, però tampoc no ens enfonsarem pels entrebancs. S’ha de respectar l’opinió de tothom, com hauran de respectar la nostra quan siguem majoria. Moltes gràcies a tots per aquests comentaris tan argumentats, com sempre, un privilegi que us esforceu tant a expressar la vostra opinió a casa meva.

    Jordi Dorca, pensa que són èxits per alguns, no tothom pensa igual. I no és mala cosa, no es pot obligar a ningú a pensar com nosaltres. El que passa és que vens de sentir que allò de la manifestació era un clam unitari, i la realitat et demostra que no, i fa mal a l’orgull, és clar.

    Sergi, penso com tu, i com molts altres que insistien que no havíem de cridar en contra d’Espanya, sinó només a favor de Catalunya. Això vaig fer. L’ambient era majoritàriament pacífic, i això és el que volíem. Cap incident important. I quan poses tanta gent junta en un lloc, que les coses surtin així de bé, té molt mèrit.
    Sento aixafar la guitarra, però a mi me l’han aixafat també. Si eres a la manifestació et semblava que ho teníem tot fet, però potser no van tan desencaminats els que compten els que no hi eren, en comptes dels que sí que hi eren. Evidentment, no s’ha de menystenir el nombre de persones que hi havia, al contrari, se’ns ha de tenir molt en compte. Però també hem de tenir molt present que no tothom pensa igual, i que si ens comportem com si així fos, no anirem enlloc. Cert que gent que mai havia simpatitzat amb la causa ara es mouen per aconseguir el que creuen més just, però no era tothom, tampoc. També et dono la raó amb que el sentiment de que és possible està arrelant. Potser no serà ara, però la llavor està sembrada, i si no milloren les coses, creixerà i creixerà fins que potser serà imparable de veritat, i fins i tot els més escèptics s’hauran de rendir a l’evidència.
    M’assabento per tu d’això d’en Duran, no he tingut massa temps avui per mirar la premsa. Mal fet, però la seva hipocresia tampoc no hauria de quedar impune.

    Pons, avui no et seguiré la broma perquè això era justament el que no s’havia de fer. Va ser una manifestació molt seriosa i cívica, càntics com aquest feien córrer el perill de convertir-la en un pati d’escola.

    Jpmerch, em temo que tu encara ho pateixes molt més que no pas jo, en el teu entorn, pensar com tu ho fas, amb una postura molt més propera a nosaltres que als teus conciutadans, ha de ser dur. Vine a viure a Catalunya, et rebrem amb els braços oberts, i almenys no et sentiràs tan sol.

    Docus, en un cas com aquest, una postura totalment contrària a la meva és el que necessito per animar-me una mica. Els números que dius són bons, malgrat que tu no hi vas poder ser, però no fan més que demostrar les diferències que hi ha entre la perifèria de Barcelona i la resta de Catalunya. El problema és que la majoria de la gent viu justament en aquesta corona de Barcelona, i per tant, molts pensen diferent a nosaltres.
    També sóc conscient que força gent que per sentiment hi podria haver estat, no hi era, així que hi hagi els números que hi hagi, no seran mai fiables.
    La jornada va ser important, sens dubte. I valgui o no, siguem majoria o no, ningú no pot callar totes les veus que es van sentir. El que passa és que la meva perspectiva és que el nostre govern utilitzarà això només com a amenaça pel govern central espanyol. Veieu què pot passar si seguiu passant de nosaltres d’aquesta manera? Doncs apa, doneu-nos una mica més de peixet. I això no és el que clamava la gent que va sortir al carrer, almenys no m’ho va semblar pas. Continua a baix

    ResponElimina
  35. El poble, o la part d’aquest que es va congregar, no tenien cap interès per Espanya, el que volia era una Catalunya lliure per pensar només en nosaltres. Per què els nostres polítics electes sí que tenen aquests interessos i no ens escolten? Doncs bé, per començar perquè hi ha altra gent que pensa diferent, cert. Però per altra part, perquè no hi creuen, o altres temes els interessen més que haver de construir un país des de zero. Molta feina, no? I ens deien que la política era fàcil!

    Carme, em sembla innegable que cada cop som més, i també he observat això que dius, gent de qui no et pensaries que pot haver canviat de percepció, ho fan. A veure si seran els de la meva feina, que són uns rancis. No sé, cadascú és lliure de pensar com vulgui i no se’ls pot retreure. Però veure aquesta passivitat, veure un cop més que la manifestació no era tema de conversa, si no l’arribo a treure jo, per mi és com una cura d’humilitat.

    Elfreelang, ja va bé que em doneu una visió positiva. Si faig recompte, que és el que he fet, a la meva feina els números surten fatal. Però ja ha passat altres vegades. El que passa és que és gent diferent, la majoria joves, però de tarannà molt diferent, i que la majoria passin, em fa pensar que moltíssima gent passa. Però bé, no a tot arreu és així, i segur que molts us heu trobat amb l’alegria de que la manifestació era el tema de conversa durant tot el dia. Tant de bo jo m’hi hagués trobat. Respecte als polítics, com sempre s’afegiran al carro de qui estiri més. Però les frases que han deixat han quedat enregistrades, faríem bé d’anar fent memòria, que després tot s’oblida amb molta facilitat.

    Caram Assumpta, quin anàlisi més acurat i optimista. Però la veritat és que no comptes amb que jo conec a aquesta gent i tu no. Tampoc puc dir que t’equivoquis de massa, la noia que hi va anar pel xicot estic convençut que votaria que sí, més que res perquè és d’aquestes persones que viuen sotmeses a la voluntat de l’altre, ja veus quina alegria. La noia que diu que és pacífica és una altra que la de l’altra frase, però aquesta ja et dic jo que no votaria SI. Potser passaria de votar, però no és un SI, ja me la conec. L’única nota positiva que en trec és l’altra noia amb criatura, la primera, que és d’aquestes que mai de la vida ho pensaries, però que m’ha reconegut que està a favor de la independència, per motius diferents als meus, però ho està. Evidentment, com tu dius, i basat en tota la informació, no ser a la manifestació no vol dir res, tu no hi eres, en Docus, en Porquet i tants altres, per motius diversos, no hi vau poder ser. També en Met, que és a Islàndia! I això no vol dir que el vostre sentiment sigui diferent del de la gent que sí que hi érem, no dóna pas més punts haver anat a Barcelona! Hi ha motius per l’optimisme, però també per anar amb calma i pensar que està tot fet. Hem de convèncer el poble, ens cal més unitat, i tot i que hi ha molta gent a la que no convencerem mai, n’hi ha prou amb ser majoria.
    Sobre el comentari que has deixat més tard, segueixo pensant que Mas només insinua coses, no les diu clarament. Per a bons entenedors sembla que ja va bé, però fins que no el senti dir que Catalunya vol la independència, i que millor que s’espavilin a Madrid, no m’ho acabaré de creure. Ho vull amb aquestes paraules.

    Sa lluna, a tu et dic com a en Jpmerch, vine a viure a Catalunya. He de reconèixer que no crec en els Països Catalans. Són territoris de parla catalana, però ideològicament estem molt lluny. Però quan veig exemples com vosaltres, que són pocs, no ho neguem, em venen ganes de venir-vos a buscar i portar-vos cap aquí. Si algun dia som independents, crec que Catalunya hauria de fer tots els possibles per ajudar a aquells que vulguin venir a ser catalans, mantenint la seva identitat, però en un territori que els representarà més. Dic ximpleries, és pura utopia, però la gent com tu l’hauríem de cuidar més, no us podem oblidar.

    ResponElimina
  36. Alba, no és que m’entristeixi, és que m’adono que la cosa no està tan clara com quan caminava entre un milió d’estelades. Ja sé que hi ha opinions per tot, i totes són respectables. Però ha sigut com baixar del núvol, alguna resposta tenia un puntet de ràbia i tot, i no entenc això per part de gent catalana. Pots dir que no hi creus, però no tenir ràbia als que sí.
    Amb les opinions que t’he anat llegint, ja m’he adonat de la teva postura, no et pensis, que aquí ens acabem coneixent molt, sobretot aquells que ens hi fixem una mica. Dubto que et guanyis cap enemic, i en aquest blog no serà el cas, t’ho puc assegurar. Jo respecto la teva postura, com tu demostres respectar les altres, no hi tinc res a dir, ni voldré convèncer-te de res. Segueix el teu camí i no amaguis mai el que creus. El respecte és molt important, i de gent com tu n’hi ha molta, en conec d’altres, i s’us ha de tenir en compte.

    Marion, probablement qüestionar-ho tot i fer anàlisis pessimistes lliga molt amb el tarannà català. És trist que aquest sigui un fet diferencial, però si n’és un, doncs no deixa de ser diferencial igualment. No em sento identificat amb el caràcter espanyol, em sembla que no cal que ho digui. Doncs aquí estem, fent gala del nostre catalanisme, encara que sigui de la pitjor manera!

    Sr. Gasull, l’única opció de que aquests que diuen que governen tirin endavant aquest procés que molts anhelem és que siguem prou gent com perquè la balança es decanti cap a nosaltres. Com que no poden anar en contra de la majoria, perquè com dius tu, els va la seva estimada cadira, mouran fitxa. Mentrestant, només marejaran la perdiu, i això ho sabem. O penses que Mas realment farà cas de la manifestació? No, ho utilitzarà com a arma per aconseguir el que ell vol, i a nosaltres no ens haurà servit de res. Però bé, ja sé que molta gent estava contenta avui, realment a la meva feina hi ha una fauna que...

    Carquinyol, em sembla una postura molt comprensible aquesta de tenir una criatura i no atrevir-se a anar a patir un munt d’hores allà al mig. Però ens coneixem tots, sé que tu hi hauries anat si no haguessis tingut aquest lligam, de la mateixa manera que sé que de les dues mares de la meva feina, una segur que no hi hagués anat, per com és, potser només per deixadesa, però no hi hauria anat. L’altra m’ha sorprès reconeixent que sí, és d’aquestes persones que no ho diries mai.
    Tens raó, mobilitzar tanta gent no és gens fàcil, i s’aconsegueix només per causes així. Diguin el que diguin, a la ‘vaga general’ no hi havia tanta gent. Va ser espatarrant, no s’ha vist mai res igual.

    Maria, també saps que n’hi ha que no s’hi uniran mai, però bé, si acaba sent, serà el seu problema. No crec que estiguessin incòmodes tampoc en una Catalunya independent, segur que els agradaria gaudir dels avantatges.

    Clídice, amb això penso que tens raó. Alguns no baixaran del burro, però molts senzillament no tenen una opinió formada i tot els estarà bé, mentre no es vegin perjudicats. En aquest cas, votaran SI si la tendència és aquesta, o en el pitjor dels casos, no votaran que NO.

    Yáiza, deu ser la gent de la meva feina que són uns rancis. Amb els que érem allà, per força, per probabilitat, molta gent de la que coneixem hi va ser. El percentatge baixíssim que he detectat jo no quadra amb la realitat. És cert que hi ha feina, que molts estan encara per convèncer, i que amb la voluntat demostrada s’han de fer encara uns quants passos endavant, sobretot per part dels que manen, però no s’ha de restar importància a la massiva manifestació i demostració d’intencions. No ho faig, però algunes coses em desanimen.

    Salvador, no hi ha gent d’aquest perfil per allà, que jo sàpiga. Fins i tot la madrilenya sembla que li és igual mentre a ella la deixin seguir fent. No la veig pas descontenta de viure aquí.

    ResponElimina
  37. Gemma Sara, la teva postura és d'aquelles de passar per davant el cap que el cor, oi? No per ser el que cridava més a la manifestació has de tenir criteri, suposo que el sentiment pot a moltíssima gent i si els preguntes què farem l'endemà de ser independents et diran que no ho saben, però que Catalunya lliure! I tampoc és això. Em sembla que hi ha força gent que hi veu avantatges en tenir un estat propi, per les coses que tenen pinta que millorarien si ens separem. Mantenir la riquesa, es podrien millorar polítiques socials, invertir en el territori, potenciar el nostre tarannà i cultura... el que sigui. Ens tenen tan menyspreats i collats que ens sentim ofegats, i aquesta sensació no només arriba als més pro-independentistes, sinó a tots els catalans. Això fa que molta gent que abans era contrària o escèptica estigui derivant cap a postures més sobiranistes. Com ara tu. I l'exemple de la teva mare, que és el de molts, també és molt vàlid. Molta gent passa del país del que forma part (no dic que sigui el cas de ta mare!), només volen viure bé. Si s'adonen que un estat propi els reportarà més beneficis, es mostraran a favor d'aquesta separació, en especial si es fa de manera pacífica, cosa que també ajudarà a la gent que té por i no ho veu clar, perquè han passat altres èpoques més violentes. Ara, altres èpoques eren més violentes? Ens deixaran fer-ho d'una manera assenyada i pacífica? Aquesta és una altra pregunta.

    Sílvia, de moment la flama de la manifestació no s'ha apagat, segueix cremant amb força. I això és bo. És clar que aquests dies tothom treballa i està a les seves coses, però tots som conscients que va ser un fet que va canviar les coses. Ara està en mans dels qui manen, i veurem com ho gestionen. No hi tinc massa esperances posades, crec més en el poble, però haurem d'estar a l'aguait, per si hem de tornar a sortir a segar cadenes. Això sí, totes les opinions són respectables, i també depèn molt dels percentatges de gent que una opció tiri endavant o no.

    McAbeu, em queda claríssim que no haver anat a la manifestació no és igual que pensar com la Sánchez-Camacho, que no sé d'on la treuen la gent com ella i d'altres que corren pel nostre panorama polític. Per començar, no tothom es pot desplaçar a Barcelona un die entre setmana. Molta gent va fer autèntics esforços, això està clar, però no es pot demanar més. I així com molta gent no hi va anar perquè no hi creu, li és indiferent o no li agraden les aglomeracions, també és cert que molta gent que hi era de cor es va quedar a casa. No tinc massa esperances posades en els polítics, però el que no es pot negar és que un percentatge prou elevat de la gent va expressar la seva opinió clara, i no hi havia cap dubte, el que es demanava era la independència, no una altra cosa. Si no ens fan cap cas, estan menystenint un percentatge important de la població, i això és una injustícia. Penso que és prou alt com per fer una consulta, i probablement sortís que NO, però encara que siguem un 20-30%, això és molta gent.

    rits, del que hem de ser conscients és que vivim en un país dividit. No hi ha unanimitat, i aquesta no s'aconseguirà mai. Llavors parlem de majories. Com ja he dit altres cops, no vull la independència del meu país si el meu poble no la vol. Jo la puc desitjar, és clar, però no puc estar cec si formo part només d'un 20%. Cal molt més recolzament per tirar endavant un projecte així, tanta gent no hi pot anar a disgust. Ara, el problema va ser viure aquesta manifestació i no poder creure-s'ho, érem tanta gent... aquell sentiment, el que demanàvem, estava més que clar. I llavors l'eufòria et porta a pensar que ja està fet, i quan xoques amb la crua realitat, fa molt mal. Però res, a aixecar-se i no menystenir el que vam viure, que va ser molt gran. Continua a baix

    ResponElimina
  38. Les teves previsions són tan realistes que no puc dir que no m'imagini un futur així. Saps de què parles, i ja coneixem el nostre govern. En realitat CiU no ha mirat mai per la independència, només quan alguns votants ho han volgut sentir, ho han insinuat. La seva voluntat ha estat ser els primers de la classe, no tenir una classe pròpia. El que passa és que els 'professors' d'aquesta classe ens tenen mania, i no hi ha manera. Per més bé que fem les coses, a nosaltres sempre ens exigiran més, i ens tractaran pitjor. Seria hora de buscar una altra escola, no? Molts ho tenim clar, però aparentment no som prou. I els nostres governants, no crec que estiguin per la labor de fer un pas endavant. Només el farien justament si negar-s'hi els pogués fer perdre les eleccions. Però a dia d'avui, no hi ha massa alternativa. Deixar que ens torni a manar el PSC seria com baixar-se els pantalons i plantar tots el cul perquè, un per un, ens vagin enculant. A dia d'avui, que a Catalunya hi mani el PSC és tan dolent com que guanyés el PP. I res, així seguirem. És cert que l'onada independentista pot desinflar-se de la mateixa manera que ha pujat com l'espuma. Falta que ens donin una mica de peixet, i molta gent es farà enrere, i els que quedarem, evidentment, ja no tindrem la força necessària per reclamar res. Però la sensació que és ara o mai em sembla que tampoc no ens ajuda massa.
    Comentari 2: Planteges uns dubtes molt seriosos, són coses que cal tenir en compte, és clar. No sé què passarà a partir d'ara, però sí que sé que si ens quedem contents amb la manifestació i prou, l'empenta es diluirà totalment. A partir d'ara ja no serem un milió im mig o els que siguin, serem només els més convençuts, però cal que seguim fent soroll. Jo apostaria per la via de la desobediència si el govern no ens fa cas. Se suposa que el govern ens representa, i si ningú no s'atreveix a liderar aquesta voluntat del poble, haurem de ser nosaltres, a nivell civil, els que fem els passos necessaris. No és que hi cregui més que en altres, però sí que hi ha polítics disposats a liderar aquesta voluntat. Però no se'ls fa massa cas, la veritat.

    Helena Bonals, benvinguda al Bona Nit, gràcies per passar. Tot és qüestió de percentatges, és ben cert. Però per plantejar-se la independència d'un país penso que el percentatge de gent que la vol ha de ser acceptable. Si parlem només d'un 20%, és un percentatge respectable, però no serà majoria. Si la cosa s'acosta al 50%, jo no m'ho pensaria dos cops. Però som un 50%?

    Porquet, el teu missatge és veritablement optimista. La nostra societat és complexa, i sincerament, deixant de banda el tema de la independència, fa temps que penso que tothom va a la seva i només li interessa què li passa a ell mateix. Per això, llegint el que dius, m'he adonat que si tanta gent va sortir al carrer a clamar per la independència, que sí que és un benefici per tots, però no concret de cadascú, vol dir alguna cosa. Molta gent cridant per una cosa que no són ells mateixos, un objectiu comú, volgut i desitjat. No hi fa res que hi hagi altres opinions, la veritat és que ens movem per alguna cosa, i en aquest cas, el que ens mou ho porto gravat a dins des de sempre. A més, molta gent ha anat canviant la perspectiva, no per sentiment pur i dur, com teníem alguns, sinó per l'obvietat, perquè tal com estem i com ens tracten, sembla que només hi ha un camí. Hi ha gent a qui mai convencerem, però molts mantindran aquest 'tant em fot, mentre jo estigui bé'. Segur que estaran bé un cop siguem independents, oi?

    Glòria, no és dolent que hi hagi diferents maneres de pensar, i a més és impossible que tots pensem igual. Dintre de la voluntat independentista, també es congreguen moltes opcions diferents. Això sí, el clam és unitari, i la voluntat molt forta. Esperem que aquesta s'estengui. És el que deia jo, deien que la marxa per la independència acabava a la manifestació del dia 11, però no ens equivoquem, tot just comença.

    ResponElimina
  39. Jordi, això que expliques és com a les eleccions. Molta gent no vota, però són els primers a queixar-se després. El mínim que pots fer és exercir el dret, i llavors estar a favor o en contra del que fa el govern. Però si no votes vol dir que tant te fot, i per tant, tant t'hauria de fotre els resultats, haver votat. I res, és un cas una mica diferent, i hi ha gent que està en diferents estadis de convenciment. Els que ho tenim més clar hem de portar la paraula i mantenir-nos ferms. Si nosaltres no ho fem, els altres es desinflaran encara més ràpid.

    Aitor, primerament, sigues benvingut al blog. Tu ho tens pitjor que jo, ja veig, almenys a mi ningú no m'increpava. Diguem que els meus són més d'indiferència, i els teus són dels contraris. Però bé, el bon sabor de boca amb el que vam marxar no ens el poden prendre, i no hi ha ningú que tingui raó en això, són opinions que s'han de respectar. Ara, si una d'elles és només un insult fàcil sense arguments, la cosa canvia.

    Laura T, se t’entén molt bé, i estic força d’acord amb tu. Respecte per totes les opinions, però si tenen alguna argumentació millor, és clar. També estic orgullós del que vaig fer, no solc anar a manifestacions, senzillament no hi crec massa i a més no m’agraden les multituds, però a aquesta s’hi havia d’anar. Ara penso que he fet mal fet faltant a altres que s’han fet, i miraré de no fallar més, perquè no hi ha excuses, no puc estar reclamant unes coses i no fer l’únic acte que em permet reivindicar-les, serveixi o no serveixi per alguna cosa.

    Elur, tu per Barcelona? Caram, ja veig que el motiu era de pes perquè posessis els peus a la ciutat! I tant que era de pes. I la veritat és que, per qui pensa com nosaltres, era tota una anhelada veure’s envoltat d’estelades i d’un únic crit, una única voluntat. Ho aconseguirem? Ho espero de debò. M’hi sento més a prop que mai.

    Pati, el president és un oportunista, i en realitat no hi creu, només ho fa veure. Molts estan contents pel que va dir a Madrid, jo no. Que parli clar, el que va dir és per no perdre vots a les eleccions, no per convicció. Ell només vol pactar amb Madrid, vaja, és la voluntat del seu partit, tenir el pacte dels collons amb el que la majoria ja no ens conformem. Jo voldria no estar d’acord amb la rits, però no puc, penso que no n’hi falta. I si perdem l’empenta dels ‘nous independentistes’, tornarem a ser quatre gats. Així que sí, et faig cas, perquè jo no penso diferent que tu. El govern que tenim no representa l’esperit de la manifestació, qui es vulgui conformar amb el teatre que està fent, que ho faci, però no posaran els collons damunt la taula, per dir-ho clarament. Ara, un milionet de vots a favor o en contra són molts, oi?

    MBosch, no et pots emprenyar perquè és anar en contra de les opinions dels altres, jo no estic lluny dels pessimistes, i per mi Mas no està donant la cara tant com sembla. La seva voluntat no és independentista, és pactista, i malauradament, em sembla que es demostrarà. Tant de bo m’equivoqui, res no em faria tan feliç, creu-me. Quedem així, si properament Madrid nega el maleït pacte fiscal i Mas declara la independència de manera unilateral, faig un post retractant-me de tots els dubtes que estic sembrant i demanant disculpes, si vols. Però de moment no ho veig tot de color de rosa, precisament.

    Marta, estàs molt més informada que jo. El que faci l’assemblea em semblarà bé, però jo sóc dels que pensa que Mas no es va lluir tant, ni molt menys. Potser li demano massa, però per mi em va semblar, com sempre, que només insinuava coses per no guanyar-se enemistats, i que de les seves paraules es pot retractar perfectament. Ara, ja et dic, la tasca important, com expliques, no la faran els polítics, portar el fet independentista a la gent és molt important. Diguem que jo estic il•lusionat, més que altres cops, però només a mitges, ja se m’ha baixat una mica l’eufòria. Gràcies per passar abans de marxar!

    ResponElimina
  40. He entrat unes quantes vegades per deixar un comentari però no m'acabo de decidir en quina és la meva posició. Hi ha moments en què penso que segur, que podem , que alguna cosa ha canviat i que podem trigar però ho aconseguirem. D'altres m'entra l'esperit català aquest de la por.
    Però fen una analogia entre el barça i Catalunya. Us en recordeu que abans d'en Pep sempre hi havia aquell culé acollonit i amb por de perdre i que ara ha canviat. Si el pessimisme culé ha pogut canviar , el català també podrà.
    Crec que tenim una gran oportunitat i que no hem de desaprofitar-la

    ResponElimina
  41. Bé, com li dius al MBosch, si Mas aposta fermament i declara la independència, em retracto i fins i tot li dic "guapu!", això si, mai serà del meu tarannà, no puc amb les polítiques socials i econòmiques de retallades que està fent. Això mai.

    A mi el discurs em va agradar. Molt americà xò se li ha de reconèixer cert mèrit. Això si, era fàcil dir tot el que va dir amb el suport de un milió i mig de persones. Aviam què passa.

    La veritat, xò, és que tot és tan dispers i vull estar-hi a favor, xò només m'entren dubtes i dubtes. I la incertesa en un tema tan trascendent per a tots és tan gran que no deixa d'agobiar-me. Es diu cada cosa... Com sempre he mantingut, d'acord, ens fem independents. Xò i el dia després? I com ens fem independents? I llavors els dubtes es multipliquen per mil i ningú me'ls sap contestar. Ni economistes, ni res. Què passarà amb les pensions no contributives, amb la prestació d'atur, les cotitzacions de la SS, amb el deute públic (xq els homes de negre no ens ho perdonaran),.... ens ho tornaran? Tothom explica el que suposa estar a Espanya i el que perdem, xò i el que hem donat? Ens diuen que passariem a ser no sé quina economia d'Europa xò a quin preu. La gent és conscient que encara ens vindria estrènyer més el cinturó?

    Continuo pensant que si, que ja hi ha prou, i si el camí per a la dignitat és la independència, endavant, xò carai, s'ha de tenir ben clar el que suposa.

    Em sap greu aquest comentari. Xò a la catosfera m'he contingut massa x no ferir l'eufòria. Sé que aquí puc explicar els dubtes sense ofendre, xq no és gens la meva intenció.

    ResponElimina
  42. Hahahaha ostres, RITS, encara defensaré més la independència perquè li diguis "Guapu" a en MAS ;-))))

    ResponElimina
  43. XeXu, per la resposta que m'has donat i per les preguntes que et fas:

    No podem preveure ni predeterminar què passa pel cap del President Mas aquests dies. Jo he provat de posar-me a la seva pell sense "a prioris". D'entrada et diré que no em cau bé per ser del partit que és. Per mi, no té cap lògica un partit de dretes votat per una majoria de miserables que encara es pensen que no ho són. Però obviant això, respecto la figura del President del meu paìs perquè té el recolzament de la majoria. I és una persona que deu dubtar, com tots.

    Penso sincerament que com a persona deu ser més conscient que mai no ha estat del seu càrrec i del que representa. Entenc que ha de plantejar-se el seu "paper" històric. I potser això, aquest dubte o aquesta ambició passar a la història- el faci més humà i menys partidista. I en això confio.

    No és moment de ser cagadubtes, XeXu. No m'agrada en Mas ni el que representa però li hem de donar suport i més: empènyer!.

    Hauria de sentir que té tothom amb ell per prendre decisions que seran històriques. Ha de fer el pas. Però només el farà si sap que té tothom darrera seu.

    Tu què faries al seu lloc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, m'acabes de dir "miserable"... gràcies.

      Que sàpigues, que la independència, o és transversal o no serà i que no cal ser de partits d'esquerres per estimar Catalunya i voler-la lliure.

      Sí, sóc votant de CiU i, per estrany que et sembli, no em considero de dretes en absolut.

      No sé què passa, jo crec que mai insulto ningú (ni tan sols a Cristiano Ronaldo!), però en canvi hi ha persones que deixen anar insults i ofenses i es queden tan amples.

      Elimina
  44. No era la meva intenció insultar-te, Assumpta. I em disculpo si el meu comentari t'ho ha semblat. CiU és un partit de dretes. Entenc que moltes persones que el voteu (jo també ho he fet en algun moment) veieu només la façana "catalanista". Però penso que tots hem de ser conscients de les opcions que triem. També és veritat que no hi ha gaire opció de tria...

    No t'he dit miserable a tu. M'ho dic a mi mateix que no tinc 50 euros per baixar a barna.

    I sí. Si em llegeixes bé, tinc clar que la independència és de tots.

    Em torno a disculpar si t'he tocat la fibra. No era personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si llegeixes el meu primer comentari, veuràs que jo tampoc hi vaig poder anar exactament pel mateix motiu que tu. No disposo d'un cèntim per a "extres", impossible. Però hi era de cor.

      T'asseguro que no em considero de dretes en absolut... les implicacions socials i econòmiques que el terme "dretes" comporta són totalment contràries a la meva forma de pensar.

      Potser també hi influeix això que dius de les opcions de tria...

      Disculpes acceptades... Això pot ser el principi d'una bona amistat, com deien a la pel·li :-))

      Elimina
  45. En resum: el qui no vam anar a la vostra mani som els botiflers habituals. Ben pensat. Crec que és així com es construeix un país. Alguns no hi hem anat (un 70% de la població) perquè no ens interessa la independència que promouen els oligarques. Dit així sona malament, però ho he intentat explicar millor al blog. Crec que els debats són bons sempre que els independentistes entengueu que cal debatre. I si no, doncs no res: demaneu un referèndum i tot llest.
    http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/09/padre-nuestro.html

    ResponElimina
  46. Si pogués endur-me la terra, ni que fos un trocet...

    ResponElimina
  47. Mireia, a mi la comparació m’agrada, però només hi veig un però. Guardiola va canviar la cara del Barça, va redreçar un vestuari guanyador però en hores baixes i el va portar tan amunt que era impensable, fins i tot prescindint dels teòrics més importants. Però per a Catalunya ens falta un Guardiola. A mi no em sembla que existeixi aquesta figura capaç de reflotar el país i convèncer-nos a tots que tot està per fer i que tot és possible. El president Mas té tants detractors com admiradors, no ens posem d’acord, i tot i que ha rebut lloances a cabassos per les seves paraules a Madrid, jo segueixo pensant que les va dir amb boca petita i només insinuant, per poder-se retractar si feia falta. A més, han passat d’ell totalment, i no he vist que hagi muntat un referèndum ni que hagi emprès cap acció per respondre a aquesta ofensa de menystenir-lo com si fos només un il•luminat qualsevol.

    rits, tampoc m’agrada en Mas i el que fa, però si realment demostra ser valent i el seu partit i ell fan un pas endavant i ens porten cap a la independència, no seré jo el que estigui en contra, ni tampoc el que em tiri al seu coll a abraçar-lo, però li reconeixeré el mèrit, i sobretot reconeixeré que em vaig equivocar, que no esperava res d’ells, i que han demostrat que els tenen ben posats i que sí que escolten el seu poble. No em costa reconèixer que m’he equivocat, i sobretot quan el resultat és molt més favorable del que jo pensava, serà la cosa més fàcil del món.
    La catosfera pot dir missa, tothom té dret a exposar els seus dubtes, només faltaria. La teva postura la conec de sobres, n’hem parlat altres cops, i és tan acceptable com la de qualsevol altre. A més, no fas altra cosa que plantejar les preguntes que molta gent no es fa perquè es deixa guiar només pel sentiment. Nosaltres no sé, però si algú pretén tirar endavant el país, s’ha de plantejar tot això i tantes altres coses. Sabem de sobres que no serà bufar i fer ampolles, construir un país no és tasca fàcil. Que aquest funcioni, ja és encara més difícil. Però altres territoris ho han aconseguit, per tant nosaltres també hauríem ho haurem de poder. No tinguis mai por d’expressar la teva opinió, tens prou arguments per defensar-la.

    Docus i Assumpta, com sabeu, no m’agrada que hi hagi desqualificacions entre comentaristes, però tampoc vull que ningú reprimeixi totalment el que sent. Cal que puguem expressar la nostra opinió mirant de no ferir, però tampoc no tinguem la pell tan fina. Tant de bo pogués actuar de mediador imparcial entre vosaltres, però no és així, perquè la meva opinió s’acosta (en aquest cas, i ja és estrany!) a la d’en Docus. No combrego amb en Mas i encara menys amb CiU, i no em sembla lògic que ara posi en boca seva paraules que mai no li han passat pel cap. La voluntat del partit ha estat sempre pactista, mirar d’aconseguir coses per Catalunya, però sempre des del punt de vista d’un marc espanyol. Ara, d’aquí a anomenar miserables als seus votants, hi ha un món. Tothom és lliure de triar la seva opció, jo no acceptaria tampoc que em critiquin per votar opcions independentistes a les urnes, així que no seré jo qui critiqui ningú per la seva opció política, fins i tot si tria opcions d’ultradreta, és cosa seva, m’agradi més o menys que aquesta mena de partits pugin. Això no treu que la darrera part del primer comentari d’en Docus em sembli d’allò més coherent, s’apunta al carro perquè la gent ho reclama, no vol guanyar-se enemics que després no el votin, i sobretot, té ganes de passar a la història. Ah, no puc respondre a la pregunta de què faria, perquè jo no penso com ell. Si jo manés, ja fa temps que hauria mogut fils per declarar la independència unilateralment, previ referèndum i obtenir el suport del meu poble, és clar. Així que ja veieu que la meva opció no és la seva. Continua a baix

    ResponElimina
  48. El que no trobo tan coherent és el que dius en el primer comentari, Assumpta. Bé, que la independència ha de ser transversal sí, però un votant de CiU ha de ser conscient que està votant una opció de dretes, i no precisament poc de dretes. Segurament tu tens altres motius per votar el partit, i pots no sentir-te de dretes, però entén que votes dretes, i a efectes de recompte, ets una votant més de dretes. A més, i perdona que insisteixi, no ets votant d’un partit independentista, tot i que te’n declares de manera molt entusiasta. Si Mas acaba declarant la independència ja he dit que em retractaré públicament, però la seva voluntat pactista amb espanya després de tots aquests anys de govern és més que clara. Res a dir, i molt menys res de que et vulgui convèncer, fes el que creguis i aquí no rebràs cap crítica, només que cal ser conseqüent, i no ho dic jo, és la dinàmica del partit, votes una opció que no representa les tendències que tu creus (polítiques més d’esquerres i independentisme), encara que potser sí que respecta més altres coses en les que tu creus.
    Respecte als altres dos comentaris, parleu entre vosaltres i arregleu les coses, i el que podria contestar ja ho he dit més amunt. Respecte, això és el que demano, i els dos n’heu mostrat amb aquest final, així que moltes gràcies. Per cert, l’Assumpta acaba dient que això pot ser una bonica amistat, jo penso que no us entendríeu massa vosaltres dos, però sí que teniu en comú que l’economia és un problema per tots dos, i no deixa de sorprendre’m les diferents maneres d’afrontar la situació, almenys de manera política.

    Lluís Bosch, tothom és lliure de triar la seva opció. No esperava que els meus companys haguessin anat a la manifestació, però algunes de les respostes, i els tons amb que van ser dites, em van desanimar. Els tons són una cosa que no es pot representar de manera fàcil per escrit. De fet, qui em va semblar més coherent és qui em va dir que no hi creia i que per això no hi va anar, res a dir. Estàs assumint que el 70% de la població que no va anar a la manifestació ho va fer pels teus mateixos motius? Em sembla que vas molt errat. Et puc dir que entre els que sí que hi vam anar hi havia múltiples opinions, així que imagina entre els que no hi vau anar. Oligarques? Que jo sàpiga era una manifestació i una demanda independentista de la societat civil. Precisament els que manen no semblen estar-hi prou interessats. I segons tu, què cal debatre? Penso que el que cal discutir és si som prou gent com per fer el pas cap a l’estat propi, i si aquest seria viable.

    Jpmerch, la terra crida molt, oi? Ja sé que el que dic és molt utòpic, però m’agradaria que fos fàcil de fer. No és que vulgui deixar-vos enrere a la gent que pensa com tu, seria una llàstima.

    ResponElimina
  49. Respostes
    1. Saps prou bé que no he dit això en cap moment, ni jo ni ningú. He tractat amb molt respecte la teva opció, perquè ets molt lliure de triar-la, mai no t'he discutit. Però que tu no et sentis de dretes no vol dir que el partit que votes no ho sigui, ho sento però això és una evidència, que CiU és de dretes no és cap secret ni ells se n'amaguen. Mira, a mi em diuen que sóc espanyol i no me'n sento gens ni mica, però si miro el DNI no puc tancar els ulls a l'evidència. Ho negaré, però és només un sentiment, no és la realitat. Així que espero que no t'ofenguis i que entenguis bé el que dic, que ningú no t'està tractant del que no ets.

      Elimina
    2. Ho sento, però no... Jo no voto CiU pensant que estic votant un partit de dretes... i, mira, la frase que ha posat l'Helena Bonals és encertadíssima.

      No tot és tan fàcilment "etiquetable", XeXu... no tot es pot classificar de forma tan "evident" i, en aquest món, les veritats absolutes no existeixen.

      Si em dius que CiU "té coses que són de dretes" probablement no t'ho podria negar... però si em dius que "CiU és de dretes" t'ho nego. De fet, conec molts votants de CiU i crec que cap d'ells es podria qualificar "de dretes", és més, algun d'ell és ex-votant d'ERC (i d'aquests en conec més d'un).

      Elimina
    3. Dius que "ni ells se n'amaguen"...

      Copio de la web de CDC

      "Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista català, democràtic, humanista i progressista, que té com a eix de la seva filosofia política el desenvolupament integral i el benestar de les persones i que pretén assolir una societat justa, solidària i lliure."

      Elimina
    4. Amb la web d'UDC no m'hi aclaro, no trobo cap apartat on buscar-ho, però és igual, la Viquipèdia diu el que jo estava buscant:

      "Unió Democràtica de Catalunya (UDC) és un partit polític català fundat l'any 1931 d'ideologia democristiana, ara dita socialcristiana. Actualment està integrat juntament amb Convergència Democràtica de Catalunya en la federació Convergència i Unió (CiU)."

      Elimina
    5. I ja està. No tinc ganes de discutir, però aquestes etiquetes així, pim, pam, "ja t'he classificat", no m'agraden gens ni mica.

      Elimina
  50. Que CiU és de dretes és tan veritat com que els sociates són d'esquerres. La veritat rarament és pura, i mai simple, que deia Oscar Wilde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, m'agrada aquesta frase d'Oscar Wilde :-))

      Elimina
  51. Helena Bonals, amb això tens raó, la realitat no és única, és ben cert, i tot es relatiu depenent de com es miri. Els socialistes ja no són d'esquerres, per força ja no apliquen polítiques típicament d'esquerres, perquè la situació no ho permet ni en tenen ganes. Això no treu que, tot i que els socialistes dretegin, CiU no faci típicament polítiques de dretes, tot i declarar-se de centre-dreta.

    Assumpta, no ens posarem d'acord. T'aposto el que vulguis que a la web del PP espanyol tampoc no diu que sigui un partit de dretes. Dir-ho fa quedar malament, i que la gent s'espanti, com sembla que et passa a tu, que t'esparveres amb el tema. Però un no és el que diu l'etiqueta que porta, sinó el que fa. Jo tampoc vull discutir, i menys d'un tema que no treu cap enlloc, ja que actualment gairebé tots els partits retiren cap a la dreta, PSC i ERC inclosos, i per tant no es pot esperar altra cosa de CiU. Les polítiques que fa són clarament de dretes, si ho prefereixes així, ho deixo així, i no diem que és un partit de dretes en general, només que està fent coses de partit de dretes. Que potser en fa alguna més social? Potser sí. Ara, tenim clares quines són les tendències de dretes i d'esquerres? Em sembla que a dia d'avui estan força difuminades.

    ResponElimina
  52. Vaaa, d'acord en Mas no és en Guardiola, ja ho sé... però deixa'm fer il·lusions. Ara seriosament, no només no és Guardiola, tampoc és Pujol. Per molt que Pujol i Mas no representen el que jo crec, Pujol tenia una forma de comunicar que el feia un líder.. feia que la gent l'escoltés ( estessis o no d'acord amb ell) Mas sembla més un tecnocrata, un estadísta... La veritat és que ara com ara no veig cap prolitic amb el carisme necessari però sí la gent estem convençuts potser no ens cal l'empenta d'un polític. No cal que ell ens empenyi a nosaltres, ja l'empentarem nosaltres a ell

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.