diumenge, 26 d’agost de 2012

L'home ideal

Quan la Marta va entrar a la cafeteria, la Judit i l'Aurora ja l'esperaven assegudes en una taula al costat de la finestra. Des del lloc, tenien una vista privilegiada del carrer. La Marta es va acostar a la taula de les seves dues amigues que xerraven enriolades i que la van rebre amb un gran somriure. Sabia que aquell dia li tocava parlar, quin remei, per això havien quedat. Abans de seure, un cambrer diligent ja li havia preguntat què volia prendre, i no va trigar a tenir el seu cappuccino davant. Mentrestant, les noies eren benèvoles, però sabia que no trigarien a preguntar. 

—Nena! És que t'ho haurem de treure amb calçador o què? —l'Aurora va disparar primer.
—Ja m'estranyava a mi que no preguntéssiu... deixeu-me respirar, no?
—Si home! Que et creus tu que marxaràs sense explicar-nos com va anar amb aquell noi!
—No, la veritat és que no tinc cap esperança de fer-ho...
—Doncs ja saps, no tens escapatòria. Explica, us vau conèixer al súper i vau quedar, oi? Això ho sabem. Continua des d'aquí —la Judit, com sempre, pràctica i anant per feina.
—D'acord... doncs bé, es diu Gerard, té 35 anys, és solter i no té fills ni res.
—Ahà, interessant... i és guapo?
—Mmm... és guapot, sí. Res de l'altre món... atractiu.
—I és simpàtic, divertit? —el tercer grau ja no tenia aturador.
—És agradable... una mica tímid.
—Uuuui, aquests són els pitjors!
—Per què?
—No ho sé, és el que sempre es diu!
—I us tornareu a veure? Va anar bé la cosa?
—Doncs sí, hem tornat a quedar per aquest dijous, em portarà a sopar a un restaurant del port.
—Caraaaaaam! Així que a més se'ls gasta! 
—Doncs sí... és que té feina... fixa!
—Com?? —les dues amigues van exclamar-se a l'uníson, amb incredulitat.
—Ho heu sentit bé, té feina fixa.
—Però la seva empresa deu estar en ERO o alguna cosa així, no?
—No, no, sembla que no els va malament, aquest any li han pujat el sou...
—Ja em perdonaràs, però em sembla que aquest paio et fot el pèl! —s'indignava l'Aurora.
—No, de veritat, vam passar un moment per la seva oficina, té un bon despatx.
—Nena, a aquest no el pots deixar escapar, eh! Aquest és dels que ja no se'n troben!
Sí, sí... veurem com va... de moment anem a poc a poc.
Però si és l'home ideal! No t'ho pensis dos cops, tira-li el llaç!            

48 comentaris:

  1. Ideal no ho sé, però en vies d'extinció, segur... Que passis molt bona setmana, Xexu! Abraçadeta!

    ResponElimina
  2. si..si..el que es diu..un bon partit !!
    saps si te cap germa??

    jijijij

    bona nit, nano

    ResponElimina
  3. Un home amb feina fixaaaa!!! No fotis que també té pis en propietat?? Aviam, deixa'm rumiar com em ventilo aquesta tal Marta, que el Gerard me'l quedo jo!

    ResponElimina
  4. Què ets tu??? Bé, ja he tornat de la platgeta, de les dormidetes, i del relax, però que consti que m'he emportat els meus fills, així que, ja veus que no sóc tan tarambana, bé, una mica sí que ho sóc!!!
    Bona setmana, ap, i celebro la teva tornada al món casteller. ja ens les anirem fotent, tu i jo!!! :))))

    ResponElimina
  5. Ha, ha, ha...Ara fas relats de ciencia-ficció, Xexu?

    ResponElimina
  6. Això de llegir els comentaris anteriors abans de posar el propi no s'hauria de fer perquè ara estic mig condicionada pel de la GLO.BOS.BLOG, que m'ha fet molta gràcia ;-)

    De fet, no sé si és ciència ficció o no, però el que més imaginatiu sembla és això de la feina fixa :-)

    Però bé, vaig a dir el que anava a dir i que ja vaig comentar una vegada a algun altre lloc una cosa semblant i vaig quedar bastant com "bitxo raro", però és que sóc així de veritat... I és que mai he entès aquesta mena d'interrogatoris entre "amigues". Ni els he entès, ni m'han agradat, ni els suportava, ni els he fet.

    Les coses s'han d'explicar quan un vol, a qui li ve de gust i en el moment en que sent la necessitat de voler compartir allò. I, a vegades, aquest moment potser no existeix. Potser hi ha coses que un es vol guardar per sí mateix. Potser a la Marta li fa ben poca gràcia aquest "tercer grau"...

    En tot cas, si el noi li agrada o no, és ella qui ho ha de decidir... i, si fos jo, segur que en el tema de la feina i els calers seria la darrera cosa que es fixaria... Hi ha encara algú que es fixi en un somriure o en la forma de mirar?

    Clar que si te feina fixa millor, per descomptat!! Però pensar en "no deixar-lo escapar" basant-se en això em sembla... trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot això forma part del joc. I és clar que si un no vol dir alguna cosa, no ho diu. "Contra el vicio de pedir está la virtud de no dar".

      Elimina
  7. Sens dubte, aquesta crisi ens fa canviar l'ordre de les nostres prioritats.
    M'ha quedat una frase molt seriosa però, de fet, l'escric amb un somriure als llavis. La teva història (i no sé si era la teva intenció) m'ha fet força gràcia.

    ResponElimina
  8. Embolicar-se amb algú per diners? Això té un nom (o set).

    ResponElimina
  9. Apa, com s'ho ha fet?? Les meves protgonistes sempre tenen mala sort amb els homes, a veure si agafen exemple ;)

    ResponElimina
  10. Tens raó Assumpta no hauria de llegir el comentaris anteriors. ;)

    L´home ideal era el tema, oi?
    Quan era petita i jugava amb le meves cosines, recordo que una d´elles sempre deia "jo em vull casar amb un home ben major, gairabé a punt de dinyar-la, amb molts diners i així aviat heredaré i després podré triar al noi que més m´agradi". I quan em preguntaven a mi, avergonyida deia "a mi m´agradaria que sigui treballador i que m´estimi".
    Anys després ...
    La meva cosina es va casar amb un director d´un banc, encara que no li feien falta el diners, ella era registradora de la propietat i vivieron felices i comieron perdices o no.
    Jo em vaig casar amb un noi guapíssim, sis anys més jove que jo, molt enamorada no dels seus diners ni de la seva bellesa...i això és tot el que va dónar de si.
    S´ha d´anar en compte a l´hora de formular desitjos!!! ;)

    Pel que fa al teu relat, opino com l´Assumpta, a mi m´agrada que la gent expliqui el que li vengui de gust, sense sessions de tercer grau. I a mi m´agrada explicar quan jo vull, encara que si em pregunten sempre tinc una resposta, no sé si la que s´espera o no.

    Hi ha algun noi amb treball FIXO, avui en dia, com s´entenia per feina fixa???

    Molt bon dia i...uns bessets!!



    ResponElimina
  11. Calia passar pel seu despatx en la primera cita?

    ResponElimina
  12. Fins a on hem arribat... Ara sembla que puntua tenir feina fixa :-((

    ResponElimina
  13. Avui en dia tenir feina fixa no és garantia de res.... et foten al carrer pagant-te una m... d'indemnització i au!

    Però m'ha agradat molt aquest relat, hehehe! tens bones idees!

    ResponElimina
  14. Aquesta història crec que és una metàfora que inclou les pinzellades de la nostra actualitat però en el fons, totes aquestes converses entre amigues són pur tràmit, amb el que no s'explica és amb el que es pesca el llobarro!

    ResponElimina
  15. Aquest home ideal i tu no us assembleu una mica? l'edat...una mica tímid, la feina fixa, ......

    ResponElimina

  16. Primer he pensat que el relat era una mica masclista amb això de buscar un bon partit -Quina frase, mon Dieu- Després m'ha semblat que no, que el text reflecteix una realitat de tantes. Hi ha noies com les que descrius.
    M'ha fet gràcia quan diu: 'no té fills ni res', he, he ni res? ni animals, gossos, lloros...
    Opino com en Jpmerch: calia que passessin pel despatx d'ell en la primera cita? Penso que si li interessa la situació econòmica -interès ben lícit d'altra banda- del noi podia ser una mica més subtil o esperar. Tot i que això és un conte i en un conte passa el que un vulgui i com un vulgui.
    És com una parodia agredolça dels temps que vivim. Un home amb feina fixa! waWWW! Fa pensar i va més enllà dels mots escrits.
    M'ha agradat molt llegir-lo.

    Una abraçada

    ResponElimina
  17. M'has alegrat la tarda, trobo que el teu relat és força divertit i segurement més proper a la ciència ficció que a la realitat!! abans les noies buscaven un xicot amb Ferrari, suposo que a partir d'ara, trobar-ne un amb un sou fixe ja ho serà tot!!!

    ResponElimina
  18. però com coneixes algú al super? lo de baixar-li la capsa de cereals del prestatge més alt realment passa a la vida real? llavors les noies altes mai podran lligar en un super?

    ResponElimina
  19. Ja no en queden de nois així. hehehe

    ResponElimina
  20. Caram, caram, potser només fa tres anys era l'home ideal l'arquitecte o el banquer. Ara, que tingui feina!!! (ni fixe!)

    on anirem a parar....

    hehehe, llegint el comentari del pons.... té raó! com coneixes algú al super??????? heheh

    ResponElimina
  21. noves situacions i mentalitats que no evolucionen, com aquest afany de caçar un bon partit. un bon retrat (de part) de la societat actual!

    ResponElimina
  22. Tinc un amic que a aquest tipus de noies els anomena Coyotes...

    ResponElimina
  23. Hahahaha, genial Xexu, genial! És com una evolució dels temps que corren, i també de l'edar. Primer se li dóna força importància al físic, després ens transportem a una època on sembla que cal ser més madur i adonar-se que l'atractiu també pot ser una manera de ser, compatibilitats. I ara mateix, tenir feina fixa és com abans tenir un cotxàs, casa amb yacuzzi i abonament al Liceu!

    PD. Malgrat el to còmic de la història, si avui en dia t'apugen el sou ets el rei del mambo i tothom et mira estranyat!

    ResponElimina
  24. Moltíssimes gràcies a tots pels molts comentaris que heu deixat. Me n'alegro de que a alguns us hagi fet gràcia, o almenys que us hagi sorprès una mica. Intento fer una resposta conjunta que englobi la majoria dels comentaris, a veure si me'n surto.

    En realitat la que més s'hi acosta és la Glo.bos, això podria ser un relat de ciència ficció. Una mirada amb humor a la situació actual, on tenir feina, i a més fixa, és tot un luxe, i sembla que ens haguem de sentir agraïts per tenir-ne, molts ho diem, oi? 'Gràcies que en tinc!'. Doncs no, hauria de ser el més normal, sempre ho havia estat. Això fa que trobar un home tan excepcional, en el relat, el converteixi en un bon partit.

    Això no vol dir que les noies siguin unes superficials, no em referia a això. No busquen un home amb diners. Comencen preguntant les coses típiques, i la Marta no en parla amb massa emoció. Però en arribar a la part de la feina llavors si que veuen que és excepcional. Una metàfora dels temps que corren, com molts heu dit, però sense entrar en superficialitats.

    Ah, que passin pel despatx només és una manera de demostrar que té feina, si no podia ser una mentida.

    Finalment, a l'hora d'escriure el relat, vaig oblidar que la idea partia d'una conversa en la que parlava de mi mateix. Així que és clar, aquest home s'assembla a mi! Però no vol dir que em consideri l'home ideal, ni molt menys. Només em va fer gràcia la idea de pensar que un home amb feina fixa era cada cop més difícil de trobar, i d'aquí em vaig imaginar la situació.

    Gràcies altre cop a tots pels comentaris.

    ResponElimina
  25. La bona voluntat a l'hora d'escriure relats cal reconèixer-la, tot i que estaria bé que un cop escrit, li fessis una revisió. Si fossis alumne de primer d'ESO tindria una certa gràcia, però em temo que no és el cas. El que passa aquí és que la claca aplaudeix per disciplina, i perquè "puix és català Déu li do gràcia" i perquè el noiet dóna premis.
    Et sona una coseta senzilla i gratuïta que es diu "corrector ortogràfic"? Estaria bé que et sonés, perquè faries menys el ridícul. I llegeix una mica, que t'ajudarà a no escriure bajanades.

    ResponElimina
  26. Lluís, vinc de passar el text d'en XeXu per un corrector ortogràfic, i no hi he trobat ni una sola falta (només marca expressions com "uuui" o "caraaaam", o "ahà", i "guapot", mots que tots entenem que formen part del llenguatge oral), com a molt podríem parlar de l'accent del "Sí home!" que ell no ha posat. M'agradaria saber a quines faltes et referies quan li recomanaves passar el traductor, així tots podríem anar a dormir avui sabent una mica més d'ortografia.

    D'altra banda, detecto una certa ràbia en el teu comentari. D'on et surt tanta fel? En XeXu potser no és un grandíssim escriptor, però tu demostres ser un pèssim crític literiari. T'han parlat mai de la "crítica constructiva"? Vol dir que les coses es poden criticar, amb educació respecte, i buscant sempre ajudar a millorar al qui la rep. Doncs bé, és just el contrari del que fas tu, que destrosses el relat sense donar cap mena d'explicació: no has indicat ni una sola falta d'ortografia, cap errada gramatical, cap comentari sobre l'estil o el tema... com és que no entres en detalls? Potser per què no sabries què dir? No insinuo que el relat estigui al llindar de l'exel·lència, però com a mestre que ets saps perfectament que està molt lluny d'estar al nivell d'algú de 1r d'ESO.

    Potser hauries d'aprendre que entre blogaires no sempre hi ha grans pretensions literàries -malgrat tu sí que en tinguis- i normalment només escrivim per distreure'ns: a nosaltres mateixos i a "la claca", aquests que ens llegeixen dia sí, dia també. I en aquest cas, "la claca" on ens inclous a tots, faltant-nos al respecte i titllant-nos de tenir poc criteri i de ser uns venuts, ha quedat prou contenta amb el relat, i així ho reflectim als comentaris. I si aquesta manera de fer no et sembla bé, la catosfera és molt àmplia i no se't trobarà a faltar. Pots anar a ser barroer, despectiu i rabiós a casa d'algú altre.

    I sí, evidentment ara pots fer el recompte de faltes d'ortografia d'aquest comentari en bolígraf vermell i posar-m'hi nota. També pots venir a destrossar els meus darrers posts si et molesta que defensi en XeXu i que et digui la veritat: el teu comentari no té ni solta ni volta i només traspua tota la ràbia que sents. El motiu pel qual fas això, se m'escapa completament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, YÁIZA!!! Aplaudeixo totes i cada una de les teves paraules :-))

      Ara bé, no hi pateixis massa, és l'estil d'aquest personatge. Li agrada repartir mal rotllo... Destrossar és molt més fàcil que construir.

      Elimina
    2. Jo també l'aplaudeixo. Molt ben dit, Yáiza!

      Elimina
  27. Si per criticar un relat s'ha de caure en l'insult gratuït i en la mentida, és evident que no s'està fent una crítica sinó que simplement s'està intentant provocar barroerament.
    Només una cosa més a afegir al que molt bé ha dit la YÁIZA. Si, quan el senyor Lluís Bosch diu que en XEXU dóna premis, es refereix als Premis C@ts reiterar que està mentint i que a més ho fa conscientment. El Sr. Lluís Bosch sap de sobres perquè hi ha participat que els Premis C@ts són uns premis atorgats per votació popular entre tots els blogaires que lliurement volen dir-hi la seva i que, per tant, els organitzadors ni els donem ni els deixem de donar.

    ResponElimina
  28. Talment com les padrines d'abans... "nena, si és de bona família i va bé de quartos no te'l deixis escapar!". I és que potser és veritat que anem com els crancs...

    Respecte a la polseguera de darrera hora aixecada pel senyor Lluís Bosch, doncs signo absolutament totes les paraules de la Yáiza (amb faltes ortogràfiques i tot, si és que n'hi ha). No és la primera atzagaiada (aquest mot és del teu excel·lentíssim nivell, Lluís?) que veig que el recent mencionat senyor munta per la catosfera... sobre com cadascú cerca i troba el plaer en aquest món, doncs res a dir... sempre i quan no traspassi els llindars de la mala educació i l'atac feridor cap a l'altra persona. Cosa que, malauradament, veig que en Lluís traspassa de tant en tant.

    El suposat paper d'alternatiu, d'outsider o d'enfant terrible de la catosfera que deu pretendre interpretar em produeix certa tristesa, per no dir alguna altra paraula més gruixuda.

    ResponElimina
  29. A mi, em perdonareu, eh? però el personatge aquest, en LLUÍS BOSCH em fa certa gràcia... sempre que el veig recordo la seva criaturada, crec que va ser l'any passat... Després de criticar els Premis C@ts per activa i per passiva (premis que, com molt bé explica en MAC, no "reparteix" en XEXU sinó que els donem entre tots els que hi volem participar) va veure que el seu blog havia sortit nominat... Ui!!... Llavors es va fixar que, com feia poc que havia canviat l'adreça del seu blog, l'enllaç que es donava a C@ts portava a l'adreça anterior i, què va fer? Doncs comunicar ràpidament quin enllaç era el correcte perquè sortís ben actualitzat...

    Curiós, oi? Si no valora gens -al contrari, menysprea- aquests premis, a què venia un interès tan gran en que el seu blog sortís perfectament?

    Confiem en que, quan maduri una mica i es faci gran, aquests atacs d'EGO se li passin i pugui relacionar-se amb la gent sense "anar a fer mal".



    ResponElimina
  30. A mi això de que van passar pel despatx m'ha deixat una mica amb dubtes, era horari laboral?

    ResponElimina
  31. claca
    f. [LC] [JE] Colla de gent pagada que acudeix a una representació teatral o a un espectacle qualsevol per aplaudir i assegurar-ne l’èxit. (font: DIEC2)

    algú que es creu tan purista i exquisit amb la llengua faria bé de ser, si més no, una mica més rigorós a l'hora d'emetre certs judicis.
    jo, com a persona inclosa en aquesta "claca", puc assegurar que a mi no em paga ningú per participar en aquest blog (i tampoc no em donen premis). i el sentit comú em diu que a la resta tampoc.
    per no parlar de la primera frase del teu comentari, que lingüísticament fa aigües per totes bandes.

    però bé, per la part que em toca, puc disculpar aquests errors o lapsus. equivocar-se és humà. el que sí que és inadmissible és la desqualificació i la mala educació, lluís bosch. i si es tracta de cridar l'atenció, només puc dir que em fa pena el teu comentari, perquè per la foto no sembles pas un nen petit i crec que aquestes rebequeries ja les hauries d'haver superat.

    ResponElimina
  32. YÀIZA, em sumo a tot el que has dit, i crec que aquest senyor Lluís té algun problema; primer perquè en XeXu no és dels que facin faltes d'ortografia; segon jo no sóc claca de ningú, i quan una cosa no m'ha semblat bé, ho he dit, però sempre amb el respecte, i no amb la mala educació, ràbia, menyspreu, insolència, i tot el que s'hi pugui afegir.
    Ho trobo lamentable que es pugui tenir tanta mala llet, o potser és enveja???

    Ap, si hi ha faltes són de regal per a tu, perquè et puguis esplaiar!!!

    ResponElimina
  33. Així doncs, caldrà actualitzar el perfil, oi? "Bioquímic, català, casteller... i amb feina fixa". :D

    ResponElimina
  34. Premis no us puc donar, però sí el meu sincer agraïment a tots els que heu parlat a favor meu o directament heu desacreditat aquest comentari que he rebut a primera hora del matí. Que fantàstic començar el dia així. Però quan reps l'escalf de tanta altra gent que s'hi deixa la pell per tu, la cosa canvia. Hi ha moltes coses que voldria dir, però entre tots ja les heu anat dient, i no vull posar-me en evidència com fa el mateix Lluís Bosch amb el seu comentari acarnissat i fora de lloc. Accepto les correccions perquè d'errades tots en cometem, i quan dic tots, vull dir tots. Però menystenir els alumnes d'ESO, fer-los servir com a insult, no em sembla massa correcte venint d'algú dedicat a la seva docència. I dir que ho faig malament, només per dir-ho, sense aportar cap clau perquè pugui millorar, tampoc no em sembla correcte. El cas és que jo no me les dono de saber-me gaire, senzillament escric. Tampoc obligo a ningú a llegir-me, i molt menys a comentar-me. Així que no sé a què ve aquesta ràbia i aquestes ganes de fer-me baixar d'un pedestal en el que en cap moment he cregut que estigui. Insultar-me a mi encara ho puc acceptar, què hi farem, no es pot caure simpàtic a tothom. Però és intolerable mofar-se de la gent que passa per aquí i tenir-los en tan poca consideració.

    No és cap sorpresa aquest comentari perquè no és el primer cop que en veiem un així del mateix protagonista. Tant de bo això ens pogués ajudar a aquells que rebem tan dedicades paraules, però no tenim on agafar-nos ja que no aporten cap solució, només és crítica pura i inconsistent. I si no és inconsistent, si us plau, vull exemples concrets. En altres plataformes virtuals, aquesta mena d'individus se'ls coneix com a 'trolls'. Només apareixen per polemitzar, sense arguments, només generant zitzània. Per això agraeixo el suport que em doneu els altres, ja que veig que la seva opinió no és generalitzada.

    M'agradaria també dir que no puc llegir més del que llegeixo, que aparentment no és prou, ni em serveix en absolut per aprendre una mica de vocabulari i gramàtica. Però el temps és el que és, potser si no em veiés obligat a contestar un comentari així tindria més temps per llegir i seria un temps més ben aprofitat. També hauria de demanar disculpes per tenir tants comentaristes i tan fidels, que sembla que això aixeca certes suspicàcies. Espero que no quedin massa decebuts en saber que no rebran res a canvi a banda del meu agraïment, i la meva visita a casa seva.

    I poca cosa més, no vull caure en desqualificacions ni fer la bola més grossa. Aquesta és una aparició puntal que no sé a què treu cap, ni el motiu que ha portat en Lluís a dir-me aquestes coses tan desagradables. La veritat és que prefereixo no saber-ho, perquè les raons que em passen pel cap no serien pròpies d'un home intel·ligent i culte com sabem que és. Així que un cop més agrair els vostres comentaris i suport, també els nous que hi ha hagut que no mencionen el tema.

    ResponElimina
  35. He flipat en llegir a aquest personatge. No vull entrar en donar-li massa protagonisme que al final és el que busca, però quina pena haver-se'l de gunyar d'aquesta manera. En fi Xexu, crec que pots fer que et patini perfectament aquest comentari maliciós i si no li agrada el que escrius ho té tan fàcil com no tornar per casa teva, que també és la nostra, oi? Que sense ell ens va prou bé.

    ResponElimina
  36. A prendre Fanta, el senyor que diu que fas faltes!! No en fas ni una (aquí una altra filòloga) i a més el teu blog és prou interessant perquè tots hi diguem la nostra, i tu ens responguis amb encert i estimació. Subscric totes les paraules de la Yáiza, amb comes i faltes (que no n'hi ha) incloses.
    I rep una abraçada d'algú que t'aprecia molt. Lo dit, envia'l a prendre Fanta!! :))
    PD. Si l'home del relat també té la hipoteca pagada, directament a l'Olimp dels relats de ciència ficció! :))

    ResponElimina
  37. Xexu, el relat m'ha agradat molt i m'ha fet pensar ja que de les preguntes que ens fem les dones quan parlem d'homes, després de les de rigor..si és guapo, prim, gordo, simpàtic..és: de què treballa?. No sé perquè t'has molestat en argumentar el motiu d'aquest escrit. Hi han comentaris que no fa falta que et molestis en contestar, en aquest cas el comentari del senyor Lluís Bosch fffiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu un gran xiulet per aquest senyor i aplaudiments no tan sols per l'escrit si no pel teu bloc. Fins sempre!

    ResponElimina
  38. Hola. El relat és molt graciós... necessitem una mica d'amor i d'humor els dies que corren. Però jo em quedo amb un dubte, ens en diràs alguna cosa més d'aquest sopar al port amb aquesta noia? Vaaaaaa...

    ResponElimina
  39. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.