divendres, 17 d’agost de 2012

Lagartijo

Arribo a casa i m'he emportat un ensurt de mort. Plantat davant de la porta em trobo aquest individu amb el polze alçat, i una mica més i caic de cul a terra.


Ja m'estranyava que no em vingués a fer la guitza, ja que ha capgirat bona part de la catos. M'he temut el pitjor. Però s'ha mostrat molt amigable, la veritat és que no l'entenia massa i no puc reproduir exactament el que m'ha dit, però m'ha fet entendre que no havia de patir per res, que ha domat a la fera i que ja no he de tenir por de que m'ataqui. Es vantava de ser un heroi i haver fet una proesa. La fera en qüestió era aquesta de baix, i me l'he trobat en aquesta posició. Més que domar-la, em sembla que li ha causat un trauma, ara necessitarà teràpia.


Llavors m'ha dit que marxava ja, que se'n tornava cap a Austràlia. Jo tenia la mosca rere l'orella, li he preguntat si no n'havia fet res més. Ha dit que no posant cara de sant, i a sortit corrent que duia pressa. Aparentment tot era al seu lloc, potser al cap i a la fi el cosí de la Sargantana no era tan brivall. Bé, això pensava fins que he obert la nevera i he vist que per dins només hi passaven les boles aquelles del desert...

17 comentaris:

  1. Ben bé que al teu gat sembla que li hagi passat un quatre per quatre per sobre!! Ha quedat ben planxat a terra... Aquest Lagartijo...

    ResponElimina
  2. Pobre moixet, crec què no l´oblidarà mai!! ... i tu tampoc!!
    Clar, tant a parlar d´ell pels blocs i tenia curiositat de saber com tenies la gelera. ;)

    Bona tarda!

    ResponElimina
  3. Jo crec que l'època dels gats és una època ja superada: és l'hora del(s) lagartijo(s)! Ei, jo el trobo la mar de simpàtic; estic valorant adoptar-lo. Hmm...

    ResponElimina
  4. pots comptar quin guardià felí que tens d'estar per casa...

    ResponElimina
  5. Aaaaaaaaah!!! Pobre Blog!!!... Has vist si reacciona??... Es mou??

    Aquest Dundee ens ha fet companyia durant tot l'estiu!! Ha fet de les seves per tot arreu!!... però crec que, en el fons, és bona... "persona"... això sí, sempre té gana!! A mi se'm va acabar tota la reserva de pizzes Hacendado!!! :-P

    (Crec que en Blog està hipnotitzat, li hauràs de demanar a en Dundee la paraula per "despertar-lo")

    ResponElimina
  6. ostres xexu..em sap greu..
    pasem la llista del que s'ha *jalat*
    tinc qu'anar al mercadona..

    ara entenc que li ha pasat a la meva gata
    redeuuu !!

    ResponElimina
  7. Amb aquests ditots arrodonidots li deu haver fet un bon massatge...un petó!

    ResponElimina
  8. Mecagun tot, havia fet una parrafada espectacular, i no sé què he tocat, que m'ha marxat. Bé, deia que sort que no tinc gat ni gos, tot i que els meus fills s'hi puguin assemblar, per tot el que emprenyen al llarg del dia, i sobretot, acolliu-lo bé a cases vostres, que jo seré fora una setmaneta!!!
    Petonsssss i mimeu-lo molt, que no em vull trobar la casa desmuntada, o el marit destrossat, perquè ell no m'acompanya!!!

    ResponElimina
  9. Pobre gat!!! he, he, he... i pobre nevera!!!

    Sort que ja és fora, és simpàtic, però es porta l'oli!

    ResponElimina
  10. Primer havia pensat... pobre gatet!... però, vols dir que no està així perquè s'han menjat el contingut de la nevera a mitges...??
    Jo diria que està panxa enlaire de fartot... hehe

    ResponElimina
  11. Almenys marxa amb la panxa plena.....

    ResponElimina
  12. jajajaja ja m'estranyava que no rebessis una visita d'aquest personatge! pobre gat! i la nevera buida! quin penques oi?

    ResponElimina
  13. Coi, ja em semblava perillós aquest lagartijo. Ara veig que ho és!
    El gatet ja ha reaccionat o encara està espatarrat? (mira ara he fet un rodolí)

    ResponElimina
  14. Osti nano, com ha quedat en Blog, no? Aquest lagartijo és el terror de la catos!

    Ara, això de la nevera? No deu ser una autoexcusa per no voler assumir que fa diiiiies que hauries de passar pel súper? Va, mandrós! A comprar!

    ResponElimina
  15. hahah, la foto del teu gat parla per si sola! Quin ensurt, pobret... Vigila que si ha trobat la nevera plena segur que torna, m'han dit que és un golafre.

    ResponElimina
  16. Ara entenc la rebuda del Puck quan vaig arribar del viatge! Estava molt preocupat xq no rebia els informes del bloggins i corria amunt i avall tot espiritat com si el perseguís algú. A saber si el lagartijo s'ha presentat mentre era fora....

    ResponElimina
  17. Gràcies a tots pels comentaris, i en Blog també us els agraeix. A dia d’avui ja està una mica més recuperat, em sembla que encara li queden seqüeles, però se’n sortirà. Però només sentir a parlar de l’incident ja tremola. Això potser encara pot anar per llarg.

    Yáiza, acollonit que estava, no es va atrevir a moure’s en una bona estona.

    Sa lluna, no hi veig relació, per més que parlem d’ell, la meva nevera la podria haver deixat tranquil•la. I al meu gat també, pobre, que des de llavors que no aixeca cap.

    Ferran, ja ha marxat cap a Austràlia, però segur que pot tornar si li promets que el tindràs ben alimentat, quin un està fet. Però a veure, què tenen de dolent els gats!?

    Pons, això ja ho sabia, si vull protegir la casa ho he de fer d’alguna altra manera, el meu gat és més poruc que totes les coses.

    Assumpta, mica en mica la pobra bèstia torna en sí, sembla que la hipnosi no està entre les habilitats, com la de ingerir quinze vegades el seu pes en pizzes Hacendado. Però li costarà refer-se, encara el veig molt aixafat. El que li hauré de demanar al Lagartijo aquest és que em pagui unes sessions de teràpia pel Blog, a veure si torna a ser el de sempre.

    Sargantana, ja saps, a la nevera hi havia el que sol haver a totes les neveres, caviar, salmó, pernil pota negra, formatges francesos, ja saps. Fes la comanda i que me l’enviïn directament a casa. Ja he vist la teva gata, em temo que el teu cosí hi té alguna cosa a veure també, això no és normal. Gràcies per fer-nos jugar.

    Núria Pujolàs, no sé exactament com ho ha fet, però me l’ha deixat ben planxat.

    Dafne, i on vas sense el marit, eh tarambana! Quines coses. Ja veig que t’has muntat unes vacances de relax sense la família, cosa que ja va bé, si els fills són tan moguts, suposo que ho necessitaràs. Però cap com el Lagartijo aquest, que és una mala peça. S’ha d’anar amb compte, jo no sé com t’ho trobaràs quan tornis, però jo de tu trucaria cada dia a casa, per si de cas.

    Carme, ara que ja no hi és només ens queda patir les seqüeles de les seves accions.

    Jomateixa, això també ho he considerat, però és una mica finolis. No li agrada massa res de menjar, i mira que he provat d’oferir-li de tot. Ara, que no ho entenc, si és una mala bèstia de gat i menja només pinso de règim. No entenc que pugui pesar vuit quilos el tio. Alguna cosa fa que no m’explica.

    Sr. Gasull, si sempre va amb la panxa plena aquest. Em sembla que ha saquejat més d’una cuina.

    Elfreelang, la veritat és que a mi m’estranyava també, però anava creuant els dits perquè no passés. Però res, que no me n’he lliurat. Em sembla que no és la més grossa que ha fet, però tampoc no calia que vingués!

    Glòria, segueix espatarrat, però ara em temo que és per la calor. A la bèstia li agrada tan poc la calor com els Lagartijos.

    Porquet, val a dir que la meva nevera sol fer força pena, no puc negar-ho. Només fa cert goig el mateix dia que vaig a comprar, però després cau en decadència. Però com que per tots és coneguda l’afició d’en Lagartijo a saquejar el rebost que troba, ho he aprofitat. Ara la tinc plena, no ho diguis massa fort no sigui que torni.

    Sílvia, tenim sort que es veu que ha tornat ja a casa, a Austràlia, però no se sap mai quan es pot tornar a deixar caure per aquí, em sembla que s’ho ha passat de conya... a costa nostra.

    rits, ja veig que a banda de ser el terror de les neveres, en Lagartijo era el terror dels gats també. Però no pateixis, que poc a poc recuperaran el control!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.