dimecres, 1 d’agost de 2012

Fosses

Quan era petit vaig aprendre que a les profunditats oceàniques existien algunes fosses marines de fondària superior a l'alçada de les muntanyes més altes que coneixem per sobre del nivell del mar. Així, si l'Everest, que és el sostre del món, supera els 8800 metres, l'abisme que s'emporta el record de profunditat és la fossa de les Marianes, situada prop de Filipines i Papua Nova Guinea, que s'apropa als 11000 metres.

Ben mirat, per nosaltres no hauria de sonar estrany, ja que vivim permanentment en la fossa d'en Mariano, i per més fons que caiguem i que ens sembli que no es pot anar més avall, sempre, sempre ens podem enfonsar més. Fins quan?

26 comentaris:

  1. aproximadament crec que ens podem enfonsar fins al Mont Olimp (22 Km d'alçada), si fos una fossa.

    ResponElimina
  2. No sabia això de la fossa de les Marianes.... encara que lo de la fossa del Mariano ja es veia venir.
    Fins quan??? gran pregunta!!

    ResponElimina
  3. Fins que acabi de manar i vinguin uns altres que faran el mateix.

    ResponElimina
  4. jajajja.
    molt ocurrent xexu

    potser no te fons...

    ResponElimina
  5. Tenim una capacitat de resistència impressionant, és clar.
    A veure fins quan i aixequem les atxes d'una vegada.

    ResponElimina
  6. Només cal dir prou a una sola veu, però em sembla que n´hi ha que no tenen veu a l´hora de dir que estem farts!!

    Jo amb la fossa de las Marianes!! jo no hi penso guaitar ;)

    Bona nit!

    ResponElimina
  7. jo començo a estar acollonit...i quasi que espero una intervenció europea que els foti tots fora. Crec que pitjor no seria, perquè és impossible.
    Sembla mentida el que aguanta la raça humana.....Val més que intentem agafar-nos-ho bé perquè em sembla que els únics preocupats som nosaltres mateixos

    ResponElimina
  8. De fet la teva darrera pregunta és interessantíssima, perquè jo crec que aquí està la clau de tot. Quan estarà la gent tan farta que la cosa estigui ben "madura" per dir PROU!! d'una vegada?

    No sabia això de les Marianes!! M'encanta quan aprenc coses noves als blogs!! ;-))

    ResponElimina
  9. M'agradaria pensar que no, que no ens podem enfonsar més; però no és així, encara queden moltes coses que poden ocasionar un ofec irreparable. L'única solució, com es comenta, som nosaltres mateixos. Ningú mourà un dit pel nostre poble. Si ara no ho sabem aprofitar, potser ens n'haurem de penedir, i admetre que la història es repeteix. FEM QUE LA HISTÒRIA OBRI UNA PÀGINA NOVA, AMB UN ESTAT LLIURE, PETIT I COMPETENT!!!
    Em surt el patriotisme, VISCA CATALUNYA, LLIURE!!!

    ResponElimina
  10. Tant de bo ho sabéssim quan serà aquest "fins quan" perquè sembla que la cosa va per llarg i cap a pitjor. D'aquí a un mes s'augmenta l'IVA, el que vol dir que TOT serà més car i com no tindrem més diners que ara, això implicarà un descens del consum i per tant de l'economia que seguirà enfonsant-se en la "Fossa del Mariano". I no és l'única fossa per a nosaltres, que els catalans també tenim la nostra particular (per això aquí tenim dos pagaments sobre els medicaments en comptes d'un).
    Estem farts? SI. Donarem un cop de puny sobre la taula i ens plantarem d'una vegada? Ho dubto molt, perquè això no ho podem fer els particulars sense el suport del nostre govern (i viceversa), i a mi em sembla que, almenys de moment, no s'està per la labor.

    ResponElimina
  11. Oh, sempre s'aprèn una cosa nova! No ho sabia això de la fossa de les marianes. És curiós. Pel que fa a la fossa del Mariano... jo encara no li veig el final.

    ResponElimina
  12. No tinc paraules, o com a mínim res nou a aportar que no s'hagi ja dit aquí o que jo mateixa no hagi dit en el meu blog i en comentaris a d'altres. La situació és inexplicable. Tu, amb això de les fosses, a més d'il·lustrar-nos una mica als qui no coneixiem els detalls del fons marí, li has donat un toc d'humor. No està mal!

    ResponElimina
  13. Mig fossa de les Marianes mig triangle de les Bermudes perquè tot euro que passa per aquesta zona desapareix i no se'n torna a saber mai més :(

    ResponElimina
  14. El teu post em fa pensar en el Viatge al centre de la terra...

    ResponElimina
  15. Uff, fa pena dir-ho... l'has clavat amb aquest símil... De vegades quan s'és avall ja és impossible discriminar la profunditat en què et trobes. M'imagino que encara ens podem enfosar més i que al final ja no ens quedarà aire per respirar i traurem finalment el cap a la superfície.

    ResponElimina
  16. El tema és ple de seriositat i preocupant però quan he llegit això de la fossa de Mariano m'he petat de riure....ja ja ho sé però mira m'ha fet gracia imaginar-me el tipus aquest convertit en un avenc vertiginós i profund .....
    no sé on arribarem ....és urgent plantar-los! anar-se'n!

    ResponElimina
  17. Al final de la fossa pot haver-hi l'equivalent a un forat negre. Atreu tots els nostres drets i els nostres bens. Matemàticament el fons (límit) tendeix al 0. Però no només en Marianico "el corto", també hi ha per aquí gent a qui li va molt bé pels seus interessos enfonsar la sanitat pública.

    ResponElimina
  18. Sincerament, no en tinc ni idea. I quan penso que ja s'ha tocat fons, una volta més de rosca. Xò la gent ja no sap què fer. Estic molt i molt amoïnada i fa uns dies que només se m'acut que haurem de marxar, cap allà Papua Nova Guinea, potser podria ser un bon lloc per començar?

    ResponElimina
  19. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. A més a més de viure una situació econòmica-política i social molt difícil i de caiguda al buit, no hi ha ningú que proposi cap política de creixement, de desenvolupament, d'investigació, de creació, ningú. Es limiten a retallar, però a més a més penso que no es bo com a ciutadana tenir una actitud passiva, ja que la passivitat ens enfonsa irremeiablement, el proper 11 de setembre a la concentració podrem reivindicar Catalunya com a nou estat d'Europa, però hem de bellugar tots el cul. Bon cap de setmana Xexu

    ResponElimina
  21. Ja tens raó, ja. Segurament podem anar molt més fons encara. Estem al mig d'un cop d'estat del govern cap a la societat que no té límits

    ResponElimina
  22. Saps a les pelis aquelles que tiren una pedra o una moneda i no se sent com toca al fons...

    ResponElimina
  23. Aquest era un post en clau d’humor d’una situació que no és gens divertida, una relació d’idees que vaig fer veient un documental que em va fer recordar això de la fossa de les Marianes. Espero que l’ocurrència almenys us arrenqués un somriure. Gràcies a tots pels comentaris.

    Pons, així doncs encara ens queda un bon camí per recórrer. Estem apanyats. L’Olimp de Mart és la muntanya més alta del sistema solar, si no m’equivoco.

    Carme, i a saber les bèsties desconegudes i terrorífiques que ens esperen al fons.

    Alba, fins que ja no puguem més, perquè tot té un límit. Mira, memòria estúpida d’aquesta, coses que recordes de quan estudiaves, i la semblança en els noms m’ha fet inevitable fer-ne un post.

    Globos, ja m’ho mereixo, a post pessimista, un comentari encara més pessimista!

    Sargantana, si no té fons, estem fotuts. L’única manera de reflotar és prenent impuls amb el fons, no?

    Maria, només esperem que no sigui massa tard quan ens decidim a aixecar les atxes, perquè com dius tu, la nostra capacitat d’aguantar les estocades és encomiable. Llàstima que amb cadascuna morim una mica més.

    Sa lluna, el problema que tenim per aquí és que ens costa molt posar-nos d’acord, fins i tot per fer un crit de prou. Cadascú va a la seva. A la fossa de les Marianes tothom va a la seva també. No hi ha gens de llum i les bèsties que hi ha per allà són mooooolt estranyes. Perquè hi ha bèsties, eh!

    Sr. Gasull, vols dir que vindran d’Europa a lliurar-nos d’aquesta trepa? No ho tinc clar. Sigui com vulgui, si s’ha de pagar alguna cosa, ja saps qui ho farà. Aguantem molt, però és que som nosaltres només els que hem de prémer les dents, ells viuen la mar de feliços amb els seus sous astronòmics. Així també viuria tranquil jo.

    Assumpta, i a mi m’encanta ser un servei públic i que aprengueu coses, hehehe. Ja saps, en el nostre país ens costa molt posar-nos d’acord per fer qualsevol cosa, i tot i que ens ataquen per totes bandes, no acabem d’alçar-nos tots a l’hora, i no sé si ho arribarem a saber fer mai.

    Dafne, m’agradaria deixar-me endur per l’eufòria com tu, però tal i com jo ho veig, aquí parlem de dues coses diferents. Primerament, els governants catalans encara han de demostrar que siguin més competents que els espanyols, jo no ho crec. L’única diferència és que són catalans. A banda d’això, una cosa és cridar, com a poble, per la independència. Una altra cosa és cridar, com a poble, contra un govern que ens ha fet retrocedir molts anys de progrés i estat de benestar. De modernitat, vaja. I això ens ho fan des d’Espanya, però també des d’aquí. Cert que s’ha estirat més el braç que la màniga, i cert que gestors anteriors no han pensat en el futur. Però la solució no és enfonsar el teu poble, sinó donar-li una empenta perquè refloti. La immensa majoria de la població d’un país és classe mitjana baixa. Els governs d’ultradreta com els que ens governen ofeguen aquesta immensa majoria en favor d’una minoria molt rica. Això és el que volem? No ens ho hem de deixar fer.

    McAbeu, ho tenim clar això de que si hem de pagar més, però no tindrem més diners per gastar, haurem de consumir menys per força, oi? Racionar el que gastem i repartir les despeses de manera més mesurada. I ho tenim clar que si fem això, nous sectors es veuran afectats, molts han caigut, però ara ja no gastarem en coses que fins ara ens havíem permès. Això és més gent a l’atur i més empreses fent fallida, menys riquesa en definitiva. I si nosaltres ho veiem, per què no ho veuen ells? No m’ho explico. Tema a part pels catalans, eh? Els nostres governants es queixen de que Espanya ens ofega, però pagarem doble igual, oi? I això lliga amb el fet que si govern i població van cadascú pel seu cantó, no anirem enlloc. No només això, que dins de cada grup tampoc no ens posem d’acord. Sense unitat no hi ha cap canvi possible, però el poble se sent tan feble que és molt improbable que pugui emprendre accions coherents i efectives.

    ResponElimina
  24. Myself, si et sóc sincer, preferiria parlar només de fosses marines, a mi em resulta més interessant. Però en aquests temps, encara que no vulguem, acabem sempre parlant de les mateixes coses.

    Laura T., pretenia ser ocurrent, almenys. La relació d’idees la vaig fer un dia veient un documental, allà parlaven del fons oceànic, i em va venir al cap la fossa de les Marianes. Suposo que la situació que vivim fa que no ens relaxem en cap moment, i el lligam ja estava fet. D’aquí a convertir-ho en post, ha estat una regla de tres.

    MontseLladó, ja has trobat la definició perfecta per la fossa d’en Mariano: fossa de les Marianes + triangle de les Bermudes. Per cert, gràcies per seguir passant per aquí tot i la feinada que tens.

    Maurici, tu espera’t i hauré d’acabar fent un post que parli de l’obra de Verne...

    Sílvia, m’agrada la teva frase de saber discriminar la profunditat a la que estem, sembla que ja no ve d’un pam, oi? Però bé, anem fent petites davallades que, quan mirem enrere, veiem que són una costa molt pronunciada si hem de tornar a pujar. Posant el contrapunt pessimista al teu final, arriba un moment que l’aire s’acaba del tot, no?

    Elfreelang, me n’alegro de que riguessis, de fet era l’objectiu, per més que el tema sigui seriós. Millor que imaginar el Rajoy com un abisme, perquè no imaginem que el tirem a ell a un abisme? Sí, ja sé, una mica bèstia, però és que hi ha uns quants que fan venir moltes ganes de fer alguna animalada, eh!

    Jordi, parlar d’en Rajoy era només per la relació d’idees que vaig fer (Marianes-Mariano), m’anava bé. Però el problema no només és ell, és clar. De fet, ell em sembla un titella, així que tampoc seria qui primer s’hauria de controlar. Hi ha molta gent interessada en que les coses es facin de la manera que s’estan fent. Altrament, aplicarien la lògica i sortiríem d’aquesta, no?

    rits, això és el pitjor del cas. Quan toques fons saps que llavors només queda agafar impuls per tornar a pujar, però sembla que ja fa una temporada que fem passos en fals, i quan toquem alguna cosa amb el peu és només per tornar a relliscar. De vegades sí que venen ganes de fugir ben lluny i deixar tot això enrere, però bé, és casa nostra, el problema el tenim aquí i hem de mirar de no abandonar el vaixell, si no és que el vaixell se’n va tot ell.

    MBosch, ja tens raó. Però què pensarà la pobra fossa de les Marianes, ella que pensava que ningú no la superaria mai! Aquest Rajoy és una mala persona.

    Marta, aquest post no anava tant en el sentit de reivindicar la independència, sinó de retratar la situació actual, la que vivim, ens agradi o no. Semblaria lògic que potenciar polítiques de desenvolupament hauria d’ajudar, però suposo que això és més a llarg termini i opten per solucions més cafres. Així només enfonsen el país i no en trauran cap benefici, a força d’estirar la corda s’acabarà trencant. Però bé, és el que ha volgut el poble, no? Perquè realment som tan ximples de pensar que posant a manar partits d’ultradretes la situació seria diferent a aquesta?

    Deric, la nostra capacitat d’aguantar és infinita. Anem cap avall, i encara podem resistir, veurem qui guanya. Potser ens hauríem de començar a plantar, mentre anem tragant, ells no pararan de munyir la mamella.

    Jomateixa, sí, sí, ben trobat. A veure quan triguem a sentir la moneda dringar.

    ResponElimina
  25. A la seva pròpia fossa el fotia jo... i perdó pel comentari passat de voltes, potser, però la ira que em provoca aquest personatge i tota la colla de personatges que l'envolten és de magnituds similars a la fossa de les Marianes.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.