dijous, 9 d’agost de 2012

El llençol

Una de les pitjors coses de l'estiu és no poder dormir a les nits per la calor que fa. Aquella sensació de quedar-se enganxat a la superfície i que no hi hagi manera de conciliar el son. Doncs fins i tot en aquests casos, en les nits més caloroses, em costa molt dormir destapa't, potser tinc les finestres obertes i el ventilador posat, però m'he d'acabar tapant almenys amb un llençol. No ho havia entès mai com res estrany, però parlant del tema l'altre dia em vaig adonar que no sóc l'únic i els motius són molt comprensibles. És normal, ja des de ben petits tapar-se fins el nas quan som al llit dóna sensació de seguretat, si estem tapats no hem de patir per res, no hi ha foscor ni soroll que ens inquieti, i com tots sabem, el llençol és antibales, anti-estirades de peus, anti-qualsevol mena d'atac o persona dolenta que se'ns acosti, i el que és més important, anti-monstres.

44 comentaris:

  1. Bona nit i... tapa't! Dolços somnis!

    ResponElimina
  2. Vaig ser conscient que m'havia fet "gran" quan em vaig descobrir dormint destapada !!!
    Ara on visc em deu rejovenir, perque sempre fa fred... i a l'estiu s'agraeix moooolt !!!

    ResponElimina
  3. quan aprens a treure't el llençol de dia, encara ho agraeixes més! Tot arriba en algun moment... bona nit i no et tapis!

    ResponElimina
  4. Jo també sóc de tapar-me amb el llençol, el que passa, que el meu marit me´l trepitja i sempre he d'estar estirant, perquè no entén per què em tapo. I jo li dic "cadascú dorm com vol"!!! Jo em tapo, de vegades trec un peu, però ben tapada. El meu fill també, en canvi la nena, passa de llençols sempre al damunt, és com son pare!!!
    Doncs, ara que ho dius, jo sóc força poruga, però no crec que encara em tapi perquè cregui que em poden atacar monstres, o sí??? Uffff, psicoanàlisi total!!!

    ResponElimina
  5. És ben cert que dormir ben tapadet és molt agradable i que dins el llit et sents molt més protegit de qualsevol atac...

    Però a mi la calor em fa més por que el més terrible dels monstres... així que a l'estiu baixem el llençol ben doblegadet i dormim ben destapats... Si a les quatre o les cinc de la matinada ha baixat una mica la temperatura (oh!! meravella!!) llavors pugem el llençol i ja està ;-)

    Però, de bones a primeres, una nit calorosa, tapar-se amb llençol, jo em moriria, quin horror!!

    ResponElimina
  6. Jo també dormo sempre tapada, em sento més protegida. Sempre he tingut por a la foscor...per què? No ho sé, però no m'agrada.

    Bona nit! Tapada! sempre tapada!

    ResponElimina
  7. Cada persona té els seus hàbits, i son coses que es fan de una manera una mica inconscient. A mi tapar-me amb els llençols em dona "seguretat", com tu dius, però al estiu no els suporto.

    ResponElimina
  8. Hi ha un tipus de monstres nocturns que m'esgarrifen. Apareixen del no res i s'acosten per xuclar-te la sang.

    Saps si hi ha estudis sobre l'eficiència dels llençols contra els mosquits?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si alguna vegada, tot i fer calor, m'he tapat per la nit, a risc de morir asfixiada, ha estat perquè he "sentit" un monstre d'aquest... uffff, quin horroooooor!! Els odio a mort!!

      Elimina
  9. No crec que hi fagin res Sergi els llençols contra els moscarts, a mi em piquen amb o sense llençol!

    A l´hivern si què m´agrada sentir-me ben tapadeta, però a l´estiu em sento millor sense res, ni tan sols llençol. ;)

    Hi ha monstres molt grans, em sembla que estan fora...als despatxos, en els ministeris...i no els espanten els llençols!!

    Nanit i tapa´t!

    ResponElimina
  10. En el meu cas veurem dormint amb un pijama curtet sense llençol despertaria massa lacivitat, no seria prudent.

    ResponElimina
  11. Jo diria que el que et passa és que et fa una mandra horrorosa canviar el nom del teu blog... ;)

    ResponElimina
  12. Buf, per mi a l'estiu no hi ha monstre que resisteixi aquesta calor... així que ben destapat! Ara, també et dic que els monstres revifen a la mínima briseta lleugera que s'aixequi durant la nit. Llavors corro a tapar-me amb el llençolet... almenys fins a la cintura que ja sabem que els monstres sempre t'ataquen pels peus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, PORQUET, tu fas igual que nosaltres!! :-))

      Elimina
  13. Completament d'acord amb en JO RAI!. Tota aquesta teoria dels llençols anti-bales, anti-monstres i no sé què més te l'acabes d'inventar per justificar el nom del teu blog. :-DD

    I ara, contradient-me a mi mateix (ja veus com som), t'explicaré una anècdota completament real. Fa uns quants estius i parlant de la calor que feia de nits, una dona vídua ja gran em va dir que ella sempre es tapava almenys els peus amb el llençol perquè sinó tenia por que el seu difunt marit vingués per la nit a estirar-li els dits dels peus. No vaig saber que dir-li.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, MAC... però, que li havia fet aquesta dona al marit, en vida, per tenir-li aquesta por?

      Si jo em quedés viuda, a part d'enyorar molt, molt, molt en Josep Lluís, si per les nits s'aparegués no em faria por... m'agradaria, li explicaria coses, li preguntaria què fa el meu pare, com està el nostre fillet...

      Elimina
  14. Jo soc del teu clan; de fet justament ahir a la nit ho pensava, amb la calor que arriba a fer i jo tapadeta amb el llençol i evidentment el tinc tot per mi perquè la meva parella no el vol ni veure.

    ResponElimina
  15. mare meva i jo dormint sense protecció.....el que no pateixo es per el monstre......aquest el porto dins i quan es desperta fa patxoca i tot

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha!!! Gasuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuull!!!

      Elimina
    2. Ostres, tenir un Gasull al llit...i sense tapar-se...deu ser un perill!!!

      Elimina
  16. Ara s'entén el títol del teu blog! Si no et tapes, no hi ha bona nit que valgui, no?? Doncs mira, jo sec ser la rareta que dormo totalment destapada si la temperatura ho demana, i cap problema, tu. D'altra banda, el llençol serà tot lo anti-que-tu-vulgusi, però si mai has compartit llit amb un gat sabràs que no hi ha cosa que els agradi més esgarrapar i queixalar que un objecte misteriós (el teu peu) movent-se sota el llençol...

    ResponElimina
  17. justament hi pensava l'altre dia, que intentava dormir destapada, però, amarada de suor, seguia necessitant el llençol. no ho entenia, però em quedo més reconfortada de compartir-ho i de saber que hi ha aquesta explicació que té tota la lògica del món: el llençol és l'escut protector més eficaç contra (gairebé) tots els monstres.

    pd. sobre els teus comentaris al post anterior: 1r. amb més força t'ho dic: molts ànims, i a empaitar la llum! i 2n. sí que he tornat, sí. no sé amb quina freqüència actualitzaré, però, com dirien aquells que tant t'agraden (:p): "ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser". és que no tinc paraula. ;)

    ResponElimina
  18. A mi també em passa, no ho puc evitar, he de dormir tapada i el llençol ben agafadet.
    De vegades, quan fa tanta calor, ho he intentat, però després d'una estona he acabat rendint-me i estirant el llençol. Un bon sospir i apa, ja puc dormir tranquil·la.
    Bona nit i... continua tapant-te.
    ^-^

    ResponElimina
  19. això deu ser gairebé universal...jo també m'he de tapar ni que faci una calor terrible, em passo la nit tapant-me i destapant-me ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, tu... jo que em pensava que quan fa calor el més normal del món és NO tapar-se i ara resultarà que sóc rara també en això :-DDD

      Elimina
  20. Doncs jo no hem tapo, amb ventilador i cada cama i braç cap a un costat. No suporto la calor!!!

    ResponElimina
  21. És veritat, XeXu!!! A mi em passa exactament el mateix!! Si sóc en un lloc amb aire condicionat, doncs aire condicionat i a dormir sota el llençol, sense dubte. Si no en tinc... doncs a no dormir, ves què hi farem, però a no dormir una mica tapat, ni que sigui les cames. Sempre he pensat que, efectivament, aquesta necessitat té alguna cosa a veure amb sentir-se protegit. Curiós i interessant!

    ResponElimina
  22. A l'estiu dormo destapada però si em costa dormir, encara que faci molta calor, cal que em posi de costat i el llençol tapant-me. Voleu dir que no es tracta més d'habits i rituals que de mosntres ;)))

    ResponElimina
  23. És ben veritat, jo si pogués dormiria amb el nòrdic però potser em trobarien fregida. Deu ser per això que dius de la protecció, recordo el meu germà que s'havia d'embolicar el cap amb el llençol quan era més petit. Hi ha gent per a tot...

    ResponElimina
  24. Abans també em costava dormir sense llençol a l'estiu, per molta calor que fés era incapaç de destapar-me.... però ara ja no, tinc un truc!!! em tapo només un peu i dormo igual de bé! ;))

    ResponElimina
  25. Mira per on, en això si que coincidim. En alguna cosa havia de ser! Jo tapadeta em trobo fenomenal. Els llençols no em fan calor i tampoc tinc por a gairebé res, així que no se quina és la teoria que em fa tapar a mi. Jo he de dormir amb pijama o camisa de dormir, per prim que sigui, i el llençolet per sobre, mai que em tapi el cap, que llavors si que m'ofego. Si m'he de despullar, em despullo, o em deixo despullar, però si puc triar, tapadeta, estic més guapa! Som com som, noi!

    ResponElimina
  26. Jo també em tapo amb el llençol perquè dormo amb la finestra oberta i a les cinc de la matinada, més o menys, m'agafa fred i com que estic suada de tota la nit... No sé per què ho faig, suposo que a part del motiu que he donat també és perquè hi estic acostumada de sempre, com tu dius. Ara bé, dormo amb una cama i un braç enganxats a la paret, que està fresqueta; amb l'altra cama estirada cap a l'altre costat i sovint penjant, per tenir menys calor; i amb l'altre braç també estirat al màxim per evitar que toqui una altra zona del cos. O sigui, completament espatarrada! Però tinc un amic que dorm a terra a l'estiu! Em va sorprendre molt, però ell diu que li va de conya perquè el terra està fresquet. Tot sigui per evitar la calor!

    ResponElimina
  27. És que en el fons necessitem sentir-nos protegits.

    ResponElimina
  28. Jo sóc més a viat de dormir destapada quan fa calor, tot i que celebro enormement els moments on em ve de gust tapar-me... millor,molt millor.

    ResponElimina
  29. Déu n’hi do el que ha donat el tema de si! Em va fer gràcia quan el vam comentar a la feina, recordant quan som petits que el llençol i les mantes ens protegeixen de qualsevol cosa, tapats ens sembla que estarem molt més protegits. I ves per on, de grans ens seguim tapant, però no acaba de quedar clar si és pel mateix motiu, per costum, o ves a saber per què. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Ventafocs, el nom del blog no ve d’aquí, però podria, podria...

    Carme J, hi ha tantes coses que em descobreixen que em vaig fent gran, hehehe. I tant depenent de quins llocs el llençol és indispensable fins i tot a l’estiu. Hauré d’anar a viure a un d’aquests llocs!

    Docus, en això encara hi estem treballant... una mica sí que em tapo, sí.

    Dafne, a veure si descobrirem que això de tapar-se amb el llençol o no és per herència genètica! Seria un gran descobriment. Home, un peu a fora es permet, no? En canvi, conec algú que es tapa específicament els peus, ja veus. La veritat és que em va fer gràcia una mini-conversa que vaig tenir al respecte, i vam dir això, que el llençol protegeix de tot, i em va semblar una idea bonica. No sé si de grans segueix prevalent allò que ens passava de petits, però i si és així. La sensació de tapar-me per protegir-me de quan era menut la recordo bé, i potser alguna cosa queda de tot allò, encara que no sigui conscient.

    Assumpta, que valents! Com es nota que us protegiu l’un a l’altre i que sabeu que si esteu de costat, no us passarà res. Home, hi ha dies que per força has d’acabar dormint destapat, però són els que menys, mira que jo sóc calorós també, i et puc assegurar que la majoria de les nits dormo tapat. És un llençolet de no res! A més, si venen els monstres què?

    Ona, no et creguis que a mi la foscor em fa massa gràcia, de fet, no estic gens còmode en foscor si no és per tancar els ulls ja. Doncs res, t’afegeixo a la llista dels tapats, hi ha un món de perills allà fora!

    Glòria, i com et protegeixes a l’estiu? Però si el món exterior fa por igual. Sí, no sé com adquirim aquest hàbit i per contra altra gent dorm perfectament destapada.Però jo em quedo amb el llençol fins i tot a l’estiu.

    Sergi, jo no n’he llegit cap, i no he trobat tampoc cap llençol que s’hagi demostrat efectiu contra aquestes sangoneres amb ales. Ei, però de tota la resta sí que protegeixen, eh!

    Sa lluna, tu ets una valenta. Els mosquits van per lliure, són superiors a nosaltres i no tenim encara cap manera de protegir-nos d’ells. Però un cop tapats amb el llençol, ja ens és igual tots aquests monstres que ens governen, estem protegits i segurs, i l’endemà ja serà un altre dia!

    Pons, aquesta és la teva explicació a que et cagues de por per les nits i necessites tapar-te?

    Jo rai!, el nom del blog no canvia per res. És més, he hagut d’esperar cinc anys i mig a fer aquesta reflexió i el blog ja tenia el nom ben establert. Però ara tot pren un altre caire, potser tinc l’explicació inconscient de per què vaig posar aquest nom al blog. La versió oficial és que, a banda d’anar a dormir tard sempre, és una expressió que deia constantment en aquella època. Ara no la dic tant perquè tinc la impressió d’estar dient el nom del meu blog per tot arreu i als quatre vents.

    Porquet, quina gràcia això de que els monstres sempre ataquen pels peus. Precisament, una de les persones amb les que parlava del tema em deia que ja pot fer calor que ella sempre ha de tenir els peus tapats, precisament per això, perquè ningú els hi estiri. Home, jo no imagino un llit sense cap mena de cobertura, ni que sigui plegada als peus del llit. En qualsevol moment pot venir de gust estirar el llençol cap amunt.

    ResponElimina
  30. McAbeu, en Jo rai! i tu sabeu massa ara, així que us hauré d’eliminar. No, ja li he fet una explicació a ell, si vols la pots llegir. Respecte a l’anècdota, també li explicava a en Porquet que una de les meves companyes exposava la mateixa teoria, que es tapa sempre els peus perquè té por que algú els hi pugui estirar per la nit. Però en principi no tem pel seu difunt marit, perquè no en té cap, és clar. També em pregunto el mateix que l’Assumpta, però millor no saber-ho!

    Anna, millor per tu! En Low ja farà el qeu li plagui, però després que no reclami llençol de matinada, que fa més fresqueta, llavors encara amb més raó te’l quedaràs tot per tu!

    Sr. Gasull, el teu comentari ha despertat passions. Ara no t’ha d’estranyar que reclamem veure aquest monstre que portes dins, ens l’has d’ensenyar, tens molta gent a l’expectativa.

    Yáiza, no ho havia pensat mai d’aquesta manera, el nom del meu blog va venir a força de repetir l’expressió una vegada i una altra, però és una bona interpretació, sense tapar-se res de bona nit. Tu ets valenta, no et fan por els monstres, per això no et tapes. Però ja veus que no ets l’única. Per altra banda, conec aquesta afició dels gats d’atacar allò que no acaben de veure i que es mou per sota d’una superfície de roba, serà per això que no deixo el gat venir a dormir amb mi! A part de que m’ho deixa tot ple de pèls, és clar.

    Pati, ja veus, som una bona colla que, contra pronòstic per la calor que fa, encara ens resistim a abandonar el llençol, i alguna explicació havia de tenir, no? La cosa està igualada, em sembla, i podríem dir que és normal, una part de la població ho fa i l’altra no. El cas és que, entre els que ho fem, sabem que no és per fred que ens tapem, i ha de ser per alguna cosa.
    Això de que has tornat... a comentar segur, ja et veig, però has publicat? Perquè jo no he vist res actualitzat. Veig que tens un altre blog, però de moment no hi ha res. Ei, si pares per altres bandes avisa, eh? De totes maneres, encantat de tornar-te a tenir pel Bona Nit, pel temps que decideixis quedar-t’hi.

    Jomateixa, ho descrius perfectament. Quan estàs que no t’aguantes de calor, mires de deixar el llençol a banda. Ara, en el moment que el cos se t’atempera una mica, ja no t’estàs fonent, el llençol torna al seu lloc. No hi ha manera tu, som ben especialets.

    Elfreelang, com ja he comentat més amunt, em sembla que està la cosa igualada entre els que ens tapem sí o sí, i els que no ho fan. De rarets res, cadascú és com és, però els que ens tapem no ho fem pel fred que tenim, com tu dius, jo també vaig traient ara un peu a fora, ara l’altre.

    Jordi, jo tampoc suporto la calor, i quan en fa al llit es passa malament, però noi, no em sé estar així com dius, sense el llençol no hi ha manera d’estar còmode.

    Ferran, és per pensar-hi, eh? De ben petits el llençol protegeix clarament, l’acte reflex de tapar-se fins el nas quan se sent algun soroll estrany el coneixem perfectament. Però ens dura això quan ens fem grans, ni que sigui de manera inconscient? Doncs no ho sé pas, però podria ser. També podem dir que és per costum, per hàbit, no sé. Però sí que em resulta curiós veure a tanta gent que li passa el mateix que a mi.

    Mireia, just això és el que li comentava a en Ferran, potser dins el nostre cap està establert que un cop t’estires t’has de tapar, no sigui que t’agafi un ‘cop d’aire’. Però hi ha gent que ha superat aquest imperatiu, en tot cas. Per aquí n’hi ha que diuen que dormen destapats i ben espatarrats.

    Sílvia, doncs em sembla que jo faria com tu, si pogués dormir amb el nòrdic posat, crec que ho faria. Però si el sol fet de posar-me una samarreta de màniga llarga ja m’esgarrifa, no vull ni pensar en dormir sota el nòrdic. Quina calor estem passant!

    Alba, és molt interessant això que dius! Funciona? Quina manera d’enganyar el cos! Ho hauré de provar, potser has descobert la solució per tants i tants porucs que no sabem dormir destapats.

    ResponElimina
  31. Laura T., aparentment els altres tampoc tenim por a res concret, però per alguna imperiosa raó ens cal dormir tapats. Jo solia fer servir pijama a més a més, però d’un temps ençà potser només dormo amb la part de baix, i amb el llençol per sobre ja ho tenim. El per què passa això, no ho sé, hem dit unes quantes coses, però no sé si cap d’elles té cap fonament. La qüestió és dormir bé i a gust, i per aconseguir-ho, que cadascú triï la manera que més li convingui.

    Myself, això de dormir a terra ja ho han inventat els gats! El meu té un llitet la mar de maco que li encanta... però a l’hivern. Quan fa fred s’arrauleix allà i clapa tant com pot fet una bola. Però quan ve la caló, el pots veure estirat per qualsevol superfície freda, especialment si passa algun corrent d’aire. Al llitet ni s’hi acosta, però ni a dos metres de distància! Ara, d’aquí a seguir el seu exemple... no dubto que funciona, eh, però crec que passo. Mirava d’imaginar-me les teves postures al llit per tal de no passar calor, i déu n’hi do. Cadascú es fa les seves estratègies, això de la paret està bé, però ara jo no en tinc per cap banda. Bé, sí, al cap, però hauria de fer malabarismes per recolzar-m’hi. Res, que passi ja aquesta calor i que no ens calgui cap excusa per fer servir el llençol!

    Agnès, és una de les teories, jo no acabo de saber per què, però amb el llençol a sobre estic molt millor.

    Carme, com ja han comentat per aquí, jo també prefereixo que la temperatura obligui a tapar-se, molt millor, i tant. El problema és que, quan no ho fa, em tapo igualment. És d’aquestes coses que em fan preguntar per què.

    ResponElimina
  32. M'encantaria veure una foto del llitet d'en Blog ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deia de veritat, eh? No pas en broma... M'ha fet gràcia això del llitet del gat... No n'he vist mai cap :-)

      Elimina
    2. Eeeeeeeeoooo... I la foto del llitet d'en Blog? :-))

      Elimina
  33. Ostres, jo també necessito el llençol. Encara que sigui fet una bola i embolicat a una cama, però hi ha de ser... si no, no dormo. I l'Otis, sorprenentment, últimament s'amaga sota el llençol. No deu ser pas pel fred, la veritat...

    ResponElimina
  34. Calma Assumpta, calma. No tinc fotos del llitet en qüestió, només en tinc de l'anterior que tenia. Bé, vull dir que podria fer-li una foto al llitet, però no té cap gràcia, i a més està ple de pèls. Tinc unes fotos gracioses d'en Bloggins barallant-se amb el llitet el primer dia que li vaig portar, li va costar entendre que era per dormir, no per destruir. Ja te n'ensenyaré alguna algun dia.

    MaryMoon, els gats tenen una estranya tendència a posar-se sota qualsevol roba que hi hagi, i no és per fred, no. Això confirmaria les teories de que ens tapem com a mesura de protecció, de seguretat. Però en el cas dels gats està justificat, ja que veuen fantasmes. Si nosaltres els veiéssim, potser ens taparíem encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "li va costar entendre que era per dormir, no per destruir" :-))))

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.