diumenge, 29 de juliol de 2012

Mirall

Eslovènia és un país petit i nou de trinca, només té 21 anyets. Abans formava part d'un país que molts vam estudiar a l'escola: Iugoslàvia. En aquell país, tampoc no massa gran i que formava part de l'Europa de l'Est, la gent no s'avenia massa i després d'una crua guerra es van formar una sèrie de nous estats. D'aquests, estic segur que Eslovènia és el més modern i més occidental, abans ja era la regió més rica de l'antiga Iugoslàvia, tot i tenir només el 8% de la població.

Eslovènia té poc més de dos milions d'habitants i la seva bonica capital, Ljubljana, no en té més que l'Hospitalet. La seva extensió és dos terços la de Catalunya. Tenen un idioma propi, l'eslovè, però la majoria parlen anglès de manera fluïda, i prop de les fronteres també dominen les llengües dels països del voltant, italià, alemany, hongarès i croat.

Eslovènia fa servir l'euro des del 2007 i els preus no tenen res a envejar als nostres, no és un país barat. Tenen un sistema de tarifa plana de peatge, molt recomanable quan fas quilòmetres per l'autopista: pagues, però no et sents atracat. Té indústria, té muntanya i fins i tot una petita regió costera, una mica de tot, i prou bonic. No tenen grans coses i són un poble desconegut, no és una destinació turística que et passi pel cap, però és emergent i orgullós.

Eslovènia és un bon mirall en el que mirar-se.

37 comentaris:

  1. M'agrada aquest mirall, com a mínim dóna esperança, i fa pensar que si per alguns països és possible, perquè no podria ser-ho per nosaltres?

    ResponElimina
  2. Doncs sí, país desconegut, però al que —de moment— tenim molt a envejar. Aviam si aviat Catalunya es posa al mateix nivell.

    ResponElimina
  3. Però ells no tingueren 300 anys d'ocupació.

    ResponElimina
  4. Un país una mica menys desconegut gràcies a tu. Ja m'agradaria aconseguir la independència un dia o altre... Una abraçada!

    ResponElimina
  5. mai s'ha de perdre l'il"lusió
    qui sap si ho veurem?

    ResponElimina
  6. Un país resumit en un post. Està prou bé!

    ResponElimina
  7. Bé, sembla que t´ha agradat força i ja veus, tan petit i tan vivaç!
    Prenc bona nota...encara no sé on perdrem per vacances.

    Caminant tots junts, qui sap!!

    Una aferrada de tornada! (encara que no t´hagis anat del tot ;)

    ResponElimina
  8. Espero poder veure-ho en pròpia persona d'aquí a tres setmanes....però ja avanço que m'agrada almenys el que m'has fet veure d'ell.
    Ens mirarem al mirall

    ResponElimina
  9. Doncs és un mirall prou atraient i que sembla tenir empenta...Atraient per descobrir-lo, sempre pot arribar ser sorprenent sortir de les destinacions turístiques.

    Bon vespre Xexu!

    ResponElimina
  10. Ai, quina sort... vacances... de tant en tant ho he de buscar al diccionari per recordar què vol dir...

    I no ens poses ni una foto? :-)

    ResponElimina
  11. Molt interessant el que expliques. Tots aquests països 'nous' tenen una gran riquesa cultural i molt a dir en aquesta Europa que ara ha de renovar-se per no esdevenir decadent. Queda apuntat en l'agenda de viatges pendents que és molt llargaa, però mai no se sap si potser un dia i anirem a petar.

    ;-)

    ResponElimina
  12. Un bon país per descobrir. Interessant proposta. Me l'anoto.

    ResponElimina
  13. M'agrada aquest post, perfumat d'optimisme...

    ResponElimina
  14. Bona nit XeXu!!!
    Amb brevetat seleccionada, m'apropes aquest país, que tothom que l'ha visitat en ve molt satisfet.
    Tant de bo, aviat nosaltres també tinguem un estat on molts s'hi vulguin emmirallar. Ens ho mereixem!!!

    ResponElimina
  15. Ja fa anys que un bon amic meu hi va anar i en va tornar encantat. Me'l va recomanar àvidament i des de llavors que el tinc al cap per algun viatge proper.

    A més, malalt de bàsquet com sóc, és terra de grans jugadors! (de fet, com tot el territori balcanic).

    Millor emmirallar-nos en països així que en el que tenim per veí...

    ResponElimina
  16. Sempre està bé anar a descobrir llocs nous, em podem treure idees per aplicar-les a casa.

    ResponElimina
  17. Explica explica... en volem més! Tens raó, és un destí que no et passaria pel cap i pel que dius i he sentit és ple de coses per descobrir.

    ResponElimina
  18. Cert, ho és. Hi vaig anar l'any 2003: amb el cotxe vam recórrer-ne bona part. Petit i eixerit, així se'ns va mostrar el país. Aviam si aviat aconseguim, a l'altra banda de la Mediterrània, un altre país petit i eixerit, un on s'hi parla el català (estic convençut que així serà, mode optimista activat)

    ResponElimina
  19. Doncs ja tenim un mirall on emmirallar-nos! a mi m'alegra que siguin per fi un estat independent... el nostre de moment a hores d'ara no ho és però igual dintre de poc...avui m'he llevat optimista! a veure si apliquen aquí això de la tarifa plana ....

    ResponElimina
  20. Un exemple que no són necessàries grans dimensions per ser estat. Tot i que això ja ho diuen estudis de com a mínim dos universitats, ja saben que diuen per aquí només per interessos.

    ResponElimina
  21. el post té un problema, no veig cap foto

    ResponElimina
  22. Em ratifico en que és una proposta interessant. Jo hi vaig anar fa uns anys i també em va agradar. Em va semblar un país amable i tranquil on t'hi senties a gust. La imatge que m'agradaria que deixés el meu al qui el visita.

    ResponElimina
  23. Mai hagués pensat en Eslovènia, curiós, s'haurà de tenir en compte. Dels balcans si algun lloc ens hem proposat amb els amics és Croàcia, força de moda darrerament x preus i platges,... xò no crec que t'agradés pel tema platja. Tot i així crec que trigaré moltíssim en poder tornar a fer viatges llargs i llunyans. Algun dia!

    Tot i així, la guerra dels balcans si que és a tocar, la recordo. No érem tan petits. Trist, no trobes?

    ResponElimina
  24. Ah, ostres, que ho he vist i m'ho he deixat de dir al comentari! Gran frase!!! I això que no sóc massa de'n Tyrion, xò reconnec que és dels personatges més intel·ligents i que va de cara (no com el Meñique, que tot i ser molt intel·ligent, cada cop el veig més arpia!)

    ResponElimina
  25. Igual de vell que jo! (no, millor igual de jove que jo). Sempre m'ha semblat curiós i a la vegada molt llaminer visitar països com aquest, que no són destins turístics de primera línia, per dir-ho d'alguna manera. Es poden fer grans descobriments que no tenen res a envejar potser a altres de grans. Descobriments com el teu, que et fan trobar paral·lelismes, que fins i tot van més enllà del que tu has comentat. Les similituds arriben a tals extrems que jo sincerament de vegades he pensat que si algun dia això esdevé una realitat serà perquè hi haurà hagut una guerra.

    PD. Subscric el comentari de la Rits... no sé des de quan la tens a la sidebar, però m'ha fet molta gràcia la frase Lannister!

    ResponElimina
  26. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. Fa uns vint anys d'aquella guerra, mentre nosaltres celebràvem les olímpiades, allà es mataven a trets, m'agrada Xexu de la manera que el descrius, d'una forma molt planera, estic molt contenta que sigui un estat independent el que no m'agrada és el preu que es va tenir que pagar, nosaltres els catalans penso que ara més que mai, perla situació econòmico-social-cultural que estem vivint estem en el camí cap a la Catalunya com a país independent. Estic contenta de retrobar-te!

    ResponElimina
  28. Ja han passat dues setmanes! espero que t'ho passessis bé i hagis tornat amb les piles carregades.
    ens "veiem"

    ResponElimina
  29. Un bon argument per a qui diu que nosaltres sóm "massa petits" :D

    ResponElimina
  30. Jo li vaig dedicar unes vacances l'any que canviava del Tolar a l'Euro, llavors era prou econòmic per a les nostres butxaques.
    Sí que és un dels països on emmirallar-se.
    Com a terra de bàsquet a Postojna, a una pizzeria amb nom esportiu ( crec que CUK sports park) , si no recordo malament hi ha penjades samarretes de jugadors, algun dels quals ha passat pel Barça.

    Pozdravi

    ResponElimina
  31. Post de tornada a la rutina blogaire, me n’alegro de tornar-vos a tenir per aquí dient la vostra, moltes gràcies per seguir-hi sent. Ja heu vist una mica les meves impressions d’Eslovènia, no m’agrada massa parlar dels viatges que vaig, però si a algú li interessa alguna cosa en concret, estaré encantat de comentar-ho.

    Carme, doncs això mateix. Desconec la situació del país i com ho veu la gent que el forma, però no crec que nosaltres tinguem massa a envejar a Eslovènia, si anéssim tots a una, probablement podríem ser un país molt més potent. D’exemples no ens en falten, falta que vulguem tots.

    Yáiza, m’ho agafo més com un país del que aprendre. Si ells han pogut, amb tot el que tenim nosaltres sabem que també podríem. La capacitat la tenim, però tenim la voluntat?

    Jpmerch, la seva història tampoc han estat flors i violes, però com comprendràs, no no en sé prou com per portar-te la contrària.

    Myself, com tot, vol el seu procés, i sobretot, estar d’acord. El problema que té Catalunya és que una majoria no vol la independència, i entre els independentistes mateix, hi ha diferents faccions que es volen atribuir el mèrit, i així no anem enlloc.

    Sargantana, a mi em costa de creure, no veig el país prou unit, però l’esperança no s’ha de perdre.

    Alba, Eslovènia té i és molt més que el que jo he dit, és clar. Però per saber-ne més l’haureu de visitar!

    Sa lluna, m’ha agradat prou, és un país boniquet, i trobar-li les semblances era inevitable. M’ha semblat molt occidental, molt proper, no sabria dir per què, per petits detalls, suposo. Estaria bé que el poguéssim fer servir de mirall, però justament això és el que ens manca, caminar junts. Jo no acabo de marxar mai...

    Sr. Gasull, espero que en gaudeixis tant com jo. M’agradarà veure quina impressió t’emportes, a veure si és semblant a la meva. No sé quines intencions portes, però espero que no vagis amb massa idea de platja, perquè costa en tenen, però de platges no n’he vist ni una. O unes minúscules de rocs, com a molt. En general, un viatge força positiu. No és un gran lloc turístic, però per això s’hi està la mar de bé.

    Audrey, per dir-ho clar, abans de plantejar-nos d’anar-hi no t’ho hagués sabut situar al mapa. Però estic content de la descoberta, ho considero unes vacances originals, tret de llocs molt condrets, hi havia poc turisme estranger. I si a sobre m’hi he sentit reflectit en alguns moments, millor encara, oi?

    Assumpta, és el que té treballar tot l’any per poder-se permetre algun luxe d’aquests. Les hagués viscut més tranquil i despreocupat si no hagués hagut de pensar en la reparació del cotxe, però bé, ha estat bé la cosa, almenys. Fotos de moment no, això era una mena de reflexió, potser en caurà algun més endavant, qui sap, tal com surti.

    Helena Arumi, l’avantatge és que Eslovènia no és lluny, t’hi pots gastar diners, però també és un destí assequible, dintre del que cap. Destí curiós, si més no, i content d’haver-hi anat i descobrir uns territoris molt desconeguts per mi. Pel que vist, no estan tan lluny de nosaltres com pensava, m’hi he sentit còmode, i això és senyal que no l’he trobat massa diferent, no m’ha calgut cap adaptació.

    Maria, una proposta diferents, i un país per emmirallar-se i adonar-se que, si ells poden, nosaltres també.

    Thera, però el perfum és efímer, ja saps, s’acaba esvaint. Bones intencions i ganes, però les forces i l’esperança acaben fallant en veure el panorama.

    Dafne, un país petit però amb atractiu, i amb molt menys turistes que molts altres. Nosaltres hem de poder també, i amb un govern seriós podríem ser el mirall per molts, i exemple per molts altres. Ja saps les coses que ens falten, per començar, unitat i voluntat.

    ResponElimina
  32. Porquet, és un bon lloc per una escapada. Com que és petit, tampoc cal dedicar-li molt de temps. M’emmirallo en un país com Eslovènia perquè és petit, era una regió pròspera de Iugoslàvia, i ha esdevingut un país dels que no se’n sent a parlar, senyal que no els van tan malament les coses. M’agrada com a concepte. El país veí no em diu res a mi, ni mirall i ben poca identificació. He sentit a dir que Eslovènia la toca en bàsquet, però francament, jo només conec en Lorbek! Ara que, és el més ben pagat de l’ACB, oi? Per alguna cosa deu ser.

    McAbeu, si fos una mica més atrevit m’agradaria parlar amb les persones dels llocs, en aquest cas m’agradaria saber com van viure el procés d’independència, aprendre com es fa i si va ser realment difícil o traumàtic. Qui ens havia de dir als que tenim certa edat ja que l’antiga Iugoslàvia ens podia ensenyar coses, oi?

    Sílvia, és ple de coses per descobrir... perquè no en coneixem res de res! És un país que, com a entitat, encara ha de forjar-se una història, però hi han passat coses, és clar. No sé mai què explicar dels viatges, la impressió general és bona, un lloc proper, no massa diferent a casa nostra, pel que em va semblar.

    Ferran, també vaig llogar un cotxe per desplaçar-me per allà, i com que és petitó, ets a tot arreu en un tres i no res. Ja saps que no tinc tan clar que aconseguim els nostres desitjos, són desitjos només d’uns quants, i alguns dels que els comparteixen els tenen diferents, fins i tot. Tot i això, també tinc esperança d’arribar-ho a veure. M’agradaria molt que ningú m’obligués a sentir-me una cosa que no em sento, i això no es pot canviar. Una altra cosa és el que posa al DNI, això tampoc ho puc canviar jo. Amb Eslovènia i altres països de mirall, seguirem somiant.

    Elfreelang, allà les estructures de peatge es mantenen, però sense barreres, de manera que passes a poc a poc i continues la marxa. Ja has pagat prèviament, se suposa que de vegades abaixen barreres i comproven que portis el distintiu en ordre, i si no el portes, multa que et cau. Però per 15 € vam recórrer gairebé tot el país, si haguéssim pagat cada cop que ens vam trobar un peatge segur que hauria estat molt més! I referent a la independència... bé, millor ser optimistes, però de moment no ho acabo de veure.

    Jordi, això de les dimensions són collonades, no trobes? No em cal que una universitat m’ho digui. Si ens posen pegues és perquè no els dóna la gana, i si no ho fem és perquè en realitat no volem. O és que els detractors no han sentit a parlar d’Andorra? San Marino? Eslovènia mateix? Luxemburg? Macedònia? Mónaco? Si no saben geografia és el seu problema!

    Pons, no les veus? Deu ser cosa del wordpress!

    Laura T, bona definició la teva. També m’agradaria que se’ns veiés així, el problema és que coneixent el país des de dins, em sembla que la imatge que donem no és pas tan bona. Engeguem tota la classe política a pastar i redrecem la situació.

    rits, jo també recordo la guerra, però no la vaig viure intensament. Recordo temes de refugiats, i molta crueltat, però penso que encara no podíem entendre massa com anava la cosa. Croàcia tinc sentit que no és especialment bonic, però no hi he posat ni un peu. Costa sí que en té, molta més que Eslovènia, però com bé dius, no és precisament una cosa que m’interessi dels països que visito. Ja sé que la situació és fotuda, però aquests països no són tan lluny i encara s’hi pot anar. A més, posaria la mà al foc que Croàcia ha de ser més barat que Eslovènia, per exemple. És una impressió només, eh, no ho he comprovat. A veure si tens sort.
    Ets la primera persona que sento dir que no és massa de Tyrion. Com pot ser?? Tyrion és, de llarg, el millor personatge de la saga! Quan veig aparèixer el seu nom al capdamunt del capítol ja esbosso un somriure. Però bé, ja se sap que sóc més mala peça que tu i tiro a personatges més malparits. I sí, per malparits en Ditpetit i en Varys, però aquí està la seva gràcia, no saber mai de quin peu calcen!

    ResponElimina
  33. Laia, veus, podries ser un país. Mentiria si et digués que no he pensat el mateix que tu algun cop. De vegades penso que el que tenim per aquí només s’arregla a cops de garrot. Vull creure que podem fer les coses de manera més civilitzada, però veient el pati d’escola que és el nostre parlament i el congreso, no sé jo si estem madurs per debatre la qüestió civilitzadament. El que hagi de ser, serà. De moment, em quedo amb els viatges i les idees que en trec. No sóc massa exigent amb el que visito, m’agrada veure les coses que s’han de veure per força, és clar, però també gaudir d’un lloc que no conec gens i em sorprèn.
    Digues que tu també ets de Tyrion, va, que si no quedaré malament!

    MBosch, a Eslovènia, per més que voltis, res pot ser una quilometrada! Des de Ljubljana, que es pot dir que és el centre, en menys de dues hores et plantes segur a qualsevol racó del país. No et facis il•lusions, ens engegaran a la merda per això del pacte fiscal, però només com a insult, no ens deixaran anar tan fàcilment, que som la gallina dels ous d’or (tot i que els comencem a tenir ben inflats, els ous). Tyrion és el rei, i no se’n parli més.

    Marta, tens raó que el preu que es paga de vegades per aconseguir certes coses no és petit, i compto que, si Catalunya acaba assolint la independència per la situació que dius, el preu també serà alt. Confio que no hagin de sortir els tancs al carrer, que ningú no ens amenaci militarment, però tampoc no ho descarto. El fet és que quan hi ha el PP en el comandament del país veí, i si li sumes la situació econòmica convulsa, a casa nostra creix el sentiment de que se’ns pixen a la cara, i com a conseqüència, l’independentisme i les ganes de marxar. Però no serveix de massa si després canvia el govern i ens relaxem. És una cosa que hem de voler i demostrar que volem sempre, i que estem decidits. Però em temo que el gruix de la població no pensa així, és una llàstima. I el sentiment d’espanyolisme està més estès del que creiem, si no, tant que reneguem de la selección, no ens alegraríem tant quan perd, oi? Ens hauria d’importar un rave, i no és així.

    Jomateixa, ho vaig passar prou bé, i les piles ja se’m descarreguen amb dos dies de feina, però em tindreu per aquí donant la murga una altra temporada.

    MontseLladó, aquest no és cap mena d’argument, és la resposta d’aquell que ja no sap com negar l’evidència.

    Rafel, això devia ser el 2007, doncs. S’han sabut espavilar, no és un país especialment econòmic, trobo, tampoc és exagerat, és clar. Els preus són semblants als nostres, diria. A Postonja, a banda d’això que dius que jo no vaig veure, imprescindible les coves aquelles que tenen, encara que sigui com un parc temàtic, però val la pena veure-ho, i quin fred a dintre! Això em va semblar, que a Eslovènia no li va malament pel seu compte, i que si t’hi fixes bé, no són tan diferents de nosaltres.

    ResponElimina
  34. Ja, tothom es sorpren que no sigui gaire del Tyrion. Certament és un personatge boníssim, a més d'un supervivent nat i que sempre va de cara, irònic i fins i tot cínic. D'aquells personatges que atrapen, xò no sé xq no és el meu preferit, potser és que sóc massa fleuma, ai, no sé. Crec que si em trobés un Tyrion a la vida seria d'aquelles persones que em tallen moltíssim, que mai sé com rebatre o contestar i potser x això de vegades m'incomoda (ais, tonteries de les meves de viure massa intensament aquesta saga) Xò tp és que em desagradi, eh!

    Ditpetit? de debó? ais, està clar que no podria llegir-los en català ara mateix. Se'm fa molt estrany els noms! A més, m'han dit que la traducció no és gaire bona.

    Ah i quan parlava de difícil viatjar, no és pels països de destí si no del que podem viatjar nosaltres. Tinc molts remordiments per les meves vacances, no sé si hauria... crec que lo de viatjar, almenys per a mi, s'anirà quedant en un record.

    ResponElimina
  35. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  36. rits, defineixes bé en Tyrion, tot un supervivent. Sincerament, jo tampoc voldria trobar-me un Tyrion a la vida real, mareta de déu, quina por. Però és un llibre, i allà no cal que siguem com som. Si els personatges dolents solen agradar, vol dir que nosaltres som dolents? No ho crec, precisament els llibres, pel·lícules o el que sigui ens ha de servir per evadir-nos de la nostra realitat, i ja veus que a Cançó de Gel i Foc la realitat és molt diferent de la nostra. El que no dius és quin és el teu personatge preferit. Faré apostes, jo crec que és en Jon Snow o l'Arya. A veure si encerto.
    Jo trobo que la traducció és força reeixida. Els noms traduïts són els sobrenoms, és clar. I no li poden dir 'Menyic' en aquest, si en català és dit petit. Per mi no sona estrany perquè he llegit un llibre i mig en català, i si continuo penso llegir tota la saga en aquest idioma.
    Suposo que el tema de viatjar és bàsicament econòmic. Em sembla que jo estaré una temporada sense moure'm massa.

    MBosch, ni se'm va passar pel cap, és clar. Jo vaig anar-hi en avió i el cotxe el vam llogar allà. Anar-hi des d'aquí canvia les coses, és clar!

    ResponElimina
  37. Tens raó, és un llibre i és ficció. No vol dir que m'hagin d'agradar els personatge x com sóc, ni molt menys, xò hi ha maneres de fer que em cohibeixen, i la del Tyrion, ho és. Certament, xò aporta moltíssim. La saga no seria el que és sense ell. Crec que és un dels personatges claus.

    Previsible, oi? si és que... doncs en un ppi si, eren els meus dos preferits. Fàcil. Xò sóc de Danerys de la tormenta. I em va agafant força en Robb Stark, tot i que em fa patir molt aquest noiet!!

    Entenc el que dius de l'idioma. I si, viatjar se'ns posa difícil.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.