dilluns, 9 de juliol de 2012

A l'escorxador

Arribar un dilluns a la feina més d'hora del normal i trobar-se un mail de la màxima responsable de l'empresa perquè vagis al seu despatx quan puguis, no seria la millor manera de començar la setmana. 

Que quan finalment pots anar-la a veure, després de molta feina, et digui que vagis amb compte amb els comentaris incendiaris que fas a les reunions generals, pot sonar a advertència i a invitació a posar les barbes en remull. 

Però que més tard et tranquil·litzi buscant la teva col·laboració pel bon funcionament de l'empresa i que et repeteixi, un cop més, que estan contents amb la feina que fas i que no està pas enfadada, et dóna una empenteta per seguir creient en tu... fins la propera. 

32 comentaris:

  1. Ai...un guant d'espart, té aquesta mossa! Aquesta gent no m'agrada, els he viscut de molt aprop i me fan tremolar. Sigues prudent, Xexu.

    ResponElimina
  2. Això és la vella tècnica del pal i la safanòria.

    ResponElimina
  3. No te'n refiis, ni d'ella ni de ningú dels que t'envolta!

    ResponElimina
  4. Què sap distingir els colors aquesta noia?
    El negre sempre és negre, no quan passen uns minuts és blanc!!
    Què no li varen ensenyar a l´escola??
    Els caps per donar la nota farien qualsevol cosa, fins i tot semblar ximples!Però tu vés amb ull, jo no em fiaria molt. ;)

    ResponElimina
  5. Quin pressing no? El gran cap et crida al despatx. Xò bé, si després et reconeix la feina... estigues tranquil. Fes la feina i punt, segur que ben aviat tens una mica de descans, i això sempre va bé per desconnectar i recarregar piles.

    Hi ha una cosa que no entenc dels caps... (i ara faig servir aquest post d'abocador d'un post que m'estalvio ...) xq quan comencen diuen que volen que els diguis les veritats, les coses tal com son, que no els facis la pilota, etc... si no és veritat? Ningú no vol sentir veritats!!!! Tots volen que treballis al 100%, siguis competent i els riguis les gràcies. I ho sento, xò no, no sempre es pot tolerar tot!!!

    Senta't afortunat amb la teva avertència, la meva va ser més dolorosa. Farà cosa de dues setmanes o així em crida el meu cap xq vaig al seu despatx i quan li pregunto si passa alguna cosa, em contesta que estic despatxada. Així, tal qual. Em vaig quedar blanca i just després em va començar a dir que era broma i que no tenia sentit de l'humor. Ho sento xò potser tinc poc sentit de l'humor xò en els temps que corren, amb l'amenaça d'un ERO i constants abaixades de sou,... crec que una persona amb poder (polític en aquest cas) no pot fer una broma així. Després va dient que m'estima molt, que valc molt,...bla,bla,bla,... sóc un grà al cul xq li dic les veritats. I això no agrada.

    En fin, sento aquest rotllo meu. Ànims i endavant. Estem vivint temps molt difícils, xò ens en sortirem i podrem "fotre botifarra"... algun dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rits, ho sento però el que va fer això és un desgraciat/da, això no es fa.

      Elimina
    2. Que em perdoni, però vaya capullo està fet el teu cap!

      Elimina
  6. Fas comentaris incendiaris, XEXU? :-)

    Bé, suposo que si jo fos "cap" d'alguna empresa, preferiria tenir algú que fes comentaris incendiaris i la feina ben feta que no pas algú que no sabés fer bé la feina però que sempre digués "sí senyora", per tant, no em preocuparia massa... si és bona per fer la seva feina sabrà el que és més important. Jo interpreto que està contenta amb tu, però ha mirat de suavitzar la teva forma de dir les coses... hehehe pobre innocent!! :-DDD

    Ostres, què fort el comentari de la RITS!! Aquesta persona que et va dir això és una imbècil, sigui qui sigui... Com es pot fer broma amb això??
    I tens tota la raó amb el que dius, noia, tothom demana sinceritat, parlar de forma clara i bla, bla, però en realitat no ho volen...

    ResponElimina
  7. De vegades un mail pot fer pujar l'adrenalina com un salt en paracaigudes.....celebro de totes maneres que no hagi estat res greu.
    Que la teva cap no se't fiqui al cap i no et provoqui cap problema que no tregui cap a res.

    ResponElimina
  8. Diu que està bé el que acaba bé... no sé si és massa veritat, però de moment ha acabat bé. Vivim uns temps que no et pots confiar ni tenim res assegurat. Ningú, ningú... espero que tot segueixi bé, amb comentaris incendiaris o sense...

    ResponElimina
  9. Crema-ho tot! Esbudella la tia aquesta i cala-li foc a l'empresa.

    ResponElimina
  10. Venint d'una dona, no te´n refiïs, i mira que tiro pedres al meu terrat; ni tampoc dels que creguis fidels perquè quan vénen maldades, la realitat és molt diferent. Algú et diu, siguis prudent, jo ho reitero. Sempre n'hi ha una de calenta i una freda; avui la teva ha està tèbia, però per si les mosques, "ojuuuuu"!!!!

    ResponElimina
  11. Carai, una de freda i una de calenta, i tal com estan les coses aquests canvis de temperatura són perillosos, però bé, t'estan reforçant i només cal que vagis una mica en compte, sense passar-te al piloteig, que tampoc crec que els sigui massa útil.

    Em sembla molt bèstia la "broma" a la Rits.

    ResponElimina
  12. Primer una hòstia i després una moxaina....s'olora a traició i en el cercle laboral no val la frase que "qui més t'estima et farà plorar". Els comentaris incendiaris a mi em van conduir al carrer, però personalment era allò de si no parlo revento!.

    ResponElimina
  13. El comentari del Josep m'ha deixat de pedra; això si, és bo bo.

    ResponElimina
  14. buf... doncs a mi em dóna mala espina aquesta entrevista teua... no et diré que deixes de fer comentars incendiaris perquè entenc que si els fas és perquè toca fer-los però jo vigilaria la meua esquena. I si començar la setmana així... glups!

    ResponElimina
  15. Sort que no ha estat res. Aquestes cridades a despatxos fan una mica de por actualment. No hi pensis, no ha estat res.

    ResponElimina
  16. Ostres, veig que la majoria dels comentaris són bastant "pessimistes", jo estic més amb la MARIA. Per la forma en que tu ho expliques, està clar que la "jefa" està contenta amb el teu treball i va voler "aprofitar l'ocasió" per deixar-te anar que alguns comentaris teus no li agradaven.
    Doncs res, es tracta d'utilitzar unes formes més "diplomàtiques" quan parlis a les reunions i ja està, però crec que no t'has de preocupar, de veritat :-)

    ResponElimina
  17. Això em sona!!! Hi ha gent a la que sembla no es pugui molestar per molt malament que treballin i vagin en interès propi. I des de dalt, per estalviar-se problemes et diuen que no toquis el que no sona però després, són les teves idees les que es tenen en compte!!! Perquè tocant o no els pebrots al final és que tens raó!!!

    ResponElimina
  18. Ja pots vigilar! Sigues prudents, les veritats costen de pair i senten molt malament a alguns individus. Que no saps com m'ho sé jo això! Tot i amb la raó s'ha de tenir molta mà esquerra per a dir la veritat i que no s'ofengui ningú. Només ha estat un copet a la cresta. La teva garantia és que treballes bé, però amb tot i això...ull. Que no estan les coses com per a arriscar la feina.

    ResponElimina
  19. Home, finalment no n'hi havia per tant, no? A més a més, jo crec que la propera reunió és per fer-te cap d'algun departament. Confia amb mi!

    ResponElimina
  20. Hahaha ostres... no em sorprèn gaire que siguis dels que fan comentaris incendiaris, Xexu :P

    I la veritat... Com molts dels que voltem per aquí, jo tampoc me'n fiaria gaire, d'aquesta manera de voler arreglar les coses un cop ja t'ho ha deixat anar. He de dir que sóc partidària de que les coses que no rutllen s'han de dir, però també penso que les formes són importants.

    Ara bé, jo no hi veig cap intenció de fotre't al carrer, no fotem!

    PD. El primer cop que sento "posar les barbes en remull" !!

    ResponElimina
  21. com ho diuen allo??
    una de cal y una de arena

    ResponElimina
  22. Ostres, avui m'ha passat una cosa similiar. Després d'haver estat fora uns dies m'ha vingut el cap ben enfadat perquè vaig deixar un fil penjat abans de marxar. M'ha explicat que havia hagut de treballar i tot, eh? per culpa meva. I després de la bronca em diu, però no passa res, tranquil·la. No he entès res!!! Espero que continuïs fent comentaris incendiaris quan toca. Fa dies que ho penso, no serveix de res callar-se les coses importants. Bon dia, i bona feina ;)

    ResponElimina
  23. Quin ensurt! almenys per mi ho seria, no conec la teva cap com per imaginar-me el bo i el dolent ...per una banda t'avisa i per l'altra et felicita...empat, jo tampoc sóc gaire diplomàtica quan critico o dic alguna cosa en veu alta a la meva feina i això m'ha portat algun disgust...en quan al cap de la rits , quin penques! i quina mà esquerra, amb caps així s'entén gairebé tot...eccs!

    ResponElimina
  24. Home... realment, quina poca gràcia començar així la setmana!! I a més, sempre aquella inquietut... perquè al final ha acabat bé, però no oblides que el toc d'atenció te l'han fet, no? I no saps com prendre-t'ho, en conjunt!

    ResponElimina
  25. Realment les opinions que heu vessat han estat força alarmants i negatives. Ja sé que s’ha d’anar amb compte i que la feina és una jungla, però també cal tenir confiança en el que fas i en alguna gent. No em guanyo que m’acomiadin, m’hi esforço, i si faig coses malament també està bé que m’ho facin veure. Ara, no crec que puguin canviar la meva manera de ser, i encara que hagi de canviar les formes, algunes coses les seguiré denunciant. Moltes gràcies a tots pels comentaris en aquesta entrada.

    Cantireta, aquesta dona té altres maneres de fer-nos tremolar, quan s’hi posa impressiona. He de dir que em va parlar molt bé, però això no treu que no en pugui extreure una lliçó i donar-me per advertit.

    Jpmerch, o allò d’acariciar el conill perquè es tranquil•litzi abans de fotre-li estocada, oi?

    Jo rai!, un missatge una mica negatiu. D’acord que cal estar a l’aguait, però tampoc no em vull tornar (més) paranoic.

    Sa lluna, ara no sé si acabo d’entendre el teu comentari, la veritat, no sé si és cosa de l’idioma, però no sé a què et refereixes. Jo miro d’anar a l’aguait, però també de no deixar de ser qui sóc, independentment de qui tingui davant. No sempre es poden fer les coses com un vol, que per alguna cosa ens paguen, però almenys parlar quan creus que ho has de fer.

    rits, no m’estranya que molts facin referència al teu comentari, perquè la broma que et van fer va ser de molt i molt mal gust. No es pot fer en aquestes èpoques. De fet mai, però ara menys que mai.
    No a tothom li agrada que se li diguin les coses pel seu nom, i el que hem de tenir clar és que el que a nosaltres ens sembla ‘pel seu nom’ potser no és la veritat absoluta. Almenys hi ha perspectives diferents a tenir en compte, això s’aprèn amb el temps. Però bé, això no justifica a ningú a fer aquesta mena de bromes. En el meu cas no va arribar la sang al riu, sembla que va ser una conversa amigable, evidentment, posant els punts sobre les is, però sense esbroncar. Potser hauré de canviar la meva manera de fer les coses, jo que la trobava tan sensata, per poder arribar allà on vull, almenys amb aquestes persones.

    Assumpta, dic les coses que els altres no diuen, almenys que no diuen davant qui els agradaria fer-ho, que jo estic fart de sentir comentaris que mai no arribaran a ser pronunciats davant de qui mana. Doncs jo els dic. No et creguis, molts cops volen gent que digui sí a tot i que no aixequin mai la veu. I si pot ser, que treballin bé. De vegades això sembla secundari, però.
    I sí, sí, la història que explica la rits és força sorprenent, l’haurien de poder castigar per una broma així.
    Comentari 2: la gent que treballa sol ser pessimista perquè sembla que els caps sempre van a perjudicar-nos. No sempre és així, però actualment hi ha molta por i mal ambient, perdre la feina és una desgràcia, perquè sabem, i tu també saps, que no és gens fàcil trobar-ne una altra. D’aquí el pessimisme, suposo. Tampoc no facis tan cas al que jo dic, perquè és la meva percepció, pot estar equivocada, potser no vaig saber llegir prou entre línies. Crec que sí, que no va ser per tant, però faré bé, com dius tu, de ser més diplomàtic. Ja saps que em costarà!

    Sr. Gasull, no fa mai gràcia un mail d’aquesta mena, dirigit només a tu, però bé, tot i prendre-ho com una lleu advertència, sembla que no era pas amb vocació d’esbroncar-me, sinó de calmar els ànims una mica. De moment no temo per les meves barbes...

    Carme, em costa callar-me els comentaris que estan en boca de tots i ningú no s’atreveix a fer. Considero que algunes coses han d’arribar a les orelles adequades, i no sempre fa gràcia a alguns, però suposo que ho seguiré fent. Encara que m’hauré de mesurar, per ara sí que ha acabat bé, però no sabem si me’n toleraran massa més.

    Josep, ho has provat de fer a la teva empresa?

    ResponElimina
  26. Dafne, sempre es diu que les dones poden ser més dolentes quan convé, però no se si en aquest cas això té cap importància. Si un home és menys subtil i més clar, però les paraules són més contundents, tampoc no hi surts guanyant massa. Prudent sempre, però no em puc estar sense confiar en gent del meu entorn. S’han de saber triar, però si et guanyes la seva confiança, segur que hi ha gent que dóna la cara per tu.

    Gemma Sara, es corre el risc d’agafar un refredat amb tant canvi de temperatura! Pilota no ho seré mai, però veig que la meva manera de fer les coses no sempre és la més efectiva, depèn molt de l’interlocutor, si saps dir les coses de la manera que ho vol, potser amb la mateixa contundència, però amb unes altres formes, pots obtenir millors resultats.

    Marta, trobo que és una idea extrema, però és clar, si tu has viscut una situació així, no m’estranya que em diguis d’anar amb peus de plom. Penso que en el meu cas no és per tant, però sí que m’ho prenc com una advertència, més val que no em deixi anar massa més perquè llavors sí que puc començar-ho a pagar.

    Pons, quant més poder, més tocats del bolet estan.

    Anna, en Josep no parla de la seva feina, sinó de la meva. Així és fàcil dir una animalada.

    Nimue, penso que mai és bo que et cridin així, mai no és per dir-te que et pugen el sou, precisament. Però dintre del que cap, em sembla que no va ser tan virulent, m’ho prenc com una petita advertència, no com un toc d’atenció en tota regla. Ara, m’hauré de moderar, això ho tinc ben clar. Sobre la necessitat de fer aquests comentaris, els faig perquè ningú més no s’hi atreveix. Parlen molt pels passadissos, però a l’hora de la veritat, tothom calla per por. Doncs jo ho dic, perquè penso que el missatge ha d’arribar. Què passa? Doncs que la manera de fer-ho no agrada. Fer-ho per altres vies més agradables per ells, però igualment contundents, serà més útil. Fer servir més el cap i no tant el cor.

    Maria, sembla que no ha estat res de moment, però és cert que no fa gens de gràcia quan et criden d’aquesta manera. Espero que no torni a passar aviat.

    Jordi de tot, la teva interpretació anava molt bé fins que has dit això de que seran les meves idees les que es tindran en compte. No ho crec pas. M’agrada dir les coses que els altres no s’atreveixen a dir, però quan no són les que alguns volen sentir, es pot arribar a pagar força.

    Laura T, probablement mà esquerra és el que em falta, sempre penso que dir les coses de manera que impactin, ben clares i com són, és com seran més efectives. I no és així, o no té per què ser així. Saber com dir les coses de la manera més encertada, però que no deixin de ser ben clares, és l’objectiu. M’avala que hi poso ganes i sóc compromès, però ja sabem que això no serveix eternament, i que els grans al cul tard o d’hora s’acaben rebentant.

    Banyeres, sembla que no, que no ha estat per tant. I no em faria res que em fessin cap d’alguna cosa, és clar. Mentre no em facin cap de turc...

    Laia, les formes sempre m’han perdut una mica, però generalment tiro pel dret i dic les coses de la manera més clara que puc. Això, de vegades, és massa fort per alguns, no donar massa voltes i dir exactament el que penses, no és fàcil de pair. I bé, tampoc crec que em vulguin fer fora, però també és una crida a que sigui més col•laboratiu i no tan combatiu. Buscar la confrontació, cosa que jo no defujo, no té per què portar coses bones, al contrari, quan es tracta d’un grup tancat pot portar molts problemes i mal ambient. Això de les barbes no sé si m’ho he tret de la màniga o és traducció de l’espanyol o què, m’ha sortit així!

    Sargantana, més aviat unes quantes moixaines per demostrar que no era una esbroncada, però també una petita advertència.

    ResponElimina
  27. Sílvia, si d’una cosa no es pot acusar a la que em va citar al seu despatx, és de no treballar. Aquesta dona treballa sense descans nit i dia. És clar, l’empresa és seva! No és el mateix cas, però hi ha superiors que tela. Hi ha una frase molt bona que tinc gravada a foc, diu: ‘Qui es considera massa important per a feines petites, sovint és massa petit per a feines importants’. És de Jacques Tati, i sempre la tinc present. Tampoc no puc parlar malament de la meva superior en aquest aspecte. Però sí que en conec casos. Suposo que seguiré dient les coses que penso, però miraré de dir-les de manera més efectiva i no tan a raig.

    Elfreelang, no es tracta de la meva cap directa, és la responsable màxima de l’empresa. Val a dir que impressiona, la gent li té una mica de por perquè té caràcter, i potestat per acomiadar. A mi em sol posar bona cara, ho he de dir, i sé que està contenta amb la feina que fa el meu grup, cosa que, a dia d’avui, no és poc. Ara, aquesta tendència meva a no callar el que penso, en algunes situacions pot ser perjudicial, i això és el que em va venir a dir, que millor buscar la concòrdia que l’enfrontament. No li falta raó, però de vegades no es pot callar.

    Yáiza, a un inici ben estrany l’ha seguit una setmana esgotadora. No he tingut massa temps per pensar-hi, però sí, em queda aquell neguit de que és una mena d’advertència. De moment a seguir treballant, que és el que em dóna el coixí de seguretat.

    ResponElimina
  28. ... "I no em faria res que em fessin cap d’alguna cosa, és clar. Mentre no em facin cap de turc..." jajajaja què bo!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! he rigut en castellà!!!!... volia dir "hahahaha què bo!! :-DDD"

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.