diumenge, 10 de juny de 2012

Rescat?

És el tema del dia: la banca espanyola ha estat rescatada. Què vol dir això? Doncs massa bé no ho sé, però una cosa tinc clara, nosaltres, els ciutadans, no en veurem ni un duro. Vivim enganyats i menystinguts per uns governants que amaguen la situació precària en que ens trobem i ens despisten amb qualsevol altra ximpleria, i encara amaguen el cap sota l'ala a l'hora d'explicar-se. Si total, poden comparèixer tranquil·lament, que el gruix de la població s'empassarà qualsevol cosa que diguin sense més.

Lamentablement, no domino els temes econòmics com per fer-ne un anàlisi en profunditat, però sí que em sobta el tractament de la informació que en fan els diferents mitjans escrits, en funció del seu color polític. Els més socialistes posen el crit al cel, i els ultra-dretans només dissimulen. Fent una repassada als titulars dels diaris tenim que:

El País: "Rescat a Espanya"
La Vanguardia: "Rescat a la banca"
La Razón: "Espanya rebutja el rescat"
ABC: "Europa financia la banca sense condicions per a Espanya"
El Periódico: "100.000 milions d'euros"
Ara: "Espanya es rendeix i Rajoy s'amaga"
El Mundo: "Rescat sense humiliació"
El Punt Avui: "(No digueu) Rescat"

En què quedem? El país s'enfonsa però els mitjans segueixen difamant i amb la seva demagògia habitual. Algun dia els ciutadans podrem sentir que se'ns té en compte per alguna cosa, ni que sigui per mantenir-nos informats? M'agradaria dir que Catalunya és millor que tot això... però tinc seriosos dubtes. Em sembla una vergonya que ni en aquests moments un govern, un país, pugui ser humil, seriós i comunicatiu. Tot això només em confirma una cosa que ja fa temps que sé:

Espanya és un puto país de pandereta.

42 comentaris:

  1. Jo no en tinc ni idea ni d'economia, ni de política, ni de res de tot això, però el que em sembla vergonyós és la manca de comunicació i seriositat del govern. Com pot ser que 24 hores abans de ser "rescatats" se'ns digui que no ho serem? O ens menteixen o fan demagògia barata o no tenen ni idea del que fan... i no sé quina d'aquestes opcions és pitjor. El dia que hi hagi, al capdavant, un polític seriós, que sàpiga comunicar i actuar com cal... potser m'ho miraré amb uns altres ulls, però de moment estic molt cansada i decebuda. N'estic farta que només facin que marejar la perdiu com si els ciutadans fóssim rucs i no recordéssim el que van dir ahir o la setmana passada. Els representants polítics haurien de comptar fins a 1000 abans de parlar...

    ResponElimina
  2. Estic amb el/la myself. Ni punyetera idea tenen de com portar el país a bon port. A la ruïna, hi tenen un màster. Ecs!!

    ResponElimina
  3. Has encertat de ple les tres paraules principals de la teva afirmació: "puto país" i "pandereta".

    No sé res d'economia i no puc dir gran cosa... però el teu recull de titulars, clama al cel, com sempre...

    Aquests titulars no són més diferents entre ells que els de qualsevol altre tema. Sempre anem així...

    ResponElimina
  4. Impagables els titular dels diaris 'Ara' i 'El Punt Avui'

    Completament d'acord: ESPANYA ÉS UN PUTO PAÍS DE PANDERETA!

    Hem de fugir com sigui, Independència ja!

    ResponElimina
  5. Jo tampoc hi entenc gens, però pel que he sentit sembla ser que el millor titular seria el d'El Punt Avui.

    Aggghhh... Quines ganes que s'acabi tot això, XEXU!! :-((

    ResponElimina
  6. Cobrar per follar té un nom, pagar perquè se't follin es diu rescat.
    I perdona la grolleria, però tot plegat ja passa de rosca.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat aquest recull de portades de premsa que has fet, amb això es demostra tot, tothom escombra cap allà on més li interessa, i la resta ens ho mengem amb patates...
    A mi això del rescat em fa gràcia... i quan diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats m'indigno. Perquè ni els meus avis ni els meus pares no han pogut permetre'ns res que no tinguéssin, tota la vida han treballat per estalviar quatre duros i ara va i diuen que hem estat vivint per sobre de les nostres possiblitats.... Au va!

    ResponElimina
  8. "Espanya és un puto país de pandereta" m'agrada com a titular de diari

    ResponElimina
  9. Doncs si, un puto país de pandereta. Xò t'ha sorprès el rescat? fa taaaant que es parlava, que era una agonia. Ara ja estem completament enfonsats. I potser així serà la única manera que es començi a fer net. O que sigui la ruïna total. I qui patirà? els de sempre.

    No sé XeXu, estic força confusa i amoïnada amb tot plegat. El que em preocupa és el que pot venir a partir d'ara i què pensem fer. I com ens afectarà a nosaltres, els catalans.

    En quant als titulars.... és el que hi ha. Fa molt de temps em van explicar que per saber realment l'abast d'una notícia t'has de llegir 3 o 4 diaris i extreure'n una opinió pròpia.

    ResponElimina
  10. La fatxenderia de l'ignorant mesquí. Una Espanya ridículament encapçalada per un Reial Madrid amb un himne del segle XVI. Fa pena. I gallardegen.

    ResponElimina
  11. JO NOMES DEMANO QUE AQUEST CALERS ALS ADMINISTRINT GENT FORANA, QUE SI NO......ACABARN SALVAN ELS NEGOCIS PERSONALS DE LA MERDA "AZNARISTA",CULPABLE PER CERT DE TOT AQUEST "CRAK","LIBERIZACIO DEL SOL",ALLA VA COMENÇAR TOT

    ResponElimina
  12. Algú deia no sé on, RESCAT, significa res per Catalunya, i més endeutament. UN PUTO PAÍS DE PANDERETA, de corruptes i PUTOS INTERESSATS!!!

    ResponElimina
  13. Deu ser que la banca és el sector més desprotegit d'aquest "puto País", són diners que solucionarien molts problemes, però s'aniran a les butxaques de tots els que han robat i seguiran robant i...nosaltres, seguirem sent les seves titelles. Molt trist i indignant tot plegat!!

    ResponElimina
  14. L'anècdota de la setmana: sovint em trobo a classe amb dos companys sevillans que també estan d'erasmus aquí. Dimarts passat, quan vaig arribar, em van posar davant dels nassos l'exemplar del Le Monde, on es deia en portada que Espanya estava fatal i que hauria de ser rescatada. Em van mirar amb cara de preocupació extrema, jo vaig fer un cop d'ull al titular i vaig intentar mostrar que em sabia greu (per ells), però no sé si em va sortir bé. Crec que van trobar a faltar una reacció de sorpresa per part meva... Ells semblaven sobtats, com si els vingués de nou! I llavors vaig pensar que sembla que a Catalunya no ens donen exactament la mateixa informació que a Espanya. Que no podia ser que a ells els agafés per sorpresa el rescat, i a mi no (tots tres estem a París, al cap i a la fi!). Que sembla mentida que hagin de llegir els diaris estrangers per saber què passa a casa seva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I sí. País de pandereta, i vergonya aliena. Moltes ganes que als catalans no se'ns posi al mateix sac que a ells.

      Elimina
  15. No sé perquè me'ls imagino repartint-se els diners entre ells.Quina colla!No cal afegir res més, completament d'acord amb tot el que dius.Ens cal fugir.

    ResponElimina
  16. Company, és que no hi ha hagut rescat, ja hagut 'ajuda','suport' o 'prèstec', de la mateixa manera que aquella vegada hi van haver 'hilillos de plastelina' o aquella altra en que 'ha sido ETA y quien diga lo contrario es un miserable'. ;)

    Catalunya no som pas cap paradís, i no tenim una casta política digne d'elogi precissament, però s'ha de reconéixer que en aquesta ocasió el sr. Mas ha actuat de forma correcte (tot i no tenir cap tipus d'obligació en fer-ho) i no pas com el sr. 'me voy al futbol'

    ResponElimina
  17. He intentat passar la quantitat a pessetes... Sí, ja sé que la gent jove això no ho feu, però jo sí que ho faig encara moltes vegades... i dóna més de 166 BILIONS

    BILIONS! AMB B DE BESTIESA

    M'agradava més el post anterior... Bé, suposo que entens el sentit del comentari :-) No és cap crítica a aquest post, evidentment... és que tot això em deprimeix :-( m'agafa una sensació d'impotència tan gran... L'altre m'ha fet passar bones estones.

    I, com diu en Carquinyol... en Rajoy a Polònia veient el partit de la "selección"... quina sort que no hagin guanyat!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar dona, ja ha començat a gastar-los, cal donar exemple coi!!

      Uff...no cal que et maregis amb xifres que no són per a nosaltres!

      Elimina
    2. Ja tens raó, ja, Lluna... veure aquestes xifres és marejant perquè no m'ho puc ni imaginar el què deu ser una quantitat tan gran...

      Elimina
  18. Val la pena llegir la premsa estrangera. Almenys diuen la veritat. El tema Bankia no en sabrem res fins d'aquí uns anys i els diners que injectaran a la banca espanyola ja pots pensar qui els haurà de retornar.Si ens endeutem més haurem de pagar un imports cadascú.
    Avui sentia en Ramon Tremosa a la ràdio i deia que l'any 2011 Catalunya havia exportat més que la resta d'Espanya junta però ningú en va dir res.O sigui que ens ho diuen en compta gotes com si fóssim rucs .
    Bona nit Xexu...
    I una pregunta que em faig: Hi ha economistes entre els polítics? i la següent? A què es dediquen?
    Uixxx me'n vaig a dormir :)

    ResponElimina
  19. Em sap molt de greu, i ho dic amb la mà al cor, però des que vaig sentir ("años ha") l'expressió PANEM ET CIRCENSES, que no he trobat millor manera per definir la societat en què vivim. I ara pel que veig del pa no se'n fa esmena precisament per l'abundància...


    P.D.: Visc a l'estranger, i aquí les notícies les diuen clares (si més no pel que fa al rescat). D'altra banda, la meva família viu a Catalunya, i del dia a dia i de com estan les coses, de fronteres a fora quasi ningú en sap res.

    ResponElimina
  20. Per saber el que està passant: la premsa estrangera.

    ResponElimina
  21. ... de la pandereta * I LA PICARESCA *!

    ResponElimina
  22. Signo la darrera afirmació.

    Ens estem mirant el nom quan podem dir el que és: diners per tapar els comptes dels bancs per una mala gestió i que amenaça de portar-se l'euro per davant. Uns diners prestats a al Regne d'Escanya que el repartirà pels bancs perquè tapin forats i comprin deute baixant els interessos que pagaran amb els nostres impostos. Una miqueta la posaran per fer veure que intenten reactivar l'economia però en el fons els que ens passi a la població els importa un rave.

    Però sobretot, la veritable esperança, la veritable i única solució d'Escanya és que "la intervinguda" o "la roja" (pels nombres vermells serà) guanyi l'Eurocopa.

    ResponElimina
  23. Hauries d'haver dit, com va dir en Rajoy, "El reino de España...", així queda la frase més rodona.
    Quan aquí diguem que NO és un rescat, a la resta del món criden que ens han rescatat...

    ResponElimina
  24. Rescat i mat! ens entendre fàcilment, alguns dels teus amics ja ho ha fet, el bogardisme espera els teus comentaris, la xarxa està tensada i el teu verb serà determinant... envia senyals del teu bon procedir en forma de comentari al nostre blog:

    penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina
  25. Poca cosa més a dir que el que ja s'ha dit. Només esperar quin serà el proper acte d'aquesta tragèdia que ens fan viure: noves retallades?, augment de l'IVA?, les dues coses?... Ufff!!

    Per cert, m'ha agradat aquesta recopilació de titulars que ens mostres, una bona prova que aquí continua anant tothom a la seva, cadascú defensant únicamant els seus interessos mentre tot s'enfonsa al nostre voltant.

    ResponElimina
  26. Avui, en plena depre, veient les notícies se m'ha acudit preguntar-li al meu fill: Tu hi veus futur en el món?
    I amb molta serenitat m'ha contestat: Com que si hi veig futut? Doncs clar que n'hi veig. Moltes vegades s'ha estat pitjor que ara.
    Jo: Home, jo en tota la meva història, mai he estat tant malament.
    Ell: Mamà, pensa en les potsguerres, la nostra, la II mundial, etc. encara no estem tant malament ara.
    No he sabut que dir-li, ell encara no ha sortit al món a haver-se de guanar les garrofes ni a defensar drets laborals i socials que ara han caigut en picat. Ja s'ho trobarà. Però la seva postura per una part m'ha semblat positiva (en que encara no ho veu tot tan negre) i per altra part m'ha donat pena (no és conscient d'on i com estem).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has posat "futut", no és per corregir, sinó per demostrar que el subconscient a vegades parla per nosaltres... :-((

      Elimina
  27. No sé quina mania tenen en amagar les coses, de veritat. Què hi treuen? Poter es pensen que som imbècils, ineptes i idiotes i no ens assaventem de les coses. Bé, per ells va, però ja ho dius tu bé: un país de pandereta! Ara, el titular de La Razón és brutal!

    ResponElimina
  28. Xexu, l'has clavat!
    Per desgracia tens tota la raó. I amb la raó ens quedem...

    ResponElimina
  29. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  30. La indignació que ens genera aquesta desinformació que patim dia rere dia s’ha fet palesa en els comentaris d’aquest post, que us agraeixo moltíssim. Ens enganyen i intenten despistar-nos, però aquests mètodes franquistes comencen a no funcionar, que ja no només existeix el NO-DO per obtenir informació. Si us plau, demostrem entre tots que no som tan ximples i ens ho empassem tot. Demostrem-los que els calen noves maneres per enganyar-nos, que aquestes ja estan molt suades. Almenys que s’ho currin.

    Myself, manca de comunicació i que ens intentin enganyar una vegada rere una altra, però cada cop els cola menys... almenys davant alguns sectors de població. Sospito, com tu, que algunes coses se les van trobant sobre la marxa. Com a polítics de primera línia els pressuposem uns coneixements, però em temo que arriben al poder i es troben els marrons que hi ha, i llavors l’únic que volen és salvar el coll, que veuen que tal i com estan les coses els costarà. Però veus, al president no li cal ni dissimular, no té ni puta idea del que té entre mans ni del que és portar un país, ho demostra constantment. Saps quin és el problema? Que realment no sé si hi ha millors opcions. Per força hi ha d’haver gent més preparada, més intel•ligent, però em sembla que aquests passen de merders. Mentrestant, els països són regits pels únics que volen, perquè saben que suquen molt. Ara, quan hi ha una situació conflictiva... ara què?

    Cantireta, la Myself resumeix bé el sentiment de molts. No en tenen ni idea, i com que ells no volen deixar d’embutxacar-se la seva part del pastís, encara ens condueixen més al desastre.

    Carme, tota la raó. Aquest recull el podríem fer cada dia i les mans al cap ens les posaríem igual, podem fer l’experiment si vols. Però aquest cop era justament del que volia parlar perquè m’ha semblat denigrant. Com que tampoc en sé prou d’economia ni de res d’això, em fixo en el que ens arriba i fa por. Evidentment, si els que manessin fossin uns altres, i la situació la mateixa (perquè no podem culpar només de com estem als que hi ha ara), els titulars serien iguals però de sentit contrari, no trobes?

    Helena Arumi, tampoc no pequem d’innocents i ens creguem els diaris que volem creure perquè són els nostres. Tota la informació s’ha d’agafar amb pinces, necessitaríem un diari que no es casés amb ningú, i no sé si existeix. Una altra cosa és que tot plegat ens doni més ganes de fotre el camp d’Espanya, en això estem d’acord.

    Assumpta, sí que sembla el més encertat, el que tothom sap, però que a alguns no els agrada que diguem. És clar que tenim ganes de que s’acabi, és insuportable veure com ens enganyen.
    Ja entenc que el post anterior t’agradi més, tant de bo ens poguéssim dedicar sempre a parlar de coses divertides, però aquest és dels pocs mitjans que tinc per expressar la meva opinió, i quan alguna cosa m’indigna, el faig servir. Ningú no m’escoltarà, només vosaltres em llegiu i em sap greu que el tema no sigui agradable, però tu mateixa veus dels diners que estem parlant. Creus que veuràs un duro de tot això? Ja saps que no, aquest és el problema. Si això anés a ajudes per gent que ho necessita seria perfecte. Però anirà per qui menys ho necessita, i això és el més vergonyós de tot. Això i l’actuació dels màxims responsables del país.

    Sr. Gasull, pagar perquè se’t follin és contractar els serveis de qui cobra per follar. El que passa és que en aquest cas ja no sé qui és qui paga, qui es deixa follar ni res.

    Alba, la sort és poder comparar-les, ni que sigui. Pensa que el gran gruix de la població es queda amb el que té, un parell de diaris que probablement són similars, i es creuen el que diuen. En el moment que veus que dos diaris poden dir coses tan diferents, potser et comences a replantejar les coses... o no. Continua a baix

    ResponElimina
  31. Quan diuen que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats volen dir que ells ho han fet i ens ho han fet fer a nosaltres. Han rebentat els preus de tot. Si tu, per sou, et pots comprar una casa de 50.000 €, però te l’han fet pagar a 200.000 €, què has de fer, quedar-te al carrer o a casa els pares fins que et jubilis? Doncs ho pagues, encara que t’hi estiguis tota la vida. Això és viure per sobre del què podem? I de qui és la culpa, nostra? Ens encanta pagar el doble del que tocaria, si ja es veu, les coses barates no ens agraden.

    Pons, força millor que els altres que he citat, però no sé en quin diari el publicarien.

    rits, si et dic la veritat, no sé si m’ha sorprès o no. El que m’ha deixat és una mica indiferent. Tot això s’ho maneguen entre ells. Els que ho patim som nosaltres, però aquests 100.000 milions, no els veurem ni en pintura. Per dir-ho de manera simplista, jo (ara per ara) cobro un sou cada mes i puc viure. Espanya estava fatal i jo no ho notava massa. Ara Espanya té una injecció de diners, i jo encara ho notaré menys. El problema és que tampoc ho notaran aquells que no viuen tan bé com jo, els que no tenen feina, els que passen penúries... aquests seguiran igual de malament, per la mateixa regla de tres que jo seguiré relativament bé. És a dir, que a nosaltres ni fu ni fa, són coses d’un altre nivell. Ara, ens seguiran retallant i robant drets, això està clar. És per aquí que ho notarem, seguirem anant a pitjor.
    Respecte els catalans, segurament no ho miro des de la mateixa perspectiva que tu, però m’he endut una petita desil•lusió perquè jo sóc votant d’ERC de sempre. Davant d’aquesta crisi puntual espanyola que és vergonyosa i humiliant, els líders del ‘meu’ partit segueixen amb les seves subnormalitats de sempre. Ara seria moment de fer un cop de cap i prendre la direcció que molts pensem, especialment els seus votants. Doncs bé, a dia d’avui, aquest partit ha perdut un votant. Si segueixen pensant amb el pacte fiscal i aquestes ximpleries, per mi ja es poden quedar a Espanya que ja fotrem el camp d’alguna altra manera. Ja, suposo que no té res a veure amb els teus dubtes, però per mi està clar que és moment de prendre una decisió endavant i deixar enrere el llast que suposa Espanya.
    I sobre això dels diaris, el que està clar és que no et pots quedar amb una única opinió, ni que sigui la que més t’agrada. Si vols conèixer una mica la notícia, cap que t’informis una mica de tot arreu.

    Jordi Dorca, encara fa gràcia que treguin pit com a país, defensen el que és indefensable. Quin personatge més lamentable regeix el país que ens sotmet.

    Oliva, no és mala idea la teva, però ja saps que no serà pas així, que aquests diners aniran pel que els han demanat, per tapar els seus propis forats. Nosaltres només servirem per poder-los tornar a Europa, ja veuràs.

    Dafne, així va la cosa, ara cauen diners del cel que nosaltres no veurem, i només els percebrem quan ens en demanin per poder-los tornar a Europa, que això és un préstec, és clar. Si la saben llarga aquesta gent, encara se les donaran de salvadors de la pàtria...

    Sa lluna, els bancs taparan els seus forats de les inversions fallides, i nosaltres serem els que tornarem els diners a Europa a base de pujades d’impostos i aquestes coses. Si és que vivim en un país de lladres, i nosaltres som els ximples que s’ho deixen prendre tot.

    Yáiza, com ja han comentat altres companys blogaires, des de fora es veuen les coses clares perquè ningú no paga el sou als diaris. Bé, almenys no tant. No em sorprèn que gent de Sevilla, encara que sigui gent amb estudis, no coneguin una altra realitat que la que ensenyen els mitjans nacionals. Cal almenys un altre punt de vista per escapar-se del pensament únic, per poder dubtar almenys. Continua a baix

    ResponElimina
  32. Si tots et diuen el mateix, que precisament és el que et diu el govern, naturalment t’ho creus. Quan veus una opinió discordant és normal que, o bé no en facis cas, o que et preocupis enormement. I com que ‘Le monde’ no deu ser com el Jueves precisament, el mínim que pot fer un espanyolet de bé és fer-se pipi a sobre quan coneix la realitat. Tu almenys tens una altra visió. No és que t’hagis de quedar només amb el que diuen a Catalunya, però saps que no tot és com ho pinten alguns, i per tant tens la capacitat de saber que hi ha més d’un color. A mi la teva reacció em sembla normal, i la seva davant de la teva cara d’indiferència també. Ens hauries d’explicar què pensen ara després de que s’hagi confirmat que Espanya ha estat rescatada, a veure si realment creuen que hi ha una altra manera de veure les coses o si seguiran empassant-se tot el que digui el govern i els seus mitjans afins.
    A mi tampoc m’agrada la idea de que ens posin al mateix sac que al president del país veí, però creus que Catalunya i la gent que governa és gaire millor que això?

    Maria, i no te’ls imagines en forma de porc amb corbata i barret de copa, i un puro a la boca? Una imatge força realista. Ens cal allunyar-nos, però de tothom que mana, no estarem salvats enlloc mentre els que ja han tastat la mel ens segueixin governant.

    Carquinyol, no cal ser massa bo ni massa assenyat per actuar millor que el president espanyol. La seva actuació és vergonyosa, i si pretenia mostrar imatge de tranquil•litat i de que no passava res quan a tot el món es deia que Espanya havia estat rescatada, l’ha cagada profundament. En aquest cas la humilitat hauria estat millor consellera, i mostrar-se mínimament preocupat. Però és clar, si el seu argument és que això és una petita ajuda per part d’Europa, perquè li fa vergonya reconèixer la realitat, que el faria feble, doncs per què mostrar-se preocupat, oi? Això no el fa semblar feble. El fa semblar subnormal.

    Joana, a la premsa estrangera van més al gra i no expliquen mentides innecessàries. El cas és que aquí deuen pensar que la gent és ximple i que no sabem fer una mirada a fora. Potser moltíssima gent no, però cada cop menys. Naturalment, de la seva boca no traurem res en clar sobre els fets d’aquests dies, però mica en mica anirem sabent coses, de la manera que sigui. I sí, és evident qui pagarà aquest préstec, rescat, o com li vulguin dir.
    Les professions d’origen dels polítics no les sé ni m’importen massa. Un cop agafen la cadira, l’única cosa que saben fer és enriquir-se i deixar-se untar tant com poden. És molt rendible aconseguir una d’aquelles cadires, i es veu que molts d’aquests tenen això com a màxima aspiració. El que passi amb la gent del carrer els és ben igual.

    m., bona aportació la teva que ens expliques com es veu des de fora tot plegat. Segur que molt més clar que no pas la majoria de gent d’aquí, la manipulació de la informació és flagrant. La gràcia és que probablement la informació està manipulada allà on estàs tu, però la referent a altres països l’expliquen més clara. Pa i circ. El circ ja el tenim que hi ha l’Eurocopa, però on és el pa?

    Clídice, trist, però cert. Si ens hem de refiar dels mitjans d’aquí...

    Redcrash, això de la picaresca en aquest país és més antic que l’anar a peu.

    Jordi De Tot, no puc respondre massa res al teu comentari perquè penso exactament igual (bé, tu ho dius amb paraules que jo no sabria fer servir), així que estem d’acord. Creus que és casualitat que, amb el temps que fa que s’arrosseguen, hagin esperat a l’inici de l’Eurocopa per negociar aquest rescat? Jo no. Pa i circ, com deien per aquí amunt, però aquest cop sense pa.

    Jomateixa, és absurd que segueixin mentint i amagant-se, es pensen que som ximples, però no cal ser massa espavilat per veure que tot el món sap que Espanya està fatal, menys nosaltres. Però en part gràcies a Internet, ja poden anar amagant-se, que tot s’acaba sabent igual.

    ResponElimina
  33. Penyabogarde, em sap greu, però jo faig la lluita per la meva banda, no m’uneixo al bogardisme... jo era més de Reiziger...

    McAbeu, sigui com vulgui, ens ho faran pagar segur. El president ha parlat i ha dit que nosaltres no ho notarem, per tant, espera’t el pitjor. He llegit que Europa reclamarà un nou augment de l’IVA, com si no estigués pels núvols ja. Veurem què ens fan.
    Els mitjans estan manipulats, qui paga mana. Realment, no entenc fer una carrera com periodisme i després vendre la teva ànima perquè has de dir unes coses que saps que falten a la veritat. Penso que jo no podria.

    Laura T, jo no sé si estic més d’acord amb tu o amb el teu fill. Ens podem queixar molt de com estem, però sobretot crec que el que marca aquesta època és la total manca d’escrúpols dels dirigents, la manipulació de la informació i que els valors han caigut en picat. Però no ens hem de creure tot el que ens venen. Creus realment que ara estem pitjor que a les post-guerres? Ara molta gent té problemes econòmics, sembla que en alguns temes hem fet un salt al passat, però sincerament, no ho veig comparable. Naturalment, no ho he viscut, però sentir parlar els nostres avis és força revelador. No crec que es pugui dir que passem penúries com llavors, segurament en passem algunes, però em nego a creure que sigui igual. Ara, per exemple, ens podem dedicar a discutir sobre el sexe dels àngels, perquè molt pocs de nosaltres entenem realment de política i economia. No ens veig amb targetes de racionament ni ens venen a buscar per la nit una colla d’encaputxats. No sé, que tot és relatiu. Estem malament, però ni de bon tros com en altres èpoques. I penso que mentre tinguem feina, que evidentment no tothom en té, tan, tan malament no estem com per queixar-nos tant. El meu post anava contra el que t’he dit al principi, contra els qui ens manen i contra els mitjans (des)informatius. No sóc d’aquests de ‘que malament estic, i que poc que em queixo’.

    Sr. Banyeres, tinc entès que a alguns mitjans de comunicació se’ls ha prohibit parlar de rescat i han de fer servir eufemismes. Que de fet, rescat no deixa de ser-ho també, podríem dir que Europa ha salvat el cul de la banca espanyola i prou. El pitjor del cas és que segueixen pensant que tota la població és ximple, i cada cop ho som menys perquè el món cada cop és més petit i més obert. Ja veuràs quan ens capin Internet perquè ens permet saber massa... Per cert, que el dia següent alguns d’aquests diaris ja només parlaven de futbol...

    Globos, una llàstima, oi? Sabem el que està passant, sabem com proven d’enganyar-nos. Però i què? Què en traiem?

    MBosch, quina imatge més aconseguida, no sé per què no surt en els mapes directament així. Si l’hagués trobat quan vaig escriure el post segur que l’hauria posada. Parlant de l’Alfred Bosch, l’has vist ensenyant l’estelada al congrés dels diputats? T’ho recomano. Com ja he anat dient per aquí, no penso que Catalunya i els seus dirigents siguin massa millor que Espanya i els seus, però almenys no els hauríem d’aguantar a tots plegats. Ja ens muntaríem el govern que més ens convingués, però qui sap, potser podríem arribar a ser un país d’acordió, o alguna cosa així.

    ResponElimina
  34. per prescripció facultativa no fare comentaris
    que despres em puja la pressió
    pero....deunidó !!!

    ResponElimina
  35. Tan debó tinguis raó i no notem efectes negatius, xò ho dubto... et recomano el Salvados sobre el rescat, i del què diu la gent de Grècia.

    I me n'alegro que no notis els efectes de la crisi. Et pots sentir afortunat. Des de que va començar he perdut un 20% del meu sou. Si, si, un 20% i tot va pujant: hipoteca, impostos, subministraments.... i ahir em van dir que em rebaixen un 4% més. Això si, encara sóc afortunada i tinc feina. Xexu, és més a prop del què et penses.

    Em sap greu el teu desencontre amb ERC. Jo el vaig viure ja fa anys. Tan debó estigui equivocada i la independència sigui la solució. Però ja saps que crec que no n'hi ha prou. Que per sortir-nos s'ha de crear riquesa i el nostre Govern i el nostre sistema és igual que el de'n Rajoy, per més català que sigui. La gent veu la independència més aprop que mai i en canvi jo la sento molt lluny. Xò repeteixo, espero estar equivocada.

    ResponElimina
  36. No sé si a Catalunya som millors o no, però almenys, les nostres pífies i les nostres cagades seran les nostres. Passo de menjar-me la merda dels demés, amb la de casa en tinc prou.

    ResponElimina
  37. Jo encara diria més, de pandereta, de castanyoles, de "fumbol", de toros, de manipuladors, d'estafadors, de lladres, de racistes, d'expoliadors etc, etc, etc.

    Com vols que es resolguin els problemes si es començar per no assumir ni el fonament del què tenim... Recordo un tal Zapatero, fa uns anys, quan començava la crisi, negant-se com una criatura a dir la paraula "crisi".

    Així ens va...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.