dijous, 28 de juny de 2012

Darrerament estic veient com li costa a la gent dir que no. Primerament a la feina, que algú no sàpiga parar els peus als seus superiors quan demanen bogeries és un problema molt greu, sobretot pels treballadors de base. Els caps tenen poca perspectiva i no entenen quanta feina suposa el que proposen. Però és aplicable a qualsevol nivell, si no dius que no davant d'algunes propostes o peticions tens números de passar-ho malament, haver de fer coses que no t'agraden perquè t'hi sents obligat. Suposo que per dir que no s'ha de tenir molta voluntat; també per renunciar dient un no rotund a algunes coses que ens vindrien de gust però no toquen. Assertivitat? També, però crec que és una qüestió de determinació. I a risc de semblar malcarat o negatiu, un no a temps estalvia molts problemes. Naturalment, s'ha d'estar predisposat a moltes coses, però no a tot. És una qüestió de salut mental.  

38 comentaris:

  1. em fa l'efecte que a aquestes alçades ja estem tots ben tocats!

    ResponElimina
  2. Es que dir NO! costa un munt. I més quan hi ha persones d'aquelles dominants que es fan imposar. Però bé, es n'ha d'aprendre i s'ha de practicar, no? Per tant, NO, NO i NO!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagina, si tu passes ajupit i per terra davant de la recepcionista perquè no t'atreveixes a dir-li que tens pressa, i la deixes que t'aturi per donar-te la pallissa i et fa fitxar tard cada dia... assaja, assaja, JORDI :-DDD

      Elimina
    2. NO, NO I NO!!! A mi també em costa moltíssim, fa un temps que entreno i de vegades em surt bé i tot.

      Elimina
    3. Ai, Assumpta, quanta raó que tens!!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!
      No, no i no!

      Elimina
  3. En la meva feina un simple "no" no n'hi ha prou:
    - No! totalment impossible!
    - No! t'ho acabes de treure de la màniga!
    - No! la tecnologia tal no ho aguanta!
    - No! ni que fóssim Google!

    ResponElimina
  4. Va segons caràcters. Però s'ha d'aprendre a dir que no. Personalment, em costa molt dir que no. O potser em costava, xq el cert és que a base de patacades, de passar-ho malament després (xq no pots arribar a tot, xq se't fa feixuc el que et demanen, .....) vas aprenent a dir que no. I certament, és tema de salut mental, encara que després et sàpiga greu haver estat massa radical. Això si, tb és cert que hi ha gent a qui no saps dir que no, que x més que no vulguis, sempre els tens un si per resposta (i sovint, ho saben).

    Hi ha moments, xò, que el no tb et tanca portes. Suposo que seria una altra classe de no. Tb és cert que hi ha gent que diu no a tot, ells sols es tanquen portes que potser estaria bé traspassar.

    ResponElimina
  5. Jo tinc èpoques. Hi ha èpoques que estic molt covarda i em fa por dir "NO", però darrerament tinc el mal geni sempre a punt, o sigui que si jo dic que NO és NO i punt!!

    ResponElimina
  6. Bé, bromes a part. El que he dit abans és totalment cert però exagerat... Tots els psicòlegs i psiquiatres ho diuen, que s'ha d'aprendre a saber dir "No" per evitar que et trepitgin... però a vegades costa molt, molt.

    I això és el que volia dir. Jo, en èpoques que estic més trista, amb l'autoestima més baixa, no m'atreveixo a dir "NO" i acabo fent i assentint coses que no em semblen bé, per por a discutir amb altres persones.
    En èpoques en que el meu estat d'ànim és millor, doncs m'atreveixo a dir-ho més clarament. Tot i així, sempre em costa i, quan he de dir un NO, sempre miro de tenir una bona explicació, un "No, perquè..." i que aquesta justificació sigui ben clara... i m'ho penso i m'ho torno a pensar.

    ResponElimina
  7. XeXu tens tota la raó. M'has convençut. :)
    A vegades costa dir que no, però s'ha de saber dir.

    ResponElimina
  8. és el que plantejava dies enrrere....costa però el millor és fer-ho, encara que a la feina tal com està tot hi ha molta gent que no s'atreveix

    ResponElimina
  9. Que NO! Que no et comento!! Aquest cop NO! Ni per quedar bé, ni res!!!! Humssss!!

    Hehehe! Au, va. Tens raó. S'ha de saber dir no. M'has fet pensar en què això ho diu ma mare, però referint-se a educar a les criatures. Encara que no ho sembli, dir que sí a tot el que vol el nen o nena és molt més fàcil, psicològicament parlant. Clar que després pugen malcriats!

    ResponElimina
  10. Tens raó. Costa dir que no encara que de vegades és el millor que es pot fer. I des de ben petits algú ens hauría de tant en tant de dir que no.

    ResponElimina
  11. M'agradaria tan aprendre a dir que no...en el fons saps que no ho vols fer, però no t'acaba de sortir de la boca.

    ResponElimina
  12. Sovint, dir NO a coses externes és dir-te SÍ a tu mateix.
    i no hauria de ser tan difícil, un NO és tan vàlid com un SI, únicament és donar-te permís per aplicar-lo.
    Un petonet a tots/es.

    ResponElimina
  13. Jo dic NO quan realment no hu puc fer, que és gairabé mai...
    De vegades hi ha altres maneres de dir un no, canviant el comportament a determinats llocs on t'han donat un NO a un reconeixement per la teva tasca ... i crec que queda clar, no?. Vas aprenent a relaxar-te i a delegar treballs als que diuen a tot que si.

    ResponElimina
  14. Si et costa dir No i sempre dius Si, doncs has d'apetxugar amb el que això comporti. El pitjor és que siguin altres que diuen un No per a tu i hagis d'apetxugar tu també amb les consequències del seu No (això és el que pot passar a la feina quan el teu cap no diu No i et toca pringar a tu que estàs per sota d'ell, que sembla que és on apuntaves tu al principi). Però dir No i en el millor moment també és un aprenentatge i no fàcil. I això és la vida, un aprenentatge. Així que anant-la vivint vas aprenent a dir que No en alguna que altra ocasió, o a vegades a no dir que Sí, que també és un matís interessant. Però en definitiva i tornant al NO, diu una dita popular: "Más vale una vez colorao que ciento amarillo".

    ResponElimina
  15. Home, dir NO!, potser siga difícil en determinades situacions. Com a alternativa molt més diplomàtica es pot utilitzar perífrasis, com ara:
    "Mira, el que ens proposes, donades les actuals circumstàncies no crec que puga ser viable, tanmateix no tanquem cap porta i ajornem la decisió definitiva per a més endavant, moment en el que estudiarem la teua proposta en un nou escenari de conjuntures. És a dir, ves oblidant-te del tema".

    ResponElimina
  16. costa molt més dir que no que sí.

    ResponElimina
  17. s'han escrit alguns llibres i se n'ha parlat molt de que hem d'aprendre a dir NO, però a l'hora de la veritat és força difícil fer-ho.

    ResponElimina
  18. La gestió del NO és essencial en tots els àmbits de la vida. Per honestedat i higiene mental.

    ResponElimina
  19. en general em costa dir que no..
    i a vegades passa que un es fa un embolic amb el sí i el no i en realitat no sap si vol o no vol.. llavors acaba dient sí..potser el que vol està lluny d'aquest sí o no..

    ResponElimina
  20. Saber dir que no costa, però jo amb els anys n'he anat aprenent. En el món laboral ens convertim a vegades en primats força dèbils davant els depredadors (directius. Si es diu que no, el no s'ha de defensar amb arguments que reponguin a una lògica.Aaaa! i ser conscient de les conseqüències i les adversitats ja que la lògica d'uns i la dels altres hi ha una distància considerable! Bon cap de setmana Xexu!

    ResponElimina
  21. A mi em costa, però ho vaig aconseguint, per no matxacar-me. Sobre això dels caps, sí que hauríem de ser més valents. Nosaltres teníem un capullo de cap que ara ha passat a ocupar un altre gran càrrec sense deixar de ser capullo. Algun dia algú, per dalt o per baix, li hauria de parar els peus. Carai, m'he desfogat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que és capulla Gemma ho és a tot arreu! llàstima que són els que guanyen més!

      Elimina
  22. Costa, costa..., però els anys ens ajuden a saber pronunciar-lo quan cal. Per nosaltres mateixos, doncs sí!. Pel que fa a la feina, penso que ens hem tornat més porucs, no sense raons..., donada la crisi que arrosseguem.

    Bona nit!

    ResponElimina
  23. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  24. Sí, és innegable que costa dir 'no'. És tot un aprenentatge i encara diria més, és tot un art aconseguir que el que rep el 'no' no se senti ferit ni ofès. I gairebé una proesa ser comprès en aquesta negativa.

    ;)

    ResponElimina
  25. Veig que m'he perdut uns quants posts darrerament, però encara sóc per aquí. Diguem que les darreres setmanes han estat molt intenses. El "no" és una paraula necessària, i les primeres vegades que la incorpores et costa molt, però amb el temps un li comença a agafar el gustet i es demana com és possible no haver-la emprada més vegades abans. Jo estic fent "no" pràctiques darrerament, i a vegades em sorprenc a mi mateixa. Crec que a la primera persona que hem d'aprendre a dir "no" és a nosaltres mateixos.
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  26. Uf, és de bon tros la paraula més difícil de dir de tot el diccionari. Les poques vegades que l'he aconseguit articular m'he sentit malament i tot... crec que m'ho hauré de fer mirar :-(

    ResponElimina
  27. El problema d'ara mateix és que si dius no dins la feina hi ha 30 mil persones darrera que diran sí... És difícil dir no avui dia.

    En temes personals de vegades s'ha de dir si no malament!

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  28. I també de salut social. Caldria saber dir molts petits nos, ben rodonets, abans d'haver de dir-ne un de molt gros, malgirbat i a destemps.
    A mi em passa.

    ResponElimina
  29. No ho entendré mai... Per mi és fàcil dir que no si crec que el que m'estan demanant està fora de lloc. Amb diplomàcia i elegància, que no és tan difícil, carai!

    ResponElimina
  30. Costa molt ser assertiu!! Saber dir no quan toca i de la manera correcta. Hi ha persones que saben dir NO, però de la manera amb que ho diuen, també haurien de practicar una mica....
    Crec que tothom hauria de formar-se en qüestió d'assertivitat!

    ResponElimina
  31. Per causes de força major avui no em veig amb cor de respondre tots els comentaris de manera individual. Us he llegit amb atenció i ja tenia unes quantes respostes preparades, però si llegiu el següent post espero que em sabreu perdonar que no faci l'esforç de debatre un tema tan interessant com aquest, no tinc el cap massa a lloc. Si trobo la força i el temps potser els acabo contestant, però em sembla que ja no ho llegirà ningú. De totes maneres, moltíssimes gràcies a tots els que heu comentat aquest post, que heu estat molts.

    ResponElimina
  32. Don't worry nino, perfectament comprensible. Asserena't i no hi pensis més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.