dissabte, 2 de juny de 2012

Marxa, va

Va, farem una cosa. Jo ara aniré al lavabo i quan torni vull que ja no siguis aquí. Marxa, no trigaré gaire, ara tens l'oportunitat de fotre el camp. Em sents? Marxa, i ja estarà, d'acord? Va, que només seré fora un parell de minuts.

Sempre has estat una desobedient. Per sort.

35 comentaris:

  1. Per què deim coses que desprès no volíem dir ?

    ResponElimina
  2. perquè no diem les coses que volem dir?

    No és fàcil ser valent. Ningú no ho va dir. Ni és gratis.

    (Ara... si parlaves -que n'ets capaç- de la pesadesa que provoquen els gasos a l'abdomen... et recomanaria el control d'esfínters de les femelles: qualsevol d'elles et pot alliçonar)

    ResponElimina
  3. Home... primer pensava que podies parlar d'una mosca a la qual estaves donant l'oportunitat de salvar la vida... Però el "per sort" del final m'ha deixat descol·locada...
    I que parlis de "desobedient"??

    Ni idea, ho reconec... I, el que és pitjor; em temo que aquest post serà d'aquells de "Perdoneu que no respongui personalment, però és que... així que em quedaré amb la curiositat de saber a qui volies fer fora, qui és que hauria de ser obedient però prefereixes que no ho sigui...

    Si en Blog fos gata... podries parlar d'ell... però és gat... No hauràs adoptat la Gata-ca? :-)

    En fi, esperaré a veure si algú en treu l'entrellat...

    ResponElimina
  4. Jo tampoc sé que et pots referir....que foti el camp jo??? si acabo d'arribar!! crec que no va per aquí la cosa... El que sí que està clar és que va dirigit a qualsevol animal o persona del sexe femení!

    ResponElimina
  5. Jo també he pensat que era un missatge a la gata. Espero que no despatxis així a les noies tu!

    ResponElimina
  6. Diuen que la millor manera de demostrar a algú que l'estimes és deixant-lo marxar...

    ResponElimina
  7. m'he perdut alguna cosa aquets dies?
    no entenc res
    jajajjaja
    xexuuuuu..no t'encriptis!!

    ResponElimina
  8. a mi em resulta un text molt suggeridor, no necessito més explicacions, jeje! En qualsevol cas, no m'estranya que no marxi, ets molt poc convincent!:P

    ResponElimina
  9. Sembla un dels meus enigmes laterals aquest post... esperaré a que posis el rètol vermell.

    ResponElimina
  10. Ostres XuxU, sembles jo quan escric d'aquella manera que només m'entenc jo mateixa (i ni tan sols jo, moltes vegades hehehe).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona, ho he escrit malament. XeXu. M'acabo de llevar i porto un parell de dies més fora que dins de casa... bon dia!!!

      Elimina
  11. Podria ser una situació quotidiana d'una parella, en què les coses importants no es diuen. Un enigma? Jo hi veig un retall de vida. De vegades la meva mare quan vol que el meu pare faci una cosa li demana el contrari, i com que ell és un tossut i un desobedient, acaba fent el que ella realment volia. Aix, que complicats que som!

    ResponElimina
  12. No cal que l'entenguem, oi?
    En tot cas, xq demanar que marxi quan no ho vols? Potser és el correcte, xò és sincer?

    ResponElimina
  13. potser i només potser aquesta frase era només en el pensament.....i si era de debò potser no estaves dient el que realment pensaves.

    ResponElimina
  14. si tu me dices vete lo dejo todo pero dime vete

    ResponElimina
  15. per sort! moltes vegades diem en calent coses que fredament després ens penedim...és clar que no ´se si et refereixes al teu gat a la gata-ca o a una persona....

    ResponElimina
  16. Ara estava rellegint el meu comentari d'ahir i reia sola amb això de la mosca!! :-)))

    ResponElimina
  17. Em recorda certes lluites casolanes per l'ocupació total del sofà de casa...

    ResponElimina
  18. Això a qui li dius: a una mosca o al gat??

    ResponElimina
  19. Sigui a qui sigui, no té clar si la vol fer fora o no.
    Moltes vegades parlem amb la boca petita...

    ResponElimina
  20. Som complicats, però de vegades el millor, és dir allò que sentim; no el que pensem que seria millor. Si vols que es quedi, li dius; i li demostres. A mi m'agrada més "Si tu me dices ven..."!!

    ResponElimina
  21. No, no la vols fer fora... de veritat, sigui el que sigui...

    un rampell, només?

    També podria ser la calor... desobedient és, i tu la vols sempre fora, ella fa el que li dóna la gana...

    I per sort no et fa cas, ens capgiraries totes les estacions i sempre seria tardor. Coi, espero que no et faci cas! ;)

    ResponElimina
  22. El 'Va,farem una cosa' fa pensar que és un home que es dirigeix a una dona, infant o animal. Normalment aquest preludi no s'empra entre dos homes. I ara, em pregunto: i per què no?, independentment que no encerto cap a on pot anar la història. Aquest 'Va, farem una cosa' el trobo entendridor. Potser és la gran frase que conté l'emoció soterrada del breu text. Ai, ara m'embolico. :D

    ResponElimina
  23. Sigui qui sigui, no calen dos minuts per a què ningú marxi. En un segon pot estar a fora...si vol és clar, perquè si no vol (és el cas) pot tota una vida i ni es mourà.

    ResponElimina
  24. Si es "una" desobedient és que és femení, segur que no marxa!!!!! es queda al teu costat!!! desobeeix les teves ordres!!!

    ResponElimina
  25. Ai! aquestes coses que es diuen amb la boca petita...

    ResponElimina
  26. Ui, doncs jo amb aquestes quatre ratlles ja m'he imaginat tota una pel·lícula (amb drama i passió, no ens estem de res).

    I digues, no devies pas fer servir la psicologia inversa? Ai, murri!

    ResponElimina
  27. La vas deslligar de la cadira abans ??

    :P

    ResponElimina
  28. De primer em pensava que m'ho deies a mi que marxes, però he seguit llegint i ja he vist de seguida que es tractava d'un "record" què, "per sort" va acabar com tu volies.

    ResponElimina
  29. sort de la capacitat per llegir el pensament i desconectar de les paraules. sort!

    ResponElimina
  30. mmm, porta oberta a la imaginació. M'agrada. Provarem sort. Qui vols que marxi però t'alegres que no ho faci? El gat, un amic que sempre et diu la veritat encara que et faci mal... no se m'acut res més... que trist...
    Bé, sort que no va marxar!
    Abraçades!

    ResponElimina
  31. He hagut d'esperar a avui a que algú, la Montse, digués que això és un record, com posa a les etiquetes. No pretenia que es convertís en un enigma, tot i que confesso que m'he divertit molt veient com intentàveu desxifrar-lo. Com diu l'Assumpta, aquest és un d'aquells posts en que dic que no contesto els comentaris de manera individual, però no pels motius que ella creu, sinó perquè m'hauria de repetir en la resposta en tots i cadascun dels comentaris. Ho explico un cop i serveix de resposta per tots. Efectivament, era un record. Aquesta situació va passar de debò, es va donar el cas que vaig dir això a una persona. Com algú ha dit, era el que em semblava correcte, el que tocava en aquells moments. Però aquesta persona no volia marxar, i jo només creia que allò era el millor, probablement tampoc volia que marxés. Molts heu apuntat de que era parlar amb la boca petita, dir el que es creu però no el que es vol, i teniu raó. No tant com psicologia inversa, penso que ho vaig dir convençut del tot. Però per sort, no em va fer cas, i ja no li vaig demanar més que marxés. I sí, sí, parlo d'una persona humana, no de cap animal ni de cap concepte abstracte, sóc així de previsible. Gràcies a tots pels vostres comentaris, m'heu distret molt amb les vostres deduccions!

    ResponElimina
  32. Tu ets d'aquests que sempre intenten fer el que els sembla correcte, oi? Bé, llavors ja et va bé trobar gent més tossuda que no et fa cas... i així acabes tenint el que vols (per molt incorrecte que sigui). ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.