diumenge, 17 de juny de 2012

Laporta tancada

Joan Laporta diu que està preparat per tornar a ser president del Barça. Quina sort, ja vol tornar el salvador! Per fer-ho carrega contra tot i tothom, la gestió, el patrocinador de la samarreta, la marxa de l'entrenador... com es nota que ha passat (o ho ha intentat) un temps en la política, eh?

Va ser el millor president de la història del Barça, va aportar unes idees, uns valors, va netejar la cara al club. Els seus mèrits mereixen ser recordats i admirats, però del Laporta que va assumir el càrrec al 2003 al que coneixem avui en dia ha plogut molt. Penso que és l'exemple més descriptiu del que es coneix com 'pujar-se-li els fums a algú', no em ve al cap ningú que tingui un complex de déu similar.

No sóc cap admirador de Sandro Rosell, se li poden retreure moltes coses, però tampoc es pot dir que s'hagi carregat el club a nivell esportiu, precisament. Sóc de la idea que un president esportiu s'ha de fer notar el mínim possible, però també cal que defensi la institució, és clar. Laporta va acabar volent ser l'estrella, i així va deixar el Barça, sense un ral i uns quants episodis vergonyosos. Tant cregut s'ho tenia que se'n va anar a la política, volia una Catalunya independent, però només si ell n'era el president, és clar. En poc temps ha vist que això no era tan fàcil, s'ha estrellat clarament. I no només això, s'ha posat en ridícul i ha mostrat la seva egolatria en tot moment, mentre els seus draps bruts es feien públics.

Ara, estarrufat, corrupte, putero i misogin, torna amb la cua entre cames, però traient pit, allà on li va anar tan bé. Però no és el mateix Laporta, és una altra persona, una persona que ja no dóna cap sensació de seguretat, de serietat, i que a mi no em mereix cap respecte. Tot té un temps i un moment, i el seu ja ha passat, o això espero. Tant de bo no cometi l'estupidesa de tornar-se a presentar, però si ho fa, no hem de deixar que un personatge com el de la foto de baix tingui el control de res mai més. Del Barça no, però encara menys del nostre país.

25 comentaris:

  1. En aquesta foto ha quedat tant retratat com amb totes les coses que ha fet des que ja no és al Barça... realment un afany de protagonisme brutal i ara deu veure que s'ha quedat sense lloc.

    ResponElimina
  2. Bé, què dir. Et dono la raó (i crec cegament els teus arguments), però poca cosa més, perquè el senyor Laporta no és un tema que a mi m'interessi especialment. Vaja, el veig com un personatge passat de rosca, però que per la resta és un tema que em deixa freda.

    Però al pensar en gent amb complex de déu, no et ve en Pons al cap!? =P (és broooooooma!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens sort que marxa de vacances, sinó et veig convertida en un "Cas típic" hehehehe

      Elimina
    2. Cas típic: noi li agrada noia, noi li agrada la Yaiza? no m'acaba de convèncer...

      Elimina
  3. Noi, estic molt d'acord amb tu... Molt... però tampoc al cent per cent hehehe... però no és que vulgui que torni noooooooooooo... què va!! :-))

    Ha estat un gran president. Ha fet grans coses, molt importants, molt bones... però l'aire xulesc l'ha tingut sempre. Des de l'època de l'Elefant Blau (que, per cert, he de reconèixer que mai he sabut què volia dir el nom) ja apuntava maneres un pèl egòlatres...

    El que vull dir és que jo crec que ara s'han agreujat els punts més dolents del seu caràcter i s'ha "desmadrat" en tot i per tot... però un home humil i modest en Laporta no ho ha estat mai de la vida... Apa, què n'aprenguin!!

    Que quedi clar que en Rosell tampoc em cau bé, eh?... em sembla tan... gris...

    Jo no hagués posat aquesta publicitat a la samarreta. De fet, jo no n'hagués posat CAP, però... com a mínim, allò d'Unicef era maco :-))

    Això sí, mentre sigui president del Barça li desitjo TOTA LA SORT DEL MÓN!! :-)))

    ResponElimina
  4. Jo, no puc ser objectiva. El conec personalment. Li va tornar la dignitat al meu pare després que el Sr. Núñez el fes fora de males maneres després d'haver estar entrenant al primer equip del Barça d'hoquei patins durant dinou anys. Dinou anys i trenta set títols. I va ser foragitat de males maneres.
    El Sr. Laporta té molts defectes, però també té grans virtuts. A mi la seva vida privada no m'interessa. Entenc que la imatge que pot donar no sigui la millor. Però, és bastant millor persona que el Sr. Rosell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És interessant aquesta opinió de primera mà. Precisament l'altre dia escrivia al meu bloc sobre com canvien les notícies quan un hi ha estat present i curiosament ho feia en una notícia del Barça.

      És evident que cadascú té penes i glòries. De vegades, un personatge públic acaba treient-ne unes o altres a la llum i a partir d'elles la gent es fa una imatge d'ell.

      També és evident que a les persones que exerceixen un càrrec se les pot jutjar per les seves accions. Si com a president un ha fet un bon equip o una mala gestió econòmica, etc. El problema és que la informació un altre cop arriba retallada i manipulada. En què va quedar la famosa due dilligence? Algú en va acabar treient l'aigua clara?

      Jo no opinaré gaire d'en Laporta perquè no tinc informació de primera mà. Potser diré només una cosa: gràcies per tenir la valentia de desterrar els violents del Camp Nou.

      Elimina
    2. Jo tampoc puc opinar perquè no en sé de la missa la meitat, però a mi també m'ha colpit aquest comentari de l'Helena. També penso que exercir un càrrec no deu ser una feina fàcil, sempre hi haurà admiradors i detractors.

      Elimina
  5. Què vols que et digui noi, en Laporta no és sant de la meva devoció i com a polític no el votaria a hores dara.

    Ara bé, entre ell i en Sandro "el primer que faig és anar corrent a Extremadura a demanar perdó" no hi ha color. Qualsevol dia na Sandra ens presenta l'himne del club en espanyol !!!

    PS: Això de que els presidents del club hagin de ser uns 'ricatxons' limita molt...

    ResponElimina
  6. Doncs si aconsegueix tornar amb el Guardiola segur que guanya sense problemes...

    ResponElimina
  7. arriba un moment que es creuen els reis del mon.....aleshores ja són deixalla humana.

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Aquests canvis aparentment tan bruscos sempre m'han cridat l'atenció, i crec que són modèlics, en un cert sentit. Veure com algú s'infla absurdament ens ha de servir sempre de model. De model del que cal evitar tant com puguem.

    ResponElimina
  10. De fet, aquest senyor, faria santament desant-se. Quina vergonya aliena!

    ResponElimina
  11. Ja deus saber que jo no segueixo gaire el futbol ni res que l'envolta.... però aquesta foto deixa molt que desitjar!!!!

    ResponElimina
  12. Jo sempre l'he vist com un xulo putes, ho sento.

    ResponElimina
  13. Bé faríem en que no tornés. Ha estat un molt bon president, dels millors, sense dubte. Ara, segones parts mai han estat bones, per tant tanquem-li Laporta, com dius! El passat, passat està i no li faria cap bé al Barça.

    Suposo que vols dir que torna traient pit... i panxa, no? Jo vaig votar-lo, i no ho tornaria a fer. En aquell moment representava el que jo pensava, però ha resultat que res de res, com tots!

    ResponElimina
  14. Presumit, estarrufat...sembla que tingui un rei al cos. Millor dit a la panxa!

    ResponElimina
  15. PERO EL BARÇA, TE PRESIDENT?.....
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  16. Un testimoni de primera mà sembla que ha modificat la perspectiva d’alguns, i això és molt valuós. Però com a idea general, sembla que en Laporta no està deixant massa bones impressions darrerament. Segueixo pensant que es posa en ridícul amb aquestes declaracions i volent tornar enrere com si fos un salvador quan les seves aspiracions eren unes altres de molt més elevades. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Carme, he trobat fotos encara pitjors, però aquesta per mi és un bon resum. Fa temps que va a la deriva per culpa del seu ego, i això s’ha trobat. En política no el volen, i ara espero que no el deixem tornar enrere. El millor que podria fer és desaparèixer del mapa, perquè recuperar la humilitat em sembla que és força complicat.

    Yáiza, espero que a partir d’ara interessi a la gent tant com t’interessa a tu, és a dir, gens. Sí que està passat de rosca, i a aquesta gent no se’ls fa massa cas. Potser no et deixaria tan freda si es postulés com a president de Catalunya. Ara sabem que no té res a fer, però si hagués tingut més èxit... faria esgarrifar. En canvi en Pons em faria més gràcia de president, com a mínim, més que en Laporta!

    Assumpta, potser tens raó, però crec que la diferència entre el Laporta del principi i el d’ara és molt gran. Abans potser passava per seguretat en ell mateix, claredat d’idees i confiança. Ara està passat de voltes clarament i el pot l’egolatria.
    Pel que fa a la publicitat a la samarreta, hi ha una cosa que no se sol dir però que crec que és veritat. Portar Unicef era una bona obra, però no gratuïta. Un dels objectius era que ens acostuméssim a veure una cosa escrita al pit dels jugadors, la samarreta del Barça sempre havia estat neta, i el canvi no agradava a ningú, era com una forma de prestigi. El contracte era de tres anys, i un cop passats, la idea era posar un patrocinador que deixés molta pasta, i així va ser. El que passa és que el que s’ho va menjar va ser el següent president, no en Laporta, que és qui ho havia pensat. Ell no podia tenir un altre mandat, així que estava clar que s’ho menjava un altre. I ja ho veus, ara ho critica! Potser amb Laporta no hauria estat Qatar Foundation, però pots estar segura que hauria estat un altre.

    Helena Arumi, no dubto que ha fet coses bones, ho dic al post mateix, va fer molta feina necessària que se li ha d’agrair, fins i tot molta que no sabem. Però segurament va fer moltes coses que no se saben i no són tan bones. En el teu cas, és normal que li tinguis estima i agraïment. Però també ho has de poder mirar des de fora, jo no conec personalment ni en Laporta ni en Rosell, i no sé si un és més bona persona que l’altre. De fet, la seva vida privada m’és força igual, però quan aquesta es torna pública i es veu que és una mica tarambana, pots seguir-li tenint estima, però jo no el vull de gestor de res, ni del Barça ni molt menys de Catalunya.

    Sergi, els testimonis de primera mà són sempre molt benvinguts, perquè aporten coses que no sempre podem aconseguir. De vegades és fàcil parlar sense saber, un testimoni com el de l’Helena Arumi ens ajuda a veure les coses des d’una altra perspectiva, o almenys una mica. És evident que la informació ens arriba manipulada, només cal llegir diferents diaris cada dia, hi ha coses que uns diuen i els altres no, i viceversa. I això només és la punta de l’iceberg, ja que després d’això venen les mentides, la demagògia i la targiversació. Malauradament, jo no sóc testimoni de res del que dic, només em baso en el que he sentit i llegit, i la idea que me n’he fet. Però podem opinar, oi? Dic el que em sembla, i potser aquest escrit és tendenciós perquè aquest home penso que ha perdut el nord i el vull lluny de qualsevol càrrec, però no pretenc tampoc convèncer a ningú, només dic el que penso. I una cosa ja he remarcat, Laporta va fer moltes coses bones quan era el president del Barça, té molt mèrit. Això que cites és tota una fita. Però tot té un límit i un final, no? De vegades cal saber retirar-se a temps.

    ResponElimina
  17. Sílvia, és impressionant rebre un testimoni de primera mà, i un privilegi. Naturalment, no només tindràs gent a favor i en contra quan tens un càrrec, sinó que tu mateix faràs coses molt bé i altres no tan bé. Jo n’era molt partidari d’aquest home, sense tenir coneixements concrets de la seva gestió com explica l’Helena Arumi, però em sembla que ha degradat la seva imatge fins a extrems que no hauria. A més, és normal que estiguis agraït per haver solucionat el teu cas, però segur que ha perjudicat a altres. Depèn de la perspectiva.

    Carquinyol, si ho agafes des de la perspectiva de la ideologia política, és evident que Laporta s’acosta molt més als meus ideals que Rosell. El que passa és que, mentre es mantinguin uns valors i una identitat, no necessito que el president del club sigui el més independentista del món, o s’ho cregui. És clar que no passaríem perquè Rosell tirés per terra la identitat, però em sembla que els valors d’en Laporta a dia d’avui tampoc són els que desitgem per l’entitat. Que els triomfs es celebrin amb cava, puros i dones... no sé, no em sembla bon exemple. I per cert, llegeix el comentari de l’MBosch, que recorda aquell parent polític feixista que va introduir al club...

    Pons, espero que Vilanova demostri que en realitat el bo era ell, i així estarem salvats.

    Sr. Gasull, ho has dit ben clarament, comparteixo l’opinió amb tu.

    MBosch, tens tota la raó, l’home té diferents vessants, i en algunes queda retratat. Com a president del club és normal que tingui llums i obres, però va fer molts mèrits per ser considerat el millor president de la història. I com a persona, potser una mica crescut, però jo no el veia mala peça fins cap el final, trobo que va anar degenerant de manera directament proporcional als èxits aconseguits, per això deia que se li han pujat molt els fums al cap. I el nivell més alt d’egolatria, per mi, l’assoleix quan diu que es fica a la política. Pobre diable.
    Respecte a Rosell, penso que com a gestor no ho fa malament, però la seva manera de ser i la seva ideologia no em convencen massa. Què hi farem, mentre mantingui la catalanitat del Barça, tampoc espero que sigui simpàtic.

    Jordi Dorca, tota la raó. Aquest i tants altres, no està malament tenir-los presents per no caure en certs paranys. Però quan veus que és una problemàtica recurrent t’adones de que no deu ser tan fàcil controlar aquests atacs d’egolatria.

    Clídice, digues on cal signar. Ja ho va fer molt bé, però no ha sentit que una retirada a temps és una victòria?

    Alba, la foto és una mica malintencionada, però si la poso és perquè la relaciono amb una frase que va dir, que per mi és el més greu. Forma part d’una sessió de fotos d’una festeta en un iot. Per aquelles dates l’home comentava que les victòries s’han de celebrar amb cava, puros i dones. Això a mi em va quedar travessat. De Berlusconi ja n’existia un.

    Marta, més clar, l’aigua. Jo no sempre, però darrerament sí.

    Banyeres, llavors no veuries amb bons ulls una tornada de Guardiola? Perquè això de segones parts... Bé, no sé. El cas és que penso que aquesta ‘segona part’ no seria pas bona. Ara ja li coneixem una altra cara que no m’acaba d’agradar, i és allò de posar-te a la gola del llop quan no ho saps. Però quan ja ho saps... Sí, això de treure pit, a dia d’avui, és una metàfora. Sembla que això de posar-se com un bacó s’ho va prendre al peu de la lletra. Jo no voto perquè no tinc diners per ser soci, i ara tampoc no podria. En el seu moment no sé si l’hagués votat, va ser sorpresa. Però ara t’asseguro que no ho faria. Ni per president d’escala.

    Globos, està clar que a la panxa li cap un rei tot sencer. I no dels petits, eh! Un de ben formós. Serà d’aquí que li ve aquesta vena? S’ha empassat un rei i ara se’n creu un.

    Jugant amb Barcelona, si parles de l’actualitat, en teoria sí que en té un. De vegades no ho sembla, però els estatuts diuen que és obligatori.

    ResponElimina
  18. Tens tota la raó. Jo no sóc gens futbolero, ja ho saps, però crec que el Laporta fa temps que ha perdut el nord.

    ResponElimina
  19. Al loro! estic amb tu, tot té un moment. I tothom ho sap. No sortiria ni en pintura. Avui n'han ensenyat una que tela marinera quin tipus.....

    ps. el relat, me'l llegeixo una miqueta més endavant, ok? porto un retard de posts.....

    ResponElimina
  20. Però si ja el numeret de quedar-se en calçotets a l'aeroport demostra un caràcter "dificilet"... i les esbroncades al xofer... Apa que no en va arribar a fer de ximpleries!! Però com l'equip anava bé (molt bé!! hehe)... doncs au, tots a fer la "vista gorda"!

    ResponElimina
  21. Deric, ara ja no cal ser futbolero per veure les ximpleries que fa, surt a tots els diaris posant-se en evidència.

    rits, em sembla que la que vas veure tu també la vaig veure jo, la de la festeta a la piscina, oi? No dubto que es voldrà presentar, i espero que el barcelonisme li doni una lliçó. Pel relat no pateixis, dona.

    Assumpta, aquestes coses eren les que em referia quan deia que va voler ser més protagonista que ningú, es feia veure amb les seves ximpleries, no volia ser un personatge de segon terme. Ja veus, segurament li passàvem tot perquè els resultats eren bons, i perquè ho feia pel bé del Barça... o això deia.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.