dijous, 7 de juny de 2012

El coco

Fa uns dies anava pensant en tots els problemes que hi ha a dia d'avui a l'ensenyament, és un sector molt revolucionat, i amb raó. Per aquelles estranyes relacions d'idees que fem de vegades, no sé per què el meu cap va marxar cap a l'assignatura d'Enzimologia que vaig fer el primer curs de Bioquímica, coneguda comunament com a Enzimo. A l'assignatura s'estudien les proteïnes encarregades de dur a terme les reaccions químiques del cos. Però bé, el cas és que considero aquesta l'assignatura més difícil que he cursat mai. El temari era incomprensible, els problemes eren impossibles i l'examen durava 5 hores (llargues) i et faltava temps. Només tenia una cosa bona... el professor era un àngel i ens aprovava a tots. Si no fos així, encara la tindria pendent... 12 anys després.

I d'Enzimo vaig saltar al blog i em van venir ganes de preguntar quina va ser (o és) la vostra assignatura més difícil, quin va ser el vostre coco. Que per cert, li dèieu així, assignatura coco? No cal que sigui universitària, eh? Pot ser de qualsevol nivell o temàtica. Per exemple, una de les meves bèsties negres de sempre era la física, no hi havia manera, ni a l'institut ni tampoc a la universitat. Què, us hi animeu?

65 comentaris:

  1. I taaaant, que m'animo!!!

    Mmmm... a secundària i batxillerat me les vaig veure amb la Química. La profe era horrorosa i jo no vaig tenir la decència d'aprendre'm la taula periòdica fins a 2n de Batx. Amb la calma. I res, no m'agradava, ella explicava fatal... recordo que en un examen de 2n, érem 14 i vam aprovar 2. Genial per preparar la sele.

    A la Uni jo he odiat les que per mi han estat més avorrides, vegi's Histologia General de primer, que em va deprimir molt, però no era tan difícil... a primer ens atemoria i ens portava de cap la Bioquímica, precisament (ehem, ehem). A tercer tenim la Semiologia, que és com fer una mica de "patologia general". Són 22 crèdits i molt temari, però l'examen sol ser just i la gent l'estudia amb entusiasme perquè és quan comencen a parlar-nos de malalties per primer cop (sí, sí, fins a 3r res!).

    Però la bèstia negra de medicina és i serà sempre Pediatria. La fem a sisè (a la UB) i a part de ser la que compta més crèdits diuen que és com tornar a fer els tres darrers anys de carrera però pensant en personetes de 0 a 15 anys. I canvia tot!!! En tot cas, no en puc dir gran cosa més... la faig el curs vinent. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. PD: Això d'enzimologia sona fatal. Però clar, si jo vaig odiar força UNA assignatura de primer que es deia Bioquímica... aaaaa l'igual faria un segon cicle de dos anys amb aquest nom! =P

      Elimina
    2. Ah... però... medicina són sis cursos?

      Perdoooooona'm!! No ho he pogut evitar... Perdona, perdona, perdonaaaaa ;-)))

      Elimina
    3. I quina especialitat dius que fas, pediatria? heheh Em va fer molt riure aquest post ;)

      Elimina
    4. Em sembla que és d'aquells posts que la gent se'n recorda força temps i va sortint periòdicament :-))
      Ai, pobre YÁIZA, que ens va ensenyar ella mateixa "les brometes" que li podíem fer! ;-))
      Ei, però jo les brometes les faig amb gent que em cau molt bé, eh? :-))

      Elimina
    5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    6. Ostres!! Feu unes preguntes molt curioses, ho sabíeu?? No me les havien fet mai... vejam, per on començo....

      Sí, sí, Assumpta! Medicina són sis anys, qui ho havia de dir!! Jo me'n vaig assabentar el curs passat, a 4t. Un dia li vaig proposar a una companya de classe anar-nos a comprar el vestit per la graduació plegades i em va dir que si de cas, ja ho faríem al cap de dos anys. Bé, vam estar una estona per aclarir el malentès, pots comptar... però ara ja ho tinc assumit, acabo l'any vinent.

      Sílvia, i tant, vaig escollir que seria Pediatra més o menys a 2n de primària, i des de llavors tots els meus estudis han anat encaminats a això! Sort que m'agrada, voler canviar ara i haver de tornar a començar des de 2n de primària seria un pal...

      MB, mooooorts?? Però què dius?! A tu no t'han dit mai que els metges tractem amb vius i malalts?? Ai, mareta, quines coses a dir... als morts, deixa'ls enterradets que és on han d'estar. Heretge!

      Elimina
    7. Guapa!! :-))

      M'has fet somriure de bona gana!! ;-)))

      Elimina
    8. A l'insti física i mates ....no m'agradaven gens....
      a la universitat Estadística i psicologia experimental però les vaig acabar aprovant a la segona o tercera convocatòria

      Elimina
  2. Les matemàtiques de COU!!

    A veure si sóc capaç d'explicar-ho sense embolicar-me massa, perquè té història (per què feia jo "mates" a COU si sóc de lletres-lletres?)

    Quan vaig acabar l'EGB, tot i tenir el meu flamant Graduado Escolar amb un "Bien", la nena va dir que no volia estudiar més (xula que és una!) i el pare de la nena, que era un home molt savi, va dir "estudia el que vulguis, però estudia alguna cosa"... Com el camí normal de tothom que tenia el "Graduado" era fer BUP jo vaig dir que volia fer FP.

    Així doncs vaig començar el Primer Grau (dos cursos) d'FP Administrativa (per això ara escric sense mirar el teclat hehe) Allò estava "xupat", era com una mena de repàs de 7è i 8è d'EGB més assignatures pròpies com Meca, Taqui, Conta... però un nivell molt assequible (clar, ja tenia fama que a FP anaven "els curtets"... era això el que deia la gent)

    Ara bé, un cop acabat el Primer Grau, amb el títol d'Auxiliar Administrativa, podies fer un Segon Grau (tres cursos) per obtenir el títol de "Tècnic Especialista" i... ah, amics!! per molta mala fama que tingués la FP, us asseguro que allò era un nivell molt diferent. Quan jo vaig arribar a COU, per exemple, allí la gent feia moltes més faltes d'ortografia que jo (que no en feia cap... en castellano, claro) Jo havia fet Història de l'Art, mentre que a BUP no se'n fa. El meu nivell en Literaturia i assignatures així era dels millors de la classe.

    Ara bé, el que jo no havia fet mai a la meva vida, era llatí i a BUP se'n fa... Així que, quan em vaig anar a matricular de COU (perquè ja se m'havia passat "la tonteria" que no volia estudiar) vaig triar COU de lletres... i em van dir que, tot i ser lletres, podia optar entre llatí o matemàtiques...

    Ooooooooh!!! estúpida de mi!!!... Espantada, pensant que els meus companys tindrien un magnífic nivell en llatí i que jo no en sabia gens... i pensant que de sumar sí que en sabia, vaig triar matemàtiques... ERROR!! GRAN ERROR!! TERRIBLE ERROR!!

    Mai vaig entendre RES. I res és res... Com si hagués entrat a un curs de Xinès-Mandarí directament pel tercer curs... Res de res.

    Estic segura que en llatí, amb bona voluntat jo m'hi hauria enganxat.

    Resultat final: Vaig treure molt bones notes de tot (la veritat és que era de les millors en Filosofia, Llengua i coses boniques) però de matemàtiques vaig treure un "2" (i perquè vaig copiar un tros que vaig poder veure d'en Mariano... el tio més intel·ligent de la classe, perquè tenia unes notes com les meves en lletres i a sobre, DOMINAVA les mates)

    Els professors, reunits, van decidir REGALAR-ME les mates, donat que tenia bones notes en la resta i que, com volia estudiar Dret, tampoc m'havien de servir massa... i el profe de mates, que es deia Llorenç em va dir "ja pots començar a resar perquè no et surtin a la Selectivitat".

    No recordo si vaig resar o no, però NO em van sortir.
    Em va sortir Història de l'Art :-))

    ResponElimina
  3. El meu coco té personalitat múltiple: l'assignatura que em va costar aprovar més era una optativa de sistemes operatius, el problema era més l'exàmen que el temari i que jo era massa capgròs per de canviar-la per una altra optativa. De la que m'entecordaré tota la vida era de compiladors i les seves pràctiques bestials i la que em va donar més feina i em va tenir anys (molts anys) enmerdat va ser el projecte final de carrera.

    ResponElimina
  4. Dibuix tècnic. A mi m'agrada fer les coses i punt, no m'esforço a intentar-ho fer perfecte. Si el resultat ja es bo al a primera, per què matar-s'hi a fer-ho més bé? només per millorar la forma? sabia que dibuix tècnic no em serviria per res a la vida (i així ha sigut fins al moment) i per tan no li posava gens de ganes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar!! Ara entenc perquè tens aquells "borrons" al blog!!... Si és que tot té la seva explicació!! :-DD

      Elimina
  5. Inorgànica! Me'n vaig examinar sis cops abans d'aprovar-la...
    El que té 'dallonses' de cas és que no fa pas gaire em vaig adonar que sabia que l'acció del iode sobre el tiosulfat dona com a productes iodur i tetrationat, i mai (i mai vol dir mai) vaig ser capaç de deduir-ho en un exàmen tot i sabent que queia segur. Punyetera la falta que em fa ara saber-ho i, a més, quin aspecte deu tenir el tetrationat?????????????

    ResponElimina
  6. Sens dubte, FÍSICA de primer d'universitat. I no per l'assignatura en si, a l'institut la portava prou bé, sinó per la manera com ens l'explicaven. Recordo que m'avorria a les classes perquè no entenia gairebé res i després els exàmens anaven com anaven.

    I contestant la teva altra pregunta: No, no li deia "coco" (de fet no recordo anomenar-la de cap manera especial).

    ResponElimina
  7. El coco moltes vegades no és l'assignatura en sí, sinó el qui te la imparteix. Jo sempre he segut de ciències, les mates han estat la meva assignatura preferida amb diferència i era l'enveja de molts perquè les entenia sense cap dificultat. Vaig estar a punt de fer exactes i tot. La física i la química però, tot i que m'agradaven, em costaven més. La veritat és que havia tingut sempre uns profes bastant patètics i no tenia bona base. Tant és així que quan vaig acabar el COU vaig optar per fer Econòmiques ja que hi havia mates i no hi havia ni física ni química. Un fracàs. Vaig aprobar Anàlisi Matemàtic, això si, la que tothom suspenía però poques més. I entre les que vaig aprobar hi havia Dret Civil i Història. Ja veus, de ciències pures! Obviament era fruit dels profes que me les havien fet agafar amb ganes. La història l'he odiat sempre. Ara que sóc mestra, em toca explicar-la als nens i hi intento posar passió perquè no els hi passi com a mi. Hi dedico el meu esforç i crec que aconsegueixo l'objectiu, però em costa. Encara no entenc però com els hi costen tant les mates...Però la meva assignatura més odiada va ser una de Legislatura y Sistemas de Gobierno amb la que no podia de cap de les maneres ni amb el contingut, ni amb el continent, ni amb el profe, ni amb res... Vaig acabar fugint d'aquella facultat, no em trobava en el meu lloc i vaig fer magisteri (també especialitat de ciències que en aquell moment hi havia tot i que ara no). I ara, amb una prespectiva molt diferent de les coses hem considero més humanista, i penso que el coco, com he dit abans, el fa el bon o mal comunicador, el que com en totes les professions viu la seva feina amb ganes i la sap transmetre o no. Ja sabem allò de que la feina mal feta no te futur perpo la ben feta no te frontres.

    ResponElimina
  8. La Química Orgànica. UFF. Després de suspendre-la i barallar-m'hi, he de reconèixer que em va acabar agradant.

    ResponElimina
  9. Sempre he sigut de lletres així que quan tocava alguna cosa com matemàtiques (a l'institut) o Compatabilitat (a la universitat) ja patia...

    ResponElimina
  10. Coco de comecocos? No ho havia sentit mai. Això d'enzimo sona fatal, la veritat. El meu trauma sempre han sigut les classes de gimnàstica quan ens feien saltar el poltre o el plíngton. I també les de tecnologia, quan ens feien serrar i fer armaris de fusta. Horrorós!

    ResponElimina
  11. La que menys m'ha agradat sempre (al menys tal com me la feien estudiar en aquella època) era la història. Coco en el sentit de suspendre no... però pesada d'estudiar i avorrida si que li trobava. Moooolt!!!!

    A mi m'agradaven les ciències (mates, física, química, naturals) i vaig fer batxillerat de ciències.

    I les llengües, totes... les que em van deixar estudiar... el català me'l vaig currar jo soleta...

    La història em quedava ni carn ni peix... ni ciències ni lletres, totalment mancada d'interès per a mi.

    Si sé alguna cosa d'història, que en sé molt poc (i no me'n sento pas orgullosa) ha estat gràcies les novel·les històriques. :)

    ResponElimina
  12. El llatí de 2on de BUP. Per més que estudiava no hi havia manera de treure la traducció correcta tot i que la meva quadrava.

    Vaig tenir problemes a altres assignatures pels professors: Història (3erBUP), filosofia (COU), anglès (tot BUP), Geologia (3er carrera). Però en general sempre m'ha agradat estudiar.

    ResponElimina
  13. No vaig suportar mai la història....era incapaç de recordar tantes dates de coces que tant se'm enfotien.

    ResponElimina
  14. La meva "gafe" va ser la història, fins què vaig decidir fer ciències. Les mates, la biologia, la física i la química foren un joc per a mi.

    Els idiomes m'encantaven, em vaig matricular a l`Escola d´Idiomes anys més tard, dues oficials (anglès i alemany) i dues per lliure (català i francès), vaig acabar el curs amb matrícula en totes...i va passar l´estiu i quan tocava matricular-se de segón, estava embarassada de gairebé vuit mesos, ja no vaig continuar...

    Encara que la història no m´agradés, les hores de colzes que em vaig pegar van servir, encara que no en aquell moment.

    Ufff quans anys han passat!!

    ResponElimina
  15. Estic igual que els companys anteriors. No podia amb la història. Sempre era aprendre a veure com volien que se'ls hi expliqués. Ara de més grandeta reconec que m'encanta la història.

    ResponElimina
  16. Buf! doncs a l'institut no podia amb les mates!! i reconec que he tingut bons profes (ho sé, sobretot ara que la profe són jo, jeje!) però el meu cervell es negava a entendre res. I a la facultat de filologia em costaven molt les assignatures de llengua perquè jo era més de la branca de literatura. De llengua només vaig fer les que eren obligatòries però m'avorria mortalment i especialment la sintaxi em va costar suar molt! i era una assignatura anual! buf! no se m'oblidarà mai. I com amb les mates, la profe era molt bona però jo.... ains... No havia escoltat mai això d'assignatura coco!

    ResponElimina
  17. Ai, que m'havia oblidat de respondre una cosa! És que, clar, intento fer-ho curt i em deixo la meitat!

    No, nosaltres no li dèiem "assignatura Coco", li dèiem que era "un os". Això tant servia per l'assignatura com pel profe si era molt estricte.
    I una assignatura molt fàcil era una "maria".

    Això ja era a la Facultat, eh? O sigui alguna assignatura os, moltes de normals i alguna maria ;-))

    ResponElimina
  18. Càlcul Diferencial i Integral de Infantil 3, que em va quedar per al setembre. Després tot va ser cosir i cantar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu a quin cole anaves, JOTAPÉ?

      Elimina
    2. Doncs no me'n recorde del nom del parvulari, sí del de la mestra, la senyoreta Xelo.

      Elimina
    3. La primària i batxillerat i COU, que és com aleshores es dividia l'educació no universitària, els vaig fer en salesians. Les bèsties negres no es trobaven entre les assignatures, es trobaven entre els capellans. Després a la UPV, menys les tres maries (política, gimnàstica i religión) que aleshores eren obligatòries en totes les carreres, però que te les aprovaven d'ofici, tota la resta eren, com deia un company, requetesuperfotudissimes.

      Elimina
    4. JOTAPÉ! Ets més gran que jo!! Jo sóc d'EGB!! Ai, em fa il·lusió quan trobo blogaires més grans que jo... Et feia uns deu anys més jove que jo. O sigui, em pensava que en tenies uns quaranta. Ves, qui ho havia de dir :-))

      I política, gimnàstica i religió a la UNI!!!... Si a mi em fan fer gimnàstica a la UNI em moro, la odiava a mort, gairebé tant com les mates, més d'una vegada quan la fila avançava i veia que aviat em tocaria fer el ridícul perquè em torçaria fent una miserable voltereta havia pensat en fingir un desmai... però tenia por que es notés que era fals i mai ho vaig fer, però em passava sempre, sempre pel cap... "Va, Assumpta, fas com si caus..."

      Però no ho fas bé això JOTAPÉ, has de dir QUINA era l'assignatura que més odiaves, la que més et costava, n'has de dir una, no s'hi val a dir "totes" menys les maries... Has de triar una assignatura i escriure en un comentari nou :-))

      Elimina
    5. Si ho he dit Assumpta. El que passa és que com que sóc TAN GRAN la memòria em falla i no sé si el càlcul era en el parvulari o en enginyeria.

      Elimina
    6. :-))))

      Ei, que si m'ha xocat que fossis més "gran" que jo ha estat perquè et veig una manera de fer molt jove, de veritat!! :-)))

      Elimina
  19. Només el nom ja és difícil!
    La meva (o hauria de dir meves) eren les matemàtiques i la física i química, no entenia res de res! "Si un tren sale del punto A a tal velocidad y otro tren sale de B..." aaaarggg! Que li preguntin al conductor i no pas a mi!!!!
    De la carrera, era l'assignatura de Semiòtica, em va costar horrors i una repetició, aprovar-la.

    ResponElimina
  20. El meu coco era una cosa horrorosa que es deia Nivells d'anàlisi lingüística. Eccccsss!

    ResponElimina
  21. Ui, jo sempre en tenia alguna que em feia la murga. A l'escola, les mates, indubtablement, eren la meva llosa. A la universitat en recordo algunes que déu n'hi do. Una de les més dures va ser Estructura Atòmica i Enllaç. Era complicada i teníem una professora que era la canya. Enèrgica, divertida, amb mala hòstia quan calia. A l'acabar la cursa vam fer una trobada en un poblet de la Segarra i alguns vam preparar una mena de Trivial de la carrera. Hi havia unes caselles amb una calavera i representava que queies a una casella complicadíssima. Les preguntes eren, evidentment, d'Estructura Atòmica i Enllaç!

    ResponElimina
  22. Jo sempre vaig ser de ciències pures, les més pures que pugueu imaginar... i la que no suportava, i no ho dic en doble sentit, era la llengua i literatura castellana de BUP. Odiava la poesia, no l'entenia, o no l'entenia a la manera que la mestra ho feia... i mira per on, ara li he trobat el gustet. Ara ja no sé si sóc de ciències o de lletres...

    ResponElimina
  23. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  24. Ui! A la carrera vaig tenir atravessar Dret els 3 anys. (vaig fer diplomatura) i la vaig -millor dit, el profe em va- aprovar amb 4.5 per 'bona conducta' jajaja. Era la única que em feia ballar el cap de debó!! Aixó de repetir un text incloent-hi els punts i les comes no n'he sapigut mai.

    ResponElimina
  25. Recordo l'assignatura de Morfologia.
    I em passava el mateix que a tu: cinc hores d'examen i encara havies de córrer.

    ResponElimina
  26. Doncs, la meva assignatura, i que em va fer perillar la Llicenciatura d'Història, va ser HISTÒRIA MEDIEVAL. Vaig fer magisteri, i va resultat molt gratificant,perquè era la meva vocació, però no volia treballar, i em vaig apuntar al curs pont, i així ampliar currículum. La mala sort, va ser trobar un fatxa, dèspota, cínic, i amb poca vocació, que els que veníem de magisteri, ens titllava de "aprofitats". I no sé per què, la majoria que proveníem de fora, ens martiritzava. Vaig aprovar l'assignatura, perquè em vaig matricular en un seminari d'ell; i lloant-lo, i rient-li les poques gràcies, em va aprovar. Va ser dos anys després. Una amiga meva, no va tenir la mateixa sort, i després de 3 anys,no la va aprovar, i per tant, no té la llicenciatura.

    ResponElimina
  27. És un tòpic, però a mi les matemàtiques.
    Sóc molt nerviosa i els examens em posaven a 100. Encara que ho entenia bé i ho sabia fer, molts cops m'equivocava en una tonteria a principi d'algo i APA, malament tot l'ejercici.
    Ara, per més INRI, estic fent números tot el matí...

    ResponElimina
  28. Química. Si em preguntes els pitjors professors que he tingut, te'n diré dos, i tots dos eren professors de química. Crec que és culpa d'ells que se'm donés malament. El coco definitiu, però, va venir a primer de carrera, "Estructura atòmica i enllaç químic". En aquest cas la professora era boníssima, però la dificultat i l'avorriment de química que arrossegava me la van fer suspendre tres cops. A la quarta, però, la vaig aprovar amb excel·lent. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pujiiii, revisa el meu comentari a aquest post! ;D

      Elimina
  29. Jo sóc de lletres pures a la universitat recordo varies assignatures "ossos", Grec i Història Mundial segles XIX i XX! és que tenia un gran professor, però era un os d'aquells tan durs!!! aaaa i Dret Publicitari!

    ResponElimina
  30. Jo odiava visceralment la història. Això de memoritzar noms de reis i validos que no em feien fred ni calor em feia posar malalta... fins que va arribar 2n de Bup amb un professor amb cara i ulls i me'n vaig enamorar (de l'assignatura, no del professor, eh!). De vegades, en l'aprenentatge no és tant el QUÈ com el COM (si més no per a mi).

    ResponElimina
  31. "Hola amigos, soy Coco! Hoy vamos a saber que és cerca y que és lejos!"

    sorry! no m'he pogut resistir! hehehe... no l'he trobat al youtube, xò aquest tb el recordo memorablement: http://youtu.be/lC-jz_IysL8

    El coco de Dret tradicionalment és el Dret Internacional Privat. El dret civil, és a dir el dret privat entre les persones, del nostre ordenament jurídic (per no dir país, que ja sé que faria una mica de cosa) s'estudia durant els cinc anys. Doncs imagina't. En un any estudiar-ho a nivell internacional. Complicadíssim. Però no és que estudiem tot el dret privat de tots els estats si no la manera de relacionar-se. Com es gestionen les controvèrsies en cas de conflicte entre persones (que no estats, això seria el Dret Internacional Públic) de diferents països i amb diferents interessos i manera d'entendre el dret.

    A mi el dret internacional m'agrada, i no em va suposar un gran coco, simplement una assignatura on s'havia d'estudiar moltíssim. I com que estudiar no m'agrada massa...

    El meu coco va ser el Dret Civil III. Els drets reals, és a dir els drets sobre les coses: propietats, usdefruits..... buf, no era molt extens xò la tenia completament atravessada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, què curiós!! A mi el Dret Internacional Privat m'encantava, el vaig trobar molt, molt interessant... Clar que, com ha dit molta gent, també depèn del professor i jo tenia un professor que ho feia fascinant :-) i el Civil dels Drets Reals... normaleta.

      On jo tenia els "problemes" en Civil era amb les pràctiques, perquè el professor en sabia molt, molt, però era súper dispers explicant... i jo sempre m'asseia al costat d'un amic (Toni, que després va ser el meu padrí de boda, per cert hehe) i començàvem a riure de qualsevol burrada i perdíem el fil... Ara recordo un dia que ens va donar per començar a imitar l'accent d'un anunci de rellotges que feien llavors "Maurice Lacroix", que una veu amb accent francès deia "Moggís Lacguà, agte de pulsega"... i dient aquesta ximpleria.
      Un altre dia, avorrits com un parell d'ostres, vàrem començar a dir que allò no hi havia qui ho entengués i que mai aprovaríem i vaig dibuixar una velleta amb el cabell blanc i monyo i a sota vaig escriure "La meva foto de la orla"... i en Toni, que li agafaven uns atacs de riure i, apa, a riure...
      Però després sí que aprovàvem :-))

      La meva coco de la carrera va ser Dret Laboral, tenia una professora impresentable que arribava a classe i començava a llegir uns apunts seus, a velocitat normal i sense aturar-se a fer cap explicació. Arribava, llegia i marxava.
      Jo era molt bona agafant apunts, molt ràpida i agafava bé les idees, no em costava... Però, clar, t'han de deixar respirar! Un professor pot anar molt ràpid però, quan arriba a un punt important, s'atura i diu "o sigui que..." i repeteix el mateix d'una altre forma... Després continua endavant... Ella no, era una cotorra, una cassette... Quin horror de dona!

      I avorrida com una mala cosa, Dret Natural de primer (clar que també era pel profe)... Però en general jo vaig tenir la sort d'uns molt bons professors, molt :-)

      Ai, quins records! ;-))

      Elimina
    2. Dret natural? Crec que en el meu itinerari es deia teoria del dret... quin pal!!!

      Jo vaig tenir bons profes que tampoc son els que tenen més nom. En canvi tb vaig estudiar Mercantil amb en Jimenez de Parga o constitucional amb l'Eliseo Aja, la flor i nata antiga,...... i bé, d'aquest darrer en guardo bon record com a persona que en sabia molt, xò bo profe... Ara és un chupópter del Govern....

      Xexu, perdona, ja sé que això et deu interessar ben poc.

      Elimina
    3. Xq et facis una idea....i des de la ignorància pura, en Jimenez de Parga va ser president del Tribunal Constitucional, seria un Clotet a la ciència,.... tot i que penso que en Clotet té molt més mèrit!

      Elimina
    4. Hehehe es digués "Dret natural" o "Teoria del Dret", era un pal :-)))

      Jo vaig tenir l'Entrena de Dret Administratiu... "Rafael Entrena Cuesta" hehe... i era una meravella com dominava el tema. També "peperu", eh? que això abundava, però molt bon professor.
      I en Mir Puig de Penal (no sé si potser vareu fer servir el seu manual) :-)

      Una cosa divertida dels profes de Dret era els seus noms, eh? Encara recordo -també com a un magnífic catedràtic- el ja desaparegut Don Francisco Fernández de Villavicencio y Arévalo :-DD

      Sí, jo també em disculpo amb en XEXU, que aquesta vegada m'he passat de comentaris "extra", tu no, RITS ;-).. però és que el tema m'agradava i em sentia a gust comentant-ho... i com a vegades no tinc res més que fer, doncs els blogs em serveixen de distracció i aquí em sento bé... Però entenc que he de vigilar perquè em puc acabar fent pesadeta o, fins i tot, molestar i això em sabria greu. Així que sí, aquesta vegada potser m'he de disculpar per les meves excessives intervencions. Miraré de contenir-me una miqueta :-)

      Elimina
    5. ei, jo tb els he tingut tots dos!!! I tots dos amb el seu manual.... ais! això si, amb l'Entrena vaig suspendre.

      Al Mir li déiem Julito Iglésias... no em diràs que no s'assembla?

      Elimina
    6. Hehehe no sé si s'assembla massa o no, però que el tio anava de guaperes, això era claríssim!! :-DD

      Quina gràcia que hagis tingut l'Entrena i el Mir Puig!! Vols dir que no anava al solàrium en Mir? Clar que quan jo el vaig tenir havia de ser molt més jove!! Jo et porto uns catorze o quinze anys, no? :-))

      Mira, mira quina fotoooo!! :-)) Quan "els meus temps", tenia el cabell totalment negre. Mira, actualment té 64 anys... Jo el vaig tenir fa gairebé trenta anys!! hehehe fa gràcia pensar-ho!!

      En Mir era súper germanòfil. En sabia un munt... molt... i li agradava escoltar-se a si mateix ;-))

      I l'Entrena, actualment en deu tenir... deu passar dels 75, però quan el tenia jo... ERA MÉS JOVE QUE JO ARA!! :-DD

      Ai, ai, com passa el temps!

      Elimina
  32. potser es que vaig estudiar poc
    pero si m'hi posava..ja m'en sortia
    el que mai de la vida s'em va donar be era la gimnastica
    jajajaja
    recordo que mamare de vegades em firmava un paper perque no en tingues que fer diguen que m'habia torcit el tormell o algo aixis
    jijijij
    pssssss...que si ho sent la seño!!

    ResponElimina
  33. Em ve al cap L'Estadística, però també una de més global, com l'assignatura de l'Estupidesa Humana, al no combregar-hi em costa estudiar-la.

    Bon cap de setmana, Xexu.

    ResponElimina
  34. Et semblarà increïble, però la gimnàstica. Sempre em suspenia i havia de tornar el setembre a recuperar-la! Quines coses!

    ResponElimina
  35. Uf, quina resposta ha tingut aquest post, com es nota que tots teníem alguna pedra a la sabata que altra! Moltíssimes gràcies a tots els que heu comentat i recomentat, em perdonareu que aquest cop no contesti de manera individual, em podria deixar la vida fent-ho, i a més molts heu explicat la vostra història personal que admet poca rèplica per part meva, però no vull deixar d'agrair l'esforç realitzat per aquests comentaris tan extensos i explicatius.

    M'ha sorprès veure que diverses persones citen la història com a assignatura que us costava més. A mi m'avorria una mica, ho he de reconèixer, però no em semblava difícil, només qüestió de memòria. En diria una assignatura neutra, tampoc en vaig fer massa, però no era ni de les que em costava més ni de les més fàcils.

    Després està també aquesta que citeu de Estructura i enllaç químic. Això em recorda una de les meves assignatures més difícils també, Estructura de Macromolècules, que era també una mala bèstia d'assignatura, i els profes, a més, no eren tan permissius. El titular va entrar el primer dia dient que aquella era l'assignatura més difícil que mai cursaríem, però per mi s'equivocava, perquè existia Enzimo. Per acabar el hat trick d'assignatures malignes de Bioquímica citaré la Biofísica, com no pot ser d'altra manera, la física i jo no hem estat mai amics, i aquesta s'escapava ja de tota comprensió.

    Però si una cosa em resulta impossible és el Dret! Ostres, per complicats que siguin els conceptes bioquímics o químics, a mi totes les assignatures que citeu em semblen iguals! No, no, no estic pas fet per estudiar una carrera com aquesta, per no dir que m'interessa massa, és clar.

    Més enllà, tenim les matemàtiques, és clar, tot un clàssic. A mi a cursos superiors també se'm van fer difícils, però la veritat és que temia més la física. El que sempre se m'havia donat bé era l'educació física, i mira que sóc dropo, eh? Però en aquelles èpoques me'n sortia prou.

    Bé, casos més concrets ja no els comento, però moltes, moltíssimes gràcies per tots aquests comentaris i per les converses que han anat generant.

    ResponElimina
  36. A mi, que m'encanta explicar i llegir "batalletes", m'ho he passat pipa escrivint i llegint històries d'aquestes :-))

    Però ja que cites el Dret, crec que, pel que dius, per tu seria com la Història, no crec que et costés massa d'aprovar. Moltes coses són absolutament lògiques i no entenc perquè la gent s'entesta en memoritzar-ho tot. A vegades, entenent un concepte, pots desenvolupar un tema sencer a partir de la idea inicial.

    I per la resta doncs sí, com la història, una mica de memòria i ja està :-)

    No la considero una carrera especialment difícil. I amb això no vull dir que sigui fàcil, però crec que, amb una mica d'esforç, la majoria de persones DE CIÈNCIES podrien aprovar Dret; mentre que jo, ni amb una mica ni amb tot l'esforç del món podria aprovar una carrera de ciències, pobre de mi :-))

    ResponElimina
  37. Ei, què passa amb la pediatria!? Cap menció!? Psa, com es nota que sóc l'únic intent de metgessa que ronda per aquí!!! (=P és broma, és broma!)

    Així que erets crack a educació física? Doncs vaja. A mi no m'agradava gens, i a sobre va ser la meva pitjor nota de tot el batxillerat!!! Amb dos punts de diferència respecte la següent menys bona. Profe toca-pilotes... grrr...

    ResponElimina
  38. Ja sé que vaig tard, però no puc deixar de comentar-te aquest post... En primer lloc, no no en dic "coco" jo en dic "òs". Això de "coco" no ho havia sentit mai i m'estranya, després d'haver compartit anys de carrera amb tu!!

    I ara sí, el meu corconet, el meu òs va ser... BOTÀNICA!!!!!! Em va costar tant (4 convocatòries?) que al veure l'aprovat vaig córrer a casa a cremar els apunts! (sí, en tinc fotos).

    I després vindrien Bioquímica i Microbiologia industrials. I de BUT, doncs Història (no és que em costés, però vaig suspendre... coses de l'adolescència i els primers amors...).

    Amb enzimo tinc una anècdota curiosa. Vaig presentar-me a l'examen havent estudiat més aviat poc, amb ulls de son i sense haver esmorzat. "5 hores, dius? Jo no en tenia ni idea!". Vaig estar a un plis de retirar-me, però vaig treure forces i coneixements de no sé on (però no de txuletes), i resulta que vaig aprovar!!!! He de dir que crec que m'ho vaig currar molt.

    ... i ara ve en Xexu i em diu que ens aprovava a tots... serà bandarra! Que jo en sé d'alguns que van suspendre, eh?!

    ResponElimina
  39. Veus, XEXU, com se n'hi deia "òs"? Jo també li vaig dir TXARI, però com jo sóc bastant més gran, pensava que potser de la meva generació a la vostra havien canviat les nomenclatures :-))

    ResponElimina
  40. A mi el dibuix tècnic de 4t d'ESO em va traure de polleguera i tan poc polida que sóc per fer línies rectes, passar a punta fina (les conferències amb compàs incloses). Puuuuf Durant la carrera Sintaxi em va engrescar poquet, però diria que va ser l'única, ah, i llatí, vaig voler fer el viu i apuntar-me al grup avançat i després em va costar molt :(

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.