divendres, 11 de maig de 2012

Viure de l'aire

Tants anys estudiant el metabolisme, com el cos és capaç d'aprofitar els recursos per fer totes les seves funcions. Tantes notícies sentides i llegides sobre la fam al món, sobre campanyes de recaptació d'aliments per aquells que estan desnodrits...

Doncs ara resulta que hi ha gent que viu sense ingerir cap mena d'aliment per voluntat pròpia i que sobreviuen feliçment sense problemes. Per exemple, Oberom Silva és un iogui brasiler que diu que la seva família i ell fa 9 anys que no mengen res i que s'alimenten de prana. Després estan els que diuen alimentar-se de la llum, els respiracionistes, dels quals n'han fet una pel·lícula que es diu 'Viure de la llum' i tot! I finalment està el cas més sorprenent de tots, el de l'indi Prahlad Jani, que té 84 anys i assegura que en fa 74 que ni menja ni beu res de res. Segons diuen, va passar dues setmanes en observació en un hospital i van comprovar que ni ingeria ni evacuava res.

Sincerament, això s'escapa de tota lògica i de tot coneixement que tinguem del tema. Parlen d'energies, d'autocontrol... hi ha molta gent que hi creu. Però fins a aquest punt? Així que per no morir-se de gana només s'ha de saber fer com aquesta gent? També diuen que ha mort gent intentant seguir aquestes corrents, que són poc menys que sectes, i no m'estranya. Jo no em crec res, em sembla totalment inversemblant. Segur que, quan ningú mira, es posen com bacons. Bé, per si de cas, jo seguiré menjant, no voldria ser un d'aquests que la pràctica els surt malament...

55 comentaris:

  1. Ja, ja, jo també n'he sentit a parlar, d'aquesta gent. Le meva reflexió és una altra: ara entenc per què no m'aprimo quan faig règim! M'alimenta el prana i així no hi ha manera!! Hahaha!! Bromes a part, estic amb tu: em sembla completament inversemblant, i a més, no hi veig necessitat. Tan feliç que sóc jo cuinant i menjant...

    ResponElimina
  2. Francament, s'ha de ser ben tarat per no voler gaudir d'un bon formatge curat i una copeta de vi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó, Maurici... saps? Jo també pensava en vins i formatges, quan escrivia. Ara, en els francesos... uhhhmmmm...!

      Elimina
  3. I a l'hospital, a banda de comprovar que no ingeria ni evacuava, comprovaren que era viu?

    ResponElimina
  4. Jo tampoc m'ho crec. Alguna cosa ha de passar. Em creuria que es pot sobreviure amb molt poc, però res de res? No por ser. Jo que sóc força descreguda amb els coses que no es poden demostrar... en sóc també amb aquesta.

    A mi m'agrada menjar i sobretot és que menjar és la cosa més natural del món.

    Quines coses!

    ResponElimina
  5. Encara que "viure de l'aire del cel" és una cosa que des de sempre he sentit dir, jo procuro no perdre'm cap àpat... per si de cas.
    Tampoc em crec aquestes històries, el cos humà necessita "combustible" per funcionar i per tant hi ha d'haver "trucu" per alguna banda.

    ResponElimina
  6. Estic totalment d'acord amb la CARMETA, em creuria que algú, amb un gran control mental sap optimitzar a la perfecció una ingestió mínima d'aliments i tal... però estar-se 74 anys sense menjar ni beure res, ho sento, però no m'ho empasso (xist!)

    Ara que, això de no haver d'evacuar, què còmode que seria! Jo que tinc fòbia als lavabos públics (més que als lavabos en sí, al seu estat) (ecs)... Podria anar a tot arreu del món sense preocupar-me per res :-))

    En tot cas... Ja ens donaràs la solució, eh? (Hi ha solució?)... En aquest moment m'està entrant una gana!!

    ResponElimina
  7. Ostres tu, que intel·ligent aquest tio, Oberom Silva! :-DD

    Fa vuit anys que no ingiere alimentos sólidos... vuit anys, eh?... bé, alguna petita excepció:


    "- El otro día estaba trabajando en el campo con unos campesinos y me ofrecieron unos buñuelos de batata y mañoca: tuve que aceptarlos para no desairar su hospitalidad.
    - ¿Estaban sabrosos?
    - Mucho, mucho..."


    Doncs bé, jo confesso que, des de que vaig fer vint-i-cinc anys que no menjo... però res de res... res en absolut... Bé, a excepció de les patates amb tonyina que he fet per dinar... però, clar, havia de venir en Josep Lluís i no li agrada menjar sol, pobre... i bé... sí, el pollastre de l'altre dia?... Però res, de veritat que no menjo res...
    I ara em penjo menjar pa amb mantega (hehehe a l'estil Great Expectations) una mica de formatge... però no. Fa molts anys que no menjo res...

    ResponElimina
  8. M'ho he repensat abans d'escriure perquè les meves companyes de feina fan comentaris semblants als que he llegit fins ara.

    L'any passat vaig fer dos períodes de dejuni. Sóc poc constant i poc "creient" en cap fe ni en cap tècnica que m'imposi fer sempre el mateix. Però si em vols creure, puc dir-te que després de vuit dies de no menjar res, no vaig tenir cap moment de "defalliment".

    Em sembla gratuït fer mofa del que no s'ha intentat. Jo mai no em burlaré de qui li dóna per pujar muntanyes o per anar cada dia dues hores al gimnàs.

    Hi ha diversos llibres de Hellmut Lützner que expliquen com i perquè fer dejuni i quins beneficis se'n poden obtenir. La meva experiència és que sovint donem massa coses per sabudes i massa creences per certes. Fins que no ho experimentem per nosaltres mateixos.

    Després... tothom decideix, o no, què fa amb la seva vida.

    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gatot, molt d'acord amb tu. Sense anar més lluny, hi ha un munt de gent que ha fet vagues de fam llarguíssimes i no s'ha mort. Si vas fer 8 dies de dejuni, després de passar gana els dos primers, el teu cos es va adaptar, vas perdre uns quants quilos i no et va passar res més. Segur que prenies líquids i alguna cosa que et fes mantenir una bona tensió arterial (cayena, potser?). Evidentment que, tal i com vivim, tenim reserves per tirar molts dies sense aliments. Però no parlem d'això. No estem parlant d'un dejuni de 8 dies, si no de 8 anys (en un dels casos) sense prendre res més que 4 sucs de fruita a la setmana. O això ens volen fer creure. I això, científicament, no és possible. (Mentre que el dejuni i els seus efectes sobre el cos estan perfectament entesos i estudiats pels metges). Així que evidentment hem de respectar el que vol fer cadascú, però que no ens prenguin el pèl tampoc.

      Elimina
    2. I no, molts de nosaltres no hem provat de veure què passa si deixem de menjar per sempre més. És la subtil por a la mort que tenim. No ho he comprovat en el meu propi cos, però diuen que la gent que no menja es mor de gana. I això està passant cada dia en molts llocs del món, no? Es moren de gana perquè sí?

      Elimina
    3. Potser no he entès el fons dels que es plantejava, Yáiza; gràcies per fer-m'ho més clar.

      Penso que plantejar-se 8 anys sense ingerir res faràs vida normal és tant absurd com pensar que perquè et passis 3 dies sense menjar t'hagis de morir...

      Potser, com sempre, he reaccionat emocionalment al que m'ha semblat una burla de qui pren altres opcions; us demano disculpes.

      Elimina
  9. Si home....i renunciar al pa amb tomàquet i una cervesa? ni parlar-ne, jo n'hi ho provo.

    ResponElimina
  10. Tampoc ho crec, Xexu, vols dir que la millor manera per acabar amb la fam i la inanició és aprendre a no menjar? Per aquí diuen que quan l'ase va estar avesat a no menjar es va morir.
    Molt bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  11. M'he quedat una mica parada. No en tenia ni idea. I la veritat no m'ho acabo de creure, tampoc.

    Ja s'ho faran. No saben el què es perden. Amb la menjarss que hi ha de bons,...mmmm... menjar pot ser un plaer valiossísim!

    Altra cosa és el tema de la fam al món. No sé, si això de la meditació i la prana és un tema espiritual entenc que no els funcioni, ells estan passant gana i només pensen en poder veure una mica aigua. No podran mai concentrar-se x experimentar-ho. I no crec que fos la solució, xq com ja he dit, no m'ho crec. Però amb la quantitat de menjar que llencem, això si que em crea malestar.....

    ResponElimina
  12. Fer un comentari sobre el tema -just havent acabat de sopar- crec que no seria totalment imparcial, aixi que ho deixaré com amb moltes possibilitats que no sigui cert, però coses més rares s'han vist!
    El meu avi explicava que, a la guerra de Cuba, només s'alimentaven d'orina ... situacions extremes, és clar!

    ResponElimina
  13. Què vol dir que canvis en l'estructura de la consciència provoquen canvis en la memòria cel.lular? Què vol dir alimentar-se d'energia subtil? (bé, i de sucs de fruita i algun bunyol despistat, en el cas del pinxo brasiler). Si els científics blogaires ho veieu impossible, em sembla que jo també (tot i que vaig pensar de veure la peli, perquè m'encurioseix aquest tema de la relació entre la ment i el cos -que són el mateix, en definitiva).

    ResponElimina
  14. Sí, com més hi penso més em sembla una estafa i a més perillosa, i que no resol cap problema.

    ResponElimina
  15. Realment, són ben bojos aquests romans! com deia l'Asterix

    S'ha de reconèixer que té el seu punt romàntic, alimentar-se del prana, de la llum. Literàriament és molt potent.

    :-)

    ResponElimina
  16. Hi ha rumors que hi ha gent que només sobreviu alimentant-se del coneixement que desprèn el meu bloc

    ResponElimina
  17. Només hem de fer que mirar la nostra estimada natura, que és molt i molt sàvia, i veurem que no hi ha ésser animal o vegetal que no necessiti prendre aliment. Per tant, per a mi, això és xerrameca de la que no me'n crec ni la primera paraula. Es posen com a bacons menjant tones de canalons!

    ResponElimina
  18. Què vols que et digui, potser a aquests els hi funciona, però a mi m'agrada això de seure a taula i fer un àpat 'a la antigua usanza'. Gaudeixo dels àpats com un dels plaers majors d'aquesta vida. Si ens anem traient petits plaers, què ens quedarà al final?

    ResponElimina
  19. Si això fos així, s'eradicaria la pobresa; no veuríem les imatges que ens arriben d'aquells nens que fan feredat de veure; això és una fal·làcia!!!
    No m'ho crec, perquè sinó jo m'hi apuntava, i passava d'anar al mercat, fer menjar, rentar, i bla, bla ,blaaaaaaa.
    Saps, trobes unes informacions ben particulars!!!
    Si ho proves i et va bé, fes-ne un post!!! hahahahaah.
    Bon cap de setmana, XeXu!!!
    Avui es casen la floreta i el porquet, i t'asseguro que m'inflaré de "menjarins"!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, tens raó. No cal anar al mercat a fer cues, ni gastar la fortuna que ens deixem a tot arreu. Ni cal cuinar, ni rentar plats, ni parar la taula, ni desparar-la, ni passar la baieta per recollir les molles de pa. Ni escombrar al voltant de les cadires, ni assecar les copes, ni barallar-se amb la parella perquè no ajuda gaire. Tindríem més temps pel sexe, per la literatura, per l'art i la bellesa... Potser m'apunto en aquesta secta

      :-P

      Elimina
    2. Sí, però què fas el dia de Nadal, per exemple? escudella de consciència a la primera llum de l'alba?, canalons subtils de prana? No ho acabo de veure... no acabo de veure la llum :D

      Elimina
    3. Hehehehe convides a tota la família i no poses RES a taula... tots concentrats mirant d'absorbir el PRANA :-DD

      Bé... segur que no venen cap altre any, això segur! :-DD

      Elimina
  20. Això obre un munt de noves perspectives a les vagues de fam.....potser hauran de ser vagues d'atipar-se....tanmateix si fos possible viure sense menjar....no sé ....encara resultaria útil per fer front a la crisi dels dallonses....i estalviaríem....jo per si de cas prefereixo fer com tu i mentre no es demostri el contrari per poc que pugui vull seguir menjant a diari....

    ResponElimina
  21. Acabo de menjar Pizza i iogurt... crec que estic en disposició d'aguantar una bona estona sense menjar res de res... ni tan sols uns bunyolets de batata...

    ResponElimina
  22. No podria. I deixar córrer el plaer de tastar la nata o la crema? I els caramels de sucre? o la xocolata!!! Tindran molta energia espiritual,però es tanquen tot un món de gustos. m'agradaria tenir aquesta capacitat de voluntat, si és certa,però em conec i no podria.

    ResponElimina
  23. Uuuuff, la força de la ment és molt poderosa, però jo no sé si en sabria o m'arriscaria a provar-ho. És molt sorprenent, es veu que els que s'alimenten de la llum fan la fotosíntesi i tot... deunidó!

    ResponElimina
  24. Jo no ho acabo de veure clar... Puc arribar a creure'm que hi ha gent preparda per sobreviure amb el mínim pero sense menjar res de res i durant anys! A més, potser és una pregunta tonta però Perquè? Quina gràcia té?

    ResponElimina
  25. El sr. blogger està tocanassos im'ha esborrat el comentari. Deia que no m'ho acabo de creure. Que opuc entrendre que algu visqui amb els mínims però sense menjar res durant anys, no! A més la meva pregunta és Perquè? i no vull semblar-me amb Mou i amb un sol perquè em paro eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. mira el sr blogger ara les ha penjat totes dues, sorry!

      Elimina
    2. A mi també em passen coses rares amb els comentaris, MIREIA... més que aquí ho he notat al LLIBRES I PUNT... Entro i veig tres comentaris, per exemple, escric el meu i quan surt, resulta que enlloc de tres ja n'hi havia sis o set i que alguns dels que jo no he vist ja duien allí una hora ben bé... No t'enfadis, però m'alegra no ser la única :-DDDD

      Elimina
  26. Sembla que la majoria som de menjar, bé i en abundància, si pot ser. Una altra cosa és que mirem de fer bondat i cuidar-nos més o menys, però això de no menjar per voluntat pròpia no ens entra al cap. Vull dir, no fer-ho durant anys, com a manera de viure. Més enllà de si es pot, que ja és prou dubtós, hi ha el motiu del perquè? Per què fer una cosa així? Personalment, i potser és perquè no sóc una persona gens mística, penso que s’ha d’estar sonat per perdre’s un plaer com és el menjar bo, de bona elaboració. Estàs deixant d’aprofitar un patrimoni que hem generat al llarg dels temps els humans. Però què hi farem, cadascú que faci el que vulgui a casa seva, però que tampoc no mirin de convèncer ningú, que després passa el que passa. Gràcies a tots per la vostra visita i comentaris.

    Yáiza, home, si comencem a posar l’excusa del prana aquí ningú no farà operació bikini! Veus, això no m’ho havia plantejat. Quina necessitat hi ha de viure així? La veritat és que només ho deuen entendre ells. Molta gent ja voldria menjar i no poden, per què prescindir d’això de manera voluntària.

    Maurici, davant d’un bon formatge, fins i tot et regalo el vi. Només de pensar quines coses ens perdríem, ja veig que per deixar de menjar del tot s’ha d’estar malament del cap.

    Jpmerch, vull creure que sí, que s’ha de confiar en el sistema sanitari indi. Que potser s’ho van inventar per guanyar notorietat i sortir als diaris també podria ser, però no, no, que hem de confiar, home!

    Carme, un comentari molt sensat que subscric totalment. Segur que podem passar amb molt poc, de fet ens ho demostrem fent règims i aquestes coses, on la nostra ingesta baixa molt, però deixar de menjar del tot? M’atreviria a dir que és antinatural, perquè des de sempre, l’objectiu vital de tot animal és sobreviure i continuar la seva espècie. I per sobreviure s’ha d’alimentar, que l’energia s’ha de treure d’algun lloc. Ens diran que som diferents dels animals i que nosaltres som capaços de més, que no estem forçats a aquests trets instintius. I això jo responc que som tant animals com els que més, i alguns més que altres!

    McAbeu, més clar, l’aigua, oi? I escolta, si podem afegir un geladet entre hores, que no falti, eh! La veritat és que estan proliferant opcions d’aquestes, no ho entenc gens ni mica. Penso que algun truc hi ha d’haver, però no em facis dir quin. Això s’arregla fàcil, agafant el paio aquest de l’entrevista i tancant-lo dues setmanes en una habitació a base de sucs de fruites. Potser als tres dies ja t’està suplicant un crostó de pa...

    Assumpta, quina mala bava amb això de ‘no m’ho empasso’, hehehe. No crec que a l’indi aquest li fes gràcia la broma... Jo tampoc hi crec, podem passar amb menys, però no amb res. Però qui sap, hi ha casos molt excepcionals que són els que confirmen la regla, i qui sap, potser aquest n’és un, però de molt estrany, eh! I això de no evacuar té lògica no? No entra: no surt. Però el cos genera residus igualment que li cal treure, si no són tòxics. Així que aquesta és una altra crítica a aquest cas. Jo no en tinc cap solució, és clar, només ho exposo perquè tot plegat em sembla inversemblant.
    Pel que fa al següent comentari, m’has fet riure! Home, suposo que el paio no ho té per costum això d’anar endrapant dels pagesos, ara me l’has fet imaginar dient ‘no t’ho acabaràs això??’, el pobre, mort de fam. La teva imitació d’ell m’ha semblat antològica! Encara que, com comentes més endavant, a veure si serà d’aquests que va menjant de gorra, i ell no menja res a casa, és clar, ja ho fa a casa els altres!

    ResponElimina
  27. Gatot, sempre ens hem d’enganxar per les mateixes coses? No me’n burlo gatot, senzillament no m’ho crec. Està bé la resposta que et fa la Yáiza perquè em sembla que no parlem del mateix, una cosa és fer dejuni i una altra diferent és no menjar mai de la vida. Tu mateix comentes després que no té res a veure. La Yáiza estudia medicina i sap de què parla, i jo sóc bioquímic i biòleg i he estudiat força el tema, perquè a més m’agradava molt. Ara no me les dono de savi, també em pots dir que em crec tot el que m’ensenyaven a classe, però bé, entendràs que em cregui més els catedràtics de l’especialitat que uns individus que diuen que no mengen mai...
    Quan era jovenet vaig fer la dieta aquella del sirop, si no recordo malament, durant més d’una setmana. Suposo que la coneixes, no ingereixes res sòlid i només prens gots d’un líquid enganxifós que se suposa que t’aporta els nutrients necessaris. No és fer dejuni estrictament, però recordo que em posava de molta mala llet. Perquè no menjar, com no dormir durant molts dies, canvia la conducta. No sé si em val això com a visat de ‘jo també ho he provat’, però en tot cas, ningú diu que moris si no menges durant tres dies. Ni en vuit. El límit son tres setmanes sense menjar. Alguns ho superaran, i d’altres no hi arribaran. Així que vuit em sembla molt bé, segurament si m’ho proposés també podria fer-ho, i tinc reserves per aguantar sense problemes. Sé que després de passar-ho malament un parell de dies, ja ni hi pensaria. Però també sé que, per més que no hi pensi, passat un temps, tres setmanes, un mes, estaria criant malves. Hi ha gent d’aquesta que diu que no beu ni aigua! No passes dels 5 dies si no ingereixes líquids d’alguna mena, o aliment, que també conté aigua. Segur que quan vas fer dejuni bevies, altrament no estaríem parlant del tema.
    Per mi aquesta gent pot fer el que vulgui, i en la meva opinió, el que fan és enganyar. Hi ha gent que ha mort provant d’imitar-los. Això em resulta una mica més delicat, i és que hi ha gent que s’ho creu tot. I si és veritat que mengen llum o prana o el que sigui, millor per ells. I per mi, perquè em menjaré els entrecots que ells deixin!

    Sr. Gasull, renunciar al pa amb tomàquet seria molt i molt dur. Els indis i els brasilers no en mengen, és per això que poden deixar de menjar tranquil•lament, així qualsevol!

    Ventafocs, és el primer pensament que et ve, hi ha molta gent que es mor de gana al món, tot es podria arreglar si es fes educació a aquesta gent, dir-los que si es concentren bé i aprenen a viure de les energies, no tindran problemes. No t’ho creus, oi? Jo tampoc.

    rits, menjar és un plaer, això ho pensem la majoria. No puc dir que tingui un paladar gaire fi, però menjar m’agrada molt, en gaudeixo. Només de veure el que fan aquesta gent ja em fa venir gana. Entenc, com diuen més amunt, que es pugui passar amb molt menys menjar del que ingerim, de fet, sé que és veritat. Però d’aquí a no tastar res... poc creïble.
    A mi em sembla evident que si aquesta gent es dedica a fer experiments amb el menjar, o amb el deixar de menjar, és senyal que en tenen a la seva disposició. Quan tens la nevera plena ja pots dir ‘vinga, ara m’estaré tres dies sense menjar!’. Saps que si defalleixes, la solució la tens molt a la vora. Però quan no tens ni nevera, ni possibilitat de trobar aigua ni menjar, crec que saps més bé que ningú que si no n’aconsegueixes moriràs. Segurament ho has vist molts cops, en gent molt propera, així que no cal que et diguin que no menjar perquè no vols, és una bajanada.

    ResponElimina
  28. Sa lluna, mira, el teu comentari diu més coses de les que pot semblar. Dius que comentar això després de sopar ho esbiaixa una mica, però és que si n’estem parlant és precisament perquè tots aquí anem menjant a les hores que toca, a tots ens costa de creure el que diu aquesta gent, perquè quan ens saltem un àpat ho notem. És clar que es pot reduir molt la ingesta, i en situacions extremes es pot passar amb gairebé res, com el teu avi. Però no crec que ell estigués massa content d’haver de subsistir així. Aquesta gent diuen que són perfectament feliços...

    Gemma Sara, em va fer gràcia rebre un segon comentari teu més d’una hora després del que ja havies fet, com si t’haguessis passat tota aquella estona pensant-hi, i arribessis a una conclusió final, hehehe. A mi tot el que diu no m’aporta res, no em dóna cap explicació. Energies i canvis que no es poden demostrar amb res. Que em doni proves moleculars, que li facin anàlisis i que demostri que pel seu funcionament metabòlic ja no li calen les monedes energètiques que fan servir les nostres cèl•lules, que s’aconsegueixen a base de la ingesta i de les reserves que tenim (fins que s’acabin). Proves, si me les dóna, si hi ha una base comprensible darrere, començarem a parlar. Si no és així, pensaré que ens volen prendre el pèl.

    Helena Arumi, si em diguessis que aquestes persones són personatges de novel•la (de ciència ficció), com els insomnes d’en Macip, encara em semblaria una bona idea, aquest llibre el voldria llegir! Però tenint en compte que són persones reals i que s’ho creuen, o ens ho volen fer creure... fa una mica de por.

    Pons, però aquests que dic jo són més estrictes que els teus, perquè del teu blog es treuen tants coneixements que el paio brasiler aquest encara s’engreixaria!

    Porquet, més amunt he comentat coses com les que dius, tota l’evolució animal ha tingut lloc per la capacitat de sobreviure i reproduir-se. El primer pas és la supervivència, i no hi ha supervivència si no s’aconsegueix aliment. Ens poden dir que nosaltres estem en un pla superior de pensament i que ho podem controlar, però no deuen saber que no som tan tan diferents a les mosques del vinagre, per exemple. No sé com s’ho fan o si diuen veritat o no, però s’escapa de tota lògica i coneixement que tinguem de la natura.

    Ariadna, no estem parlant de petits plaers precisament! Un petit plaer podria ser un trosset de xocolata després d’un bon cafè (cas d’agradar-te aquestes coses), però menjar és un plaer en majúscules, dels més grans que hi ha. Si estàs a dieta o ho recomana el metge potser no prens ni xocolata ni cafè. Però menjar no ho deixes mai, ja no només per plaer, sinó per necessitat!

    Dafne, si ho mirem així, ha de ser extremadament còmode no menjar. T’estalvies els diners de la compra, no et cal ni preparar res, ni embrutar, ni netejar després, i a sobre no evacues res. Molta menys feina. Però jo tampoc m’ho crec, si fos possible, seria una pràctica molt més estesa i solucionaria molts problemes.
    Molts cops, les coses que parlo venen directament del meu despatx. Allà comparteixo espai amb tres noies que parlen de tot una mica, i l’altre dia comentàvem aquest fet. Són una font d’inspiració fantàstica. Ah, i no pateixis que no ho faré, així que no us ho podré explicar de primera mà. Tot i que amb una d’elles fèiem broma de començar a fer-ho aquest dilluns! Però jo sóc de menjar...

    JJMiracle, i tant que és un plaer, no se’m passaria pel cap deixar de menjar, ni que fos veritat.

    ResponElimina
  29. Elfreelang, tal com ens ho venen als diaris, ja veurem si podem seguir menjant a diari gaire més temps, per tant, mentre puguem, no ho deixem de fer. Com ja he dit més amunt, i ha comentat altra gent, això podria solucionar molts problemes, però senzillament no ens ho creiem. Jo no ho veig possible, i en tot cas, que em donin més proves per poder-ho valorar.

    Maria, m’espanta que diguis que t’agradaria tenir aquesta capacitat, però realment creus que fa falta? D’acord, de vegades ens falta voluntat per controlar-nos una mica amb el que mengem, perquè podem arribar a ser molt golafres i descontrolats. Però d’aquí a deixar enrere un plaer com és el menjar? Jo és que no m’ho puc imaginar, em sembla que una cosa no compensa, ni de bon tros, l’altra.

    Sílvia, segurament la força de la ment pot molt més del que pensem, però d’aquí a controlar el cos a nivell molecular... potser certes suggestions poden modificar els patrons d’expressió de proteïnes, però canviar totalment tota una evolució destinada a aprofitar els recursos que obtenim en la ingesta? I per fer la fotosíntesi calen pigments específics com ara la clorofil•la, no crec que aquesta gent tinguin tonalitats verdes a la pell com per poder-la fer, així que, clarament, no saben de què parlen.

    Mireia, jo penso igual. Primerament, no crec que es pugui fer el que diu aquesta gent. Però en cas que sí que es pugui, per què!? En aquest cas, fins i tot a en Mourinho li permetríem que preguntés més vegades. Ja s’ho faran, oi? Jo ara vaig a endrapar!
    No sé què està passant amb blogger, costa que es carreguin els blogs i alguns comentaris triguen a sortir. Ja sabeu, posen els becaris en aquest servei!

    ResponElimina
  30. Uuuii!!!! Jo fins que no conegui algú hi ho vegi amb els meus propis ulls no m'ho crec... Vaga, que un temps no mengin segurament que és cert, però quan ja parlem d'anys... la cosa canvia... per aquí em costa passar-hi...

    ResponElimina
  31. Les seves raons deuen tenir, però jo prefereixo no complicar la vida. Mengem bé, i mengem el just i necessari... és part de ser humà, i a més, part de ser persones pel fort component cultural que comporta. Apa, bon profit! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fiiii!! per fi t'has posat imatge!! :-DD

      Per cert, m'encanta la foto i les sabates les trobo veritablement precioses... són de l'estil que m'agraden també a mi :-))

      Ui, XEXU, perdona... hehehe no he pogut resistir la temptació!! És que ja saps que, el tema sabates per mi, amb el tema artritis és una qüestió de salut... De moment, les que em vaig comprar fa dos anys encara estan com a noves... esperant aviat sortir de l'armari i fer la seva feina :-))

      Per cert, ja heu esmorzat tots? Jo és que sempre vaig de tard hehehe

      Elimina
    2. Assumpta, per acabar-ho d'adobar et diré que les meves també són del Padeví... no sé si són pikolinos, diria que no, però són també una d'aquestes maques que es caracteritzen per ser còooomodes! Ara ho he mirat, són Yelos. =P M'alegro que t'agradin! Jo les vaig amortitzar bé des del maig passat fins a l'octubre (tot i que alternant amb algunes sandàlies en dies puntuals), i ara ja me les he començat a posar. Si duren fins a l'octubre ja serà molt, els dono molta guerra!

      Elimina
    3. Jo és que "necessito" sabates còmodes o m'acabaria de carregar els genolls de iaia que tinc... i aquestes així són tan tovetes i em van tan bé! :-)

      Jo, com me'n vaig comprar dos parells de cop, ja les he portat l'estiu del 2010 i l'estiu del 2011 (anar alternant les dues) i les penso portar l'estiu del 2012 també (com a mínim!!) :-)

      La idea d'anar a Padeví va ser de la meva germana!! És un sol, sempre em cuida molt bé... em mima :-)

      Les teves són xulíssimes, eh? molt, molt maques... Cuida-les, dona, i tant que han d'arribar fins l'octubre!! Ja les portes? Jo encara porto les d'hivern... que també en tinc dues hehehe... Crec que va ser en PONS007 que una vegada va fer un post sobre la quantitat de sabates que tenim les dones... i jo ja li vaig dir que jo no. Jo no tinc varietat per anar canviant "aquestes lliguen amb això, aquelles lliguen amb allò". Un parell d'estiu, un parell d'hivern, totes ben còmodes i au, ja faig :-)

      Yelos... si algun dia no trobo Pikolinos, buscaré Yelos :-))

      (Ja està, XeXu... ja està... hehehe... Gràcies per tot... és que és un tema important) ;-))

      Elimina
  32. No sé noi, tan i com ens estan deixant les coses potser dintre de poc això de 'viure de l'aire' l'haurem de practicar molts...

    ResponElimina
  33. Ara sí que m'has desmoralitzat. Jo que venia d'un àpat organitzat per la blogaire Helena Bonals. Així ara no cal menjar? I quin avorriment, oi?

    ResponElimina
  34. Totom busca la felicitat on pot. A mi el menjar em fa molt feliç, ahir em vaig menjar uns cargols que estaven per xupar-se els dits (de fet ho vaig fer amb molta felicitat) i també em vaig menjar un gelat de xocolata... uf, crec que vaig a menjar alguna cosa... hehe

    A més em passa com a tu, no m'ho acabo de creure.

    ResponElimina
  35. No m'ho crec. Hi ha bacteris que viuen de la llum i de matèria inorgànica però necessiten introduir energia, carboni i altres nutrients. No hi ha cap animal capaç de fer això i menys uns com nosaltres que comparats amb els bacteris tenim un metabolisme simplificat. Sense fluxos que trenquin l'equilibri no hi ha vida.

    ResponElimina
  36. Després d'una mica de reflexió he arribat a la conclusió que, en cap cas, pot ser igual el prana fregit, que a la planxa o al vapor.

    El prana fregit segur que porta moltes més calories, mentre que el prana al vapor ha de ser el més saludable (sempre que no optis per menjar-lo cru directament, opció que seria, sense cap mena de dubte, la més natural)

    I ara... bromes a part... he trobat una cosa molt interessant googlejant una mica:

    "La jalea real de las abejas es también un poderoso concentrado de prana" (ho he tret d'aquí ... o sigui que es pot un alimentar de prana d'aquest MENJANT...

    Quins embolics!!

    M'acabo de menjar una poma... estava boníssima!!

    ResponElimina
  37. Thera, fer una mica de dejuni, diversos dies, és perfectament creïble, es passa gana i ja està. Però estem parlant de no menjar res de res, mai dels mais. La veritat és que jo no m'ho empasso. Se'ls hauria de fer un seguiment constant per veure que no menteixen, i tampoc no crec que ningú es dediqui a fer-ho.

    Yáiza, se suposa que estem fets per menjar, preparadíssims fins i tot ja que tenim flora intestinal que ens ajuda a digerir el que a nosaltres ens costa. Per què després de tanta evolució i perfeccionar tot això, ara deixar de menjar? Quina bajanada! Realment, és millor no complicar-se la vida. Molt xula la foto de perfil, quina pau que desprèn! Segur que era després d'un àpat!

    Hahaha Assumpta! Només tu pots fer tot un comentari parlant de la foto de perfil d'algú i fent una dissertació sobre sabates en un post que parla de menjar! Boníssim. Pel que fa a l'altre comentari, ja és per flipar. No saben què inventar-se! Que mengin pomes com tu, home, que són bones i sanes, i no engreixen! M'ha fet gràcia aquest estudi sobre les maneres de cuinar el prana... el que no t'inventis tu...

    Carquinyol, això ja ho dèiem més amunt, al final serà una opció que triarà molta gent... però de manera forçada!

    Jordi Dorca, diuen que es pot aconseguir, però ningú diu que sigui obligatori! I ni que ho fos, si m'hi obliguessin jo seria un fora de la llei!

    Jomateixa, menjar és un plaer, si ells viuen feliços no menjant, o dient que no mengen, que no pateixin, que ja ens menjarem la seva part nosaltres. El primer dubte és si és possible, i jo penso que no, per múltiples motius. Però la següent pregunta és: cal? Per què!? A qui se li acudeix deixar de menjar? Són feliços així, de veritat? Doncs deuen gaudir molt d'altres coses...

    Jordi, et veig molt posat en el tema, has de ser del meu ram! Tens tota la raó, hi ha multitud de raons mèdiques, biològiques, bioquímiques i les que vulguis que contradiuen que això sigui possible. L'evolució s'ha donat per alguna cosa, cal preservar el DNA com sigui i passar-lo a la següent generació, i per fer això cal energia. I nosaltres no la podem obtenir d'altres maneres, Krebs, cadena de transport d'electrons, fermentació com a molt... com es pot fer la fotosíntesi sense pigments adients? Realment, hi ha moltes coses que no sabem i casos puntualíssims que contradiuen tota lògica, però éssers d'aquesta complexitat que no necessitin una font orgànica d'energia jo els posaria en un regne diferent al nostre...

    ResponElimina
  38. És que fins i tot si poguéssim transferir la consciència a una màquina (cosa que veig molt improbable perquè va lligada a l'activitat de les neurones i les xarxes que formen), caldria energia. Això no deixar de ser la recerca de la màquina de moviment continu.

    I si, soc del ram ;-)

    ResponElimina
  39. L'altre dia precisament escrivia sobre un cas semblant: un hipotètic drac fet de cèl·lules vegetals que podia fer la fotosíntesi i per tant, viure sense menjar.

    Ara estava pensant en els hindús, que hi ha qui diu que n'hi ha alguns amb la pell una mica verda. Que no sigui que tenen cloroplasts a la pell...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.