dissabte, 19 de maig de 2012

Testament

És un moment de reflexió quan seus al voltant d'una taula per celebrar que el petit de la casa ja en fa 30. Per mi rai, que fa quatre anys que els tinc, però pels meus pares és adonar-se que ha passat molt temps des que ens van tenir, i realment deu haver passat molt ràpid. Que el nen en faci 30 és més dur per ells que pel qui canvia de dígit. Però per si no fos poc això, a mig dinar, que estava animat, ens han donat un bon ensurt al meu germà i a mi quan, de sobte, la meva mare ha deixat anar tan alegrement 'per cert, que el vostre pare i jo ja hem fet testament!'. Aquí es girava la truita, eh!

Tot plegat té una explicació, però que els teus pares et diguin que han fet testament posa els pèls de punta! Han tingut certs problemes en la gestió d'una herència familiar i han decidit posar-nos-ho molt més fàcil a nosaltres, que no haguem de fer pràcticament res per heretar. No és que ens puguin deixar massa cosa, de fet el que quedarà serà una hipoteca, però bé, en qualsevol cas, tot ha quedat previst i arreglat. Naturalment, preferim no haver d'obrir el sobre en molt, molt temps...

41 comentaris:

  1. Clar, l'ensurt és perquè heu sabut que la hipoteca passarà directa, sense entrebancs i sense que l'Estat se'n quedi cap % a les vostres mans. No m'estranya que us hàgiu espantat! Segur que ja esteu recuperats?? Hehehe.

    No, va, fora bromes. Mons pares em van fer una gràcia similar, fa uns quants anys, per causes similars a les que expliques. Van tenir feina a arreglar papers pels meus avis, i ja que tenien el notari a mà van aprofitar. No em va fer gens ni mica de gràcia quan m'ho van dir, no eren èpoques per pensar en més pèrdues..! Però bé, mirat fredament, sabem que és llei de vida, i com més fàcil sigui tot, millor per tothom.

    ResponElimina
  2. vigila que quan obres un testament et surten germans secrets que no hi contaves xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'experiencia em diu que en pons te prou raó
      jajajajajjajaj
      pero es bo esser previsor.
      felicitats per la part que et toca

      Elimina
  3. No solem parlar d'aquestes coses quan sabem que és l'únic cert que tenim. Potser està bé tindre-ho aclarit i una vegada tot clar, seguir parlant d'altres coses ;)

    ResponElimina
  4. Pens que és una sàvia i previsora decisió... Tard o d'hora s'ha de fer i fer testament simplement vol dir facilitar les coses als que estimes. B7s.

    ResponElimina
  5. es el que s'ha de fer, precisament perque després no hi hagi problemes.

    ResponElimina
  6. Felicitats per tenir uns pares tant responsables.
    Ah! I felicitats dobles al teu germà, per l'aniversari :-)

    ResponElimina
  7. Crec que d'ara en endavant les hipoteques seràn el plat fort dels testaments.... però mira, si ja us ho deixen arreglat, tot això que teniu!

    ResponElimina
  8. Tant de bo que tothom en fes, de testaments, de tots tipus...Fins i tot el vital.
    Fa molt de temps que vaig entendre que aquests no tenen res a veure amb haver de morir-se, sinó amb actuar com cal.

    ResponElimina
  9. Són d'aquells temes que una no li agrada parlar,però és la millor manera de no tenir problemes.

    ResponElimina
  10. No et calfes massa el cap amb aquestes coses que encara sou molt joves tots.

    ResponElimina
  11. Ostres, ara que hi penso, jo no n'he fet de testament... L'únic que he disposat -i ho he fet públicament- és que els meus llapis, retoladors i tota mena de pintures, passin a la CARME ROSANAS (bé, això és un llegat)

    Quan em mori, tot lu meu pel Josep Lluís i sinó... per la meva germana... i sinó... per Càritas... Bé, de fet, és que tampoc és que tingui massa cosa per deixar :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, i jo que em pensava que l'estoig de retoladors TOTS grisos seria per mi... ;-DD

      Elimina
  12. Per a mi és una prova del seu amor, una de tantes que ens fan els pares.
    No volen que es repeteixin els seus problemes i ens fan les coses més fàcils. Crec que a tots no ens fa gràcia parlar de testaments en vida, però les coses estan difícils i ja ens fan pagar, fins i tot, per respirar...si ho pensem bé, quantes vegades cobren per una propietat desprès d´haver suat molts d´anys per gaudir-la?? Hi ho fan, als pares, desprès als fills i als nets...
    Això, molt bona nit i felicitats pel nin!!

    ResponElimina
  13. Oh, et deixo un testament especial que em va encisar quan vaig llegir-lo

    -Testament poètic de John Keats-

    "El foc encès del meu pit m'abassega, se m'enduu lluny, allà on la mort governa.
    No tinc por. Por... fa viure eixelebrat pels dies, rere dèries mundanes útils, buides, i honorables... Por... fa caminar sense trobar bellesa a la mitja llum dels dies rúfols, a la flaire de la pluja, a la terra humida o a la ventada noble... Por... fa enquadrar la vida en ambicions assenyades, terns elegants, títols honorables... i clissar de lluny el cèrvol, el rossinyol, el bosc i l'aigua blavissa d'un llac, on mai no ens acostem per manca d'hores.
    Escolto xiuxiuejar la dama negra vora el llit, no vessaré ni una llàgrima; l'alè tranquil de la senyora em guiarà amb un estol de fades a les boscúries del nord, m'alegrarà el cor cansat, i el meu panteix descansarà.

    I no m'angoixa saber on és ara l'eufòria de la vida; morir-se és viure, i cal cercar els matisos de la bellesa de l'instant, la suau bellesa de l'adéu. Si gaudim de l'hivern... per què freturar la primavera? Si aquest món no entén la força del que és bell... ¿on ens podem refugiar millor que enllà de la mort, on el corrent de l'eficàcia no ofega la bellesa?
    En l'aniversari zero de la meva mort, saludo la vida; i des del cor de l'antic imperi, me'n volo envers la venustat."

    Autor: Jeremias Soler

    ResponElimina
  14. Son coses que val més no pensar-hi però que s'hi ha de pensar.

    ResponElimina
  15. És una tasca difícil i també emotiva, mai hi volem pensar, però millor deixar-ho tot ben arreglat. Tot i així, sempre poden sorgir imprevistos i entrebancs, però en tot cas que siguin els mínims!!! Les coses clares.

    ResponElimina
  16. El tema del "papeleo" que comporta la mort d'un familiar és sempre farragós perquè per tu implica una càrrega emocional mentre que pels que t'obliguen a fer aquests papers és només burocràcia. Jo hi he passat no fa gaire i sé per experiència que tot el que et faciliti aquest tràngol és d'agrair i, pel que dius, és en aquest sentit que els teus pares han fet el testament. Estic d'acord que no fa cap gràcia pensar-hi, però una vegada fet, tampoc cal donar-li més voltes.

    ResponElimina
  17. Suposo que és com adonar-se de sobte del pas del temps...això de fer testament ens fa , a mi per exemple, una mena de calfred....però set pràctics val més arreglar-ho amb temps ...

    ResponElimina
  18. Potser enmig de la celebració no era el millor moment, però són tràmits que s'han de fer tard o d'hora. De fet, tot plegat, només són papers futurs, el que compta és el present. D'aquí a poc en faig trenta, ara em fa una mica de respecte, no sigui un efecte del canvi de dígit. Bon diumenge!!

    ResponElimina
  19. Felicitats al petit de la casa, i també als pares per la decisió. No és bonic pensar-hi, però val més tenir les coses pensades i estalviar maldecaps als que es queden... ho dic per mala experiència familiar, evidentment.
    Jo, com que el lloguer no s'hereta, no he fet testament...

    ResponElimina
  20. Jo estic en una situació intermèdia. Ja he fet els trenta, però encara no he arribat als 50. Suposo que encara he d'esperar-me una estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho creguis Jordi, el testament no té edat, només és deixar clar a qui vols deixear-li lo molt o poc que tens materialment parlant, la part emocional l'heredem cada dia.
      Jo el vaig fer amb 25 anys, quan em vaig embargar en una propietat, i a partir d'aquí m'he oblidat!.

      Elimina
  21. Trobo que és una decissió assenyada (ningú no s'hi queda per llavor) i que no passar res (no per haver-lo fet te'n vas al canyet més aviat). De fet, ja fa dies que li dic al meu marit que hem de fer un pensament. Total, és una cosa que deixes escrita avui i que demà la pots tornar a canviar i demà passat un altre cop... no sé, per exemple quan descobreixi que una de les nores és una bruixa i que no em dona la gana que es quedi amb l'apartament a Eivissa ni les joies bones ni el Porsche i ho deixo tot a l'altra i... bé, posats a fer ficció :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe posats a fer ficció... Jo sempre imagino que tinc algun parent que desconec que va anar a fer "les amèriques" i que mor immensament ric, i m'ho deixa tot a mi... però res. Encara no s'ha dignat a aparèixer!! :-DDD

      Elimina
    2. Clar que... potser m'estan buscant i no em troben!!! Aquests advocats... a vegades tenen interès en no trobar l'hereu per fer ells algun "trapitxeo" amb la fortuna que han d'administrar mentre no els troben!!

      Eeeeeeei, sóc aquíiiiiiiii

      I ja posats: A algú li interessa una preciosa col·lecció de revistes de labors i punt de creu? En tinc moltes!! i maques, eh? Algunes tenen gairebé 20 anys i estan en bon estat de conservació!

      Elimina
  22. No, home, no. NO t'ho miris així, com que encara trigaràs molts anys a heretar, d'hipoteca ja no en quedarà pas! :)

    Aquestes coses s'han de fer, un dia o altre i més val aviat que no pas tard!

    ResponElimina
  23. Vaig treballar a un lloc on per culpa de no haver testament havien molts i molts lios! Així que millor fer-lo per si mai passa res. No és agradable no, però s'ha de mirar com un tràmit més en este món ple de papers :)


    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  24. Doncs, celebro que en sigueu coneixedors; perquè us estalviareu mals de cap. El que ara et contaré, va ser molt dur. El meu pare s'estava morint, i va venir el notari a fer-li signar el testament a l'hospital, perquè hi havia un conflicte familiar. Quan va arribar aquell bon home, el meu pare va morir, sense signar-lo, però sabent la notícia que el meu pare, ja n'havia fet un, però nosaltres no ho sabíem. T'imagines??? El meu pare va morir el 1995, i el testament estava fet, des del 1976; la meva mare no en sabia res.
    Jo estic pensant de fer-lo aviat, no vull que els meus fills hagin de patir el que a mi em va passar.
    És paperassa, que no suposa res més que això, papers!!!

    ResponElimina
  25. Com molts dieu, és una cosa que està bé fer, encara que no sigui agradable pensar-hi. Ja veus, segur que et quedes tranquil, i un cop fet ja està, no vas pensant cada dia que ja tens el testament fet. Menys problemes que tindrem en un futur que ningú té pressa per viure. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Yáiza, el tema de la hipoteca és un ensurt per si sol, ja ens el van donar fa uns quants anys quan ens van dir que es compraven l’apartament. Aquesta era la bona notícia, bé per ells. La mala és que nosaltres els avalàvem i que ens menjaríem la hipoteca si ells eren insolvents, iupi! I bé, és el que hi ha, segurament l’acabarem de pagar nosaltres, ja ho vam assumir.
    Quines sorpresetes que donen els pares de vegades, eh. Però bé, no hi ha com patir una experiència d’aquestes com perquè se t’encengui la llumeta i decideixis deixar les coses més arreglades del que te les has trobat tu. De totes maneres, llei de vida o no, el cas és que ens podem morir en qualsevol moment, esperem que es segueixi l’ordre lògic i quan toqui, però ningú no n’està salvat!

    Pons , perquè posar tipp-ex als testaments no està massa ben vist, oi?

    Sargantana, espero que en el meu cas no sigui així, la veritat és que no compto que hi hagi cap sorpresa, encara que la realitat sempre supera la ficció. I si s’ha de ser previsor i eliminar la competència, ja ho farem!

    Senyu Reykjavík, a mi no és que em faci res parlar de la mort, ja sabem que tard o d’hora ens arriba a nosaltres i als que ens envolten. Però això de planejar-la... bé, bàsicament que no esperava que la conversa del dinar d’avui anés cap a aquests verals!

    Ventafocs, vist així gairebé m’animes a que en faci jo també! Sé de sobres que tens raó, però és d’aquestes coses que no t’esperes, oi? Són els pares, els has vist des de sempre, i encara que sàpigues que algun dia no hi seran, et sols treure la idea del cap.

    Francesc, benvingut al blog! Això busquen els meus pares, no portar-nos problemes un cop ja no hi siguin. Però caram, impressiona quan t’ho diuen!

    Agnès, una altra cosa no, però que sempre miren pels seus fills, sobretot la mare, això no se’ls pot negar. El meu germà t’ho agrairia... però no li transmetré!

    Alba, amb aquestes hipoteques tan llargues que hi ha és normal que s’heretin! A més, els meus pares la van fer ja de grans. Però si m’ha mare ho va fer és perquè ho tenia tot controlat, i així segueix. Una altra prova era això del testament.

    Pilar, i a això li dius testament vital? No ho sé, em costa aplicar aquest terme a alguna cosa que no sigui expressar les últimes voluntats i repartir els béns que tinguis. Ara, actuar com cal és una cosa que sempre hauríem de fer, i naturalment ha de ser en vida!

    Maria, parlar-ne no està malament, és un tema a tenir en compte, però t’agafa per sorpresa perquè de vegades penses que els pares seran eterns i que no cal pensar en que no hi seran. Però ja sabem com va.

    Jpmerch, som joves, i els meus pares ho són també per morir-se ara, però mira, així com jo penso en el futur que em ve, ells també hi pensen, i el seu futur diguem que és més negre...

    Assumpta, així que li deixes coses a la Carme? Hehehe, no està malament! Però bé, tu no moriràs mai, així que no cal que et preocupis, dona. Els meus pares s’han posat l’un a l’altre com a primers beneficiaris i després als dos fills, l’ordre lògic. També espero no haver d’obrir el sobre que ho especifica en molt, molt temps.

    Sa lluna, sempre que es pugui facilitar la vida als fills, està bé fer-ho, és clar. Ara per aquí sembla que s’ha abaratit això de les successions. És clar que és car, tot és car, però prou feina tenim a conservar el patrimoni familiar com perquè a sobre es quedin una bona part. Abans aquí a Catalunya era molt bèstia el que es quedaven.

    ResponElimina
  26. Helena Arumi, gràcies per aquest escrit que em regales, però temo que a mi no m’emociona tant com a tu, el trobo massa recarregat i se m’escapa el significat. Prefereixo les coses clares i no donar tantes voltes. Em sona maco, però per mi són paraules buides quan tanta floritura em fa perdre el que vol dir de veritat, i sincerament, no ho entenc. En sap greu!

    Sr. Gasull, tard o d’hora ens hi hem d’enfrontar, i ja està bé que algú hi penso per nosaltres.

    Thera, suposo que quan ets jove ni hi penses, però no és altra cosa que deixar les coses llestes per quan faltis. Quan tens certa edat hi comences a pensar, i res, suposo que és fàcil fer el pas, encara que fer-lo signifiqui estar pensant en el que és inevitable, i a ningú li fa gràcia això.

    Ostres McAbeu, el principi del teu comentari expressa una veritat molt dura. M’has fet pensar en la missa que fan per un difunt, sense voler ofendre ni res, el capellà potser ni coneixia el finat, i en parla d’una manera molt neutre, mentre que els assistents estan desconsolats. També encertes amb l’altra part del comentari, és un tràngol fer-ho perquè implica pensar en quan ja no hi seràs, però un cop fet, allà queda, i tot torna a la normalitat. A més, has fet un favor als que ho hauran de rebre, molta menys feina a fer en un moment molt trist i difícil.

    Elfreelang, és clar, en el moment de fer-lo saps que l’únic motiu és que un dia moriràs. Però bé, com que això en principi ja ho tenim clar, potser millor prendre-s’ho amb calma i fer-ho pensant en els que es queden.

    Sílvia, a casa meva no hi ha cap celebració massa efusiva, vull dir que era un comentari com tants altres, entre que la feina està molt malament i que a veure què tal ho farà Tito Vilanova. Som així. I no pateixis, que els 30 anys és una edat magnífica, si la teva situació és estable, els 30 anys es gaudeixen molt, res de crisis i mandangues, això és per les sèries de la tele, home.

    Els d’Otis, la veritat és que ens fan un favor, és clar. El dia que ells faltin, almenys no ens deixaran problemes de més. La hipoteca està allà, ja sabíem que algun dia ens n’hauríem de fer càrrec, però almenys no hi haurà massa paperassa a fer perquè ja estarà feta, i és d’agrair.

    Jordi Dorca, pel que has d’esperar per estirar la pota! A fer el testament sempre hi ets a temps, així que tampoc no és problema. Però ets molt més jove que els meus pares, és clar.

    Montse Lladó, no et falta pas raó, t’assegures el tret i ho deixes tot planejat, però no és immutable, és clar. El més fotut és que t’enganxi la mort per sorpresa deixant unes voluntats que pensaves canviar, és a dir, just en el moment de descobrir que una de les nores és una bruixa (imagina que ho descobreixes perquè és ella la que et dóna mort!). Però bé, això no és menys fantasiós que el que dius tu, perquè és fantasiós, oi? Si no, jo m’apunto d’hereu teu, que sóc molt bona persona, de veritat.

    Carme, ja ho veurem! Suposo que a banda de deixar-nos el testament ben arreglat, també deixaran l’hipoteca avançada, que els meus pares són bona gent! I sí, més val prevenir que lamentar, diuen.

    Bajo, certament, serà per papers que ens toca fer! Doncs sí, un de tants, que no és massa agradable en el moment que signes, però després ja està i estalvia molts maldecaps als teus, que no és poca cosa!

    Dafne, si et decideixes a fer-lo, avisa els teus fills! Caram, quines sorpreses que hi ha de vegades. Casos com el teu n’hi deu haver a cabassos, però no deixen de ser sorprenents sempre que en tenim coneixement. Doncs res, esperaré que no hi hagi cap sorpresa amb el testament dels meus pares, que quan sigui l’hora, i espero que falti molt, puguem fer-ne ús sense haver-nos de posar les mans al cap ja que han tingut la voluntat de posar-nos les coses fàcils... i avisar-nos!

    ResponElimina
  27. Bé, crec que ja t'ho han dit, xò tb sóc de les que penso que s'ha de fer. Si més no, quan hi ha temes patrimonials i relacions complexes pel mig. Quan tot està clar i per escrit, molt millor. I si, fa una mica de cosa, xò val la pena estar previngut i tranquil.

    Recordo que el dia que vaig signar la hipoteca (un sarao una mica estrany) el notari ens va dir a tots els presents que féssim testament. En aquell moment, hi vaig veure oportunisme, xò sé que tenia raó. Si comparteixes la teva vida amb algú, tens fills, tens la sort (o desgracia) de tenir béns patrimonials, doncs si tot està clar i català, molt millor.

    I bé, com que sóc contradictòria, doncs no en tinc! xò és que estant sola, tan és si en faig o no. Si moro sense testament tots els drets i obligacions son per als meus pares i en el seu defecte, per a ma germana. Això si, les coses de valor sentimentals si que les tinc distribuïdes en una carteta. La més important, el gat, tb és per ma germana....

    ResponElimina
  28. Xexu, mira el testament dels teus pares com un REGAL que us han fet:
    -Us deixen tot el que tenen (hipoteca inclosa), tot allò material que més estimen.
    -Us faciliten els tràmits i us treuen mals de cap.
    -Es un acte d'amor cap a vosaltres (ara no se si m'he passat :) però és per treure-li el mal rotllo que genera el tema)i de generositat.

    Jo el vaig fer amb 25 anys, i des d'aleshores m'oblidat del tema.
    Fer testament no vol dir que la vida s'acaba, això no se sap. Vol dir que hi ha persones a les que estimes tant i tant, a les que li regalaràs, quan toqui, tot allò que tu més estimes, materialment parlant.
    El testament dels sentiments és una altre història..es fa i s'hereta cada dia, i millor encara es fa i es reb en VIDA :)
    Felicitats al tretanyero!

    ResponElimina
  29. Jo acabo de tenir una idea...

    A veure, sense qui ningú s'hagi de morir... Algú em podria fer una DONACIÓ?

    Les DONACIONS generen més bon rotllo i, al cap i a la fi, el resultat és el mateix: "allò que ERA teu, ara ÉS meu", però tots seguim vius.

    Podríem fer la prova amb exemples reals: Vosaltres tots (lectors d'aquest blog) feu un fons per donacions i JO les rebo totes. Us asseguro que en faré un bon us, de veritat. Confieu en mi :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah!! I que ningú pateixi!! Els impostos, a càrrec meu... Faltaria més!!

      Del mateix fons de les donacions (sigueu generosos, no feu quedar malament la bona fama de solidaris del poble català) jo en dedicaré una part a liquidar els comptes amb Hisenda... Bé, ho faré a l'Agència Tributària de Catalunya i així sortirem a les notícies... va bé així? :-)

      Elimina
    2. Perdó, perdó, perdó... XEXU, disculpa tants comentaris, però és que m'he oblidat d'una dada molt important. Les donacions en diners, eh? Ara només em faltaria que se m'omplís la casa de quadres de Dalí, armaris i escriptoris Chippendale i coses així... Quina feinada! Diners i ja està. Gràcies... Moltes gràcies, de veritat!! :-))

      Elimina
  30. Millor deixar-ho endreçat, encara que només et passin els deutes, que embrancar-te en papers i més papers per un trist camp.

    ResponElimina
  31. Això de "moment de reflexió" quan seus en un taula....no sé Xexu, prepara't llavors, quan en facis 46! (a mi m'arriben el 30 de maig). No reflexionis massa sobre això, ja que aniràs fent anys i la reflexió no et servirà de res.Això del tema de l'herència ja és més pelut!!!Això de que no hagueu de fer pràcticament res....no sé...pagar! I tal i com van les coses tornaran a posar l'impost de successions...això de que res...ho dic per experiència.Feliç setmana Xexu!

    ResponElimina
  32. rits, hi estic d'acord, en realitat només és un tràmit i davant de coses que poden generar problemes, millor realitzar-lo. És com quan et fan fer una assegurança de vida quan compres un cotxe. Home, no t'ha de passa res, però si et passa, qui paga aquell cotxe? Ja veig que en el teu cas no vas tirar endavant, però encara hi ets a temps. No compartir la teva vida amb ningú ara mateix no significa que no puguis deixar per escrit on aniran a parar les teves coses, per poques que siguin. I és clar, aquesta mena de testament vital amb les coses de valor sentimental sembla més maco, però penso que és més sentit que l'oficial, estàs repartint les coses més preuades entre els amics i coneguts, com els doldria rebre-ho si es donés el cas, no trobes. Ah, el gat jo el deixaré a algú que em caigui malament, que és molt pesat! Mon germà no seria mal candidat...

    Ona, tant com un regal no sé, però sí un favor. Ens solucionen molts problemes, i això és d'agrair. Arribat el cas, no deus estar massa per orgues d'anar omplint paperassa, així que millor que estigui tot arreglat.
    Ho trobo precipitat fer testament als 25, però potser hi havia un motiu concret, o senzillament ets previsora. Penso que tampoc no cal esperar a darrera hora, encara que no saps mai quan t'arribarà aquesta darrera hora, però jo penso que esperaré un temps. Ja sé que és un tràmit, només uns papers, però total, pel que tinc de material, tampoc no ens barallaríem.

    Assumpta, què puc contestat a tot això que has escrit? Ja t'has muntat el teu negoci. De moment ningú no s'ha ofert voluntari per fer donacions, ni econòmiques ni de cap altre tipus, tret que te les hagin fet ja directament en forma anònima, però jo no perdria l'esperança, que mai se sap. Segueix demanant, més fàcil i clar no els ho pots posar

    Alyebard, si una cosa tenen els meus pares és que sempre han volgut facilitar-nos la vida als dos germans, i aquest cop no han estat menys.

    Marta, home, la reflexió ve de que els teus pares et comuniquen que han fet testament, no trobes que és per aturar-se un moment i pensar? És clar que sóc jove per algunes coses, però els meus pares no, i són ells els que han fet papers. Ja sé que heretar, depenent de com, és un problema, però no crec que sigui el cas, que no tenim gaire. I amb una mica de sort, ens tocarà en un període en el que no hi hagi impost de successions. Creuem els dits, encara que sigui lleig demanar als pares que tinguin punteria en morir-se...

    ResponElimina
  33. Què va!! Ningú m'ha fet cap donació... encara :-))

    ResponElimina
  34. XeXu, en molt i molt de temps, en moltíssim temps! Els meus pares mai han tret el tema, però coneixent-los, segur que ho tenen tot ben lligat també.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.