dimecres, 16 de maig de 2012

Relats conjunts, Sunglasses


L'havien enviat en una missió de pau, un planeta habitat nou, una nova cultura per conèixer i per bescanviar coneixements. Els que escollien per a aquesta mena de tasques eren uns privilegiats i l'omplia d'orgull que li haguessin encarregat aquell planeta que segons els informes s'anomenava Terra. El procediment era clar, primer un període d'observació, i a continuació la presa de contacte, sempre buscant la interacció pacífica. Però mai va arribar a les fases posteriors, en observar els humans durant un breu interval de temps, no va poder-ho suportar més, en un atac de desesperació, va arrencar-se els ulls per no veure res més i va fugir cames ajudeu-me.


La meva aportació per Relats Conjunts d'aquest més!

32 comentaris:

  1. No és d'estranyar amb la que tenim muntada ací.
    Molt bona!

    ResponElimina
  2. Però l'enviat especial a la Terra no era el teu gat? Mare meva. Pobres extraterrestes, quantes vides perdudes intentant entendre els humans.

    ResponElimina
  3. Un text molt enginyós!, m'agrada molt la imatge escollida. Potser si hagués dedicat una mica més de temps a la interacció, s'hagués adonat que també hi ha qui val la pena per aquestes terres..., malgrat la que està caient.

    Bon vespre, Xexu.

    ResponElimina
  4. Apaaaaaaaaa un altre final feliç!! :-)

    Molt original... sense cap mena de dubte... però... arrencar-se els ulls!! Quin patir!!

    Ostres, pobre extraterrestre... ves a saber on va anar a parar!! Jo vull pensar com l'AUDREY, que també hi ha gent que val molt la pena i no va tenir temps de conèixer-la...

    Sr. Extraterrestre, vingui, recuperi els seus ulls, home (dic "home", així, genèricament...), doni'ns una nova oportunitat!! :-))

    ResponElimina
  5. No parlis en passat, això deu haver passat en temps actuals.......:-)

    ResponElimina
  6. Molt bo, XeXu, però l'extraterrestre una mica exagerat... ja voldria veure jo si ells són millors que nosaltres! :) he, he, he
    si hagués tingut paciència i s'hagués connectat a internet hauria trobat la gent maca de per aquí... :)

    ResponElimina
  7. Jo també he pensat "pobre extraterrestre"... Molt bo!

    ResponElimina
  8. BiB-BiB ... Us parla la dona del "pobre extraterrestre" com vosaltres ho anomeneu. Si us plau! retorneu les ulleres, que el curtet del meu marit s'ha deixat allà els ulls enganxats ... BiB-BiB- gràcies!
    Sr. Xexu, vosté si que ho sabia tot, per això ho ha relatat tot fil per randa...BiB-BiB- gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tingui, tingui, senyora... no pateixi!

      Ai, aquests homes! Deixar-se enganxats els ulls a les ulleres!!

      Digui-li al seu marit que no sigui tan pessimista, que per aquí també tenim coses boniques!! ;-))

      Elimina
    2. BiB-BiB ... sap, senyoreta Assumpta? no me'n refio, podria ser precisament per "les coses boniques" que deixés els ulls allà, per seguir gaudint-les ... homes!

      ;) ;) ;) Això és un tic nerviós que teniu allà a la Terra, oi? BiB-BIB

      Agraïda per la seva generositat i comprensió ... BiB-BiB

      Elimina
  9. molt bo Xexu... segur que miraves Star Trek

    ResponElimina
  10. Ostres, XeXu! El text és fantàstic però una mica desesperançador...M'estimo més pensar que no s'haurien d'arrencar el ulls...
    Bona proposta pels RC!

    ResponElimina
  11. Trobo que són molt llepafils aquests extraterrestres, nosaltres aguantem molt més... i el que aguantarem!!.
    Bona proposta.

    ResponElimina
  12. A molts ens agradaria poder escampar la boira...

    ResponElimina
  13. Bon relat XeXu! Em poso a la pell dels extraterrestres.... i els entenc perfectament!

    ResponElimina
  14. Que gore, XeXu, però molt potent. No em vull ni imaginar què devia veure!

    ResponElimina
  15. Hòstiaaaaaaaa XeXu!!!! Que aquest pobre s'ha perdut moltes de les bones coses que tenim. Mira, una altra vegada, li hauran de donar unes coordenades millors, això és perquè devia petar a la Plaça Sant Jaume!!!

    ResponElimina
  16. Tota una història amb la virtut de la precisió on no hi sobra ni hi manca res. Diuen que menys és més. Sovint en literatura és així.
    Des de fora, imagino que el que es veu podria causar terror a algú aliè a la nostra civilització. I certament, veient només unes quantes atrocitats de les moltes que s'esdevenen en aquest món nostre, algú amb un grau superior d'intel·ligència emocional i/o tecnològica no voldria interactuar amb nosaltres. Suposo que ens trobarien una espècie primitiva i cruel que deixa que tot un continent es mori de gana mentre d'altres no saben en que gastar tot el que tenen. Això sol, ja és tan atroç que fins i tot podria semblar no creïble. Com aquella sensació d'haver despertat d'un malson.
    Una gran interpretació de la imatge. Jo, intentaré col·laborar amb el meu granet de sorra en els Relats Conjunts.

    ResponElimina
  17. Tan desesperants sóm? Sort que és ciència-ficció, molt amagat encara tenim coses bones i fàcils d'entendre.

    ps. aquesta imatge... carai, quins relats està deixant. No sé com classificar-los!

    ResponElimina
  18. No m'acabo d'imaginar com era aquest individu, si ell no era humà, i es va arrencar els ulls..segurament es deuria fotre de cap! i les cames es van quedar rostint-se a la platja....molt bo!

    ResponElimina
  19. També podia haver agafat el colt de l'apunt anterior...

    ResponElimina
  20. Es veu que es va quedar encallat en el període d'observació, doncs.

    ResponElimina
  21. No calia venir a la Terra per treure's els ulls, n'hi havia prou connectant-se a Intereconomia.

    A part d'això encara queden racons i persones que alegren la vista.

    ResponElimina
  22. Caram, si que s'ho ha pres malament! Tot i que si penso en alguns llocs d'aterratge no dic que no :-(

    ResponElimina
  23. Bona, bona XeXu! Molt original i amb final sorprenent! Ara bé, podria haver pres alguna decisió menys dràstica... per exemple, agafar el bitllet de tornada!

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Sí, ja sé que és una mica macabre i que si el pobre visitant hagués tingut una mica de paciència hagués vist que no tot era tan desastrós. O sí, potser s'hagués arrencat les orelles també, qui sap. La veritat és que la nostra societat fa pena en molts aspectes. Però això només era un relat.

    ResponElimina
  25. Sobtant i crític. Una bona reflexió!

    ResponElimina
  26. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. Molt original manera de veure les olleres, però és ben cert que si ens visiten els cauen els ulls al terra,

    ResponElimina
  28. Alguna que altra vegada, jo també he pensat que millor seria no veure-hi abans que veure segons què. I si això ho pensem els humans que ja ens coneixem i formem part d'aquesta raça imprevisible, que no dirien o pensarien els extraterrestres si ens veiessin de debò? Crec que has trobat una bona hipòtesi... o una suposició possible.
    Del teu altre relat penso: Quants records amagats-oblidats-encantats dins del nostre propi infinit, no arribarem a tenir, i és cert que, de vegades, quan menys ens ho esperem -com diuen per on visc- "salta la llebre" i tot d'una apareix en força la comprensió del passat. M.Pilar Martínez Herrero

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.