dijous, 31 de maig de 2012

Gata-ca


A l'empresa hi tenim una gateta, jo li dic Gataca. És una pobre bestiola del carrer que va prendre una gran decisió el dia que va decidir rondar pels verals de la nostra porta. Cada dia li posen menjar i està sempre per allà. És molt esquerpa i no es deixa tocar, però pràcticament ja la tenim domesticada. Té les seves rutines i sobretot coneix a la gent que surt a fumar, es fan companyia mútua. 

Avui en arribar me l'he trobat davant de la porta d'entrada, no es sol posar allà. Si l'hagués deixat, hagués entrat amb mi, deu voler descobrir què hi ha a l'altra cantó d'aquella porta per on entrem i sortim els seus amics humans. No m'he pogut resistir a fer-li una foto mentre seguia fent guàrdia per poder entrar, o perquè d'allà en sortís alguna cosa per menjar.

34 comentaris:

  1. Meeeeèu! Em fas pensar en el Simon's Cat! Hehehe! Sempre demanant manduca, aquestes bèsties... Aquesta és força maca, quina llàstima que sigui de carrer i tan esquerpa, però ja ho tenen això, els gats. Un gat mimós és un gat amb el cervell girat! (o amb cervell de gos...!).

    ResponElimina
  2. Són tan solitaris com els humans. I alguns millors "persones", en tinc uns quants a casa.

    ResponElimina
  3. Tu ja ho saps que en tens un, però vigila, que a la que pugui entrar es farà l'amo de tot!!! Ah! I us reclamarà un sou també!!

    ResponElimina
  4. Ben bé fent guàrdia, com dius, a veure qui surt o què li porten!

    Qui sap si ja us vigila per conèixer-vos millor quan es faci la mestressa de tot i mani més que els humans

    ResponElimina
  5. Què bonica!! :-))

    Mira que jo no sóc gens de tenir animalons a casa (sóc massa maniàtica)... Però en canvi, sóc d'aquelles persones que no poden suportar que els hi facin mal... I aquí, a la foto... no sé, m'inspira tendresa :-))

    ResponElimina
  6. El Puck diu que facis el favor de ser bona persona i portar-li la gateta al bloggins!!!! assegura que t'estarà eternament agraït!

    I jo que sé que si és de carrer i esquerpa seria tot un suïcidi intentar posar-la en un pis, em toca ser toca-nassos.... sispli, entre tots els companys la podríeu esteral·litzar? No deu ser tan car i li farieu un gran favor a ella. Ostres, que és una gateta de carrer! Suposo que seria difícil caçar-la. Si vols, et demano el telèfon d'una associació que els esterel·litzen. Si vosaltres l'aneu cuidant.

    És preciosa!!! I el nom ben encertat! 100% científic!

    ResponElimina
  7. És una gataca molt maca! Els comportaments gatunos són molt intel·ligents, a vegades observo els meus gats i veig que realment ens superen en moltes coses!

    ResponElimina
  8. Es al revés, t'estàs domesticant ella a tu, els gats son taimats!

    ResponElimina
  9. que bonica!!! s'assembla una mica al meu gat invisible! :) cuideu-la molt bé!!!

    ResponElimina
  10. Quin non més bo! No se m'havia acudit, que burro.

    ResponElimina
  11. La Rits te raó, és prudent fer-la esterilitzar o un dia us trobareu una cadellada de gatons, i un problema. Hi ha associacions que ho fan.
    La Gataca és molt bonica i tal com està a la foto, esperant-vos fa molta tendresa.
    Be, es que a mi els animalons m'agraden molt!

    ResponElimina
  12. Això de Gataca deu tenir alguna explicació... però jo no ho "pillu"... alguna cosa de científics... XeXuuuuuuuuuuuuuuuu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No res... ja ho he trobat soleta. He pensat que si també ho sabia la Rits, que és de lletres, probablement, encara que fos alguna cosa científica, segur que havia sortit a una pel·lícula... i ho he trobat :-))

      http://ca.wikipedia.org/wiki/Gattaca

      Elimina
    2. jo que pensava que era de gata (moixa) i ca (gos)per allò de quedar-se a la porta vigilant, però la idea de voler entrar per volar a l´espai exterior...vols dir?

      Elimina
    3. Aquest va ser també el primer pensament que vaig tenir jo!! Si! :-)) però quan vaig veure els comentaris d'en Macip i la Rits vaig dubtar-ho... i, els científics són així de "rarus"... mutacions genètiques i coses així...

      Elimina
  13. En aquest món de mones uns ens fem companyia als altres... sóm animalons...en el fons :)
    bon dia Xexu!

    ResponElimina
  14. Crec que està pensant "mira que són complicats aquests, infeliços, pobrets, treballant tot el dia i cada dia per menjar"!!
    És preciosa la Gata-ca i se la veu molt intel · ligent ;)

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica que és!!! Jo he pensat el mateix que la lluna. Que no entri, si entra no podrà sortir mai més del nou món de pobres treballadors...

      Elimina
  15. Això de la gata-k és ben propi de tu! Això sí, aquesta sembla tenir la memòria intacta, esperant la t-k.

    ResponElimina
  16. Deu voler saber d'on surt el fum.
    Espero que no esdevingui fumadora.
    I que no l'atrapi el toro de l'apunt anterior.

    ResponElimina
  17. potser tenia un mal dia, se sentia sola i ...

    ResponElimina
  18. És ben bufona, tan rossa! I se la veu bé, la deveu alimentar com cal :)

    ResponElimina
  19. Bon nom per a una gata, per a aquesta gata... Segur que després de sentir les vostres converses, el que vol és conèixer-vos en el vostre "hàbitat natural", deixeu-la entrar (i després deixeu-la sortir!). I presenta-li al Blog, home...

    ResponElimina
  20. És molt maca. Jo vaig tenir un gat del mateix color que es deia 'twist'. M'agraden molt els gats i els gossos, parlen i es comuniquen amb nosaltres.
    Pobreta, jo la deixaria entrar i sortir i que fes la seva.

    :-)

    ResponElimina
  21. l'estomac fa moure el cervell de tot animal...racional o no. si l'hi aneu donant manduca...no patiu que no marxarà i potser aviat la podreu fer servir de missatgera

    ResponElimina
  22. Aquesta està esperant el moment de ficar les urpes on pugui. No us en fieu massa de les gates maules, molta careta de bona, molt miular delicat i quan te'n refies et desapareix la sardina de la nevera.

    ResponElimina
  23. M'agrada el nom que l'anomenes!Potser si entra....i veu el que hi ha dins.....se'n adona que ella viu molt més bé amb el ritme de vida del carrer!

    ResponElimina
  24. Compte que no estigui apunt de parir. Això és casa seva i ara potser necessita entrar per tenir un sostre segur, un racó.

    ResponElimina
  25. és ben bé com dius...fent guàrdia! potser només és que li agrada la vostra companyia i espera a que torneu a sortir...tal com va el món crec que els gats són molt més llestos que nosaltres!

    ResponElimina
  26. ui i ara caic en el nom gata-ca a mig camí de felí i gos!

    ResponElimina
  27. I que bufona què és! Jo crec que realment devia voler entrar per anar a cercar la font d'aquell menjar que de tant en tant li surt d'allà dins! I és que té pinta de no tenir ni un pèl de tonta!

    M'has fet recordar que fa molts anys, el pis dels meus pares donava a un pati interior que estava totalment abandonat, ple d'arbustos i males plantes. El tema però, és que allà hi vivia una comunitat de gats que déu n'hi do. Com que era un pati interior (bastant gran, tot sigui dit) hi havia força silenci i si sorties a la terrassa que hi havia i feies el típic crit per a cridar els gats (vsvsvsvsvsvssssss, és així, no?) de cop i volta començaves a veure moviment de plantes i arbustos i apareixien tots (15 o 20) de cop (normalment no els veies).

    Des de la terrassa a vegades els havíem tirat alguna cosa de menjar.

    Fa uns anyets hi van fer un pàrquing... i de les plantes, arbustos i gats ja no se n'ha tornat a sentir mai més.

    ResponElimina
  28. Aquesta gateta poc s’ho pensa que s’està fent tan famosa. Primer a la meva empresa, on tothom en parla, i ara a la xarxa també. Ella seguirà vivint aliena a tot això i seguirà fent la seva vida de supervivent al carrer, aprofitant del menjar que li posen allà mentre duri, i quan no, es buscarà un altre lloc. Els gats la saben molt llarga. Moltes gràcies a tots vosaltres per comentar les històries de la Gataca, me n’alegro que us hagi generat una mica de tendresa.

    Yáiza, s’acostumen ràpid a menjar, aquesta segur que passava gana abans d’anar a caure per allà. Ara sap que té el menjar assegurat cada dia. Uf, els caps de setmana no sé què deu fer. I sí que és esquerpa, però suposo que ha rebut més patacades que carícies al llarg de la vida.

    Cantireta, aquesta és justament tan esquerpa com són algunes persones.

    Banyeres, va llesta si vol un sou! Prou feina hi ha perquè ens paguin el nostre o que es quedin els que tenen contractes temporals...

    Carme, qui sortia era difícil, perquè era ben d’hora al matí i era més probable que algú entrés. Però guàrdia pel menjar en fa sempre. No ho diguis massa fort, ja sabem que els gats un dia dominaran el món i ens esclavitzaran, però mentre no passi...

    Assumpta, a mi em recorda molt a en Blog, però en petit. Em fa gràcia però no deixa que m’acosti, penso que cada cop va agafant més confiança, però encara dubta. És com la mascota oficial de l’empresa. Qui més qui menys li agraden els animalons, encara que no en vulguis tenir a casa.
    Referent al nom, bé per tu per trobar-ne l’origen. Veig que tant a tu com a Sa lluna us havia despistat, sort que a Internet es troba tot fàcilment. La rits que és cinèfila i té amics científics, i en Macip que és el nostre home de ciència de capçalera, ho han vist clar, però no era tan fàcil. Però quin millor nom per una gata que ronda una empresa de biotecnologia?

    rits, alguna vegada ho he pensat i tot, però en Bloggins és tan tontet, pobre. La Gataca el faria parar boig. A veure, a la gata l’únic que fem és posar-li menjar. Li posen els de la planta baixa, i ella sempre està per allà fora. Altres gats se n’aprofiten també del menjar que sobra, és clar, però ella és fixa. A banda d’això, no es deixa tocar per ningú, ni ningú hi té més obligació que aquesta. Això d’esterilitzar els animals pot estar bé quan viuen en pisos, però no sé jo si és massa natural. No en sóc partidari, no crec que sigui fer-los un favor, ni tampoc crec que ningú estigui disposat a tirar-ho endavant a l’empresa.
    És clar, el nom està triat expressament, però em sembla que ningú més li diu com jo, no em fan cas! I mira que està ben trobat!

    Alba, el comportament felí és tot un món. A més, si en tens més d’un, t’adones que entre ells són molt diferents. Jo tenia dos germans de la mateixa gatada, i eren la nit i el dia!

    Pons, qualsevol que hagi mirat Futurama ho sap del cert, això!

    Nimue, aquesta només és invisible de vegades. Però s’apareix allà tot sovint!

    Salvador, són coses de ser un friki... Se’m permet la llicència de que en el nom falti una ‘t’, oi?

    Globos, el problema és que no és propietat nostra, i no la tenim tancada. Ella viu lliure i ve a buscar el menjar allà perquè sap que li donen. El dia que no se’n trobi, deixarà de venir. Em sembla que esterilitzar les bèsties és una cosa necessària quan les tens a casa, perquè si no ho passen malament, però tinc els meus dubtes amb animals de carrer. És maca, i està força millor que quan venia les primeres vegades, penso.

    Carquinyol, i sembla molt bona minyona esperant tan pacientment a la porta.

    Joana, jo hagués continuat la frase dient que en aquest món de mones aquests petits detalls que et regalen els dies, com tenir una gata que és la mascota de l’empresa, t’estalvien moltes hores de psicòleg i molts antidepressius.

    ResponElimina
  29. Sa lluna, de vegades m’agradaria posar-me a la ment d’un gat. Es diu que són intel•ligents i malèvols, però no deixen de ser animalons. Generalment se’ls pinta com molt desconfiats i maquiavèl•lics, mentre que els gossos són tontets. Segur que són molt més simples que tot això.

    Sílvia, pel que hauria de veure dins, millor que no entri, que s’estalviarà alguns mal rotllos, per no dir molts.

    Joan, a l’hora de menjar, et puc assegurar que té la memòria en perfecte estat!

    Jordi Dorca, malauradament, és fumadora passiva, sempre està per allà quan hi ha els que surten a fumar. Fins i tot aquesta companyia és millor que res.

    Jomateixa, encara s’havia d’esperar una mica, doncs, que jo sóc dels primers a arribar, i encara falta la majoria de gent quan jo arribo.

    Clídice, almenys l’alimentem! Fa un temps no feia tan bona cara, però des que té menjar assegurat cada dia, ja sembla una altra cosa.

    Gemma Sara, que vagi amb compte que per allà hi ha alguns desaprensius que encara proposaran fer-la servir pels experiments. Home, en Blog no surt mai de casa, i dubto que a ella la poguéssim fer entrar. Seria un amor impossible.

    Helena Arumi, el meu gat és força semblant aquest, però deu pesar unes tres vegades més. Home, no crec que sigui massa bo que un gat del carrer pugui campar lliurement per l’edifici. Si ho vol segur que troba la manera d’entrar, però penso que no seria massa recomanable... allà hi tenim coses perilloses...

    Sr. Gasull, doncs no seria mala idea. No és que els gats siguin gaire donats a col•laborar, però per un mòdic preu en forma de menjar potser arribaríem a un acord.

    Laura T, home, tenint en compte que tot sovint desapareixen ja coses de la nevera i que la culpa apunta més aviat als vigilants de seguretat, gairebé preferiria que fos la gata qui s’ho empassés.

    Marta, potser és precisament per això que mai li havia vist unes ganes especials per entrar, ella fora ja està bé. Però potser sap que ara a dins hi ha aire condicionat!

    Agnès, doncs qui sap, potser tens raó. No se la veu prenyada, però tampoc deixa que ens hi acostem massa, i com que és menuda. Em sembla que s’haurà de buscar un altre racó.

    Elfreelang, els gats són molt espavilats, això és cert, però em temo que l’únic que enyora aquesta és el menjar. Si aquest aparegués sol cada dia per art de màgia seguiria venint igual. Respecte el nom, has fet la mateixa deducció que l’Assumpta o Sa lluna, però no va per aquí la cosa. Com han descobert elles i altres ja sabien, el nom ve d’una pel•lícula de ciència ficció (molt científica) que es diu Gattaca.

    Porquet, un gat de carrer segur que no té un pèl de tonto, són tots supervivents i se saben espavilar. Ara, si una colla d’humans benintencionats li volen donar menjar cada dia, ella segur que no té cap queixa.
    Que bona l’onomatopeia per cridar gats!! És talment així. Ara que, una mica de cangueli que t’apareguin una vintena de gats del no res... i això de tirar-los menjar des de la terrassa devia ser com tirar menjar en un banc de peixos no? Quin guirigall que es devia muntar... Mira que a mi no em deien res, però des que en tinc que els gats em semblen curiosos, curiosos.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.