dimecres, 9 de maig de 2012

Bandarra

Quan el meu germà i jo ja érem ganàpies, la nostra iaia va emmalaltir i havia de romandre al llit la major part del temps. Als estius li fèiem companyia i de vegades érem trapelles, uns mals bitxos, vaja. Com a resposta la iaia ens insultava amb paraules gruixudes de creació pròpia, antigues i totalment inofensives. És clar, ella mai no hauria fet servir cap insult malsonant. A nosaltres ens feien riure molt i la incitàvem a dir-nos-en, eren moments divertidíssims. Ara en recordo pocs, tabalots era un. Mussotis, tarots... no sé, en tenia un munt i se'ls treia de la màniga. I nosaltres, entre riures, també n'hi dèiem i segur que els tres ho passàvem bé per igual. Fins els dia que se'm va acudir dir-li bandarra. Vaig deixar anar la paraula amb el més gran dels somriures, pensant que li deia brètola, que la tractava de persona sense escrúpols capaç de tot, però és una paraula que em sembla totalment suau. La iaia va empal·lidir i va quedar totalment ofesa, enfadada, ens va dir que això ho diguéssim mai de la vida, visiblement alterada. Perquè no tenia cap rosari a mà, si no estic segur que l'hagués passat!

No va sortir de la seva boca, però aquell dia vaig saber que bandarra també vol dir prostituta. Amb raó la pobra dona es va quedar de pedra. Naturalment, no era pas la meva intenció insultar-la en aquests termes. Però és un record que no deixa de ser graciós. Així que avui que celebrem l'aPARAULA'm en motiu del centenari de la secció filològica del IEC, jo vull aparaular aquesta paraula:

Bandarra

No sé si això em deixa en massa bon lloc, però mira, per estrany que sembli, la paraula em porta records força bons.


45 comentaris:

  1. No et diré que la paraula t'escau, no! :) Crec que no t'escau gens, però en canvi el post i el record que ens expliques sí...

    Un divertit aPARAULAment!

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb na Carme, una història curiosa i que escau molt bé al tema !

    ResponElimina
  3. Pobre iaia!! :-)

    Això passa molt de petit, molt... Sents a dir una paraula, saps que més o menys no està massa bé però no tens ni idea de per on va la cosa ni de com pot ser de "greu"... un dia la deixes anar... i... :-)

    ResponElimina
  4. Que bonic. Quins records tan entranyables!
    Als meus nets els hi fa molta gracia quan els hi dic "Carallot" i "Capsigrany", tot fent broma

    ResponElimina
  5. al menys..va servir per aprendre un significat nou de la paraula
    coses de nens...
    jajajjajajj
    pero m'has sorpres..si senyor

    ResponElimina
  6. Segur que si ara podés llegir aquest post tan emotiu, se'n faria un tip de riure!
    Una abraçada, XeXu!

    ResponElimina
  7. Potser ets un bandarra i el teu subconscient t'ha traït, portant-te cap aquesta paraula tan nostra. I vessa el teu sentit de l'humor i la ironia.
    Fas fila de ser un bon paio

    :-)

    ResponElimina
  8. M'has obert un gran somriure, a primera hora del matí. He recordat altres èpoques en què m'encantava ser transgressora i ho aconseguia tot dient "paraulotes". En tenia un bon repertori, propi i aliè.
    Bandarra és una paraula amb molta musicalitat. Entenc que l'hagis triada. ^0^ Probablement la teva iaia canviaria d'opinió en llegir-te avui.
    Bon dia!

    ResponElimina
  9. Enllaçant amb la bandarra, a mi de petit em feia molta gràcia aquesta cançó de La Trinca (els meus pares n'eren autèntics fans):

    http://www.goear.com/listen/a9dd12b/bolero-la-trinca

    ResponElimina
  10. Jo l’he dit i sentit en to simpàtic, com qui diu pocasolta, ara, no se li pot dir a tothom i, menys, a una àvia :-)

    ResponElimina
  11. No sabia que bandarra volia dir també prostituta! Jo dic bandarra a algú que és molt entremaliat...

    ResponElimina
  12. Una paraula no és bona o dolenta per si mateixa sinó per la intenció en que està dita, i per això aquest record que ens expliquis fa que aquesta paraula sigui d'allò més adient per dedicar-li aquest post i aquest apadrinament.

    ResponElimina
  13. Doncs, jo l'he utilitzat amb un altre sentit, com el que tu pensaves; no pas amb el que la teva iaia va copsar a la primera.
    Bandarra, tal com diu "Quaderns de Mots", ho associo a poca-solta.
    M'imagino la teva iaia, pobraaaaaaaaaaaaa. Devia pensar d'on ha sortit aquest degenerat??? JO saps, que li deia a la meva "LA ABUELA CHOCHEA", perquè era una oració del llibre de lectura de pàrvuls. Quins temps, quina pedagogia!!!
    Sempre aportant records!!!
    Fins aviat, BANDARROT!!!! :))))

    ResponElimina
  14. Els insults també són paraules per apadrinar, m'encanta el que has triat. Sobretot perquè no sabia que també volgués dir prostituta, i a part d'aprendre un sentit nou, he rigut amb l'anècdota que expliques. A casa també ens inventàvem insults, com per exemple bufilandi, era molt divertit. Bon dia!!

    ResponElimina
  15. El cas és que a mi també m'has portat algun record relacionat amb el llenguatge. Recordo, en concret, una padrina nostra que, malinterpretant (per sordesa) un mot nostre, va enrogir-se talment li haguéssim dit...
    PS: m'agrada molt MUSSOTIS, i també BUFILANDI. I BANDARROT!

    ResponElimina
  16. jo si que en sabia el significat correcte, tot i que sovint la fem servir de manera molt diferent, gairebé carinyosa i tot.
    Aquestes paraules canvien de significat segons l'entonació i el context.

    ResponElimina
  17. Bé, en qualsevol cas, amb la reacció de la teva àvia, pots presumir d'haver après que les paraules tenen molt de poder.

    ResponElimina
  18. Un record entranyable. M'has fet somriure. Pobre iaia!

    ResponElimina
  19. M'encanta aquesta paraula, la trobo ideal per dir i no dir, i si cal, serveix com un as a la màniga, i qui s'emprenyi, doncs....fulles!

    ResponElimina
  20. qui no ha estat una mica bandarra en algun moment de la seva vida i sense necessitat de prostituir-se....en tot cas bona tria, és molt utilitzada

    ResponElimina
  21. Home, XeXu, una mica si que ho ets!!
    Venir a casa i dir que no fins avui no has descobert la paraula Calanca...!!!!

    Que jo tingui constància la havies descobert, o com a mínim llegit, el 08/12/2009 i el 09/01/2010 i al Lloc (i ja no he volgut mirar més...)
    jajajajajajajajajajaja!!

    que gran ets company!

    De tota manera, pobre avia...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  22. Sempre m'ha fet gràcia aquesta paraula. Jo també la vaig descobrir amb la Trinca, però tampoc en sabia el significat més recargolat. Aish, que ens en falta de coses per saber!

    ResponElimina
  23. Què bandarra!!!

    x mi sempre ha tingut un significat picaresc, juganer. I ara ja no tant, xò sóc conscient que l'he fet servir força, xò mai amb mala intenció. Així doncs, la meva iaia tb s'escandalitzaria. És clar que amb la iaia que parlava català mai van arribar a tenir la proximitat de poder-nos dir aquestes coses.

    M'agrada això de triar paraula des d'un record. Ben trobat!

    ResponElimina
  24. Oh, en Maurici se m'ha avançat: a mi també em passa que és sentir aquesta paraula i pensar en La Trinca.

    La meva iaia també feia servir una paraula amb doble sentit: bordegàs. Ho deia per referir-se a un noi jove i sospito que no en sabia l'altre sentit.

    ResponElimina
  25. XeXu... dels millors posts que t'he llegit. Ai no sé, m'ha arribat a l'ànima. Primer perquè m'has recordat com el meu germanet i jo, quan érem ben menuts, fèiem el mateix amb la nostra besàvia, pobreta. I segon perquè desconeixia absolutament aquest segon significat d'aquesta paraula. Suposo que l'ha anat perdent en favor de les versions més actuals i populars de prostituta i "bandarra" ha anat agafant un caire més suau, tot i seguir significant una persona de mala ànima (però potser de forma més tendra).

    Molt bona història, XeXu.

    ResponElimina
  26. Quina llàstima no recordar tot el reguitzell d'insults de la teva estimada "bandarra"... Diuen que ve de 'mandra' a través de 'mandarra'. Una molt bona història.

    ResponElimina
  27. Vaja! Quina sorpresa, la meva mare m'ho diu molt això de bandarra! La pròxima vegada, li ho explicaré i vore'm que en pensa ;)
    Malgrat tot, una bonica història per recordar :)

    ResponElimina
  28. el meu mot preferit per prostituta es sens dubte dona de cadira

    ResponElimina
  29. sort en tinc de passar per aquí.. no en tenia ni idea d'aquest significat.. jo l'empro en el sentit de poca-solta..
    m'encanta mussotis... tabalot també, però la conec més..
    quans records em desperta aquest post!

    ResponElimina
  30. Regomes el que s´aprèn per aquí! Avui ja van dues, això promet!
    Un relat molt tendre Xexu, com sols ser quan comptes històries viscudes.
    Segur que la teva pradina ha de somriure allà on sigui.

    Una aferradeta!

    PS: Avui t´ha tocat, al treball no hi havia forma de deixar-te comentari ;)

    ResponElimina
  31. Precisament dilluns li vaig escriure al facebook a un amic aquesta paraula. Ell jeia en una hamaca amb les mans creuades rere el cap. Crec que ni ell ni jo sabíem que déiem! Glups!

    ResponElimina
  32. Aquí encara la fem servir força. Una bonica paraula per recordar.^^

    ResponElimina
  33. M'agrada aquesta paraula i la faig servir sovint en to carinyós.
    Avui he aprés que té més d'un significat..., jo la continuaré utilitzant i espero que algun dia els meus fills també la recordin amb carinyo :)
    Bona nit!

    ResponElimina
  34. Sinònim de bagassa.La veritat dir-ho fa que el to sigui pejoratiu però segons com pot arrencar un somriure sense ganes d'ofendre és clar.

    ResponElimina
  35. POtse ja t'ho han dit més amunt però la teva paraula m'ha portat directament a la trinca.
    http://www.youtube.com/watch?v=gpfKK7YNSkg

    ResponElimina
  36. Ja passa això de ficar els peus a la galleda, però quins records inoblidables. Encara sort que veia en vosaltres una mirada angelical...

    ResponElimina
  37. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  38. Doncs a mi em sona a carinyosa, la paraula, no sé si ara me la miraré o me l'escoltaré diferent (no, no, mantinc el carinyo, segur que la teva àvia ho entendrà). També em recorda La Trinca, eh?

    ResponElimina
  39. Moltes gràcies per deixar els vostres comentaris en aquest post homenatge que tants i tants blogaires vam fer, cadascú amb les seves paraules. La veritat és que va ser molt curiós i interessant veure com cadascú exposava i explicava la seva paraula, un gran exercici que, sens dubte, ens fa conèixer una mica més els uns als altres. Per això jo vaig triar bandarra, hahaha! És broma, eh!

    Carme, bé, això de que no m’escau seria discutible, no? Podríem fer una enquesta per aquí...

    Carquinyol, per més homenatge col•lectiu que sigui, hom no ha de perdre la seva essència.

    Assumpta, doncs ara que ho dius és cert, els nens no acaben de saber l’abast d’algunes paraules. Saps què passa? Que nosaltres ja no érem tan nens...

    Globos, veig que no només era la meva iaia la que es distreia amb els néts a base d’insults inofensius, deu ser una constant universal?

    Sargantana, doncs sí, no m’ho pensava pas perquè mai havia sentit aquest significat per bandarra. No ho he oblidat, encara que en honor a la veritat, mai no aplico la paraula amb el significat que tant va ofendre la iaia.

    Fanalet, potser sí que se’n riuria, però em diria igualment que no fes servir aquesta paraula!

    Helena Arumi, tu sí que en saps, que m’has descobert! És que aquí tinc a tothom molt enganyat, es pensen que sóc un bon jan, però amb el post em descobreixo com a bandarra i maltractador psicològic d’ancianes!

    Pilar, és el que tenen aquestes paraulotes i insults en català, són tan inofensius que te’n pots inventar de nous i són com els que existeixen. És que tenim una llengua tan fina... Vols dir que té musicalitat? A mi em sona una mica basta. Ah, i no crec que canviés d’opinió, potser somriuria, però la paraula seguiria sent prohibida!

    Maurici, a casa érem de la Trinca també, com tothom, suposo. En gaudíem molt, nosaltres érem petits, però ens fèiem un fart de riure. Però aquesta justament no la tinc massa present, i en cas de tenir-la, no crec que l’hagués entès en aquella època. Ara l’escolto mentre et contesto el comentari...

    Quadern, jo també l’he dit molts cops en aquest mateix sentit que dius tu, però si fa gràcia i tot. Però és clar, a la iaia no n’hi va fer tanta, de gràcia...

    Alba, com ja han dit per aquí, fins i tot la fem servir de manera afectuosa, no? Com dient poca-solta, però en to amistós. Però ja veus, té cops amagats la paraula...

    McAbeu, aquí disculpes els meus pecats, gràcies per fer-ho! Naturalment, no tenia intenció de dir-li prostituta a la meva àvia, pobreta, si era una santa! Bé, això deia ella... M’ha agradat compartir aquest record amb vosaltres i aprofitar aquesta paraula que m’agrada força, però que l’empro poc, potser perquè sé que a la iaia no li agradava que la fes servir!

    Dafne, em sembla que la meva iaia sabia molt bé d’on havia sortit jo. Es va endur un bon ensurt, però la meva intenció no era pas dolenta, jo ho entenia igual que ho entens tu! En tot cas, jo li hagués dit que repapiejava, probablement li havia dit algun cop, paraula que vaig aprendre a Bola de Drac, com ja vaig comentar en un altre blog, Bola de Drac em va fer aprendre vocabulari, qui diu que és una sèrie dolenta pels nens!?

    Sílvia, bufilandi, que bo! Veig que això deu ser una activitat de família, és distret i una manera inofensiva de picar els altres amb paraules que, en realitat, no signifiquen res. Ara, d’aquí al diccionari, hi va un pas, eh! T’imagines que algun dia l’accepten? Pensa que a en Dorca, que en sap un niu, li ha agradat.

    Jordi Dorca, ai les iaies, que en porten de disgustos! Que de fet, se’ls munten elles soles, com ja veus. Per cert, que això de mussotis segons tinc entès la iaia ho va treure de cert personatge del poble que es veu que era un mala peça. Ens ho deia com a sinònim de dolents, suposo, però ve d’un nom propi. No sé per què justament aquesta paraula és de les que m’ha quedat.

    ResponElimina
  40. Jomateixa, i tant. Jo ara en sé l’altre significat, però no l’aplico mai d’aquesta manera, o no ho he fet, a saber què faré ara. Però seguint el que dius, pensa que fins i tot la paraula malsonant puta pot tenir un significat no negatiu depenent de l’entonació. Dir: ‘que’ts puta!’ pot voler dir ‘sí que la saps llarga!’.

    Clídice, no sé si ho vaig aprendre llavors, però és una veritat com un temple.

    Mps Landino, gràcies per passar per aquí, benvinguda. Has vingut en un moment agradable, és un record bonic i divertit.

    Zel, pobra iaia! I tant que es va enfadar, segurament a tu tampoc no et faria gràcia sentir-te insultada com es va sentir ella. La paraula la fem servir per altres coses, però no vol dir que algun dels significats pugui resultar ofensiu a algú.

    Sr. Gasull, tots som una mica bandarres, és clar que sí. Però en un sentit molt més afectuós del que la meva iaia va entendre. Mira, fins ara no m’ha sortit un bon sinònim de com jo entenc la paraula, el deixo escrit perquè no se m’oblidi, en podríem dir ‘penques’, també.

    Home Barbo, ara em poses en evidència! Com a mínim, a la meva manca de memòria! Si és que... com has vist, ja t’havia llegit aquesta paraula, però no la tenia gens present, la vaig haver de buscar. No sé si en algun dels comentaris la comentava, però el significat em va agafar per sorpresa quan vaig mirar el diccionari, no vaig dir pas ‘ai sí!’, així que interpreto que els altres cops em va passar per alt. Això, o és que sóc realment un bandarra!

    Laura T, sempre aprenem. Jo ho vaig fer a costa de l’ofensa a la meva iaia, pobreta. Ja veus, però són coses que després no s’obliden mai.

    rits, si no em porto aquestes propostes al meu terreny, no les faig. Aquest record l’hagués pogut explicar un altre dia, però em va anar que ni pintat per apadrinar una paraula. Trobo que bandarra fa català i fa antic, una paraula prou sonora i que potser no he fet servir molt molt, però que sempre tens present. Ara, va ser una sorpresa per mi, en aquell moment, descobrir aquest altre significat. Ah, i si parlo de iaia, és perquè és la propera. L’altra és l’àvia.

    Montse Lladó, i jo que no tinc massa present aquesta de la Trinca, i en canvi en tinc tantes altres! Però sou uns quants els que ho heu dit. M’has fet anar a mirar el significat de bordegàs, i em sembla que jo tampoc coneixia l’altre accepció! Entenia que era un mot per dir vailet, però de manera una mica despectiva. Ara veig que és més extensible. Te’n puc dir un altre de significat de la paraula, és un casteller de Vilanova!

    Montse fons d’armari, ben potent, amb tantes A i doble erra.

    Porquet, vaja, així que he d’esperar una proposta col•lectiva d’aquestes perquè t’agradin els meus posts?? Serà possible. Que males peces que érem tots de petits, ja veus, jo que em pensava que el meu germà i jo érem els únics malànimes. Com a sinònims de prostituta en català a mi m’agrada especialment ‘barjaula’. De fet, és el mot que faig servir més en aquest sentit, com a insult, el que passa és que en català sona tan fi, que no ofèn a ningú, és clar. També tenim el clàssic ‘meuca’, però no em sona tan bé. I no oblidem ‘bagassa’! Serà per sinònims.

    Puigmalet, ostres, no m’esperava aprendre encara més sobre la paraula! Doncs sí, és probable que en vagi recordant algun de tant en tant, però la llista feia molta gràcia i és una llàstima que s’hagin perdut.

    Pètals vius, primerament, benvinguda al Bona Nit. Hehehe, suposo que la teva mare es posarà blanca de saber què t’ha estat dient durant tant temps. Poc s’ho deu pensar.

    Pons, barjaula és molt millor, on vas a parar!

    ResponElimina
  41. Lolita, doncs mira, ara, si vols, pots insultar una mica més de manera dissimulada. Em sembla que aquest significat de bandarra no és massa estès avui en dia. Mussotis feia referència a algú del nostre poble, un que era mala persona, segons tinc entès. Ens ho deia per dir que érem dolents, així que era un insult així a mitges. Però ens feia molta gràcia, és un mot curiós.

    Sa lluna, doncs no reia tant en aquell moment, ja t’ho pots creure. És agradable recordar, i la iaia va ser una persona molt important a les nostres vides. Des de petits vam créixer amb ella, i era especial. Fins i tot quan explico trapelleries és agradable, ja fa molt temps que ens falta, i jo no faig massa cas a la família, la veritat. Però la iaia era la iaia. Compte amb les paraules, que les carrega el diable! I els comentaris del blogger també!

    Sr. Banyeres, entenc per què li deies, però esperem que no estigués així situat en disposició de rebre unes bandarres...

    Maria, la feu servir, però també en el sentit que jo he dit??

    Ona, ja sé que saber aquest nou significat farà que ja no tornis a veure la paraula de la mateixa manera, però et deixo que facis com que no has llegit aquest post i com si no te n’haguessis assabentat mai. Si no els ho dius segur que ells recordaran amb afecte quan la seva mare els deia bandarres.

    I tant Joana, i de barjaula també, que és el sinònim que més m’agrada. Les paraules en català tenen la gràcia que, encara que la diguis en un to no massa agradable, tampoc no solen sonar malament del tot. Ara, si vols ofendre ho aconsegueixes segur.

    Rokins, sí que ho han dit, però veig que la Trinca triomfa per aquí, a molts us ha fet pensar en aquesta cançó, i jo que no la tenia present...

    Rafel, no et creguis que tan angelical, que ja érem granadets. No sé l’edat que deuríem tenir, però no acabàvem d’aprendre a parlar. I mira, sovint la ballem amb les paraules per desconeixement, encara ara ens pot passar.

    MBosch, entre en Porquet, tu i mon germà i jo, les àvies i besàvies de Catalunya deuen estar molt contentes. Mira que ens estimen, i que dolents que som els néts de vegades. O besnéts!

    Gemma Sara, jo també prefereixo mantenir el significat pel qual l’he fet servir sempre. Ara ho sé, però mai no faig servir bandarra com a sinònim de prostituta, que per això tenim altres paraules. No sé si la iaia ho entendrà, però de totes maneres, no crec que se’t queixi massa a hores d’ara. Una altra de la Trinca, hauria de fer una llista!

    ResponElimina
  42. Ostres! has contestat individualment!!! m'ho he pensat una bona estona si fer-ho o fer com els RC.... i al final he fet una resposta conjunta... quina vergonya!!

    Jo els deia a totes dues iaia (i a una encara li dic), xò les relacions, encara que properes, eren ben diferents. Avui tb parlo de la meva iaia al blog! de la catalana. carai de records.

    ResponElimina
  43. Tard, però volia comentar-te.

    Per mi "bandarra" és una paraula molt teva. I sabia que volia dir "prostituta" però mai m'hauria imaginat que podria arribar a ofendre... vull dir que "barjaula" també vol dir prostituta (per exemple) i no ofèn tant, perquè (com he llegit en alguna de les teves respostes) fa a antic i no sembla tan lleig.

    Si mai he pensat en paraules en català que m'agradin, m'ha vingut al cap el verb "trigar". Tinc moltes anècdotes per lligar amb aquesta paraula... però cap de tan bona com la teva. L'escrit és molt bonc.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.