dissabte, 26 de maig de 2012

365 nits

Fa un temps vaig fer un post, com tants altres companys blogaires, anunciant que per fi veia la llum en paper el recull de relats '365 contes' en el que vaig tenir el plaer de participar. Fa il·lusió veure una obra teva en paper, encara que sigui tan compartida, però en principi el que em feia gràcia era assolir la fita, tenir-lo a les mans, no el llibre en si. He de reconèixer que no tenia intenció de llegir-lo ja que ja ho vaig fer en el seu moment, quan els contes sortien publicats en el blog creat a tal efecte. Però resulta que vaig tenir la pensada de regalar un exemplar a la meva parella, en una petita arrencada d'orgull, i ella em va fer una proposta d'aquestes que són difícils de refusar, primer perquè poden tenir conseqüències negatives (ehem), però després perquè fa gràcia i ho trobes ben bonic. Ara cada dia acaba amb un conte llegit, el que toca aquell dia de l'any concret, i ens el llegim en veu alta l'un a l'altra en dies alterns, un dia ella, un dia jo. I en cas que no passem la nit plegats, cadascú té el seu exemplar i llegim el mateix conte els dos abans d'anar a dormir. Pot semblar una cosa molt nyonya, però no direu que no és maco!

30 comentaris:

  1. Home, sí, totes aquestes coses són maques... ara m'ho has fet relacionar amb aquell post tan xulo que vas fer no fa massa.

    A la teva parella i a tu us aconsellaria que provéssiu també el conegut com a "petó del gol"... La parella en qüestió mira un partit del Barça juntets, al sofà i a cada gol del Barça ve un mega-petó... que és bo, però boníssim!! Ha de ser intens, però tampoc t'hi pots entretenir molt si vols veure la repetició del gol... :-))

    Apa doncs, bones lectures!

    I jo, anar esperant a que surti la 6/49... Ja m'he avorrit. Vaig a veure el final de l'Eurovisió.

    Ja miraré a veure si faig 365 relats de les forgotten ulleres, a veure si us els llegiu tots hehehe

    ResponElimina
  2. Saps? jo no ho he fet cada dia però algun dia l'hi he llegit un amb veu alta abans d'anar a dormir i agrada. A veure si aconseguim fer-ho cada dia......lo de llegir un conte, es clar.

    ResponElimina
  3. Que maco! M'encanta que ens ho expliquis!

    ResponElimina
  4. Doncs té el seu merit això d'involucrar a la parella en el mateix tipus de lectura. Jo, reconec que no ho he aconseguit, llegim coses ben diferents.

    Trobo genial que us prengueu aquest temps i gaudiu en veu alta d'una bona lectura conjuntament. És absolutament romàntic.

    ResponElimina
  5. Et felicite —si no ho he fet fins ara— per la part que et pertoca del llibre. Dit això, quant a l'última frase... ejem... com t'ho diria jo?, això sí, maco ho és.

    ResponElimina
  6. Deixa't estar de nyonyeries, és una activitat ben maca i és ben bonic que ens ho expliquis.
    Per cert, no vull trencar-te el rotllo romàntic però ja has tingut en compte que hi va haver una temporada que els autors d'aquell blog van dedicar els contes a les històries de terror? ;-D

    ResponElimina
  7. Doncs a mi em sembla molt tendre i alhora enriquidor....bones lectures...bons contes ....és com compartir molt més enllà....cada nit un conte...ho trobo molt maco i gens nyonyo

    ResponElimina
  8. Llegir no és mai nyonyo!! Jo penso que això que feu és un acte de reconeixement i quelcom molt bonic!

    ResponElimina
  9. Com que no recordo si et vaig felicitar pel llibre, et felicito pel llibre i per la idea que heu tingut amb la parella. És maco, nyonyo? potser algú pot dir que una mica, però i què?? jo ho trobo genial! Em recorda les mil i una nits o la novel·la "El lector", hehe. Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  10. Si als dos us sembla bé, per què hem de dir els altres si és blanc o negre. Doncs no. En parella es fan moltes nyonyeries, que potser en altres àmbits ni se t'acudirien, però que tenen sentit -i molt- entre dos persones que s'estimen i volen demostrar els seus sentiments.

    A més practiques una de les teves activitats preferides -llegir, malpensat!- què més pots demanar?

    ResponElimina
  11. Doncs a mi em sembla molt bonic, una cosa particular que compartiu, i si no esteu junts també. Així és una manera de sentir-vos a prop, malgrat estar separats.
    Que visquin les nyonyeries!!!
    Saps, amb el temps, moltes d'aquestes coses, es perden, i és una llàstima. Assaboriu cada instant, sigui amb lectures, o besades entre gols. la qüestió és sentir-vos units, sigui pel que sigui.
    M'ha encantat, descobrir-te més humà!!! (no t'ho prenguis malament, suposo que ja m'entens!!!)

    ResponElimina
  12. QUE DOLÇ...AIXÒ...EM RECORDA QUAN ELS MEUS NENS EREN PETITS!!!

    ResponElimina
  13. És ben romàntic. Espero que després feu un bon comentari de text...

    ResponElimina
  14. Reivindico la nyonyeria!!!! Sí senyor tot un exemple de que la xarxa no és gens freda...tot el contrari!jejejej

    ResponElimina
  15. No, i ara! Ho trobo admirable.
    A veure si puc aplicar una idea semblant a casa...

    ResponElimina
  16. Res de "nyoneries", compartir lectura, compartir l'acte de llegir, és una meravella! :)

    ResponElimina
  17. Jo ho faig cada nit amb els nanos i això que ja tenen una edat considerable, però s'hi han acostumat i ara s'ha convertit en el moment especial del dia. Ho vaig començar a fer tot pensant que els faria bons lectors i l'únic que he aconseguit és que siguin bons "escoltadors" (i jo una contista cum laude). Bé, "algu és algu". Potser sí que ho provi en parella, a veure com resulta; sona molt bé.

    ResponElimina
  18. I tant que és bonic, unir amor i lectura!

    ResponElimina
  19. Gràcies a tots pels vostres comentaris, celebro que a alguns us hagi agradat la idea i no l’hagueu trobat massa nyonya. Alguns sí que l’heu trobat nyonya, és clar, era d’esperar. Però m’agrada fer-ho, així que tinc feina per molts dies encara, que no fa massa que hem començat.

    Assumpta, això de les activitats de parella inclou les petites coses compartides que són pròpies de cadascuna, aquelles que ens semblen tan normals per nosaltres, però que rarament ningú més ha pensat. Això del petó del gol no està gens malament, sobretot en aquestes èpoques que el Barça ha estat tan golejador! Llàstima que no facin tots els partits en obert, oi?
    Al final el premi ha estat pel Banyeres, què hi farem. I bé, ves fent relats, que ja te’n queden menys! Vas a pel record, oi?

    Salvador, una miqueta no fa mal, oi?

    Sa lluna, es fa el que es pot, és maco compartir.

    Sr. Gasull, aquests petits detalls que són macos i ens agraden, no hi ha dubte que també ajuden a fer-ho cada dia!

    Carme, i després us estranyeu que no doni la cara, explicant aquestes coses després em moriria de vergonya!

    Helena Arumi, no es tracta d’involucrar ningú en la mateixa lectura. A banda d’aquest llibre de contes, tenim gustos molt diversos i cadascú llegeix els seus autors, amb alguns de compartits, és clar. És un llibre de contes i cada dia en llegim un, tant si ens agrada com si no, n’hi ha de bons i de no tan bons, és pel fet de compartir i fer una cosa plegats. Ens sembla prou maco.

    Jpmerch, ja ho pots dir, és nyonyo, o la paraula que feu servir per allà baix per definir això, ensucrat, romàntic... paraules grans per un fet en realitat molt petit, però que ens agrada als dos.

    McAbeu, no m’ho recordis. Tocarà al novembre, ho recordo molt bé, i llavors veurem si fan por o no, que abans els llegia a primera hora del matí, i ara serà per la nit! Ei, no li diguis a ningú, però ja n’hem llegit algun de teu, i era dels millors per ara!

    Pons, de tant en tant ha de caure un post així, home, és la quota. Suposo que és normal que coses així tinguin massa sucre per tu.

    Elfreelang, a mi també em sembla maco, i potser fer-ho és un bon acte de compartir, però això d’explicar-ho sí que és una mica nyonyo! M’agrada compartir aquestes coses amb vosaltres també, però de vegades...

    Alba, jo també ho penso, i és maco barrejar la lectura entre les coses que comparteix la parella.

    rits, una cosa bonica per compartir.

    Sílvia, no crec que haguem inventat res nou, és clar, segur que se li poden trobar semblances amb altres casos, però ens ha fet gràcia fer-ho així, i he de reconèixer que la idea no ha estat meva, eh? No m’atribuiré mèrits que no tinc, però un cop començat, és maco anar-ho fent i mostrar ganes d’anar a dormir amb un ‘em llegeixes un conte?’.

    ResponElimina
  20. Ariadna, tampoc estava demanant el vostre vist-i-plau, eh! Ho explico perquè m’agrada, sovint parlo de coses no tan bones, i quan n’hi ha alguna que està bé també val la pena deixar-la escrita. Però encara que tots m’haguéssiu dit que és una nyonyeria i que on vaig fent-ho, ho seguiria fent igualment. Perquè sí, perquè dins d’una parella hi ha moltes complicitats que val la pena mantenir. I mira, sí, la lectura és una afició que compartim i que podem introduir en les nostres rutines. Qui sap si, quan se’ns acabin els relats del llibre, ens haurem de buscar alguna altra cosa per llegir-nos, ja que hi estarem molt acostumats.

    Dafne, està ben pensat, sí. Cada dia llegim el conte que toca, tant si estem junts com separats. Però és millor quan estem junts, és clar. A mi no em va malament llegir en veu alta, que no ho faig massa bé. Ja em penso que amb el temps aquestes complicitats es perden i fan mandra, per això s’ha d’aprofitar quan es tenen. Segur que moltes es poden anar mantenint al llarg del temps, encara que costi més esforç, que val la pena, no? Ei, no és el primer cop que em dius això de que em descobreixes més humà, què més he de fer perquè te’n convencis? Home, que ja està bé, eh!

    Zel, suposo que això d’explicar contes té aquestes connotacions, però el cas és molt diferent, com comprendràs.

    Gemma Sara, fem comentaris de text, però només verbalment. Ah, però tu et refereixes a alguna altra cosa...?

    Joana, ja veus, entre tots els participants m’esteu aportant una escalfor per tots els vespres, us tinc presents, i ho converteixo en una rutina molt maca.

    Jordi Dorca, és una bona activitat per compartir, així que tant de bo tinguis sort en l’intent.

    Clídice, jo que soc molt individualista i em costa molt el concepte de club de lectura, en aquest cas ho trobo molt maco i agradable.

    Montse Lladó, tret que em diguis que els ‘nanos’ tenen ja 30 anys, ho trobo molt bonic també. Ara que, t’han sortit molt ‘comodons’, com que la mare ja els llegeix, ja no els cal fer-ho a ells. Vaja. Com a intent el trobo bo, però caldrà canviar d’estratègia. Qui sap, si veuen que ara en comptes de llegir-los a ells ho fas amb la parella, potser es resignaran a llegir els seus propis llibres.

    Marta, a mi també m’ho sembla.

    JJMiracle, dos grans passions juntes, val la pena barrejar-les, oi?

    ResponElimina
  21. Uix... ja has respost comentaris, sí que vaig tard!! Bé, què dir?? Trobo súper maco compartir una cosa així amb la parella. A més, a les noies ja ens agrada que sigueu nyonyos... només una mica, eh!

    ResponElimina
  22. Mmmmm, nyonyo!!!! Sí que ho és una mica, sí... però no t'explicaré les coses que fem jo i la meva parella perquè llavors el nyonyo i ensucrat potser ja no ho series tu!

    És un detall preciós, de veritat. Aquests petits detalls són els que ens omplen la vida, i els que, a més, sempre recordarem! I és bonic que la teva parella mostri interès i es vulgui endinsar en el teu món d'aquesta manera, llegint els contes d'aquests rarets blogaires amb els que vas col·laborar!

    ResponElimina
  23. Yáiza, sí sí, només una mica, que si no som massa enganxosos. Passem d'un extrem a l'altre, de vegades. A mi també em sembla una cosa molt maca per fer.

    Porquet, això no és just! Jo ho he explicat, ara ho hauries de fer tu! Ja se't veu que n'has de tenir d'aquestes també... algun dia hauríem de fer una posada en comú. Sí que són coses que et recorden i que per a o per b sempre se'ns apareixen en moments insospitats. Això de rarets blogaires ho dius pels altres, oi? Sí, eren tots una mica frikis, menys jo. És broma!

    ResponElimina
  24. Us auguro una llarga vida ...literària...en comú!

    ResponElimina
  25. "Alabado sea Dios" (és el que m'ha sortit quan ho he llegit, i això que jo no hi crec jajaja).

    Osti m'heu arribat al cor!

    La meva idea (com he anat repetint a les entrevistes i presentacions), és que els contes s'anessis llegint un al dia. La majoria de gent m'ha comentat que s'ho han passat pel forro, que és impossible, que els agrada llegir els contes pels autors, que van llegint ara avant ara enrera... Així que m'agrada que algú segueixi l'ordre jajaja.

    Una cosa molt maca de veritat, et felicito!


    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.