dilluns, 23 d’abril de 2012

No és festa


No sóc gens religiós, les celebracions d'aquest caire no em diuen massa res. Tampoc no m'agrada massa el meu aniversari. Sóc d'aquells a qui pregunten 't'agafaràs pont?' i no sap mai de què li parlen ni quan venen les festes. L'1 de maig es treballa? Però hi ha uns pocs dies de l'any que no oblido, i un d'ells és Sant Jordi. És un dia tan maco per celebrar, especialment acompanyat... per què redimonis no és festa nacional aquest dia? Criteris comercials? Va home va, potser si poguéssim sortir al carrer durant tot el dia la cosa es repartiria i a les set de la tarda no estarien tots els carrers impracticables! Qui s'estima aquesta terra i les seves tradicions ho celebrarà allà on estigui. 

Finalment jo m'he pogut escapar al migdia i gaudir-ne una estona. M'hagués agafat el dia sencer, però resulta que avui teníem auditoria, per tocar més la pera. Però bé, després de passar-la, he fet mutis i cap a Barcelona. Val la pena veure el centre de la ciutat amarada de llibres i roses, roses i llibres. Que no ens prenguin mai aquest dia, o encara millor, que ens el regalin.

Per cert, avui ningú no parlava de futbol...

40 comentaris:

  1. tens tota la raó; canviaria de bon grat l'onze de setembre per avui
    es un dia tant alegre i tant maco
    jo m'he pasejat per el centre al mati..al mitgdia i al vespre
    i sovint les imatges que he vist..m'han emocionat
    avis, nens, forasters..tots amb la seva rosa o el seu llibre
    no es maco?

    ResponElimina
  2. Tens raó, hui havia d'haver sigut festa, tots els dilluns haurien de ser festa.

    ResponElimina
  3. M'agrada Sant Jordi, sola o acompanyada. Sempre és un plaer fer una passejada per la teva ciutat (o poble) i veure-la amb altres ulls. Ulls que ja miren la primavera, que es miren les roses (que ja les fan del Barça fins i tot), i que es miren els llibres (mooolts llibres per mirar, triar i remenar).

    Quin llibre t'has comprat? Segur que algún haurà caigut al sac.

    ResponElimina
  4. Per sort a la UB el Sant Jordi sempre és festa i no hi ha ni classes ni pràctiques. Ja fa anys, des d'abans d'anar a la uni, que d'una manera o altra procuro escapar-me i anar a parar a Barcelona, s'ho val. L'any passat, com que va coincidir amb Setmana Santa no hi vaig poder ser (era de colònies!) i m'ho vaig perdre, però aquest any m'he fugat de París amb tota la intenció de passar aquesta Diada per aquí. Ara, els acúmuls de gent que he trobat a la tarda a Barcelona se m'han fet del tot insuportables, odio les gentades!!! L'any que ve, passeig matinal, i a la tarda cap a caseta a gaudir de la lectura, tu!

    ResponElimina
  5. A mi m'encanta aquesta diada i jo, si hagués de decidir, si quela faria festiva! Com que no ho és, saps què faig? m'agafo un dia a compte de vacances i procuro disfrutar-lo tant com puc!
    Una abraçada, XeXu!

    ResponElimina
  6. Avui XeXu tamb;e coincideixo amb tu: hauria de ser festa nacional, és un dia preciós, perfecte que s'ha de poder gaudir plenament. Fa goig veure els carrers, les paradetes, la gent passejant amb llibres i roses. és el dia més bonic de l'any. Feliç Sant Jordi i bones lectures.

    ResponElimina
  7. Jo no he pogut baixar pel centre i m'he conformat a fer un Sant Jordi discret per Sarrià... val més això que res.

    És un dia bonic! Molt bonic!

    ResponElimina
  8. Jo també m'he escapat de la feina per poder gaudir una mica del dia. Que hi farem........però que no ens el treguin

    ResponElimina
  9. Com t´he dit abans, per aquí molt poca cosa, res a veure amb Barcelona.
    L´any passat vaig tenir la sort de ser-hi -ja feia anys que hi volia venir- i m´ho vaig passar molt bé.
    A més de reunir-me amb gent estimada, vaig tenir la sort de tornar a la meva roqueta amb dues roses i més amics.
    Jo també reivindico que sigui festa nacional!!

    Bona nit.

    ResponElimina
  10. No és festa, però com si ho fos. Potser sí que podria ser festa nacional, o potser no... no ho sé, potser perdria part del seu encant, doncs llavors la gent agafaria ponts i coses estranyes i tots estaríem més repartits. No ho sé. Certament el centre de Barcelona es posa impracticable. És literalment impossible caminar. Arriba a ser angoixant, però és encisadorament meravellós.

    Sant Jordi és una diada única. És nostra i nosaltres l'hem elevat a la màxima expressió.

    Per mi és com si fos festa nacional.

    ResponElimina
  11. Avui res de futbol...però aaquesta hora ja hi comencem a pensar...o no?
    Va que demà mirarem el futbol amb la rosa al costat.

    ResponElimina
  12. Avui és dels dies que val la pena gaudir de l'ambient, deixar-se endur per la màgia que desprèn!

    ResponElimina
  13. No sé... Jo potser també preferiria que fos festiu. Avui, amb en Josep Lluís treballant fins les 7 de la tarda ja em diràs... A l'hora de dinar i ja està...

    ResponElimina
  14. A mi les aglomeracions m'angoixen... però les aglomeracions de Sant Jordi no, són especials. I realment a la UAB som uns pringats que ni festa per Sant Jordi, ni pont la setmana que ve. És més, he estat fins les 7 de pràctiques fent extensions i mirant metafases! Al migdia m'he escapat una estoneta i he gaudit una mica del dia, però poca cosa... Quina ràbia!

    ResponElimina
  15. Bé, festa si és, i de les grosses !! El que no és, és festiu ;)

    Jo penso igual que tu, hauria de ser festiu. Ara bé, sense que el 11-S deixés de ser-ho.

    Tenim molts dies per canviar per Sant Jordi : la (in)Constitución, la (in)maculada o fins i tot la Mare de Déu d'Agost (s'ha de tenir mala baba de ficar un festiu en ple més d'agost, ja que qui no està de vacances de ben segur li tocarà treballar igual sigui festiu o no!!).

    Segurament a l'Estat no l'agradaria… però i què, oi ? ;)

    ResponElimina
  16. I pensar que hi havia un alcalde sonat que en comptes de posar l'any passat com a festiu Sant Jordi volia posar Sant Valentí, quins colllons...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, sí, Sant Valentí!! hahahaha ja no me'n recordava de les bestieses que feien "aquells"!! Va bé recordar-ho de tant en tant hehehe

      Elimina
  17. Sempre he pensat que Sant Jordi no ha de ser festiu... però la veritat, és que no seré massa combativa amb el tema. La festa està molt arrelada i, com bé dius, se cel·lebraria allà on fos.

    És un dels dies més bonics de l'any. Sempre.

    ResponElimina
  18. Jo sóc dels que opino que la Diada Nacional ja està bé l'11 de setembre però alhora si que m'agradaria que Sant Jordi fos festiu. Si no sent-ho ja és un dia de festa gran a tot Catalunya, imagina't si tinguèssim tot el dia per gaudir-lo.

    ResponElimina
  19. Jo també penso que hauria de tornar a ser festa per poder gaudir d'aquest dia com cal. Sí, sí que ens regalin Sant Jordi, que s'ho val! Que bo, ningú parlava de futbol ahir, tens tota la raó! Visca Sant Jordi i, avui sí que toca, visca el Barça :)

    ResponElimina
  20. som molts els que no acabem d'entendre perquè sant jordi no és festiu... i, és clar, a la tarda, el centre de barcelona estava ple de gom a gom. acostar-se a una parada de llibres era gairebé missió impossible.
    per sort, sant jordi, va donar una treva a l’afició. esperem que l'equip es contagies de l'esperit de lluita del protagonista de la llegenda.

    ResponElimina
  21. No, no: que sigui un dia festiu no té per què implicar que sigui festa. Aquí les coses les celebrem treballant i traient pa de les pedres i no sé quins altres numerets de màgia ;-)

    Va, ara de debò, a mi ja m'està bé d'aquesta manera perquè si estigués marcat de vermell en el calendari potser perdria vitalitat (marxariem de pont, seria una festa més i prou?). D'aquesta manera tenim un dia amb un color molt especial que s'escola en la rutina i la fa bocins. M'agrada així.

    ResponElimina
  22. El PP fa anys i panys que intenten canviar l'11 de setembre per Sant Jordi. I segurament ho volen per matar dos pardals d'un tret: que no es parli del 1714 i que, amb el temps, si Sant Jordi fos festiu, s'anés desvirtuant amb la gent que se'n va de pont.

    Jo opino que no hauria de ser festiu, i si tant país es vol fer, potser es podria demanar una mica de flexibilitat a les empreses i que aquell dia et deixin sortir una mica abans i recuperar les hores un altre dia (sempre que es pugui, és clar!).

    Au, vagi bé!

    ResponElimina
  23. Jo fa anys que m'agafo el dia de festa. Però continua essent, per a mi, un dia en què procuro treballar tant com puc en allò que m'agrada. Cosa mixta, doncs.

    ResponElimina
  24. totalment d'acord, jo cada any vull agafar-me festa i sempre em surt alguna punyeta.
    Voto per que sigui festa nacional!!

    ResponElimina
  25. Ben cert és que la jornada és festiva i es mereixeria festa grossa però més val que la deixem on és i no fem intercanvis que no se sap mai en que poden degenerar. L'essència de la festa la tindrem sempre. I qui ho vol celebrar, ho celebra, així que visca Sant Jordi i visca la terra.

    ResponElimina
  26. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. no sé què té aquesta festa que ens enganxa tant. Sant Jordi viurà per sempre, no aconseguiran treure-nos-la, encara que el llibre més venut sigui en castellà...

    ResponElimina
  28. Vaig passejar per Rambla Catalunya i bé, passejar és un dir. Vaig xocar i xocar i xocar contra la gent com si fos una baldufa!

    No estic d'acord amb tu. Bé, sí, però no! M'explico: si fos festa la gent aprofitaria per marxar fora i Sant Jordi perdria aquell encant que té. El que haurien de fer les empreses és donar festa per la tarda! Com ho veus?

    ResponElimina
  29. És una festa fantàstica que ens fa sentir especials. Espero que tinguessis una bona Diada!

    ResponElimina
  30. Una persona especial per a mi, tampoc li agrada el seu aniversari i em costa entendre-ho :-S Sobre Sant Jordi, és un dia tan bonic i més encara en bona companyia, cert!, no sé si fos festa...si seria bo per la Diada, més aviat preferiria que poguéssim fer jornada reduïda, sense haver de recuperar hores...i gaudir amb més calma i menys concentració de gent, no?.

    ResponElimina
  31. Coincideixo plenament amb tu, XeXu, per a mi és el dia més maco de l'any i tan nostre a més que me'l fa sentir molt i molt especial.

    ResponElimina
  32. Per primer cop en molts anys no he pogut baixar a BCN per Sant Jordi, o sigui que el que ho hàgiu fet uns quants i ho hàgiu explicat, me'n rescabala una miqueta. Espero que en gaudissis força :)

    ResponElimina
  33. Com era d’esperar, Sant Jordi és una festa molt estimada per la majoria de nosaltres, encara que té coses a criticar, com tot. La majoria el voldríeu veure festiu com jo, i els que aposten per deixar-lo com està ja comentarem els pros i els contres. Sigui com vulgui, tots n’hem gaudit d’una manera o altra perquè val la pena. Gràcies a totes i a tots pels comentaris en aquest post.

    Sargantana, jo no volia dir això en el post, l’onze de setembre no el tocaria per res del món. És la nostra diada, cadascú que la celebri com vulgui, però per mi és innegociable. Però pot ser una festivitat nacional, és una data que els catalans tenim present i que agrada a la majoria, així que se li ha de fer més cas més enllà de saber quantes roses es vendran i a quant pujarà el total de llibres venuts. És clar que és maco, massa per acabar-lo convertint en números només.

    Jpmerch, em sembla que això no colaria si ho demanéssim... però llavors odiaríem els dimarts.

    Ariadna, la ciutat (o poble) és tota una altra cosa el dia de Sant Jordi, ben cert. I tot i les aglomeracions, val la pena veure l’ambient i participar-hi una mica. Em creus si et dic que no m’he comprat cap llibre? Jo no me’n solc comprar aquest dia ja que vaig fent durant tot l’any. Els que vaig regalar els tenia ja, i el que vaig rebre tampoc no va ser comprat davant meu. Vaig buscar-ne un però no el vaig trobar, llàstima. El que va venir a casa amb mi és un de Sánchez Piñol, es diu ‘Pallassos i monstres’.

    Yáiza, et puc garantir que quan jo estudiava no sempre fèiem festa per Sant Jordi. Potser algun any sí, però recordo haver tingut classe algun cop i veure com els companys baixaven al centre a la tarda, mentre que jo em quedava per allà la facultat. Vols dir que no és cosa de la teva facultat?
    Coincideixo amb tu en això de les aglomeracions, a mi també em molesten molt, però és el que hi ha perquè la gent no pot sortir al matí, tothom acaba sortint de tarda. Una passejada matinal segur que és molt més agradable. I quan tothom comença a sortir en massa, tu a casa amb la collita ben a l’abast. No sona malament.

    Fanalet, aquesta era la meva intenció, com ja dic al post, volia agafar el dia lliure per poder-ne gaudir molt, però em van posar una auditoria precisament per Sant Jordi, i d’aquesta no em podia escapar. Almenys vaig poder fugir aviat!

    Carina, parem màquines! Tu i jo d’acord? Això només pot passar per Sant Jordi! És que tens tota la raó, és probablement el dia més bonic de l’any a ciutat, però queda una mica desvirtuat quan la gent omple a vessar els carrers. Potser es podria repartir una mica la cosa entre matí i tarda i el dia seria encara més agradable i festiu.

    Carme, Sant Jordi és Sant Jordi, per tot arreu els carrers s’engalanen i dóna gust passejar. Allà on hi hagi llibres i roses val la pena ser-hi. Segur que vas estar a gust, i et vas estalviar un bon grapat de gent!

    Sr. Gasull, ens ho hem de manegar com podem, però què fem un esforç demostra com ens importa aquest dia. No ens el poden treure mai de la vida.

    Sa lluna, viure el Sant Jordi aquí a Catalunya és una cosa que és una sort poder fer. Segur que nosaltres no valorem prou aquesta sort, però els qui us ho heu de mirar de lluny segur que poder venir un any us alegra molt. A veure si pots repetir aviat. Però encara que vas rebre roses, i estar en bona companyia tampoc és una cosa per menystenir!

    Porquet, entenc que alguna gent decidiria fugir de la ciutat si hi ha pont, però a banda de que no tothom s’ho pot permetre, encara que estiguis a un altre lloc, tu no regalaràs una rosa? O no rebràs un llibre? Això com a poc. Doncs què més dóna que la compra es faci a Barcelona o a un altre lloc. O és que l’únic que importa són les vendes? No reduïm aquest dia a això, si us plau. Continua a baix

    ResponElimina
  34. És cert que la ciutat es posa fatal en hora punta, que és a partir de les cinc de la tarda, i tot i que sigui maco, preferiria que la cosa es pogués repartir durant el dia perquè fos festiu. Hi ha qui preferiria sortir a passejar de tarda. Jo sortiria al matí, dinaria per allà i a mitja tarda cap a casa. Segurament encara faria més despesa. No sé on és el problema de que aquest dia sigui festiu. Si nosaltres el vivim així, qui ens ho està impedint?

    Joana, malauradament, tampoc hem tingut sort en la segona oportunitat, futbolísticament parlant. I a sobre el partit el vaig viure sense rosa, però a fe que no em feia cap falta.

    Judith, és un dia molt màgic, i encara que la ciutat s’atapeeixi tant, val la pena viure-ho.

    Assumpta, així que en vas poder gaudir poc. Un dia festiu s’agrairia, que passejar i veure l’ambient tan maco no es fa cada dia. Només ens deixen gaudir-ne en petites dosis, o agafant-nos festa als que treballem.

    Laia, les aglomeracions ho són a tot arreu, però potser aquestes ens les mirem amb altres ulls. Les vaig trobar molestes igual al centre de Barcelona, però què caram, era Sant Jordi! Quan jo estudiava tampoc ens donaven festa, almenys estic segur que alguns anys m’havia tocat classe tot el dia. La solució és que sigui una festa nacional i que ens deixem de punyetes.

    Carquinyol, potser a alguns us ha semblat que volia dir substituir aquesta diada per l’altra, la de l’onze de setembre, i no és pas això el que deia, la Diada ni tocar-la! Però com a nació podem tenir altres festius, i Sant Jordi és tan evident que ho hauria de ser! Els festius que destaquen no signifiquen res per nosaltres, és clar que no els faria gràcia, però a qui li importa el que els fa gràcia i el que no? Per cert, que fins que no vaig començar a treballar no tenia ni idea de que hi havia un festiu en mig de l’agost!

    Pons, mira que els alcaldes de Barcelona fan coses ridícules de vegades, però aquesta de l’Hereu va ser de les més vergonyoses que recordo. Sant Valentí? Si volien posar una festa al febrer tenien Santa Eulàlia, que és l’antiga patrona de la ciutat. Són tan inútils els polítics...

    Txari, ja es celebra com a festiu de fet, perquè alguna gent s’agafa el dia o plega abans, per no dir que tot el dia ja sol estar marcat per una dinàmica diferent. És un dels millors dies de l’any, això segur. Però per què creus que hauria de seguir sense ser festiu?

    McAbeu, jo tampoc canviaria la Diada, alguns heu entès això, però només volia dir que Sant Jordi ha de ser un dia gran, que ja ho és, però que ens en deixin gaudir de manera plena. I a més a més, la nostra Diada Nacional, aquesta no es mou, ni que ara la compartim amb els EUA.

    Sílvia, em temo que seguirem sense parlar de futbol una miqueta més... Així que millor parlar de Sant Jordi. Segur que en alguns llocs és festiu, però no com a festa nacional, i això m’agradaria molt, penso que en gaudiríem encara més.

    Murga, em sembla que la treva no ha durat massa, haurem de patir en silenci a partir d’ara. Però tornarem a donar la murga (amb perdó) l’any que ve. Que Sant Jordi no sigui festiu porta el problema que dius de les aglomeracions al centre. No sé si l’arreglaríem amb tot el dia per davant per sortir de casa, però crec que una miqueta sí, jo si pogués sortiria al matí, una mica sí que es repartiria.

    Montse Lladó, els teus arguments em convencen més que altres. Que la gent marxaria de pont no em diu res, perquè la tradició la seguiríem igual, per més lluny que estiguem sempre regalarem llibres i roses. Però vist des de la perspectiva que sent d’aquesta manera és especial i que el vivim com podem, trencant amb la rutina, ja té més atractiu. Jo segueixo veient-hi avantatges a que sigui festiu, però ens hem acostumat a que sigui així i també té la seva gràcia. Continua a baix

    ResponElimina
  35. Per exemple, m’agrada portar roses a les companyes de feina, i així el dia comença més alegre de bon inici, fins que pots escapar-te. Però un any no hi vaig ser, vaig viatjar tot i no ser festiu, que qui vol ho fa de totes maneres, i les roses les vaig portar igualment, un altre dia. Et convenço?

    Maurici, això no és pas el que volia dir jo, com comprendràs. Res de prescindir de l’onze de setembre, per mi la Diada no és negociable. Però dies festius que es poden triar i posar on es vulgui, i per mi es podria triar justament el 23 d’abril. No cal que signifiqui res més del que ja significa de per sí, Sant Jordi és prou festa per ell mateix. Doncs mira, no és que la meva empresa sigui un prodigi de flexibilitat, però justament és el que estic fent jo aquests dies. Em vaig escapar abans el dilluns i durant la setmana he anat recuperant les hores. De totes maneres, segueixo pensant que seria millor fer-lo festiu, i que tothom el celebrés a tope.

    Jordi, si treballes per gust, per afició, no és ben bé el mateix, però em sembla que ja sé per on van els trets, i ja va bé que t’hi dediquis, a banda de gaudir del dia lliure i de la festa en sí.

    Jomateixa, ho fan expressament per fer-nos la murga a aquells que ens encanta llegir, és una mena de revenja! Doncs al final ens en sortirem i serà festiu!

    Laura T, no he parlat d’intercanvis en cap cas, em sembla que no m’he sabut explicar bé perquè molts ho heu entès d’aquesta manera. La Diada la vull on és, que no ens la toquin. Però Sant Jordi podria ser festiu també, una altra mena de festiu que faria honor al seu nom. I espero que no degeneraria en res, només en ganes de passejar i gaudir de les roses i els llibres.

    MBosch, em vaig trobar amb un cas similar, una aglomeració histèrica per rebre la signatura d’un famoset de la tele, cosa que em va semblar absurda. És la dèria que dius de llegir i llegir aquell dia, o més ben dit, de comprar llibres aquell dia, però molta gent no compra llibres de veritat, com els dos vam poder comprovar. Visca el Barça més que mai, tu ho vas posar en vigílies del partit contra el Chelsea, però ara encara hem d’estar més a mort amb l’equip.

    Deric, no sé ni com contestar-te a la darrera frase, així que et diré que sí, que és un dia amb molta màgia i que ens atrapa a tots per l’originalitat de la celebració. Per això no l’hem de perdre mai.

    Banyeres, tu encara que tens cos i planta, que jo gairebé m’ofego! Festa a partir del migdia podria estar bé, però ja saps que molts caps s’aprofitarien i tampoc no deixarien marxar la gent. Què entens per encant de Sant Jordi, aquestes aglomeracions? No em diguis que si estàs de cap de setmana a la Vall d’Aran, o a qualsevol lloc lluny de la ciutat, no regalaràs una rosa igualment! O que no rebràs un llibre! Fins i tot potser podràs sortir a passejar per la plaça del poblet i mirar el parell o tres de paradetes que venen roses i llibres. Que Sant Jordi no es celebra només a Barcelona, eh!

    Kweilan, si t’hi pares a pensar, és una diada molt original, i això la fa especial. No em puc queixar de com em va anar, i la teva què tal?

    Audrey, tan difícil és que algú no trobi especial el seu aniversari? Als meus amics també els costa d'entendre. Em sembla que això de fer jornada reduïda i no recuperar les hores no faria gràcia als empresaris, almenys a la meva empresa segur que ens farien la punyeta per altres bandes. Sigui com sigui, donar-nos una miqueta de peixet no aniria malament, que és un dia molt bonic per gaudir-ne i no pensar en la feina. Jo no crec que el perjudiqués fer-lo festiu, però bé, veig que hi ha alguna gent amb reticències.

    Rita, que bé tenir-te per aquí. És un dia bonic i màgic, original i especial, una altra cosa que ens fa diferents i que hem de defensar a tota costa.

    Clídice, no va estar malament, però ja saps les aglomeracions que es formen al centre de la ciutat. Val la pena viure-ho, però amb uns quants milers de persones menys al carrer tampoc no hauria passat res!

    ResponElimina
  36. Vaja, tu et quedaves per la Facultat mentre tothom anava a comprar llibres!? No m'ho crec!! Quin mal que fa la joventut... hahaha! No ho sé, potser sí que és cosa de la Facultat de Medicina. Nosaltres sempre tenim festa! Tot i que solen aprofitar per fer les Jornades de Portes Obertes, i de vegades m'hi he passat al matí per fer de guia turística d'algun grup de nens de batxillerat. De fet, aquesta va ser la meva primera excusa per passar el Sant Jordi a Bcn... quan feia 2n de Bat vaig anar a les Portes Obertes del Clínic i ja em vaig quedar a passar el dia a Barcelona. Als meus profes els va semblar estupendu. Hehehe!

    ResponElimina
  37. Pos això... una merda. Jo sempre he di que per mi és molt més significatiu St. Jordi que... bé, que gairebé qualsevol de les altres festes que "ens fan fer". L'any passat vaig poder-me demanar el dia lliure... aquest any vaig treballar com una condemnada!

    ResponElimina
  38. Vaig tard. No sé, crec que té coses bones i coses no tan bones el fet que sigui laborable. Té la seva gràcia compartir un dia difernt tb amb la gent amb qui comparteixes 8 hores al dia. És un dia més amable a la feina.

    Me n'alegro que passessis tan bona diada malgrat haver d'anar a treballar.

    ResponElimina
  39. Yáiza, que jo era un noi molt responsable! També era dels que no es saltaven classes quan hi havia la festa de la facultat, un antre de perdició, per altra banda. Després em demanaven els apunts, els maleïts. No puc assegurar que no fos mai festa per Sant Jordi, però el que sí que puc dir és que no ho era per sistema. Que espavilats que sou els metges. Fent segon de batxillerat et van deixar quedar per Barcelona? Segur que vas fer maleses, si ho haguessin sabut no t'haurien deixat!

    Alepsi, en tenim unes quantes de festes que potser per algú signifiquen alguna cosa, però per la majoria són només un dia lliure. En canvi, Sant Jordi, que a la immensa majoria ens sol agradar i aprofitaríem el dia, res de res. Són aquestes coses que no s'expliquen, però que fan pensar que hi ha qui fa pressió perquè no s'imposi la lògica. Jo no diré que vaig treballar com una bèstia, però vaig haver de passar auditoria. Tampoc em vaig estressar, però em va tocar la pera! Sort que l'auditor era comprensiu i em va deixar plegar aviat...

    rits, jo tinc els meus dubtes de que sigui més amable. Bé, el dia comença amb que jo porto roses a les nenes, i els fa il·lusió. Però un cop ja l'han posat en un potet amb aigua, quina diferència hi ha? Potser sí que això ja fa la diferència, però no seria millor que cadascú pogués gaudir del dia a la seva manera? Total, jo les roses les hi portaré un altre dia (si no ja no m'ho perdonen!).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.