dimarts, 3 d’abril de 2012

Món de mones

Tornant d'un nou dia de feina que m'ha deixat esgotat, cosa molt habitual darrerament, me n'adono que estem a setmana santa i que, tret de fer festa el divendres i el dilluns següent, no té cap diferència amb una altra setmana qualsevol. Penso en quan setmana santa significava anar a l'apartament d'estiueig a retrobar els amics que només veia en períodes vacacionals, i que fa temps que defujo visitar perquè va acabar perdent tota la gràcia. Penso en quan eren 10 dies d'aturada, de descans, d'oblidar-se de classes o d'estudi. A casa mai vam ser religiosos i que jo sàpiga mai hem anat a beneir res, però sí que solíem reunir-nos per menjar la mona. Les mones abans no eren de xocolata, ni ho són avui en alguns punts de la geografia, però per nosaltres sempre va ser una oportunitat per fer el golafre. Fa molts anys que no hi vaig, encara que em consta que la segueixen comprant. Els meus padrins no me l'han regalat mai, no són gaire bons en la seva feina. Sigui com vulgui, aquests quatre dies que venen se'm posaran la mar de bé, encara que no vagi enlloc ni hi hagi mona. Els necessito.

37 comentaris:

  1. Ep... això no pot ser!! té, xiquet, que no sigui dit :-))

    Uns dies de trencar amb la rutina habitual, de poder descansar més, segur que t'aniran molt, molt bé, ja ho veuràs... Podràs jugar al Joc d'en MAC (que jo vaig fatal, per cert), gaudir de la lectura, del futbol... i relaxar-te :-)

    Nosaltres l'any passat vàrem comprar una mona del Mercadona, de veritat, eh? No arriben a 6 Eurus!! i et prometo que estan bones! (no sé si son 5,90 o així) No són massa grans, però tu te'n compres una, la guardes a la nevera i vas menjant trossets i ja veuràs què bé!! :-))

    ResponElimina
  2. Que descansis i compra't una mona petita i seràs com el rei de casa teua. Bona pasqua!

    ResponElimina
  3. Quan tenia humor i els meus fills i fillols eren petits, els feia jo la mona...Ara ja no.

    Per cert, com sol passar-me, no vaig estar a l'aguait per felicitar els anys de blog. Té vuitena, com els aniversaris, oi?
    Petons, maco!

    ResponElimina
  4. Home, de vegades la festa te l'has de fer tu mateix...
    Jo tampoc vaig enlloc i, per a més inri, treballo dissabte diumenge i dilluns.
    Però al meu poble hi ha una pastisseria on fan mones "individuals", diguem que fa anys que la freqüento (els meus padrins devien ser de la corda dels teus). Avui ja m'he comprat un ou de xocolata petit al súper i dilluns penso cel·lebrar el gran tiberi pasqual!

    ResponElimina
  5. La meva padrina és la meva germana i tot i que jo tampoc sóc de missa, em va prometre que em faria mona mentre no em casés (com mana la tradició). Com que no m'he casat, me n'ha fet sempre. Excepte aquest any. No hi ha motiu aparent, ni jo li vaig reclamar.

    Jo també espero que els quatre dies de festa oficial siguin especials. També els necessito.

    ResponElimina
  6. Jo de petita feia la Mona a ca la iaia, que era la meva padrina de bateig. I havia anat a beneir la palma, els anys satèl·lits a la meva primera comunió. Des de fa temps, ja no faig res d'això, però París s'ha omplert d'ous de xocolata i potser picaré! Aquí només tenim vacances Dilluns de Pasqua i encara gràcies. Les escoles paren dues setmanes, però l'hospital no. Així que res, a pencar s'ha dit.

    ResponElimina
  7. Sempre és bo compartir alguna cosa amb els altres primats. I més encara si és a taula.

    ResponElimina
  8. A casa sempre en apuntem a tot: tortell de rams, mona per Pasqua... el que calgui. Nosaltres sí que anavem a beneir i ens compravem roba nova, era l'estrena de la roba de mudar primavera-estiu. Ara hi hem anat perdent: per el tortell i la mona no es perdonen

    ResponElimina
  9. Doncs a descansar i a gaudir d'aquests 4 dies!!!!!

    Jo tb els espero amb candeletes, tb els necessito moltíssim, malgrat no vagi enlloc i no tingui cap pla (tothom fa escampada). Xò si, desconnectar de tot. A casa si que fem mona malgrat els anys. El curiós és que la paga la meva padrina xò l'escull ma germana, que és una crack de les mones.

    Per mi, la setmana santa tb era temps de marxar al penedès. Quins records!

    Per cert, jo tb he fet la mona i la palma a la meva fillola!! aviam si faig el post.

    ResponElimina
  10. Tots anem molt cansats darrerament i 4 dies seguits de festa s'agraiexen. No tindré tota la setmana però si que procuro tenir una setmaneta cada 4 mesos, no tenir-les totes juntes acumulades. I com diu la Mireia, de les tradicions culinaries no en perdonem ni una

    ResponElimina
  11. Suposo que venir a Valls a buscar una mona seria l'hòstia, però sàpigues que te la faria encantad!!!
    En faig de tot tipus, aquest any fins i tot la faig per la Jana, la meva filla, perquè el seu padrí, ja no hi és. I per trencar la murga de la festa, li vàrem donar ahir, i li vam enviar petons cap al cel. Tot plegat, les festes i festetes, cada cop se m'atravessen més.
    Jo he tingut tota la vida els 10 dies de festa, hahahhaaha!!! Ei, que no me n'enfoto, senzillament, que quan vaig deixar d'estudiar, ja vaig començar a treballar a l'escola, i així estic!!!
    Descansa i fes el que et vingui de gust, que va molt bé!!!
    Una abraçada!!! I quan vulguis et faig de padrina, ahahahha!!!!

    ResponElimina
  12. Doncs, primer de tot gaudeix d'aquests dies de festa!
    Segon, no deixis de menjar mona si és el que et ve de gust, regalat una o fes-la. En definitiva...míma't!
    Salut!

    ResponElimina
  13. Jo també espero aquests quatre dies per fer coses que fa temps tinc previstes, amb tranquil·litat i bones menges. I la mona si et ve de gust...ja ho saps a comprar-ne una i a gaudir-la que els gustos els hi hem de donar la raó.

    ResponElimina
  14. Aquests són dies estranys. Sembla que hi ha molta gent de vacances i acabes amb un xafament a la feina...
    Pel que fa el tema de les mones fa molt de temps (però molt eh!)que va deixar d'entrar el pastisset a casa. Però com vols que me'n aguanti? No tinc pas aquesta voluntat. Vaig posar-hi remei. Fer-se un regalet de tan en tan va molt bé. I que més si és una cosa dolceta:P. T'ho recomano.

    ResponElimina
  15. Jo tinc una mica més de sort, ja estic de relax, no vaig enlloc i hauria d'entrenar, però m'ho he agafat amb calma i faig "panxing"?? El que compta és trencar rutines i a mi quedar-me a casa m'encanta especialment!!!

    Ei, i perquè no et fas tu la mona? et poses un davantal i a remenar xocolata! El que compten són les intencions i el gust per les coses!!! Bon relax i a gaudir encara que només siguin quatre dies, a gaudir com cal!

    ResponElimina
  16. Si estàs cansat, el més important és descansar. Segur que la resta arribarà d´una forma o altra.
    Ja veus, aquí no teníem mones fins fa un parell d´anys, ni ous de xocolata, ni moltes coses més...però teníem uns rosaris ensucrats que pel cas era al mateix. Era el regal dels pradins als fiols.

    Que tenguis unes bones vacances!
    Una aferradeta.

    ResponElimina
  17. Bones vacances. I que la mona t'acompanyi :)

    ResponElimina
  18. A casa meva sempre hi ha hagut i sempre hi haurà mona. Les tradicions dolces les conservaré pels segles dels segles!

    Jo estic fent bastant el gos, aquestes vacances... precisament perquè seran les meves últimes vacances en horari escolar!

    Tu descansa força, que ja te la portaré jo, la mona! (és de fruita i amb un ninot de xocolata, va bé oi?) ;)

    ResponElimina
  19. Doncs si necessites aquests dies, aprofita'ls com cal i descansa el que necessitis. Que encara que només sigui per trencar la rutina, sempre van bé.
    I això de la mona, no en tindràs perquè no vols... com ja t'han dit, en venen per tot arreu. ;-D

    ResponElimina
  20. I jo que sempre he cregut que les mones de xocolata eren cosa vostra.

    Entre les delícies de Pasqua n'hi ha tres que no em poden faltar: la coca de panses i nous, les mandonguilles de bacallà i la llonganissa de pasqua.

    Per cert, el dijous no teniu festa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí el dijous és laborable. Fem festa dilluns. Vosaltres feu festa dilluns Jotapé? :-))

      Elimina
    2. Nosaltres fem festa dijous i dilluns.
      Al calendari que tinc, dijous està assenyalat com a festa a Catalunya, Balears i al País Valencià.

      Elimina
  21. Nosaltres ho celebrem a casa dels sogres: s'hi ajunten els sis néts i tots sis amb padrins complidors... algun dia prendrem mal.

    ResponElimina
  22. La mona mai hauria de ser de xocolata, mai! El que sí que és absolutament necessari és que tinguin un magnífic ou de xocolata, ara sí, que és l'única cosa que jo em cruspeixo a cremadent de les mones.

    Abans, la setmana santa, per a mi, era poble, era veure les primeres orenetes si feia bon temps, era mona, era caramelles...

    Ara si hi puc pujar un parell de dies ja serà molt. Altres interessos, altres obligacions... tots canviem amb el temps!

    ResponElimina
  23. saps que jo no tinc padrins? potser si que en tinc, però mai no s'han presentat formalment i per tan no se qui son. Valgui la redundantment, realment la meva família no som gaire de família...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ha de ser absolutament traumàtic... Ara entenc el teu amor pel WordPress, una raresa així tan sols pot ser efecte secundari de la manca de padrins coneguts... Ho sento :-P

      Elimina
    2. No pateixis assumpta, aquest es un dels traumes menors, n'hi ha de molt pitjors i foscs...

      Elimina
  24. A tots ens aniran fantàstics :) Que passis uns bons dies de festa :)

    ResponElimina
  25. A casa, res de ritus religiosos. Ara, si toca entaular-se qualsevol excusa és bona. Jo faig la mona (i el mico, de vegades, també) per la meva neboda. Arrencar un somriure no té preu.

    Uns dies de vacances SEMPRE van molt bé.

    ResponElimina
  26. No us adoneu que la sensació de tothom és anar massa cansat darrerament? Suposo que és l'estat de pessimisme de la situació actual que s'allarga molt i no veiem sortida. Però prendre's un petit respir i menjar-se un mona amb un bon tros de xocolata només pot fer-nos sentir-nos millor!!!

    Per cert, felicitats per l'aniversari del blog (tard però també vaig ocupat i cansat :D)

    ResponElimina
  27. A mi encara em toca treballar demà al matí, però la resta dels dies penso gaudir-los al màxim.
    A tots ens va bé fer alguna pausa de tant en tant. I la mona és una bona festa per reunir-te amb amics o família.

    ResponElimina
  28. A mi m'han regalat mona i jo n'he regalat. Umm... He de dir que em durava poc quan era petit!

    Per cert, senyor XeXu, vostè no és gaire sociable, no? Mira que no voler retrobar-te amb els amics d'infància!! :-)

    ResponElimina
  29. A mi ja fa temps que no em regalen mona... però de xocolata a casa sempre n'hi ha. Durant tot l'any. En aquest sentit no noto el canvi... en el temps de vacances, sí. Aquest any n'he tingut més que mai.
    Adéu!

    ResponElimina
  30. Entre tots m’heu fet venir ganes d’anar-me a comprar una mona i menjar-me-la, encara que sigui sol, però segur que després em farà cosa haver-me-la de menjar sol. Com a mínim, segur que descansaré aquests dies, que ja anirà bé. Gràcies a tots pels comentaris en aquesta entrada.

    Assumpta, gràcies! Hehehe, mira, almenys aquest any sí que tindré mona, ni que sigui fotografiada. No sé si me’n compraré una per mi, sempre em sembla trist comprar-me aquestes coses per mi sol. Però bé, el descans segur que serà profitós, només serà un cap de setmana llarg, però tot i així, s’agraeix. Llegir segur que llegiré, i a veure el joc d’en Mac, que ens deixa deures de setmana santa, serà possible? De moment no m’hi he pogut dedicar, a veure si m’hi poso.

    Kweilan, com li deia a l’Assumpta, comprar-me coses per mi sol sempre em sembla trist, així que segurament no ho faci. Total, el rei de la casa és el gat!

    Zel, ha d’estar bé fer la mona pels menuts, i fer-la amb ells participant, que ha de tenir la seva gràcia, encara que segur que després s’ha de fregar molt! Bé, vuitena no sé, però mai és tard per felicitar, així que gràcies.

    Jo rai!, caram, t’hauria de prendre d’exemple, això sí que és seguir les tradicions, sigui quina sigui la circumstància. A mi em fa com mandra això de celebrar les coses sol, ja les celebraré quan estigui acompanyat, i mira que sóc llaminer, eh? Però segurament me n’estigui. Vaja, el que sí que em sembla més greu és que hagis de pencar aquests dies. Però bé, tot depèn de la necessitat, jo la veritat és que ho agrairé molt, que em cal una mica de descans.

    Gatot, ja no aspiro a que siguin especials, només vull carregar les piles i posar el cap una mica a lloc, que em canso massa darrerament. Aquestes aturades serveixen per agafar forces, encara que siguin curtes. Vaja, és curiós això de la teva germana, si sempre s’havia mantingut fidel a la tradició, per què l’ha trencada ara? M’has deixat intrigat.

    Yáiza, aprofita a veure si caces algun ou d’aquests i te’l portes cap a casa, ja que estan tan a l’abast. Ja veig que vas ser bona nena i feies el que tocava, encara que només fos una temporada. A casa sempre hi eren els avis materns amb els que pràcticament em vaig criar, i la mona la menjàvem amb ells, és clar. Però sempre la comprava ma mare, penso. Llàstima que no us deixin descansar, però de fet, només faràs un dia menys de festa dels que faré jo, perquè suposo que dissabte i diumenge, tot i que l’hospital no tanqui, no hi aniràs, no?

    Jordi Dorca, ja ho tenim això els primats, que ens encanta compartir àpats, tenim una cultura gastronòmica molt desenvolupada, sort que no ens vam quedar en els plàtans!

    Mireia, tot el que sigui menjar...! I tant, que no falti. M’has fet pensar en un amic que fa amb la família un gran àpat per la cursa del Corte Inglés. Al principi hi participaven i després anaven a dinar. Però després es van cansar de córrer, i anaven a dinar directament. Doncs tu igual amb això de beneir, ara ja només a pel tortell i la mona!

    rits, ja veig que la teva situació és i era similar a la meva. Abans, passar la setmana santa al lloc d’estiueig, i ara desitjant de descansar una miqueta, i sense plans d’escapada, però almenys veig que tu ho celebraràs amb la família, menjant la mona triada per ta germana. Jo podria, però em fa mandra, i no només el desplaçament fins a Tarragona.
    Que maco ha de ser, però, regalar la mona als fillols. Si algun cop en tinc, però no vaig pel camí, segur que m’agradarà fer-ho.

    Martí, està ben pensat això de repartir-se les vacances, així es van carregant les piles de tant en tant. Jo faig alguna cosa similar, però no m’agafo setmanes senceres, potser un parell de dies i el cap de setmana, i si enganxo algun pont. M’agrada també tenir a l’estiu una mica més de temps seguit per algun viatge més llarg (a algun lloc fresc!). No cal que juris que de tradicions culinàries no us en salteu ni una, només cal veure la quantitat de panellets que prepareu cada any!

    ResponElimina
  31. Dafne, gràcies per l’oferiment, però si hagués de venir a Valls, tant per tant visito la meva família que estarà un pèl més cap a baix.
    Que espavilats que sou els mestres amb això de les vacances. Ja teniu sort, ja. Us ho treballeu d’altres maneres, però que bé tenir una miqueta més de vacances que la resta. Jo penso que amb quatre dies en tindré prou per veure les coses una mica millor, que al final ens anem cremant i tot sembla negre.
    Espero que ens ensenyaràs al blog alguna d’aquestes mones de les que presumeixes, vull proves! I si tenen bona pinta, l’any que ve ja en parlarem d’això de fer-me de padrina, encara et faré un encàrrec.

    Ona, em sembla que no n’he menjat fa anys de mona, o cap que sigui bona, en tot cas. Passa el dia i com si res, com que és d’aquestes postres de només un dia l’any, doncs fins el següent. Veurem què s’hi pot fer.

    Sr. Gasull, se’ns posaran molt bé aquests quatre dies, segur. Ja veurem què faig amb la mona, no pensava comprar-ne ni molt menys fer-la, però entre tots m’esteu fent venir ganes de portar-ne una a casa i clavar-li queixalada, encara que sigui sol!

    Maria, la setmana santa té una retirada al nadal, oi? La sensació és una mica la mateixa, però menys intensa. Home, m’hagués sorprès molt que tu, encara que a ca teva no ho celebreu, deixis passar un dolç d’aquesta mena sense tastar-lo. No tinc cap dubte que te’n compres una de ben bona! Al final me l’acabaré comprant jo també, que me’n feu venir ganes!

    Thera, que bé tenir tota la setmana, tu! I no cal anar enlloc, jo també hi estic bé a casa uns dies, amb calma, sense pressa. Perdona, entrenar? M’agafes en fora de joc, no sé de què em parles, no he fet els deures...
    El que sí que sé és que se’t donen bé els pastissos, però no és el meu cas, hehehe. Així que no, potser acabaré comprant-ne una, o ves a saber, però que em posi a fer-la jo és encara molt menys probable. Ara, del descans en penso gaudir.

    Sa lluna, no sé si he tingut l’oportunitat de donar-te la benvinguda al Bona Nit, però per si de cas ho faig, encantat de tenir-te per aquí. T’anava a preguntar pels rosaris ensucrats, que no coneixia, però he tingut la sort que tu mateixa me’ls has ensenyat al teu blog, així que fantàstic. Espero que seguiu les tradicions, encara que us en vinguin de noves. Esperem que sí que es posin bé aquests dies pel que fa a descans, que ja fa falta.

    Cantireta, la mona no sé si m’acompanyarà, però els dies de descans sí!

    Laia, ja et passo l’adreça perquè em vinguis a portar la mona, la fruita l’apartaré, però el pastís en sí me’l menjaré gustós. Encara que hi hauria més números de que et fes de padrí jo a tu que tu a mi, però bé. Està bé que mantingueu les tradicions, i si són dolces millor. I una de les tradicions de setmana santa també és fer el gos, no fotem, així que sempre que puguis, no la perdis. Ei, qui sap, si fas el doctorat tindràs excusa per allargar aquestes setmanes santes quatre anys més!

    McAbeu, ja ho sé, ja ho sé, és ben fàcil anar a comprar una mona, ni que sigui un ou de xocolata, però això de menjar-la sol... ja veurem. De moment em quedo amb el descans, quatre dies seguits de no pencar per força s’han de posar bé.

    Jpmerch, tinc entès que allà baix a València no són pas de xocolata, ni tan sols a l’actualitat, encara que segur que se’n troben, que són molt llamineres. I de les delícies que cites, aquí no en tastem ni una! Algun dia haurem de fer una posada en comú. M’ha sorprès, com a l’Assumpta, que tingueu festa dijous també. Bé, entenc que divendres també feu festa, perquè si no la distribució és ben estranya.

    MontseLladó, és una paradoxa, com pot ser que tenir padrins com cal pugui esdevenir un problema. Doncs justament, si t’ajuntes amb 6 mones a casa, el problema (digestiu) està servit. M’ha fet gràcia això de ‘algun dia prendrem mal’, tal com ho has dit, hehehe.

    ResponElimina
  32. Porquet, no puc dir que estigui en contra de les mones de xocolata perquè sempre les he vist així, la meva mare les preferia de fruita, però sempre hi hem tingut xocolata, que a mi m’encanta, em perd. Les setmanes santes no només em porten records a mi, ja veig. Però tu els records els segueixes fent realitat, a poc que puguis. Jo vaig deixar d’anar al lloc d’estiueig voluntàriament. Ah, i tampoc tinc ‘un poble’ on anar a reviure la infantesa.

    Pons, jo tampoc sóc gens de família, però els padrins sé qui són. Sé qui són i prou, com he dit, perquè no han actuat mai com a tals. És més, un d’ells preferiria no saber qui és...

    Clídice, com que veig que a tu també et calen, que en gaudeixis tant o més que jo!

    Joan, penso que ha de ser maco fer de padrí d’una canalleta. Jo compliria, no com han fet amb mi. Mira que a mi m’agrada menjar, però això de fer-ho amb la família m’ho espatlla, ves per on. Aquest àpat me’l perdré voluntàriament, perquè cada any em diuen que hi vagi, però no em ve de gust.

    Jordi, deixa’m ser egoista, quan surto de la feina cada dia no penso pas en la situació general actual, penso en com m’ha atabalat el dia a mi. No sé, potser hi ha sensació de desànim, però no crec que sigui el que més m’afecta. I per exemple, no crec que aquests 4 dies canviïn la situació en absolut, però a mi sí que me la canviaran una mica, o això espero. Gràcies per la felicitació!

    Jomateixa, aquests dies se’ns posaran molt bé, això segur. Sé de llocs on la mona és motiu de reunió amb els amics, a banda de celebrar-ho amb la família, però jo no ho he viscut mai així. Em sembla que no faré massa celebració.

    Sr. Banyeres, dubto que ara et duri més que quan eres petit, encara que potser ara que ets un esportista d’elit et cuides més i no caus en algunes temptacions. Tu ho has dit, sóc força asocial en la majoria d’aspectes. Tot té un moment, i ells van deixar de tenir-lo. Eren més aviat amics d’adolescència.

    Albert, jo no solc tenir xocolata a casa, justament perquè me la menjo! M’agrada molt, i no pararia de menjar-ne, quan en tinc vola. Així que evito comprar-ne, és més segur per mi i per la meva butxaca, fins i tot. Has tingut més vacances, però no sé si eren per motius massa agradables...

    ResponElimina
  33. Doncs en Josep Lluís ja ha comprat la nostra del Mercadona, aquesta tarda!! 5,85 Eurus!! I no et creguis que és petita, eh? Tampoc és molt gran, però no és allò diminut "individual", no, no... d'aquesta mida a la pastisseria, com a mínim 30 Eurus!!

    Pregunta (perquè no en tinc ni la menor idea): Els gats poden menjar dolç? Ho dic perquè sempre n'hi podries donar un trosset a en Blog-Lovi :-))

    I no t'ho prenguis com menjar la mona sol... pren-t'ho com que et dones un capritxet mentre ets còmodament "tirat pel sofà" gaudint d'una bona lectura :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.