dijous, 29 de març de 2012

No faig vaga perquè...

...perquè els personatges contra els qui protestem faran cas omís a qualsevol reivindicació. si ja ho farien igualment, a més tenen majoria absoluta, així que les coses ara es fan 'por cojones'. Per això la vaga em sembla un acte caduc i sense conseqüències. Al poder ja no l'espanta que el poble no treballi, per ell farà. Demà serà un altre dia, i aquí no ha passat res.

...perquè a la meva empresa li surt més a compte que faci vaga que que treballi. Si no hi sóc, la feina l'hauré de fer demà i absolutament res no haurà quedat pendent de fer, no es notarà ni el més mínim. Però s'estalviaran una bona quantitat del meu sou i el que gasti de llum i aigua.

...perquè molta gent entén que dia de vaga és equivalent a dia de vacances, de quedar-se a casa sense més. No només això, molta gent s'agafa el dia de festa, no va a la feina, però sense conseqüències. Es senten millor així? A la meva empresa ningú, repeteixo, ningú (0%) ha secundat la vaga, però hi érem només un terç dels treballadors.

...perquè no crec en els organismes que munten les vagues, ells són els primers interessats en muntar sarau, que així guanyen més diners.

...perquè el poble no està unit de cap de les maneres, fent vaga avui no anem tots a una, i probablement molta gent no sap ni els motius de queixa, com passa sempre. Com a poble hem de fomentar la nostra cohesió i emprendre mesures més contundents contra els qui ens tenen per poc més que esclaus al seu servei. Cal renovar la protesta per aconseguir espantar-los de nou, només així sabran que ens han de tenir en compte.

Aquests són els meus motius amb els quals es pot estar d'acord o no, però són els meus. Des d'aquí, màxim respecte per aquells que creuen en aquesta acció i han decidit exercir el seu dret amb totes les conseqüències. Ho trobo admirable, però no és la meva opció.

58 comentaris:

  1. Em sembla que no podria estar més d'acord amb tu. Tot i no estar d'acord amb el que està fent el govern, no crec que la vaga sigui cap solució a res. A qui perjudica més? A les empreses, no. Al govern, no. Una altra cosa que em molesta molt és l'actitud dels piquets.

    ResponElimina
  2. Bàsicament estic d'acord amb tu, i hi afegiré, una vaga d'un dia no serveix per a res, demà tot seguirà igual. Les vagues han de ser indefinides si es vol aconseguir alguna cosa.

    ResponElimina
  3. Doncs això... que també estic totalment d'acord amb tu.

    Bé, jo no podia fer vaga perquè estic a l'atur i... no sé com es fa vaga quan no tens feina... però com tinc claríssim que els que manen els importa un "comino" la vaga, doncs res, que demà tot igual i ja està.

    Com tu dius, si, per exemple, la meva germana hagués fet vaga, demà hauria hagut de fer la feina d'avui i de demà, perquè res hauria quedat sense fer... l'empresa no hi perd res, hi guanya, perquè s'estalviaria la part de sou (ja petit) que li paga...

    A més, que em treuen de polleguera els piquets... és la cosa més anti-llibertat que he vist a la meva vida. Que et facin la punyeta els "de dalt" ja ho tinc assumit, però que et facin la punyeta els que representa que t'estan defensant!! Va, home, va...

    I ara vaig a posar la rentadora que ja fa estona que hi penso i encara ho he de fer...

    ResponElimina
  4. Jo també respecto molt les dues opcions.

    Jo no he tingut visites avui, però no pas perquè hagi fet vaga sinó perquè la vaga l'han fet ells, simplement no han vingut, problemes de transport... o que s'han agafat festa de tot, com tu dius...

    ResponElimina
  5. Jo no n'he fet per tocar la pera als de dalt ( que em paguin el meu sou! ) i als alumnes. I un dia no fa istiu.

    ResponElimina
  6. Completament d'acord amb el que dius. I de que en deuen fer del sou de les persones que no van a treballar aquell dia?Suposo que inflar-se el seu.
    Cal buscar una nova forma de fer vaga. Aquesta ja està passada i per això ja no ens fan cas.

    ResponElimina
  7. Entenc els teus raonaments. En bona part fins i tot els comparteixo i per això em va costar decidir fer vaga. I per això em va sapiguer greu el teu comentari, xq era una decisió molt pensada.

    El que et pregunto llavors, què hem de fer? creuar-nos de braços plegats? Proposa algo a fer i jo et segueixo, perquè a mi no se m'acut res. I em mata veure cap on anem i que cada dia estem pitjor.

    Just arribo a casa. Avui gairebé em peguen i m'han gasejat. I qui em coneix sap que fujo de la violència. El que avui he viscut a pl. Catalunya ha estat increïble. Encara ha encés més la meva ràbia. Demà sortiran els contenidors cremats, els actes vandàlics, i si, no estan gens bé. Xò erem moooooolts més els qui sols ens manifestavem.

    ResponElimina
  8. I perquè els sous i salaris dels sindicalistes s'han de justificar d'alguna manera. Per exemple, muntant vagues. Jo tampoc l'he secundat, bàsicament perquè penso que no servirà de res. Ja se sap que cap treballador està d'acord amb la nova reforma laboral. Però per desgràcia i com que comptem tant poc, la nostra opinió no li interessa a ningú i no podem canviar res de res.

    ResponElimina
  9. es pot dir mes alt pero no mes clar
    totalment d'acord !

    ResponElimina
  10. Jo sí que n'he fet, estic tan cansada, tan farta del sistema, que ja sé que una mosca no fa estiu. Els cent i pico d'euros que em fotran se'ls poden posar recargolats per un lloc que comença per C i acaba en L. N'estic fins al capdamunt de tot i, per tant, he fet vaga. Per cert, al meu insti n'hem fet cinc de 56, i curiosament n'hem fet els que no solem rajar a la sala de profes a totes hores...

    ResponElimina
  11. Entenc prou bé els teus arguments i em semblen raonables. Si jo hagués estat a Barcelona no hauria anat a classe, ni a pràctiques (bé, potser als seminaris sí... ehem), i m'hauria manifestat. Bé, això en cas de poder arribar a Barcelona amb transport públic, que és el meu únic mitjà!

    Em sento una mica entre dos aigües, tinc companys de classe molt pro-vaga i altra gent propera molt anti-vaga. Suposo que aquest cop m'hauria apuntat amb els companys. ;)

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots per comentar aquesta entrada. Pensava que no es posaria bé que fes un post donant motius per no fer vaga, quan molta gent de la catos n’ha parlat a favor, però d’alguna manera m’alegra saber que no estic sol. Totes les opinions han de ser respectables i respectades, i tant els que han fet vaga com els que no tenen els seus propis motius que són iguals de vàlids. Parlem-ho, val la pena per arribar a conclusions i trobar una solució que no sembla que arribi.

    Mireia, no he volgut comentar res dels piquets perquè ja em sembla denigrant. Es pot estar d’acord amb el que he dit jo o no, però si hi ha un dret a fer vaga, també existeix el dret a anar a treballar, perquè no és cap obligació seguir-la. Qui ens pot obligar a fer una cosa en la que no creiem, i a més per la força? Per la resta, celebro no ser l’únic que pensa així. Efectivament, no crec ni que el govern ni la majoria d’empreses actuals es vegin perjudicades perquè parem un dia de treballar.

    Jpmerch, parar un dia és per complir l’expedient dels sindicalistes. M’agrada la idea de vaga indefinida, però no sé si és assumible tal i com estan les coses. Però parar i dir que aquí no treballa ningú fins que s’arreglin les coses seria millor solució. Sempre i quan parem tots, però tots.

    Assumpta, un punt en el que ningú pensa avui, i que m’han comentat mentre esmorzàvem, és que avui ens queixem per com de malament estem els que treballem, però per un dia, o un dia més, oblidem que moltíssima gent no treballa. Normal que certes coses puguin molestar a gent que està a l’atur. La reforma laboral és una merda ben grossa, però a que tu acceptaries treballar en un lloc a canvi de que et puguin fer fora de manera més fàcil i no sigui indefinit, mentre et paguin cada mes?
    Les vagues tenien un sentit quan tots els treballadors estaven tancats a les fàbriques. Parar un dia era molt greu per la producció. Però ara, molta gent fa feines més d’anar fent, si pares un dia no es nota. És més, i és un exemple que vull remarcar, tu pots faltar un dia per malaltia i que aquí no passi res, ni t’acomiaden per no fer la feina d’un dia, ni et deixen de pagar. Ara, si fas vaga un dia no només et deixen de pagar aquell dia, sinó la part proporcional de les vacances, i de les pagues extra, i no cotitzes... una vergonya. I total, perquè aquell dia a l’empresa no li suposi res.
    Sobre els piquets ja li parlava a la Mireia. Qui és qui surt perjudicat amb els piquets? Que curiós! Els de sempre. Els pobres treballadors de base. Si és que tant els de dalt com nosaltres mateixos no fem més que tirar-nos pedres a la pròpia teulada.

    Carme, és molt important el respecte davant de totes les opcions, i no s’ha d’obligar ningú a res. Un dret no és el mateix que un deure. Entenc que tu no has fet vaga, i aquesta és la teva opció. Tu eres allà, són els altres els que han decidit no anar-hi.

    Cantireta, està clar que fer un sol dia de vaga no fa tot l’efecte que seria esperable. Aviat ja ni ens en recordarem. En el teu cas, com en el meu, encara que siguin camps molt diferents, no anar-hi era millor pels que et paguen, que s’estalviaven el teu sou.

    Maria, estic segur que molts empresaris s’hauran fregat les mans si els seus treballadors han fet vaga. No només s’estalvien el sou d’un dia (i més que això), sinó que el dia següent els faran recuperar la feina endarrerida i llestos. Guanyen doble. Una vaga indefinida, però seguida per tothom sense excepció podria fer més efecte, però no crec que estiguem en disposició de fer-ne. Potser hem de buscar fórmules diferents, més expeditives.

    rits, em sap greu que el meu comentari et minés la moral una miqueta més, de vegades defenso amb massa intensitat el que crec, però això no significa que no respecti les opcions dels altres, al contrari, s’ha de ser valent per fer vaga i no per fer festa, com molts. Teniu tot el meu respecte, però ja fa temps que he deixat de creure en la utilitat d’aquests actes. Continua a baix

    ResponElimina
  13. Què fer? Potser no només parar un dia si es vol anar per aquesta línia. Vaga indefinida, però no crec que gaire gent s’atrevís a secundar-la. Podríem sortir molt escuats, precisament perquè el seguiment no seria massiu ni de bon tros. Si ho fos, tindríem les de guanyar. Però de totes maneres aposto per altres mètodes. El problema és que se suposa que és el poble mateix el que ha posat de manera democràtica el govern que tenim al seu lloc, i amb majoria absoluta. Molt confiàvem en aquesta gent, no? Bé, alguns dels problemes no són d’ara, que venen d’abans, però és que tots són iguals, poder crida poder i diners crida diners. Aposto per alçar-nos de veritat i treure’ls de la seva cadira, anar a per ells i a la garjola, dubto que cap dels diputats del parlament es mereixi no anar-hi. El poble alçat i els culpables empresonats, a veure si n’aprenen. Això inclou banquers i jutges, i tothom que s’escaigui. No és fàcil, per no dir que podria ser una massacre. Però el problema s’ha de tallar d’arrel. Com deia al post, no pots fer pressió sobre els dirigents si el que fas els entra per una orella i els surt per l’altra. Quan funcionaven les vagues i les manifestacions era perquè els feia por, els acollonia, però ja ha deixat de fer-ho. S’ha de trobar la manera de tornar a espantar-los, només així començaran a escoltar. Ei, que som nosaltres els que els hem posat allà perquè ens serveixin, i fan el que volen amb nosaltres. No va així la cosa, i els ho hem de demostrar. Canvi d’estratègia, més expeditiva, perquè el que fem ara és com si sentissin ploure.
    He deixat el teu darrer paràgraf pel final també. Quants cops n’hem parlat d’això? Tu mateixa ho deies a l’última manifestació, referent als encaputxats. Quants cops s’ha de repetir això perquè vegis que cal un canvi d’estratègia? Probablement quan surti publicat aquest comentari ja haurem pogut comprovar que ningú parla del seguiment de la vaga ni dels milers de manifestants, sinó que hi havia uns violents a la plaça Catalunya. De què serveix, doncs? És una de tantes preses de pèl.
    No t’enfadis amb mi, només et dic el que penso, i estic força fastiguejat amb el tema.

    Sr. Banyeres, bàsicament sóc de la mateixa opinió que tu. És evident que no estem d’acord amb la reforma que han aplicat, ens perjudica per totes bandes, però no la canviaran per més que ens queixem, està decidit. Aquesta mena de protestes els entren per una orella i els surten per l’altra. A més, quan fer una vaga acaba afavorint justament a la gent contra qui ens manifestem (la que s’hauran estalviat en sous), és que alguna cosa falla per aquí.

    Sargantana, pensava que rebria pals per totes bandes si feia aquest post, però m’alegra veure que almenys alguna gent pensa com jo.

    Carina, això que expliques sol passar. Els que tenen la boca més grossa són els que després no mouen ni un dit, segurament emparant-se en que no servirà per res. Tu, jo i qualsevol n’estem fins el capdamunt de la situació, però cal actuar d’alguna manera. Tu ho has fet avui i ho trobo molt respectable, naturalment. No cal que repeteixi els meus motius per no fer vaga. Tampoc sóc dels que em vaig queixant tot el sant dia. Normalment, quan em queixo d’alguna cosa, miro de posar-hi remei, els que em coneixen ho saben, i a petita escala sempre me n’acabo sortint, d’una manera o altra. Ja ho pots dir ben alt, ja. Que se’ls fotin pel cul. Però si pot ser, que no siguin els teus diners, sinó una canya esquerdada.

    Yáiza, amb tots els raonaments sobre la taula, segur que estarem d’acord amb uns i altres en diversos punts, no crec que hi hagi postures del tot enfrontades. Precisament perquè crec que el poble ha de tenir dret a dir-hi la seva quan un govern el perjudica, no estic d’acord amb aquesta manera de manifestar-se, no li trobo una utilitat avui en dia. Ara, és molt respectable tota la gent que ha decidit no treballar avui i perdre part del seu sou, i la que s’ha manifestat a la tarda. Potser pels estudiants és més fàcil passar de la seva activitat que pels treballadors, no?

    ResponElimina
  14. Responc la pregunta: "A que tu acceptaries treballar en un lloc a canvi de que et puguin fer fora de manera més fàcil i no sigui indefinit, mentre et paguin cada mes?

    SIIIIIIII SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII SIIIIIIIIIII SIIIIIIIIIIIIIIIIII SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

    :-)))

    ResponElimina
  15. Jo respecto les teves opinions però no les comparteixo. Crec que amb això de les vagues passa com amb la democràcia que gaudim, que tothom sap que és imperfecte però ningú proposa un sistema millor. I tal com estan les coses jo prefereixo fer una protestat ineficient que adquirir semblant de calma contemplativa, perquè això només ha fet que començar. I si els senyors de la CEOE ja estan demanant 'regular' el dret de vaga segurament és perquè els hi ha de ser molest.

    I amb els sindicats tres quarts del mateix, moltes de les coses que fan no les comparteixo i penso que són molt millorables i que s'han de canviar moltes coses. Ara bé, potser també hauriem de recordar que els drets laborals de que gaudim (o almenys gaudiem fins fa no res) no ens els han portat els Reis Mags i han estat aconseguits després d'anys de lluites on els sindicats han jugat un paper importantíssim.

    I per cert, si els senyors de la dretona més dretona que hi ha els ataquen tant, per alguna cosa ha de ser...

    ResponElimina
  16. Quins altres mètodes? mentre hi hagi tanta gent que no fa vaga com pots demanar vaga indefinida?
    Una cosa més, si, tenen majoria absoluta, xò en un sistema electoral completament injust. Quanta gent els va votar? quanta gent no va votar? No va votar molta gent xq no creu en els polítics.
    Com dius, el sistema és el que està malament. Els polítics TOTS estan per empresonar-los, xò no hi ha qui sàpiga com trencar, com fer un reset. El 15M és una nova manera de pensar, de buscar noves fórmules, xò avui ens han volgut fer molt de mal.
    No m'enfado. Em sap greu. És que visc massa intensament tot plegat. Intento no fer-ho, xò no puc.
    I si, ja sé que tens raó amb lo de la violència, xò aquesta reforma laboral no és violència?

    Un parell de coses en relació amb l'atur. La vaga general avui tb era pels aturats. Tb els afecta, xq 5 milions d'aturats necessiten el suport de tots. No estic d'acord amb lo que li dius a l'Assumpta. Aquesta reforma justament busca això. Que la gent accepti treballs molt poc dignes, per 600 euros. Si, ja ho sé, millor això que res, xò així només fem una societat més pobre. Connec molts llocs on fan fora una persona per a l'endemà contractar una altra que està a l'atur per la meitat del sou i a sobre tenir la subvenció per contractar aturats. No et sembla demencial? El que s'ha de fer és crear ocupació, reactivar l'economia, generar llocs de treball nous!!!! xò llocs de treball dignes. i això sembla que no ho sàpiguen fer!! Demà o dilluns sortirà a la llum la darrera del nostre govern. Si no canvien demà, tela marinera!

    ResponElimina
  17. Hola,

    doncs jo sí que he fet vaga, i a la propera nòmina tindré una bonica retallada (més).

    I ara, permet-me respondré als teus "perquès" gustosament.

    ... perquè encara que facin cas omís, és el nostre dret de manifestar-nos en contra d'allò que considerem injust, igual que quan vam fer a la guerra. És molt còmode dir que "com no em fan cas, no hi vaig". Realment còmode. I tot i ser la vaga un acte caduc, és una manifestació del poble envers una situació que no volem, és a dir perdre uns drets que els nostres pares i avis van lluitar fins a la sacietat per a tenir. Fins ara no hem trobat cap manera millor de fer-ho, i per això deixarem de demostrar la nostra inconformitat? No pas!

    ... hi estic d'acord. A la meva empresa li passa el mateix. Jo, el que no he fet avui, ho acabaré fent igualment. En el nostre àmbit, fer un dia de vaga no paralitza res. Però, i què? En el meu cas puc distribuir la feina que no he fet avui de tal manera que ho puc acabar absorbint en diferents dates. Simplement deixaré de fer aquells "Kit-Kat" per a fer el que havia d'haver fet.

    ... sí, molta gent pensa que fer vaga són vacances. Però no ens equivoquem, és no anar a treballar, com si vols anar a la platja! Ara, després a manifestar-se, com toca! A fer sentir la veu de disconformitat! I ja et puc ben dir que hem estat molts a Barcelona.
    A la meva feina sé, de bona tinta, que molta gent haurà fet "teletreball" (i noteu les "" com a sarcasme). Lamentable!

    ... d'on treus la relació entre que els sindicats guanyen més diners per muntar vagues? Els sindicats obtenen diners de l'estat per quantitat de representants de treballadors que tenen i també dels seus afiliats, però no pas per muntar una vaga.

    ... totalment d'acord. He estat en un Comitè d'Empresa, i et puc ben dir que ben pocs treballadors volen fer res per a la resta. Molts pocs s'interessen realment per la problemàtica existent, i molts pocs ens hem "emmerdat" per a explicar-la tan bé com hem pogut. Ara, després molts treballadors demanen i demanen.
    Aquesta raó que dones només fa que posar-te en el costat "passota" de la societat i simplement el que fas és deixar de fer la cohesió que tu mateix demanes. Però ja et puc ben dir que aquesta tarda, a Pl. Catalunya n'hi ha havia ben pocs de passotes. Molts hem estat allà demostrant la nostra disconformitat envers unes decisions preses de forma unilateral que ens afecten directament.

    I en el següent comentari, permet-me explicar perquè he fet vaga.

    ResponElimina
  18. Alguns motius pels quals he fet vaga, alguns dels quals són similars als que alguns dels sindicats exposaven:

    1) La quantitat de gent que hi ha a l'atur. 5M de persones, que es diu ràpid, però i aquesta gent a ha sortit a manifestar-se? 5M és prop 1/9 de la població d'Espanya i d'1/4 de la població activa. Què vol dir? o que els hi està bé cobrar 400€ de l'atur de llarga durada (cosa que dubto) o que treballen en negre (o ambdós). Enlloc d'anar apretant als treballadors, s'hauria de resoldre l'economia submergida existent.

    2) És indecent que entre tots haguem de pagar els problemes que han generat la gent que sí ha viscut (molt) per sobra de les seves possibilitats. Jo amb prou feines he fet ús del crèdit de la tarjeta. Realment és sensat que entre tots haguem de pagar els que alguns han gastat, o que s'han enriquit? No!

    3) Aquests drets que perdrem, tal com deia, els van aconseguir els nostres pares, amb molt d'esforç. Hem de deixar de tenir-los així com així? I no només parlo dels dies per any treballat, parlo dels dies de vacances, de treballar 40h, de treballar de dilluns a divendres... i anant més lluny, de tenir Seguretat Social, de tenir atur. Realment voleu haver de pagar assegurança mèdica, assegurança per desocupació? Si ho voleu pagar tot, potser que ens plantegem no pagar impostos, total l'estat ja no ens donarà res a canvi.

    4) Realment, facilitant que facin fora a la gent, creieu que es generarà més ocupació!? El que fomentarà és que hi hagi més treball precari. Els caps podran fer fora als seus treballadors quan els hi demanin l'augment de sou (o simplement els hi caiguin malament, o vinguin un dia tard), i fitxar-ne de nous. Més barats, és clar.
    4.b) Més barats... amb el salari mínim interprofessional, si seguim així. I com hem de reactivar l'economia entre tots, si tots arribem a cobrar aquest sou miserable (641.20€/mes per al 2012).
    4.c) I si no reactivem l'economia i les empreses se'n van a norris, creieu que generarem ocupació?

    5) Estic d'acord en que els treballadors funcionaris no haurien de viure ad-infinitum de l'estat. Molta gent s'hi ha sentit atreta per aquesta raó. I tot i que puc dir que he trobat funcionaris que no "foten un pal a l'aigua", sí que és cert que n'he trobat que treballen força. Perquè aquest col·lectiu ha d'estar discriminat envers la resta? La Constitució diu (resumint): "No discriminaràs".

    6) La setmana passada van llistar les institucions públiques que tancaran. Entre les quals en destacaria: 1) un Holding de Barcelona 92. 20 anys després, inaudit, com han tingut els diversos governs de seguir pagant aquesta empresa. 2) empreses que tenien més consellers que treballadors: simplement, vergonyós.
    El pitjor, segons el meu punt de vista és que el PP hagi estat el que hagi hagut de tancar-les. Encara els hi haurem de donar les gràcies!

    Jo només vull acabar amb una qüestió que m'ha creuat el cap avui:

    Hem d'esperar a estar com Grècia per a sortir al carrer!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff, no sé ni per on començar!
      Jo tampoc he fet vaga. Sempre he sigut pro-vaga, reivindicadora i lluitadora i d'esquerres. I ara que la sitaució és la que és, que tot està cada vegada pitjor i que a sobre ens governa la dreta, va i no faig vaga. Què m'està passant?
      Doncs que penso que fer un dia de vaga general que ens va anunciar que fariem el propi Rajoi és seguir-li el joc. M'he sentit pressionada pels companys vaguistes amb mails del decàleg de l'esquirol i coses semblants i la gota que va fer vessar el got va ser una companya que em justificava que ella no faria vaga perquè quan ella té problemes ningú fa vaga per a ella, així que ella no n'anava a fer per ningú. Això em va encendre per dins i vaig decidir que la que no faria vaga per a ella seria jo.
      Podria parlar dels pocasoltes dels sindicats, i no diguem ja dels piquets que demostren no saber que és ni la democràcia, ni la llibertat, ni la solidaritat, ni res. I amb aquests he de fer jo vaga? No,ja m'he cansat de fer el panoli i aquest cop he cregut que feia el millor. Tot i que em fot molt tota la pèrdua de drets i la reculada que estem patint en tot l'àmbit social, laboral, econòmic i cultural (aquest també recula cada dia més) i em fot semblar que m'és igual i que no faig res per lluitar per tot això. Però de veritat que tinc la conciència tranquil·la i que obviament respecto gairebé totes les postures de la gent.

      Elimina
  19. Jo tampoc he fet vaga. Estic totalment d'acord amb els punts que dius.

    ResponElimina
  20. XeXu, com ja deus saber de comentaris en altres blogs, comparteixo punt per punt totes les teves opinions. Evidentment, tampoc he fet vaga perquè tant uns com altres ens mouen com si fóssim les seves titelles. Els sindicats ja han complert el seu expedient i els empresaris ja s'han mostrat benèvols "permetent" la normalitat de la vaga.

    Un joc d'escacs on, malauradament, en seguim sortint perjudicats els més baixets de tots. Els peons.

    ResponElimina
  21. Tothom ha de tenir dret a fer el que cregui oportú, sinó, on és la llibertat?
    Són millors els que cremen botigues perquè havien decidit fer una cosa diferents que els que eren al carrer??... segur...

    ResponElimina
  22. Jo sí he fet vaga, i em treuen uns calerons per això , potser sí que no serveix , no ho sé, si no serveix perquè tant interes a desactivar-la ? caduc també era haver de lluitar altre cop pel lloc de treball, per la sanitat, caduc és haver de tenir por per si et poses malat i t'acomiaden , cert que la vaga és un mitja de pressió antic i potser haurem de trobar altres maneres...sóc la primera a criticar els sindicats però han hagut de passar moltes lluites i molt segles per tenir.los, no estic afiliada a cap però crec que tenen la seva missió i no treim res de desprestigiar-los, en tot cas els hem de pressionar per que actuïn a favor nostre, quan Intereconomia i altres mitjans fan campanya intensa contra els sindicats a mi em puja la mosca al nas ...sense convenis col-lectius , sense sindicats, sense pressió els treballadors restarem del tot indefensos ...dispensa el rotllo XeXu...respecto la teva opinió però estic en desacord amb tu

    ResponElimina
  23. No he fet vaga i, en canvi, he anat a la mani. Congruent que és un.
    La vaga és inútil quan des del govern s'imposa la moda de no voler escoltar, ni parlar ni consensuar. Tenen raó i punt. Es veu que creuen que amb la majoria absolutíssima poden ser absolutistes. I poden, sí.

    Els sindicats són un altre ens inútil i caducat, però no tenim res més. La reforma és un retrocés brutal, i encara sort que no se'ls ha acudit recuperar el dret de cuixa (tot arribarà). En quan als aldarulls, els provoquen amb l'actitud i els utilitzen d'excusa. Així la resta queda en no res. I anar fent.

    Uns dies de festa per setmana santa i aquí no ha passat res.

    ResponElimina
  24. La meva vaga ha estat una jornada laboral de vint hores i fora del país........i tot just ara em poso al dia del que va passar.
    De fet la meva responsabilitat va ser la que no em va deixar opció i la veritat es que ja em va estar bé. Si no aprenem a anar tots a una.......no farem res. De solucions n'hi han

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, això es posa interessant, perquè estem buscant tots solucions, més actuals, menys caduques. Diga'ns Joan, quines solucions hi ha?

      Elimina
  25. Potser el sistema de protesta s'ha de modernitzar però cal fer alguna cosa. Si seguim així acabarem com els treballadors d'altes parts del món. El que sé és que tots els treballadors que conec amb qui he parlat estan en contra de la nova legislació però aproximadament el 60% estaven d'acord amb la vaga i no sé (no ho demano per respecte) quants al final l'han fet.

    Hem de pensar que no totes les agressions són físiques. Com a catalans saben que en patim moltes, que les considerem així tot i que els agressors ho considerin el seu dret. El mateix ens passa com a treballadors (coll... doblement apalissats!!!). Tant costa tenir empatia???

    ResponElimina
  26. Seguint el fil d'en Jordi, et puc dir que la meva hauria de ser doble: de fam i contra l'explotació dels treballadors.

    ResponElimina
  27. XeXu, no és pels cocos, naturalment, és perquè arriba un moment que tot et fastigueja enormement i ho engegaries a rodar. Realment estic emprenyat, però m'agraden les teves bromes. Siguen benvingudes!

    Jo no vaig fer vaga perquè prou maldecap tenia després d'haver suspès (el dia abans) les oposicions a la meva plaça. Sort que va quedar deserta i no la perdo. Però va ser una putada perquè jo ho vaig fer bé i no els va donar la gana d'aprovar-me.

    ResponElimina
  28. Jo tampoc vaig fer vaga (encara que la majoria dels alumnes la van fer del tipus de quedar-se a casa, m'imagino). Però vaig anar a la manifestació a Tarragona perquè no estic d'acord amb la reforma laboral i volia fer sentir la meva veu. Ja sé que segurament no servirà per a res però almenys ens hem fet sentir una mica.
    No estic afiliada a cap sindicat però crec que tenen una funció necessària perquè és gràcies a la seva funció que hem anat millorant en drets col·lectius al llarg de la història. Segurament s'han de modernitzar i han de canviar moltes coses però no crec que hagin de desaparèixer.
    Per altra banda, ahir a la manifestació tot es va desenvopar tranquil·lament fins que un contenidor va començar a cremar. I llavors vint càmeres de fotos es van girar per captar la imatge mentre la immensa majoria pacífica continuava el seu recorregut. Em sembla vergonyós que les càmeres es fixin més en un trist contenidor cremant-se que en la resta baixant pacíficament per la rambla. Aquesta violència ens fa mal i desvirtua les justes reclamacions.

    ResponElimina
  29. Jo seria més aviat del "club" de l'Elfreelang: tanta vaga com es consideri convenient, perquè si els sindicats espanyols fan pena, no diguem la pena que fan els polítics de les reformes laborals que ataquen, de ple i sense vergonya, els drets dels treballadors. El mateix respecte que mostres el mostro jo pels que pensen com tú, XeXu. Per la meva manera de veure-ho, però, amb opinions com la teva qui ja ha guanyat són ells, els qui retallen drets sense vergonya.

    Ens tenen ben collats, entre polítics i mitjans afins.

    ResponElimina
  30. Doncs, per la meva manera de veure-ho, FERRAN, amb opinions com la d'en XEXU, qui guanya és la LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.

    ResponElimina
  31. quantes vegades tenim la possibilitat de trencar aparadors i cremar contenidors impunement? s'ha d'aprofitar quan es pot...

    ResponElimina
  32. Assumpta, com tu segur que pensen una pila d’aturats. Per preocupar-se per les peculiaritats d’una cosa, primer s’ha de gaudir d’aquesta cosa. I no dic que estigui d’acord amb les condicions que tenim ara, eh, només faltaria, però que podem estar contents de tenir feina, també ho hem de tenir en compte.

    Carquinyol, em sembla molt bé que aporteu arguments per defensar la postura dels que heu fet vaga, en part buscava això, altres opinions que ens permetin entendre’ns tant uns com altres. Està clar que si els que manen pretenen fer alguna cosa amb les vagues, senyal que no els deixen tan indiferents com pugui semblar, però de totes maneres no veig que siguin un mitjà eficient per seguir aconseguint coses del govern. Com els sindicats, tens tota la raó que ara els plouen pals i que cal reconèixer que durant molts anys han fet una tasca necessària perquè s’hagi arribat on hem arribat. Però tot caduca en aquesta vida, i no dic que hagi de desaparèixer ni una cosa ni l’altra, però sí renovar-se per adaptar-se a les noves situacions. Bé que els de l’altre cantó ho fan, han après a rebentar manifestacions i a treure profit de les vagues, quan fa un temps els tenien pànic. Renovem el sistema de protesta de manera que es tornin a espantar, i que busquin el diàleg. Es fa difícil dir què es podria fer, però a altres països ens han donat una entrada que no estem aprofitant.

    rits, tot és força complicat i en tot hi ha interessos. La reforma és una vergonya perquè posa a tots els treballadors a la corda fluixa. Jo estic convençut que algun dia em faran fora per quatre rals i posaran algú al meu lloc per pagar-li molt menys que a mi, i aquest ho acceptarà perquè no tindrà opció. I així anar fent. D’alguna manera pot estar bé que la gent no s’apoltroni en els seus llocs de treball, però no crec que sigui la manera d’aconseguir-ho.
    Ens cal gent que pensi noves fórmules de manifestació i de mesures de pressió, per això estan bé les mobilitzacions. Acabaran sortint fórmules noves, segur, però tot vol el seu temps, adaptar-nos a la nova situació, és com si fos un partit de tennis. En el seu moment, les vagues van suposar un bon cop per part del poble, però ara les classes altes han après a tornar-lo, i ara la pilota torna a venir cap a nosaltres. De moment ens estan clavant tots els punts i guanyen per golejada, però aprendrem a retornar els cops i llavors la feina tornarà a ser seva. Sincerament, jo no en sé prou i les propostes que pugui fer seran del tot inviables, però miraré d’estar més atent a les noves propostes que aportin aquests moviments populars, perquè ens fa molta falta.

    Mr. RedCrash, amb tu em permetré una llicència que espero que no et sàpiga greu, què et sembla si parlem de tot això tot prenent una cervesa aquest cap de setmana? La veritat és que m’he quedat esmaperdut davant dels teus comentaris i em veig incapaç de contestar-los, però t’agraeixo moltíssim que els hagis fet perquè m’has fet aprendre moltes coses. Tu en saps molt més que jo de tots aquests temes i escoltar-te segur que em servirà, fins i tot em podràs convèncer d’algunes coses. Però ja que tinc la sort de poder-te veure, permet-me estalviar una parrafada que probablement no aporti res als teus magnífics comentaris.

    Laura T, la teva postura és molt comprensible, en part a mi em passa també que se’m treuen les ganes de res quan sento la gent que m’envolta. Avui alguns companys explicaven com estava la platja ahir. Ens poden dir que passant de tot nosaltres som com ells, però veure aquestes actituds, o les de la teva companya, ja ens ensenya que la vaga no arribarà enlloc, no anem tots a una segur. No sentir-se identificat amb una porció important dels vaguistes és una altra cosa, jo m’indigno amb el comportament dels piquets que no tenen ni raó de ser ni dret a comportar-se com ho fan, en alguns casos amb accions totalment delictives, amenaçadores i criminals. Està clar que si aquests són els abanderats de la vaga, no ens hi sentim identificats en absolut. Continua a baix

    ResponElimina
  33. Jo també tinc la consciència tranquil•la ja que vaig fer el que vaig creure més adient. Probablement no faig prou per posicionar-me en contra de les pèrdues de llibertats i de drets, però no crec que res del que es fa tingui cap efecte. No tinc la manera per afrontar la situació, però al meu entendre, la que s’utilitza no és la correcta.

    Anna, en som uns quants, però per aquí hi ha algunes veus força assenyades que difereixen molt de les nostres idees.

    Porquet, sí que he llegit opinions teves i ja vaig veure que coincidíem. És cert que som simples titelles, o com molt bé dius: peons. Em sento utilitzat i manipulat, com si sortir al carrer fos una solució que agrada a tothom. Els de dalt perquè no fan ni cas, i mentre fem això no fem altres coses. A nosaltres perquè pensem que estem fent alguna cosa útil. Als sindicats perquè demostren el seu poder (que ja no tenen) de mobilitzar la gent. I a la policia perquè té excusa per atonyinar a uns quants ciutadans i cremar una mica de la testosterona que els sobri. Ideal, oi?

    Joma, la llibertat hi ha de ser, però sobretot el respecte. Si tu tries una opció, se t’ha de respectar. Si estàs treballant, ningú no t’ha de dir res, i encara menys cremar-te la parada, és força denigrant.

    Elfreelang, només faltaria que no poguessis expressar la teva opinió! Que diferim està bé, això ens dóna oportunitat de parlar-ne. Segur que hi ha hagut voluntat de desactivar-la, però això pot ser també una estratègia per fer veure que els importa alguna cosa del que fem, per demostrar que els segueix impressionant que fem vaga, quan no és així. Ja ho sé, molt rebuscat, però és que els que manen coneixen el poble i se les saben totes. Jo potser sóc una mica paranoic i crec en teories de la conspiració, però el que et dic no em sembla tan descabellat.
    Quant als sindicats, penso que no es pot menystenir la feina que han fet històricament, que gràcies a ells i a la lluita obrera s’han aconseguit els drets que ara volem defensar. Però també s’haurien d’adaptar als nous temps i a les noves realitats, penso que quan una acció caduca has de saber trobar altres formes de fer pressió que siguin efectives, com ho van ser en el seu temps les anteriors.

    Joan, no em sembla pas incongruent, segur que molts van fer com tu. Fer vaga pot ser inútil, però alçar la veu mai ho hauria de ser, tot i que aquests absolutistes que dius escoltaran tant una cosa com l’altra, ja ho saps. Pel que fa als sindicats, trobo que caducats sí que són, però inútils no. El que haurien de fer és renovar-se, que ja no estem en època de camises de franel•la i texans, i encara menys de barbes llargues. Cal un avenç en la lluita dels drets dels treballadors, ja que si els de dalt troben la manera de perjudicar-nos, en part tornant a les velles estratègies, nosaltres haurem d’aprendre també a defensar-nos en la nova situació. També han après a rebentar-nos les manifestacions, per tant hem de buscar altres mètodes nosaltres també.

    Sr. Gasull, penso que quan dius que hi ha solucions et refereixes a solucions als problemes que hi ha actualment, com el que proposes al teu blog sobre l’enllumenat. Pel que entenc, no estaves d’acord amb la vaga, i ni que hi haguessis estat l’hauries pogut seguir. Les vagues potser no porten enlloc, però pensar en solucions reals als problemes sí, t’animo a que ho segueixis fent.

    Jordi, no advoco precisament per quedar-nos de braços creuats i deixar que facin de nosaltres el que vulguin. Quan una cosa funciona, no es canvia. Però quan no funciona cal fer un pensament, no? Doncs això dic. Pensem, som molts, imaginem noves maneres de pressionar, mirem de dur-les a terme. Si no fem res, ens passarà el que dius, però fer el que fem ara és com no fer res, a ulls dels de dalt, ja han après a esquivar aquest brau. Continua a baix

    ResponElimina
  34. Encara ens sorprèn que posant un partit d’ultradreta al poder passin aquestes coses? D’acord que la reforma en sí no és cosa seva, però els va com anell al dit, el que no és normal és que la pensessin els altres! Però que governi aquest partit és el pitjor que podia passar al conjunt de treballadors, i per nosaltres els catalans, ja no et dic.

    Jordi Dorca, caldria veure si les vagues de fam són efectives avui en dia, o els dirigents pensen que, total, és només una vida humana. Conec, en part gràcies a tu, la història dels jubilats mallorquins, però està provocant respostes favorables, o només els deixen fer?

    Deric, m’has enganxat en fora de joc amb el teu comentari, he hagut de pensar què m’estaves dient. Cocos? Bromes? Al principi pensava que deies que els meus arguments per no fer vaga eren una broma! Després he caigut en el teu post! Em sap greu això de les opos, ostres. No sé com funciona això de les puntuacions, però si no perds la plaça es pot dir que no és tan mala notícia, no?

    Myself, la teva opció és la mateixa que la d’en Joan, que ell deia que no era congruent, però a mi sí que m’ho sembla. Fer vaga et pot semblar més o menys útil, però alçar la veu sempre som a temps de fer-ho. Potser no tindrà tampoc els efectes esperats però dius la teva, el poble diu la seva, i això és important. Segueixo dient que en faran cas omís, però és important. Coincideixo amb tu respecte la visió dels sindicats. Històricament han fet molta feina i l’han de seguir fent, però cal una reforma i sobretot una renovació. Els temps canvien, i nosaltres i les nostres protestes ho hem de fer també.
    El teu darrer punt és el que dol a tots els manifestants que anaven a alçar la seva veu de manera contundent però pacífica. No estem massa segurs d’on surten aquests violents, i jo em decanto que és gent subvencionada pels mateixos governants, o gent amb molt afany de protagonisme. Naturalment que desvirtuen la manifestació, però no serien res si no fos perquè els mitjans sempre busquen la carronya, i si no hi ha aldarull la notícia no val res. Que els mitjans siguin així és, en part, perquè la població també ho demana, nosaltres hem propiciat aquesta mena de tele-escombraries en forma de notícies.

    Ferran, jo espero que no, que no considerar com a opcions viables les vagues no vol dir donar-los la victòria directament. Penso que cal una renovació del pensament. Quina renovació pot aportar el govern espanyol si el formen els personatges més carques que existeixen, els que són de la dreta més recalcitrant i franquista? Ells no faran res per nosaltres, ni s’immutaran davant de vagues ni per més manifestacions que fem. Posem-los en evidència, doncs, fem-los agafar por de nou, ja que aquestes solucions, tan eficients temps enrere, ja no fan efecte. Parlar-ne és fer una crida a trobar solucions alternatives. A nivell econòmic he llegit moltes opcions, aquí als blogs mateix, sense anar més lluny, que permetrien solucionar les coses sense tant desgavell. I a nivell de drets socials i llibertats també caldria posar-hi imaginació per inventar una reivindicació que aconsegueixi aixecar-los de la seva cadira.

    Assumpta, l’opinió d’en Ferran és igual de respectable com la nostra, i té el seu dret de dir el que diu, que segur que molts altres pensen. Jo ho veig diferent, però espero que no jugar al seu joc, encara que sigui l’últim que ens queda, no sigui donar-los la victòria, i que sabem fer accions més efectives. Tots ens expressem lliurement, i jo ho demano en aquest blog, però sempre amb respecte, això sí. (Et contesto per separat per temes de quadrar la llargada dels comentaris!)

    Pons, impunement? Millor que no t’enxampin, perquè un altre dia t’ho farien pagar, però si és en un dia de vaga, el mínim que et pot passar és pena de mort.

    ResponElimina
  35. I tant que la seva opinió és respectable (la d'estar a favor de la vaga, vull dir) però em sembla que dir que LA TEVA OPINIÓ FA GUANYAR ALS QUI RETALLEN DRETS SENSE VERGONYA, no és just.

    Jo ja ho dic, eh? A mi que em donin un sou ben retalladet, però que me'n donin un. Gràcies.

    ResponElimina
  36. Doncs jo sí que vaig fer vaga i ben convençuda. Sento que no puc no fer-ne. I més ara que tinc una filla.

    Penso que som com un fill que s'està patejant l'herència dels pares, que tant van haver de treballar per deixar-la.

    Crec que cal trobar una manera millor de que la nostra protesta transcendeixi, però mentre anem pensant, també podem actuar. Una cosa no treu l'altra.

    ResponElimina
  37. Uix, arribo tard! Doncs jo sí que vaig fer vaga, i vaig anar a la manifestació que es va fer al meu poble. Que jo faci vaga potser pot ser insignificant, com a estudiant no produeixo res, ni tampoc em putejaré a mi mateixa perquè hagi de fer el doble de feina l'endemà (potser hauré de buscar apunts, res més). Però la veritat és que estic bastant cansada de les vagues d'estudiants, i aquesta em semblava prou rellevant i organitzada com per secundar-la i participar-hi, fer sentir la meva veu i la meva disconformitat d'una realitat que també m'afecta.

    Per què estic cansada de les vagues d'estudiants? Perquè tinc la refotuda sensació que s'estan convertint en una mena de 'divertimento', sobretot a la UAB on dintre de poc fer vaga serà considerat esport nacional. Perquè anant a la seva bola acaben traient importància a una vaga com la del 29M, fan que la sensació que regni entre molts estudiants sigui el "d'una vaga més". Perquè alguns dels que fan pressió i s'omplen la boca parlant de les pujades de preus són a la universitat des de temps immemorials, amb els papàs segurament pagant segones i terceres matrícules. Perquè volen lluitar contra tot i tothom, afavorint la fragmentació del que hauria de ser un teixit humà, cohesionat.

    ResponElimina
  38. Hola, FERRAN, per què "sense comentaris"? Jo creia que justament les coses es comenten i es parlen.

    Darrerament tinc la sensació que a la catosfera està de moda una mena de "pensament únic" on si no insultes tots els polítics, acuses els mossos de fer totes les coses mal fetes i si no t'agraden els resultats d'unes eleccions perds el respecte als votants, només es veu el que es vol veure i el que no interessa es calla... doncs, si no entres en aquest joc ets un bitxo raro. I jo, efectivament, sóc un bitxo raro.

    Aquí a Reus es va impedir als pagesos arribar al Mercat Central i als comerciants no els van deixar obrir les parades... Quina llibertat!! això també ho va manar en Felip Puig? També a Reus, grups de piquets van impedir el funcionament dels serveis mínims dels autobusos... segur que també seguien instruccions d'en Felip Puig.

    I això dels autobusos a mi m'és igual perquè no els agafo mai... Saps qui agafa els autobusos més a Reus? Doncs la gent gran... Els meus sogres per exemple, que caminen molt poc a poc i si no fos per això a ben pocs llocs podrien anar.

    Es van fer pintades a vidres de botigues que havien obert... Segur que algú que seguia ordres d'en Felip Puig, clar.

    I l'Starbucks de Barcelona el va deixar reduït a cendres en Felip Puig en persona.

    La llibertat és el dret de fer el que tu decideixis i si algú decideix no fer vaga el seu dret és tan bo com el que decideix fer-ne.

    I ara semblarà que jo tinc especial interès en defensar en Felip Puig (dirigides al qual he llegit a la catosfera desigs de mort lenta i dolorosa, per cert... idea molt pacífica, sí, molt exemplar), cosa que no és certa, però m'és igual.

    ResponElimina
  39. Estic cansada i fastiguejada. L'economia fa molt de temps que va malament, molt. L'atur no s'ha incrementat de cop el darrer any sinó que va in crescendo des de fa temps. La sort dels autònoms a tothom els ha importat un rave des de sempre. La gent és absolutament insolidària. La situació és DOLENTA.

    El govern anterior, estirant més el braç que la màniga, amb una irresponsabilitat vergonyosa, ens deixa a tots endeutats i quan arriba un altre govern que creu (per alguna raó deu ser, perquè "per fer-se els simpàtics" segur, segur, que no és) que s'han de retallar despeses llavors... tothom "a l'atac!!"

    Em sap greu, perquè sé que se m'interpretarà molt malament, però m'és igual... ja passo. Però aquí, fins que no s'ha tocat el sou dels funcionaris no ha passat res. La majoria de la gent que es manifesta és gent que té feina, i molts feina segura... Ostres tu!! Jo no en tinc, punyeta!!

    Doncs bé, per què no tinc dret jo a pensar, a desitjar, a somiar que, potser, potser, qui sap, amb una política d'ajustos l'economia pugui millorar i hi hagi més feina per tothom? Tan greu és això?

    La gent és molt egoista i parlen d'anar enrere en els drets i tal... i no pensen en els que veritablement ho passen malament. La gent pensa en la seva butxaca.

    Tu saps quants usuaris té Càritas de la meva Parròquia? Tota aquesta gent faria com jo, serien feliços amb un treball, ni que fos amb un sou petit, ostres!

    ResponElimina
  40. Txari, veus, aquest és un bon punt. Tens raó, que calgui trobar una manera millor de manifestar-se i lluitar pel que és nostre no vol dir que ens haguem de quedar quiets fins que la trobem. Aquí he d'estar d'acord amb tu i penso que és un error no haver participat en cap dels actes, aquí he perdut un punt. Ara que, no som nosaltres els que ens estem carregant el que els nostres avis i pares van aconseguir, només és que ens hem adormit una mica perquè ja ho teníem tot fet.

    Laia, és molt lloable la teva acció, però és cert que és molt més fàcil fer vaga quan ets estudiant, per això la gent de l'Autònoma es pensen que són els salvadors del món quan un dia paren les classes. A mi també em puja la mosca al nas veient certes coses, deu ser que és ser guai posar-se tan reivindicatiu. No dubto que tu ho vas fer de manera molt conscient, en no massa temps t'hauràs d'enfrontar al mercat laboral i el futur que t'espera és negre amb les darreres reformes. Els més joves, els que esteu per entrar en aquest món sou els que més enèrgicament heu de protestar. Cal tenir-vos en compte perquè sou el futur. Els que més en saben han insistit que aquesta marxa i aquesta vaga és també pels aturats, però jo tenia la impressió que les protestes eren pels que ja tenien feina, per no ser putejats. Hem de pensar en tots, i jo no m'oblidaria dels estudiants. El que a mi em toca la pera és que molta gent es pren les vagues aquestes com una festa intersetmanal, justament com quan érem estudiants. Jo recordo haver pensat això quan estudiava, mira que bé, un dia de festa. Però després et fas gran i no pots estar pensant així. Una vaga ha de ser una cosa seriosa, i tenint en compte el seguiment que va tenir, ja es veu que és una solució que no deixa content a ningú. Ara bé, els que vau decidir fer-ne teniu tot el meu respecte, demostreu que no us deixa indiferent la situació.

    ResponElimina
  41. Ferran i Assumpta, que hi hagi pau. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui, i jo no m'he ofès pas pel comentari d'en Ferran ni estic d'acord amb tot el que diu l'Assumpta. Fer vaga era un dret, no una obligació. Aquells que van decidir fer-ne, van fer molt bé. No fer vaga, exactament el mateix, ningú et podia obligar a no treballar, i estarem d'acord amb que en alguns casos no va ser així, per tant s'estava vulnerant el dret d'aquells que triaven voluntàriament no fer vaga.

    Pel que fa a governs, des del meu punt de vista, tant és un com l'altre perquè cap d'ells mira per nosaltres. El socialista, que ho hauria de fer, ens va posar on som ara. El convergent, que mira només per la gent amb diners, no ens en traurà. Jo no em caso amb ningú, cap de les dues opcions no és la meva, sé que mentre manin res no anirà bé, encara que cap de les altres opcions que hi ha ens assegura res de bo tampoc. Dintre d'això, hi ha elements i elements dins de cada partit. Jo mateix he desitjat i desitjo una mort lenta i dolorosa a Felip Puig perquè penso que és un home fora dels seus cabals i que es pensa que viu en una guerra, dir que és un paranoic és dir poc, i el considero un malalt. Això no és anar contra el partit, a priori que governi convergència no és el pitjor que li pot passar a Catalunya als meus ulls, però aquest home el voldria fora de tota responsabilitat.

    La situació és dolenta i cap política de retallades no ho arreglarà. No ho arreglarà perquè no es retalla el que toca. Els sous dels funcionaris potser estaven engreixats, però si els has posat així, t'aguantes. No deixis que hi hagi més promocions i punt. Però com es pot retallar en primera opció en sanitat i ensenyament? Això és una vergonya. No tindrem atenció mèdica de qualitat? El meu pare l'havien d'operar i el dia en qüestió li van dir que no podia ser, que cap a casa que ja l'avisarien. D'això fa un mes. I no donarem una bona formació als futurs treballadors catalans? No fotem, l'ensenyament en un país civilitzat hauria de ser prioritari. Ara, per què segueix havent-hi llums de nadal a la ciutat. Perquè es segueixen pagant quantitats astronòmiques per serveis a proveïdors quan en realitat costen molt menys? Per què es planteja posar una càmera a cada casc dels mossos d'esquadra? Retalla per aquestes bandes i no pels drets bàsics dels ciutadans.

    D'acord que el problema de l'atur és molt greu, però les accions empreses no van en el sentit d'ajudar la gent, sinó de no quedar-se sense diners al govern. No ho fan bé, ens hi posem com ens hi posem, però no ho farà bé ningú, això ho podem tenir clar. Per això advoco per altres solucions, si bé les vagues estan passades de moda, em temo que els sistema de govern també, està massa podrit, si no el canviem i seguim fent servir la vella guàrdia, la situació dels ciutadans no millorarà mai, ningú es preocupa de nosaltres, som simples números en les llistes de contribuents, total perquè després no ens torni res del molt que paguem.

    ResponElimina
  42. Per descomptat, que hi hagi pau. Precisament per això deixo la meva opinió, perquè crec que la gent s'entén parlant, per intentar explicar com em sento, i per dir que tots aquests radicalismes de morts lentes i doloroses a mi em superen, la veritat.

    Jo no tinc ni la menor idea de com es pot solucionar això perquè no sóc economista. Curiosament, crec que no conec cap blogaire economista, però la majoria saben el que va bé i el que no va bé... i ho saben mentre preparen les properes vacances, mentre compren entrades pel proper concert, cinema o teatre, mentre van a sopar fora i mentre decideixen si comprar-se una tablet o un nou model de mòbil.

    Ho sento, però jo vull creure que les mesures es prenen per anar a millor, ho vull creure de cor. A mi no hi ha cap polític que m'agradi al cent per cent (ni al vuitanta, ni al setanta, ni...) però crec que, sabent com n'arriben a ser d'impopulars algunes mesures, seria esser bastant imbècil aplicar retallades si no fossin necessàries per reactivar la economia. I pensar que potser sí, que potser funcioni, és quelcom que em dóna una mica d'ànim.

    En fi, no sé perquè em fico en aquests fregats, de veritat que no ho sé. Dec tenir una vena masoca.

    ResponElimina
  43. Jo també et dono la raó. És cert que ens hem adormit una mica, no que ens ho estiguem patejant com qui juga a les tragaperras.

    ResponElimina
  44. A veure, respiro fons i hi torno:

    no sóc partidista, els partits polítics, TOTS, em semblen una secta i els polítics els seus gurús. Aquest, Assumpta, és el primer motiu pel qual ens està costant entendre'ns en aquests temes. Fas exactament igual que mon pare, tambe convergent: a qui matxaqueu és a tripartit, a qui d'alguna manera justifiqueu és al govern actual. No, Assumpta, no seré jo qui defensi els lladres del tripartit ni tampoc els lladres que governen ara. I creu-me (i suposo que per això m'encenc, aquests temes em superen): he treballat a la Generalitat, he vist com els polítics, TOTS, ens estan prenent el pèl de mala manera. Ho vaig veure amb "els meus" (ERC, que ja no són els meus) i ho he vist amb CiU, que han posat a Berlín una delegada, de cognom Ortega com la vicepresidenta (vaja, vaja), de 31 anys, sense pràcticament CAP experiència laboral i que no parla NI UNA PARAULA d'alemany.

    Entens el meu cabreig? Això que explico és només un exemple, però com aquest (del tripartit i de CiU) te'n podria donar a patades!

    El que em supera, quan llegeixo comentaris com els teus i com els de tants altres (no, en aquest sentit no ets original, no estàs sola)... el que em supera, dic, és que d'alguna manera esteu donant alè a la gentussa que ens governa i a la que ens ha governat, la gentussa a qui tú, en XeXu, jo i la resta importem UN RAVE. I no entenc com és que a Catalunya hi ha tanta gent segrestada emocionalment pels polítics i pels mitjans. A Alemanya, per sort per mi, la gent és molt, molt més crítica amb el poder, i així els tenen ni que sigui una miqueeeta més control.lats.

    Pel que fa a la vaga, Assumpta, per favor:

    1. estic en contra que s'obligui ningú a abaixar persianes, esclar que hi estic en contra!

    2. estic en contra que es cremin contenidors, o autobusos o qualsevol cosa. Esclar que hi estic en contra! Estic en contra de la violència, per l'amor de Déu, que sembla que perquè tinc l'opinió que tinc... la justifiqui!

    Dit això, que siguin els desgraciats dels polítics i els seus mitjans (que els tenen a tots agafats pels dallonsis, Assumpta, que TOTS reben diners públics i si alcen la veu, se'ls tanca l'aixeta!) els qui mirin de rebentar les més que legítimes demandes de transparència i bona gestió dels ciutadans... mira, en un país patètic com el nostre és "comprensible". El que no puc entendre de cap manera és que hi hagi tants ciutadans disposats a seguir el joc al mateix poder que ens està donant pel sac A TOTS, per activa i per passiva. No, Assumpta, no ho puc entendre. Ho entendria si cobressiu algun tipus de "paga extra" per defensar-los, però... de debò no ho veieu, que ens estan estafant a tots, i que precisament el vostre suport, les vostres justificacions els donen ales per seguir delinquint impunement?

    Sisplau, obriu els ulls, aparteu-vos del sectarisme dels partits polítics i comenceu, comencem, tots, a actuar d'una vegada per evitar que continuïn saquejant-nos, uns i altres!

    ResponElimina
  45. Bon dia! :-)

    FERRAN, et crec totalment en el que dius... jo tampoc penso que els polítics siguin "angelets" en absolut... Ara bé, hi ha un problema i és que la gent ha d'anar a comprar avui i els rebuts de la llum i l'aigua arriben cada mes i per fer la revolució potser ja ens haurem mort de gana. I et dic això amb molt de respecte, de veritat... Però per carregar-se totes les estructures i construir un ordre social i polític nou, fa falta temps... i jo m'auto-animo pensant que si les mesures aquestes funcionen, potser d'aquí un any les coses comencin a millorar...

    Perquè quan tu dius que comencem a actuar d'una vegada, què vols dir exactament? Jo no sé quina actuació he de fer perquè el mes que ve les coses em vagin millor que aquest, t'ho dic de veritat. Què faig? Atracar La Caixa? (ep, que ganes no me'n falten, eh?... a veure si Blogger em censurarà el comentari ara)... Doncs mira, somio... i el meu somni passa per creure que les coses encara es poden arreglar. No em vull barallar amb tu :-)

    ResponElimina
  46. Dona, jo tampoc no em vull barallar, ni amb tu ni amb cap persona (polítics a banda, però aquests no són persones). Que què hem de fer per encetar la revolució? plantejat així fa de molt mal dir, no va ser de sobte que els francesos van treure les guillotines al carrer; a còpia de sentir-se estafat pels "de dalt", d'anys i anys de veure's cada cop més empobrits i als altres cada cop més amples, se'ls van inflar els dallonsis fins que van dir prou. Ara som al segle XXI, no apareixeran guillotines a la Pl. Catalunya, però una forma de guillotinar una micona el poder absolutista dels desgraciats que viuen dels nostres impostos és assenyalar-los, TOTS, sense fisures. I no caure en els paranys que ells mateixos posen per distreure'ns; en aquest sentit, avui he vist el TN i, tornem-hi, altre cop a parlar dels incidents. Igual que ahir, igual que abans d'ahir. Esclar, incidents que no per greus no deixen de ser obra de una ínfima minoria; la majoria dels que van sortir al carrer, dijous com altres vegades, sortien per dir prou, prou de prendre'ns el pèl!

    El dia que al carrer sortim tots, TOTS!, aquell dia la revolució haurà fet una important passa endavant. Sense deixar-nos confrondre, Assumpta, que jo no surto perquè m'ho digui un sindicat o la patronal o la mare que els va matricular a tots: jo surto perquè sàpiguen que no tenen via lliure per seguir-nos prenent el pèl com ho estan fent. Que mentre ells col.loquen família i amics, a la resta no ens deixaran ni les engrunes. I a sobre... viuen dels nostres impostos!

    Si és que és demencial :S

    ResponElimina
  47. Mmmm, no cal que digui que estic al 100% d'acord amb en Ferran, oi? Simplement, ja m'he cansat de discutir.

    Però mira, mentre no contesto els comentaris de casa meva, dic que crec que cal sortir al carrer xq venen maldades i aviat ja no ens quedarà res de res. I l'starbucks serà una ximpleria. Violència només porta violència. Avui sortia que el 50% dels joves està a l'atur. Això no és violència? Els pressupostos de l'estat no son violència? l'amnistia fiscal no és violència? Que em baixin el 3,3% el sou mentre el nou director general s'està fent el despatx nou, no és violència?

    S'estan carregant la classe mitja i això només ens porta cap al desastre. En fi. Potser quan s'obrin els ulls serà massa tard.

    I si es vol continuar veient com una qüestió de partits polítics és que no s'enten res. TOTS son iguals. Tot el sistema està corromput.

    Però bé, demà juga el Barça-Milan i això serà el més important. I ho dic jo, que sóc culer de cap a peus. Però em fastigueja tot plegat.

    ResponElimina
  48. Hola RITS :-)

    Si, ja sé que penses com en FERRAN... i, com li dic a ell, jo no puc esperar a una revolució... i no és que m'ho prengui poc seriosament... al contrari!!, ho dic amb tot el respecte que em mereixen les vostres paraules i forma de pensar que sé que són totalment sinceres i de bona voluntat.

    Jo podria esperar si tingués vint anys però en tinc cinquanta, no tinc feina, el meu marit en té quaranta-nou i és autònom i les coses no van gens bé... i jo necessito una solució ràpidament.

    Quan he d'esperar? Suposo que les revolucions es fan per acabar amb un sistema i muntar-ne un de nou... d'acord... però això imagino que necessita anys... i mentrestant? Què faig jo mentrestant? :-(

    Bé... el Barça-Milan no té res a veure amb tot això... senzillament, si guanya el Barça em donarà una alegria, que ja em convenen, de veritat.

    ResponElimina
  49. Una bona notícia per començar el dia!! :-))

    L'atur cau el març a Catalunya per primera vegada en vuit mesos!!

    Han trobat feina a Catalunya 3.701 persones!! :-))

    ResponElimina
  50. Doncs si, una gran notícia.
    Alegrem-nos. Ja està tot solucionat. Estava equivocadíssima. hauran trobat feina estable, amb horaris i sous decents. Però és clar, és un contracte!

    rita

    (no em deixa contestar en el perfil)

    ResponElimina
  51. No, no, Rits, xiqueta, clar que no està tot solucionat... però és una bona notícia, i és clar que ho és, jo m'he alegrat molt quan ho he vist! He imaginat que 3.701 persones segur que estan millor que fa un mes, i això és una bona notícia :-)

    ResponElimina
  52. Ferran, Assumpta i rits, he anat seguint el debat que heu generat en aquest post amb molt interès, m'ha agradat molt l'intercanvi d'arguments que m'ha fet veure que teniu opinions sòlides. Al final les postures s'acosten, això sol passar, però les diferents situacions personals també hi fan molt a l'hora de veure les coses. Jo no m'hi he volgut ficar més, us he deixat dir, que ja havia parlat prou. Us agraeixo molt l'esforç d'escriure tant i tant per defensar les vostres idees, un plaer que ho feu aquí a casa, però sobretot amb respecte, com heu demostrat. Segur que tindrem oportunitats de seguir parlant de tot això, sortirà en molts posts la situació actual, aquí i per tota la catos, i entre tots anirem pensant com fer aquesta revolució de la que parlem, de la manera que ens afavoreixi a tots els ciutadans. No perdem l'esperança. Gràcies altre cop.

    ResponElimina
  53. L'esperança mai s'ha de perdre. Em sabia greu si les meves paraules havien estat ofensives. Aquest tema em perd i per escrit és difícil explicar-se.

    ResponElimina
  54. Veus? amb això sí que segur que estem tots d'acord, en no perdre l'esperança :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.