diumenge, 4 de març de 2012

I ens creiem millors

No miro mai la tele més enllà dels programes d'humor de TV3 (per Internet), i els partits del Barça que miro fora de casa, però és inevitable que senti parlar d'alguns programes a la gent que m'envolta. D'aquesta manera estic una mica informat del que es cou en aquest mitjà, i el que es cou no m'agrada gens, ni em convida en absolut a augmentar la meva dosi.

Tinc uns companys aparentment fascinats per un programa que consisteix en trobar una noia perquè es casi amb el teu fill, una mena de reality show. Pel que expliquen, el perfil de gent que surt en aquest programa és el màxim de denigrant que es pugui imaginar, sento cada baixesa que se'm posen els pèls de punta. No em molestaré en buscar el nom exacte del programa ni on el fan. Masclisme, xenofòbia, classisme, vulgaritat, caspa... i els meus companys riuen. Els meus companys que no són uns analfabets, ni són de l'España profunda, ni una colla de curts de gambals. Bé, això no ho podria assegurar. Ja no dic que no ho mirin, però fer-ne gala?

El que més perplex em va deixar és quan el que em sembla més intel·ligent de tots ells, amb més graduació i a més bon nano, em va deixar anar un 'és un gran programa'. Se'n poden dir moltes coses, però això segur que no. Ja sé que sobre gustos no hi ha res escrit, però com podem criticar o riure'ns de certes coses si donem aquest exemple? Per què ens pensem que som diferents o millors que altra gent? Ni estudis, ni maduresa, ni poder adquisitiu... em fan sentir vergonya aliena; ells són els meus iguals.

42 comentaris:

  1. Dona'ls-hi un ultimàtum, i si no ho deixen els deixes tu!
    Si finalment no cola, aquesta amenaça, no cal que els deixis... ho intentes amb indirectes! :)

    ResponElimina
  2. sempre et sorprèn la gent mirant programes que et pensaves que no mirarien, i sempre et sorprenen cap a negatiu...

    ResponElimina
  3. Entenc de què parles. Jo miro TV3 amb exclusivitat quasi total: alguna sèrie, alguns documentals, i alguns programes d'humor. La resta del món televisiu és un misteri per a mi. Fa cosa d'un any vaig anar amb 4 amics de vacances a Canàries. Teníem un mini apartament que a la saleta tenia televisió, i un dels companys va insistir perquè entre tots paguéssim el que calia per poder-la veure, cosa que ja d'entrada jo trobava completament innecessària. Però bé, quan estavem per allí enceníem la caixa tonta perquè fer una mica de soroll. I fent zapping vam anar a petar amb un programa que tots ells coneixien perfectament menys jo. Es deia alguna cosa així com "tienes un minuto", i es tractava de nois que apareixent per una cinta corredora (rotllo supermercat) tenien un minut per conquistar una noia i que ella volgués una cita amb ells. Numerets patètics els que vaig veure. I jo era la rara per no conèixer el programa, és clar!
    Em passa amb molts amics. Gent culta i amb estudis, també, que s'entreten mirant coses que fan molta llàstima (i que mira molta gent, així va el país, clar...). El cas és que l'argument que m'han donat... és que tu pots ser molt fi i que t'agradi menjar llenguado al forn amb verduretes triades, però que un dia també et pot venir de gust una hamburguesa guarra de certa cadena de menjar ràpid. És a dir, que part del teu temps el pots "malgastar" amb coses que ja saps que no valen res, però que se les miren per riures dels que surten als programes. No sé com prendre-m'ho. Tinc la sensació que no és el mateix... I no entenc quina gràcia troben en mirar-s'ho.
    (Quins rotllos que clavo, eh!! Això és la venjança pel teu comentari d'ahir! =P)

    ResponElimina
  4. Jo quan enssopego amb algun programa d'aquests...perdo els nervis si no trobo aviat el comandament a distància

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per perdre el temps mirant ximplaries m'estimo més escoltar la ràdio almenys no m'adormo. Però ja saps Xexu tothom mira la 2 i documentals i canal 33...no era així?

      Elimina
  5. Sembla que de programes d'aquest estil darrerament n'hi ha molts, ves a saber si el motiu és fer oblidar a la gent tot el que ens està passant i que ens afecta en el dia a dia. Ara bé, una cosa tinc clara... no em considero millor ni pitjor que ells i entenc que tinguin els mateixos drets i deures que jo, però iguals no a mi no són, ni de conya.

    ResponElimina
  6. Mira, potser amb les lectures no coincidim massa, però en tot el que dius, del programa -que no sé quin és- o de la tele no puc estar-hi més d'acord. "No veig tele", és cert, però he de confessar que aquesta frase no la dic massa obertament perquè quan ho he dit algun cop, se'm fa una mena de silenci i no vull passar per rara o alguna cosa així. Molt bon apunt!!!

    ResponElimina
  7. Mira que bé, estic súper orgullosa de mi mateixa en aquest tema :-))

    1r. No tinc ni idea de quin programa parles. O sigui que, no és que no l'hagi vist mai, és que tampoc me n'han parlat mai. Ni sabia que existia.

    2n. Sempre presumeixo que MAI he vist un capítol sencer de Gran Hermano. De fet, anava a posar que "mai he vist Gran Hermano", però seria mentida perquè alguna vegada, fent zapping m'ha sortit i n'he vist una mica, però m'ha semblat tan imbècil que he canviat. Un dia, fa molts anys, n'hi havia uns que parlaven asseguts a un lloc on hi havia cabres i el terra era ple de boletes de caca de cabra. Curiós.

    3è.- Vaig mirar Operación Triunfo al principi. Quan va passar a Telecinco i enlloc de cantar estaven més pendents de baralles i de fer safareig vaig deixar de seguir el programa.

    4t. No suporto -és més, em posen malalta- tots aquests programes que tots són iguals en que un grup de "periodistes" (?) (de fet, no sé si ho són) i gent que no sé d'on han sortit critiquen -sempre cridant- els "famosetes" de torn. No suporto aquells crits. Sempre canvio de canal.

    5è. A veure, a veure, que TV3 tampoc és tan "innocent" en aquests temes, que programes com l'APM es nodreixen de tot tipus de personatges sortits en el punt 4. Cosa que fa que tampoc miri gaire l'APM.

    6è. No em cau fatal la Belén Esteban. Tampoc és que em caigui bé, la trobo basta, mal educada, etc... però em cau millor ella que els que la critiquen a crits més histèrics que els que fa ella. Sí, sí, ho confesso. És més, em sembla fatal la gent que s'empassa tots els programes en els que surt només per poder-la deixar verda. Jo, quan algú no em cau bé, no em miro els programes en els que surt. Ho trobo d'una incoherència ridícula.
    És un producte fruit d'aquesta tele porqueria que triomfa. Si ella surt allí, explica quatre tonteries (que tampoc estic gens al dia, però en aquest tema sí que sé que sempre té problemes amb els seus "ex") i li paguen una pasta, doncs ben fet que fa.
    Si a mi per dir "Yo por mi hija, mato" em paguessin, també ho diria.

    7è. Existint els blogs i Internet, qui vol mirar tele... i, a més "tele d'aquesta"... Ecs!!

    ResponElimina
  8. ufff a mi aquests programes a part de no agradar-me em fan patir.. veus aquella gent allí fent el ridicual i no entens res. La veritat és que no passo de veure'n algun minut fent zapping però no ácabo d'entendre com hi ha gent que ho pot serguir. Mira que la televisió que miro no és precisament de documentals ; series on es mati algu( CSI, Bones, mentalistes, fringe...), Polonia, Crackovia i algun AMP i el nostre 3/24 per saber que coi passa al món. Però d'aquí a mirar segons què...

    ResponElimina
  9. Ah, jo miro poca tele però sí que la miro, eh? :-)

    Els partits del Barça que són en obert, els resums del futbol (de tots els canals que puc quan guanya el Barça). A més miro "Saber y ganar" a la 2, que és un concurs que està força bé amb uns premis molt petits. A vegades les notícies. Miro el Crackòvia quan guanya el Barça i el divendres al vespre miro un concurs que no és res de l'altre món a antena-3 que es diu "Atrapa un millón" tot fent zapping amb l'Hora de José Mota de TVE1 (i em fa gràcia "La vieja del visillo") :-)

    Durant la setmana, a vegades trossets de coses, però no segueixo res "fix".

    Alguna vegada, si sé el dia i l'hora amb temps, mirem alguna pel·lícula que ja sabem que ens pot agradar.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Pel que veig a la programació gairabé tots els programes d'aquest canal són d'aquest tarannà. I són líders d'audiència. Entenc, i veig, programes d'esbarjo o entreteniment, intrascendents. Però aquestes "garrulades" que fan vergonya aliena...no les entenc. I no em fan gràcia.
    No vaig de "cultureta", ni exquisida, però...

    ResponElimina
  12. El pitjor de tot és que els mira molta gent, més de la que imaginem i vulguem o no , certs programes de la TV donen un model xavacà que cada dia més es perceb com a "normalitat". S'està perdent el nord...

    ResponElimina
  13. Mai he vist cap programa d'aquests i em sembla que m'avorririen força; és més, algun cop canviant de canal he coincidit amb Salvame (suposo que deu ser aquest però tampoc ho puc assegurar) i a mi tants crits i tanta tonteria m'estressa. Ara, per gustos colors i si hi ha gent que li agrada doncs per ells tots aquests programes ;)

    ResponElimina
  14. Jo només miro els documentals de la 2, tal com ha de ser!!.
    Bé... he exagerat una mica, però en aquest tema estic bastant d'acord amb MBOSCH. No parlo d'aquest programa en concret que només conec pels talls de l'APM però en general quan un programa de "telemerda" té molta audiència penso que és agosarat pensar que tots els que el miren són curts de gambals. Pots creure'm quan et dic que jo no els miro perquè a mi m'avorreix el que hi expliquen (com ja he dit, en tinc prou amb els “millors moments” que ens treuen a l'APM) però no m'escandalitza que la gent ho faci. No crec que la menor o major audiència d'aquests programes tingui gaire a veure amb el nivell cultural del país, la gent se'ls mira per distreure's i ja està.

    ResponElimina
  15. Nosaltres mirem quasi de tot, excepte quan fan propaganda, que aprofitem per fer viatges al lavabo, a la cuina, i portar el petit a dormir. Ah, i planificar la setmana, que dóna per molt, la propaganda!

    ResponElimina
  16. Tampoc sé de quin programa parles. Bé, menteixo, em sembla que l'he vist anunciat en alguna banda però ni sé quan el fan ni ganes. Veig poc la tele i no m'agraden aquest tipus de programes d'exaltació de les misèries alienes. Quan anava a l'institut era una de les poques, potser l'única, que no estava al dia dels triumfitos i hermanitos. Em sentia rara, però no tenia cap necessitat de veure-ho. És més, quan algun dia per curiositat vaig veure'n un tros només vaig aguantar la primera mitja hora. M'avorreixen, no m'aporten res, ni ganes de riure. Sé que tinc el sentit de l'humor estrany, però aquest tipus de programes no em fan riure com a d'altres. Tampoc estic al dia dels famosillos. La Belén Esteban evidentment l'he sentida anomenar però crec que no la reconeixeria pel carrer de tan poc interès que poso en aquests afers.
    No és que vegi els documentals de la 2 tampoc, que algun cop miro; però m'agraden les sèries i películes interessants que he passat a mirar per internet sense propaganda i alguns concursos (de fet encara no he tret Tele 5 de la meva tele perquè a vegades miro el rosco de Pasapalabra) i els informatius.
    Dit això, imagino que aquestes persones que dius gaudeixen d'aquests programes perquè mirant-los s'obliden dels seus problemes i veuen que "hi ha gent més ridícula o més desgraciada o més... que ells" i això els consola. Jo no en gaudeixo, em fan patir, però ho puc arribar a entendre com una evasió encara que a mi no m'evadeixi. Tenint en compte les audiències assumeixo que jo sóc la rara i se'm fa evident quan en alguns ambients no tinc tema de conversa, no estic al dia: no puc discutir esdeveniments ni xafarderies alienes (ni dels de la tele, ni dels veïns...). Definitivament, sóc rara (però ja sense complexos).

    ResponElimina
  17. Tan de bo aquests programes es carreguessin els aparells de televisió en lloc d'aniquilar neurones...

    ResponElimina
  18. No l'he vist mai però només la idea ja em fa esfereir.
    Tenim la tele que ens mereixem?

    ResponElimina
  19. un dia quan les meves filles feien "zapping" tot berenant van enganxar els talls que fan a mode de publicitat pel programa i una d'aquestes mares demanava una noia pel seu fill "Que sepa cocinar i por supuesto que le de caña en la cama!" No t'imagines el sarau que van muntar.
    Apa! a canviar ara mateix de canal i a veure "Les tres bessones"!!
    És que com més canals més malament anem.

    ResponElimina
  20. A casa no tenim tele, i ens estem plantejant si deixem internet...però jo em quedaria sense poder navegar pels blocs i això ja és...però això ja és un altre tema. Xexu, jo no sé de quin programa parles, però possiblement sigui un programa de TV5 que ja té una línia establerta de programació. No sé, jo ho comparo una mica amb els usuaris que tinc a la biblioteca i hi han persones que sols vénen a la biblioteca a buscar Novel·la Rosa: és a dir autors/res com Daniell Stelle,Nora Roberts, Nicholas Sparks.....és un tipus de "literatura" que no porta problemes, tot acaba la mar de bé i les persones que llegeixen aquest tipus de novel·la és el que necessiten segurament, aleshores penso que aquests tipus de programes no han de fer pensar massa,per no dir gens hi ha a vegades les persones el que necessiten és això després d'un dia dur..no sé Xexu, que cadascú miri el què vulgui. Feliç setmana!

    ResponElimina
  21. Algun dia, tot fent zapping, he acabat caient en aquest programa, que si et dic la veritat, no sé ni de quin canal és. Realment és d'aquells programes que entenc que enganxi (una estona) doncs el nivell de frikisme i d'animalades que se senten fa que els teus sentits s'activin i paris l'orella.

    Ara bé, passada una estona te n'adones que tot és una comèdia. Que es busca la gent més rara, i que si no es troba es tira de guió per a fer situacions ben animals i estrafolàries.

    Jo reconec que l'he vist alguna estona, doncs, però ni me'n vanto ni me'n sento orgullós. És una autèntica porqueria, una autèntica deixalla. El problema, sembla ser, que hi ha un cert mercat (prou gran) que demanda aquest tipus de programes o que, com a mínim, els dóna una bona audiència.

    Ara, arribar a dir que és un gran programa.... uffff, patinem una mica, eh?

    ResponElimina
  22. Jo també/tampoc tinc temps ni ganes de veure la tele... però suposo que tenim el que ens mereixem!

    ResponElimina
  23. Com pots 'veure' a la tele no és couen gaire bones coses...i aquest programa en seria un bon exemple!, però cert, sobre gustos no hi ha res a dir...No m'agrada massa la tele..., però penso que tenim allò que ens mereixem :-(

    ResponElimina
  24. M’agrada que hi hagi opinions per tot, que no es doni la raó al que escriu i prou. Alguns de vosaltres heu aportat arguments molt interessant per entendre el fenomen d’aquesta mena de programes, he mirat de respondre-us acuradament basant-me en la meva percepció, però com sempre puc estar equivocat. Tothom ho veu a la seva manera, no cal que ens posem d’acord. I tampoc no cal amagar-se’n de ser usuari d’aquests programes, estan allà per tothom qui els vol veure. Moltes gràcies a tots per uns comentaris tan treballats i argumentats.

    Estrip, quina alegria llegir-te! Poden fer el que vulguin, l’únic que m’afecta a mi és que m’espatllen el dinar. Encara que potser el que més espatllen és la imatge que tinc d’ells...

    Pons, saps, els vaig preguntar mig en broma ‘quan us pregunten segur que dieu que mireu documentals d’animals, oi?’. Em van dir que no gairebé ofesos, que els documentals els avorreixen molt.

    Yáiza, suposo que per molta gent TV3 deu ser avorrida, pel simple fet de que no donen joc a aquesta mena de programes i personatges. Però realment, si vols mirar la tele, perquè distreu, i no morir-te de fàstic, és de les poques opcions viables. La teva anècdota no és massa diferent al que jo explicava, així que has viscut en primera persona això que dic. Com suposo que la majoria, com també alguns s’amagaran de que també ho fan. Però de fet, mirar aquests programes no està malament en si mateix, cadascú mira el que vol. El problema és demostrar que hi estàs enganxat, que és això el que t’agrada veure quan mires la tele. I això em resulta incomprensible per part de gent formada i amb un nivell intel•lectual notable. A mi la comparació amb el menjar no em serveix, així que ja poden dir missa. Jo menjo fatal i de tant en tant, quan la butxaca m’ho permet, faig algun àpat de qualitat. Per contra, no sóc un intel•lectual i coses massa elevades em posen nerviós. Tinc un nivell cultural mitjà, i si he de triar si anar amunt o avall, trio avall clarament. Però no fins aquests extrems, no fins el punt de gaudir amb el ridícul i el comportament vergonyós d’alguna gent, una mena de programes que tots hauríem de denunciar perquè denigren a molts col•lectius, però en canvi, els consumim en prime time a la graella televisiva. Això sí, alguns dibuixos animats són massa violents i no es poden posar en horari infantil. Tu ho has dit, així va el país. No sé de què ens sorprenem després de permetre que ens governi gent com la que tenim, enllaçant-ho amb el comentari pel qual ara et revenges!

    Sr. Gasull, la meva tele roman sempre apagada, de fet, més aviat difunta. Així que per sort no tinc perill d’ensopegar amb aquests programes per accident.

    Joana, i tant si era així! Com ja li comentava a en Pons, aquest dia els vaig fer la pregunta capciosa de que quan els preguntaven al respecte devien dir que miraven documentals, i encara van treure un puntet d’orgull dient que no, que aquestes mentides no les deien i que els documentals són molt avorrits. Aparentment no s’havien posat prou en evidència encara.

    Carquinyol, no m’has entès, els meus iguals no són els que surten en aquests programes, no els he vist mai, per tant no sé ni quina cara fan. Els que són iguals són els usuaris, els meus companys, llicenciats en química, tècnics, biòlegs... tota aquesta gent als quals es pressuposa cert senderi. Ja m’ho suposo que proliferen aquests programes, malauradament en vaig sentint moltes coses. Com a anestèsia del poble semblen prou útils.

    Kweilan, sí que passem una mica per rarets, però mira, en el meu cas, passo molt temps a Internet, més del que passen la gent que mira la tele. També llegeixo més. Tot això em surt a compte. Passo dels programes escombraries, i faig coses que m’interessen molt més. No fer el mateix que fa la majoria ens fa ser pitjors? No crec.

    ResponElimina
  25. Assumpta, vaja, tens tot un decàleg! A mi no em cal amagar-me de res, el programa no l’he vist mai, només n’he sentit a parlar, a la feina ja se sap. En canvi vaig veure una edició de ‘Gran Hermano’. La primera diràs. Doncs no, la setena. Ja ho sé, molt estrany, però sortia un tio que semblava intel•ligent i es rifava a tots els altres, i això em feia gràcia. Això sí, ‘Operación Triumfo’ mai dels mais, des del principi em va semblar lamentable, sobretot perquè l’objectiu era anar a ‘Eurovisió’, i per mi ‘Eurovisió’ és el més caspós que et pots tirar a la cara, tot i que mentiria si digués que mai he quedat amb amics per veure’l.
    Els programes del cor, que suposo que els anomenen així perquè fan agafar infarts de cor, són força denigrants també. No els miro senzillament perquè no miro la tele, i expressament no els miraré per Internet. En canvi l’APM sí que me’l miro, no em serveix per assabentar-me de res d’això, només per riure-me’n. Potser no és tan innocent, però t’asseguro que avui he vist un programa i em pixava de riure amb un gag. I riure sempre fa falta.
    Per mi la Belén Esteban és un engendre. Naturalment, no segueixo la seva vida ni per criticar-la ni per deixar-la de criticar, però n’hi ha prou amb veure o sentir els talls que posen d’ella per tot arreu perquè m’agafin tots els mals. I és que hi ha molta gent que l’admira (i a més ella s’ho creu)! Quin país, déu meu.
    Ah, i naturalment. Internet per una banda, i llibres per una altra! La tele només fa nosa. Jo abans la mirava força, però fa molt temps que no, ja saps de què és culpa. Encara fan ‘Saber i Ganar’?? Caram! Això ho mirava jo els migdies tornant de l’institut! A casa ho miraven. Tornant de l’institut, per la teva informació, vol dir que fa més de 15 anys. Ah, i el Jose Mota em solia fer molta gràcia, però fa molt que no el veig. I finalment, el que és sagrat és el Barça, que el miro sempre que puc. Si no el fan en obert, en un bar o a casa d’algú. Que no falti!

    Mireia, vergonya aliena. El que fa alguna gent per sortir per la tele. A mi també em sembla que fan el ridícul, es posen en evidència, però malauradament retraten un percentatge elevat de la població. Més del que creia, després de descobrir quin tipus de gent també s’ho mira. Jo també sóc usuari de sèries, m’agradava CSI al principi, però Las Vegas, ‘Bones’ i ‘Mentalista’ m’avorrien, i de ‘Fringe’ em vaig cansar, tot i que no descarto tornar-hi. Ah, i aquests programes de TV3 també els miro, per 3 a la carta.

    MBosch, aplaudeixo el teu comentari perquè almenys em dónes un motiu. Puc entendre el que dius i no dubto que fan riure. Però hi ha una dualitat aquí, per una bada fan riure, i per l’altra fan pena. Perquè com bé dius, no són programes d’humor, riure-se’n és perquè veure gent fer el ridícul i que demostren la seva incultura ens sembla hilarant. Doncs bé, jo sóc dels que els fa pena això. No m’agrada riure’m dels disminuïts, i per mi aquesta gent són disminuïts intel•lectuals. I no, jo tampoc sóc un paio tocat i posat, prou que ho saps, ni me les dono de ser més que ningú, però aquesta gent fa llàstima. Que potser són més feliços que jo? No t’ho negaré. La ignorància és molt atrevida, diuen. Els programes estan allà perquè la gent els mira, és l’oferta de la demanda que hi ha. Potser és que han detectat que al públic li cal sentir-se superior a alguna cosa, per això ens ensenyen aquesta carnassa. Doncs bé, jo no trago, aquestes coses no me les empasso. Si tu ets un cínic, jo sóc vergonyós, perquè la vergonya aliena que em genera és molt bèstia. Altres programes no són tan hilarants, però la seva funció és mirar de fer riure. Diran que s’aprofiten de que en Ramos és curt de gambals. Potser sí, però porta inclòs en el seu sou que l’imitin i el ridiculitzin.
    Bé, no sé, dono la meva opinió, i si és diferent de la teva és pel plantejament de base, com ens agafem cadascú que facin aquesta mena de programes. Jo no hi veig el millor programa d’humor en això, si tu sí, endavant. A mi més que riure, m’indigna.

    ResponElimina
  26. Globos, la veritat és que no considero que la tele sigui el millor lloc per culturitzar-se, per tant, em sembla molt bé mirar-hi programes d’esbarjo, programes que ens ajudin a oblidar les preocupacions i ens distreguin. Però d’aquí a alguns programes que fan, la distància és llarga, trobo.

    Ona, el que està clar és que si fan aquesta mena de programes, i sempre n’hi ha de nous, és perquè tenen públic, hi ha demanda. Sembla que això és el que es fa a la tele actual, però jo penso que no podré acostumar-me mai a veure-ho com a normal, per més que no en sigui consumidor i senzillament podria tancar els ulls.

    Anna, ja diuen que hi ha d’haver gustos per tot, però de vegades se’m fa difícil entendre que a una determinada gent els puguin distreure aquestes coses. Segur que jo també he mirat algun programa ‘petardo’ d’aquests algun cop, però no podria dir mai que realment val la pena veure’l, ni que sigui com a programa d’humor.

    Mac, com tot el que escric en aquest blog, aquesta és una opinió personal, i com en altres temes, hauria de pensar que si tanta gent ho mira, és per alguna cosa, que tanta gent no pot estar equivocada. En aquest cas, però suposo que els motius de mirar un programa així són diversos. Per interès, perquè t’hi veus reflectit, o senzillament per riure’t dels que hi surten i passar l’estona. Jo no em compto en cap d’aquests grups, ni cap altre que puguem dir. No m’interessa gens, molt menys m’hi sento reflectit, i més que riure em fa pena la gent que hi surt, i que se’n riguin així. Més enllà d’això? Que cadascú miri el que vulgui, només faltaria. Ara, estaràs d’acord amb mi que el nostre país no es caracteritzaria per tenir un nivell de cultura massa elevat, o almenys aquesta és la impressió que tinc, i en això m’incloc, eh, trobo que els meus coneixements tenen moltes mancances.

    Cantireta, doncs mira que justament a mi els anuncis m’agraden! N’hi ha de molt lamentables, és clar, però també se’n poden trobar de molt enginyosos. Ei, que hi ha premis als millors anuncis també, eh!

    Myself, em sembla que millor no es pot dir, ‘exaltació de les misèries alienes’. Per això m’agrada tant escriure en aquest blog, molts cops sou vosaltres els que expresseu les coses com m’agradaria dir-les a mi. Quan tu anaves a l’institut, pel que dius, jo estava als primers cursos de carrera i, tal com passa ara a la feina, a les hores de dinar els meus companys es passaven l’estona parlant de ‘Gran hermano’. Jo no vaig veure mai aquella primera edició, ni m’interessava gens ni mica, però estava totalment al cas de tot el que feien, no hi havia manera d’alliberar-se de les converses de la gent! Tampoc diria de mi mateix que tinc un humor estrany, i no m’aventuraré a jutjar el teu perquè no et conec, però sí que et diré que no et té perquè fer gràcia el que fa riure a altres. Hi ha molts tipus d’humor, hi ha qui riu amb los Morancos, per exemple. Molta gent mira aquesta mena de programes com si fossin d’humor, però no per com en són de divertits i enginyosos els comentaris i les bromes, sinó per riure’s dels participants, que solen ser gent de perfil força baix o d’idees força radicals. Si no és així, naturalment, no desperten tant interès. Però es dóna la casualitat que a mi no m’agrada riure’m de la gent, això es pot lligar amb altres cops que he parlat de la tendència que té tothom a criticar els companys. Miro de no riure’m dels altres, i veure-ho per la tele em fa més aviat pena, llàstima o vergonya aliena. Com ho he de trobar divertit? Una mica el que dius tu cap el final, aquí coincidim i suposo que tenim una manera de ser o de veure aquestes coses molt similar. Si som els rarets, dono gràcies per ser diferent i no ser algú que gaudeix de les misèries dels altres. Ja m’agrada ser així, i diguin el que diguin, m’agrada creure que nosaltres som l’esperança... encara que estiguem en perill d’extinció. Continua a baix

    ResponElimina
  27. Referent a quines coses veure a la tele, actualment no en gasto perquè no la tinc ni connectada, però en un passat me n’he tragat molta. Els documentals tenien un estrany poder sobre mi, com suposo que li passa a molta gent. No els he anat mai a buscar, però moltes són les vegades que canviant de canal he ensopegat amb algun i m’hi he enganxat. De pel•lícules fa molt que no en miro, i em sap greu, però no hi ha temps per tot, i de sèries sí que en consumeixo, també per Internet, que ho pots fer al teu aire. Veus? No coincidim en gustos lectors, però en altres coses sí!

    Maurici, el meu aparell està mort de fàstic, i mort del tot, em temo. I no és que anteriorment hi sintonitzés massa programació d’aquesta, encara que alguna cosa queia, però jo me’n declaro no culpable.

    Els d’Otis, doncs sempre tendeixo a pensar això, i no només amb la tele. El poble sol rebre el que es mereix, encara que darrerament sembla que rebem per totes bandes més del que ens pertocaria.

    Jomateixa, sempre s’ha dit que cal protegir la canalla de certes coses, però les cadenes s’ho passen pel folre dels collons. Si vols anunciar-ho en horari infantil, no mostris res, perquè l’estàs infringint. Em fa gràcia com es poden censurar alguns dibuixos animats per ser massa violents i permetre que els nens puguin veure aquestes coses. Això sí que és una vergonya.

    Marta, per descomptat, que cadascú miri el que vulgui. Però estàs parlant d’un perfil de persones que no quadra amb els que dic jo. Esperaria alguna cosa més dels meus companys. Precisament el que més em va sorprendre, és un lector empedreït, molt bo en la seva feina i amb uns coneixements culturals elevats, a banda de ser músic d’orquestra. Un perfil que no lliga gens amb aquestes persones que venen a la biblioteca buscant el país de les meravelles. Entens el meu desconcert? Naturalment, és lícit que mirin el que vulguin, no seré jo qui els digui que no ho facin, però que em deixin tranquil a mi i que no em facin partícip d’una cosa que trobo denigrant, vergonyosa i ofensiva. Els meus companys ho miren per riure de la gent que hi surt, no per evadir-se dels seus dia a dia. Crec que van dir que aquest programa el fan a Cuatro, però no ho sé segur, ni tan sols puc retenir si és aquesta la cadena que s’ha fusionat amb Tele5. I mira, si no tens tele, tot això que tens, però Internet és sagrat! No te’n pots desfer!

    Porquet, en cap cas és criticable mirar-ho, precisament sabem que les audiències avalen aquesta mena de programes, és el que el públic vol, i les cadenes els ho ofereixen, cada cop donant una volta més, fins que tot peti. Acabaran fent un programa d’assassinats en directe, perquè la gent no en tindrà mai prou. Bé, al que anava. Que ho miris tu o ho miri qualsevol no em sembla malament. Com ja he anat dient, el públic que ho mira ho fa per motius diversos, i els companys que comentava ho miren per riure’s de la gent que hi surt. No dic que jo no em pogués enganxar a mirar-ho si ensopegués amb el programa, però no crec que rigués, em faria pena. I això per mi és motiu suficient per ni plantejar-m’ho, no m’agraden els programes on es ridiculitza els que hi surten, com no m’agradava que un professor deixés en evidència un alumne quan era a la facultat. Tenir clar que estàs veient una merda i que et serveix per distreure’t, és tot el que demano. Defensar que això és televisió de qualitat, el que vindria a ser ‘un gran programa’, em sembla una aberració. Però hi ha d’haver gent per tot.

    Cèlia, afegiria al que dius que tampoc tinc oportunitat, ja que la meva tele està difunta. Penso que una mica sí que és el que ens mereixem.

    Audrey, penso que ja fa força anys que la tele ha perdut una mica el nord. Amb les ganes de donar una volta més, al final ens passarem de rosca. Però bé, és el que el públic demana, no? Si no ho demanéssim nosaltres, com a conjunts, a la tele no farien aquestes porqueries.

    ResponElimina
  28. Fa un temps em vaig fer unes preguntes similars quan els companys de la feina seguien el Gran Hermano, edició ves a saber quina... I crec que justament ho dius tu: apararentment fascinats.

    Podria ser que el que els agrada d'aquests programes és justament que és ben oposat al que vivim? que per més que sembli inversemblant, hi ha gent que viu així? i que arriba al ridícul?

    I vaig arribar a aquesta conclusió. I alhora em va fer pena. Tot plegat em va fer pena, per la gent que surt en aquests programes i per la gent que els segueix, tant si els segueixen xq s'identifiquen com si el segueixen xq els sembla completament allunyat, xq s'assemblin més o menys, tampoc s'han d'escarnissar ni afavorir aquesta manera de ser.

    I tot alhora és com creure's que s'està per damunt d'aquesta manera de ser. I tampoc m'agrada. Qui diu qui és millor per ser d'una manera o una altra? A mi, aquesta gent no em va, i per això no segueixo aquests programes (i mira que jo si que miro tele, xò cada vegada sóc més selectiva) xò tp em considero millor.

    Potser simplement estan fascinats x lo inversemblant i bèstia que sembla ser tot el que dius. Això si, realment és tan difícil trobar parella per buscar-la a través de la tele? carai,.... doncs si hagués de fer això, casi que em quedo ben contenteta estan soleta!

    ResponElimina
  29. Ei, ara rellegeixo el comentari i potser sembla una mica petulant, i no volia semblar-ho, eh!... mmm, el meu nivell selectiu inclou mirar ara mateix la série de Tv3, hehehe!! res de documentals ni programilles culturals. Xò d'aquí als realities...

    ResponElimina
  30. XeXu, no sé de quin programa parles, com tu tret del futbol (el canal super 3 i el Clan) no puc ni vull veure res de la tele. No tinc temps, ni m'interessa, tinc televisor perquè tinc un nen de quatre anys i vol veure dibuixets, sinó ni en tindria... no et facis mala sang amb aquells que sí els veuen, es perden tantes coses mentre estan mirant aquesta bassura... Bona setmana

    ResponElimina
  31. A casa meva només mirem dibuixos, així que no sé quin programa és. Bé, jo només veig Salvados. Però conec gent que mira cada "bassòfia", no sé com s'escriu, però era per no dir una paraulota; i pertanyen a sectors benestants. Així que gustos per a tots!!!!
    Perdó miro, "La Riera" a la carta!!!

    ResponElimina
  32. Sí, noi, quin ull!! Justament fa pocs dies han celebrat el quizè aniversari :-))

    És un programa que té un pressupost tan baix que té tots els números per aguantar anys i anys... i la veritat és que hi ha uns concursants impressionants :-)

    ResponElimina
  33. Una cosa és el què t'agradi o et deixi d'agradar... o més aviat que "t'entretingui". Però d'aquí a dir que és un gran programa hi ha un pas. De debò. És la decadència de l'espècie.

    En un altre ordre de coses, però crec que seguint la mateixa línea, avui he rebut un mail d'una Llicenciada en Farmàcia. Hi havia 10 faltes d'ortografia. 10. En 7 línies. La persona en qüestió té 33 anys i és catalanoparlant.

    Alguna cosa no funciona bé a la Universitat. Ara ser universitari no marca cap diferència a aquests nivells. És una fàbrica de crear títols més que persones formades.

    ResponElimina
  34. M'agrada el comentari que ha fet Txari. Alguna cosa a la Universitat no funciona. Persones que hi han passat defensen amb moltes ganes "la utilitat" d'aquesta mena de programes. Perquè amb les frivolitats que ens ofereixen ens compensen -diuen- d'una vida massa seriosa i concentrada.
    El fet que persones d'aquest nivell acadèmic et diguin això acaba servint, de retruc, per justificar "la bondat" d'aquests programes.
    En fi. M'he allargat massa i no he dit res de bo.

    ResponElimina
  35. Amb qüestions horaries no estem d'acord, però en televisives és clar que sí. Jo no entenc que es puguin ni tan sols mirar aquest tipus de programa; vull dir, persones que tenen estudis i a qui se'ls suposa un nivelll intel.lectual, uns interessos, etc etc etc. Per més que em diguin que això "els distreu de la dura realitat" i coses semblants... no, no ho entenc i casi que prefereixo no saber-ho, que se'ls miren.

    ResponElimina
  36. A mi aquests programes em desperten sentiments contradictoris. Per una banda, sé que són actors i per tant no ho trobo denigrant, però considero que és un "mal exemple". I dic això perquè no hem d'oblidar que la Televisió és una font de "cultura" per a un gran sector de la societat. Per tant em sembla que aquests programes casposos transmeten uns valors (que tu comentaves, como ara xenofòbia, masclisme, etc.) que fan que se'ls pren seriosament copii uns mètodes de comportament poc civilitzats i allunyats del respecte per a l'ésser humà.

    Per altra banda, considero que aquells que no s'ho prenen seriosament, que no s'ho creuen, que saben que tot és una farsa (i crec que els teus amics entren en aquest grup) hi troben un humor d'allò més negre, subliminal i subversiu que pot dur a comentaris com els de "És un gran programa". No crec que sigui una qüestió d'entretenir o no: la qüestió és partir de la base que és un programa caspós, fals, tendenciós i (per sobre de tot) d'humor, que pretén que riguis d'uns personatges (les mares dels fills en qüestió) que són una paròdia, una caricatura exagerada d'una realitat que, per desgràcia, existeix entre nosaltres.

    Jo l'he enganxat algun cop fent zàpping i he rigut, ja que per a mi aquests són programes d'humor, però de totes maneres crec que abans de començar l'emissió d'un d'aquests realities haurien de mostrar un missatge que digués que només és apte per a persones no influenciables i plenament conscients de que veuran un programa de ficció humorística.

    ResponElimina
  37. No sé de quin programa parles però no em costa gaire imaginar-me'l. Bé, vivim en universos paral·lels amb moltes persones, la qüestió és si les persones que s'ho miren són del "nostre", per què ho fan? per sentir-se millors comparant-se? això els fa pitjors, no? Bé, jo m'he hagut d'empassar temporades senceres de Gran Hermano i Operación Triunfo de les meves companyes de feina. A vegades penso que dec ser marciana, a vegades que ho són elles. De fet, elles estan convençudes que la marciana sóc jo :)

    ResponElimina
  38. rits, el sentiment de pena el comparteixo, però per la gent que surt en aquests programes, sap greu que tanta gent se’n rigui mentre ells pensen que es fan famosos. Bé, potser se’n fan, potser guanyaran diners, però per mi seria una vergonya aconseguir fama d’aquesta manera. Aconseguir fama a costa de que se’n riguin de tu. Els que ho miren em mereixen l’opinió que sigui, però pena no, més aviat desconcert, però només és per la mala opinió que tinc jo d’aquests programes. El que està clar és que no ens podem sentir millors ni superiors, cadascú fa el que vol, i també cadascú fa coses que els altres consideren una mica lamentables, i si no pregunta als teus amics més ‘fiesteros’ què pensen de que passis estona a l’ordinador mirant blogs. A tu et sembla respectable, però per altres és una pèrdua de temps.
    Hi ha molts programes d’aquests que consisteixen en trobar parella d’una manera o altra, i cadascun és més denigrant. Penso que no vas a la tele precisament a això, sinó a guanyar una mica de diners fent el número. La veritat és que a mi no em passaria mai pel cap anar a cap programa d’aquests, per més sol que estigués.
    No hi ha res de dolent en ser selectiu, no? Ets selectiva amb les coses que t’agrada, no vol dir que aquestes siguin les millors ni les úniques que es puguin veure. Són les que t’agraden a tu i punt.

    Carina, el futbol que no falti, eh! Hehehe. Hi ha èpoques de la vida en que es mira més tele, encara que la programació canvia. Segur que ara coneixes tots els dibuixos animats, com feia temps que no feies. Deu ser com altres coses, quan tens canalla et reenganxes, però passes una època intermitja que no fas gens de cas, com la cavalgada de Reis!

    Dafne, tinc entès que ‘Salvados’ és un programa més seriós del que sembla, en parlen bé. Tothom és lliure de mirar el que sigui, però ja et dic ara que jo també prefereixo mirar dibuixos animats que alguns d’aquests programes que se suposa que són per a adults.

    Assumpta, és un concurs per erudits. Allà hi ha paios que en saben molt i molt, però molt, eh! I hi van només pel plaer de guanyar demostrant el que saben, perquè no serà pels diners que guanyen... Són unes bèsties, recordo quan ho mirava quan tornava de l’institut. No compto que hagi canviat en absolut el tarannà del programa. El Jordi Hurtado és incombustible!

    Txari, justament és el que em preocupa, que gent intel•ligent i que ho demostra cada dia pugui dir que és un gran programa. Segur que ho diuen perquè els entreté, però podria dir que em preocupa una mica.
    Tens tota la raó, a dia d’avui qualsevol entra a la universitat perquè sap que en surten amb un títol, no és gens difícil ser llicenciat. Ja a la nostra època no et pensis que tothom arribava als mínims desitjables, n’hi havia cada un... Però crec que cada cop s’ha tornat més un mercat en comptes d’un centre d’erudició, tot és qüestió de diners, com sempre. I així anem, tots amb títols, tant els inútils com els que no ho són. I qui els sap diferenciar a l’hora de signar un contracte?

    Jordi Dorca, a mi em sobta veure que gent formada pugui defensar aquests programes, però no vull caure en elitismes perquè m’adono que l’excepció sóc jo, o que com a poc estic en minoria. No és un dels casos en que podem dir que si la majoria ho fa servir és que tenen raó, però ens ha de fer pensar, alguna cosa està passant a la nostra societat. Aquesta necessitat de treure’s cabòries del cap pagant el preu que sigui em sembla una mica malaltissa. Serà que ens hem tornat d’una manera que defugim els problemes i preferim no pensar? No sé si cal anar tan lluny, però que la mena de societat en la que vivim va canviant, em temo que és un fet.

    ResponElimina
  39. Ferran, doncs sí que coincidim en això. Em sembla que pensem igual, encara que em costa resumir-ho dient que si ets un analfabet és normal que miris aquesta mena de programes i si ets universitari no ho hauries de fer. Trobo que això és simplificar massa les coses. Com deia més amunt, potser ens hauríem de plantejar els perquès, com és que hi ha gent que hi troba plaer, del tipus que sigui, en una mena d’entreteniment que no els escau en absolut. Potser estem sotmesos a massa pressió. Però de totes maneres, la pressió que m’haurien de fer a mi perquè miri aquestes coses és més alta que la que m’acabaria rebentant el cap abans.

    Neo, hi ha una altra manera de veure-ho, i això és discutible, però jo aposto a que no és que donin mal exemple, sinó que retraten un gruix important de la societat. De fet, no és el primer cop que parlem en aquesta casa de temes similars, encara que d’un altre caire, i vam arribar a aquesta conclusió, és un retrat més que un exemple. Però no dic que no tinguis part de raó, és clar. I no sé si són actors, és el que tendeixo a pensar, però pels comentaris que sento, els meus companys estan convençuts de que no ho són, o almenys no tots. Per això poso en dubte els motius dels meus companys per veure aquest programa. Que s’ho prenen com un programa d’humor és cert, però no un programa per riure amb els acudits, sinó per riure’s dels que hi surten. El problema és que certs comentaris a mi no em fan gràcia ni tant sols si en veig algun tall a l’APM, que no sé si n’he vist cap d’aquest programa en concret, em fan portar les mans al cap perquè són de molt mal gust. Ja et dic, no sé l’opinió que els mereix, però per com en parlen, hom pensaria que s’ho creuen tot.
    Et veig molt convençuda de que en realitat és una obra de teatre, però penso que si fessin aquesta advertència que dius abans de començar, no se’l miraria ni la meitat de gent. Els que miren aquesta tele gaudeixen amb la carnassa, sigui pel motiu que sigui, i no els agrada pensar que veuen teatre.

    Clídice, sembla estrany que algú et miri i et digui ‘com pot ser que no miris aquest programa!!’, quan el que ens haurien de dir és que entenen que no ho mirem, però que ells en gaudeixen i ja està. Si som marcians per no mirar-los, vaig a abrigar-me una mica, que a Mart hi fa força fred, sobretot als vespres. Pensem que els altres universos són lluny de nosaltres, però ja veus que no, podem dir que l’enemic és a casa. I creu-me, quan tens un dia de gossos que preferiries no haver sortit del llit, sentir com garlen d’aquestes ximpleries els converteix totalment en l’enemic que t’agradaria abatre a trets si poguessis.

    ResponElimina
  40. L'altre dia van entrevistar l'expresident Jordi Pujol a "Salvados"!!! Si pots mira-te´l, és per treure´s el barret davant de l'entrevistador i l'entrevistat!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.