dijous, 16 de febrer de 2012

Relats conjunts, Composition X


—Papa, m'ajudes amb els deures del co...
—Que no veus que estic treballant Lluc? Ara no destorbis, va.
—Però papa, la mestra ens ha dit que ens ajudés el nostre pare amb...
—Que no m'has sentit? Et dic que ara no tinc temps per aquestes ximpleries, per què no li preguntes a ta mare?
—...però només és aquest full...
—Cony de nen! Porta cap aquí, a veure què és tan difícil!
—És això...
—I quin problema hi ha? Això no pots fer-ho tu sol??
—He d'explicar què és cada cosa...
—A veure, ho podries haver trobat al google, a sobre ets un mandrós. Fem via, això gran d'aquí a l'esquerra és el nucli, ho veus?
—Papa...
—Ara no m'interrompis, aquests tres arcs de la dreta representen l'aparell de Golgi i totes aquestes línies són el reticle endoplasmàtic, em segueixes?
—Però papa...
—Xxxxt! La rodona transparent és una vacuola, això ratllat és el centríol i la part verda representa el citoesquelet, no sé on veus la complicació!
—No, però papa, és que...
—Aquí sota a l'esquerra tens dos mitocondris, molt mal fets, per cert.

Després d'uns instants de silenci.

—Què, ja en tens prou o continuo? Per què calles ara?
—És que...
—M'estàs fent perdre el temps, què et passa ara?
—Doooooncs... que aquesta imatge no ens l'ha donat la mestra de naturals... no és una cèl·lula...
—No diguis bajanades, si està claríssim!
—Ens l'han donat a plàstica... en realitat és un quadre de Kandinsky i hem d'interpretar el seu art abstracte.

Ara és el pare el que calla.  


Aquest és el meu Relat Conjunt d'aquest mes.

41 comentaris:

  1. El pare era bioquímic, no? ;) Hehehe! Ai, fa gràcia, però no m'agrada que el pare sigui tan passota-sobrat amb el fill... Quin exemple!!! És allò que dius... la situació és còmica, però coi, quina pena!

    Bé, el que està clar és que has preferit... explicar-nos una cèl·lula que un Kandinsky, espavilat!

    ResponElimina
  2. Em morooooooooooo!!! Apa, va, mira el meu relat!! Gairebé els hem fet al mateix temps!! :-DDD

    ResponElimina
  3. Molt divertit... una cèl·lula, se t'havia d'acudir a tu, clar! Boníssim, el pobre pare queda ben fotut... quins deures més comprometedors...

    ResponElimina
  4. Bé doncs, després d'una lectura més reposada... què he de dir? hahaha que m'agrada molt! que trobo que has tingut una molt bona idea! hehehe

    Ostres, ostres... Es nota que tu hi entens, que jo m'he hagut de documentar i retallar la imatge i tot :-DDD

    ResponElimina
  5. Hahahaha XEXU, m'ho estic passant pipa buscant el reticle endoplasmàtic, la vacuola (que, per cert, s'assembla moltíssim), l'aparell de Golgi... és boníssim! tot el que dius s'hi assembla!! :-))

    ResponElimina
  6. Però ja tenen raó els dos, ja... les cèl·lules, la vida complexa, la natura són una obra d'art!!!

    Molt bo XeXu, i realment amb l'Assumpta us heu convertit en els nostres científics preferits!

    ResponElimina
  7. És ben bé allò de "todo es según el color del cristal con que se mira", molt bona mirada!

    ResponElimina
  8. Pel que sembla, la vida vista al microscopi és també força caòtica. ;-D

    ResponElimina
  9. XeXu m'has fet riure de debò!!! Perquè realment els nens tenen aquesta capacitat que de vegades ignorem i de cop i volta ens surten en una afirmació, tal com ha fet aquest nen de la teva història. Encara ric ara, imaginant-me el pare, i pensant que si el pare fos llicenciat en Belles Arts, què hauria dit???
    Molt bo, de debò!!!!

    ResponElimina
  10. No només m'has ajudat a recordar conceptes de la morfologia de la cel·lula, també m'has fet riure!

    ResponElimina
  11. Molt bo XeXu! ostres és clar el pare veia cèl·lules perquè ho mirava des del seu punt de vista....i no ha estat capaç de mirar-s´ho amb altres ulls....això ens pot passar...hem d'ampliar la mirada! m'ha semblat boníssim!

    ResponElimina
  12. Entre en Mister Google, i el pare amb les neurones mentals alterades, m'has arrencat com sempre un somriure, pobre fill, malauradament aquest és un fet que passa sovint, pare/mare estressat i el fill necessita ajuda, bon cap de setmana!

    ResponElimina
  13. Caram, no se m'hauria acudit mai de la vida veure-hi una cèl·lula. De-formació professional greu.
    Apa, que el pare aquest és un soca. Hehehe. Bon escrit, sí.

    ResponElimina
  14. El defecte professional sempre ens segueix de ben a prop.......Apa va acaba la feina i interpreta el quadre, a veure si no ajudaràs al nen amb els deures

    ResponElimina
  15. Molt bona XeXu!! Colpidor. L'escolta activa és molt i molt important. Els pares no escolten als fills.... llavors amb quins valors creixen?

    ResponElimina
  16. Pooobre nen! amb lo claríssim que ho tenia el pare, hehehe! Molt bo!!!

    ResponElimina
  17. Això de les cel·lules no se'm va donar mai gens bé. També té avantatges: no hagués ficat la pota com aquest pare!
    Vagi bé!

    ResponElimina
  18. a partir de l'ESO els pares fan més nosa que servei alhora de col·laborar amb els deures...

    ResponElimina
  19. :))) pobre kandinsky si sapigués que la seva obra va ser interpretada com a una cel.lula no la hagués dibuixada amb tanta filosofía (depenent del punt de vista interpretativa és clar:) salutacions

    ResponElimina
  20. Una bona lliçó pel pare.
    Molt original.

    ResponElimina
  21. Vaya "planxasso"! Això li passa per no escoltar el nano i anar a pinyó fixe.

    ResponElimina
  22. Ostres, el pare! No es pot anar estressat per la vida, encara menys quan t'has d'enfrontar a un quadre de Kandinsky. O era una cèl.lula? ;)

    ResponElimina
  23. bon relat, t'enxampa... mirar les coses desde una altra prespectiva sempre obre la ment...
    Ptonet!

    ResponElimina
  24. No escoltem, aquest és el problema. Ens avancem als altres interpretant i no arribem en lloc. Trobo genial la idea que has tingut!

    ResponElimina
  25. AAAHh Bon relat amb un final silenciós per aprendre.

    ResponElimina
  26. Hahaha, em sembla que em vaig a posar un barret només per treure-me'l davant d'aquest relat, Xexu!!! Ets un crack! Això és deformació professional i la resta són bajanades!!! Tu i jo ja vam avisar amb aquella foto del Juicy salif (el magnífic T4!), i ara ens surts amb això!

    He rigut moltíssim! És que, a més, no fa gaire vaig tenir una experiència on s'hi barrejaven nens, un quadre de Kandinsky i fer volar la imaginació... I m'ho has fe recordar, quina gràcia!!!

    De nou, un relat excel·lent, noi! :)

    ResponElimina
  27. Un diàleg trepidant i ben lligat, amb silenci inclòs, i ara em miraré aquesta cel·lula amb uns altres ulls.

    ResponElimina
  28. Passava per aquí i m'ha fet molta gràcia l'escrit!
    Estic intentat buscar tot el que el pare ha vist i si que tenen alguna semblança l'aparell de golgi i la vacuola :)
    Realment, molt original!!

    ResponElimina
  29. M'has fet riure!,el teu relat és un bon exemple del que passa quan no escoltem, cau un silenci que et deixa planxat!.

    Bon cap de setmana!.

    ResponElimina
  30. Molt bo Xexu, trobo que la paciència del nen amb el pare és admirable.

    ResponElimina
  31. El nen es mereix un 10 com a fill. Bon relat!

    ResponElimina
  32. Què divertit! Felicitats! val la pena llegir el teu relat només per riure una estona ben a gust.

    ResponElimina
  33. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris, i m'alegro que us hagi agradat. L'objectiu era deixar en evidència al pare, fer-li pagar la seva desconsideració al fill, es mereix la planxa final per ser tan mala persona! Ara, ja sabeu que la deformació professional...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sonat a una situació molt real, per sort o per desgràcia! Molt ben lligat el tema, Xexu!

      Elimina
  34. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  35. Molt bo Xexu... n'hi ha més dels que ens pensam de pares com aquests! Una abraçadeta!

    ResponElimina
  36. Escolta, potser Kandinsky volia explicar una cel·lula, potser era aquesta la seva visió! I ningú no ho ha sabut fins ara! El veritable sentit del quadre. Perfecte, encara que el pare sigui tan brusc i eixut en explicar-li el sentit del quadre al seu fill.
    Bo, molt bo!

    ResponElimina
  37. Una interpretació precipitada, però hagués deixat el grup de l'escola ben bocabadat.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.