dimarts, 7 de febrer de 2012

Herois

Sona el despertador i traiem el braç de sota les mantes per aturar-lo. Però d'un acte reflex el tornem a soterrar, la mà està congelada! És hora de llevar-se però no ho podem fer, no ara. Ens tapem fins el capdamunt. Fora fa molt fred, però a més, ens morim de son, ahir vam tornar a allitar-nos massa tard. Un dels primers pensaments coherents, ben tapats entre mantes, és que quan arribem a casa a la tarda farem la migdiada. Ideal començar el dia d'aquesta manera. Canviem una mica de posició i ens endormisquem. Però no no, si ens despistem ens hi enganxarem segur. Mirem el rellotge, els minuts passen, però seguim sense forces per aixecar el tors. Traiem el nas a fora i ens baixa la temperatura de la cara. Ens tornem a tapar. Se'ns tanquen els ulls, ens debatem amb la son i està a punt de guanyar-nos. Però fem la proesa de tornar a obrir les parpelles. Potser no resistirem una tercera batalla i sabem que ens hem d'acabar aixecant per força, de manera que fem l'immens esforç de treure els braços fora, lluitem contra els elements i el rellotge. I contra pronòstic, o contra voluntat, un dia més fem l'acte heroic d'apartar les mantes i fer un salt del llit i posar els peus a terra, tremolant, amb els ulls empetitits i despentinats. Però un cop més hem guanyat. Comença un nou dia.

*****

Què, encara no has votat la millor iniciativa blogaire del 2011? Fes-ho directament aquí.
Ah, i si ja has votat, no t'oblidis de tornar a c@ts a comprovar que el teu nom surt a la llista! Si no surt, queixa't!

35 comentaris:

  1. bona reflexió.....perquè el dia que no guanyem, ho tindrem una mica fotut. Valor i ves a dormir ben d'hora ben d'hora. Ah no que ja fas tard!!!!!

    ResponElimina
  2. Aquesta descripció tan realista m'ha fet adonar que ja és molt tard. Bona nit!

    ResponElimina
  3. i lo bé que s'està després a la dutxa amb aigua calentona, eh? eH? EH?

    :)

    uix... ara que ho dic, vaig a obrir una mica l'aixeta de la banyera que diumenge es van glaçar les canonades!!!

    ResponElimina
  4. Ostres noi, quina sensació... m'has fet agafar ganes d'arraulir-me bé sota les mantes, tapar-me fins el nas i fer nones com una angeleta :-))
    I és que aquesta sensació que a fora fa fred, és criminal! (m'has fet pensar en el post d'en GARBÍ del Sr. Alfred Siberià :-DDD

    M'ha fet riure el comentari de la KWEILAN! :-))

    ResponElimina
  5. aaaah!! si!! deixeu alguna aixeta gotejar una micona, que a nosaltres la nit de divendres a dissabte també se'ns va glaçar una canonada i no sortia gens d'aigua! Quina angoixa!!

    ResponElimina
  6. Aquest mateix pensament o lluita diaria amb el despertador, la tenim la majoria de gent. Aquell voler i no poder e intentar estar cinc minuts més, Vaaaaaaa !!!!!. Jo el que faig és apagar el despertador, encendre la llum i quedar cinc minuts més dins el llit. Hi ha dies que en lloc de cinc són set, però sempre he acabat aixecant-me. De moment mai he fet tard a la feina per haver-me quedat adormit. Però aquests dies si que no tenc aquesta lluita amb el despertador ..... Estic de vacances !!!! i puc dormir fins que em ve de gust. ....... Bona nit !!!!

    ResponElimina
  7. Hauràs d'esperar a dissabte per tenir el gust de deixar-se anar i tornar a endormiscar-se i fer-li el salt al fred del matí!
    Brrrrrrrrrr....quin fred!

    Ara vaig a mirar si surto a la llista!
    Bona nit, XeXu i...tapa't!

    ResponElimina
  8. Buf, si, costa i mes si la companyia es bona. Tan de bo pasi aquest fred ja, sortir al carrer com una ceba no m'agrada perque ademes vagis on vagis posen la calefaccio a tope i et mors de calor, que arribi ja la primavera!! Encara que sempre ens queden els caps de setmana per apagar el despertador i seguir dormin ;)

    Un peto!

    ResponElimina
  9. Crec que el nou dia ja fa una estona que ha començat, xiquet.

    ResponElimina
  10. jo ara tinc qui em desperta, però en altres temps en què ho feia el despertador, era d'aquelles persones que posen l'snooze fins l'infinit. Recordo unes migidades al menjador, en cap de setmana, quan vivia a casa mones pares, que ja em posava dirèctament el despertador damunt la panxa amb el dit a tocar, i podia estar una hora amb l'aparell pitant cada 8 minuts (i jo dormint a cada intèrval) fins que algun membre de la família perdia la paciència i em despertava de cop...:-SS

    Ara feia temps que no venia per aquí i acabo de descobrir que, igual com no puc deixar un llibre a mitges, ni tampoc no llegir un llibre que algú m'ha deixat i que he de tornar, tampoc puc llegir l'últim post d'un bloc, si me'n falten uns quants per llegir (digue'm rara). Total que he llegit els teus últims 14 posts. Felicitats per l'ascens! Has comprat Wilt, de Tom Sharpe, jo el vaig llegir fa temps (uns 15 anys) i vaig riure molt. I ara, tot i ser tan tard, me'n torno a rellegir l'experiment del "gat de Schrödinger" a veure si ho acabo d'entendre, que m'ha despertat la curiositat...

    ResponElimina
  11. Ets un heroi! Com ho fas? Jo he de donar les gràcies al cel que les alarmes permetin fer allò de "repetir alarma" fins a l'infinit. Puc estar més de mitja hora donant-li al botonet cada 9 minuts... I els dies que m'equivoco de botó i l'apago del tot, he begut oli. Em quedo fregida i em llevo una hora més tard!

    ResponElimina
  12. Si ja fa mandra llevar-se, al hivern és molt pitjor!
    Jo, quan tenia que matinejar posava dos despertadors, el segon un quart d'hora més tard i a l'altra punta de pis.
    Una altra solució és anar dormir d'hora...

    ResponElimina
  13. Per segona vegada deixo el comentari. No dec estar prou desperta i he tancat la finestreta abans de guardar-lo. Quin cas!
    Deia que ho havies explicat ben bé aquesta batalla diària per llevar-nos. En el meu cas hauria d'afegir qeu quan em desperto noto tot el cos endolorit. Desgast físic degut a la feina actual que estic realitzant - que malhauradament només durarà dos mesets més-, cosa que encara fa més difícil guanyar la batalla a l'escalfor del llit.

    ResponElimina
  14. Per cert, em podries fer cinc cèntims d'això de c@ts? Em sonen campanes però no ho tinc gens clar. Gràcies.

    ResponElimina
  15. Bé, ara em toca deixar el comentari repel·lent que des de dimarts no tinc despertador i m'aixeco a l'hora que em dóna la gana ^-^ La setmana que ve ja serà una altra història, però després d'un mes de dormir també molt poc i de tota la pressió, m'ho mereixo!

    I sí... fot un fred impressionant a casa meva també! Les juntures de les finestres crec que necessiten una ràpida revisió...

    ResponElimina
  16. Va, no ens queixem! El fred va bé per conservar-nos, no? On poseu la carn i el peix per a que no es facin malbé? Al congelador, oi? Doncs això! Visca el fred!

    ResponElimina
  17. El meu despertador és d'aquells que engega la ràdio i per tant no el paro però a la resta del post m'hi veig reflectit al 100%. Per què ens hem d'aixecar just quan més bé s'està dins del llit??

    ResponElimina
  18. Migdiada entre setmana???? Així m'aixecaria jo també cada matí! ;p Com que jo no en tinc, de migdiada, me'n torno al llit... zzzzz

    ResponElimina
  19. Jo avui he dormit molt :-)) M'he aixecat a les 7 i picu del matí, quan en Josep Lluís ja havia marxat (el meu heroi!), m'he pres la medicina pel refredat XXL que ha reviscolat sobre les cendres de l'anterior refredat la tos del qual no m'acabava de marxar... i m'he tornat al llitet. No diré a quina hora m'he llevat :-DDD

    ResponElimina
  20. tot es qüestió de força de voluntat, jo m'aixeco en vertial tal com si fos un vampir sortint del taud.

    ResponElimina
  21. Jo em poso que el despertador torni a sonar després de deu minuts de la primera sonada, i així i tot em costa tant...
    suposo que la culpa és, com dius tu, que fem massa tard a les nits.

    ResponElimina
  22. Si les coses s'han de fer..... jo prefereixo fer-les ràpid! I més si és alguna cosa com aixecar-se del llit (o sortir de la dutxa)... Em fa taaaanta mandra i hi estic tan bé que com que sé que he de sortir tard o d'hora faig: PAM!! i ja està. No hi penso més.

    Aix.... ja desitjo que sigui altre cop divendres....

    ResponElimina
  23. Buf, si? segur? bona manera de mirar-ho, xò una servidora se sent una pringada per haver-se de llevar si o si.

    Per mi no és un acte heroic, i només ho acabo fent xq tinc un gat que pensa massa en el meu bé (i en el seu propi bé, que si em quedo sense feina, es quedarà sense teca) i és ell qui no deixa que em quedi sota les mantes. Ha d'insisitir, eh!

    ResponElimina
  24. Cert que fa peresa llevar-se, però a mi el fred no és el que m'amoïna, perquè s'hi està calentet a casa; però posar els peus a terra suposa fer el dinar, estendre rentadora, llevar els nens, esmorzar dels nens, roba dels nens, dutxa personal, llits... (sort que el meu marit col·labora!!!) buffffff!!!!! Arribo a la feina que sembla que vingui d'una marató.
    Recordo quan vivia sola, redéu que em costava aixecar-me, però després amb una volada ja ho tenia enllestit, també tenia 20 anys menys, hehehehe!!!!

    ResponElimina
  25. Jo avui he sigut una heroïna èpica! si he plorat i tot per sortir del llit, literalment. D'acord que ha sigut de tan badallar, però plorava. I he anat a treballar i no he pegat a ningú, i no pas per falta de ganes. Si és que sóc massa bona persona.

    ResponElimina
  26. És l'aventura del segle XXI: sense lleons de l'Atlas, però amb despertadors i demés elements quotidians, cada qual més terrorific!

    ResponElimina
  27. Ja tens raó ja....una heroïcitat llevar-se! jo ja he votat a c@ts!

    ResponElimina
  28. Despentinats?? ;)

    M'ha agradat molt. I no entenc perquè mai compleixo el propòsit de fer migdiada o anar a dormir més d'hora...

    ResponElimina
  29. primer pas:saltar del llit
    segon: endollar el calefactor al cuarto de bany
    tercer:una dutxa calentona
    quart:un cafè amb llet fumejant
    cinquè: quan surts al carrer no tens fred :)
    Vinga herois bon dia!!!!

    ResponElimina
  30. Caram, retrat perfecte d'un instant matiner que tots hem patit. A l'hivern, llevar-se, fot una mandra... No sé si és heroïcitat, però vaja, seguirem endavant.

    ResponElimina
  31. Aquí tots som una colla d’herois, cada dia guanyem la partida a les mantes, amb més penes que glòries, però ho fem. I per mi sou doblement heròics per llegir i comentar el meu post. Moltes gràcies!

    Garbí, el dia que no guanyem ens cau una bronca a la feina segur! Mai me’n vaig a dormir ben d’hora ben d’hora, però matino prou, això sí.

    Kweilan, a mi m’ha fet gràcia el teu comentari. Perquè no et passi el que descric, més val anar a dormir aviat!

    Gatot, em sento com un servei públic, a la Kwei li recordo que és molt tard, a tu et faig pensar en les canonades... hehehe. Sí, la dutxa és un dels únics plaers de la rutina matinal. Però dura un temps limitat, ja se sap. I entre que surts del llit i t’hi poses pots morir d’hipotèrmia!

    Assumpta, jo aquesta sensació la tinc cada dia perquè no tinc calefacció, i estic segur que no sóc l’únic. Em sembla una proesa aconseguir llevar-me cada dia! Recordo el post, però no cal que sigui un Alfred Siberià, amb un Alfred Estàndard ja costa sortir del llit. A mi també m’ha fet riure la Kweilan!
    Jo no he pres precaucions amb les canonades, però de moment no he tingut problemes. Penso que no ha fet tan fred a tot arreu.
    Pel que fa al comentari de més endavant, dir que si tens l’oportunitat, no dubtis en llevar-te ben tard! Tu vas a dormir a les tantes també, suposo que és perquè saps que després pots dormir al matí. Doncs aprofita. Fes-ho per tots els que ens hem de llevar de matinada! Pel teu Heroi mateix. O per mi, que vaig a dormir a la mateixa hora que tu, hahaha.

    Miquel Àngel, sortós tu! Això està bé, lliurar-se del despertador, ni que sigui una setmana, és una delícia. Jo sempre he tingut la teoria que llevar-se amb despertador ens posa de mala llet. Però veig que tu t’ho tens molt estudiat. La veritat és que a mi no em fa res dormir amb llum, així que encara que l’encengui no seria una garantia de res. Però he de dir que no recordo haver fer tard a la feina, algun cop m’he adormit una mica, però com que em llevo amb temps, només és qüestió d’accelerar les rutines matinals.

    Fanalet, no m’ho recordis! Encara queda molt pel cap de setmana... dies no, però hores, minuts, segons... una eternitat. El dissabte no et pensis que em llevo a les tantes, el cos s’ha acostumat a no fer massa el ronso, però almenys dormo unes bones hores més de l’habitual. Si t’has buscat a la llista segur que t’hi has trobat! Recordo haver comptat el teu vot, hehehe.

    Marienkafer, parlo de fred, però a mi m’agrada! No vull que arribi la primavera ni de conya. El que passa és que a mi m’agrada el fred al carrer, que l’ambient sigui fresc, que no hi hagi sol... però tenir fred a casa és fatal. I com que no tinc calefacció, doncs és una murga. Falta gaire pel cap de setmana??

    Jpmerch, però tant és un com l’altre, cada dia és igual al matí! A més, això vosaltres que sou uns noctàmbuls, alguns ho llegiran després d’un nou despertar.

    Cas, ara m’has deixat impressionat amb això de llegir-te els posts passats... ostres, estic molt agraït. Et planyo, és clar, quina sobredosi meva que deus haver agafat, entenc que ara necessitis un descans igualment llarg! No et diré que no ho facis, és tot un plaer que repassis el que he anat dient, però em sap greu! Estic molt content que passis per aquí de tant en tant i diguis la teva, de la manera que prefereixis. Moltes gràcies per la deferència i ves amb compte amb el gat d’Schrödinger que enganxa!
    Pel que fa al tema del post, quina una estaves feta! He visualitzat la imatge que descrius, amb la baveta penjant, però amb una depuradíssima tècnica a l’hora d’apagar el despertador! És una capacitat que jo no tinc, he adaptat la mà a fer el moviment precís de prémer el polsador i moure la palanqueta perquè no torni a sonar, de tal manera que si m’adormo ja no hi ha camí de tornada. M’he d’aixecar a la primera per força!

    ResponElimina
  32. Yáiza, tots els que aconseguim llevar-nos som uns herois, encara que alguns som més mandrosos que altres, pel que veig! Com li comentava a la Cas, jo només tinc una oportunitat, m’he acostumat a fer un moviment de mà que apaga el so del despertador i evita que es reprodueixi. Per tant, si després de sonar em torno a dormir profundament, ja no hi ha manera de llevar-se. Per sort no em passa massa!

    Ariadna, gràcies per la insistència en el comentari. Només ens falta ajuntar a tot el que deia jo no haver descansat bé, en el teu cas per motius de cansament muscular, i mental suposo. Dormir ens ha de servir per descansar, per posar el cos a lloc, i t’ho dic jo, que dormo poc. I ara què, et desitjo que s’acabi ja aquesta feina, o et desitjo que et renovin?
    Sobre c@ts ja te n’he parlat a casa teva.

    Laia, de repel•lent res, ben merescut que tens el descans, aprofita! Després dels exàmens és normal caure rendit, està bé tenir almenys una setmaneta de gratar-te la panxa. Mentre no t’hi facis mal, grata tant com vulguis. I jo no sé si són les juntures o què, però a casa hi fot un fred que pela. Tinc decidit que quan per fi trobi una residència fixa, o que la consideri així, no hi faltarà la calefacció central!

    Tirant, no ens confonguem! Jo sóc ferm partidari del fred, no em veuràs queixar-me del fred que està fent aquests dies, puc dir que en fa, però això és evident. Però prefereixo això a qualsevol temperatura per sobre dels 25ºC. Però al carrer és una cosa, i a casa una altra. Quan arribes a casa agraeixes estar bé, casa no és només la construcció (que a més visc en un pis), implica altres coses, com el confort. I si a casa em pelo de fred, malament anem!

    McAbeu, això és relatiu, hem estat de perles tota la nit, però quan sona el despertador és quan prenem consciència de que això s’acaba i és clar volem 5 minuts mééééés!!

    Porquet, també et cal un altre aclariment, com a en Tirant. No dic que algun cop no m’hagi estirat en arribar a casa, però no és gens comú, la veritat. Però em sembla un indicador molt gran de l’estat en que ens aixequem. Llevar-se del llit pensant no en quedar-t’hi, perquè saps que no pots, sinó en posar-t’hi tan aviat com puguis? Això ja et diu que no has dormit prou. Però és un propòsit que rarament es compleix, ja t’ho dic ara.

    Pons, espero que no dormis acompanyat... no és que et desitgi mal, però és que la persona que dormi amb tu es pot endur un ensurt...

    Jomateixa, com ja he explicat, jo només tinc una oportunitat perquè tinc la mà adaptada al moviment d’aturar el so definitivament. Si m’adormo ja no hi ha camí de tornada. Per això suposo que faig el ronso, em costa horrors, però no em torno a dormir. Si per mi fos, a aquelles hores, m’hi quedava tres hores més. En canvi, a la nit no tinc mai pressa per agafar el llit, veus?

    Però Alba, tu no ets una heroïna, tu ets un superheroi directament! Estic segur que voles o tires rajos amb les mans. Aixecar-se d’un bot del llit, això no està a l’abast dels mortals!

    rits, ‘pringats’ ho som tots, però aconseguir sortir del llit darrerament em sembla una proesa. I no perquè em faci mandra anar a treballar, és perquè sota les mantes s’està molt bé, i fora gens! En Blog de vegades miola fora de la porta, que jo no el deixo dormir amb mi. Abans quan sentia el despertador es posava a miolar rere la porta i era el meu segon despertador. Però ara sap que a aquella hora no li toca pinso, així que ja ni s’hi esforça, segueixo tenint només una oportunitat de llevar-me, ni amb el gat puc comptar!

    ResponElimina
  33. Dafne, de moment no tinc totes aquestes obligacions que tens tu, ja veus, la meva gran preocupació és el fred que fa fora del llit! Entenc que la perspectiva canvia quan no només et preocupes de la temperatura a la que tens els peus, però a ca meva no s’hi està bé, hi fa fred, sortir del llit és un suplici. Això de no tenir calefacció... però bé, un cop he sortit del llit llavors ja puc imprimir tanta velocitat com vulgui, encara que sóc de prendre-m’ho amb calma, també és cert.

    Elur, ves per on que el dia que rebo el teu comentari no tinc ganes de pegar a ningú de la feina, i ho considero una excepció! Més aviat el que em mereixia un calbot, o uns quants, era jo. Sort que els altres companys no són tan ‘bones persones’ com tu o jo, no sé si tenen aquests pensaments. Plorant de tant badallar... si és que és un autèntic drama. Tota una proesa.

    Leblansky, terrorífica és la rutina del matí, que sempre és igual, no sé com aconseguim arribar a la feina cada dia, crec que és d’esma!

    Elfreelang, per sort demà és dissabte i la majoria d’herois descansarem!

    Txari, estàs parlant d’impossibles! Fer la migdiada és pràcticament un acte d’egoisme, però anar a dormir més d’hora és una cosa que amb el temps he arribat a pensar que no pot ser, senzillament és d’aquestes coses que no passen, no poden passar.

    Joana, el teu pla el trobo molt elaborat, segur que et funciona. Però que passa si ja no me’n surto amb el pas 1? Llavors tot se’n va en orris, oi? A més, el meu ordre és diferent, la dutxa jo sempre la deixo pel final, si no hi ha res que m’impedeixi seguir la rutina típica. Primer cafetó, una estona per anar-me deixondint, i llavors dutxa, vestir-me ràpid, i cap el carrer. I fa fred igual!

    Joan, no sóc una persona a qui costi massa llevar-se, la veritat, però aquests dies de tant fred faig molt el ronso. S’està taaaan bé dins el llit, i tan malament fora...

    ResponElimina
  34. Hi ha una cosa que em sorprèn moltíssim! I és que et puguis quedar al llit, sense més alarmes... i no adormir-te! Com pots fer el ronso al llit sense tornar a caure en un son profund? Jo no ho puc evitar. Per això sóc completament dependent del "snooze". I encara et diré més: hi ha cops que apago (o poso a "repetir") el despertador... immersa en un somni profund. Quan finalment desperto tinc bones (o no massa bones, realment) sorpreses amb l'hora que és!

    ResponElimina
  35. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.