divendres, 24 de febrer de 2012

Enèsima prova

Per si encara me'n calgués alguna més, descobreixo que m'estic fent gran quan... surto un divendres i torno a casa a la mateixa hora a la qual solia sortir de casa abans.

40 comentaris:

  1. En vindran més, de proves. Tranquil! ;-)

    ResponElimina
  2. Hahahaha molt bo!! :-))

    Pensa que el teu gat estarà content que tornis a caseta aviadet, home!!

    La meva prova que em faig gran és que pels matins escolto "Catalunya Informació" i abans escoltava música ;-)

    ResponElimina
  3. Millor tu que has sortit, jo aquí amb el que tu ja saps!!!
    Bona nit i tapa´t!!!
    Gràcies!!!!

    ResponElimina
  4. I et queixes! Jo el divendres de matinada veig tornar els universitaris cap a casa fent tentines. Jo també sortia la nit del dijous!! Però no ens em vells, ens fem més savis. ;)

    ResponElimina
  5. he… jo ja fa anys que ni surto !! Diplodocus total nen !

    :P

    ResponElimina
  6. Això no és res; espera't quan a última hora decideixis que no surts, que a casa amb pantufles s'hi està millor!

    ResponElimina
  7. dons si noi....si surts encara no es tot perdut
    jjajjja
    bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... i jo què voleu que us digui? :D

      Elimina
  8. Un altre que aquesta fase que expliques ja fa temps que la va superar. Hi ha "franges horàries" que ja no estan fetes per segons qui, és llei de vida!

    ResponElimina
  9. D'intel·ligents és adonar-sen, aceptar-ho i amotllar-se a les noves situacions. Que hagis fet un canvi d'horaris és, com ja se t'ha dit, llei de vida. La reacció que tu hagis tingut davant del fet és l'important. A mi em sembla que només per escrire-ho ja vol dir que, com a mínim, te n'adones i fins i tot m'atreviria a dir que et cou una mica.

    Potser comencem a pertànyer al grup del 'si no fos', que deia la iaia.

    ResponElimina
  10. No hi pateixis, després ho recuperaràs, però el mal és que físicament es paga més car. És u ke ni a ^^

    ResponElimina
  11. I avui al matí et sents com si t'hagués passat per damunt una manada d'elefants en estampida!

    ResponElimina
  12. El temps canvia, i nosaltres canviem amb el temps... però n'hi ha que diuen que l'edat depèn del cor. Que tenguis un molt bon dia, amb el coret alegre!

    ResponElimina
  13. Hehehee! Pobre noi! I què he de pensar jo si, estant d'erasmus i tot... me'n vaig a dormir a les 23h un divendres?? (Mira, quan vas fer el post, jo ja dormia, veus?).

    ResponElimina
  14. Hahahaha "microblogging"! :-)))

    La veritat és que, estèticament, queda ben curiós aquest post petitó... clar que potser estaves cansat a aquelles hores per escriure massa cosa més :-DDD

    ResponElimina
  15. Tranquil quan ens fem grans vol dir que estem vius....jo que sóc molt més gran que tu encara em sorprenc quan algú es dirigeix a mi dient-me senyora...més greu encara adornar-se que al metro s'aixequen per deixar-te seure això sí que és definitiu XeXu!

    ResponElimina
  16. A mi ja no em calen proves... ja no recordo quan vaig sortir per última vegada... aissss.
    Clar que més que fer-se gran penso que és un canvi de prioritats.

    ResponElimina
  17. jo em poso el pijama a l'hora que abans anava a la disco...

    ResponElimina
  18. Tranquil, potser vares fe més feina que abans i segur que de més qualitat

    ResponElimina
  19. Ha ha, és que el cos no aguanta... I l'ànima tampoc no gaire més! Bé, com diu l'elur, és un canvi de prioritats i de maneres de passar-s'ho bé. Dit això, com m'agradava anar al Magic i a l'Alfa! :)

    ResponElimina
  20. Quan em passa això, li donc la culpa al fet que sigui divendres, com que estic cansada de tota la setmana...! En canvi si sortís diumenge o dilluns que estic més descansada... ( potser és que no vull acceptar que em passi això.)

    ResponElimina
  21. Això de fer-se grans hi ha un moment a la vida que ho has de deixar estar, jo ara en tinc 45, però quan vaig fer el 40 ho vaig deixar estar això d'anar-se fent gran, ja que és inevitable i no hi ha sol·lució. O sigui que quan sortim per la nit sols canvia que el temps de recuperació és més llarg.....bastant més llarg, Si quan en tenia 20 anava de "festa" tota la nit i l'endemà m'apuntava a un bombardeig.....ara no!, ara s'han de passar les 48 hores més o menys com un postoperatori. Apa feliç diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades prefereixo no sortir, pensant en tot el que em comporta refer-me. De tant en tant ho fem, però després amb els nens per casa, mal de cap, son...ufffff!!!!!

      Elimina
  22. Sí, sí...però has sortit que això ja és molt i encara més, has tingut prou energia per escriure a la tornada.

    ResponElimina
  23. Doncs a mi m'ha agradat la frase de l'elur, aquesta de les prioritats. Jo no surto tant com altres companys, o potser millor dit no surto "de la mateixa manera", les meves prioritats d'oci no són les mateixes que les seves. Hauré de trobar una altra manera d'avaluar el meu "fer-me gran" !!

    ResponElimina
  24. Bé, abans quan tornaves més tard, també t'estaves fent gran.

    ResponElimina
  25. Això que expliques són simptomes. La "prova del 9" és quand s'aixequen per deixar-te seure al bus.

    ResponElimina
  26. Jo també he arribat a la fase que de vegades algú s'aixeca per cedir-me el seient...I què?...
    Per molts anys que ens anem fem vells i seguir gaudint de la vida!!...Això sí sempre amb bona salut, optimisme i ganes!!
    El resultat de les proves no volen dir rés.El que compta és l'actitud davant la vida!!
    Ja veus que et vull donar ànims i auto-convencem que això va bé!!...o no??... Millor que ens quedem amb el sí, oi?

    ResponElimina
  27. Moltes gràcies a tots i a totes per comentar aquest pensament que em va venir divendres en sortir d’un bar, efectivament a l’hora en que abans hi solíem entrar. Com que cada dia que passa ens fem una mica més grans, d’indicadors no ens en falten, i adonar-se d’una cosa així et fa somriure, però caram, et pica també una mica l’orgull!

    Jpmerch, entre les que ja han vingut, i les que han de venir... quin panorama.

    Assumpta, vaig tornar a l’hora sagrada de dormir del gat. Va aixecar la vista i va continuar, qui tio! Catalunya Informació? Encara no hi he arribat!! I això del micro-blogging... què passa, que un no pot expressar un pensament breu o què? I és clar, a aquelles hores intempestives, les dotze de la nit, què vols que faci, pobre de mi!

    Dafne, jo vaig sortir, però la que tenies gresca eres tu.

    Alyebard, la darrera vegada que vaig sortir dijous fins tard no es remunta tan enrere, i la universitat havia quedat lluny ja. Però va ser molt puntual, un dia és un dia, tu!

    Carquinyol, per portar el Micaquet a un pub encara és una mica aviat, oi?

    Ferran, prou que ho sé que a casa s’hi està la mar de bé, però m’hi passo la setmana tancat! De la feina a casa, cosa que és del tot normal, però tinc comprovat que si el cap de setmana no surto alguna estona a escampar la boira m’entra una mala llet...

    Sargantana, a sopar, i ben d’hora a casa com les gallines!

    Carme, tu ja ens vas explicar que eres molt bona nena quan eres jove, és ara quan t’apuntes a algunes farres de blogaire, i de no blogaires suposo que també!

    Mac, en el tema de les franges horàries jo continuo sent un tarambana. Encara que torni d’hora a casa res no impedeix que em passi una bona a Internet o llegint, i que se’m segueixin fent les tantes!

    Ariadna, la veritat és que no m’afecta massa. Ho destaco perquè me’n vaig adonar divendres. Sortíem de fer una cervesa i vaig mirar el rellotge, em vaig adonar que l’hora de plegar era la que abans solíem utilitzar per quedar i em va fer certa gràcia. Assumim que les coses canvien, que la setmana et deixa tocat i que el divendres tens ganes d’agafar el llit, és senzillament això. Abans de sortir de casa a mi mateix em feia una gran mandra, però també tens ganes de veure els amics. Sopes, prens alguna cosa, fas la xerrada, i ja en tens prou. Cap a casa i fins un altre dia. No ho trobo gens greu, només que, bé, és la constatació d’un fet, com tantes altres que podem trobar.

    Alba, si t’ho sembla serà perquè tu també t’hi has trobat!

    Clídice, no crec pas que ho recuperi, ni ho pretenc. Les coses són així, ens cansem més i el cos demana més descans, i el cap de setmana és per això, cosa que no és incompatible amb veure els amics, però d’una altra manera.

    Porquet, doncs no, tornant abans de les dotze a casa no hi ha elefant que valguin. Ni mil en estampida!

    Ventafocs, el meu cor no ha estat mai de jovencell, sempre em fa gràcia això de ‘tinc el cor jove’, en el meu cas no era així ni quan era jove de debò. Ara, la voluntat i la nocturnitat no me la treu ningú, ni crec que me la treguin els anys.

    Yáiza, tu ets una persona de bé que defenses el bon nom dels joves. Tots a les 23h hauríeu d’anar a dormir! Bé, no, que si no els noctàmbuls com l’Assumpta i jo ens avorriríem molt a la xarxa a partir de les dotze!

    Pons, ningú no ha dit que això de publicar tingui una extensió mínima, no?

    Elfreelang, m’has fet venir una esgarrifança! Ostres, que em deixin seure al metro... penso que encara em queda una temporada llarga perquè em passi, però el dia que sigui així em recordaré de tu i d’aquest dia, segur que no puc reprimir un sospir.

    ResponElimina
  28. Elur, penso que les les prioritats no han canviat. Sortir a escampar la boira és una necessitat, canvien les formes. Ara potser ja no sortim després de sopar i bevem fins dir prou, no ens distreu això, però sí veure'ns i petar la xerrada. I això es pot fer igualment sopant o amb una única cervesa. Tampoc no cal anar de bars, ara tots tenim les nostres pròpies cases i podem fer vetllades allà, cosa que no deixa de ser sortir, sempre que no et toqui a tu organitzar-ho. Per últim, potser sí que canvia una mica la prioritat quan tens parella, cosa que passa amb tots els meus amics, però suposo que el canvi final és tenir canalla, que llavors ja no pots fer el que vols tan despreocupadament.

    Cantireta, veus, el pijama jo me'l poso més tard igualment, perquè tornar a casa no vol dir necessàriament anar al llit, que hi ha els blogs, els llibres... és clar que posar-se el pijama tampoc no és equivalent a allitar-se...

    Sr. Gasull, puc assegurar-te que no vaig fer res que no fes abans, i de la qualitat millor no en parlem. Res, només treure el nas de casa, i poca cosa més.

    Gemma Sara, la veritat és que jo no he estat mai de discoteques, només en vaig tenir una curta època quan anava a l'institut, però m’hi avorria força. Ja he comentat a l’Elur que no crec que les prioritats siguin diferents, almenys per ara. Potser tu ens podries explicar a bastament com t'ha canviat la vida amb la Sara, segur que ja no penses en aquests antres!

    Agnès, em sap greu dir-te que tot això sona a excusa. És cert que el divendres estem molt més cansats, això ja em passava quan era molt més jove, però si es sortia, es sortia. Ara la gent no vol allargar perquè prefereixen posar-se al llit. Deu ser que algunes coses ja les tenim fetes. Segur que no sortiries fins tard tampoc si t’ho proposen un diumenge.

    Marta, quina gràcia m’ha fet aquesta comparació amb un postoperatori! Hahaha, ja deus tenir raó, però bé, no ho comprovo perquè realment surto molt poc darrerament, surto sovint però només a sopar i fer el got, però res d’allargar. Per tant, el dia següent puc tornar-ho a fer, com haurà estat el cas d’aquest cap de setmana. Una altra veritat que dius és que en això de fer-se gran no hi ha solució, sort en tenim d'anar-ho explicant, així que a cada època, el que li toca, que totes tenen la seva gràcia.

    Maria, es va notant, es va notant...

    Bajo, no hem deixat mai de sortir els caps de setmana, però progressivament hem anat aguantant menys. Cada cop la gent es vol recollir abans.

    Montserratqp, tampoc no diria que escriure dues línies sigui posar-hi gaire energia, hehehe. El sortir ara ha pres un altre caire, i si abans quan tornava més tard, en arribar a casa em connectava igualment, imagina ara.

    Laia, ja li he explicat a l'Elur això de les prioritats, però amb el teu comentari ara no sé si ho havia entès bé o no. Les meves prioritats d’oci no és que siguin concretes, són les que em permeten estar amb la meva gent, i amb el temps les activitats han anat canviant. Abans sortíem gairebé sempre després de sopar, i ara quedem per sopar, i després poca cosa. No sé les maneres que tu tries per passar-t’ho bé, però qui sap, potser després et fas gran i et tornes una 'fiestera'! No crec, oi?

    Efe, sempre ens estem fent grans, però al principi no ens n’adonem, i arriba un moment en que sí. Aquest és el punt d’inflexió.

    Globos, ja ho comentava l'Elfreelang, només de pensar-hi ja se’m posen els pèls de punta, però crec que encara em queda molt!

    Montse, en realitat no em preocupa anar-me fent gran perquè com dius tu, ja podem donar gràcies de poder-ho fer. Senzillament són coses de les que m’adono, canvis que va patint la vida i que em fan certa gràcia. Bé, tampoc és que tingui pressa perquè em deixin seure al transport públic, però bé, tots els anys que he viscut, que alguns considerareu pocs, es noten, com és evident. I més que es notaran!

    Jomateixa, doncs el dissabte vaig tornar encara més d’hora!

    ResponElimina
  29. I no serà la darrera!

    pex. el disc dels amics,.... hehehe, Miracle x mi és un senyal que m'estic fent gran. Ja no pillo les ironies ni em fan gràcia les mateixes coses. Xò alto, cadascú els seus gustos.

    ResponElimina
  30. Hola! et vaig comentar des del mòbil, però no sé perquè no es va enviar bé...

    Et deia que "Hahahaha!! M'has fet riure" i també aprofitava per reflexionar sobre aquest fet. Et deia, que cada etapa de la vida té les seves coses i que això a hores d'ara em sembla molt bé, perquè és com viure diferents vides en una mateixa.

    ResponElimina
  31. Sols volia dir-te que benvingut al club! :-) però tranquil...al cap i a la fi, gaudir del temps és el que compta, no?, el tema horaris passa a ser anecdòtic.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.