No sóc massa bo seguint tradicions, però quan es tracta de menjar ja és una altra cosa. Fins i tot en això fallo una mica, no sóc gens amant dels calçots. Però la carn i la salvitxada no les perdono.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La salsa fa una pinta impressionant!
ResponEliminaLa millor salsa de calçots és la que fa ma mare. I que ningúgosi a discutir-m'ho!
ResponEliminaDoncs jo ho discuteixo, fins i tot la meva mare va ser guanyadora del concurs de salsa de calçots. Ara, ja fa anys que no s'hi vol presentar perquè amb la mort del meu germà, ha perdut l'al·licient de fer moltes coses. Però la segueix fent boníssima. és clar, que cadascú escombra cap a casa. De bon rotllo!!!
EliminaFer calçotades és l'excusa perfecte per trobar-se i escapar-se de la rutina.
ResponEliminaA mi si que m'agraden, xò em senten fatal, i per tant, màxim dos o tres calçots. Això si, la salsa que no falti! Ja em començo a preparar pel finde vinent, que m'estrenaré aquest any.
Doncs a ni sí que m'agraden i no em fan cap mal...
ResponEliminaJo diumenge que ve en tinc una de els fixes de cada any...
Et puc dir una cosa; les calçotades de masia no tenen res a veure amb les dels restaurants, no ho dic per la qualitat, no voldria ofendre el sector restaurador, sinó per tot el que comporta la festa. Tallar, disposar-los a la graella, la pudor de fum, les brases per la carn, les empastifades de merengue... bé, potser l'any que ve, n'hauré d'organitzar una per als blogaires, la pena és que jo no tinc masia, i sempre vaig a la d'altri.
ResponEliminaCelebro que hagis gaudit de la menja i de ben segur que de la companyia, que és tant o més important per a qualsevol celebració. (osti tu quina xerrera, no???)
M'hi apunto! Porto la gana i el pitet, a més dels somriures!! Vivim força aprop, per cert, a 40 km l'una de l'altra!!
EliminaEscriu-me a l'adreça del bloc, que et contestaré.
Petons.
Montse
Nyam, nyam, calçots!!! Tan bons què són i els fas un lleig quan vas de calçotada?? Així doncs, avui no deus haver dinat gaire no? ;)
ResponEliminaPer cert, jo a la salsa sempre li havia dit romesco, però ara veig que la dels calçots, n'és una variant. Apa, ja me'n puc anar a dormir!
Ostres XeXu, em poses les dents no saps com de llargues; per favor, el que donaria jo per uns quants (milers) de calçots! No recordo quin és el meu récord d'una tacada, però no m'estranyaria que la xifra espantés a més d'un :)
ResponEliminaAprofita-ho, tú que pots, i disfruta'ls molt per mi!
Ooooh, quina enveja tan bèstia que m'has fet! Fa ANYS que no hi vaig! :-))
ResponEliminaBé... tornar i gaudir del 5-1, eh? :-))
Mira que m'encanten les calçotades i no sabia que era la "salvitxada"...
ResponEliminaA casa en diem el romesco.
Avui n'he menjat..."caramelitzats" i arrebossats amb salsa de romesco. Estaven impressionants! :)
:)
He tret una mica de pa i tot a veure si podia sucar des de la pantalla una mica d'aquesta "salvitxada" (jo tampoc sabia que se'n deia així i simplement li deia salsa dels calçots) però no hi ha hagut sort, no he pogut traspassar la pantalla. Llàstima perquè té una pinta!
ResponEliminaJo fa anys que no hi vaig de calçotada. I és que als restaurants, com deien més amunt, no és el mateix. Aveure si aquest any en fem alguna!
Però aquesta calçotada és de restaurant, no? :)
ResponEliminaAlgú em mataria si confessàs que mai no he tastat els calçots!
ResponEliminaSempre m'ha fet gràcia això de servir els calçots en una teula.... Ho hauré de provar a veure si així són més bons!!
ResponEliminaQuina bona pinta que fan aquests calçots!!... No em feien massa gràcia però quan els vaig provar, vaig reconèixer que eren bons, però no he tornat a menjar-ne ni tampoc en tinc especial ganes. Potser es fa una mica feixuga tota la feina de menjar-se'ls, pitet inclòs!!...
ResponEliminaI com d'altres també comenten jo tampoc sabia el nom de la salsa "salvitxada" Cada dia se n'aprenen de noves!!...Gràcies.
I sobre la imatge, molt bona, sembla que en puguis estirar-ne un i sucar-lo a la "salvitxada"
Ostres quina pinta .... bonissims deu ser poc! :)
ResponEliminaFer-me salivar d'aquesta manera a quarts d'onze del matí d'un dilluns no hauria de ser legal!
ResponEliminaSort que estic llegint aquest post després d'haver menjat mig quilo de pa de pessic del Bon Àrea. L'arribo a llegir un parell d'hores més tard i deixo marca de les dents a la pantalla.
ResponEliminaOstres!! me n'has fet venir ganes!!!
ResponEliminaaquesta any encara no els he tastat...però no s'escaparan.
ResponEliminaÉs una salvatjada perdre's la salvitxada. Nyam!
ResponEliminaDoncs mira, en una cosa que coincidim: no m'agraden els calçots. Un, potser dos, però més ja m'atabala, massa estona fent la mateixa cosa, uf! :)
ResponEliminaNo coneixia pas el nom de la salsa dels calçots, salvitxada, amb aquesta foto em fas venir gana!. Jo també em decanto pels gustos de la carn. Que t'hagin fet molt bon profit!
ResponEliminaJo de calçots en menjo pocs, però la salsa la trobo boníssima... i vinga sucar-hi pa i vinga sumar calories...jeje
ResponEliminammmm, calçots!
ResponEliminacom que només menges calçots amb aquella salsa unes poques vegades durant una epoca molt concreta això encara els fa més bons ^^
ResponEliminaUna experiència que fa enveja. Ostres quines ganes que me n'has fet venir...
ResponEliminaVeig que coincidim, jo no soc gens amant dels calçots o de la seva familia en general, jo soc feliç amb una bona llesca de pa amb tomaquet, sal i oli, la resta mes igual, home, si em donen carn a la brasa no dire que no ;)
ResponEliminaUn peto!
Uff, doncs jo els que has posat a la foto me'ls fotria ara mateix, que tinc una gana canina i encara no he dinat! Boníssims
ResponEliminaagghhh, doncs jo mataria pel que hi ha a la foto!
ResponEliminammm...
Moltes gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris. Com era d'esperar, a molts de vosaltres us encanten els calçots, encara que m'ha sorprès trobar alguna gent com jo, que els calçots no us acaben d'entrar, però en canvi la salsa us encanta. Jo no sé què li posen a aquesta salsa, segur que té alguna droga... hi ha algú a qui no agradi? A banda d'això i de gustos gastronòmics, l'acte de la calçotada sí que és del gust de tothom que ha tingut el plaer de fer-ne alguna, per compartir l'experiència, per la preparació en el cas de fer-la casolana, és una data assenyalada del calendari. Estic d'acord amb els que dieu que no té res a veure fer-ne una des del principi que anar a un restaurant, tot i que déu n'hi do com s'ho curren a alguns llocs. Aquest cop va ser de restaurant, i va estar prou bé. L'últim cop que recordo va ser en una masia, com marquen els cànons, i preparant cada plat nosaltres mateixos, parant una taula ben llarga, coent els calçots, la carn i tot plegat. És tota una altra cosa i ho recomano. Però pel simple fet de menjar calçots (aquells a qui agradin) i gaudir d'un bon àpat, un restaurant és una opció fàcil i més ràpida. Ara, ja que anem a l'opció fàcil, almenys que sigui en una terra més tradicional que no pas la meva, com va ser el cas.
ResponElimina