dijous, 5 de gener de 2012

Vull ser com en Kvothe!

En una nit màgica com avui, per què no demanar ser tan crack com un personatge de ficció? Fa poc he llegit El temor d'un home savi, el segon volum de la Crònica de l'assassí de reis de Patrick Rothfuss i la saga em té meravellat. El personatge principal, en Kvothe, és un fora de sèrie, és impossible no agafar-li estimació. Però tot el llibre val la pena. Aquest és el recull de frases que he anat apuntant a la meva llibreta, a veure si us semblen tan enginyoses com a mi:

  • Els llibres són un mal substitut de la companyia femenina, però són més fàcils de trobar. 
  • Si ningú no ho fa mai, per què té nom?
  • És difícil enyorar una cosa que sempre hi és. 
  • Jo no et mentiria (...). No és veritat. Ho faria. Val la pena mentir per tu. Però no ho estava fent. També val la pena dir la veritat per tu. 
  • Al món no hi ha res més difícil que convèncer algú d'una veritat nova. 
  • Tot home savi tem tres coses: la tempesta al mar, la nit sense lluna i la ira d'un home benèvol. 
  • Les preguntes que no podem respondre són les que més ens ensenyen. Ens ensenyen a pensar. Si dónes a un home una resposta, l'únic que en treu és un fet petit. Però dóna-li una pregunta i buscarà les seves pròpies respostes. 
  • Només un ximple es capfica per les coses que no pot controlar. 
  • He esperat molt temps per ensenyar a aquestes flors com n'ets, de bonica. 
  • Si tot el que faràs estarà malament, tant per tant, fes el que vulguis.

I això és tot. Que els Reis siguin bons amb vosaltres. Us podrien portar aquest llibre...

31 comentaris:

  1. Guaita! Un regal per la nit de Reis! M'alegro de tornar-te a llegir.

    Et dirè que la 3a frase l'he pensada jo mateixa un munt de vegades. Que em sento una ximpleta per capficar-me en coses incontrolables. I que la última em fa molta ràbia... no m'agrada això de fes el que vulguis. Fes--ho perquè vulguis, tingues una raó, per petita que sigui.

    Ptns.

    ResponElimina
  2. Quines frases més... interessants? temptadores per a comprar el llibre? romàntiques? reflexives?... n'hi ha de tot i crec que diuen molt de qui les ha triat. Sempre ens crida l'atenció allò que d'alguna manera ens fa vibrar. Té bona pinta la teva proposta, però em sembla que ja arribo tard per a demanar-lo als reis.
    Benvingut si és que has tornat. Bon any en qualsevol cas.
    Fins aviat, en tots els casos.

    ResponElimina
  3. Un llibre sempre cau, però a la llista que vaig fer no era aquest. A la propera serà.
    Enguany, amb tanta retallada no crec que vinguen molt carregats.
    Bona sort!

    ResponElimina
  4. m'apunto la de les flors, a veure si aconsegueixo algun polvo xD

    ResponElimina
  5. M'han agradat molt la de l'ira de l'home benèvol i la de les preguntes sense resposta per totes són bones frases.
    No sé si els reis et portaran aquest desig que demanes però el que és segur és que a mi no em portaran cap llibre d'aquest autor, almenys aquest any no està previst.
    Bona nit de Reis!

    ResponElimina
  6. "Només un ximple es capfica per les coses que no pot controlar". Aquesta ens la podriem aplicar tots, en aquests temps complexos. La crisi deixaria de ser un tema.

    ResponElimina
  7. I ben generosos amb tu!
    Les cites són per rellegir-les més d'una vegada.
    Una abraçada i una màgica nit de reis, XeXu!

    ResponElimina
  8. Eeeei! Bon any nou, eh! Ostres, això d fer el primer post de l'any desitjant ser el protagonista del Nom del Vent... mira que ets estrany!

    Però reconec que les frases són realment enginyoses!! M'han fet riure, o pensar, o si més no, creure que són molt encertades.

    Et faré una pregunta maliciosa: ja sé que t'agrada molt llegir però... no deus posar en pràctica la frase número 1, no? =P

    Hahaha! Això no cal que ho responguis, tranquil! =)

    Fins aviat!

    ResponElimina
  9. Doncs no seria mala idea que em portessin aquest llibre però ai m'he descuidat d'escriure la carta...Bon dia-nit de reis XeXu! que et portin tot allò que hagis demanat!

    ResponElimina
  10. Homeeeeeee!! Però si els Reis ens han portat un post al Bona Nit!! :-))

    Però homeee!! A qui se li ocorre fer un post a les 19:52? Demà, per molt que sigui divendres, és el dia de Reis, festivitat de l'Epifania, o sigui, festa de precepte... i aquí, l'Assumpteta i el seu maridet han anat a missa de vigília, i la missa de vigília és a les 20:00... o sigui, que hem sortit de casa a tres quarts. I tu vas i fas llavors el post!!

    Menys mal que els posts no caduquen :-P

    Trobo totes, totes les frases molt interessants. Al primer llibre ja n'hi vaig trobar moltes que em van fer pensar i vaig trobar encertadíssimes... i és que aquests simpatistes són uns cracks :-D

    Com veig que tothom tria una frase, jo triaré aquesta: "És difícil enyorar una cosa que sempre hi és.... i és que a vegades valorem tan poc allò que tenim... i necessitem que ens falti per saber com n'era d'important! I ja pot ser cosa com persona... que som igual de talossos.

    Ja saps que la meva intenció és llegir-lo, però que esperaré a poder-lo treure de la biblioteca... Pel que veig que expliques crec que ha de ser bo ;-)

    ResponElimina
  11. Has triat unes frases fabuloses. La primera m'ha fet treure un bon somriure, la tercera és una veritat com un temple, la de les flors m'ha encantat (en la seva justa mesura, ;) ) i he de reconèixer que sóc bastant ximple, però intento progressar. Feliç Reis, Xexu!

    ResponElimina
  12. La veritat és que no el coneixia aquest llibre però les cites que has triat fan venir ganes de llegir-lo. Em quedo amb aquestes:
    «És difícil enyorar una cosa que sempre hi és.» és tan certa aquesta i hi pensem tan poc...
    «Tot home savi tem tres coses: la tempesta al mar, la nit sense lluna i la ira d'un home benèvol.» M'ha agradat això de la ira d'un home benèvol...
    Per altra banda, m'estic adonant que sóc mooolt ximple perquè em preocupo per moltes coses que no puc controlar.
    Espero que els reis et portin moltes cosetes Xexu. Ciaoo

    ResponElimina
  13. Aquest llibre ha estat la meva última lectura i la veritat és que com molt bé dius, més d'una vegada he pensat que voldria ser com ell, com en Kvothe, però amb versió femenina... bé, sobre el llibre ja en parlo en la última entrada en el meu blog...

    ...I és veitat, coincideixo en que és un bon regal de reis. Segur! Molt bons reis!!! Fins aviat.

    ResponElimina
  14. Són molt bones, les frases. M'ha fet pensar especialment la de que és difícil convèncer algú d'una veritat nova. És veritat que ens costa acceptar el que se surt dels nostres esquemes mentals... no sé si això és una veritat nova per mi :) M'agrada la de l'enyor, també, la de les preguntes... sí que té bona pinta, el llibre.
    Bons Reis, que ja deuen haver arribat!

    ResponElimina
  15. Déu n'hi do! Amb totes aquestes frases donen ganes de comprar-te'l!
    La frase que més gràcia m'ha fet és la del quart punt, la de "Jo no et mentiria...". M'ha recordat al principi de no contradicció d'Aristòtil: fer les dues coses alhora és impossible. Però, en aquest cas, si fos possible fer-les (menir i no mentir alhora), ho faria. Això és amor en estar pur!
    Bé i també m'ha agradat la tercera... la de que no es pot enyorar a algú que sempre hi és... Amb aquesta afirmació ja m'agradaria enyorar a més d'un i més d'una... hahahah
    Una abraçada! :)

    ResponElimina
  16. Ostres!, aquestes frases cal rellegir-les vàries vegades, per treure-li el suc. La primera m'ha fet somriure, les dones som tan diverses com els llibres. La segona, ostres!, potser no ha estat fet per ningú, però segur que algú ho ha imagina't, no?. Les que fan referència a enyorar i la veritat nova, totalment d'acord!. Fer-nos preguntes, és important, trobar les adequades no és fàcil, m'ha recordat a la maièutica.. I sóc de les ximpletes perquè em capfico i la de les flors, què bonica!. En fi...un bon recull!.

    Bon Reis!, Xexu.

    ResponElimina
  17. M'apunto aquesta: "Al món no hi ha res més difícil que convèncer algú d'una veritat nova."

    I és que és tan però tan difícil... que no pot ser veritat!

    (Els reis ja han passat per casa!)

    ResponElimina
  18. què, t'han concedit el desig els reis? ;)
    entre la ressenya del "llibres, i punt" i aquest titular tan sentit, ja tinc ganes de conèixer en kvothe (quin nom, però). per reis no ha caigut, no, però llegir-lo és un propòsit d'enguany, que trobo que m'enganxarà. ara, que vingui recomanat per un detractor acèrrim d'en paul, no sé jo... ;)

    que tinguis molt bon any, xexu, que no sé si t'ho havia dit!

    ResponElimina
  19. La primera la trobo genial, encara que totes tenen el seu valor, espero que els reis siguin bons i tinguis un bon any. El substitut de llibre tampos estaria malament......:-)

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies per comentar aquest post, me n’alegro de que us hagin agradat les frases que he destacat del llibre. Al final en Rothfuss m’haurà de passar comissió, que li faig molta propaganda. A mi la frase que m’agrada més potser és la de mentir i dir la veritat per una persona, trobo que és de les coses més boniques que es poden dir, una veritable prova d’amor.

    Ariadna, i jo de tenir-te per aquí. Algunes de les frases són força estàndard, no són invenció del llibre i segurament molts les hem pensat, però m’ha agradat trobar-les per allà. Contextualitzades tenen més sentit per l’obra, però agafades així cadascú se les pot prendre com vol. Coincideixo amb tu en les dues que dius, i respecte a l’última, és una frase més des del despit que cap altra cosa.

    Laura T., m’agrada això que dius que les frases triades diuen molt de qui ho ha fet. Tens raó, cadascú es deixa impressionar per unes coses o altres, segur que apareixerà algú per aquí que ja ha llegit el llibre i dirà que moltes ni li sonen, però que a ell o ella se li va quedar tal altra frase. Aquesta és una de les grandeses de llegir també, no arriben els mateixos llibres a tothom, encara que ho facin no ens agrada el mateix d’un llibre a uns i altres, i fins i tot un mateix llibre ens pot agradar o no en funció del nostre estat. El llibre a mi em va agradar molt, però no sé si és el tipus de lectura que agrada a tothom.
    No sé si he tornat, tinc ganes de fer-ho, però no m’hi veig massa amb cor de moment. De totes maneres, ens seguim veient per aquí, això segur, m’agrada veure que hi ha qui té en compte les circumstàncies del blog ara mateix. Gràcies. Molt bon any per tu també.

    Jpmerch, el llibre aquest no és precisament barat. Sempre pots buscar algú més adinerat que el tingui i que te’l deixi...

    pons007, en Kvothe és força falaguer, val a dir que la frase és molt bona. Però com que no et puc explicar si li funciona, per no revelar res del llibre, ens ho hauràs d’explicar tu si proves de fer-la servir.

    McAbeu, això de la ira de l’home benèvol és per pensar-hi, realment. Algunes frases es pot dir que són de saviesa popular, però m’ha agradat trobar-les al llibre. No m’estranya que no tinguis pensat llegir res d’aquest bon home, si l’Assumpta sempre ens posa deures i anem de bòlit amb les seves recomanacions!

    Ferran, és una de les meves assignatures pendents. Per això em va fer gràcia trobar-la al llibre. Si fins i tot m’ho diuen les meves lectures!

    Fanalet, algunes estan molt bé, m’agrada penjar-les al blog per tenir-les sempre a mà.

    Yáiza, va com va. De tant en tant tinc ganes d’escriure o penjar coses, i ara m’ha sortit això. Si espero gaire més a veure si sortirà la tercera part i faré tard! A mi m’agraden força aquestes frases seleccionades. És clar que poso en pràctica aquesta frase! Sempre que puc tenir companyia femenina no llegeixo tant! Tot i que ho trobo a faltar, eh.

    Elfreelang, pel mòdic preu de 25 euros segur que els Reis t’aconsegueixen el llibre encara que no els l’hagis demanat prèviament.

    Assumpta, si ja et deia jo que això de la religió no pot ser bo, si per anar a missa et perds posts del Bona Nit, no anem bé. S’ha de triar. Però mira que he estat considerat, ja sé que si veies el post abans d’anar a la missa no haguessis pogut sortir de casa, i m’hauria sabut greu. Així que el veus després, i ja ben resada.
    La frase que tries és ben encertada, però me l’agafo d’una altra manera, potser. Tots sabem que no valorem les coses i persones que tenim fins que les perdem, però en aquest cas, penso que es referia al moment mentre ho tenim, que no ho enyorem perquè és allà, i cal una mica de distància per enyorar-ho. Ben mirat, potser és la mateixa cosa...
    Penso que has de llegir el llibre, però no per tot el que jo estic exagerant fent ressenyes i posts parlant d’ell, sinó perquè et va agradar el primer, encara que tingués defectes, i no baixa de nivell, així que val la pena.

    ResponElimina
  21. Venta, cal reconèixer que el personatge és una mica trapella, però és part del seu encant. T’imagines que algú et diu per sorpresa i espontàniament una frase com la de les flors? Jo penso que és per fondre’s, no? D’enginy no n’hi falta, però no totes les frases són del personatge principal.

    Myself, aquesta saga de Patrick Rothfuss no és tan famosa com d’altres, però s’està fent un nom. És literatura fantàstica, però molt poquet, no és gens ‘matxacona’. Les frases que has triat són bones, això de la ira de l’home benèvol veig que impressiona, a mi també em va fer pensar. És una frase que està a la solapa del llibre, no revela res del seu contingut. I també m’ha sobtat que molts us declareu ximplets, jo que pensava que seria l’únic de la sala!

    Thera, benvinguda al Bona Nit! Està molt bé veure que no sóc l’únic boig i que tothom que va llegint el llibre s’emporta una bona impressió, la veritat és que rep moltes crítiques positives. Ara, un Kvothe en versió femenina... seria terrible!! Ja passaré a mirar la teva ressenya.

    Gemma Sara, fa gràcia com cadascú va destacant unes coses i altres. Aquesta de la veritat nova em sembla força encertada, perquè com dius, el que s’escapa dels nostres esquemes és molt difícil d’acceptar. Les frases seleccionades són bones, i segur que n’hi ha més que m’he deixat, però pensa que el llibre té 1200 pàgines, té frases interessants però moltes coses més!

    Joan Fer, com li deia a la Gemma Sara, el llibre és prou llarg com per tenir frases interessants, i moltes coses més, que espero que si proveu de llegir-lo, us agradin igual. La frase que has triat potser és la que més m’agrada a mi també. No sé si en el sentit que dius, de poder fer les dues coses a l’hora, però trobo que és molt maco dir a una persona que val la pena mentir per ella, i que també val la pena dir la veritat per ella. Magnífic.
    La tercera també està bé, però em sembla que tu ho dius en el mal sentit, lladre, amb les ganes de treure’t algú de sobre!

    Audrey, em sembla que tu millores encara aquesta primera frase. A mi em va fer gràcia la frase perquè sóc un malalt de llibres, i també m’agraden les dones, és clar, però això de que les dones són tan diverses com els llibres és ben cert! Respecte la segona frase, ets la primera que la destaca. Potser és la que necessita més context, a mi em va semblar genial pel que la precedia. Al llibre estan parlant d’una cosa dolenta, una cosa perjudicial. Però resulta que aquesta cosa ningú no la fa, que està prohibidíssima. I és llavors quan algú pregunta per què té nom la cosa aquesta si ningú no la fa. Al llibre queda molt bé.
    Respecte a les altres frases, estem d’acord amb el que dius, i jo també em declaro ximple, com la majoria per aquí, sembla ser. Tenim una tendència a complicar-nos la vida...

    Maurici, no provis de convèncer-me d’això! No, és clar, la frase és del tot encertada, ens costa acceptar allò que és nou i estrany per nosaltres. No explicaràs què t’han deixat els Reis?

    Pati, primerament dir que estic encantat de veure’t per aquí, tot i que has deixat el blog enrere. Em temo que els Reis no m’han concedit el desig, però tampoc s’han portat malament. Si llegeixes el llibre espero que em faràs saber què t’ha semblat, però comença pel primer, eh, ‘El nom del vent’. Aquesta és la segona part, i cal haver llegit la primera. On vas a parar, en Patrick molt millor que en Paul! En Paul adorm a les ovelles, tots ho sabem. Sospito que tu tens problemes d’insomni i que per això t’agrada, et va de perles! No t’enfadis, que és broma. Però unes bones migdiades amb ell sí, no?

    L’ou cost??? Ara no sé si ets en Garbí que s’ha equivocat de perfil (acabes de tornar d’un viatge!!), o si ets la Garbina! Encara que pel que dius... La primera em va fer força gràcia, i pensa que sóc força lector jo. Imagina! Però els Reis no les porten aquestes coses, oi? No se m’havia acudit mai.

    ResponElimina
  22. Em que do amb: "Al món no hi ha res més difícil que convèncer algú d'una veritat nova." - m'he adonat de com en sóc, de capquadrat! :S

    I amb: "Les preguntes que no podem respondre són les que més ens ensenyen. Ens ensenyen a pensar. Si dónes a un home una resposta, l'únic que en treu és un fet petit. Però dóna-li una pregunta i buscarà les seves pròpies respostes." - arreglaria més d'una crisi aquesta frase...

    ResponElimina
  23. Unes frasses molt ben triades.
    Ara mateix estic llegint el llibre (el temor) i la veritat és que no pots evitar enamorar-te d'en kvothe.
    però per més que ho demanem als Reis, és força difícil trobar algú com ell...

    ResponElimina
  24. Hola Xexu! feliç 2012, que grans són els llibres que ens fan viure bones estones...jo tinc una llibreta on hi apunto frases que m'agraden dels llibres que llegeixo...però a vegades hi han llibres que n'hi han tantes!!! Molt bopnes frases!

    ResponElimina
  25. què ximpleta que sóc!

    ps. ho sé, ho sé,.... està allà, a l'estudi, cridant-me, esguardant torn.

    ResponElimina
  26. son ideals...
    et fa res si me l'es emporto??
    m'han fascinat!
    un peto a canvi
    ;-)

    ResponElimina
  27. Em faràs entrar ganes de llegir el llebre per veure qui és exactament aquest home... Les frases, diferents.

    ResponElimina
  28. Finestreta, als humans ens costa avançar, quan ensopeguem amb una cosa nova, ens costa molt creure-la, sobretot si ja tenim idees preconcebudes. Per sort hi ha gent amb la ment oberta, que és la que ens permet tirar endavant! Respecte a l’altra, hi està relacionat. Es tracta d’ensenyar, d’ensenyar de manera que l’altre aprengui. No és mai fàcil.

    Joma, si ja ho dic jo, que el bo d’en Kvothe és una joia. No et venen ganes de fotre una puntada de peu al cul de la Denna? Espero que el llibre t’agradi tant com a mi. Ah, i disposats a demanar una cosa als Reis, potser demanaria que em portessin la Felúrian... encara que m’hi vagi la vida!

    Marta, jo també en vaig apuntant, i de tant en tant en comparteixo aquí unes quantes, però de llibres que destaquen per alguna cosa o altra. Aquest em va agradar molt, no només per les frases.

    rits, deixa estar ja els trons i els reis, dona, tira cap en Kvothe que ja veuràs com t’agrada. Ah, i de ximplets en som una bona colla per aquí, sembla ser.

    Sargantana, te les pots endur, però fes-ne un bon ús, eh!

    Mireia, com? Encara no l’has llegit? Però deixa les grangetes ja!!

    ResponElimina
  29. Doncs una altra ximple a la sala... I ximpleta, ximpleta, proporcional al meu nivell de preocupació, de vegades!

    ResponElimina
  30. He llegit una entrevista al Rothfuss on explica que va començar a escriure sobre en Kvothe immediatament després de llegir les memòries de Casanova, i que li havien sorprès per la imatge que, lluny de ser només un seductor, es tractava d'un supervivent, d'algú que sense res especial havia de sobreviure a base d'enginy en un món complicat. I també l'identificava amb una mena de Quixot, lluitant contra molins, no pas contra gegants...

    ResponElimina
  31. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.