diumenge, 8 de gener de 2012

Schrödinger

Tinc un gat especialment pesat que no hi ha manera de treure's de sobre. De vegades em posa nerviós i comença a desperta-me instints assassins, però mai fins avui havia pensat mètodes tan expeditius per fer-lo parar de miolar. M'ha passat pel cap l'experiment del gat de Schrödinger...

Erwin Schrödinger era un físic austríac que va guanyar el Nobel de l'especialitat el 1933 per una equació que descriu l'evolució al llarg del temps de l'estat quàntic d'un sistema físic, i que porta el seu nom. Però si es va fer més conegut en cercles no tan tècnics i va obtenir certa notorietat en la cultura friki, va ser per un curiós experiment mental anomenat Gat de Schrödinger. I no perquè sigui un experiment amb objectius poc científics! Pretenia demostrar que les anteriors concepcions de la física no eren vàlides per explicar la mecànica quàntica.  Per fer-ho, va proposar tancar un gat viu en una caixa hermètica d'acer, juntament amb un comptador Geiger (que és un detector de partícules que serveix per mesurar els nivells de radiació ionitzant) i una certa quantitat de substància radioactiva. Durant la següent hora, hi havia un 50% de possibilitats que un àtom es desintegrés i si això passava, el comptador ho detectaria i trencaria una ampolleta d'àcid hidrociànic que mataria el gat.


Segons Schrödinger, només podem saber si el gat és viu o mort quan obrim la caixa, però llavors ja estem interferint i canviant el sistema. La mecànica quàntica descriu que, si no toquem res, el sistema entra en una superposició d'estats, no és que el gat estigui viu o mort, sinó que tant pot estar viu com mort, així que diem que està viu i mort al mateix temps. La conclusió, però és que la mecànica quàntica no es pot aplicar a altres sistemes que no siguin partícules, perquè seria absurd.

Una altra conclusió que trec jo és que a Schrödinger no li agradaven massa els gats... quines idees.

NOTA: Cap animal domèstic ha patit una agressió durant la redacció d'aquest post.
NOTA2: La física quàntica no és en absolut el meu camp, així que demano disculpes si no m'he sabut explicar bé o he comès algun error.

43 comentaris:

  1. NOTA3: La física quàntica (ni la no-quàntica) són el meu camp encara menys que el teu... és a dir, que no entenc gaire res de tot això.

    Però donaré una idea: què tal posar un vidre plomat (per evitar radiacions indesitjables) a la caixa d'acer, en plan finestreta, per poder veure què fa el gat al cap d'una hora?

    ResponElimina
  2. aquest és l'exemple científic de què els gats sempre estem mig vius i mig morts; pels humans...enveja cotxina.

    ResponElimina
  3. També podríem tenir una rèplica del comptador Geiger a fora de la caixa... que estigui connectat amb el de dins. Si ha comprat una partícula de menys, el de fora ens ho farà saber, i sabrem que el moixet l'ha dinyat!!

    (ostres, vaig rellegint el post i em sento tonta... no entenc res! xD)

    ResponElimina
  4. Però com que els gats tenen set vides, la ampolla es trencaria i el gat seguiria viu.

    ResponElimina
  5. Jo crec que optaria per compra-li una companya al gatet...si més no deixarà d'estar sobre teu per estar sobre seu....;)

    ResponElimina
  6. Jo també he pensat sempre que això de l'Schödinger amb els gats li devia venir d'algun trauma infantil!
    Pel que fa a l'aplicació d'aquest principi de la mecànica quàntica a "coses" que no siguin partícules, l'Ian Watson ho va provar en la seva novel·la Conflictes i jo hi trobo una certa gràcia. (Al·lèrgics a la CF: ABSTENIU-VOS!)

    ResponElimina
  7. Potser ho has dit i no ho he vist, però entro i veig dos posts nous. Què has tornat??

    ResponElimina
  8. Jo tampoc he entès gaire res de l'experiment. Però trobo interessant això de que un gat pugui estar viu i mort a la vegada. xD les persones suposo que també, no? m'agrada pensar que potser hi ha algú a qui també trobo molt pesat i insuportab que està més mort que viu... aixxx, en fi, no ens posem violents. Però, definitivament, crec que Schroder tenia algun tipus de problema amb els pobres gats xD

    ResponElimina
  9. El meu gat fa servir el mateix procès: no se sap mai si vol entrar fins que li obres la porta. I tampoc li faig mal, mentre escric aquest comentari :)

    ResponElimina
  10. Estic contenta de veure que no sóc l'única que no entén res, i dubto que el motiu sigui per què no t'hagis explicat bé... estic d'acord amb tu en que al senyor Schrödinger no li agradaven massa els gats. Bona setmana, Xexu!

    ResponElimina
  11. Si t'empipen els miols del gat, perquè en tens?

    Deixa't de tant quàntica i fes-li cas a l'animaló, que de ben segur estarà més content que si et passes l'estona picant el teclat de l'ordinador.

    ResponElimina
  12. Jo tampoc m'he capficat massa amb l'esperiment però si que crec que el gatet (o gatot) te gelos del bloc... li hauras de fer mes carantonyes...

    ResponElimina
  13. És que jo l' unic Schrödinger és el gat de la Sam a Stargate i la Sam com a científica és menys bèstia que el teu amic . Va ser el primer cop que vaig sentir a parlar d'aquest experiment, ho sento ;), però és que sóc de lletres

    ResponElimina
  14. Per cert, que no, que tampoc no he entès res, però no t'ho he dit en l'anterior comentari perquè encara no havia llegit el post.

    ResponElimina
  15. El gat d'Schrödinger no sortia a les tortugues ninja?

    ResponElimina
  16. Ui, doncs jo sí que ho entenc (crec) Per fi he descobert la meva vocació frustrada, la física quàntica!! :-))

    Sabem que pot ser que l'ampolleta d'àcid exploti o que no ho faci, sabem que hi ha un 50% de possibilitats que sí i un 50% de possibilitats que no.

    Com no ho podem veure, no sabem què ha passat... No sabem si ha explotat (i matat el pobre gat) o no... i, segons la física aquesta, quan una cosa no la podem veure però podria ser que sí o que no, doncs ÉS AMBDUES COSES A LA VEGADA... o sigui que, aplicant la física aquesta: el gat és viu i el gat és mort... com això ja es veu que no pot ser, doncs resulta que queda demostrat que la física quàntica no es pot aplicar a aquest tipus d'experiments...

    Per cert... per fer la prova, no es podria fer amb un gos? Més que res perquè els gats no embruten els carrers i els gossos sí :-P

    Aquest Schrödinger va néixer a Viena... i jo, automàticament, penso en el meu Viena :-DD

    ResponElimina
  17. El què està clar és que si la caixa està tancada hermèticament, el pobre gat acabarà morint-se d'asfíxia.

    ResponElimina
  18. Aquí la única física quàntica que hi veig és respecte al bloc. Tan aviat està mort com ben viu. Quin misteri.

    Bon any!!!

    ResponElimina
  19. Desconec totalment la física quàntica... i els seus experiments... però de tant en tant voldria escanyar l'Otis. O llençar-lo pel balcó...

    ResponElimina
  20. Sóc una ignorant pel que fa a la física quàntica, no m'acaba de quedar massa clar, sort que tenen set vides!. Fes-li quatre moxaines al teu gat, que estarà més content!

    ResponElimina
  21. Tots els bons webcomics han fet tires sobre el gat de Schrödinger:
    - xkcd
    - Cyanide & Happiness
    - 404

    ResponElimina
  22. Amb aquestes teories jo crec que també m'animaria a fer travesses! Bé, el partit està en una X, o un 1 o un 2... així que sempre l'encertarem!

    Ah, calla, que en alguns partits ja passa això que et deixen posar triples... no sabia que les travesses estaven fonamentades en les teories d'aquest Schrödinger!

    ResponElimina
  23. Je,je, el meu amic el gat! Serveix per a grans arguments de la SciFi. De fet els físics quàntics i els fisics "normals o euclidians" fa temps que discuteixen de com es poden unir les dues físiques sense fer-se mal.

    ResponElimina
  24. Jo fa temps en tenia una idea una mica vaga, no sabia molt bé com anava la cosa... Després d'un capítol de Big Bang Theory, em va picar la mosca i m'ho vaig mirar. Però bé, entre tu i l'Assumpta jo crec que ha quedat molt clar!


    Per cert... estirada d'orelles, em sembla!!! ;)

    ResponElimina
  25. Buf, de física quàntica o qualsevol altre terme científic em sona a xinés, si fins i tot el nom d'aquest bon home és ben complicat de dir! per tant, el que et dic és que enlloc d'experiments estranys, experimentis buscar-li companyia gatuna al blog! una gateta per fer-li mimitus o un gatet per barallar-se! segur que així et deixa tranquil!

    Per cert, quina lluna plena tan xula de regal avui, no et sembla?

    ResponElimina
  26. Alguns de vosaltres pregunteu si això és una tornada al blog. Com sabeu, aquest blog no ha tancat mai, però la qüestió és si publicarà periòdicament o només puntualment. Bé, he de dir que ho enyoro. El Bona Nit és important per mi i si no hi escric em falta alguna cosa. No m’he sentit amb cor de tornar-hi abans, i ara tampoc ho sé, però en tinc ganes. No em vull posar pressió, ni tampoc volia anunciar res amb bombo i plateret, escric i ja està. Veurem quin ritme tindré, potser més irregular que abans, o potser no, ja veurem. Veurem també com estan els ànims, que això és important. Però ho enyoro, i miro d’anar fent. Em tindreu per aquí, però no prometo res, només hi sóc.
    Pel que fa al post, com era d’esperar, no s’ha entès massa, ni jo mateix ho acabo d’entendre massa, però sempre m’ha fet gràcia aquest experiment, més enllà dels objectius que tingui o el que demostri. Em va venir de gust fer-ne un post, inspirat per la insistència del Blog. Els vostres comentaris han estat molt enginyosos en molts casos, m’heu fet riure. No és poc això, una bona colla de gent parlant de física quàntica! No som bons ni res! Gràcies a tots pels comentaris.


    Yáiza, he de dir que fins i tot quan estudiava la física clàssica a l’institut o la carrera, era la meva bèstia negra, així que ja veus. Les solucions que proposes són imaginatives, però tramposes! Perquè en realitat no es vol veure què fa el gat, si viu o es mor. Això no és el que interessa, almenys a Schrödinger. Precisament l’experiment és així per no saber què passa, i per poder dir que, com que no ho sabem, passen les dues coses a l’hora. En el moment que ho sabem, l’experiment s’acaba. Sé que no et soluciono cap dubte, em sap greu, però no en sé més!

    Gatot, sempre que es parla de gats apareixes, per la part que et toca! Si he de pensar si tu ets viu o mort, crec que em decanto per la primera opció, i em sembla que no m’equivoco!

    Jpmerch, si tu haguessis viscut en època de Schrödinger i Einstein altre gall hauria cantat en el món de la física quàntica! Tens a l’abast refutar les seves teories, corre, ves a parlar amb els del Nobel!

    Garbí, però saps què passa, que no sé si dos gats cabrien dins de la caixa d’acer... i mira que els encanten les caixes!

    Jo rai!, benvingut al Bona Nit! Saps d’algun altre experiment de l’austríac en que també fes servir gats? Això seria preocupant... Desconeixia l’autor i el llibre que cites, vaig anar-ho a mirar i està en català i tot. No et dic que no faci un pensament, però no sé si a curt termini, que ja estic llegint unes coses...

    Susanna, la resposta al que preguntes l’he comentada amb la introducció a aquestes respostes. De moment aniré fent, però no prometo res. La resposta sobre si torno, és clar, perquè de respostes sobre física quàntica també te’n puc donar poques!

    Anna Griera, és de suposar que l’experiment funcionaria igual amb humans, encara que no sé si li haguessin donat el Nobel si hagués proposat una cosa així... de totes maneres, és un experiment teòric, dubto que posés cap gat dintre d’una caixa en realitat. Si no, sí que era per dir-li alguna cosa. Ei, però no he fet el post aquest perquè agafeu idees, eh! Que et veig les intencions!

    Cantireta, així fas com jo, no li fas mal mentre escrius perquè necessites les dues mans. Però després... ara està assegut a la meva falda el tio, i com no fa 'bulto' ni res el tio...

    Venta, de veritat pensaves que la gent ho hauria entès i tu no? Ostres, a mi m’hagués deixat planxat que ara comencéssiu a comentar amb interpretacions del model i escrivint equacions. Realment, millor no ficar-se en certs jardins. Ho explico perquè em sembla curiós, però per entendre-ho, que vingui en Schrödinger i ens ho expliqui! Encara que ja cria malves, pobre home.

    Ariadna, diguem que no va ser una tria meva tenir gats. Jo només vaig consentir. Però després te’ls estimes, és clar. No et falta raó amb que li hauria de fer més cas, però és que vosaltres sou més distrets!

    ResponElimina
  27. Jomateixa, el tros de gat, que és una bèstia, es diu Blog, així que mira si li faig cas! No cola, oi? D’acoooord, li faré més moixaines, ja sé que teniu raó!

    Mireia, no ho sentis, a saber on vaig sentir a parlar jo d’aquest home i el seu experiment! Probablement en alguna sèrie també. Així que la Sam té un gat que es diu així? No he seguit massa Stargate... però tela com n’és de friki la viatgera de l’espai!

    Enfrancis, saps el més preocupant del teu comentari? Que l’he entès i a sobre m’ha fet gràcia... ai, en Trinxant...

    Assumpta, et felicito per la teva explicació. Sincerament, no puc dir si és una explicació correcta, però almenys és la mateixa que he donat jo, o almenys, és la manera com ho entenc jo. Després de llegir unes quantes pàgines, en diversos idiomes, vaig arribar al mateix lloc que tu i vaig mirar d’explicar-ho. Sembla que els que t’han llegit han entès la teva explicació. Com es nota que entre la gent de(l) Viena us enteneu! Suposo que l’experiment sí que es podria fer amb gossos també. Ves que et dic, potser també es podria fer amb en Cristiano Ronaldo. Però deixaríem la caixa tancada tota la nit, perquè llavors, per força, algun àtom s’ha de desintegrar!

    McAbeu, tu com en jpmerch, heu tingut en compte coses que l’Schrödinger no va pensar. I a ell li van donar un premi Nobel. Jo de vosaltres faria un pensament.

    Joan, l’experiment diu que la quàntica no es pot aplicar al gat, però no diu res de tancar el Bona Nit en una caixa una temporada! Ja ho explico al principi de les respostes, però aniré fent de moment, a veure si no em veig amb cor de seguir escrivint. Ei, si et sembla bé, eh?

    MaryMoon, però per què el vols escanyar per la finestra o escanyar-lo? Si t’acabo de donar una solució molt més guai! Fem-ho amb estil, dona.

    Marta, cert que li hauria de fer més moixaines pobret, que sempre reclama. Però respecte l’experiment no pateixis, que ni jo mateix ho entenc massa...

    pons007, el que jo deia, cultura friki. Si és que és una broma que no falla mai!

    Porquet, em sembla que és més difícil que et toqui una travessa que entendre els conceptes de física quàntica. No sé si posant signes a la travessa podem dir que els tres resultats estan passant a l’hora. Només puc dir un resultat que no hauria de passar mai, el Barça no hauria de perdre punts contra l’Espanyol mai de la vida!

    Alyebard, segons Stephen Hawking, les teories són sempre temporals, fins que es refuten o fins que es milloren. Molts cops es busca congeniar-ne dues de possibles i mirar com lliguen, si es poden unificar. Ara segurament tenim moltes més eines per saber si les dues físiques es poden unificar i encara no se’n surten. Vols dir que ens en sortirem fent servir gats?

    Laia, si t’ho has estat mirant i penses que l’Assumpta i jo ho expliquem ‘bé’, em quedo més tranquil. Almenys volia explicar l’experiment una mica i que s’entengués, però he vist que en física no és massa fàcil fer-se entendre. Però potser és més difícil encara quan en saps i ho expliques a gent que no en té ni idea! No sé si voldria que un físic teòric m’expliqués aquestes coses, acabaria amb el cap com un bombo. Per què serà que sabia que a The Big Bang Theory això devia haver sortit? Segur que ho he vist, però no tinc al cap quan en parlen. I per cert, bona memòria. Unes quantes me n’hauries de fer ja...

    Kweilan, doncs no vulguis saber el que em va costar escriure’l!

    rits, sí, és clar, però seria pitjor el remei que la malaltia! Va, que no veus que t’ofereixo una molt bona sortida per torturar en Puck per quan es porti malament? Caixeta, radioactivitat, verí... fàcil, no? Per què ho dius això de la lluna, per la meravellosa lluna que hi ha avui al cel, o pel tros de premi d’en Mac?

    ResponElimina
  28. Perdona! Però a mi sí que em preocupa, si el gat és viu o mort! Més que res per saber si puc marxar de vacances tranquil·la o he de demanar al veí que em vingui a cuidar la bèstia...

    Insensible...!

    ResponElimina
  29. apareixo, no només quan es parla de gats, perquè sempre t'he apreciat, XeXu. No sóc de comentar perquè em visitin. Em sembles una persona honesta i en faig prou amb això. Si no et comento més, és perquè res tinc a dir o perquè em semblaria fora de lloc fer-ho. Que tinguis bon any. Sinceramet.

    ResponElimina
  30. Pobre gat, ja sabia el científic que tenia set vides, per si fallava l'experiment?

    ResponElimina
  31. Un tema dens, el de la física quàntica. La primera vegada que vaig llegir sobre aquest experiement i el gat, va ser a La porta dels tres panys. Un llibre força curiós, per parlar d'un tema que, per a mi, segueix sent un misteri.

    Bona setmana!.

    ResponElimina
  32. No me n'he pogut estar:
    http://www.snorgtees.com/wanted-dead-and-alive
    L'acabo de veure ara mateix! :)

    ResponElimina
  33. pobrissó puck! li hauria de fer ara mateix! xq sempre es porta malament. i no crec que me'n sortís, que a l'escola era un perill al laboratori. xò xq seria pitjor el remei? ais... això és que ja t'agrada que t'estigui sempre a sobre.

    si, és clar, el premi del Mc... ais.... crec que això ja t'ho vaig felicitar (diria, vaja, ja no ho recordo. En tot cas, felicitats pel premi!)

    ps. has de fer el que vulguis amb el teu blog, és teu. escriu quan vulguis i del què vulguis. xò està guai veure posts al reader d'aquí.

    ResponElimina
  34. Ui, uiuiui... això de la quàntica aquesta i les teories de Herr Schrödinger em sembla una presa de pèl! Vejam: si no obrim la porta de la caixa, el gat "és viu i mort alhora"?? Ui, uiuiui... que això em sona a truc d'aquella màgia Borrás de quan érem nanos. Aquí hi ha trampa, nens, aquí hi ha trampa!

    ResponElimina
  35. Noooo, FERRAN, que, justament, el fet IMPOSSIBLE que el gat sigui VIU I MORT A L'HORA, demostra que no es pot aplicar la física quàntica en aquests casos :-))

    Aplicar la física quàntica en aquest cas ja es veu que dóna un absurd. I la ciència no pot donar un resultat absurd, per tant, queda demostrat que la física quàntica no es pot aplicar a "qualsevol cosa" ;-))

    Ostres, XEXU, aplicar-ho al Cristiano Ronaldo... vols dir?? I si li fem creure que li aplicarem només per donar-li un "sustu"? :-DDD

    ResponElimina
  36. Yáiza, ah, però ets veïna de l’Schrödinger? Llavors sí, és clar, jo també estaria preocupat...

    Gatot, era una manera de parlar, en to de broma. No volia dir que només comentaves quan es parla de gats, només faltaria, en cap cas et retrauria a tu ni a ningú una cosa així. Ets lliure de comentar o no fer-ho sempre que ho desitgis, i quan ho facis seràs molt benvingut, no cal dir-ho. No voldria que t’ho prenguessis per on no és, només feia broma amb que, naturalment, parlant de gats, havies de dir la teva, com a gatot que ets. Agraeixo les teves paraules. Jo també tinc un ull posat al que dius tu i sé que has tornat a casa. Sempre m’ha costat comentar-te, però. Fer-ho em sembla gairebé una intromissió. Bon any per a tu també.

    Rafel, ja ho comentava a algú altre, heu tingut en compte coses que tot un premi Nobel no va pensar!

    Audrey, que és dens, no t’ho negaré. Però sembla que en saps alguna cosa, i potser això ja és més que jo. Desconeixia aquest llibre, així que he anat a mirar què era i diu que és una novel•la de divulgació científica, sembla curiós. El recomanes? Perquè a mi les coses rares ja m’agraden. Em sembla interessant, però tampoc no vull quedar-me amb un pam de nas i no entendre res.

    Laia, és brutal!! I no és massa cara, em sembla que me la compraré! M’ha agradat molt. N’has vist d’altres? En tenen de molt gracioses! Per què les que més gràcia em fan són les més frikis?

    rits, el remei seria pitjor perquè si un gat de vegades ja costa, tu vols que me’n posi un segon? Tan mono que està quan dorm... Però quan n’hi havia dos feien uns espectacles i uns concerts de miols, que tela. Així que res, no li faré pas cap mal, que està ben cuidat, però potser no li faig tan cas com hauria i es deu avorrir molt.
    En tot cas, gràcies per la felicitació, suposo que ja vas comentar en el post del Mac. Fa il•lu poder lluir la medalla. Però escolta, que la lluna tampoc no estava tan malament, eh! I pel que fa a escriure aquí, també gràcies. A mi també m’agrada anar actualitzant, però miraré de no demanar-me res a mi mateix, publicaré quan surti, de vegades serà sovint, i potser d’altres no tant, però no cal portar el ritme que portava, ni parlar de les coses que parlava. Ja sortirà.

    Ferran, Schrödinger no va entendre que per fer trucs de màgia es fan servir conills o coloms. El tio agafa un gat, i com que va començar a rebre crítiques d’altres mags, es va empescar un experiment de mecànica quàntica, i va i li donen un premi Nobel! Si ja ho diuen que tots els tontos tenen sort. Perquè segurament ho devia ser, de tonto, aquest bon home.

    Assumpta, m’espanta que ho vegis tan clar, a veure si ens estarem equivocant i ho entenem tot al revés! Necessitaríem un físic quàntic, o un teòric, en coneixes algun? A en Ronaldo li podem dir que la caixa és per amagar-se i donar-li un bon ensurt a Messi, que és per fer-li una broma pesada. Quan s’estigui fregant les mans, girem la clau del cadenat...

    ResponElimina
  37. Xexu, doncs fes-te un autoregal d'aniversari!!! ;) A mi també em va fer molta gràcia (de la mateixa web) la de que el got tècnicament sempre és ple o la de l'àlgebra.

    A mi també m'agraden sempre les més frikis ^^

    ResponElimina
  38. @Laia Són genials!! i quan més frikis millor ^^ Xexu, ja pots córrer a comprar-te'n una!! :D

    ResponElimina
  39. Sí te'l recomano, si t'interessa el món quàntic. Te'l explica barrejat amb una fàbula, que et porta a un món màgic i estrany alhora. No deixa de ser una temàtica densa i més encara per algú de lletres, com jo. Ja em diràs...si en fas una resenya al Llibres i punt!.

    ResponElimina
  40. Homeeeeee, XEXU, com que jo ho veig clar és que ho entenem malament? Gràcieeees!!! De fet, jo tinc una ment brillant, el que faig a vegades és dissimular una mica i prou :-P

    La veritat és que ho veig claríssim. En Schrödinger tan sols pretenia demostrar que la física quàntica no serveix "per tot" i per demostrar-ho va intentar aplicar-la a quelcom que donés com a resultat un absurd, una cosa impossible.

    Si, segons les regles de la física quàntica, el resultat de l'experiment del gat era que havia d'estar viu i mort al mateix temps, és obvi que és un resultat impossible. O sigui que, aplicar la física quàntica en aquest cas és, científicament, inacceptable :-))

    No matis al pobre Cristiano Ronaldo!! Deixa'l que pateixi veient com en Messi s'emporta tots els honors :-DDD

    ResponElimina
  41. Laia i Alyebard, les samarretes d'aquesta col·lecció són brutals. N'hi ha moltes de boníssimes per frikis com nosaltres. Us he d'anunciar que... m'he comprat la samarreta del gat!! Estic esperant que arribi, triguen de dues a quatre setmanes, que crec que venen de Canadà. Quan la tingui ja us ho demostraré d'alguna manera!

    Audrey, com ja et vaig comentar al teu blog, el llibre ja està en camí, em va encuriosir i passarà a engrossir la meva lleixa de pendents, que sospito que un dia caurà, que és una estanteria d'IKEA... Per un cop no he fet allò que es fa sempre de 'ja ho buscaré', per donar llargues! M'ensenyeu unes samarretes frikis o un llibre no menys frikis, i les dues coses ja estan venint cap a casa! Si us segueixo fent cas m'arruïnaré... Quan el llegeixi en faré ressenya, és clar, però no sé quan serà.

    Assumpta, ho dic més per mi que per tu! Veig que als dos ens sembla molt fàcil donar una explicació, però la física quàntica no ho és pas! O potser per tu sí amb la teva súper intel·ligència amagada, però per mi no! Si no ho vaig entendre malament, la quàntica sí que pot ser la base de tot, però no té sentit aplicar-la a nivell macroscòpic, és a dir, amb gats no. Ni gats ni Cristianos Ronaldos, per més esquifits que tinguin el cervell. No podria patir... però dintre la caixa? Vaaaa!

    ResponElimina
  42. El més graciós de tot és que, cada vegada que dic que "ho entenc" em fa gràcia perquè l'experiment no l'entenc en absolut!!! El que entenc és el que ell volia demostrar amb l'experiment, que és moooooooooolt diferent ;-)))

    No, no... Si vols et deixo que li trenquis les cames, això sí, però matar-lo no, home, no deixa de ser un ésser viu (crec) :-DDD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.