—No et giris ara, han arribat i seuen. Sento dir-t'ho, però se'l veu molt alegre.
—No pateixis, ho tinc més que assumit. Es creu molt llest, o em creu a mi molt ximple, però fa temps que ho sabia.
—Em sap molt greu, no sé com t'ha pogut fer això. Ara parlen animadament.
—Em sap molt greu, no sé com t'ha pogut fer això. Ara parlen animadament.
—De veritat, estic bé. He patit angoixa, he plorat, m'he enrabiat. Ara ja només vull demostrar-li que no pot jugar amb mi, que no sóc tan idiota ni tan cega.
—Penses plantar-te davant seu com m'has dit? Jo no tindria valor. Ara riuen, ell li ofereix la mà perquè li agafi.
—Penses plantar-te davant seu com m'has dit? Jo no tindria valor. Ara riuen, ell li ofereix la mà perquè li agafi.
—I tant si ho faré! Aquest malparit sabrà com les gasto! Veurem la gràcia que li fa quan es trobi totes les seves coses a la porta de casa.
—Es mereix això i més. Però et repeteixo que jo no seria capaç. Ni d'això, ni de l'escena que vols muntar aquí...
—Doncs obre bé els ulls, l'ensurt que s'endurà no l'oblidarà fàcilment. Tu avisa'm quan els vegis més enjogassats.
—Ara s'agafen de les mans i ell la mira amb cara de xai... de debò ho faràs?
Entre la remor del cafè no destaca el xerric d'una cadira en arrossegar-se cap enrere, una dona s'aixeca.
La imatge d'aquest mes de Relats Conjunts és tan bona que m'ha donat per una segona proposta!
Molt bo! Encara ens animarem a fer-ne una tercera part...i és que aquesta imatge és infinita!!!
ResponSuprimeixEi! Molt xulo, aquest diàleg!! Bona, bona, una idea molt ben agafada! Val a dir que m'agradaria molt veure el pollastre que li munta la dona al seu (ex)marit i a l'amant... Però l'has deixat en un bon punt, trobo!
ResponSuprimeixOstres, què bon! m'he quedat en les ganes...
ResponSuprimeixDoncs jo també m'he quedat amb les ganes... a veure l'escena, a veure...
SuprimeixM'agrada més aquesta^^.
ResponSuprimeixAl reader només es llegeix la primera frase. I anava a dir que breu, clar i concís! Només amb la primera frase ja era brutal. Però el diàleg li dóna molta més "chicha"
ResponSuprimeixI penso que el que li dirà serà ben breu, clar i concís! Perquè més enllà d'una esceneta, crec que té molt ben pensat què li dirà i què farà. No calen masses paraules per deixar amb el cul enlaire.
Homeeeeeeeeee no ho deixis així!!! Demano continuació!! Vaaaaaaa :-))
ResponSuprimeixEstà molt bé, molt!! :-)
i ara ens deixaràs sense el desenllaç final?????
ResponSuprimeixmolt ben narrada l'escena!
Tots tenim ganes de saber el desenllaç!
ResponSuprimeixSerà el que tots imaginem o hi haurà sorpresa?
Ens crees l'expectativa i ens quedem amb ganes de saber com continua, això és el que fa molt bo el relat. Però, malgrat aquestes ganes, no et demano la continuació, seria com explicar el truc d'un mag i em sembla que la cosa perdria la gràcia. O potser no, i encara ens sorprendries més.
ResponSuprimeixVeus és el que he dit abans, crees expectativa i ganes de saber-ne més... molt bon relat.
Felicitats, t'ha quedat un relat ben emmarcat.
ResponSuprimeixPD escolta la veu del poble demanant-te el desenllaç.
Boníssim!!!!
ResponSuprimeixA mi em passava com a la Rits, al Reader només es llegia una frase. I a casa no em deixava entrar al post... Ho he hagut de fer des de la feina... xxxxxt!
Volem saber què li fa!!! Vinga, un tercer lliurament!!! No ens deixis així, home!
ResponSuprimeixVinga!, conta el final, però no ho faces ara, fes-ho després de la publicitat.
ResponSuprimeix-Escena!! Escena!!!
ResponSuprimeix:)
magnífic! has sabut crear una tensió brutal.. m'encantaria veure com acaba, però no sé si la imaginació de cadascú a partir daquest relat no serà la millor versió..
ResponSuprimeixinsuperable!
No se com ho veus....però has deixat moltes dones a mitges......i això no es fa. Fins i tot jo m'he quedat amb les ganes de saber si la cadira agafa alçada i embranzida.
ResponSuprimeixCreus que una dona es conforma només estavellant una cadira??? Jo crec que no, però és la meva opinió, tenint en compte que ens emportem la brama de ser rebuscades, :)))
SuprimeixDoncs a mi em sembla complet i tancat. Afegir un final desmunta la imaginació, i no aporta res. Ja està tot dit. Magnífic.
ResponSuprimeixSi fossis en DICKENS, això seria el final d'una de les entregues d'una novel·la... i el poble estaria esperant la següent entrega amb candeletes... ;-))
ResponSuprimeixRedéu, a mi m'agradaria saber quina seria l'actuació de la dona, no pel que d'ella se´n desprèn, sinó per veure com treballa la teva ment. Tot i que no ho dius, crec que ella farà el més adient!!!
ResponSuprimeixJo no sé que farà o dirà la dona, però sé el que dirà l'home: "No et poses així que això no és el que sembla."
SuprimeixL'autor ha suprimit aquest comentari.
ResponSuprimeixBon relat! ara m'he quedat amb ganes de presenciar el numeret que li muntarà allà mateix!
ResponSuprimeixElfree, que les dones no muntem numerets, jaajajajaaa!!!!!
SuprimeixUn "pollo" dels grossos i amb espectacle jajaja. No cal continuar el final està molt bé així :)
ResponSuprimeix365 contes
Terra de llibres
Vaja, per petició popular hauria d'haver descrit el que passava a continuació, no sé si s'entenia, però al final s'aixeca de la cadira, no aixeca la cadira enlaire, no fotem. Em quedo amb en Joan i la Bajoqueta, a mi em sembla que està molt bé acabar així. El que podria venir a continuació em sembla que tots ho tenim al cap, és més, cadascú de nosaltres ho faria d'una manera diferent en cas de trobar-s'hi. Per tant, que cadascú s'ho imagini a la seva manera, està bé que deixem volar la imaginació! No hi haurà continuació, però moltes gràcies pels vostres comentaris i les vostres bones paraules!
ResponSuprimeixEl que li caurà a sobre i no sap...
ResponSuprimeix