dimarts, 24 de gener de 2012

Relats conjunts, Chop Suey (segona versió)


—No et giris ara, han arribat i seuen. Sento dir-t'ho, però se'l veu molt alegre.
—No pateixis, ho tinc més que assumit. Es creu molt llest, o em creu a mi molt ximple, però fa temps que ho sabia.
—Em sap molt greu, no sé com t'ha pogut fer això. Ara parlen animadament.
—De veritat, estic bé. He patit angoixa, he plorat, m'he enrabiat. Ara ja només vull demostrar-li que no pot jugar amb mi, que no sóc tan idiota ni tan cega.
 —Penses plantar-te davant seu com m'has dit? Jo no tindria valor. Ara riuen, ell li ofereix la mà perquè li agafi.
—I tant si ho faré! Aquest malparit sabrà com les gasto! Veurem la gràcia que li fa quan es trobi totes les seves coses a la porta de casa.
—Es mereix això i més. Però et repeteixo que jo no seria capaç. Ni d'això, ni de l'escena que vols muntar aquí...
—Doncs obre bé els ulls, l'ensurt que s'endurà no l'oblidarà fàcilment. Tu avisa'm quan els vegis més enjogassats.
—Ara s'agafen de les mans i ell la mira amb cara de xai... de debò ho faràs?

Entre la remor del cafè no destaca el xerric d'una cadira en arrossegar-se cap enrere, una dona s'aixeca.  


La imatge d'aquest mes de Relats Conjunts és tan bona que m'ha donat per una segona proposta!

28 comentaris:

  1. Molt bo! Encara ens animarem a fer-ne una tercera part...i és que aquesta imatge és infinita!!!

    ResponElimina
  2. Ei! Molt xulo, aquest diàleg!! Bona, bona, una idea molt ben agafada! Val a dir que m'agradaria molt veure el pollastre que li munta la dona al seu (ex)marit i a l'amant... Però l'has deixat en un bon punt, trobo!

    ResponElimina
  3. Ostres, què bon! m'he quedat en les ganes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també m'he quedat amb les ganes... a veure l'escena, a veure...

      Elimina
  4. Al reader només es llegeix la primera frase. I anava a dir que breu, clar i concís! Només amb la primera frase ja era brutal. Però el diàleg li dóna molta més "chicha"

    I penso que el que li dirà serà ben breu, clar i concís! Perquè més enllà d'una esceneta, crec que té molt ben pensat què li dirà i què farà. No calen masses paraules per deixar amb el cul enlaire.

    ResponElimina
  5. Homeeeeeeeeee no ho deixis així!!! Demano continuació!! Vaaaaaaa :-))

    Està molt bé, molt!! :-)

    ResponElimina
  6. i ara ens deixaràs sense el desenllaç final?????

    molt ben narrada l'escena!

    ResponElimina
  7. Tots tenim ganes de saber el desenllaç!
    Serà el que tots imaginem o hi haurà sorpresa?

    ResponElimina
  8. Ens crees l'expectativa i ens quedem amb ganes de saber com continua, això és el que fa molt bo el relat. Però, malgrat aquestes ganes, no et demano la continuació, seria com explicar el truc d'un mag i em sembla que la cosa perdria la gràcia. O potser no, i encara ens sorprendries més.
    Veus és el que he dit abans, crees expectativa i ganes de saber-ne més... molt bon relat.

    ResponElimina
  9. Felicitats, t'ha quedat un relat ben emmarcat.

    PD escolta la veu del poble demanant-te el desenllaç.

    ResponElimina
  10. Boníssim!!!!

    A mi em passava com a la Rits, al Reader només es llegia una frase. I a casa no em deixava entrar al post... Ho he hagut de fer des de la feina... xxxxxt!

    ResponElimina
  11. Volem saber què li fa!!! Vinga, un tercer lliurament!!! No ens deixis així, home!

    ResponElimina
  12. Vinga!, conta el final, però no ho faces ara, fes-ho després de la publicitat.

    ResponElimina
  13. magnífic! has sabut crear una tensió brutal.. m'encantaria veure com acaba, però no sé si la imaginació de cadascú a partir daquest relat no serà la millor versió..
    insuperable!

    ResponElimina
  14. No se com ho veus....però has deixat moltes dones a mitges......i això no es fa. Fins i tot jo m'he quedat amb les ganes de saber si la cadira agafa alçada i embranzida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus que una dona es conforma només estavellant una cadira??? Jo crec que no, però és la meva opinió, tenint en compte que ens emportem la brama de ser rebuscades, :)))

      Elimina
  15. Doncs a mi em sembla complet i tancat. Afegir un final desmunta la imaginació, i no aporta res. Ja està tot dit. Magnífic.

    ResponElimina
  16. Si fossis en DICKENS, això seria el final d'una de les entregues d'una novel·la... i el poble estaria esperant la següent entrega amb candeletes... ;-))

    ResponElimina
  17. Redéu, a mi m'agradaria saber quina seria l'actuació de la dona, no pel que d'ella se´n desprèn, sinó per veure com treballa la teva ment. Tot i que no ho dius, crec que ella farà el més adient!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sé que farà o dirà la dona, però sé el que dirà l'home: "No et poses així que això no és el que sembla."

      Elimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Bon relat! ara m'he quedat amb ganes de presenciar el numeret que li muntarà allà mateix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, que les dones no muntem numerets, jaajajajaaa!!!!!

      Elimina
  20. Un "pollo" dels grossos i amb espectacle jajaja. No cal continuar el final està molt bé així :)


    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  21. Vaja, per petició popular hauria d'haver descrit el que passava a continuació, no sé si s'entenia, però al final s'aixeca de la cadira, no aixeca la cadira enlaire, no fotem. Em quedo amb en Joan i la Bajoqueta, a mi em sembla que està molt bé acabar així. El que podria venir a continuació em sembla que tots ho tenim al cap, és més, cadascú de nosaltres ho faria d'una manera diferent en cas de trobar-s'hi. Per tant, que cadascú s'ho imagini a la seva manera, està bé que deixem volar la imaginació! No hi haurà continuació, però moltes gràcies pels vostres comentaris i les vostres bones paraules!

    ResponElimina
  22. El que li caurà a sobre i no sap...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.