dissabte, 21 de gener de 2012

No pensaràs marxar...?

Jaqueta posada. Bossa creuada al pit. Repassem, mòbil, claus, cartera, llibre... ho tinc tot. Portes de les habitacions cat-free tancades, ordinador apagat. Vaig cap a la porta, tot llest per sortir. Unes passes em segueixen i llavors: miols.

     —No, no, no, no NO! No pensaràs marxar així, oi? Te'n vas sense posar menjar??

Era una sèrie de miols, però els he entès perfectament i contesto.

     —És massa d'hora, ja te'n posaré quan torni!

Però posa cara d'indignat i continua a la seva:

     —Si home! A saber quan tornaràs, penses deixar-me el plat buit??
     —Que no vindré tard, torno i et poso menjar —li repeteixo.

Assegut expectant davant el moble on hi ha la bossa de pinso, segueix amb les seves queixes disposat a no acceptar un no per resposta.

     —Que t'he dit que no, almenys posa-me'n una mica, per si trigues massa!

Insisteixo amb el tema horari, però veig que no en trauré res, i em sap greu deixar-lo amb la paraula a la boca. O al morro. Al final he de cedir jo, com sol passar.


Sí, parlo amb el meu gat, què passa??

41 comentaris:

  1. No et preocupis, jo també ho faig, o... sóc jo que m'he de preocupar? Deixa... Messi, que estic escrivint un comen,..´ç.ñ

    ResponElimina
  2. Res, res... no passa res... hehehe... una escena súper tendra :-))

    ResponElimina
  3. MESSI? :-)) Hehehe què bo, VENTAFOCS!! ;-)) (El d'en XEXU és diu BLOG, de veritat, eh? I de segon nom LOVI) ;-))

    ResponElimina
  4. El teu gat és molt espavilat!!! Ja sap que quan surt de casa ningú sap quan tornes (bé, a la nit segur que hi ets per escriure posts i comentar blocs, oi?), així que reclama la teca abans.

    Els meus gats són uns nens mimats i com que al ser 4 no podem controlar gaire bé quin ha menjat i quin no... sempre tenen les menjadores plenes. O els en posem si demanen. Així estan, les bèsties...

    Un miol al teu gat! =)

    ResponElimina
  5. És el teu gat. Viu amb tu. Et coneix prou. Segur que tornaràs aviat? Mira que és un gat, però no per això tonto, eh!

    ResponElimina
  6. Jo si en tingués també hi parlaria! de fet quan fa anys vivia a casa els pares teníem gats i bé que hi parlava....tens un gat molt llest....

    ResponElimina
  7. I jo parlo amb l'ordinador... què passa? :)

    No em preocupa gaire que hi parlis em preocupa més que mana ell... :)

    ResponElimina
  8. l'estrany no es que parlis amb el gat, es que et respongui !!
    i t'ho diu una sargantana..jajajjaja
    bona nit, xexu

    ResponElimina
  9. jajajjaaa. No passa res, absolutament res, a més aquí ningú ha dit res, absolutament res. Has estat tu qui t'ho empesques tot!!!! Jo una vegada fa molts anys parlava amb una mosca, jajajajajaaa. Un dia ja us ho explicaré. SI una mosca, què passa??? :))))

    ResponElimina
  10. M'ha encantat el post, XeXu :) I vaja, no passa res de res, tranquil; pensa que jo també dialogo, a casa meu (dada 1. visc sol; dada 2. no tinc animals de companyia).

    Bon diumenge, miau!

    ResponElimina
  11. M'has fet pensar...crec que m'aniria bé tenir un gat. :-)

    ResponElimina
  12. Què ha de passar? Quan ens acostumem a un animal de companyia arribem a tal punt de comprendre els seus miols, els seus gestos... La veritat és que m'he sentit refelctida en el teu post!! Sembla que un parli sol, però sabem que no....

    ResponElimina
  13. Si el teu coneixement de miols és extrapolable als plors dels nadons, jo de tu muntava una consulta i em forrava...

    ResponElimina
  14. Bé, seria pitjor que el teu gat parlés amb tu :)

    ResponElimina
  15. I tant que no passa res perquè parlis amb el teu gat... el que em fa patir més és que ell et contesti. ;-D

    ResponElimina
  16. Jo parlo amb mi mateix de vegades i m'hi enfado, o sigui que lo del gat està mes que justificat.

    ResponElimina
  17. Home, com et coneix, eh! i la teca és la teca, tu! i mai se sap.

    El que no seria normal és que convisquis amb algú i no li dirigeixis la paraula.

    El puck, quan arribo m'explica tot el seu dia, em persegueix amunt i avall i li vaig responent inventant-me el que diu. I és que jo no només hi parlo, tb ballo amb ell i és el primer que prova el menjar abans d'anar a taula. Ah, i és el primer a qui dic bon dia!!

    ResponElimina
  18. es normal se manipulat per un gat, no hi podem fer res, mentalment son més forts que nosaltres, tota resistència es fútil...

    ResponElimina
  19. Qui tingui animals i no parli amb ells em sembla que no és normal. La meva teoria és aplicable a les plantes.

    Jo també parlo amb el meu gat. Hi ha dies que l'entenc més que altres, però ell a mi m'entén sempre, que em foti cas o no és una altra cosa, és clar.

    Ah! i ja ho saps no que no és pas que vulgui menjar? que el que vol és que et quedis... com a mínim una mica més.

    ResponElimina
  20. mira que és dura la vida d'un gat... te'n vas i ell s'ha d'esperar a que tornis... sol, sense ningú amb qui parlar, sense res a fer... és normal que es busqui excuses per retenir-te una estona més, encara que segurament encara no tenia gana.

    ResponElimina
  21. Almenys el gat miola...jo parlo amnb el meu conill que és bastant més silenciós. Sempre acabem cedint!

    ResponElimina
  22. Malament si no hi parléssis...
    No sóc capaç d'imaginar-me no parlar-li a qualsevol animal que tinguem a casa!
    Són diàlegs diferents, però al capdavall, són diàlegs!
    No saben ná!
    :)

    ResponElimina
  23. Què vols que passi? Res, oi? O he m'he de començar a preocupar per parlar amb la gossa?

    ResponElimina
  24. Els animals sempre acaben guanyant. Millor!

    ResponElimina
  25. Xexu, estic flipant... les cat-free de les portes són les típiques i tradicionals gateres modernitzades? Si és això és la bomba! Em pensava que eren cosa del passat! Tot i que ara deuen ser molt més modernes!

    No tens un gat, tens un reietó de la casa!

    ResponElimina
  26. PORQUET, jo interpreto aquesta frase "Portes de les habitacions cat-free tancades" com que en XEXU no vol que, mentre ell no hi és, el gat entri a qualsevol lloc i faci el que vulgui i que, per tant, manté unes habitacions "lliures de gat" (cat free) tancant les portes. En Blog (que és el nom del gat) es podrà passejar per tot arreu menys per les zones "lliures de gat" ;-))

    ResponElimina
  27. Uououoooh! Ja veig que no hi entenc massa del món i argot felí! Jo és que fora del món tocinaire... ;p Gràcies Assumpta!

    ResponElimina
  28. Ep, que això és la meva interpretació, PORQUET, puc estar absolutament equivocada ;-)) (ja veig que estarem ben pendents de les respostes als comentaris, a veure què és això del "cat free") :-DD

    ResponElimina
  29. Jo porto tot el matí parlant amb ell. I mitja tarda. Gener, mes de gats, ja saps... està pesadet...

    ResponElimina
  30. Així ja sabem qui porta els pantalons a casa teva. El gat! ;-)

    ResponElimina
  31. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  32. si algun dia tinc un també li parlaria :)

    ResponElimina
  33. Mira que viure "sol" i deixar que mani el gat...

    Que parlis amb el gat no és greu, el que em preocupa és que entenguis el que ell et diu. Bufa. Tens estàs gatunitzant.

    ResponElimina
  34. Si sabéssis les converses que tinc jo cada dia amb la meva gossa... I el pitjor és que sovint em porta la contrària! Salut.

    ResponElimina
  35. Home, el meu gos em posa el musell dins la butxaca perquè tregui la mà i l'acaroni... no et dic res amb el menjar! Diu cada cosa!

    ResponElimina
  36. He de dir que m’heu fet riure molt amb els vostres comentaris, molts m’han agafat desprevingut i m’han arrencat una rialla. Moltes gràcies per llegir i comentar aquest post, els gats són tot un món!

    Ventafocs, no vegis com m’has fet riure amb el comentari! Hahaha, de veritat, tots els gats són diferents, però tots fan coses iguals que als que en tenim ens fan sentir tan identificats... Parla amb en Messi, dona, si segur que té més conversa que el futbolista que porta el mateix nom...

    Assumpta, l’escena serà tendra, però deixar-lo sense menjar no tant, oi? Ara que, gaire falta no li fa menjar, a la bèstia. Gràcies per informar la Venta, però en Messi i en Blog segur que es coneixen, devien estudiar junts a l’acadèmia de vigiladors, ja saps.

    Yáiza, ell es vol assegurar que no passarà gana. Ja sap les hores que toca, i si pensa que arribaran i no en tindrà, es queixa per endavant. Sí que és espavilat, sí. Però està com una vaca igual, encara que només li poso menjar un cop al dia. Això de no sortir de casa no deu ser bo pels gats, perden els seus instints! Jo no vull ni pensar de tenir 4 gats, si amb un parell ja parava boig...

    Ariadna, que sí! Pobre de mi. Si sé que he de tornar tard sempre li poso! Però aquest cop vaig tornar més d’hora del que ell menja habitualment. Ara, quan em va veure anar cap a la porta, es va assegurar el tret.

    Elfreelang, tenen molta conversa els gats, la saben llarga. No és només el meu, són bèsties espavilades, en general.

    Carme, parles amb l’ordinador? M’has recordat que a la feina anterior posàvem noms a les màquines per pode-les insultar quan no funcionaven... És clar que mana ell, és el rei de la casa. I des que està sol... abans manava son germà.

    Sargantana, ell sempre contesta! De fet, molts cops comença la conversa ell. Tenim unes converses molt entretingudes.

    Dafne, una mosca?? No no. Amb un gat és una cosa, però amb una mosca? No, tu estàs fatal! Va, Blog, digues-li que està fatal. Tu les mosques te les menges!!

    Ferran, doncs a mi m’ha encantat el teu comentari, hahaha! Que bo. M’encanta quan es diuen coses sense dir-les. Tranquil, no li direm a ningú això de la teva esquizofrènia. Quedarà entre nosaltres.

    Agnès, són una mica pesats i fan el que volen, però també tenen la seva gràcia. Són bons conversadors, hehehe.

    Alba, fora conyes, aprens a comunicar-te amb els teus animals de companyia. Al principi només sents un miol, en cas dels gats, i després saps a què es refereix sense mirar-lo. Miola diferent per demanar menjar, quan vol moixaines, quan vol que li obris la porta. És increïble, però cert. I com que veu que tu reacciones, ell també sap que s’està comunicant amb tu.

    Maurici, és una llàstima, però no he arribat a aquest nivell encara. Quan tingui descendència serà per pensar-s’ho. Però si no ho ha fet ningú, serà que no és tan fàcil.

    Marta, i tant si parla! De fet, al post hauria d’haver posat que conversem, però em va semblar encara més incomprensible...

    McAbeu, no només contesta, la majoria de vegades comença ell les converses. Així que el que contesta sóc jo... ostres, m’adono de que així no milloro la meva imatge, oi?

    Garbí, un altre dels comentaris que m’ha fet riure. Doncs ja saps el pas lògic que has de fer, no? Per no enfadar-te amb tu mateix, has d’adoptar un gat!!

    rits, com si jo fos un tarambana! No marxo mai per massa estona si no té menjar, però si sé que tornaré a casa abans de la seva hora habitual, doncs ja no li deixo. Però ell es queixa igual. Tens raó que seria estrany que no li digués ni ase ni bèstia ja que compartim pis, però tampoc no compartim tantes coses, moixaines i prou. Les converses són molt superficials, però ja se sap, jo no sóc massa familiar.

    pons007, tu també vas veure aquell capítol de Futurama, oi? Des que el vaig veure que la meva vida va prendre un altre sentit.

    ResponElimina
  37. Elur, això de parlar amb les plantes jo ho tinc més magre. És que se’m moren sempre, i no volen parlar amb mi, diuen que els porto mala estrugança. Penso que sí que és normal parlar amb les bèsties, però els que no en tenen suposo que els costa una mica d’entendre. S’ha de viure. Amb en Blog ens entenem força mútuament, i ell creu quan vol, és clar. Jo crec més quan em demana coses, però no li faig tot el cas que hauria. I no, creu-me, aquest cop demanava menjar. Només li faltava obrir el moble i assenyalar-me la bossa. Quan me’n vaig a la feina, per exemple, com que sap que no toca menjar, no s’esforça massa a dir que em quedi...

    Jomateixa, si et dic la veritat, a mi la vida del meu gat, el que es diu dura, no em sembla. El tio viu a cos de rei, sense fotre brot ni pagar lloguer ni res. I a sobre reclama la seva ració de menjar. No sé si vol que em quedi més estona amb ell, però es queda la mar de tranquil quan li omplo el bol, no sembla que llavors tingui cap necessitat de tenir-me allà...

    Anna, el conill potser no és tan expressiu, però et deu mirar amb aquells ullets, i ja no pots resistir-t’hi. La saben ben llarga aquests animalons.

    Fanalet, mira que et dic que estic pensant de posar al currículum que tinc un nivell alt de comprensió gatuna... tu creus que això em donaria punts? Potser a cal veterinari sí, però no sé jo si a les feines que m’interessen pot tenir alguna utilitat. Part de la companyia que fan és que hi puguis parlar, i molt o poc, sembla que t’hi acabes entenent.

    Mireia, sí sí, jo de tu em preocuparia, parlar amb la gossa? Però aquí se li acudeix? Home, és de bojos, ehem. Parlar amb un gat encara... no, que no cola.

    Maria, tampoc no en traiem res de guanyar nosaltres en aquest cas.

    Globos, pel que veig, és així, i em quedo més tranquil.

    Porquet i Assumpta, com no podia ser d’altra manera, l’Assumpta sap de què parla. A casa hi tinc algunes habitacions on no vull que entri el gat. Si jo estic davant encara, però no deixo les portes obertes perquè pugui entrar lliurement. Són habitacions ‘lliures de gat’, com diu ella. Abans de sortir de casa sempre m’asseguro que estan tancades, i quan algú ve a tenir-ne cura és una de les indicacions que dono. No sé si això és argot felí, però sé que altres amics que tenen gats també ho diuen.

    MaryMoon, sí que té conversa l’Otis. En Blog és força pesat, però es cansa aviat i se’n va a fer la migdiada. O migvesprada. O migmatinada...

    Rokins, no, no, això ja ho sàbiem fa temps!!

    MBosch, nooooo!! Hahaha. Davant d’aquest comentari molts es deuen haver quedat igual, em preocupa quan entenc les bromes frikis de tothom!! Bé, en aquest cas, per un fan declarat de Murakami, tampoc no era tan difícil aquesta. Almenys no parlo de mi en tercera persona!

    Júlia, no pateixis, et parlarà ell abans i t’hi enganxaràs!

    Joan, era pitjor quan vivia amb dos gats, llavors era l’últim mono de la casa... És clar que l’entenc, si té una gran dicció i una gran claredat de paraula. Ja voldrien molts polítics i oradors. Almenys ell, quan parla, és clar, sap el que vol i ho diu.

    Thera, vaja, a sobre t’hi has de discutir? Espero que no us enfadeu gaire. A mi em porta la contrària quan li dic que no toca menjar. Ell sempre té raó... així està...

    Cèlia, si la saben llarga! Hauries de veure què fa en Blog quan se’m vol posar a la falda, s’acosta tan lentament que pensa que no el veig moure’s, i que si ho fa prou discretament no me n’adonaré i ho podrà fer. Són una passada les bèsties aquestes, però de vegades tenen un morro!

    ResponElimina
  38. En NAKATA és aquell vellet que va matar en JOHNNY WALKER -el torturador i assassí de gats- oi? Vaig quedar tan traumatitzada que mai ho podré oblidar... uisss

    Bé, que em fa gràcia haver encertat això del "cat-free" ;-))

    ResponElimina
  39. Doncs res de res, què ha de passar?, a mi em sembla ben bonic!, és un ésser viu i compartiu espai...

    ResponElimina
  40. Si no li haguessis deixat menjar, segur que no hauries tornat a les hores que vas tornar, bandarra! hahahaha

    La meva mare parlava molt amb la gossa que teníem. Són coses que passen... Jo ara també cada cop parlo més amb la meva panxa. De vegades em costa, o se'm fa estrany, però de vegades li comento coses com ara "mira quina porqueria fan a la tele", "ton pare s'ha tornat a deixar les sabatilles al menjador, i després diu que sóc jo qui es deixa tot pel mig..." (;P), "ja veuràs com aquestes mandarines que es menjarà ara la mama t'agradaran molt"...

    Almenys el teu gat et contesta amb miols... A mi, la meva panxa no em contesta (es mou molt, però no com a resposta, sinó perquè és una belluguet!).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.