dijous, 19 de gener de 2012

Estudiar és difícil

Sóc una persona dispersa, sempre m'ha costat molt concentrar-me per qualsevol cosa. Quan estudiava era una desgràcia, havia de fer tantes hores per arribar a una quantitat d'estudi acceptable... em passava el dia a la biblioteca, a casa m'era encara més impossible posar-m'hi. Per això, quan penso en els universitaris d'avui en dia (molts deuen estar en ple període d'exàmens), dono gràcies al cel per no haver conegut el món dels blogs quan era a la carrera. I no és el meu cas, però també el facebook, el twitter, els mòbils amb internet... realment, algú acaba els estudis avui en dia? Jo crec que no hagués pogut, amb tantes distraccions. Encara que, a la meva època...

...jugàvem a un joc molt ximple a l'ordinador que era una mena de tennis anomenat Slim Volley.

...teníem cartells escrits en fulls de paper amb algun missatge estàndard que aixecàvem quan la situació s'esqueia.

...feia una estadística sobre els llocs que ocupaven els meus companys a la taula (sempre érem a la mateixa), per després assignar els llocs en propietat a cadascú, de ple dret. Jo tenia un 100% en el meu lloc.

...feia també una estadística dels temps de descans de cadascú.

...i encara una altra del temps de migdiada (!!) de cadascú.

...podíem perdre tota una tarda mirant de resoldre un dubte que no tenia absolutament res a veure amb l'assignatura que tocava.

...la taula s'anava omplint cada cop més de ninotets i altres fetitxes.

...ens dedicàvem a buscar una cançó d'amor en català, però amor de veritat, sense cap pega.

...havia arribat a fet una llista de totes les cançons que em sonàvem a la ràdio.

...eren les nostres èpoques preferides per discutir-nos amb les nostres parelles.

...ens apuntàvem a tots els 'descansos de piti', tot i que no fumàvem. Mai va ser només el temps d'una cigarreta.

...vaig arribar a inventar un joc de daus que jugava sol durant les nits que vetllava a casa, just abans d'un examen.

I les que no dec recordar... ben mirat, potser no deu ser tan difícil això d'estudiar. Si jo em vaig treure dues carreres...

40 comentaris:

  1. Estudiar és difícil, i ensenyar... ni et cont! I per costar-te tant, has fet molta carrera... la qual cosa és d'admirar.
    M'ha agradat molt el teu relat conjunt... una abraçadeta!

    ResponElimina
  2. M'has portat uns records!! :-))

    Jo me'n vaig treure una i encara m'admiro, perquè mira que estudiava poc!!

    Ara, amb les teves distraccions m'has recordat que, quan anava a la biblioteca per estudiar amb la meva amiga Anna, ella, només arribar, anava a la secció de Cinema a buscar algun llibre o revista especialitzada i jo li anava dient "Anna, estudia!" (era pitjor que jo!!)

    Una nit, abans d'un examen, els meus amics Enric i Toni (que, per cert, va ser el meu padrí de casament) havien quedat per estudiar junts a casa del primer. Vàrem quedar que no dormiríem gens i que a no sé quina hora ens trucaríem per assegurar que estàvem desperts (suposo que havia de trucar jo, que si arriben a ser ells, haurien despertat tota la meva família hehehe)
    Doncs bé, vaig inventar les mil i una per no adormir-me... però no vaig estudiar gairebé res :-))

    Fèiem uns resums dels temes en uns papers de colors que l'Anna treia d'uns arxivadors de la feina del seu pare, eren com pàgines d'organitzar arxius, com d'índex, amb la A, la B, la C... tot l'abecedari en fulls de diferents colors ;-))

    Jo sempre volia fer els examens amb una ploma (un model bastan friki -que vaig triar jo hehe- amb uns cors, crec recordar, que m'havia regalat una amiga de la meva germana perquè els hi vaig fer un treball i van treure Matrícula: mai a la vida n'he tret una per mi!!) I em vaig quedar sense càrrega i en Josep Lluís va anar ràpidament a El Corte Inglés a buscar-me'n.

    Durant els examens havia de fumar, quedava molt bé i donava sensació de màxima concentració. Mai havia fumat massa, però a l'examen havia d'anar amb la meva provisió de Nobel ;-))

    Per cert, que ara entenc perquè, quan vaig fer el post de Classificació dels Homes del Temps, tu vas dir que per fi trobaves algú que també feia classificacions estranyes!! :-DD

    XeXu!! Ets molt raruuuuuu!! Però a mi la gent rara em cau molt bé! ;-))

    ResponElimina
  3. Oi, quin post més boooooo!!!! Jo també sóc incapaç d'estudiar a casa, completament incapaç. I també tinc les meves històries de biblioteca, com tothom. Post-its donant-nos ànims, planificació de vacances completes a sis mesos vista, filosofia barata,... de tot, de tot. Ara, reconec que tu em superes amb escreix. Has arribat a fer coses MOLT estranyes!! Hehehee!!
    Jo em distrec amb internet, el mòbil i tot plegat, però vaig fent. Hauria estat pitjor si fos més jove... d'haver coincidit amb tu a la biblioteca, segur que no m'hauria tret la carrera!! Tu sí que erets una bona distracció pels teus companys!!!

    ResponElimina
  4. Sí que sou rarus ,rarus... jo el primer periòde d'examens del primer any de carrera em vaig dedicar a transcriure totes les lletres de no sé quin disc d'en Brian Adams.
    A mi em costa banstant està més de mitja horeta tres quarts estudiant (m'avoooreixo!) i quan estudiàvem en grup jo era sempre de les:

    -faig cafè?
    -baixo a buscar croisanets pel cafè?
    -ja giro el cassette jo. ( Sí, tinc una edat. Tenime cassette)

    A més sóc d'agafar molt poquets apunts i una amiga meva els feia servir de resums per estudiar.

    Jo tampoc no entenc com aconseguia aprovar

    ResponElimina
  5. Assumpta, mare meva! Tu ets quasi pitjor!

    M'has fet pensar coses... Jo tinc una companya d'estudi amb qui m'hi entenc molt. Xerrem una estona i de cop ella es concentra i ja no em fa cas. Llavors, si em veu distreta em va dient "Yáiza, estudia!". (Jo em distrec molt).

    Mai no m'he quedat desperta tota una nit per estudiar, faltaria més!! S'ha de dormir bé abans d'un examen!

    Em passo tant temps fent resums, que no tinc temps d'acabar el temari. Ja no en faig. (Tampoc em serveixen de gaire, perquè tampoc tenia temps d'estudiar-me'ls).

    Has d'ensenyar-nos aquesta ploma!! I caram, el Josep-Lluís, que sol·lícit!

    Fumar en un exameeeen?! Em sembla ciència ficció!!! (Mai hauria dit que fumis o siguis ex-fumadora!)


    Apa, ja he comentat el post d'en XeXu... i el comentari de l'Assumpta! =D

    ResponElimina
  6. És difícil. Fins i tot és impossible amb el meu mètode!

    ResponElimina
  7. Uf! quina vergonya... que em fa... jo no feia llistes de res, ni jugava a res, ni res... Jugo molt més ara que abans.

    Quan estudiava la carrera, treballava i portava una casa o sigui que quan em posava a estudiar... era taaaan avorrida que estudiava concentrada i anava per feina. A casa, per descomtpat... :DDD

    Mira que sou rarus, rarus, o ben mirat crec que aquí la rara sóc jo... :D

    ResponElimina
  8. Deu n'hi do la mar de coses que feies ....jo fins i tot recordo abans d'un examen la nit abans cantar totes les cançons que em sabia, inventar-me de noves amb la lletra canviada aprofitant part del temari que em tocava estudiar..prendre til·la també ho recordo....a tu et van fer bon servei trobo totes les cosetes ja que com dius si tens dues carreres és que va funcionar oi?

    ResponElimina
  9. totes les teves distraccions tenien cert punt d'aprenentatge, que si bé no servien per la carrera, si que servien per despertar la massa grisa.

    ResponElimina
  10. Ah XEXU!! I no feies calendaris d'estudi?

    El llibre té 546 pàgines, si falten 12 dies, he d'estudiar tantes pàgines (sempre donava quantitats grans, no sé per què... potser si es feia amb més temps les quantitats serien més petites... no ho vaig provar mai hehehe)
    Al dia següent... El llibre té 546 pàgines menys 8 que vaig estudiar ahir, en queden 538, si falten 11 dies, he d'estudiar tantes pàgines (increiblement, el número enlloc de baixar, sempre pujava)
    Al dia següent... Em quedaven 538 pàgines i ahir no vaig poder estudiar res, si falten 10 dies, he d'estudiar tantes pàgines...
    Al dia següent... i al final donava unes burrades "in-assumibles". Una llàstima...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sona, em sona... em faig uns calendaris "praaaciosus" del mes d'exàmens!! Tan bonics com inútils, perquè no compleixo absolutament res! =D

      Elimina
  11. buf, mai se'm va donar bé el tema biblioteca. Masses distraccions. No hi havia manera!!!

    bé, de fet, mai se m'ha donat bé estudiar, dius que ets dispers, xò crec que en això no em pots superar! fins i tot la meva cap m'ho diu actualment! (avui mateix s'ha rigut de la meva dispersió,... entre d'altres coses).

    Tot i així, un molt bon llistat. Això si, t'has deixat una de ben important: lligar! els examens era un molt bon moment!

    Em deixes contestar l'Assumpta? carai, aprovar Dret amb lògica,.....mmmm,dona, que és una carrera de lletres!!! certament no és tan de memòria com d'entendre els conceptes. Però demana molt de temps i moooolt de rotllo per explicar.

    ResponElimina
  12. A veure... m'adono que si vaig responent a tothom, li embolicaré el post a en XEXU, així que esborro els altres comentaris i en faig aquí un de nou... És que m'encanta aquest post :-)

    XEXU, un joc de daus que jugaves tot sol!! :-))

    Però... i això? "teníem cartells escrits en fulls de paper amb algun missatge estàndard que aixecàvem quan la situació s'esqueia"... Ho podries explicar una mica? El que jo he imaginat és un seguit de cartolines damunt la taula amb texts tipus:

    - Vaig un moment al lavabo.
    - Us sap greu si obro la finestra?
    - Algú té un boli vermell?
    - Calleu, si us plau, que no em puc concentrar.

    I, quan algú volia dir aquelles frases, aixecava la cartolina?? :-DD


    Llavors, dir a la YÁIZA que jo estudiava molt poquet, la meva carrera (Dret) es pot aprovar amb molta lògica. Jo anava a classe, feia molt poques "campanes" i, amb el que sentia a classe i llegint una mica els temes, podies desenvolupar les preguntes.

    Una vegada, a un examen de Dret Penal, en una pregunta que no m'havia mirat (ni sabia que entrava), sabent que el catedràtic era comunista -cosa moooolt rara entre els profes de Dret- li vaig deixar anar un panflet impressionant sobre l'excessiva protecció de bens jurídics com la propietat privada i la poca protecció dels drets de les persones i bla, bla (bé, veient la mida dels meus comentaris s'entén on vaig agafar la pràctica hehehe) i vaig treure un Notable!! Iujuuuuuu :-DD

    Jo era una fumadora social. Fumava (i fumava bé, jo m'empassava el fum com cal... d'aquella forma que pots parlar i, després de parlar, treus el fum) però poc... ara bé, en els examens, m'encantava fer-ho perquè... bé, és que a mi els examens m'agradaven, eren com els Jocs d'en MAC!! :-DDD

    Quan estudies molt, pateixes, perquè t'hi has esforçat molt... però jo no estudiava massa, així que m'ho prenia bastant feliçment ;-))

    Ah!! I en Josep Lluís és un sol... Encara és igual :-)))

    Ara bé, estudiava poc, però agafava uns apunts boníssims!! Molt, molt bons. Els passava a net, els subratllava de colorins (em quedaven preciosos!!)... suposo que fent això m'ho aprenia, perquè posar-me a estudiar, és que no ho sabia fer, em distreia molt, m'avorria, em cansava :-)

    Tenia un llapis groc petit, petit, que subratllava amb un groc més maco... i un blau... llapis normals, de colors, de fusta. Tot i que llavors ja existien els "fosforitos", no m'agradaven massa perquè tacaven el paper. Els feia servir (perquè, clar, retoladors de colors... jo... m'encanten!) però m'anaven millor els meus llapis de fusta ;-))

    ResponElimina
  13. De fet en comptes de contestar aquesta entrada hauria d'estar estudiant. Altre cop a la meva edat.
    Que jo també era dels de girem el cassette? fem pausa piti? Algú ha vist els meus apunts? He de fer cal·ligrafia, NO entenc la MEVA lletra...Argggh. Demà és l'examen i em queden 15 temes!!

    ResponElimina
  14. Hehe... definitivament, en totes les èpoques hi ha hagut bons (bons?) motius per distreure's en els estudis. El joc aquest no el recordo (clar que jo podria ser el teu pare. Calla, sageraooo!), però he començat a jugar-hi i he decidit que no, que jugar-hi abans d'anar a dormir és una pèssima idea; posa nervis :)

    Segur que també et distreies, tant com els estudiants d'ara. Això sí, a casa abans teniem menys distraccions mentre que ara, com dius, amb els blogs... En fi, XeXu, nosaltres la feina ja la tenim feta, hehe ;)

    ResponElimina
  15. Ai, RITS, perdona que no havia vist la teva pregunta ;-) Dret és molt lògic, (la seva aplicació ja no ho és tant!! hehe) però la teoria sí. A mi em feien molta gràcia aquells programes dels temes.

    La compraventa: Concepto. Elementos subjetivos. Elementos objetivos. Obligaciones de las partes...

    Amb llegir-te una mica la definició i el que sap tothom això sortia sol :-)

    - Què és una compravenda? Jo dono diners i em donen quelcom a canvi. Així doncs "intercambio de cosa por precio"
    - Elementos subjetivos: No poden ser altres que: comprador i venedor (i au, a enrollar-nos... que si poden ser un, que si poden ser un grup, que si bla, bla)
    - Elementos objetivos: Tampoc poden ser altres que: la cosa i els calers (i més rotllo: que si la cosa pot ser un be material, que si pot ser immaterial, que si ho pago de cop, que si a terminis...)
    - Obligaciones: Doncs pagar i donar la cosa (i posem-hi més: donar la cosa en condicions, entregar-la en termini...)

    (Les classes eren en castellà... es nota, oi?)

    I la majoria d'assignatures es podien treure així. Tot tenia la seva lògica. El Dret penal també, amb els seus "tipos"... el tipo doloso y el tipo culposo hehehe :-D Eximents, atenuants... tot seguia un pensament bastant bastant lògic.

    ResponElimina
  16. Bé noi, no havia res del que deies però a més de tot el que comentes estava LucasFilm i els seus Monkey Island, Day of the Tentacle,...

    ResponElimina
  17. Jo també jugava al Slim Volley! de fet em vaig probar totes les possibilitats de diferents esports que hi havia! per mi, el més divertit era el de futbol ^^

    ResponElimina
  18. Això et passa perquè ets "de ciències", segur!

    ResponElimina
  19. Sí que és difícil sí.... jo estudio a casa, perquè així em puc distreure, no he anat mai a cap biblioteca. Ara ja sol estudio anglès, però igualment fa pal (i parlo avui, ara, que hauria d'estar estudiant per l'examen de dilluns.... ejem!). Els blocs, el twitter, el facebook, el 500px... tots contribueixen a la meva distracció... Veurem que en surt de tot plegat!

    ResponElimina
  20. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  21. Amb aquest post m'has fet reviure un temps molt enyorat! Temps d'universitat! No teniem distraccions virtuals però en teniem tantes d'altres... a mi m'agradava col·leccionar frases cèl·lebres, dites, petits poemes en post-its, i ja et pots imaginar com tenia la meva taula on estudiava, tota plena de paperets grocs! I a més em passava estones posant-los bé, ordenant-los,... Sí, estudiar és difícil, i distret!

    ResponElimina
  22. Jo recordo amb un somriure les excursions nocturnes a la biblioteca de medicina, o a la de dret... especialment la nit que els aspersors de l'Autònoma es van engegar just quan estàvem pujant cap a la Vila... ajajaja, vam arribar ben xops.
    Jo no sóc especialment d'estudiar a la biblioteca, massa distraccions, massa gent, massa papers... però bones estones, també.

    ResponElimina
  23. Buff... què m'has de dir!! Per començar, jo ara no em veuria en cor de fer una altra carrera, la veritat! Tot és massa d'empollar, i em cansa, i cada cop em costa més concentrar-me i posar-m'hi. Són les ganes d'acabar, suposo! Si les assignatures fossin diferents, de pensar una mica més...

    Jo faig un "mix" de biblioteca i d'estudiar a casa, i als dos llocs em distrec per igual. Algun post he fet altres anys sobre espècimens de biblioteca que em distrec a mirar. Una de les coses de per què em costa la bilbio és perquè sóc un cul de mal seient, m'assec de formes molt rares, i he de canviar de posició contínuament. A casa, si no estic sola tinc una habitació habilitada oficialment com a "zulo", però quan estic sola a casa, doncs ara vaig a estudiar a la cuina, ara a la meva habitació, ara al menjador... I saps com estudio? Una manta a terra, i jo a sobre amb les cames creuades, i els apunts davant!!! Comodíssim, poca broma!

    Jo faig els descansos de cafè, i quan és l'estiu, els descansos patentats com a "llangardaix", si el sol no és gaire fort :). I quan estic sola, em distrec per internet, sobretot perquè sempre hi ha algú disposat a xerrar per gmail... i el descans s'allarga... i s'allarga...

    Au, aquí us deixo a tots plegats, que hi ha tres exàmens que m'esperen! ^_^

    ResponElimina
  24. Dues carreres? Jo soc pèsima estudian, vaig fen, poquet a poquet, pero aixo de posarm-hi no em va gens, soc incapaç i part de la culpa la te el desordre que tinc per escriptori o la facilitat de distracció, ja sigui una mosca, el facebook, esperan una trucada que no arriba... M'ha fet gracia la llista de coses que feies, molt interesant ;)

    Un peto!

    ResponElimina
  25. La veritat és que seguir els blogs, facebook em treu molt temps; procuro no desatendre la meva família, i així que puc, ja sóc davant d'aquesta pantalla, llegint i rellegint-vos!!! No em vull imaginar que tot això hagués aparegut a la dècada dels 80 i 90.
    M'has fet pensar en les hores que anava a la biblioteca, i que havia de marxar amb el bus de les 7 del matí per trobar lloc, sinó a les 9 ja no hi cabia ni una agulla; les cigarretes que vaig consumir; les trobades al meu pis amb una tauló i dos cavallets com a taula; els treballs amb grup, que xerràvem de tot, i després ens havíem de repartir la feina, però només una tenia màquina d'escriure elèctrica, i ja ens tens cap a casa seva a acabar el treball; òndia quantes històries compartides que ja són part del record!!! Feia temps que no hi pensava. I per cert, jo també em comptava i repartia els temes per pàgines, com l'Assumpta!!!

    ResponElimina
  26. Caram, t'agrada l'estadística, eh? Per mi és un misteri... Jo estudiava a última hora, un clàssic, i no sé si en aquesta època m'hagués costat més, en part sí, pels blogs, facebook (vaig estar enganxada un temps), però ara hi ha internet i hi ha ordinadors (només l'últim treball de la carrera el vaig fer amb ordinador, no sé com m'ho feia, abans!!). Però aquest post em porta bons records de birres i festes que no ajudaven gaire a estudiar però feien la vida més divertida :-).

    ResponElimina
  27. El que volia dir és que la mateixa eina serveix per aprendre i per distreure... I que tot sembla més immediat avui en dia.

    ResponElimina
  28. Quina gràcia, entre les respostes han anat sortint un munt de costums i d’anècdotes de quan cadascú de vosaltres era estudiant, ha estat molt distret llegir-ho! Qui més, qui menys, ha tingut les seves coses a l’època d’estudiant, i la majoria de nosaltres les recordem amb força afecte. Són bones èpoques, encara que haguem viscut també males coses. A més, són èpoques que ja no poden tornar, almenys de la mateixa manera, així que millor recordar-les amb un somriure. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Ventafocs, és clar, ensenyar no deu ser pas fàcil, aquí no hi arribem tots. Però d’estudiants sí que n’hem sigut tots. I com veus, alguns érem més tarambanes que altres, encara que ens ho acabéssim traient! Gràcies pel que dius del RC.

    Assumpta, sort que jo estudiava a la biblioteca de la facultat i és especialitzada, com si no ens inventéssim prou distraccions, si a sobre hi arriba a haver llibres de lectura i revistes... Quin munt de records que expliques, m’encanten les respostes així, perquè s’acaben compartint un munt d’experiències relacionades amb temes molt concrets. I veus que cadascú té unes coses... mira, jo tampoc vaig treure cap matrícula mai, és un dels meus petits fracassos personals, perquè m’hagués fet il•lusió. Però després d’aquest post segur que entendràs per què no en vaig treure cap... Del que no em penedeixo pas és de no haver fumat mai. Ja podia quedar tan bé com vulguis, però jo passava. Ara, les aturades de piti no me les perdia!
    Per cert, un altre exemple de que en Josep Lluís és un home excepcional. No veus que ens ho poses molt difícil als altres explicant aquestes coses?
    Ui, jo he fet classificacions de tot! I no sóc l’únic, hi ha més gent de la que sembla que en fa. Així que no estem sols, Assumpta, no estem sols.
    Respecte a calendaris d’estudi, per mi era impossible, així que no ho feia mai. Era mal estudiant, estudiava a poc a poc, però el que havia estudiat m’ho gravava a foc. Preferia estudiar poques coses però bé, que moltes a mitges, així que gairebé mai acabava temari igualment. Marcar-me terminis no hagués servit per res. Peeeerò! Això que descrius ho faig a dia d’avui amb els llibres que llegeixo i no només compleixo els terminis sinó que els supero! Cada dia he de llegir menys pàgines per complir el termini. Això amb ‘El temor d’un home savi’ era un ritual de cada nit!
    En comentaris posteriors em preguntes sobre algunes de les coses que fèiem. El joc era amb daus de pòker, era molt simple i hi jugava amb mi mateix, perquè era bàsicament de sort, però així passava l’estona. Estudiava una mica i després unes partides, pim pam. No em faràs redactar-ne unes normes, oi?? Els cartells tenien missatges molt curts i més ximples que els que dius tu. Ara mateix no en recordo cap, però estic segur que els tinc en alguna carpeta per aquí a casa. Bé, en recordo només un que posava ‘on fire’, que aixecàvem quan algú estava estudiant molt intensament. Generalment, a l’altra cara del full, que eren fulls blancs normals i corrents, hi havia el missatge contrari. Ja els buscaré, que ara tinc curiositat pel que hi posava.
    Saps que això de que fumessis segur que sorprèn molt a la gent, oi? Jo ja no ho recordava, però ho havies dit aquí mateix, i em vaig sorprendre de llegir-ho també aquest cop.
    Els teus apunts estic segur que eren dignes de veure, tant com t’agraden els colors, no m’acabo de creure que preferissis uns llapis normals i corrents. Segur que tenies els apunts que semblaven un arc de sant martí.

    ResponElimina
  29. Yáiza, tu que estàs estudiant encara segur que en tens la tira d’històries d’aquestes, i més fresques que jo, segur. Això de filosofar i fer plans ja no ho he dit perquè em sembla que és obligatori durant els exàmens, no? Sí que feia coses rares, no ho puc negar.
    Suposo que avui us en sortiu igual, encara que tingueu més possibles distraccions, però quan ho he dit al post, evidentment, no ho deia seriosament que ara no podeu acabar d’estudiar. Però no pateixis dona, que tots els meus companys van acabar la carrera malgrat les meves distraccions. Abans que jo i tot. Això sí, ningú no em va guanyar mai a l’Slim Volley. Em vaig retirar imbatut.
    Comentari 2: Doncs jo tinc un company d’estudis i amic que era com la teva. En GG, no crec que llegeixi el post, però si passa podrà corroborar tot el que he dit. Ell era qui em feia concentrar, perquè quan deia prou de fer el ximple, era prou.
    Ah, i jo sí que m’havia quedat sense dormir, estudiava tan malament que sovint l’última nit eren els últims cartutxos. Com sabeu tots els que em llegiu, dormo poc, així que tampoc era més problema, i els exàmens els feia bé. Sempre he estat millor fent exàmens que estudiant-los, i això sense dormir! Bé, dormia dues hores, era la meva mitja pre-examen.

    Mireia, així tu ets dels meus. Jo passava moltes hores, però de concentració poca. I ja sabem que, quan tenim una obligació d’aquestes, de sobte és absolutament necessari fer tot el que no fem mai. Com ordenar l’habitació, per exemple. Amb el que no coincidim és que jo prenia la tira d’apunts, i també me’ls agafaven per estudiar, però no pas com a resums. Ei, que jo també he tingut casets, eh! Què et penses.

    Merike, ens hauràs d’estudiar el teu mètode a veure per què és tan difícil. Bé, tenint en compte que els apunts devien ser en finès, no m’estranya!

    Carme, tant com rara potser no, però sembla que pots ser l’excepció, per massa bona nena! Cosa que no hauria de ser així, però ja veus que els altres som una colla de dropos. Feies el que tocava, i segur que t’hi posaves molt seriosament. Per tant, t’has guanyat del tot el poder jugar ara tant com vulguis. Tots sabem que ho fas! I nosaltres encantats.

    Elfreelang, home, no podria dir que el que va funcionar van ser totes aquestes pèrdues de temps, però sí que diré que donada la meva baixa concentració, si m’hagués hagut d’enclaustrar a estudiar i no distreure’m amb res, penso que hagués parat boig i no hagués arribat enlloc. Sempre he necessitat fer el ximple una mica per evadir-me de les obligacions, quan toca, és clar. Encara avui ho faig. Veig que tu no et quedaves curta tampoc, eh? Això de cantar i inventar cançons...

    Garbí?, vols dir? Em sembla que ets terriblement generós amb aquest comentari! Vist des d’avui, només ho considero pèrdues de temps, però eren necessàries, perquè si no hagués parat boig. Però pujar una mica el meu rendiment no hagués anat malament...

    rits, et compro que els exàmens eren, i deuen seguir sent, grans moments de companyonia en que s’enforteixen els vincles, però d’aquí a que siguin bons moments per lligar... amb els nervis a flor de pell, amb aquell estat permanent de cansament mental... no sé jo. A veure si serà per això que dius que no se’t donava bé estudiar, perquè et dedicaves a lligar! Cadascú és dispers en la justa mesura. Jo sóc meticulós i primmirat en algunes coses, per tant m’he de concentrar per dur-les a terme. Però aquesta concentració es trenca immediatament que la feina complexa està feta, llavors el cap se me’n va. I no crec que els del meu voltant se n’adonin, però jo sé que no puc centrar-me en un punt i passar-m’hi estona fixat.

    ResponElimina
  30. Alyebard, veus! Això és el que jo pensava. M’imagino mil i un cops en la situació que descrius: ‘hauria d’estar estudiant, però és que el reader s’ha actualitzat...’. Sort que no em va tocar mentre estudiava, i que no tinc previst tornar-ho a fer. No vull que l’estudi em tregui temps de bloguejar! A mi em sembla que tots els que hem estudiat acompanyats hem acabat amb les mateixes dinàmiques de pèrdua de temps, per uns motius o altres, però si no ho haguéssim viscut així ens hagués anat pitjor. Jo a casa no podia fer res, només les nits abans dels exàmens, perquè m’hi havia de posar per collons.

    Ferran, t’he imaginat posant el joc i començant a viciar-te, i efectivament és una cosa fatal per fer abans d’anar a dormir! Bé, no sé si és millor o pitjor que fer-ho mentre hauries d’estar estudiant... Mira, amb una cosa tens molta raó, la feina ja la tenim feta! I és una sort, de veritat que ho penso així. Jo ara no em sé estar separat d’Internet, i crec que tu tampoc, així que les passaríem magres. Ah, i una mica exagerat sí que ets amb això de ser el meu pare, eh... el meu germà gran encara.

    Carquinyol, a mi l’època dels jocs em va venir abans, havia estat molt viciat a jocs de videoconsola, però era durant l’institut, i allà no ens hi jugàvem tant. Vaig trigar molt a tenir ordinador (potser per això ara no me’n separo), i aquests jocs em van passar una mica de llarg, però eren mítics, tots els coneixíem. ‘Soy Guybrush Treepwood, y voy a ser un gran pirata!’.

    pons007, nosaltres només jugàvem a la versió simple aquesta dels dos semi-cercles i la piloteta. I per ser tan simple, ho passàvem de conya, fèiem fins i tot partides de dobles, i era un festival jugar quatre amb un mateix teclat!

    Jo rai!, com ho has endevinat??

    Alba, sembla mentida, però a casa hi ha infinites distraccions, més que a la biblioteca, encara que estudiïs amb gent. A casa sempre trobes una excusa, de sobte corren pressa totes les coses que no tens mai temps de fer. A la biblio pots perdre el temps amb ximpleries, però l’alternativa és estudiar. Ara, amb Internet a l’abast, tant és on siguis, sempre et pots distreure amb una pantalleta davant.

    MBosch, estudiar com a activitat no és difícil, però posar-s’hi i fer-ho de manera llarga i concentrada, això sí! Tu fas pinta de ser algú que no ha tingut mai problemes per tirar endavant els estudis, al contrari, segur que t’ho treus molt bé amb la llei del mínim esforç. Bé, segur que molts d’aquí érem així quan estudiàvem al nivell que estàs tu ara. A la universitat és una mica diferent, estudiant poc pots aprovar, és clar, però convé fer-ho molt bé perquè s’ha d’acumular notes altes, en cas que després tinguis intenció de demanar alguna beca. Hi ha qui té més facilitat i hi ha qui menys, però generalment els primers cursos passen factura, per quan t’adaptes a la manera de funcionar, ja has acumulat alguna nota baixa que després et farà més difícil remuntar. Però per més que t’ho digui un veterà això, no et servirà de res fins que ho vegis.
    Home, a la meva època les coses que he citat no eren una norma general, especialment les estadístiques. No crec que gaire més gent fes coses així, era cosa meva, tot per perdre temps, això que no falti.
    Ara que, no sé què tens contra les biblioteques. És clar que s’hi ha d’estar callat, però t’asseguro que els meus companys i jo no érem pas massa bon exemple. Xerràvem tot el dia, de l’assignatura o no, però miràvem de no molestar els altres, de vegades amb escàs èxit. Jo si no hagués pogut gaudir d’aquestes companyies d’estudi no sé com m’hagués anat. Tinc moltes coses per agrair, d’aquella època n’he conservat molt bons amics, a més.

    ResponElimina
  31. Thera, també considero la universitat un bon període de la meva vida. Allà vaig aprendre l’ofici que faig avui en dia, per dir-ho d’alguna manera, però les coses importants que aprenem no s’ensenyen dins de l’aula precisament. Frases cèlebres dius? Des de l’escola que apunto coses que deien els mestres, coses incorrectes, ja s’entén. Això va continuar a l’institut, a la universitat... i fins avui. Sempre apunto frases, d’una mena o altra. Estudiar és la mar de distret, sobretot per totes les coses que fem mentre estem estudiant, que en aquell moment són absolutament imprescindibles, tots ho sabem!

    MaryMoon, ui, si ens posem a recordar anècdotes puntuals... qui no en té alguna de sonada? No, no, millor deixem-ho, hehehe. Jo era totalment de biblioteques, potser justament pel tipus de distraccions. Posats a perdre el temps, era millor perdre’l amb gent que no pas a casa. La nostra biblioteca nocturna era la de la Divisió III de la UB, li dèiem ‘Econòmiques’, però no sé ni si era veritat que era la biblioteca només d’aquella facultat. Cada dia, quan ens feien fora de Bio, cap allà que anàvem. Previ pas pel bar a fer unes braves...

    Laia, segur que hi ha altres carreres on has de fer servir més el cap, no només aquelles zones dedicades a la memòria. És més, la teva carrera ho hauria de ser molt més del que és, però ja saps, volen ficar-nos molta informació inútil al cap, però d’aprendre poc. Després surts de la carrera i no saps fer res de res.
    Fa molt temps jo vaig fer un post sobre espècimens de biblioteca. Sabia que havia parlat de l’època universitària, però no recordava exactament de què anava, i abans d’escriure aquest post vaig haver de buscar-lo i consultar-lo per no repetir-me. L’altre cop parlava d’ells, i aquest cop parlo de mi com a espècimen d’estudi, perquè també tela. A tu et deuen conèixer com la tia que seu de maneres estranyes... I amb la manera que estudies a casa... no t’agafa mal d’esquena? Sense poder recolzar-la, vols dir que és bo això?
    Tenim la prova fefaent que amb Internet els estudiants es perden. Què fas comentant-me quan tens tres exàmens per estudiar?? Que moltes gràcies, eh, però després no vull que em fotis les culpes si no et van bé... però què dic, com no t’han d’anar bé, a tu?

    Marienkafer, jo era mal estudiant, perquè estudiava molt malament. El meu mètode era dolentíssim i molt poc eficient, i a més, com has vist, em distreia amb qualsevol cosa, i sense tanta interacció per Internet, no em calia! Però després era força bo fent exàmens, i el poc que sabia ho amortitzava. Va ser una sort, si no, no hagués tingut manera d’aprovar res.

    Dafne, jo no tinc família, però sí una vida social, i la meva impressió és la mateixa que dius tu, dono gràcies que a les nostres èpoques no teníem tot això, ara m’encanta i em distreu molt, però hi ha moments que no ens hauríem de distreure! Tot això que expliques són records, però dels bons, i encara que no els tinguem al cap contínuament, val la pena treure'ls la pols de tant en tant. Com deia abans, són èpoques que convé recordar amb un somriure!

    Gemma Sara, jo i l’estadística no som gens amics, creu-me. El que feia era apuntar percentatges de coses, que fins aquí arribem. A banda d’això, les estadístiques m’agrada mirar-les, sóc aficionat, però de fer-les no en tinc ni idea! Ssshhh! Birres i festes? Home, que no veus que això ho llegirà la Sara? Quin exemple és aquest? Que tots sabem el que fèiem, ehem, però no cal que la canalla ho sàpiga abans d’hora, hahaha! Ja ho aprendrà, ja. Sí, sí, completament d’acord. L’ordinador és una arma de doble tall... no m’imagino ara havent de fer un treball... tindria sempre el reader obert i no faria res de bo. Com si ho veiés.

    ResponElimina
  32. Mare meva, quina currada de respostes!! Fa goig de veure! :-))

    ResponElimina
  33. Caram... i amb tantes distraccions et vas treure dues carreres???? Jo veus era d'estudiar a casa. A la biblioteca poques vegades me n'hi anava. Allà em distreia molt més que a casa, que si l'estona del piti (també sense fumar), que si la de la coca-cola, que si anem al bar a veure qui hi ha, o a berenar, o a esmorzar o a fer un cacaolat o unes ulleres de xocolata que estaven boníssimes, que si deixa'm mirar els teus apunts, que si la infal·lible estona dels atacs de riure...

    A casa jo em posava la música a tot drap i vinga, a empollar com un cabrit! Certament parava molt, que si per cançons, que si per mirar la tele, que si per berenar... Però tenia una estona que m'era extremadament productiva durant el dia... de 5 a 10 del matí. Era la millor estona del dia i en la que tot m'entrava com si tingués un embut al cap. A partir d'allà la cosa anava de cap a caiguda i mai, però mai, podia allargar més enllà de quarts de nou del vespre!

    Psssst, psssst, no ho diguis a ningú... amb aquesta estratègia jo també me'n vaig treure dues... bé, per ser sincer hauria de dir una i mitja, però com el que compta són els paperets signats per aquell "campetxano" doncs, oficialment, en tinc dues... sí, sí!

    ResponElimina
  34. Havia una profe al meu cole que sempre els deia als pares: "que el seu fills s'estigui hores a l'habitació tancat no vol dir que estudie". I és ben cert, i abans no havien tantes distraccions i també el perdiem amb el que fos. En el meu cas jo em posava a llegir novel·les.

    El problema d'avui dia és que es pot perdre el temps a qualsevol hora i amb qualsevol persona, internet ni els mòbils ni el blogs no tanquen... Jo veig a mon germà el menut que quan està estudiant té moltes coses obertes al seu ordinador, però finalment acaba traient molt bones notes. Suposo que ja té assumit les hores que ha de dedicar a estudiar realment i ho fa. Però hi ha milers de joves que no ho fan per desgràcia.

    M'he enganxat a un joc fa poc, mai m'havia passat (wordfeud), han tocat el meu punt feble i no tinc mesura... Crec que si ara hagués d'estudiar em costaria concentrar-me jajaja.

    Però també penso que, al final, qui vol fer alguna cosa la fa encara que tingue mil distraccions pel mig :)

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  35. Ah i jo no trobo estrany el que feies... a les hores d'història vaig arribar a fer de coses amb una companya... vam inventar una telenovel·la entre la nostra profe de llatí i el seu marit que també ho era (de llatí vull dir). La nostra teoria era que a casa anaven vestits de romans i parlaven en llatí jajajaja. Lo que ara no recordo els noms...

    ResponElimina
  36. Assumpta, ja saps, faig el que puc, els comentaris bé s'ho mereixen!

    Porquet, ja veus, jo adorava totes aquestes distraccions que tu miraves d'evitar. A casa em quedava mirant les musaranyes, perdia el temps amb totes les lletres de l'expressió, perquè a la biblio almenys encara feia alguna cosa, i el temps de les ximpleries era temps invertit, que recordem quan expliquem batalletes.
    Quines hores més rares d'estudiar que tenies!! A més, un porquet estudiant com un cabrit? Què estrany. Pots creure que jo era tot el contrari, aquestes eren just les hores que era incapaç de fer res. I perquè arribava a la biblioteca a les 8h, i potser feia alguna cosa. Però el temps de màxim rendiment, si és que n'hi havia, era més tard segur.
    Home, jo dic dues carreres, però una era de segon cicle, és clar. Però per mi és tant o més vàlida que la llarga!

    Bajo, per això anava jo a la biblioteca, però pel que fa a mons pares, devien pensar el mateix, que jo invertia les 8 hores mínim que m'hi passava en estudiar. El post ha demostrat que no. El teu testimoni, però, està molt bé perquè demostra que sempre hi ha hagut distraccions i sempre ens n'hem sortit. Avui sembla que n'hi ha més, però els que tenen ganes s'ho treuen igual. Potser podem entendre que el sedàs té els foradets més prims, però els bons passaran, i per aquí als blogs tenim exemples d'això, joves blogaires ficats també en xarxes socials que treuen les carreres endavant, com el teu germà.
    I tu? Creus que és moment ara d'enganxar-te a jocs? Hahaha, mai és tard.
    Quina imatge més dantesca dels teus professors... suposo que mai van arribar a saber com els imaginàveu, oi?

    ResponElimina
  37. Ostres!, m'ha fet riure el teu post. També em considero dispersa, més amb el pas dels anys, amb mil idees que em volten pel cap. Però en època universitària no feia tantes coses...:-S, la meva vida era més rutinària. Això sí tinc un bon record de les estones d'esbarjo a la gespa del campus.

    ResponElimina
  38. Jo també sóc d'aquesta mena de persones que... Espera, una mosca!!

    buff... Em costa molt concentrar-me i cada cop més. Sempre tinc milers de coses al cap, les quals decideixen saltar a un primer pla quan els rota i sense que hi pugui fer res... Ja m'han dit més d'un cop que sóc incapaç d'acabar el que començo o de mantenir-me constant en una cosa... Jo el que crec és que tinc mil projectes en marxa i els agafo o deixo quan puc! hihihi

    Saps un secret? Per sort jo vaig fer una carrera que no requeria gaire estudi: hi havia un parell d'assignatures al semestre que demanaven colzes, però ja se sap que les llengües no s'aprenen d'un dia a un altre, així que si les treballaves una miqueta cada setmana, quan arribaven els exàmens tot era més fàcil! ;) I les assignatures de traducció... mentre tinguessis bons diccionaris, no passaven ànsia! hehehehe Les amigues d'altres carreres em tenien una enveja... ;P

    ResponElimina
  39. Quins records! L'època d'estudiant és molt bona! Com passa de ràpid el temps...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.