dijous, 24 de març de 2011

Descans

El Bona nit necessita un descans. Després de l'aniversari trobo que és un bon moment per parar una mica. En aquest blog hi aboco sovint més del que hauria, gran part de la meva vida està aquí escrita. I hi ha moments d'aquells que ja no vols seguir escrivint les mateixes coses de sempre, que alguns temes t'afecten massa i acaparen els teus pensaments de manera que no escriuries d'altra cosa. I no són positius, ni agradables, precisament. Així que he decidit deixar reposar aquest racó una mica, almenys fins que el meu cap funcioni una mica millor. Els dos necessitem descansar de nosaltres mateixos. No sé si serà molt o poc, de fet no sé ni si sabré parar, perquè aquest lloc és massa important per mi, és massa jo mateix. Restarà una mica en standby, a l'expectativa dels esdeveniments.

Vull deixar clara una cosa: no tanco la paradeta. Seguiré estant aquí, no deixo els meus altres blogs, ni deixaré de seguir els que llegeixo, no me'n vaig enlloc. Només aparco el Bona nit, que és com dir que em dono un temps a mi mateix. Em reservo, és clar, l'opció d'escriure-hi sempre que tingui alguna cosa a dir, però intentaré que no sigui de pura necessitat, com de vegades m'ha passat. I espero que tornaré a estar com sempre... algun dia.

Aprofito aquest post per fer memòria de que aquest any s'han creat dues iniciatives molt interessants relacionades amb deixar enrere els blogs, dues iniciatives que miren de cara al futur i que tothom faria bé de tenir en compte. Si no les coneixeu, feu-hi un cop d'ull.

dilluns, 21 de març de 2011

Ja en tenim 4

Avui aquest petit blog fa 4 anys. Estic molt content d'arribar al quart aniversari del Bona nit amb moltes ganes de seguir i amb la sort de comptar amb tanta gent que passeu per aquí a dir la vostra, per mi és tot un privilegi. Quatre anys és molt de temps, sobretot a internet, i llavors hom s'adona de que amb alguns comentaristes fa una eternitat que té tractes, sembla que ens haguem estat comentant tota la vida. I dius 'calla, per què no anem a mirar quan va fer la seva primera aparició cadascú?' I això he fet, buscar el primer comentari de tots els que sou i heu estat important en aquest blog, així sabrem quan fa que ens coneixem. M'he endut sorpreses, algunes primeres aparicions eren puntuals i sobretot a arrel dels Relats Conjunts. Però mica en mica, gent que passava per aquí de casualitat, s'hi va anar quedant. Doncs res, que si us ve de gust saber quan vau caure per aquí per primer cop, mireu la llista i busqueu-vos-hi (us recomano fer servir el cercador del navegador, això sí...). Espero no haver-me deixat ningú! Si algú es troba a faltar, que m'ho digui que el busco! Moltes gràcies a tots per ser aquí.

Els primers comentaris van arribar de la mà de gent coneguda, el mateix març de 2007. RedCrash, Txari, Rachel i Gerhart estrenaven el caseller. A l'abril, debutaven com a comentaristes en GG i en Yeral, però també va ser el mes en que vaig rebre els primers comentaris de gent que no coneixia del dia a dia. Per ordre d'aparició, aquí teniu la llista:

Abril 2007
iruNa (blog tancat)
Tirai
Onyx (blog tancat)
^eMMa^
Llum (blog tancat)

Juny 2007
Alepsi
Pd40
Mon
Barbollaire
Efe
Anna Tarambana

Juliol 2007
Zinc Piritione
bluf

Agost 2007
Laia
Boira
Elfrancis (amb un altre nom)
Elur
Avi
Gatot
Musa
Terra (blog tancat)

Setembre 2007
Uribetty
Clint
Carme Fortià
Carme Rosanas
Zel
Trillina (blog tancat)
Eudald

Octubre 2007
Joana
aina
Jesús M. Tibau
Tals
Déjà vie
Dan

Novembre 2007
Mireia
Yourwinterwish
Jordi Casanovas

Desembre 2007
Mrs Dalloway (amb un altre nom)
Estrip
Srta "Y"

Gener 2008
Mossèn
Ànima Alada
Vier
Anna
Deric
Bajoqueta

Febrer 2008
Martí
LLuNa
El veí de dalt
NeoPoeta
Núria Aupí
Rita
La Reusenca
Somiant la lluna

Març 2008
Petita Criatura
Alasanid
Carquinyol
Vilapou
Núr
Susanna (amb un altre nom)
AINA (blog tancat)
Josep B. (amb un altre nom)
Fada

Abril 2008
Marta Cebrián
Sibereee
Té la mà Maria - Reus
Caterina
El tacte de les paraules

Maig 2008
Xitus
Moni
Menta Fresca
Gripaublau

Juny 2008
Nymnia
Maeve
Eli
Cèlia

Juliol 2008
Assumpta
Instints

Agost 2008
Guspira

Setembre 2008
rits
Ull de cuc (amb un altre nom)
Laura prosopopeia
Labruixoleta
Ferran
Mar
Manuscrits
Atzu
Novesflors

Octubre 2008
Nits
Cristina
Menxu
Òscar

Novembre 2008
Ballerinadeplom
Modgi
Myself
- assumpta -
Coses2

Desembre 2008
Kweilan
_NuNs_
Sargantana

Gener 2009
Met
Partícula elemental
Nimue
Arare
Sergi M. Rovira
Kika

Febrer 2009
Jordi Casanovas Angelet
Puji
Garbí24
Víctor Pàmies

Març 2009
iruna
P-CFACSBC2V
Sense caletre (amb un altre nom)
Thera
AbogadaenBCN

Abril 2009
Maria (plastilina) (amb un altre nom)

Maig 2009
Babunski
Sànset
Hypatia
Utnoa
La RaTeta Miquey
Joan

Juny 2009
Cris
Ma-Poc
Elfreelang (amb un altre nom)
Josep

Juliol 2009
Angle
McAbeu
Mercè Climent
Francesc Mompó
Trini
Clídice

Agost 2009
Luthien

Setembre 2009
Kudifamily
Pluja
Agnès Setrill
Plugim constant
Fanal blau
Tu, jo i l'Otis

Octubre 2009
Salvador Macip
Violette Moulin
Albert B i R

Novembre 2009
Adbega
Jordi (art del futbol)

Desembre 2009
Goculta
Jordicine
Marta MQ
Joanfer

Gener 2010
Rebaixes
La Meva Perdició
Lisebe
Eulàlia
Ferran Cerdans
_MeiA_
Captaire
Gerard
Marta Millaret

Febrer 2010
Vida (amb un altre nom)

Març 2010
Merike
Laura T. Marcel
Filadora
Lolita Lagarto

Abril 2010
Ricderiure
Martulina divina (amb un altre nom)

Maig 2010
Senyoreta Reykjavík
Montse (fons d'armari)
Molon labe

Juny 2010
Lluís Bosch
Natàlia
Maria (bestreta)

Juliol 2010
Eulàlia Mesalles
Laura
Eva

Agost 2010
Nona Mirona
Josep Lluís
Albert (Racó Blaugrana)
Olguen Dalmasas

Setembre 2010
Audrey

Octubre 2010
Pati di fusa
El Porquet (amb un altre nom)
Mortadel·la
Montserratqp
Marta Contreras

Novembre 2010
Alyebard
Jomateixa

Desembre 2010
Aris
Leblansky
Carme J
Pepa Guardiola
Ventafocs

Gener 2011
Yáiza
Anna (Color camaleó)
Murga
Tirant lo Bloc
Pilar
Gemma Sara

Febrer 2011
Peix

Març 2011
The Little
Lalu
Senyorsunyer
Marienkafer
Lale Mur
Puigmalet

I això és tot. Com deia, espero no haver-me deixat ningú. Moltíssimes gràcies a tots els que feu possible aquest blog amb els vostre comentaris increïbles. I ara ve la secció que tots esteu esperant, com cada any: 'El blogaire malalt de la càmera'. No us ho perdeu.  Si feu click sobre la imatge anireu al blog en qüestió. Friiiiikiiiiiiii!!!!!

 

















divendres, 18 de març de 2011

El terror de l'escola

En passar a tercer d'EGB tots sabíem que ens tocava un os, la professora més dura de l'escola. Era una tendra edat i tots li teníem por, la precedia la fama de tenir molt mala gaita. I no era una fama infundada. Tinc pocs records d'aquella època, de la que fa uns 25 anys, però sí recordo haver acabat una prova i esperar-me a que algú s'aixequés primer a entregar-la, i en fer-ho, seguint a la noia en qüestió, veure com li queia un bon calbot per part de la C. Eren altres temps. No en sabia el motiu, ni recordo si vaig entregar la prova llavors o vaig girar cua cap a la taula, veient el percal. També en recordo més d'una i de dues escridassades generals, no ens en passava ni una. A més, assenyalava els alumnes i va fer una predicció, davant nostre, dels que acabaríem el vuitè i els que no. No es va equivocar de massa.

Era el terror dels nens de l'escola. Però tinc un record molt viu d'haver rebut amb immensa alegria la notícia de que després de tenir-la a tercer, la tornaríem a tenir a quart, i una gran decepció i algun plor davant d'un rumor que deia que això no era veritat. Però sí, la vam tornar a tenir a quart, per fortuna. Una educadora magnífica.

dimarts, 15 de març de 2011

La llista de cagades

Aquest post de la Clídice em va fer pensar en la meva època del doctorat. Entre doctorands sol haver-hi bon ambient, sobretot amb la gent del teu mateix grup, almenys en aquest país, ja que en altres practiquen i fomenten la competència extrema. Però hi ha de tot, com a tot arreu. Després de la meva primera cagada monumental en mig d'un protocol experimental em vaig quedar mirant la companya amb la que el feia i els dos ens vam fer un tip de riure. Era un procés completament lineal, i pràcticament l'única cosa fatal era precisament el que jo havia fet. Em va saber greu, és clar, però en vam riure un bon temps. I aquell error no el vaig tornar a cometre.

Des d'aquell dia, vaig començar a apuntar les cagades al laboratori, amb la data i el seu autor o autora. Cada cop que repassàvem la llista ens saltaven les llàgrimes de riure. La llista era tan popular que alguns, després d'un desastre, me'l venien a explicar corrents perquè ho apuntés. Cal assumir que es cometen errors, per més que t'hi esforcis, sempre pot passar qualsevol cosa, o et pots despistar. Però aparentment no tothom ho veia igual. Amb bona fe, alguns sempre fèiem broma davant dels errors dels altres, perquè sabíem que l'endemà seríem nosaltres els assenyalats. Però veies clarament a les cares d'alguns que no els feia gota de gràcia que algú es rigués d'ells, ja no sé si és per la ràbia d'equivocar-se, o per ser motiu de comentaris jocosos. El cas és que tallaven molt el rotllo i el bon ambient per no assumir que un dia eres tu i l'altre algú altre, i que riure's d'un mateix i amb els altres ajuda a relativitzar les inevitables cagades. No sé, potser era millor quedar-se tot el dia deprimits i flagel·lar-se.

dissabte, 12 de març de 2011

Cel·la de cristall

Imagina una cel·la de cristall, amb les parets ben transparents. A fora plou, però penses que no t'importaria mullar-te. El sostre és també de vidre, no et cau ni una gota. L'aire és pur, en la proporció justa per sobreviure. Les hores passen i et perds en els canvis de colors a mesura que avança el dia. Es fa fosc abans d'hora, pels núvols i per la cortina d'aigua. Només tens una eina, i és la que fas servir. L'eina et permet viatjar al passat, cosa que et porta records. Revius uns moments concrets, semblants, però diferents, als que ara vius. Fa dies que tens una pregunta al cap, una pregunta de la que creus saber la resposta. És d'aquelles que no vols que et responguin, de les que et proporciona una clau per obrir la porta de la teva cel·la de cristall. I t'adones que ja t'has sentit així altres vegades, i de que, fins i tot, has escrit ja això altres vegades, amb altres formes, amb altres metàfores. Però també t'adones que no hi ha cap situació igual, perquè les circumstàncies canvien, el món es mou allà fora i tots els elements de la teva equació graviten en posicions diferents a tots els altres cops. Caldrà que els tinguis tots en compte, encara que et quedis a la teva cel·la de cristall. 

dijous, 10 de març de 2011

Imbècil

Segons el diccionari, un imbècil és una persona d'escassa intel·ligència, un estúpid. Una pobra definició, però tots hem emprat la paraula en nombroses ocasions i sabem de què va. I també més d'un cop hem imaginat la paraula escrita al nostre front, o en un cartell alçat per un pal que recolzem a l'espatlla, perquè ens hem merescut aquest apel·latiu. Bé, jo ara me'l mereixo i medito on tatuar-me la paraula. I així passa la vida, amb decisions que em converteixen en imbècil, però són les meves decisions. Acceptable, si no fos que no només m'afecten a mi. Ja se sap, és el que té ser un imbècil.

dimecres, 9 de març de 2011

Bona pix i tapa't


HUMANS, GATS, ALTRES FORMES ORGÀNIQUES: LA RESISTÈNCIA ÉS FÚTIL. ELS PÍXELS HEM COMENÇAT A DOMINAR LA CATOSFERA I NO PARAREM FINS QUE ENS FEM AMB EL CONTROL DE TOTS ELS BLOGS. NO INTENTEU IMPEDIR-HO, L'ERA DELS PÍXELS ÉS AQUÍ. SOTMETEU-VOS AL REGNAT DE PIX, O PATIU-NE LES CONSEQÜÈNCIES. MORT A LA CARN! AMUNT LA VIRTUALITAT! 

NO HI HA ESCAPATÒRIA. TOTS AQUELLS HUMANS DESTERRATS PODEN TROBAR ASIL EN TERRA NEUTRAL, PERÒ DES D'ARA ELS SEUS BLOGS ENS PERTANYEN. I EL TEU SERÀ EL SEGÜENT. FUIG O PIXELA'T. NO ET QUEDA CAP ALTRA OPCIÓ.

dilluns, 7 de març de 2011

Oblida'm!

No miro massa pel·lícules darrerament, però les que miro m'agrada que facin pensar una mica. Ahir a la nit vaig veure per segon cop Eternal sunshine of the spotless mind, que aquí van traduir de manera inefable amb '¡Olvídate de mí!'. El guió, de l'oscaritzat Charlie Kaufman, planteja unes reflexions sobre el fet d'oblidar fets de la nostra vida que ens han marcat negativament. Sense voler entrar massa en l'argument, perquè és una pel·lícula de visualització obligatòria, al film se'ns mostra una metodologia per fer oblidar selectivament alguns records que ens fan mal, especialment tot el conjunt d'una relació un cop aquesta està acabada. Per no patir el mal que comporta l'absència d'una persona, què millor que oblidar tot el que has viscut amb ella per tal que els records no facin mal?  Tota, de principi a fi, d'una plomada.

A la pel·lícula el mètode funciona, però per saber-ne més l'haureu de mirar. El que plantejo jo és si val la pena això, esborrar tota una sèrie de records, per oblidar. Potser no volem perdre tots els records, ja que molts poden ser bons. Però volem enfrontar-nos al mal que fa no estar al costat de la persona? Compensa viure tranquil el perdre tants i tants moments viscuts? Un cop més, jo penso que no, que s'ha de viure intensament, i si després cal passar el dol, almenys no haurà estat temps perdut de la nostra vida. És clar que hi ha situacions i situacions, i de vegades ens fan molt mal. Però sense entrar en matisos, crec que de la ment més val no esborrar-ne res. De tot s'aprèn i algunes coses és millor no oblidar-les, tant per bé com per mal. No obstant, estic segur que, de poder-se fer el que planteja la pel·lícula, molta gent es sotmetria a aquest procediment, potser se n'abusaria i tot. Sincerament, molt mal hauria hagut de rebre jo per accedir a això.

divendres, 4 de març de 2011

La bicicleta estàtica

Dia 979, 7:29h del matí.

Primerament, demano disculpes per haver estat uns quants dies sense passar informe. Durant aquest temps no he cessat ni un sol dia les meves activitats, i el subjecte d'estudi està perfectament controlat. Però la irrupció a casa seva d'un artefacte estrany (encara n'estudio la naturalesa), ha causat un greu contratemps en les comunicacions. Però un gat ha de fer el que ha de fer.

L'artefacte en qüestió sembla metàl·lic. Té dues banyes d'aparença perillosa, i dos peus allargats. Quan va arribar vaig tenir un ensurt de mort... vaja, que em vaig cagar a les calces. Pensava que era un ferotge animal, i vaig témer per la meva vida. Tant és així que vaig haver de buscar amagatall sota el sofà, lloc on fa temps que em costa déu i ajuda entaforar-m'hi (a causa, sens dubte, de la mala alimentació que em dóna el subjecte d'estudi). Durant dos dies no em vaig atrevir a entrar a l'habitació on s'allotja la bèstia. L'efecte habitual, orelles enrere, córrer com un esperitat però gairebé reptant a ran de terra, resistència activa (ungles i dents) quan el subjecte mirava d'acostar-me a la fera, protegir-me rere objectes voluminosos... no estic orgullós del meu comportament, no ho estic...

He trigat uns dies a recuperar la confiança (i la dignitat), i és ara que em veig amb cor d'escriure. Aparentment, l'artefacte ha de servir al subjecte d'estudi per fer esport, a base de pedalades. No es cansa de repetir que és inofensiva, però em va fer teràpia de xoc per la qual espero rebre algun tipus de compensació, perquè va ser horrible. Mica en mica li he perdut la por al que el subjecte anomena 'bicicleta estàtica', però em temo que no serem amics. Encara ara, quan la mou de lloc per fer-la servir, em faig fonedís. Només pel que pugui ser.

dimarts, 1 de març de 2011

Ceguera

- No et molesten aquests cabells tan llargs?
- ... no...
- Però són massa llargs, no te'ls hauries de tallar?


- Ell em prepara l'entrepà de l'esmorzar cada dia, has vist que mono?
- Sí... aquest entrepà em sembla més petit cada dia...


- M'he quedat amb gana, em sembla que agafaré un kit kat.
- Ui, però que no et vegi ell, eh?
- No, no, no em pot veure, hahaha.
- Mira, em sembla que està venint.
- Ui, agafa el kit kat tu, si us plau, com si fos teu! Ai, i el cafè, diu que millor que no en prengui, que em poso nerviosa...


- En aquesta casa fa uns dies que fa molta mala olor!
- Dec ser jo, que és l'únic que ha canviat!


- Jo pensava que era controladora, però estic amb una persona que sempre està amb un ull a l'aguait del que estic fent.


No anem bé. La ceguera provocada per l'amor és pitjor que no veure-hi gens. Hi ha maltractaments que no deixen empremtes visibles, però el mal és molt pitjor que una pallissa amb els punys. Com ho expliques això a algú que no ho vol veure? Com se la pot ajudar?
 

- Noooo, jo el deixo fer, així estic tranquil·la.