dimecres, 16 de novembre de 2011

Relats conjunts, Tardor


El malson és recurrent, sempre em fa llevar suat. Una suor freda.

Any 2561. La vida a la Terra ha canviat molt en els últims segles. La tecnologia no va ser la salvació de la humanitat, com es creia al segle XXI i principis del XXII. La Segona Guerra Científica va portar a la més gran devastació que ha conegut el planeta, les antigues gravacions en fil òptic asseguren que el 85% de la població mundial, xifrada en uns onze mil milions, va desaparèixer. Sembla increïble, a dia d'avui, però així devia ser. Va costar molt reparar tot el mal causat, durant més de dos-cents anys els supervivents d'aquell conflicte van passar moltes penúries per tirar endavant, malalties que es creien extintes, fam, disputes sobre la manera d'encarar el futur... la població disminuïa en comptes d'augmentar, l'espècie humana estava destinada a desaparèixer. La ciència i la tecnologia que els havia portat al desastre ara els hagués anat molt bé, les necessitaven. Però no les tenien.

Per sort, tot té tendència a arreglar-se i aquells temps nefastos van donar lloc a una estabilitat que va permetre avançar. Per fer-ho va caldre fer un salt al passat per recuperar els usos més bàsics d'higiene, alimentació, explotació del medi. Semblava que, després de tot, els humans es salvarien. S'organitzaven, s'evitaven els conflictes per no posar traves al desenvolupament, a la prosperitat. Es va viure unes bones èpoques, però aquella estabilitat es va demostrar, un cop més, com una arma de doble tall. Per evitar que s'arribés a una situació com la que va desencadenar la SGC cada cop hi havia governs globals més durs i restrictius, cada cop les mesures eren més estrictes, calia reservar i preservar els recursos.

Va ser a principis d'aquest segle. El govern global va establir finalment la prohibició de menjar carn de qualsevol tipus, una mesura que ja s'ensumava feia temps. Posat que la població mundial estava força controlada i bona part de la superfície terrestre es dedicava al conreu, es va establir que només seria possible menjar productes d'origen vegetal. Una porció significativa de la humanitat no hi va estar d'acord, però les lleis del govern global no es discuteixen. Després de segles d'igualtat entre els ciutadans del món, es va generar un nou estigma social, els partidaris de la carn. En el nostre món els carnívors són perseguits i humiliats, es considera una vergonya menjar carn. Jo em compto entre aquesta minoria, la resistència, a nosaltres ens agrada més anomenar-nos així. No creiem en aquest règim, és injust i insà. Les coses han de canviar.

El malson és recurrent, sempre em fa llevar suat. Somio que uns homes fets completament de vegetals em persegueixen, em volen fer mal. Volen que sigui com ells. Em faran tornar boig.


Aquesta és la meva aportació a la proposta de Relats Conjunts d'aquest mes. Animeu-vos-hi.

33 comentaris:

  1. Oh, oh! Post al Bona Nit! S'ha acabat el descans?! Sí? De debò? =P


    ...ai XeXu!! Així que et proclames carnívor amb totes les teves forces?? No si... jo ja sé que a un bon entrecot poques persones li fan un lleig!
    En realitat, i d'això potser en parlaré algun dia, les societats desenvolupades mengem un excés de carn. Tan per la salut, com per la sostenibilitat del medi. No sé si em sabré explicar... però amb les plantetes que es gasten per alimentar una vaca que ens menjarem entre... per dir alguna cosa, 10 persones, es podrien alimentar moltíiiissimes més persones. "Generar" un animal perquè ens el mengem, consumeix moltíssims recursos, i fa que hi hagi llocs molt pobres on no es cultivi per menjar i sobreviure, si no per alimentar les vaques que ens menjarem nosaltres.

    Tot això ho dic només a tall informatiu, jo no sóc vegetariana ni hi crec massa. El que sí que crec és que realment molts mengem massa producte càrnic i que no és sostenible, i que s'hauria de mirar d'equilibrar les coses.

    Pel que fa el teu relat, m'ha agradat prou! Una visió futurista, catastròfica al principi, més esperançadora després, i amb un final una mica... així. Saps què? Per si de cas això arriba mai, vaig a fer-me un bon entrecot amb salsa roquefort!

    ResponElimina
  2. Bon relat, sí senyor, tota una vida en quatre ratlles ben definides i explicades. Tenim tants futurs com tants somnis. M'agrada la dinàmica que has donat al relat, fa suar només de pensar-hi, en un futur així, jo, que tinc els entrecots comptats de per vida, un o dos l'any! però dels filets no em va dir res aquell home de la bata blanca. Bona digestió xexu!

    ResponElimina
  3. Un bon relat, XeXu, els homes sempre hem de trobar alguna cosa per prohibir i per provocar resistències... tot a la història fins al 2561. No tenim arreglo, després del teu relat, penso que el 20N no ens ha de preocupar tant, no pas per optimisme, sinó per això... no tenim cura. Ja es veu que ens barallarem sempre.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. A mi que m'agraden les verduretes també em fa suor aquest relat. O sigui que val més menjar poc de tot que molt de poc :)
    Bona tarda Xexu!

    ResponElimina
  6. Completament d'acord amb la Yáiza, només afegir l'efecte hivernacle que provoca una vaca amb el gas metà que expel·leix. Tot i això he de dir que el relat és molt bo.

    ResponElimina
  7. Una vida sense els plaers de la carn no és vida.....m'uneixo a la resistència.

    ResponElimina
  8. Magnífic!!! :-)) M'ha agradat molt!!

    A més, això podria ser perfectament l'inici d'un relat més llarg, on hi hagués més detalls sobre aquestes guerres científiques i els governs globals... on es parlés de les accions de la resistència (les costellades i tal) ;-))

    Jo també m'apunto a la resistència!! Iupiiii!!

    ResponElimina
  9. Quina alegria tornar-te a llegir al Bona nit. Doncs veient la imatge, aquests homes de vegetal els trobo prou macos i curiosos. Quina imaginació que hi has posat, m'ha agradat la història.

    Espero que aquesta breu pausa se t'hagi posat bé. Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Ja veig que tornes amb ganes! ho celebro, tens molta imaginació .....m'ha agradat molt aquest relat!!! a veure quan m'hi poso jo...

    ResponElimina
  11. Tant en l'actualitat com, pel que es veu, també en el futur, les minories no han estat mai ben enteses. És normal que el teu protagonista tingui malsons... sap que té les de perdre.
    Has fet un gran relat de ciència ficció, molt bo i molt ben escrit.

    ResponElimina
  12. bufa es una feinada això dels rel·lats conjunts, quant tingui vacances potser...

    ResponElimina
  13. Uau, quina història! Descansar una mica sempre et prova tant? ;-) Me n'alegro de veure que no he aterrat en tant mal moment com tot això. Felicitats pel conte... me'n vaig a omplir el congelador pel que pogués passar...

    ResponElimina
  14. Jo també m'uneixo a la resistència. Com a bon gourmand, cal menjar de tot. Amb criteri, això sí, però de tot.
    D'acord amb la Yáiza. En general mengem massa carn. Però menjar-ne massa poca (o gens) seria igual de perjudicial.
    El verí està en la dosi.

    I encantat de la teva dosi de Na-nit

    ResponElimina
  15. "No sense el meu bistec!!!!!" Resistència!!! :)

    ResponElimina
  16. Oh quina por, sobretot si son com l'home de la foto.

    ResponElimina
  17. Caram, quin futur més negre, encara que després passa a gris (bé, a verd amb tocs perseguits de vermell...) M'agrada la ciència ficció, bon relat!

    ResponElimina
  18. Molt bon relat...i ben impressionant.

    ResponElimina
  19. molt bo! la idea d'un govern global futurista vegetarià radical i repressiu, fins al punt de fer tenir malsons amb persones fetes de vegetals que et persegueixen, m'ha fet gràcia. Tornar a a mirar la imatge, fa certa por... I m'ha fet pensar en un dia que vaig anar al saló de Biocultura (que consti que m'agrada molt), però una senyora d'un stan, em va semblar tan radical amb el tema del naturisme que gairebé em va espantar.

    ResponElimina
  20. Totes les masses fan mal, però a un bon entrecot... ummmm, no em puc resistir. Bon relat, Xexu, i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  21. Em sumo pacíficament a la resitència.

    ResponElimina
  22. Un somni esgarrifós! Encara que penso que té algunes pinzellades que fan que no estigui tan desencaminat de ser quelcom bastant real com la intolerància, les disputes sense fi...

    ResponElimina
  23. quina visió més monstruosa i integrista dels vegetarians. jo fa més de 15 anys que no menjo carn, i contradic alguna de les opinions que han sortit de que tan o més dolent és no menjar-ne com menjar-ne molta. no sé com és de perjudicial menjar-ne molta, però no menjar-ne no ho és gens, ja us ho dic jo. per descomptat, tampoc no intento imposar la meua opció a ningú.

    el relat està bé, tot i que no m'hi senti gaire identificada. i marxo, que encara som al 2011 i sóc jo la que està en minoria. també sóc de la resistència, però de la del present. ;)

    ResponElimina
  24. ostres, per ser ciència-ficció o futurista, parles d'un munt de coses que fan fredar, talment com venen (al marge de naps, cols i cuixes). Però és que el que dius és ben cert, els règims totalitaris son el que venen, i si, fer règim és un pal!!!

    molt bon relat!!

    i si, jo tb m'uneixo a la resistència. M'encanta un bon filet!!!!

    ResponElimina
  25. M'agrada el relat. Sort que l'has situat per d'aquí molts anys.
    Per cert, de peix se'n pot menjar? Jo voto que el prohibeixin també, no fos cas que algú se'm mengi...

    ResponElimina
  26. L'he llegit dos vegades o tres! prefereixo no pensar en el futur i quedarme en el efímer present amb carn, verduretes i fruita tot plegat!!!

    ResponElimina
  27. Primer si que penses que no és real, però si que ho és jajaja. Hi ha molta gent radical en tantes coses... i de vegades amb el menjar...

    Jo no en menjo gaire, més per salut que per altra cosa, jo passaria el dia amb verdures i fruites (i alguna guarrada de tan en tan).

    M'han agradat els homes-vegetals jajaja. Bon conte :)

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  28. juassssss!!!! molt bo, Xexu! però jo sóc una vegetariana feliç des de fa 15 anys... cal que comenti res més? :PP

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies a tots pels comentaris. No pretenia que es generés cap debat entre vegetarians i carnívors, ni tampoc una discussió sobre si mengem massa carn o no. Tots tenim la nostra opinió al respecte, però això només era un relat futurista i l'heu de llegir com a tal. M'ha agradat imaginar un futur post-catàstrofe i veure com ens en sortim.

    Per altra banda, dir que el Bona nit encara no torna a la seva activitat normal. Aquest cop he volgut fer el RC aquí i així no deixo el post de Descans com a últim. Ja aniré fent, però de moment no escriuré res massa personal. Gràcies a tots per seguir aquí i espero que us hagi agradat el relat.

    ResponElimina
  30. Per la resistència! Bon relat, i apunta aspectess no tan llunyans..... per la botifarra, per l'entrecot, per una bon fuet de Vic!!!

    ResponElimina
  31. Ja m'hi veig, en el futur, lluitant per poder aconseguir un món millor, finalment... Carn o no carn? Ja ho veuríem això...

    ResponElimina
  32. Gràcies per donar-me una empenteta i animar-me a passejar-me per aquest món i sobretot pel teu bloc. Poc a poc, vaig passejant. Em trobaràs aviat amb nom nou i alguns canvis. Petonets.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.