dilluns, 17 d’octubre de 2011

Relats conjunts, Temps moderns


Sóc incapaç de saber quanta estona ha passat, probablement hores, però és com si cap segon no hagués existit des que m'ha atrapat aquesta imatge. La miro i desapareix el temps; i tot el que m'envolta. De fet, per mi ja podria passar. Chaplin fa una mena de somriure desesperat mentre dels meus ulls no en surt ni una gota. Sé que la sequera no respon al meu estat, que tinc el plor bloquejat. Ploro per dins. Mentrestant, la imatge em segueix absorbint, estic abstreta.

Sempre t'ha fascinat aquesta pel·lícula. No hi ha vegada que no riguis en veure aquesta imatge, és sens dubte la teva preferida. Tant és així, que em sembla que aquest va ser el regal que et va fer més il·lusió de tots els que t'he fet. Un fotograma emmarcat, metre per vuitanta centímetres. Vam penjar-lo al menjador i d'allà no es va moure ni quan vam canviar la decoració. T'agrada tenir-lo sempre a la vista, i a mi m'agrada que t'agradi. Més d'un cop et sorprenc mirant-lo, somrius al quadre i em somrius a mi. No necessito gaire més.

Avui has marxat. Un descuit t'ha jugat una mala passada a la fàbrica. Uns engranatges massa a la vista, una camisa que s'hi enganxa... no he volgut saber més. El meu cor s'ha esquinçat i no he pogut reaccionar des que he rebut la notícia. Llavors he topat amb la imatge de la paret, la teva preferida. Quin destí més irònic, quina fatalitat. Sóc incapaç de moure'm, ni tant sols puc apartar la mirada. Els meus ulls continuen secs.


És la meva aportació a la proposta d'octubre de Relats Conjunts.

***

Aprofito per dir que alguna gent està tenint problemes per comentar el blog. En cap cas no he restringit l'accés a ningú, al contrari. Pot tractar-se d'un tema de navegadors, mireu de no fer servir Internet Explorer a poc que pugueu, no per comentar aquí, sinó en general. De totes maneres, agraeixo molt l'esforç que feu per poder comentar i lamento les molèsties que us pugui ocasionar, són totalment alienes a la meva voluntat.

26 comentaris:

  1. Ostres, XEXU, què dur!... És impactant. No sé com dir-ho, és com... bé, el propi relat ho diu tot. "Quin destí més irònic, quina fatalitat"

    Però no havíeu quedat amb la CARME que faries finals feliços? :-)

    ResponElimina
  2. Sobrecollidor accident. M'has posat la pell de gallina.

    ResponElimina
  3. Res... que no hi ha manera, Assumpta! ;)

    Malgrat el final dramàtic, és un bon relat, XeXu!

    ResponElimina
  4. M'apunto al que diuen l'Assumpta i la Carme... que tràgic, tu! Ja sé que és el teu estil, però... Uhms. Colpidor. Però ben escrit, això sí. Sintètic, breu i clar. M'ha agradat, malgrat el mal rotllet... Ains! Podries escriure alguna cosa bonica per variar, no? ;)

    Em sumo a això que dius dels comentaris. Hi ha gent que també ha tingut problemes per comentar-me a mi, si segueix passant ja faré la mateix crida a abandonar l'IE...

    ResponElimina
  5. Ostres XeXu, que dur! Mentre l'anava llegint pensava, mira que tendre... però quan he arribat al final se m'ha glaçat el cor perquè la història semblava real i només d'imaginar-me una cosa així... se m'ha posat la pell de gallina!
    Bona proposta!

    ResponElimina
  6. Brillant...però molt fort en una época que la feina és la que és.

    ResponElimina
  7. Uf, que dur! Però m'ha agradat molt! Per sort, mica en mica, s'està millorant molt en l'àmbit de la prevenció laboral. Almenys en les empreses en que jo he estat, en la gran majoria, és un tema prioritari.

    ResponElimina
  8. Que trist, se't deu fer un esquinç al cor que mai més es deu recuperar. Pobret el que es queda amb el cor estripat i havent-li arrancat mitja vida i pobret el que marxa i que es perd el regal de la vida massa aviat...i pobrets tots dos que no es poden estimar més.

    ResponElimina
  9. Com sempre brillant.
    De moment cap problema.Toco fusta!

    ResponElimina
  10. És un bon relat, dur però ben real. La vida, moltes vegades, ens fa aquestes males passades quan el destí sembla riure's de nosaltres.
    Segur que tot ha estat casualitat, però explica-li a aquesta dona cada vegada que miri la imatge.

    Ah!, jo faig servir Chrome i, de moment, cap problema per comentar-te.

    ResponElimina
  11. Per cert, aprofitant que parles de "problemes tècnics" volia dir-te que jo també entro amb el Chrome i que fa dies que a l'apartat Músiques de la nit de la teva barra lateral ja fa dies que enlloc d'una cançó surt el missatge "No songs found". No crec que tingui res a veure amb Blogger, però, just in case... jo aviso :-)

    ResponElimina
  12. Apa, visca el dramatisme!!

    Jo vaig tenir problemes durant un temps, però ara sembla que va bé...

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Estic tan sensiblona últimament que m'has fet plorar de debó!Aix!

    ResponElimina
  15. un molt bon relat XeXu! i contundent! uf!

    ResponElimina
  16. És trist, tràgic i dur, però és que la realitat sovint, massa sovint, és així. M'ha agradat.

    ResponElimina
  17. ooooh! és molt trist!!! i la llàstima és pensar que aquestes coses puguin passar.

    només vaig tenir problemes un dia, xò no recordo el navegador.

    ResponElimina
  18. Molt bé XeXu, sempre tens aquest toc sensible, trist, tràgic... M'agrada.

    ResponElimina
  19. Mamma por :( Definitivament, m'agraden molt més els finals feliços!

    ResponElimina
  20. Quin relat més tendre i quin final més trist.
    sniff!

    ResponElimina
  21. Una història ben dura. Ens queda el seu somriure?

    ResponElimina
  22. És cert que em va sortir una història molt trista i amb un pel d'ironia tràgica. Però és justament el que volia transmetre, aquesta sensació d'impotència de la protagonista, descriure aquells moments en que et sents fora del món perquè encara no has assumit la notícia que t'han donat. Si us ha arribat així, me n'alegro, tot i que sento que no sigui una història més alegre i amb un final feliç, però és que una mica me n'he sortit. Gràcies a tos per llegir el relat i deixar-hi la vostra opinió.

    ResponElimina
  23. Felicitats, un relat tràgic i emocionant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.