dilluns, 3 d’octubre de 2011

Recomanar llibres

Quan l'altre dia parlava de no fer-se cas a un mateix va sortir el tema d'aconsellar. Això em va molt bé per enllaçar-ho amb un fet al que fa temps que dono voltes, el de recomanar llibres. Penso que no tothom sap aconsellar, molta gent només diu el que fa ell en aquella situació, o deixa anar les seves experiències personals. Si no tens en compte l'altre, les diferències que té amb tu, i les seves circumstàncies, millor que no l'emboliquis. Recomanar llibres és una mica així, si afegim que, per gustos, els colors.

Tendim a pensar que un llibre que ens ha encantat és boníssim. Això no és estrictament cert. L'únic que vol dir és que ens ha agradat a nosaltres. No podem pretendre que tothom el llegeixi i el gaudeixi per igual, segurament molta gent ens el tirarà pel cap si ens fan cas. Ara, si saps a qui li pot agradar, perquè li coneixes els gustos, perquè saps què llegeix o perquè parla de temes que li poden interessar, és probable que encertis i que t'ho agraeixi. No es pot recomanar un llibre a la babalà, només perquè ens ha agradat molt. Talment com quan aconsellem, que no deixa de ser el mateix, en recomanar un llibre hem de tenir en compte l'altra persona abans que nosaltres; només el llibre i l'altra persona.

Jo he recomanat un llibre que no m'ha fet el pes a algú que crec que li pot agradar, això és possible. I sobretot, el contrari. Tinc exemples de llibres amb els que he xalat com un camell, però que no recomanaria a ningú! Si sóc un friki llegint i gaudeixo amb el techno-thriller futurista, com li puc recomanar un llibre de l'estil a una mossa que llegeix novel·la romàntica? Per més que sigui la joia del gènere! Pensem en els altres, no intentem encolomar-los els nostres llibres preferits, perquè la gràcia de la lectura és que cadascú decideix els mons en els que refugiar-se.

42 comentaris:

  1. Vaaaaaaal, d'acord, tens TOTA la raó ;-) No intentaré encolomar-te més La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey... ara bé, si jo crec que Dickens et podria agradar, puc seguir insistint? :-))

    Que sí, eh? que tens raó, total i absolutament (però si no proves de llegir Dickens mai sabràs si t'agrada o no hehehe)

    ResponElimina
  2. XeXu, últimament estic massa d'acord amb tu i això em fa por. Ara fora conyes, és ben cert, però per això estan els blocs que parlen de llibres, en els quals ningú no aconsella, si no que senzillament dóna la seva opinió sobre un llibre determinat, crec que la crítica té la mateixa funció, et dóna només un punt de vista (el de qui el llegeix) però els llibres són polièdrics i tenen tantes cares (crítiques) com lectors. Per això és gran i serà sempre gran la literatura i la ficció (com el cinema) hi ha un llibre (mil llibres) per a cadascú de nosaltres, només fa falta que els descobrim. Aconsellar, mai, però opinar, sempre, ens fa més rics i més lliures i les opinions dels altres ens ajuden a descobrir noves coses, noves trames i, potser, nous tresors... i sobretot, obren debats interessantíssims. Continua opinant de llibres, en saps molt i la teva opinió és tan valuosa per anosaltres com la que més, tant és si coincidim amb el gust com si no... aquí és precisament on radica la grandesa. Ho fas molt bé XeXu.

    ResponElimina
  3. durant uns anys vaig fer el somni de la meva vida: ser llibreter.

    Vaig obrir una llibreria, sense diaris ni revistes ni xuxes ni papereria... van ser tres anys de viure intensament un somni que la metafísica de la realitat econòmica va matar.

    Vaig disfrutar com un camell! :)

    I quan sigui gran, si algun dia arribo a ser-ho, em sembla que tornaré a fer-me llibreter.

    No pas per viure del negoci. Va ser bonic entendre què et demanava algú que no sabia què buscava.

    És difícil expressar en poques paraules l'emoció de saber que ho havies encertat. Només hi havia la prova de què tornaven. I sempre, la incertesa d'haver-ho fet prou bé.

    ResponElimina
  4. Jo no soc gaire de recomenar coses per el fet de la diversitat de gustos de la gent.......preferixo explicar el que a mi m'ha agradat, despres que cadascu deicideixi

    ResponElimina
  5. Quan feies aquest post tenies intenció de torturar-me psicològicament, oi??

    Jo vaig ser de les que vaig dir que no sé donar consells. Que em resulta més fàcil posar exemples viscuts en la pròpia pell, per si l'altre en pot agafar idees. En aquell moment, parlàvem (o almenys jo, parlava) de relacions catosfèriques. Crec que no ens coneixem (o jo no us conec) prou com per aconsellar-vos de debò. Intueixo coses de la gent que llegeixo amb freqüència i que es mostra al bloc, però això no vol dir que em senti capaç d'encertar un bon consell. Així que intento donar el meu punt de vista, per si aporto llum nova al tema. Això d'una banda.

    I de l'altre... definitivament, volies torturar-me, no? Fa molt poc que he aconsellat un llibre que a mi em va agradar molt, i no vaig encertar massa. És una persona prou propera, així que almenys espero que l'experiència (i les teves reflexions) m'ajudin a anar orientant què puc i què no puc recomanar a aquesta persona en qüestió! La qüestió és aprendre dels propis errors, no??

    (Ostres, quin post... anava llegint i ja anava preparant el fuet per autofustigar-me... com et passes!! =P )

    ResponElimina
  6. Per cert, Assumpta: jo vaig llegir alguna cosa de Dickens fa molts i molts anys. Em va agradar, que jo recordi. Potser que hi torni... què, XeXu, t'animes a provar-ho tu també!? Hehehe!

    ResponElimina
  7. Hahahaha YÁIZA, ets tremenda! :-))
    Pobre XEXU... segur que ell no et volia senyalar directament amb el dit... tot i que jo he tingut una sensació semblant... curiós, curiós... aquest XEXU sap ser molt subtil ;-)))

    ResponElimina
  8. Ostres, XeXu! depèn de les situacions i del tipus de conversa, jo crec que és prou vàlid intercanviar experiències. A vegades més que demanar un consell... Clar que tens molta raó que t'has de saber posar a la pell de l'altre.

    Pel que fa a recomanar llibres, cada cop em costa més. Hi ha gent que té gustos tant diversos que és complicat.

    ResponElimina
  9. "Més que donar un consell" volia dir.

    ResponElimina
  10. Naturalment; jo hi ha molts llibres de futbol que m'encanten perquè m'agrada el futbol, però no els recomano a ningú si sé que no li agrada aquest esport.
    Adéu!

    ResponElimina
  11. La meva tesi està en la línia del que diu la CARME: "aconsellar" és molt arriscat, perquè vol dir dirigir-se directament a l'altre amb la teva idea de com hauria de solucionar un problema. Perdó?? cadascú se sap "lo" seu; aconsellar hauria d'estar prohibit, a menys que qui tens davant sigui una persona molt, molt propera.

    Una altra cosa és tenir prou vista per saber quina experiència personal pot servir, potser, si ho vol, eventualment... a l'altra persona per superar una situació determinada, i explicar-li. I que ella triï si li serveix o no.

    I parlant d'això no he parlat dels llibres... però segur que ja t'imagines què en penso, oi? ;)

    ResponElimina
  12. Com el Gatot, encara que sense ser jo la propietària de la llibreria, vaig aprendre aquesta gran veritat que dius tu: tots els llibres són bons depèn per a quina persona. Una mica com em deia un somelier fa uns anys: el millor vi pot ser el Don Simón, si és el que a tu t'agrada. Per això mai aconsello llibres sinó és en presència del meu advocat. Això si, en parlo i que triï l'altre :)

    ResponElimina
  13. Quan recomanes s'estàn creant unes expectatives que després possiblement no es compliran. I això, almenys a mi, sempre em sol passar. Un llibre, boníssim, boníssim, BONÍIIIISSSIM.... que a la quarta pàgina, dic: prou!, no m'agrada... Fa poc ha passat el mateix amb un llibre que em vaig llegir fa temps i li vaig dir a ma germana que li agradaria molt. "La metamorfosis". Clar que ella se l'havia de llegir igual per l'institut... però el cert és que no li agrada gens ni mica. I jo, si me'l tornés a llegir actualment potser tampoc... vés a saber! Quan me'l vaig cruspir era moooolt joveneta i moooolt radical i suposo que la historia d'un home fet escarabat em va fer gràcia.
    Res... que com has dit tu mateix, a gustos, colors!

    ResponElimina
  14. Ostres, caic en la temptació d'entrar al teu bloc quan disposo de poc temps i m'hi enganxo sense remei. És tant interessant! Avui no puc però arribar tard a la feina, així que deixaré el meu comentari per un altre moment. Només comento ara que m'ha encantat això que diu el Gatot. Què maco viure aquesta experiència! Això és fer una feina, disfrutant-la amb el cor. Bé, fins després.

    ResponElimina
  15. Estic d'acord amb tu: aconsellar no és fàcil i, sovint, és perillós perquè pots aconsellar malament i sentir-te culpable molts i molts dies. Pel que fa als llibres hi ha gustos tan diferents... jo crec que cadascú sap què li agrada i sabrà fer les preguntes adequades davant el consell d'algú altre per saber si n'ha de fer cas, o no. Perquè els consells també estan per saltar-se'ls, no? Vull dir que cadascú aconselli el que vulgui però tenim la llibertat de dir: sí, sí, t'entenc però a mi això no em serveix. Gràcies, però no.
    Feia dies que no entrava al teu blog però continua tan interessant com sempre!

    ResponElimina
  16. Els llibres també es poden receptar.

    ResponElimina
  17. Sé per on vas, i per això com vostè i servidor tenim els mateixos gustos literaris, em deixo aconsellar. En altres temes, com que no ens coneixem gaire, m'ho miraré més amb lupa!

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Jo si que et puc dir que no tinc els mateixos gustos que els teus :P
    Ara bé, seria molt avorrit si tothom tingues els mateixos. No ens quedaria cap llibre per comprar.Oh no!

    ResponElimina
  20. Tens raó, però és tan fàcil caure en la temptació de recomanar o no...

    ResponElimina
  21. Estic d'acord, per poder fer una bona recomanació i que l'altre acabi disfrutant de veritat amb alguna proposta, abans l'hem hagut d'escoltar molt…perquè tots som tan personals i hi ha cops que amb algú coincidim amb alguns aspectes i ens faria pensar que unes altres determinades coses també li haurien d'agradar i no és així.

    Em sembla que parlant dels nostres gustos tots som un petit puzzle (m'agrada aquesta música, tinc tals gustos literaris, i en canvi les pel·lis amb les que disfruto són aquelles altres). I cada peça del nostre puzzle particular de gustos encaixa amb alguna peça d'algú altre, però mai amb tot. I això ho trobo fantàstic. Tots som diferents. M'encanta la sensació de sorpresa de quan algú té gustos en un cert aspecte que mai haqués dit, suposo perquè és quan et dones compte que tots som ben especials i diferents, i que t'agradin unes coses no implica que també t'agradin les que en teoria hi lliguen.

    ResponElimina
  22. Estava jo reflexionant sobre aquest post i he arribat a la conclusió que recomanar un llibre que t'ha agradat molt és una cosa que es fa amb tota la bona intenció... Com tu has gaudit i t'ho has passat molt bé, vols que aquella persona que estimes, valores, aprecies o, senzillament, et cau bé... gaudeixi també.

    Què ens podem equivocar? Sí, d'acord... però... i què? tampoc és tan greu llegir un llibre que no ens agradi. Igualment fa número a la llista del post de final d'any i sempre va bé tenir alguna cosa per criticar... hehehe

    Vull dir que si a mi algú em recomana un llibre amb tota la bona fe i després no m'agrada, doncs mala sort, què hi farem... Bé, potser no fer cas a la següent recomanació de la mateixa persona ("ui, gràcies, no... és que tinc una llista de pendents immensa... potser d'aquí un temps")

    Diferent seria recomanar un llibre amb mala intenció. Exemple: "Aquest em cau fatal, li recomanaré aquell rotllo impressionant"... Clar que, com no podem encertar els gustos, a lo millor resulta que el que per nosaltres és un rotllo impressionant a l'altre li agrada :-D

    Així doncs, jo et recomanaria que llegissis Grans Esperances de Dickens... què no t'agrada? noi, mala sort... coses pitjors hi ha... Imagina que et recomano un dentista i no t'agrada :-P

    En definitiva, que en el món dels consells, si en alguna cosa podem ser una mica agoserats és en la recomanació de llibres (ep! amb bona intenció, això sí)

    ResponElimina
  23. Tan de bo els "aconselladors" professionals et fessin cas en qualsevol de les matèries: llibres, pel·lícules, viatges i, sobretot, nadons, dels que tothom sap i tothom opina...

    Au, vagi bé!

    ResponElimina
  24. Un gran consell, que hauriem de tenir en compte en moltes situacions.

    ResponElimina
  25. Bé, per fi trobo el moment. A veure, el que jo penso és que recomanar es fa amb la més bona intenció perquè com que una cosa (un llibre en aquest cas i el mateix aplica amb les pelis) t’ha agradat molt vols que els altres la disfrutin com tu. El que passa és que cada parell d’ulls tenen un enfoc diferent i per suposat que la pasta del cervell i del cor també ho xucla de diferent manera per a cada persona. A vegades inclús passa que quan una persona que et cau bé o de la que n’esperes tingui un bon criteri et recomana alguna cosa que no t’agrada, et decepciones una mica, però no sabem veure que la pluralitat és el que marca precisament la riquesa. Ai si tots fiquéssim l’ull en el mateix lloc, com diu la Maria! Jo abans no llegia mai els llibres que es posaven de moda perquè la gent en feia tanta propaganda que després trobava que no n’hi havia per tant i mai satisfeien les meves expectatives davant l’allau de publicitat. Perquè clar, la publicitat ven molt i hi ha molta publicitat enganyosa o que sobrevalora el producte. Ara si que llegeixo aquests llibres perquè penso que s’ha d’estar à la page, i cultura és cultura, però ja m’ho miro d’una altra manera. I tinc a qui se que puc confiar en el seu criteri i a qui nunca mais. Perquè mira que en som de rarets alguns, eh? I ja per a més morbo en aquest tema a mi sempre m’agrada preguntar a tothom: Quin és el llibre que més t’ha agradat de tots els quins has llegit? (I sobre això se’n podria fer un altre post, oi?)

    ResponElimina
  26. Quina feinada m’heu donat a contestar, això de recomanar llibres no és tasca gens fàcil, i parlar-ne encara menys! Però han sortit opinions molt interessants que he intentat contrastar amb les meves. Moltes gràcies per ser sempre aquí i fer que aquest blog sigui molt més interessant per dintre que per fora.

    Assumpta, però que et penses, que això és can Mac, que s’ha d’arribar el primer?? Hahaha, quina gràcia. A veure, no saps que a mi, en principi, no m’atreuen els llibres d’època? Això ja és un punt en contra de Dickens. No dic que no ho pugui provar, però com ja deia no n’hi ha prou que a tu t’hagi entusiasmat una lectura, has de pensar si a mi em podria agradar, i si et fixes en la meva biblioteca, no hi ha massa cosa que s’hi assembli. De l’altre, ja ni en parlem, és clar. Però a tu t’ha agradat ‘Matar a un rossinyol’ o no?
    Comentari 4: discrepo una mica amb tu en aquesta manera de veure les recomanacions, però això no vol dir que no estigui bé, eh? Va una mica a persones. Jo sóc estricte en el fet de pensar en l’altre, i potser és que cap llibre em genera tanta il•lusió com per recomanar-lo de la manera que tu ho faries. Ni que el llibre fos meu ho faria. Dius que si a tu t’agrada molt un llibre et fa il•lusió que el llegeixi algú que t’aprecies. Et poso un cas perquè vegis si sempre és viable. Imagina que llegeixo un llibre tipus ‘American Psycho’, o més bèstia encara, i que trobo que és una joia, una obra d’art. Violent, sí, però ho recrea tan i tan bé que impacta, penso que tothom l’hauria de llegir. I et vinc i et dic ‘ei Assumpta, ja sé que no t’agraden massa aquests temes, però escolta, el llibre és boníssim, boníssim, em faria molta il•lusió que te’l llegissis’. Potser, davant d’aquest prec, tu faries un gran esforç per llegir aquest llibre. Però penso que et moriries de fàstic. Doncs bé, encara que fos veritat (i se m’acudeixen casos pitjors que no pas a violència), que no ho és, jo no t’ho faria mai això. Quan un llibre és una mica violent li poso l’etiqueta de no apte per tu i t’aviso. I jo sé que Dickens no té res a veure, i que no té res dolent ni ofensiu, que el pot llegir qualsevol. I tu saps que jo l’he tingut a la mà i que no l’he comprat perquè era car, simplement. Que es pot llegir un llibre dolent? Sí, però si puc triar, prefereixo que tots els llibres de la llista tinguin 5 arroves. I ja saps que no m’agrada deixar els llibres a mitges. No em tanco portes, potser el llegiré algun dia, tot i que no m’atreu la idea. Però tornant al principi, jo no sóc d’aquesta opinió. El que jo pensi del llibre és indiferent, o molt menys important. Vull pensar només en l’altre, precisament perquè l’aprecio, i en el llibre en sí. I tot i així, m’equivoco, naturalment. Però em quedo tranquil, demanaré disculpes. Però és més probable que rebi un ‘no m’ha agradat tant’ a un ‘ho sento, però no el vaig poder acabar’.

    Carina, no llegeixo en la vida les crítiques literàries, no em crec els crítics, però sí em crec els lectors. Per això he cregut en recomanacions dels blogs que fan ressenyes, quan el que n’expliquen m’atreu, i ja saps que no ens atreuen les mateixes coses a tots. En les meves ressenyes només dono l’opinió, però en els comentaris sí que em mullo més amb les persones i els dic si crec que els podria agradar o no. És arriscat, i no sempre encertaré, però de vegades ho veig molt clar si a algú li pot agradar o no, és més, penso en algú concret mentre llegeixo. Sí, sí, gent dels blogs, és que estic malalt. Però estic d’acord amb tu, a la ressenya en sí només es pot opinar. Gràcies per les paraules que em dediques, vaja, són tot un elogi. En gaudeixo molt, me n’alegro que també us agradi parlar de llibres amb mi.

    ResponElimina
  27. Gatot, coneixia la història, me l’havies explicat aquí mateix, em penso. I m’encanta tornar-la a sentir per la passió que hi poses. Ja sé que no dóna massa diners, però m’agradaria molt viure aquesta sensació que descrius, conèixer els llibres, parlar-ne, recomanar-los, viure’ls. Espero que t’hi puguis tornar a dedicar si aquest és el teu desig, em sembla que t’omplia molt, i aquestes coses valen la pena. M’agradaria, a mi també m’agradaria molt.

    Garbí, és una bona opció, opines i que cadascú triï. La veritat és que ho prefereixo mil cops abans que recomanar sense pensar en l’altre.

    Yáiza, no, no, no s’ha torturat cap comentarista durant la redacció d’aquest post. Després... ja veurem. La teva visió d’aconsellar no em sembla malament, no et pensis. Si no coneixem l’altra persona, està bé mostrar-li suport parlant-li de la nostra experiència, que potser el pot ajudar, o almenys fer pensar. Això és vàlid per aquí els blogs, i per gent poc coneguda. Però jo no considero aconsellar les coses que dic als comentaris, tot i que de vegades sembla que ho faci. Dic la meva opinió, al respecte de com veig les coses, però l’altre no crec que ho agafi com un consell a seguir. També hi fa molt la manera que tenim de dir les coses, jo sovint parlo amb convicció. Fora d’aquí, quan aconselles un amic que t’ho demana, tot i que la majoria de vegades només necessita que l’escoltis, sí que s’ha de tenir en compte la seva situació i com és ell, ja que de poc serveix que li diguis què vas fer tu, si ell no pot comportar-se com tu fas. De vegades servirà, d’altres no.
    Si parlem de llibres, tampoc no vull que ningú es senti malament, dona. Segur que jo he recomanat llibres tenint en compte l’altra persona i m’he equivocat de mig a mig. El que sí que tinc molt clar és el que dic cap el final. Algunes obres que m’apassionen jo no les recomanaria a tothom, al contrari. D’altres, més generals, potser sí, que n’hi ha que poden arrencar un somriure a qualsevol. De totes maneres costa, eh, conèixer els gustos d’algú no és fàcil. Crec que és més fàcils saber què pot no agradar-li. No et fustiguis dona, que segur que no n’hi ha per tant.

    Yáiza & Assumpta, si us heu donat per al•ludides, a veure si serà per alguna cosa?? Que noooo, que és un tema que em resulta molt interessant i en parlo més perquè és una cosa que a mi m’agrada fer, veure a qui li pot agradar o no un llibre, que no pas per gent que no ho faci.

    Carme, si és una conversa és clar, compartir experiències és el que toca. Però si un demana ajuda a l’altre, jo sóc de mirar de no donar consells categòrics i mirar de fer pensar, que ell arribi a alguna conclusió. I si he d’aconsellar, mirar de fer-ho sempre des de la seva òptica.
    El que és sorprenent és que hi hagi gent a qui no agrada Murakami! Com pot ser? Bromes a part, sempre podem acotar una mica els gustos de la gent, almenys dels més propers.

    Albert, millor exemple no es pot posar. Segur que tu en gaudeixes molt, però no els pots recomanar a ningú que no li agradi l’esport. I fins i tot, segurament no recomanaràs un llibre que parla d’una part concreta de la història del Barça a un madridista, oi?

    Ferran, no és pretendre solucionar la vida de ningú, ni tampoc aconsellar gratuïtament. Parlo de gent que et demana ajuda, que té un problema i no sap cap on tirar. Si fa això, és que et té confiança i que us coneixeu prou. Li pots dir ‘mira, jo un cop...’, però jo prefereixo fer-lo pensar, escoltar les circumstàncies, imaginar com és la persona, i pensar quines solucions li poden anar bé. De vegades no et pots valer d’una experiència pròpia, però sí de la d’algú altre que s’assembla a aquesta persona. Per mi està bé donar voltes a les coses i no només dir ‘jo faria això, tu t’apanyes’. Diferent és que s’estiguin compartint experiències en una conversa i sentis alguna cosa que t’interessa, que potser et dóna bones idees. Això seria aprendre, suposo. I sobre llibres... em sembla recordar que tu no eres massa lector, no?

    ResponElimina
  28. Sargantana, feia temps que no sentia aquesta dita, molt encertada!

    Clídice, la teva frase ho explica millor del que he fet jo, qualsevol llibre pot ser bo, almenys ho va ser prou per l’editor, no? A més, subscric el que deia aquest somelier, les coses bones són les que ens agraden. Jo si que m’atreveixo a recomanar-ne, però pensant molt en l’altre, i de vegades amb força reserves.

    Alba, això de les expectatives sol passar quan et venen una cosa com a boníssima, com dius tu. Però jo no ho faig habitualment, encara que m’ho sembli. Diré que a mi m’ha agradat molt i molt, que no és el mateix, i en funció de la persona que tingui davant li recomanaré o no. Si li conec els gustos, per més que m’hagi agradat a mi, sabré si a l’altre li convé o no. La teva germana és la del curt? Hehehe. L’altre tema del que parles que m’agrada és això de les relectures. Molts cops rellegim perquè ens va encantar el primer cop, és a dir, és com si ens ho recomanéssim a nosaltres mateixos, i llavors ens enduem un disgust. M’ha passat algun cop, a la segona lectura un llibre perd tot el respecte que li tenia. Altres cops no, eh, que m’ha agradat igual o més. Però és una desil•lusió haver de tatxar de la llista un dels teus llibres preferits, no creus?

    Laura T., a veure si contraindicaran el meu blog, o el prohibiran abans d’anar a la feina! Jo no vull la responsabilitat si tu fas tard, eh! Hehehe. Sí, el que explica el Gatot és molt maco, i ho fa amb tanta passió que fa venir ganes d’experimentar-ho.
    Comentari 2: La veritat és que en aquests casos les bones intencions no sé si són les millors conselleres. Fins i tot en això les persones som diferents. Alguns ho agrairien, jo personalment penso que si em vols bé, si realment vols que gaudeixi, recomana’m un llibre que s’adapti als meus gustos, i no un que s’adapti als teus que t’ha encantat. Si coincidim, perfecte. Però de vegades tenim amics amb gustos molt diferents, no em facis la putada de fer-me llegir un ‘muermo’.
    El problema dels llibres que se’ls fa tanta propaganda és que la gent s’ho creu. Els llegeix tothom, inclosos els que no obren un llibre en sa vida, i que no ho faran fins la propera bomba. I aquests són els que precisament et diuen sense cap criteri ‘llegeix aquest llibre, és boníssim, em va encantar!’. I jo penso dues coses: ‘amb què cony l’estàs comparant, si no has llegit res més’, i ‘si aquest t’ha agradat, podries provar amb altres i fliparies’. Al final els acabo llegint, però quan ja han passat de moda. Com amb la trilogia aquella de Larsson, que pesada la gent. I no era per tant.
    Amb el temps sabem en qui podem confiar i en qui no, perquè anem coneixent els gustos. I els que més ens l’encerten poden fallar també, però els perdonem si ens n’han recomanat alguns de ben bons.
    Respecte a la darrera pregunta, no em veig en cor de respondre. Molts llibres són incomparables i em costaria triar-ne només un. Si pots triar-ne un és que n’has llegit pocs, no?

    Myself, si t’atreveixes a aconsellar, com amb tantes altres coses, has de ser capaç també d’assumir-ne les conseqüències. Saber que un mal consell pot esguerrar molt les coses i fer que ens perdin la confiança. Però no sol ser tan greu, habitualment. I els consells, com amb les recomanacions, no sempre es segueixen. De fet, l’acció que empren l’altre, com també el llibre que tria llegir, li acaba sortint de dins, com a molt li donem una empenteta. Dur a terme qualsevol cosa que ens aconsellen no és fàcil, perquè ens hi hem d’enfrontar. Si hem demanat consell, és que la situació no és senzilla. Encara que vulguem seguir els consells, potser no ens atrevirem. Per no dir, és clar, que podem descartar-los de seguida.

    Efe, però l’altre ha d’estar molt greu perquè ho fem!

    Banyeres, tu fes-me cas a mi que arribaràs lluny, ja veuràs. De moment, jo et faig casa a tu a l’hora de comprar llibres. A l’hora de llegir-los no tant, hehehe. Ho dic perquè tinc alguna recomanació teva per casa que vaig pagar religiosament, però que encara no m’ha cridat per ser llegit.

    ResponElimina
  29. MBosch, però a qui se li acudeix recomanar Zafón?? Mare de Déu. Tens uns coneguts molt desaprensius. Sé per on va la teva pregunta, però ni això ens hauria de fer defallir. A nosaltres ens pot haver encantat, però no té per què agradar-li a l’altre. I si vols que ho provi, li pots dir, potser tindrà bona voluntat i ho intentarà, tot i no ser el seu estil. Per exemple, fa una temporada per aquí vam recomanar un llibre que es diu ‘Els jugadors de Whist’, de Vicenç Pagès Jordà. Agradava a tothom en general i en paràvem meravelles. A mi em va encantar, el vaig puntuar amb 5 arroves i estava entusiasmat. Però francament, no et veig a tu llegint-lo. Potser t’agradaria. Però penso que et perdries massa coses i et ratllaria. Parla d’unes èpoques que molts hem viscut, però que a tu et queden massa enrere. Segueix sent un bon llibre als meus ulls, però si no el llegeixes tu, no et perdràs res.
    I anem al que t’interessa. No cal que em recomaneu més ‘Juego de tronos’, per una senzilla raó. Bé, per dues. Una és que quan més ratlleu, més ràbia em fot el llibre. Però aquesta no és la important. La important és que ja sé que m’agradaria. No has de tenir una petita esperança de que em pugui agradar, ja ho sé que m’agradaria. Només és que en el temps que llegiria 7 llibres de reis, dracs traïcions i sexe, prefereixo llegir-ne 50 (sense exagerar) de temàtiques diverses. Ja arribarà el moment, no tinc cap pressa.

    Maria, això de que no compartim gustos ho dius tu. Als dos ens agrada la novel•la negra. Que jo no digui que cada llibre del gènere és una obra mestra no significa que no en gaudeixi. No es pot coincidir del tot, però em sembla que el nostre patró de lectures no difereix tant.

    Deric, sí, no és difícil confondre termes, el ‘és bo’ i el ‘m’ha agradat’. Ho hauríem de tenir més present.

    Barce, i fins i tot coneixent bé els gustos ens podem equivocar. Tots som gradacions, alguns gustos els compartim, i altres no. Alguns temes ens afecten especialment i a l’altre no, i això ja condiciona que et pugui agradar o no. Per no dir que depenent de l’estat mental de qui llegeix, un mateix llibre pot agradar més o menys, que això també té tela. La teva metàfora del puzzle encaixa perfectament amb això que deia de que compartim alguns gustos i altres no, i està força ben trobada. És impossible trobar dos puzzles iguals. I la part final és més que encertada també. Això ens passa tot sovint, ens enduem sorpreses, gent amb gustos que no ens quadren gens, i resulta que són fans de certa cosa que sempre hauríem dit que no suporta. Som com petits laberints. Però aquí està la gràcia de les persones, si vinguéssim amb un manual d’instruccions, seria un rotllo absolut. Molt interessant el teu comentari, toca vessants que no s’havien dit encara.

    Maurici, sigues molt benvingut al meu blog, o als meus blogs, que també t’he vist al Llibres! Gràcies per passar. Tothom opina, però això tampoc està malament. La cosa és no assegurar que un llibre, una pel•li o el que sigui són boníssims i que s’han de consumir a tota costa. Es pot dir que ens ha agradat molt, i amb això ja opinem. Que l’altre decideixi si a el també podria agradar-li o no.

    Montse, potser sí que és un consell el que he donat, i qui vulgui que l’agafi. Penso que si pensem en l’altre tenim més possibilitats d’encertar.

    ResponElimina
  30. Ui... mira, amb aquesta resposta tan maca que m'has donat m'has tocat la fibra sensible... aquest "jo no t’ho faria mai això" m'ha fet pensar i, a partir d'ara, em portaré millor, de veritat :-))

    Ei, però no et vaig recomanar Jane Eyre, eh? ;-) tot i que a mi em va encantar, em va agradar molt, però mai te l'he recomanat... ni tampoc Frankenstein, que el vaig trobar fascinant, pensar en l'època que va ser escrit i la temàtica, em va atrapar... Ara bé, amb Dickens admeto que feia una excepció pensant que "potser" et podria agradar... però el cert és que si no t'agraden els llibres escrits a altres èpoques, probablement aquest (Grans Esperances és el que sempre et deia) no t'agradaria... A mi m'encanta que em facin viatjar en el temps (és que jo m'hi poso, eh? hehe em falta poc per deixar d'utilitzar l'electricitat i passejar-me per casa amb un canelobre), però m'has convençut. No tothom pot tenir els mateixos gustos... i, el cert és que això és, justament, una gran sort! ;-)

    ResponElimina
  31. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  32. Oiii si que és maco el comentari que li has fet a l'Assumpta!

    Ah, i ara llegint totes les respostes i especialment la que li has fet a la Carina...saps, sempre llegeixo les ressenyes que fas a al Llibres i punt, però com que ja he vist que tenim gustos taaan diferents llegint, excepte Murakami que sí que m'agrada!, mai ni he gosat fer un comentari, perquè justament és tan personal i el gènere que a cadascú li agrada va tant a gustos que...però veient que ets tan empàtic amb els gustos dels altres, ja m'animaré a comentar.

    Amb una amiga un dia parlàvem de totes les coses fantàstiques que potser ens encantarien i que mai descobrirem, com llibres, pel·lis, llocs...que ens apassionarien i mai coneixerem. Pel que encara que a vegades algunes recomanacions ens decepcionin sempre seguim parant l'orella amb il·lusió a les recomanacions per aviam si ens descobreixen alguna meravella. I amb el temps també ja anem veiem qui sempre la clava i amb qui mai s'acaba de trobar el punt mútuament amb les recomanacions. És fantàstic quan amb algú s'és bessons de gustos amb alguna cosa, perquè fa molta il·lusió compartir la passió i anar fent descobriments junts, uneix molt...

    I si que t'hem donat feinada a contestar, mare meva!!! Merci per les respostes sempre tan pensades.

    ResponElimina
  33. (que consti que no m'he llegit tots els comentaris, sé que ho hauria de fer, i potser em repeteixo). Crec que la gràcia està en parlar de llibres amb cura i atenció, donant-los la importància que li donem o que creiem que té la lectura. Quan t'agrada una cosa (afició, el que sigui...) ho tractes amb cura i en vols parlar. I t'agrada que els altres t'entenguin i fins i tot t'agradaria que compartíssin el que tu t'agrada. Però sempre amb atenció i delicadesa.

    quan coneixes la persona, els gustos de lectura, recomenar o no recomenar és més fàcil, encara que et pots portar sorpreses o txascos. quan no coneixes tant, doncs s'ha de ser més cautelós i potser simplement explicar el que a tu t'agrada d'un llibre, i fer-se explicar a veure què n'opina l'altre.

    com bé dius no es pot pretrendre que el que a un li agrada necessàriament li hagi d'agradar a un altre.

    això si, no em deixaré de recomenar-te Juego de Tronos, va, a veure si t'atreveixes!!!! segur que si els agafes, no pares i fins i tot els acabes abans que jo!!!!! que vaig mooolt poc a poc, i això que m'estan agradant moltíssim.

    ResponElimina
  34. Com ho has notat que era la del curt? :P

    ResponElimina
  35. Assumpta, bé, no pretenia fer xantatge psicològic ni res, eh? Me n’alegro de hagis entès el meu punt de vista, no em cal tampoc que canviïs d’opinió, que cadascú és com és, en tinc prou amb que entenguis la meva postura. Tampoc no vull ser inflexible, ja saps que t’he fet cas en algunes recomanacions i no ha anat tan malament. Però eren aquelles que creia que no t’equivocaves. Per exemple amb Grisham. Mai havia llegit res d’ell però era un autor d’aquells que sempre planen al voltant. Em calia una empenteta per provar-ho, i la teva em va servir. En Banyeres també hi col•laborava, per cert. Però a ell li agrada Paul Auster, no es pot esperar res de bo d’ell. No dic que algun d’aquests llibres que dius no em pugui agradar o interessar, però m’hauria de venir mooooolt de gust. Si algun dia passa, ho faré, i potser després m’hauràs de dir ‘veeeeeeeus!’. Però si t’ho he de dir jo... malament. Fa gràcia això que dius de que t’agrada que et facin viatjar en el temps, perquè no parles d’un temps concret, tant t’és que sigui al passat amb un canelobre a les mans, com al futur envoltada de robots! La qüestió és viatjar en el temps, tu!

    MBosch, ja que ho preguntes, intentaré explicar-t’ho millor. El llibre que et deia podria agradar-te en alguns sentits. De fet, després hi pensava i la història del llibre, en realitat, és apte per tothom, i està molt bé, tot i que hi ha fases que són una mica angoixants per com les viu el prota. El cas és que parla molt, moltíssim, d’una època en la que no havies nascut. A mi m’agafava una mica petit, però encara la vaig enganxar una mica. Això no hauria de ser impediment, bé que llegim coses de l’edat mitjana, per exemple! No, no és impediment, però impedeix gaudir plenament del llibre, les experiències, la manera d’entendre el món de l’època i sobretot les infinites referències culturals (música, llibres...), que sembla un manual. Estic segur que a la gent que ho va viure se li fan pesades aquestes parts (a mi no), així que vaig pensar que tu, que no vas viure aquelles èpoques, no t’interessaria i se’t faria estrany. Ja sé que ara, per portar-me la contrària, el buscaràs i el llegiràs, i el millor és que potser t’agradarà, penso de veritat que és un gran llibre. Sé de gent jove a qui també ha agradat, i a més a tu t’agrada tot això, cine, música, llibres... És una incògnita. I després de tot aquest rotllo, el que et diré és que no sé si el llibre t’agradaria o no, però que jo no te’l recomanaria, si ho hagués de fer. No et diria que no el llegissis, si el tens a les mans, però a tu només et podria dir que a mi em va agradar molt, no un ‘penso que t’agradarà’. Però si he de pensar en un llibre per recomanar-te, no seria aquest en el teu cas, com em podria venir amb altres persones. M’explico.
    Pel que fa a llegir i descobrir coses, està molt bé, de vegades ens sorprenem. Però també s’han de tenir ganes per enfrontar-te a segons quines obres. Si estàs perfectament obert i et diuen de llegir alguna cosa, perfecte, endavant! I si no és del teu estil no passa res, vols descobrir. Que després veus que no llegiràs res més de l’estil o l’autor? Tampoc passa res. Però si ja t’enganxen amb poques ganes, o poca predisposició al respecte, ja et poden insistir. A mi m’ha de venir de gust, i hi he d’estar interessat. Llavors l’empenta em va bé. Si me l’han de fer entrar amb calçador, malament. Que sóc capricorn, i a tossut no em guanya ningú.

    Barce, amb els comentaris que em feu, no puc fer altra cosa que posar els cinc sentits per contestar. Sàpigues que si passes pel Llibres seràs molt benvinguda. Ni allà, ni aquí és obligatori comentar, cadascú diu la seva si li ve de gust, naturalment. Entenc que si el llibre ressenyat no et diu res, costa comentar, i tampoc no cal. Continua a baix

    ResponElimina
  36. Però no compartir gustos tampoc és impediment. Jo miro de llegir variat, que no m’agrada centrar-me en un sol gènere, però ja se sap, abunda la novel•la negra i la intriga. Ara mateix no tinc ni idea de quins són els teus gustos, però a la que te’ls vagi coneixent, podré intuir si un llibre et pot agradar o no, i dir-t’ho. Pregunta a l’Assumpta, ja veuràs, a ella sempre li dic si un llibre no li convé, per exemple.
    Malauradament, la nostra vida és molt curta, i no podem provar-ho tot. Segur que ens deixem moltes coses al tinter, però és qüestió d’optimitzar una mica i anar sobre segur. Si les coses que provem tenen algunes garanties d’agradar-nos, més temps que estarem gaudint. Personalment prefereixo això a passar-me la vida provant noves coses per veure si m’agraden, i ensopegar amb moltíssimes que no. Això no vol dir que em negui a descobrir, eh? El que passa és que no ho faig per sistema. Amb les lectures darrerament sí, que tinc més temps per llegir i m’agrada anar variant. Abans, si hagués tingut el blog, sí que t’avorriries! Em passava la vida llegint només tres o quatre autors!
    Està bé poder compartir alguna cosa que t’apassiona amb algú que ho viu tant com tu. Això ens passava al despatx fa poc, érem tres fans de Murakami i ens ho passàvem teta parlant dels seus llibres, que tots havíem llegit!

    rits, m’encanta parlar de llibres. No dic de literatura, perquè em sembla pretensiós, i de clàssics no domino gens. Però parlar dels llibres que vaig llegint amb altres aficionats, és genial. D’aquí que tingui un blog per fer-ho, que m’encanta, m’ho passo molt bé al Llibres. El que no tinc, penso, és aquesta necessitat de que els altres comparteixin els meus gustos. Una cosa que m’agrada la deixaré bé, però no diré que és genial i que tothom ho hauria de llegir, almenys parlant seriosament. Quan es tracta d’algú conegut pots jugar una mica més, perquè fins i tot pots recomanar a algú un llibre que a tu no t’ha fet el pes però que creus que a l’altre li agradarà. Que no ens agradi un llibre pot ser per mil motius, però no vol dir que siguin absoluts. Sempre ens podem equivocar igualment, és clar, però segurament on no ens equivocarem és en pensar que un llibre no li agradarà. Li podem estalviar algun disgust. I almenys li pots explicar els trets del llibre, i que decideixi ell si llegir-lo o no.
    Respecte a ‘Juego de tronos’, els motius pels quals no l’estic llegint són justament els que tu em poses aquí per animar-me, i ho he dit gairebé totes les vegades que m’heu insistit, que no ets l’única que ho fa. Així que picar-me no et servirà en aquest cas, encara em fa més ràbia el llibre. Sé del cert que m’agradaria, almenys hi ha moltes possibilitats, n’estic convençut. Però m’agrada el ritme lector que porto ara i sobretot la varietat, com que llegeixo molt, puc descobrir coses noves i interessants. Si em poso a llegir aquests llibres, no llegiré altra cosa i se’m faran eterns. Ja els llegiré en un futur, quan no se’n parli tant. O qui sap! Però això segur, m’ha de venir de gust, i de moment no en tinc ganes.

    Alba, perquè als crèdits he vist que té el mateix cognom que tu... però no el mateix nom, és clar. Només preguntava, eh! Digues-li que no parli tant pel mòbil!

    Banyeres, és ‘La hija del Apocalipsis’. Ja sé que em diràs que què faig que no l’he llegit encara, fa temps que és a l’estanteria, però és que és un totxo, i m’he de predisposar primer... ja caurà.

    ResponElimina
  37. Espero que caigui, però no de la lleixa! Vinga, som-hi, no te'n penediràs! Mira'l. No veus com et crida? Diu el teu nom: XeeeeeXuuuuuu, estic aquíiiiiiii. Agafa'm, palpa'm, toca'm, fulleja'm, L L E G E I X E ' M!!

    ResponElimina
  38. Hahahahaha i envoltada de robots amb un canelobre a les mans ja deu ser impressionant!! ;-))

    Jo ja vaig dir que aquest post seria un d'aquells que farien història a la catosfera i crec que no m'equivocava... el tema és tan interessant i té tants matisos que es pot anar afinant i potser, al final, les postures no estarien tan lluny com podria semblar... però sí, sí, un tema que m'encanta.

    Crec que la gràcia està en distingir entre:

    - "parlar bé" d'un llibre.
    - "recomanar" en general.
    - "recomanar" a algú en concret.


    Jo puc fer un post sobre un llibre que m'hagi agradat i parlar-ne bé, però puc ser conscient que, en algunes matèries, jo tinc uns gustos molt diferents a la majoria. Per exemple, l'any passat em vaig llegir una mena de biografia novel·lada de Sant Francesc d'Assis que era una preciositat. Jo en parlo bé perquè està molt ben escrit... però sé que a la catosfera això no interessa i, per molt que el recomanés, la gent passaria olímpicament.

    - Puc llegir un llibre que m'agradi molt i que em sembli que, com és molt bo, pot agradar a persones de gustos diversos... i llavors el puc recomanar "en general"... Això és el que em passa amb Grans Esperances. No ho puc evitar, em va agradar molt i "em sap greu" que tot el món no en pugui gaudir :-DD

    - Recomanar a algú en concret només s'ha de fer quan coneixes els gustos d'aquella persona i creus, sincerament, que és del tipus de llibre que li agradarà... i aquí és on jo fallo, perquè insisteixo i passo a recomanar "individualment" llibres que, tot i saber que no són del "tipus ideal" de la persona amb qui parlo, intento "portar-la al meu terreny" i això és el que no s'ha de fer. En canvi, tu sí ets molt respectuós amb aquest tercer punt... així que responent a la BARCELONA M'ENAMORA abans que m'ho pregunti ja li dic que sí, que en XeXu és molt curós amb els llibres que recomana segons la persona :-)
    Ja fa temps que ens coneixem (ui, em fa gràcia ara escriure això hehehe) i ell ja sap que jo sóc bastant especial en algunes matèries: em molesta un llibre amb escenes de sexe, o descripcions de violencia, o crueltat... i tampoc m'agraden els atacs a lo bèstia a l'Església perquè sí, perquè està de moda esser anticlerical i queda molt bé.

    Ja veus que sóc difícil, eh? ;-)

    Doncs he llegit molts bons llibres recomanats per en XeXu, el darrer, Matar un rossinyol acabat fa cosa d'una setmana :-))

    ResponElimina
  39. Doncs mira, al llegir aquest post no m'he pogut resistir de fer una recomanació...més que res per tocar una mica els pebrots. Llegeix El Collidor de Vesc, del Pau Urgell, estic segura que t'agradarà molt. :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.