dimecres, 5 d’octubre de 2011

Onomatopeies virtuals

Els que ens movem fa temps per aquests ambients virtuals ens hem anat acostumant a un llenguatge propi en el que molt poquets caràcters signifiquen moltes coses. Tant si el fem servir com si no, almenys el sabem reconèixer i entendre. És el cas de les emoticones, qui li havia de dir a qui es va inventar els parèntesis i els dos punts que a dia d'avui s'utilitzarien tant! També fem servir algunes onomatopeies per fer entendre millor algunes coses per escrit, com ara un petó amb 'muà', o una rialla amb 'hahaha' (habitualment amb j, per mala sort). Però justament per aquí van els trets d'aquest post. El petó onomatopeic agafa moltes formes, cadascú l'escriu com vol. I un petó està molt bé, no ens enganyem. Però i una abraçada, que no està bé? La veritat és que a mi m'encanten les abraçades, tant fer-les com rebre-les, i no aconsegueixo trobar una possible onomatopeia per substituir una abraçada virtual. Això em neguiteja. Normalitzem el nostre vocabulari virtual, si us plau. No podem viure plenament sense una abraçada virtual! Idees?

30 comentaris:

  1. A veure, la veritat és que les abraçades no fan massa soroll, així que és molt difícil posar una onomatopeia... podríem posar un símbol ( ) per exemple, però un "so"...

    Ostres... és que no...

    com no sigui Mmmmmm :-))

    ResponElimina
  2. Te'n deixo una, d'abraçada, però amb totes les lletres.
    A-b-r-a-ç-a-d-a!

    ResponElimina
  3. La veritat és que la Fanal blau, m'ha pres una mica la idea. Jo en deixo un munt d'abraçades ala xarxa. A mi també m'agraden molt. Però sempre les deixo amb totes les lletres. Però no està bé que les abraçades siguin llargues? :)

    ResponElimina
  4. Parlant d'onomatopeies virtuals. Jo un dia vaig escriure "plas, plas, plas" i crec que no va quedar clar si era un soroll d'aplaudiment o de bofetada. És una ciència inexacte...

    Tema abraçada, la meva pregunta és: com es pot proposar una onomatopeia per una cosa que no fa soroll!?

    ResponElimina
  5. He buscat a la wikipedia, però res..... com fer una abraçada amb les tecles!!! En un primer moment també m'hagués decantat per un Mmmmmmm!!, però no em convenç.
    I si fem un ((*-*)) L'abraçada seria el segon parèntesi! aix...... és que no ehhhh!!! En aquest cas unes lletres valen més que una onomatopeya!ç
    Salut i abraçada!!!!!

    ResponElimina
  6. Després de llegir la proposta d'Alba crec que és la que més es pot acostar a una abraçada virtual... trobar-li so és molt complicat, així que jo optaria per perfilar un poc l'onomatopeia gràfica:

    ((*))

    hi ha que anar provant fins trobar alguna que ens faja sentir abraçats :)

    ResponElimina
  7. Una (∞) molt forta, però segons la meva Blackberry una abraçada ben forta és així (⎨⎬), també la podríem donar així «ºº», no sé...
    XeXu, acabaràs aquesta nit més sobadet que el Mimosín.

    ResponElimina
  8. l'onimatopeia, estic amb l'Assumpta hauria de ser mmmmmmmm

    ResponElimina
  9. Que complicat, tampoc es que es faci cap soroll especial quan s'abraça...potser quan acabes d'estar una bona estona abraçat si que fas, un sospir de l'estil Ains...o Aix... i per emoticó potser triaria 0<>0, tot i que visualment queda ben lletjot. Però a tu no t'agraden, no els emoticons?

    Bé, en tot cas et deixo un petonet virtual, que també son la mar de monos, muuaaa!

    ResponElimina
  10. He llegit els comentaris anteriors i, encara que ja t'ho han dit, jo penso el mateix. Com que una abraçada és silenciosa, llavors com vols traduir-la en onomatopeia? Una abraçada és contacte, és sentiment. Crec que l'opció que més m'agrada és la de l'Assumpta qua fa el Mmmmmmmmmm.
    Malgrat no trobis la idea més adient, no deixis de fer abraçades, siguin virtuals, siguin de debó.

    ResponElimina
  11. o()o A mi m'agrada més aquesta, però com les reals res de res. T'ho diu una experta que confessa haver estat molt necessitada d'abraçades en un temps passat molt concret.
    Per molt que ho intentem el món virtual res té a veure amb el tangible.
    Bé doncs rep una o()o

    ResponElimina
  12. Les abraçades, si són fetes de tot cor i amb sentiment, jo crec que són molt millor i més efectives que un petó. Signifiquen molt més, fins i tot, que un petó (i a més, per lògica física, són extensibles a molta més gent!).

    Si li busquem una onomatopeia... no li trobarem. La màgia de l'abraçada, precisament, és el silenci que l'envolta.

    Si li busquem un caràcter...uf, a veure que miro el teclat.... coi, porto un mirant el teclat i no hi veig la solució!

    ResponElimina
  13. A mi em passa com a Carme si les escric les abraçades és amb totes les lletres però miraré de pensar-ho....(!) un parèntesi amb un signe d'admiració dins? o un pam pam pam ( si són abraçades sonores amb copets a l'espatlla) o un aaaaaaaaammmmmmmmmm ui és difícil....>----< intent d'abraçada a l'inici amb els braços oberts
    >-----< ja posats te n'he enviat un munt..d'abraçades XeXu

    ResponElimina
  14. ummm complicat, però aporto la meva proposta : 3==^.^==E

    ResponElimina
  15. ostres, no se me n'acut cap, m'agafes en hores baixes d'idees. en tot cas, t'envio una, d'abracada.

    això si, el mmmmmm que es comenta no m'acaba de convèncer. Jo el faig servir per expressar quan rumio o em fan pensar, o quan algun comentari és suggerent.

    què tens contra les jejejejeje? pobrissones j! que les h no es fan sentir!!!

    ps. avui tinc problemes per deixar-te comentari amb el compte google.

    ResponElimina
  16. per posar-ho senzill i observant que hi han quatre ulls dins una abraçada el més simple i correcte podria ser.... (::) o bé un de matemàtic.....(01)

    ResponElimina
  17. (-)(-) ui, semblen dos pits...

    Bé, millor //\\ //\\ o jo què se! Quines coses a preguntar XeXu!!!

    Apa, una abraçada!

    ResponElimina
  18. Jo veig més adient per a les rialles un jejeje que un hehehe, preferisc riure en castellà que en anglés, que seria més o menys com el del gos aquell que es deia lindo pulgoso.

    D'altra banda, la paraula virtual aplicada a les relacions humanes, encara que siguen a la xarxa com ara les dels blogaires, no m'agrada. Nosaltres som persones ben reals que no desapareixem quan apaguem l'ordinador. Els nostres besos i les nostres abraçades seran espirituals si voleu, però mai virtuals.

    ResponElimina
  19. Ufff, que difícil! no se m'acut cap onomatopeia per a l'abraçada i el tema emoticona ja... ni te cuento! Avui estic poc inspirada... però no penso marxar sense deixar-te res, eh? que consti! Et deixo una abraçada ben gran i un muaaaaa gegant! ;)

    ResponElimina
  20. Al xat de vilaweb havia vist abraçades com aquesta...

    (((((((XeXu)))))))

    De parèntesis, tants com vulguis, sempre els mateixos a banda i banda.
    Petons!

    Rita

    PS No em deixa fer comentaris amb el meu perfil...

    ResponElimina
  21. Jo crec que la qüestió silenci o so és indiferent, perquè de vegades el petó es fa amb un asterisc, i això jo ho interpreto per la similitud amb la posició de la boca. Per això crec que n'ha de tenir una. I les que m'han agradat més són la de ((((xexu)))) o la de ((*-*))!! sísí crec que les començaré a utilitzar, a veure si es van escampant! bona pregunta xexu! :)

    ResponElimina
  22. Ja veig que no hi ha manera, no acabem de trobar la forma d’expressar les abraçades per escrit, que no sigui amb la paraula. Que si una abraçada s’ha de dir amb totes les lletres? Que no té so i per això no podem trobar una onomatopeia? Que si no és el mateix una de real que una de virtual? Excuses! Segur que existeix i trobarem la manera de dir-ho. Algunes formes amb símbols han sortit. De fet, els dos últims comentaris abans de les respostes proposen una forma que em comença a agradar. Podríeu mirar-ho i dir què en penseu, a veure si ho estenem! Gràcies a tots plegats per intentar-ho.

    Assumpta, altre cop la primera, tu fas trampes! Això del ‘Mmmmm’ a mi em sona més a un moment de reflexió o de valorar una cosa interessant. Ja havia pensat que no fan massa soroll les abraçades, però a més és cert que no tenim un símbol tampoc. No és mala idea això del doble parèntesi, es podria considerar.

    Fanalet, gràcies, això calmarà el meu neguit, hehehe.

    Carme, potser sí que estic buscant tres peus al gat i una abraçada s’ha de fer amb totes les lletres. Però mira, m’agradaria buscar-li alternatives, ja que trobo que estan bé les formes existents de petons virtuals, per exemple.

    MBosch, quina gràcia això de ‘plas, plas, plas’, hehehe. M’agrada que en vagin sortint. Jo aquesta no la faig servir massa, però l’entenc com a aplaudiment. Si fos com a bufetada, jo li posaria un signe d’admiració. Per altra banda, és cert que les onomatopeies són per simular sorolls, però realment no parlem de la mateixa cosa, no sabia com dir-ho millor. És la forma d’escriure alguna cosa. Ho podem dir amb lletres, o amb la forma que hi relacionem, generalment per culpa del so que fa, però no necessàriament. Tenim el ‘Mmmmm’, que jo faig servir per un estat pensatiu, i pel que en sé, pensar no fa soroll. A més, per dir silenci posem ‘ssssshhhh’, no? Espero que la resposta et satisfaci, a tu i a les teves hooligans Yáiza i Assumpta. I si no mireu el comentari de l’Anna Griera.

    Alba, ho vaig buscar, però no vaig trobar res decent, per això us ho pregunto. ‘Mmmm’ jo ho faig servir per altres coses. I l’intent amb símbols a mi em sembla el dibuix d’una dona de cabell llarg, hehehe. No em sembla trivial com fer-ho, no.

    Maria bestreta, jo no ho acabo de veure això. És que a més cadascú hi veu el que vol en les combinacions de símbols aquestes, hi ha les emoticones clàssiques, però també n’hi ha que són tan estrambòtiques que no hi ha qui les entengui. Serà qüestió d’anar provant...

    Carina, caram, no coneixia cap d’aquestes emoticones! De totes maneres, cap d’elles m’acaba de convèncer, la de la blackberry em sembla una hamburguesa posada vertical! Quina gràcia això de que quedaré sobat com el Mimosín! Ah, i pel que fa a l’onomatopeia, ja li deia a l’Assumpta que per mi això és més l’acció de pensar, de reflexionar alguna cosa.

    Barce, com ja deien per aquí, una abraçada no fa so, però sempre es pot inventar una paraula per representar-la. Aquests sospirs que dius són unes altres onomatopeies que també s’empren i tenen la seva funció per escrit, em fa gràcia perquè sense adonar-nos-en estem fent una bona llista, ja les recolliré totes. La emoticona que poses no sé si és la millor que es podria fer, però almenys sí que la visualitzo! La part del mig m’agrada, faltaria trobar uns ‘ninos que s’abracen’ no tan grassonets, hehehe. Cert, no m’entusiasmen les emoticones, però les entenc, que ja és alguna cosa.

    Ariadna, hi ha altres accions no sorolloses que expressem d’alguna manera per escrit, com per exemple això que vosaltres veieu com a abraçada, que jo veig com l’acció de pensar, cosa que tampoc fa soroll, en principi. Però no pateixis, que encara que no trobem cap manera d’escriure-ho que em convenci, les abraçades no me les treu ningú.

    ResponElimina
  23. Carme J, doncs no em desagrada el símbol que t’has empescat, de moment és dels que més em sembla una abraçada. No busco cap substitutiu, només una manera d’expressar ‘abraçada’ per escrit, que no podrà comparar-se a una de real, però que la representi. Quanta falta ens fan de vegades, eh? Segur que avui en dia vas molt millor servida.

    Porquet, les abraçades poden ser molt intenses, i voler dir molt, és clar, però no podem menystenir un petó, que és de molta importància també. Només busco alguna manera d’expressar per escrit, a banda de la seva paraula, aquest acte d’afecte tan gran que és una abraçada. Sembla que està costant trobar una onomatopeia perquè no fa soroll, però no ha de ser impossible. I de símbols per aquí n’han dit alguns que trobo que no estan malament.

    Elfreelang, m’estic posant les botes a abraçades, hehehe. Això de (!) podria ser una idea si s’establís, però costaria. Però mira, no em desagrada la teva onomatopeia! Només amb m, mmmm, per mi és pensar o que hem llegit una idea suggeridora. En canvi, aaaaaammmm, podria ser una formà. Bona idea. Les altres dormes ja les veig difícils, encara que mirat amb bons ulls, sí que semblen uns braços oberts.

    Carquinyol, doncs ho trobo molt currat! Complicat de fer, però es veu clarament.

    rits, entenc el mmmm igual que tu, el faig servir per les mateixes coses, mai ho havia entès com a abraçada. Contra els riures amb j tinc que de petit llegia còmics en català i ho escrivien amb h. I jo que sóc molt complidor, si puc riure en català, no riuré en castellà.
    Quina murga que hagis tingut problemes amb els comentaris. Quin navegador fas servir? Gràcies per deixar-me’ls igualment.

    Garbí, no és mala idea això que proposes! I si ho féssim a l’inrevés : )( : ? O sembla més un petó? Ho sento, però el matemàtic no l’he entès.

    Banyeres, en què estàs pensant concretament? I aquestes barres que poses així a mi em fan pensar en Eduardo Manostijeras, a tu no? Home et faig pensar coses perquè és l’únic moment en que ho fas!

    Jpmerch, no t’ho prenguis així, home. Som persones reals, però ens relacionem a través d’un mitjà virtual, fins i tot amb les persones que coneixem. En els mails, o parlant per missatgeria instantània, no es pot transmetre tot, però ho intentem. I potser et semblarà una ximpleria, però jo no faig servir alguns símbols gratuïtament, per exemple. Per mi volen dir molt i si no és que ho senti de debò, no els faig servir. Però jo sóc un espècimen estrany que dóna valor a unes coses que la majoria no. Potser és que penso que aquest món virtual no és menys real que l’altre, ja que, com dius, els que som darrere som els mateixos, sentim igual, i busquem maneres d’expressar les coses.
    Ah, jo ric d’aquesta manera perquè de petit als còmics en català reien així, i se’m va quedar.

    Carntirera, ep que això és un petó! O bé en Suprunaman menjant prunes confitades...

    Guspi, sortosos els ulls! Ja que no col•labores amb la causa, almenys t’agraeixo que em deixis petons i abraçades. Però ja que deixes un mua, què deixaries per una abraçada...? Va, ja paro, ja paro...

    Rita, quina murga que no pugueu comentar, a la rits li ha passat el mateix! Pot ser una qüestió del navegador que fe servir. Si tornes a passar per aquí, em podràs dir quin és? Me n’alegro de llegir-te! M’agrada molt aquesta idea, si ja s’ha fet servir anteriorment, serà que tenia certa acceptació! A veure si diuen alguna cosa més, però de moment crec que és la que més m’ha agradat. Així que (((((Rita))))) i gràcies per passar.

    Anna Griera, molt bona observació! Jo ho he intentat explicar amb que també posem mmmmm... per fer veure que pensem, i pensar tampoc no fa soroll. Però això del petó amb l’asterisc ho clava per defensar la meva tesi de que l’abraçada ha de tenir un bon símbol per expressar-la per escrit. A tu també t’ha agradat això dels parèntesis? Doncs crec que jo també ho començaré a fer servir, a veure si s’estén i per fi hem inventat l’abraçada virtual!

    ResponElimina
  24. Saps què passa? que moltes vegades jo, quan envio abraçades, ho faig amb altres paraules que les acompanyen, per exemple:

    - Una gran abraçada!!
    - Abraçades de nanit!!
    - Una forta abraçada d'ànim
    - Una abraçada de tot cor
    - Abraçades blaugranes.
    - Moltes abraçades!!

    De fet, les abraçades són la forma normal en que m'acomiado en els correus amb persones que m'inspiren confiança... la majoria em responen també amb abraçades, altres no... llavors ja em tallo una mica i, tot i que segueixo posant "una abraçada" (perquè sinó em semblaria que m'acomiado seriosa i no m'agrada aquesta sensació), doncs ja no envio les abraçades "especials" amb paraules acompanyants perquè penso que potser no els agradaria o ho troben una tonteria.

    I fa temps, amb un amic, les enviàvem molt divertides, per exemple, si feia molta calor: Abraçades amb gelat... o amb gaspatxo, o si feia fred, abraçades amb manta... podíem enviar abraçades de diferents colors, o quadriculades o... no sé, era una ximpleria, com un joc que em feia gràcia :-)

    A mi m'agrada molt acomiadar-me amb aquest "Abraçades" o "Una abraçada" i m'agrada molt escriure-ho tal qual, amb totes les lletres... en canvi, sóc de posar molts emoticons pels somriures i els duplico i triplico sense problema... perquè això vol dir que estic somrient o rient davant la pantalla :-)

    Ara bé, dit això, trobo que la idea d'encerclar la persona entre un munt de parèntesis és original, està bé, no em desagrada... però com a emoticon em quedo, sense dubte, amb la de la CARME J. o()o

    ResponElimina
  25. jejeje és que em feia la interessant... jeje
    Doncs per a l'abraçada diria "uiiiiiii" perquè tendeixo a prémer a la persona que abraço si l'abraçada és amb molt de "carinyo". Però entenc que aquest "uiiiiii" és pot malinterpretar per un "uiiiii" no em premis tan fort que em fas mal!

    Bona nit!
    ((((xexu))))espera que falta l'uiiiiiii ;P

    ResponElimina
  26. Faig servir l'explorer normalment. Ara ho provo amb firefox, no sé com anirà.

    He fet proves amb un bloc amic, des de l'explorer, i he vist que mentre que no surt el comentari el correu sí que li arriba...

    Sembla que funciona, envio!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.