dilluns, 5 de setembre de 2011

Vacances imaginàries

Aquest agost que hem deixat enrere no he fet cap dia de vacances, però només oficialment. M'adono que la desconnexió mental que he aconseguit un cop posava un peu fora de la feina ha estat un gran benefici. El meu cos seguia horaris laborals, però la meva ment estava de vacances i volava lluny, lluny... Saber desconnectar de la feina és molt important, necessari, però he de dir que durant l'estiu anar a treballar suposava només una lleugera molèstia que destorbava els meus dies de vacances mentals. Potser una mica massa exagerat i tot. Però he gaudit molt i molt, sentint-me lliure i animat a fer coses, com per exemple anar a un concert el diumenge a la nit, com si no treballés el dia següent. Un petit exemple de com he viscut aquest estiu, sense moure'm de casa.

Ara que tothom torna, que sembla que s'imposa el setembre i amb ell la rutina, suposo que la cosa canviarà, també acaba l'estiu per mi, tot i que no hagi anat enlloc, i tornaré a posar els peus a terra com qualsevol que torna, resignat, de les seves vacances. Les meves vacances imaginàries també s'acaben.

25 comentaris:

  1. Si el resultat és bo tant li fa el sistema emprat........ben tornat amb els peus a terra

    ResponElimina
  2. Ostres, he entrat a contestar aquesta entrada i m'he embolicat amb el concert! I ara ja ni sé el que volia dir...sí! Que està molt bé això d'anar de concert en diumenge i no deixar que la feina et prengui cap hora més que les que s'han de fer. Encara que és difícil aconseguir fer desconnectar el cap, felicitats per haver-ho sabut fer!

    ResponElimina
  3. Doncs jo t'animo a no deixar aquest estat d'ànim, per molt que el mes que comença es digui setembre i tot el que vulguis. (De fet, això és una reflexió que em faig a mi mateixa, intentant portar a l'inici de curs una mica de la desconnexió de l'estiu...).

    ResponElimina
  4. L'estiu s'acaba, sí. Però el curs està farcit de caps de setmana i ponts. Amb una mica de sort també podràs sentir-te com si estiguessis de vacances uns quants dies més, no creus?

    ResponElimina
  5. Saber donar vacances a la ment és molt important i necessari. Hi ha gent que està de vacances i és incapaç de fer descansar la ment. Jo també esper que no deixis de gaudir d'aquestes estones en les que no toques a terra, sempre ens n'hem de reservar alguna cada dia. Ara acab de recordar l'escena de Mary Poppins, en la que el seu tiet pateix una greu malaltia... no es pot aturar de riure i mentre riu està suspès en l'aire. Que el teu cor no deixi mai de volar!

    ResponElimina
  6. Ostres, tu! 30 concerts! Moltes felicitats per la trentena i també per les vacances imaginàries. Jo també en faig sovint de vacances imaginàries... tinc una facilitat molt gran per deixar els coses de la feina dins del despatx. Em costa poc i són escasses les situacions en que no ho aconsegueixo.

    ResponElimina
  7. Aconseguir aquest estat de desconnexió és envejable. A veure si ens pots donar uns quants consells pels que encara no ho hem aconseguit...^-^.

    ResponElimina
  8. Jo desconnecto a ioga. Avui he començat de nou després de dos mesos i ja em sembla que he recuperat energia .O sigui que benvinguda la desconnexió mental, com diu en Garbi, emprant el mètode que sigui :)

    ResponElimina
  9. Això és el que jo anomeno: Poder mental :-)

    El teu cervell agafa consciència que vol fer vacances, i les fa... i ja està.

    Com molt bé ha dit la VENTAFOCS, hi ha gent que els hi passa al contrari, que fan vacances "materials" però el cap el tenen encara treballant.

    Jo desconnecto al VIENA... Ja sé que pot semblar absurd i que ho dic per fer una gràcia, però no. Allò és el meu "món paral·lel"... :-)

    M'alegra molt que ho hagis passat bé! :-) I, si jo fos tu, demanaria a AF una mena de "Carnet de fidelitat" (que comportés algun premi, és clar) :-)

    ResponElimina
  10. Ei... Acaben perquè tu vols!! El bo de les vacantes imaginàries és que no han de tindre data de caducitat

    ResponElimina
  11. les vacances imaginàries, m'agrada el concepte i m'agrada poder fer vacances quan vols.. quasi que són les millors vacances, si més no, les necessàries per començar-ne unes altres de les més normaletes..:)

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Si ja has aconseguit crear-te aquestes vacances imaginàries, vol dir que les pots tornar a gaudir quan t'ho tornis a proposar seriosament, enhorabona !!!

    És el treball el que no ha d'interferir en la vida "normal" i cal anar de concert, cinema, teatre, passeig, quan ens vingui de gust, sense tenir el treball tan present, que a la fí, si l'endemà estems una mica cansats, haurà valgut la pena!!!

    ResponElimina
  14. Això ho hauriem d'aconseguir durant tot l'any. Desconectar quan sortim de la feina... encara que no sempre resulta fàcil.

    ResponElimina
  15. Ei, doncs genial Xexu....jo et diria més, per què si ho has aconseguit a l'agost, ho deixes acabar? Segueix en aquest estat i prellonga-ho tot el que puguis....jo he de reconèixer que a mi, em costa. Normalment a l'estiu desconnecto, però entre setmana i algun finde,ufff... estic sempre amb una idea penjada per aquí i una altra penjada per allà i... em costa. Faig activitats per desconnectar i la idea és fer altres coses a més de la feina per poder "separar". Endavant amb el curs i amb els sistemes de desconnexió, es viu més tranquil. Si mires el post d'avui però veuràs que no sempre ho aconsegueixo...c

    ResponElimina
  16. Potser les reals van millor però les imaginàries poden ser millor encar vas on vols i no et costa ni un euro, no has de fer cues...

    ResponElimina
  17. Literalment, tenir el cap a una altra banda. Doncs ja està bé, així l'estiu no s'haurà fet tant feixuc. I bé, jo anava a dir-te alguna cosa semblant a la d'en Carquinyol... Pots tenir el plaer d'allargar-les una mica més! Una mica menys exagerat, però no saturis la ment massa de cop, així el síndrome post-vacacional també serà menor...

    ResponElimina
  18. Jo estic de vacances tot l'any a Honolulú lo que faig vore que estic a Tarragona jajaja.

    Felicitats per aconseguir no agobiar-te treballant a l'agost :)

    Terra de llibres

    ResponElimina
  19. Ai, la realitat, quina cosa més irreal.
    Bones vacances. O el que sigui.

    ResponElimina
  20. Jo no puc desconnectar de la feina ni quan dormo. Contentíssima estic perquè aquest estiu si que he aconseguit desconnectar bastant. Segur que és perquè em faig gran, però t'asseguro que no em pesa. I n'he sigut tant conscient de que no hi pensava que m'ha fet feliç i tot. Ara de vacances imaginàries també en faig de tant en tant, van força bé i no costen un duro. La pela és la pela i a vegades amb aquestes economies de subsistència que ens toca aguantar no hi ha cap més remei que fer-ho així.

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tothom pels comentaris que heu deixat al post. Vacances imaginàries no vol dir que m’hagi quedat assegut pensant en coses per fer, al contrari, no he parat de fer coses, i com una gimcana havia de passar 8 horetes cada dia en un lloc concret, feina crec que en diuen. Però les activitats eren ben reals, així que el compte corrent no ha disminuït de manera imaginària precisament!

    Garbí, al final, compta més sentir-se de vacances, que no fer vacances de veritat.

    Barce, això del concert em serveix d’exemple, és una de tantes coses que he fet sense pensar que el dia següent treballava, o només tenint en compte el temps que va de quarts de sis de la tarda a set del matí. És com si la feina fos el complement dels dies, i no el revés, com trobo que seria normal. Desconnexió total, més del que ja ho intento normalment.

    Susanna, veurem com es presenta aquest mes i els que vinguin. Tard o d’hora hauré de fer vacances de les de veritat, les oficials, i aquestes també serveixen per desconnectar, és clar. Però això d’oblidar la feina un cop surto ja ho faig sempre. La diferència és que ara oblidava també que el dia següent havia de tornar-hi!

    Yáiza, ja veurem, potser continuo com fins ara i ja no torno a pensar mai més en la feina. A més, em queden les vacances de veritat, les oficials, i aquí sí que s’haurà de fer alguna cosa, no només imaginar-la.

    Ventafocs, és cert, hi ha gent que no descansa mai i això és un problema. Igual que ens hem de saber concentrar a la feina per fer-la tan bé com sapiguem, hem de saber treure-nos-la del cap un cop deixem les quatre parets on treballem. Una cosa tan senzilla com aquesta, i com costa de dur a terme. A mi, la veritat, no massa, però aquest estiu menys que mai. Ostres, no recordo l’escena que em dius, realment hauré de tornar a mirar-me la pel•li, fa massa que no la miro!

    Carme, ara que sé que em fas la competència hauré d’anar a més concerts, hehehe. Penso que això teu té més mèrit encara. Les meves cèl•lules no van enlloc, i molts altres temes poden esperar. Però tu treballes amb persones, i el risc de portar-se feina cap a casa és molt gran, no? Segur que has après a no fer-ho, i la veritat és que adonar-se de que fora de la feina ens dediquem només a les nostres coses és tot un goig.

    Maria, és que em sembla que jo tinc un talent natural, hehehe. Suposo que al principi és convenciment, prestar atenció a les coses importants quan sortim de la feina, i després ja surt sol.

    Joana, gent del meu entorn practiquen ioga o tai txi, i en parlen meravelles. Però jo no m’hi acabo de veure. Bé, si tot s’hi val, mentre sapiguem estar relaxats amb alguns temes, doncs ja tinc la feina feta.

    Assumpta, o potser és que estic tan cansat de la feina que no faig més que pensar en altres coses. Jo em reconec en això que ha dit la Ventafocs, potser no era un cas greu, però sí que hi havia dies que no hi havia manera de treure’s la feina del cap. Ara això no és cap problema, un peu a fora i la ment vola lluny. Però aquest estiu, a més, he viscut com si no hi hagués de tornar el dia següent, ja no és no pensar-hi, sinó que haver de llevar-se d’hora cada dia sigui gairebé una sorpresa. Dona, al Viena hi ha aire condicionat, només per això ja serveix per desconnectar del món exterior!
    No, els Antònia Font no em faran cap carnet de fidelitat, a més jo no hi interacciono mai, només vaig als concerts. I segur que hi ha altres frikis que han anat a més concerts que jo!

    Carquinyol, podria mirar de perllongar-les una mica, però em sembla que fins i tot les neurones demanen una mica de rutina.

    ResponElimina
  22. Lolita, almenys et permeten estar predisposat a moltes coses, és un altre estat mental sense preocupacions i amb ganes d’estar bé. Perquè en realitat ens hem de fixar en les coses que importen a la vida, i la feina no n’és una.

    MBosch, no sé jo si em fa gràcia això de que em comparis amb ton pare, més que res, perquè gairebé ho podria ser! Em sembla que aquesta creu que expliques l’han tingut molts pares de la història.
    Jo no sé si ells em tenen vist de tants concerts, veuen a molta gent. Jo només un cop els vaig anar a saludar, però és que va ser un gran concert i van cantar una cançó que m’encanta. Quina vergonya em va fer. Però jo no vaig en plan groupie, vaig a gaudir de la música i prou.

    Carme J, penso que les circumstàncies externes també ajuden, has de tenir motivacions per a aquestes vacances. Si estàs en plena rutina, i res de fora t’hi empeny, em sembla que no hi ha vacances que valgui.
    Per altra banda, sempre intento no privar-me de res amb l’excusa del treball. Per això solc anar a dormir tan tard, potser no faig res massa espectacular, però dedico un temps que m’agrada molt a llegir, a comentar blogs, o a fer el que sigui sense massa interrupcions. L’endemà es treballa, i mentre el rendiment es mantingui, no hi fa res dormir una hora de més o de menys.

    Joma, desconnectar jo ja ho faig. Però una cosa és no pensar-hi quan ets fora, i l’altre viure a efectes pràctics com si estiguessis de vacances, plena relaxació d’obligacions, sense ni tant sols pensar que l’endemà has de tornar a matinar.

    Martulina, ja no sé si és que amb la meva feina és fàcil de fer, però vaig dient que a mi m’és fàcil de desconnectar un cop poso un peu fora de l’edifici. Recordo que al principi no era així estava molt més motivat i no m’ho treia tant del cap. Però amb el temps he après a deixar els problemes on toca, que fora en tenim d’altres, i si no problemes, coses en què pensar que són, de ben segur, més importants. Et recomano que facis un esforç, està bé almenys tenir el cap de setmana per nosaltres, no haver de pensar en feina, que en definitiva, no ens aporta massa res, només maldecaps.

    Elfreelang, bé, en aquestes vacances imaginàries no només hi juga la imaginació, es tracta de no fer pas festa a la feina, seguir treballant vuit hores cada dia, però amb la ment en un altre lloc, i amb moltes ganes d’aprofitar les tardes. Ara que, si fas alguna cosa els diners te’ls gastes, i les cues te les menges igual. En això són igual unes vacances que altres!

    Laia, justament és això, la ment en una altra banda, i efectivament l’estiu no ha cansat tant, total la feina és anar-hi unes hores al dia, després ets lliure. No sé si la cosa pot continuar igual perquè també s’han de donar altres circumstàncies, però de totes maneres, jo no crec en la síndrome post-vacacional, així que tant si eren vacances reals o imaginàries, la tornada no em preocupa gens ni mica.

    Bajo, la teva opció tampoc no està pas malament. Ens dius Tarragona per no fer-nos enveja, oi?

    Joan, potser se’ls hauria de buscar un altre nom... és un estat mental estrany. Però gràcies igualment.

    Laura T., com tu hi ha molta gent, fins i tot diria que tots ho hem estat alguns cops a la vida. Però acabes posant la importància a les coses que en tenen de veritat, i si la feina ocupa tant espai mental, la resta de la vida se’n recent. I el que està clar és que de vida només en tenim una. Cal treballar per poder viure-la, però aquest no ha de ser el nostre objectiu, sinó el nostre mitjà per poder fer les altres coses. Però bé, segur que la teoria te la saps perfectament, oi? Si aquestes vacances has pogut desconnectar ni que sigui una mica, fantàstic. I no et creguis, dic vacances imaginàries perquè per mi era època laboral i no he fugit enlloc, però amb la ment fora d’òrbita, he fet un munt de coses, així que la butxaca me l’he gratada igual.

    ResponElimina
  23. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  24. (vaig una mica tard...)

    L'any passat vaig fer les vacances a l'octubre i t'he de dir que durant l'estiu també vaig tenir aquesta sensació de vacances. És magnífic poder fer vacances fora del juliol i l'agost, per diversos motius, però el que exposes és un d'ells. A partir d'ara, amb la nena, segurament tot em canviarà i no podré permetre'm aquests luxes... aiiiiixxxxx....

    ResponElimina
  25. i xq no mantenir aquest ritme? va que l'estiu es pot mantenir una mica més (sense fer calor, és clar!)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.